Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Patrimoni de la Humanitat

Índex Patrimoni de la Humanitat

La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.

Taula de continguts

  1. 181 les relacions: Al-Manama, Alemanya, Amèrica del Nord, Amèrica Llatina, Anglès, Argentina, Austràlia, Azerbaidjan, Índia, Àfrica, Àfrica del Nord, Àsia, Àustria, Bahrain, Bakú, Banff, Bèlgica, Berlín, Bonn, Brasília, Brasil, Budapest, Buenos Aires, Bulgària, Cairns, Cambodja, Canadà, Cant de la Sibil·la, Carib, Cartagena de Indias, Cartago, Castells, Caucas, Christchurch, Ciutat de Quebec, Colòmbia, Consell Internacional dels Monuments i Llocs Històrics, Cracòvia, Croàcia, Dinamarca, Doha, Durban, Egipte, El Caire, Espanya, Estat sobirà, Estats Units d'Amèrica, Europa, Finlàndia, Florència, ... Ampliar l'índex (131 més) »

Al-Manama

Bahrain WTC a la dreta. Al-Manama, també coneguda simplement com a Manama, és la capital de Bahrain i de la governació homònima.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Al-Manama

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Alemanya

Amèrica del Nord

L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Amèrica del Nord

Amèrica Llatina

L'Amèrica Llatina o Llatinoamèrica és una regió cultural del continent americà integrada pels països als quals la llengua predominant és d'origen romanç o llatí: castellà, portuguès i francès.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Amèrica Llatina

Anglès

L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Anglès

Argentina

LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Argentina

Austràlia

Austràlia, oficialment la Mancomunitat d'Austràlia (en anglès: Commonwealth of Australia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma un continent; i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Austràlia

Azerbaidjan

LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Azerbaidjan

Índia

LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Índia

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Àfrica

Àfrica del Nord

miniatura L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Àfrica del Nord

Àsia

LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Àsia

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Àustria

Bahrain

Bahrain, oficialment el Regne de Bahrain, és un estat insular del sud-oest d'Àsia, format per un arxipèlag d'unes 30 illes situat al Golf Pèrsic, prop de la costa de l'Aràbia Saudita, a la qual la uneix un dic artificial de 24 km; les illes principals són Al-Bahrayn i Al-Muharraq, unides també per un dic.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Bahrain

Bakú

Bakú (en àzeri: Bakı; en persa: باکو, Badkube) és la capital i la ciutat més gran de l'Azerbaidjan.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Bakú

Banff

Banff és una ciutat de la província d'Alberta, Canadà, Es troba dins del Parc Nacional de Banff (Banff National Park).

Veure Patrimoni de la Humanitat і Banff

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Bèlgica

Berlín

Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Berlín

Bonn

Bonn és una ciutat alemanya a la riba esquerra del Rin.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Bonn

Brasília

Brasília és la capital del Brasil des de 1960.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Brasília

Brasil

El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Brasil

Budapest

Budapest (pronúncia hongaresa) és la capital d'Hongria i el principal centre polític, industrial i econòmic del país.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Budapest

Buenos Aires

Av. 25 de mayo Buenos Aires, oficialment la Ciutat Autònoma de Buenos Aires (CABA) és la capital federal de l'Argentina, i n'és la ciutat i el port més important.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Buenos Aires

Bulgària

Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Bulgària

Cairns

Cairns (pronunciat en anglès /ˈkɛərnz, ˈkærnz/, localment) és una ciutat situada al nord-est d'Austràlia, en l'estat de Queensland.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Cairns

Cambodja

Cambodja (de vegades ortografiat Cambotja o, de forma més genuïna i coherent amb l'etimologia sànscrita, "Camboja", com en portuguès) és un regne del sud-est asiàtic, situat a la península d'Indo-xina.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Cambodja

Canadà

El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Canadà

Cant de la Sibil·la

El Cant de la Sibil·la o Senyal del Judici (nom que hi rep a l'Alguer) és un drama litúrgic i cant gregorià de gran difusió a l'edat mitjana al sud d'Europa fins que al el Concili de Trento (1545-1563) va anar fent-lo desaparèixer.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Cant de la Sibil·la

Carib

Localització del Carib Carib S'anomena el Carib l'àrea d'Amèrica banyada pel mar Carib, especialment les nombroses illes que hi ha.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Carib

