Accés més ràpid que el navegador!
230 les relacions: Abbas I el Gran, Abbas Mirza, Abu Bakr ibn Mihran Xah, Abu-l-Mussàfir Fat·h ibn Muhammad Afxín, Ahlat, Ahmadilis, Ak Sunkur I, Ak Sunkur II, Al-Baladhurí, Al-Mamun (abbàssida), Ala al-Din Karba, Alí ibn al-Athir, Alep, An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun, Ani, Aq-Súnqur al-Bursuqí, Ardabil, Arghun Khan, Armènia, Arran (regió), Atropatene, Azerbaidjan, Azerbaidjan Oriental, Çaldiran, Babak Khorramdin, Bagdad, Bahram VI, Balutxistan (regió), Barda (Azerbaidjan), Barkyaruq, Buwàyhides, Claudi Ptolemeu, Cobànides, Cosroes II, Daud I ibn Mahmud, Dinastia jalayírida, Dinastia Qajar, Dinavar, Dvin, Enciclopèdia de l'Islam, Estrabó, Euclides, Falak al-Din, Gaykhatu, Gazaka, Geòrgia, Gilan, Gregori Bar Hebreu, Hamadan, Harun ar-Raixid, ..., Hülegü, Hethum II, Ibn Battuta, Ibn Hàwqal, Il-kanat, Ildegiz, Imad-ad-Din Zengi I, Imperi Safàvida, Imperi Sassànida, Iran, Iraq ajamita, Isfahan, Ismaïlisme, Jalal-ad-Din Mangubertí, Jibal, Joscelí I, Kalat (ciutat), Khoy, Khwarizm, Kurd, Kurdistan, Llac Urmia, Mahabad, Mahmud Ghazan, Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, Marc Antoni, Massud ibn Muhàmmad, Mazyàdides, Màlik-Xah I, Màlik-Xah III, Mesopotàmia, Miskawayh, Mossul, Mudhàffar-ad-Din Uzbeg, Mugan, Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah, Muhàmmad ibn Abi-s-Saj al-Afxín, Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí, Muhàmmad ibn Màlik-Xah, Muhàmmad II ibn Mahmud, Muhàmmad Pahlawan, Muhàmmad-Alí Xah Qajar, Mukri, Musafírides, Nakhtxivan, Nassir-ad-Din at-Tussí, Nawruz, Nàdir-Xah Afxar, Nestorianisme, Nusrat al-Din Abu Bakr, Oghuz, Oljeitu, Parts, Primera Guerra Mundial, Província de Fars, Rawwàdides, Rayy, Rukn-ad-Dawla, Sahand, Sanjaq, Sàjides, Síria, Sefid Rud, Sulduz, Sunnisme, Tabriz, Tamerlà, Tawuk, Tigris, Tilbeşar, Togha Temur (il-kànida), Toghrul II, Tuman, Urmia, Urmia (regió), Ushnu, Xah-i Arman, Xiisme, Xina, Xirvan, Yússuf ibn Abi-s-Saj, Zanjan, 10 de setembre, 1029, 1054, 1104, 1111, 1112, 1114, 1117, 1120, 1121, 1122, 1123, 1125, 1128, 1131, 1132, 1133, 1134, 1146, 1147, 1148, 1151, 1153, 1154, 1155, 1156, 1157, 1160, 1161, 1162, 1165, 1166, 1168, 1188, 1189, 1203, 1204, 1205, 1206, 1207, 1208, 1211, 1212, 1221, 1224, 1226, 1227, 1229, 1230, 1258, 1268, 1272, 1275, 1286, 1294, 1298, 1301, 1304, 1317, 1328, 1337, 1338, 1340, 1350, 1393, 1514, 1593, 1725, 1729, 1789, 1800, 1805, 1810, 1828, 1833, 1880, 1881, 1882, 1904, 1909, 1970, 1986, 1991, 30 de juliol, 30 de març, 591, 643, 740, 803, 836, 853, 893, 908, 943, 948, 949, 957, 958. Ampliar l'índex (180 més) »
Abbas I el Gran
Abbas I de Pèrsia, també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.