Cartagena de Indias

Cartagena de Indias o, simplement, Cartagena és la capital del departament de Bolívar, a Colòmbia i la cinquena ciutat del país en població després de Bogotà, Medellín, Cali i Barranquilla.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Cartagena de Indias

Cartago

Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Cartago

Castells

Els castells són les torres humanes que es construeixen des de fa més de dos-cents anys (se'n troben referències ja al) al Camp de Tarragona i al Penedès, com a resultat de l'expansió de la Muixeranga valenciana.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Castells

Caucas

Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Caucas

Christchurch

Christchurch és una ciutat de Nova Zelanda, fundada el 1850 i situada aproximadament a 300 quilòmetres al sud de la capital, Wellington en la costa est de l'Illa Sud, a la regió de Canterbury.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Christchurch

Ciutat de Quebec

Quebec el 1700. Quebec o la Ciutat de Quebec (o Ville de Québec) és la capital de la província canadenca del Quebec i alhora la principal aglomeració de l'est d'aquesta província.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Ciutat de Quebec

Colòmbia

Colòmbia —o la República de Colòmbia— és un estat de l'Amèrica del Sud.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Colòmbia

Consell Internacional dels Monuments i Llocs Històrics

El Consell Internacional dels Monuments i Llocs Històrics, també conegut com a ICOMOS (en anglès International Council on Monuments and Sites) és una associació civil no governamental, situada a París, França lligada a l'ONU, a través de la Unesco.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Consell Internacional dels Monuments i Llocs Històrics

Cracòvia

Cracòvia o Kraków en polonès és la capital del voivodat de la Petita Polònia (Województwo Małopolskie) i la segona ciutat més important de Polònia després de la capital, Varsòvia.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Cracòvia

Croàcia

Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Croàcia

Dinamarca

Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Dinamarca

Doha

Doha (pronunciat localment ad-Dōḥa) és la capital de Qatar, a la costa oriental.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Doha

Durban

Durban (antigament Port Natal; en zulu eThekwini, que significa 'el port'), anomenada Durbs, Website natalia.org.za (pdf).

Veure Patrimoni de la Humanitat і Durban

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Egipte

El Caire

La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.

Veure Patrimoni de la Humanitat і El Caire

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Espanya

Estat sobirà

Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Estat sobirà

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Estats Units d'Amèrica

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Europa

Finlàndia

La República de Finlàndia (en finès: Suomen Tasavalta o Suomi; en suec: Republiken Finland o Finland) és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Finlàndia

Florència

Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Florència

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Veure Patrimoni de la Humanitat і França

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Grècia

Hèlsinki

Hèlsinki (Helsinki en finès; en suec) és la capital de Finlàndia.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Hèlsinki

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Hongria

Iran

La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Iran

Israel

Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Israel

Istanbul

Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Istanbul

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Itàlia

Japó

El Japó (en japonès 日本, Nihon o Nippon; oficialment 日本国, Nihon-koku o Nipon-koku o Estat del Japó) és un país insular de l'Àsia Oriental.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Japó

Kyoto

Kyoto (en japonès 京都市, Kyōto-shi, oficialment Ciutat de Kyoto) és una ciutat designada i municipi del Japó, a més de la capital de la prefectura homònima.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Kyoto

Lituània

Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Lituània

Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa

Tot seguit es presenta una llista dels béns culturals i naturals declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al continent europeu. Aquesta llista s'organitza classificant els béns culturals i naturals per estats (vegeu també la llista específica del Patrimoni de la Humanitat als Països Catalans).

Veure Patrimoni de la Humanitat і Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa

Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Amèrica

Llista dels béns culturals i naturals declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al continent americà, organitzats per estats i territoris.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Amèrica

Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Àfrica

Llista dels béns culturals i naturals declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al continent africà, organitzats per estats i territoris.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Àfrica

Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Àsia i Oceania

La llista del Patrimoni de la Humanitat a l'Àsia i Oceania és un índex dels béns culturals i naturals declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO a l'Àsia i Oceania organitzats per estats i territoris.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Àsia i Oceania

Llista del Patrimoni de la Humanitat en perill

Relació dels 52 béns culturals i naturals que la UNESCO ha decidit incloure en la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill, organitzats per estats i territoris, segons la llista vigent el 2016.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Llista del Patrimoni de la Humanitat en perill

Luxor

Luxor és una ciutat d'Egipte enclavada a la governació de Qena, governada amb estatut autònom especial, situada a l'est del Nil, amb més de 415.000 habitants.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Luxor

Marràqueix

Marràqueix (nom original en amazic ⵎⵕⵕⴰⴽⵛ Tamurt n Akkuc, 'terra de Déu'; en àrab مراكش Marrākux, pronunciat Marrākex localment, en francès Marrakech; fins al 1890 Marroc) és una ciutat del sud-oest del Marroc, al peu de l'Atles, a 466 m d'altura.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Marràqueix

Marroc

El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Marroc

Mèxic

Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Mèxic

Mérida (Mèxic)

La ciutat mexicana de Mérida és la capital de l'estat de Yucatán.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Mérida (Mèxic)

Misteri d'Elx

El Misteri d'Elx (també anomenat localment la Festa d'Elx) és una obra teatral que representa la Mort, Assumpció i Coronació de la Mare de Déu i que se celebra a Elx des de finals de l'edat mitjana.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Misteri d'Elx

Mongòlia

Mongòlia (mongol: Монгол Улс, romanització: Mongol Uls) és un país extens, sense accés al mar, que es localitza entre les regions de l'Àsia oriental i Àsia central.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Mongòlia

Nàpols

Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Nàpols

Nova Zelanda

Nova Zelanda (Nova Terra del Mar, en referència a la província neerlandesa; Aotearoa en maori, llarg núvol blanc) és un estat situat a uns 2.000 quilòmetres al sud-est d'Austràlia.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Nova Zelanda

Obra arquitectònica de Le Corbusier

Lobra arquitectònica de Le Corbusier és un conjunt de disset llocs dissenyats al per l'arquitecte franco-suís Le Corbusier en tres continents (Amèrica, Àsia i Europa), però sobretot a França, que l'any 2016 van ser inclosos a la llista de Patrimoni Mundial de la Unesco.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Obra arquitectònica de Le Corbusier

Oceania

Oceania és la part del món formada pel continent australià –situat entre els oceans Índic, Antàrtic i Pacífic– i per la multitud d'illes que hi ha escampades en aquest darrer oceà (excepte les més properes a l'Àsia, que es consideren asiàtiques).

Veure Patrimoni de la Humanitat і Oceania

Oceà Pacífic

L'oceà Pacífic o simplement el Pacífic és el cos d'aigua més gran del món.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Oceà Pacífic

Oman

El Sultanat d'Oman és un estat d'Àsia situat a l'Orient Mitjà, a la punta sud-est de la península d'Aràbia.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Oman

Orient Mitjà

L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).

Veure Patrimoni de la Humanitat і Orient Mitjà

Països àrabs

Els països àrabs o el Món Àrab (العالمالعربي, al-ʿālam al-ʿarabī) inclouen en la definició estàndard els 22 Estats i territoris de la Lliga Àrab que s'estenen des de l'oceà Atlàntic a l'oest fins al mar d'Aràbia en l'est, i des del Mar Mediterrani al nord a la Banya d'Àfrica i l'oceà Índic al sud-est.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Països àrabs

Països Baixos

Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Països Baixos

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Veure Patrimoni de la Humanitat і París

Patrimoni Cultural (lloc web)

Castell de Montsoriu Patrimoni Cultural és un portal web impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a través de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, que té com a objectiu difondre el patrimoni cultural català de forma amena i directa.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Patrimoni Cultural (lloc web)

Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat

El Patrimoni cultural immaterial o Patrimoni cultural intangible es un concepte de patrimoni cultural instituït internacionalment el 2003 per la UNESCO en la Convenció per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial».

Veure Patrimoni de la Humanitat і Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat

Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat als Països Catalans

La Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat (també anomenada Llista Representativa del Patrimoni Cultural Intangible de la Humanitat) de la UNESCO és una dels tres llistes (vegeu el text de la Convenció) que tenen com a objectiu garantir la millor visió del patrimoni cultural immaterial de diverses cultures del planeta i donar consciència de la seva importància.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat als Països Catalans

Patrimoni de la Humanitat als Països Catalans

Sant Climent de Taüll, a la Vall de Boí (Catalunya) Vilafranca de Conflent, al Conflent (Catalunya Nord) Eivissa La Llotja de la Seda, a València El Patrimoni de la Humanitat als Països Catalans són els elements de caràcter cultural i natural dels Països Catalans que la UNESCO ha catalogat dins la llista del Patrimoni de la Humanitat.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Patrimoni de la Humanitat als Països Catalans