Nou!!: Maragha і Abbas I el Gran · Veure més »
Abbas Mirza
fou príncep de la dinastia qajar de Pèrsia.
Nou!!: Maragha і Abbas Mirza · Veure més »
Abu Bakr ibn Mihran Xah
Abu Bakr ibn Miran Xah (1382-1408) fou un príncep timúrida de l'Iraq i del Takhi-i-Hulagu (Pèrsia occidental).
Nou!!: Maragha і Abu Bakr ibn Mihran Xah · Veure més »
Abu-l-Mussàfir Fat·h ibn Muhammad Afxín
Abu-l-Mussàfir Fat·h ibn Muhammad Afxín fou el darrer emir sàjida de l'Azerbaidjan del 928 al 929.
Nou!!: Maragha і Abu-l-Mussàfir Fat·h ibn Muhammad Afxín · Veure més »
Ahlat
Ahlat és una ciutat de la punta nord-est del llac Van.
Nou!!: Maragha і Ahlat · Veure més »
Ahmadilis
Els ahmadilís foren una dinastia d'emirs o atabegs de Maragha a l'Azerbaidjan.
Nou!!: Maragha і Ahmadilis · Veure més »
Ak Sunkur I
Aq-Súnqur I o Aq-Súnqur al-Ahmadilí fou un esclau turc d'Ahmadil ibn Ibrahim ibn Wahsudhan ar-Rawwadí al-Kurdí, fundador de la dinastia dels ahmadílides de Maragha, a qui va succeir quan fou assassinat entre 1114 i 1116.
Nou!!: Maragha і Ak Sunkur I · Veure més »
Ak Sunkur II
Aq-Súnqur II fou fill i successor el 1134 de l'atabeg dels Ahmadilis de Maragha Ak Sunkur I. Apareix sota diversos noms: Ak Sunkur (II) o Arslan ben Ak Sunkur.
Nou!!: Maragha і Ak Sunkur II · Veure més »
Al-Baladhurí
Àhmad ibn Yahya ibn Jàbir ibn Dàwud al-Baladhurí, més conegut simplement per la seva nisba com a al-Baladhurí, fou un dels més grans historiadors àrabs del.
Nou!!: Maragha і Al-Baladhurí · Veure més »
Al-Mamun (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).
Nou!!: Maragha і Al-Mamun (abbàssida) · Veure més »
Ala al-Din Karba
Ala al-Din Karba (o Karpa) Arslan fou atabeg ahmadílida de Maragha.
Nou!!: Maragha і Ala al-Din Karba · Veure més »
Alí ibn al-Athir
Izz-ad-Din Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Karim ibn al-Athir al-Jazarí, més conegut com a Alí ibn al-Athir, com a Izz-ad-Din ibn al-Athir o, senzillament, com a Ibn al-Athir (1160-1233) fou un historiador àrab musulmà nascut a Cizre (actualment a Turquia).
Nou!!: Maragha і Alí ibn al-Athir · Veure més »
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Nou!!: Maragha і Alep · Veure més »
An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun
Al-Màlik an-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun, més conegut simplement com a an-Nàssir Muhàmmad, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1293-1294, 1299-1309 i 1310-1341).
Nou!!: Maragha і An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun · Veure més »
Ani
Ani, a la Kars, Turquia, va ser la capital d'un regne armeni amb el nom de Regne d'Ani.
Nou!!: Maragha і Ani · Veure més »
Aq-Súnqur al-Bursuqí
Qassim-ad-Dawla Sayf-ad-Din Abu-Saïd Aq-Súnqur al-Bursuqí, més conegut simplement com a Aq-Súnqur al-Bursuqí (? - 1127), fou atabeg de Mossul.
Nou!!: Maragha і Aq-Súnqur al-Bursuqí · Veure més »
Ardabil
Ardabil (persa i àzeri: اردبیل, Ardebil; turc, Erdebil; antic persa: Artavil que vol dir "Lloc Sagrat"; armeni Artavet i Artavel) és una ciutat de l'Iran, capital de la província d'Ardabil.
Nou!!: Maragha і Ardabil · Veure més »
Arghun Khan
Arghun Khan (en mongol:; vers 1258- 7 de març de 1291) fou el quart il-kan de Pèrsia, del 1284 al 1291.