Patum de Berga

La Patum de Berga és una festa tradicional i popular que se celebra a la ciutat de Berga, capital de la comarca del Berguedà, durant la festivitat de Corpus.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Patum de Berga

Phnom Penh

Phnom Penh (pronuncia nómpén) és la capital del Regne de Cambodja i la ciutat més gran del país.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Phnom Penh

Phuket

Phuket Phuket (en tailandès:เทศบาลนครภูเก็ต, o เมืองภูเก็ต és una ciutat situada al sud-és de l'illa Phuket, Tailàndia. És la capital de la província de Phuket. El 2007 tenia 75.573 habitants. El 13 de febrer de 2004 la població va obtenir l'estatus de ciutat (en tailandès:thesaban nakhon).

Veure Patrimoni de la Humanitat і Phuket

Polònia

Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Polònia

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Portugal

Qatar

Qatar, oficialment l'Estat de Qatar, és un estat de l'Orient Mitjà, que ocupa la petita península de Qatar a la costa nord-est de la península Aràbiga.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Qatar

Rússia

Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Rússia

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Regne Unit

La República Popular de la Xina (en xinès simplificat: 中华人民共和国, en xinès tradicional: 中華人民共和國, en pinyin: Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó), o simplement la Xina, és l'estat més extens de l'Àsia Oriental i el tercer més extens del món.

Veure Patrimoni de la Humanitat і República Popular de la Xina

Reserva de la biosfera

Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera (2005): '''verd fosc''', països amb més de 35 reserves; verd oliva, entre 20 i 34; verd clar, entre 15 i 19; '''verd herba''', entre 10 i 14; '''verd herba clar''', entre 5 i 9 i '''groc''', entre 1 i 4.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Reserva de la biosfera

Reserves de la Biosfera dels Països Catalans

Les Reserves de la Biosfera dels Països Catalans són uns elements d'especial protecció que formen part d'una xarxa mundial de la UNESCO, amb el títol de Reserva de la Biosfera.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Reserves de la Biosfera dels Països Catalans

Sant Petersburg

Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Sant Petersburg

Santa Fe (Nou Mèxic)

Santa Fe és la capital de l'estat de Nou Mèxic al sud-est dels Estats Units d'Amèrica.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Santa Fe (Nou Mèxic)

Sàhara

El Sàhara (literalment ‘el Gran Desert’; o Tiniri) és un desert de tipus càlid situat al nord de l'Àfrica.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Sàhara

Sevilla

Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Sevilla

Suècia

Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Suècia

Suïssa

Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Veure Patrimoni de la Humanitat і Suïssa

Sud-àfrica

La República de Sud-àfrica és un Estat localitzat a l'extrem meridional de l'Àfrica.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Sud-àfrica

Suzhou

''Zhuozheng Yuan'', el Jardí de l'Administrador Humil Suzhou (en xinès simplificat 苏州, en xinès tradicional 蘇州, en pinyin Sūzhōu; antigament, 吳) és una ciutat-prefectura del baix Iang-Tsé, a la vora del llac Taihu, a la província xinesa de Jiangsu.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Suzhou

Sydney

Sydney és la ciutat més poblada d'Austràlia, amb una població en la seva àrea metropolitana propera als 5 milions d'habitants (el 2016).

Veure Patrimoni de la Humanitat і Sydney

Tailàndia

Tailàndia (ประเทศไทย en tailandès), formalment Regne de Tailàndia (ราช อาณาจักร ไทย, Ratcha-anachak Thai, en tailandès), és un estat del sud-est asiàtic que limita a l'est amb Laos (gran part d'aquesta frontera la forma el riu Mekong), al sud-est amb Cambodja, al sud amb el Golf de Siam i Malàisia, i a l'oest amb el mar d'Andaman i Birmània.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Tailàndia

Tribunal de les Aigües de València

El Tribunal de les Aigües de València, conegut també com a Tribunal de la Vega de València, és l'òrgan col·legiat encarregat de dirimir els conflictes per l'aigua de reg entre els llauradors de les comunitats de regants de les séquies que en formen part: Séquia de Quart, Benàger i Faitanar, Tormos, Mislata, Mestalla, Favara, Rascanya i Rovella.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Tribunal de les Aigües de València

Tunísia

Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Tunísia

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Turquia

Txèquia

Txèquia (en txec Česko), oficialment la República Txeca (en txec, Česká republika), és un país de l'Europa central sense sortida al mar.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Txèquia

UNESCO

LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Veure Patrimoni de la Humanitat і UNESCO

Unió Internacional per a la Conservació de la Natura

La Unió Mundial per a la Conservació de la Natura o Unió Internacional per a la Conservació de la Natura i els Recursos Naturals (en anglès: International Union for Conservation of Nature and Natural Resources o IUCN) és un organisme internacional dedicat a la conservació dels recursos naturals.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Unió Internacional per a la Conservació de la Natura

Uvs Nuur

LUvs Nuur (mongol: Увс Нуур; tuvan: Убсу-Нур - Ubsu-Nur) és el llac més gran a Mongòlia a 753 m damunt nivell del mar i cobreix una àrea de 3.350 km².

Veure Patrimoni de la Humanitat і Uvs Nuur

Vall de l'Elba a Dresden

La vall de l'Elba a Dresden és un paisatge cultural que va ser creat entre els segles  i a l'entorn de la ciutat de Dresden, a l'estat federal de Saxònia (Alemanya).

Veure Patrimoni de la Humanitat і Vall de l'Elba a Dresden

Vílnius

Vílnius (en lituà Vilnius, en belarús Вільня, en polonès Wilno, en rus Вильнюс i, abans, Вильно, en alemany Wilna) és la capital i la ciutat més gran de Lituània, amb una població de més de 588.412 habitants el 2021.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Vílnius

Washington DC

Washington DC (en anglèsː Washington D.C.), formalment el Districte de Colúmbia i comunament coneguda com a Washington, és la capital dels Estats Units d'Amèrica.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Washington DC

Xina

La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.

Veure Patrimoni de la Humanitat і Xina

1 de desembre

El primer de desembre és el tres-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 1 de desembre

1 de juliol

El primer de juliol és el cent vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 1 de juliol

1 de setembre

El primer de setembre és el dos-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 1 de setembre

10 de juliol

El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 10 de juliol

11 de desembre

L'11 de desembre és el tres-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 11 de desembre

12 de desembre

El 12 de desembre és el tres-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 12 de desembre

12 de juliol

El 12 de juliol és el cent noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 12 de juliol

13 de desembre

El 13 de desembre és el tres-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 13 de desembre

14 de desembre

El 14 de desembre és el tres-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 14 de desembre

15 de desembre

El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 15 de desembre

15 de juny

El 15 de juny és el cent seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-setè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 15 de juny

16 de desembre

El 16 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 16 de desembre

16 de juliol

El 16 de juliol és el cent noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 16 de juliol

16 de juny

El 16 de juny és el cent seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 16 de juny

17 de desembre

El 17 de desembre és el tres-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 17 de desembre

17 de juliol

El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 17 de juliol

19 de juny

El 19 de juny és el cent setantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-unè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 19 de juny

1972

1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).

Veure Patrimoni de la Humanitat і 1972

1977

1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 1977

1992

1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 1992

2 de desembre

El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 2 de desembre

2 de juliol

El 2 de juliol és el cent vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 2 de juliol

2 de novembre

El 2 de novembre o 2 de santandria és el tres-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 2 de novembre

20 de juliol

El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 20 de juliol

2001

2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 2001

2004

2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 2004

2005

2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 2005

2007

2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 2007

2009

L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 2009

2011

L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 2011

2016

L'any 2016 fou un any de traspàs començat en divendres.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 2016

22 d'octubre

El 22 d'octubre és el dos-cents noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 22 d'octubre

22 de juny

El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 22 de juny

23 de juny

El 23 de juny és el cent setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 23 de juny

24 de juny

El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 24 de juny

24 de novembre

El 24 de novembre o 24 de santandria és el tres-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 24 de novembre

25 de juliol

El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 25 de juliol

25 de juny

El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 25 de juny

26 d'octubre

El 26 d'octubre és el dos-cents noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-centè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 26 d'octubre

27 de juny

El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 27 de juny

27 de novembre

El 27 de novembre o 27 de santandria és el tres-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 27 de novembre

28 de juny

El 28 de juny és el cent setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitantè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 28 de juny

28 de novembre

El 28 de novembre o 28 de santandria és el tres-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 28 de novembre

29 d'octubre

El 29 d'octubre és el tres-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tresè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 29 d'octubre

29 de juny

El 29 de juny és el cent vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 29 de juny

29 de novembre

El 29 de novembre o 29 de santandria és el tres-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 29 de novembre

3 d'agost

El 3 d'agost és el dos-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setzè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 3 d'agost

30 d'octubre

El 30 d'octubre és el tres-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quatrè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 30 d'octubre

30 de juny

El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 30 de juny

30 de novembre

El 30 de novembre o 30 de santandria és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 30 de novembre

4 de desembre

El 4 de desembre és el tres-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-novè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 4 de desembre

4 de juliol

El 4 de juliol és el cent vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 4 de juliol

5 de desembre

El 5 de desembre és el tres-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quarantè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 5 de desembre

5 de juliol

El 5 de juliol és el cent vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 5 de juliol

5 de setembre

El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 5 de setembre

6 de desembre

El 6 de desembre és el tres-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 6 de desembre

6 de juliol

El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 6 de juliol

7 de desembre

El 7 de desembre és el tres-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 7 de desembre

7 de juliol

El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 7 de juliol

8 de juliol

El 8 de juliol és el cent vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent norantè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 8 de juliol

8 de setembre

El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 8 de setembre

9 de desembre

El 9 de desembre és el tres-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Patrimoni de la Humanitat і 9 de desembre

També conegut com Llista del Patrimoni Mundial, Llista del Patrimoni de la Humanitat, Llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, Patrimoni Comú de la Humanitat, Patrimoni Cultural de la Humanitat, Patrimoni Històric de la Humanitat, Patrimoni Mundial, Patrimoni Mundial de la Humanitat, Patrimoni Mundial de la UNESCO, Patrimoni Mundial per la UNESCO, Patrimoni Natural de la Humanitat, Patrimoni UNESCO de la Humanitat, Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, World Heritage, World Heritage Site.

, França, Grècia, Hèlsinki, Hongria, Iran, Israel, Istanbul, Itàlia, Japó, Kyoto, Lituània, Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa, Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Amèrica, Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Àfrica, Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Àsia i Oceania, Llista del Patrimoni de la Humanitat en perill, Luxor, Marràqueix, Marroc, Mèxic, Mérida (Mèxic), Misteri d'Elx, Mongòlia, Nàpols, Nova Zelanda, Obra arquitectònica de Le Corbusier, Oceania, Oceà Pacífic, Oman, Orient Mitjà, Països àrabs, Països Baixos, París, Patrimoni Cultural (lloc web), Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat als Països Catalans, Patrimoni de la Humanitat als Països Catalans, Patum de Berga, Phnom Penh, Phuket, Polònia, Portugal, Qatar, Rússia, Regne Unit, República Popular de la Xina, Reserva de la biosfera, Reserves de la Biosfera dels Països Catalans, Sant Petersburg, Santa Fe (Nou Mèxic), Sàhara, Sevilla, Suècia, Suïssa, Sud-àfrica, Suzhou, Sydney, Tailàndia, Tribunal de les Aigües de València, Tunísia, Turquia, Txèquia, UNESCO, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, Uvs Nuur, Vall de l'Elba a Dresden, Vílnius, Washington DC, Xina, 1 de desembre, 1 de juliol, 1 de setembre, 10 de juliol, 11 de desembre, 12 de desembre, 12 de juliol, 13 de desembre, 14 de desembre, 15 de desembre, 15 de juny, 16 de desembre, 16 de juliol, 16 de juny, 17 de desembre, 17 de juliol, 19 de juny, 1972, 1977, 1992, 2 de desembre, 2 de juliol, 2 de novembre, 20 de juliol, 2001, 2004, 2005, 2007, 2009, 2011, 2016, 22 d'octubre, 22 de juny, 23 de juny, 24 de juny, 24 de novembre, 25 de juliol, 25 de juny, 26 d'octubre, 27 de juny, 27 de novembre, 28 de juny, 28 de novembre, 29 d'octubre, 29 de juny, 29 de novembre, 3 d'agost, 30 d'octubre, 30 de juny, 30 de novembre, 4 de desembre, 4 de juliol, 5 de desembre, 5 de juliol, 5 de setembre, 6 de desembre, 6 de juliol, 7 de desembre, 7 de juliol, 8 de juliol, 8 de setembre, 9 de desembre.