Nou!!: Maragha і Arghun Khan · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Maragha і Armènia · Veure més »
Arran (regió)
Arran és el nom que va portar a partir de la dominació musulmana la regió situada entre el Kura i l'Araxes.
Nou!!: Maragha і Arran (regió) · Veure més »
Atropatene
Atropatene o Media Atropatene (originalment conegut com a Atropatkan i Atorpatkan) és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià, i el Kurdistan iranià.
Nou!!: Maragha і Atropatene · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Maragha і Azerbaidjan · Veure més »
Azerbaidjan Oriental
Azerbaidjan Oriental (en àzeri: Şərqi Azərbaycan, en persa: آذربایجان شرقی, Âzârbâiŷân-e Šarqi) és una de les 31 províncies de l'Iran.
Nou!!: Maragha і Azerbaidjan Oriental · Veure més »
Çaldiran
Çaldiran (antigament Čaldiran) és una plana al nord-oest de l'Azerbaidjan iranià a la frontera amb Turquia, famosa per la batalla decisiva lliurada el 23 d'agost de 1514 en què els otomans van obtenir una gran victòria sobre els safàvides perses.
Nou!!: Maragha і Çaldiran · Veure més »
Babak Khorramdin
Babak Khorramdin o Babek (mort 838) fou cap de la secta dels khurramites a l'Azerbaidjan Iranià, a la primera meitat del.
Nou!!: Maragha і Babak Khorramdin · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Maragha і Bagdad · Veure més »
Bahram VI
Bahram VI o Varanes VI, conegut com a Bahram Txobin pel seu aspecte (també se l'anomena Bahram l'Usurpador, ja que no era de la casa sassànida) fou rei de Pèrsia del 590 al 591.
Nou!!: Maragha і Bahram VI · Veure més »
Balutxistan (regió)
Balutxistan és una regió històrica del sud d'Àsia, dividida entre el Pakistan, l'Iran i l'Afganistan.
Nou!!: Maragha і Balutxistan (regió) · Veure més »
Barda (Azerbaidjan)
Barda (Partav) és una petita ciutat d'uns 30.000 habitants capital d'un districte homònim de la República de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Maragha і Barda (Azerbaidjan) · Veure més »
Barkyaruq
Abu-al-Mudhàffar Rukn-ad-Dunya-wa-d-Din Barkyaruq ibn Jalal-ad-Dawla Màlik-Xah, més conegut senzillament pel seu sobrenom Barkyaruq (sobrenom que provindria de l'expressió turquesa Berk Yaruq, que significa ‘llum constant’, ‘llum ferma’) (?, 1079/1080 - Barudjird, 1105) fou el quart sultà seljúcida (1094–1105).
Nou!!: Maragha і Barkyaruq · Veure més »
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Nou!!: Maragha і Buwàyhides · Veure més »
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Nou!!: Maragha і Claudi Ptolemeu · Veure més »
Cobànides
Mapa Cobànides o Cubànides (Čubànides o Čobànides, Cupànides o Copànides, Cupanites o Cubanites, persa سلسله امرای چوپانی Amir Chupani) fou una dinastia d'amirs mongols.
Nou!!: Maragha і Cobànides · Veure més »
Cosroes II
Cosroes II, Khosro II o Khusraw II (també anomenat Parviz o Parwiz, 'el victoriós'; en persa خسرو پرویز), fou un emperador sassànida, fill d'Ormazd IV (579-590), nebot de Bistam i net de Cosroes I (531-579), que va governar entre els anys 590 i 628.
Nou!!: Maragha і Cosroes II · Veure més »
Daud I ibn Mahmud
Dawud, Davud o Daud I ibn Mahmud fou un sultà seljúcida, fill de Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah.
Nou!!: Maragha і Daud I ibn Mahmud · Veure més »
Dinastia jalayírida
La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).
Nou!!: Maragha і Dinastia jalayírida · Veure més »
Dinastia Qajar
La dinastia Qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.
Nou!!: Maragha і Dinastia Qajar · Veure més »
Dinavar
Dinavar (àrab Dinawar) fou una vila del Djibal que va existir a l'edat mitjana a la vora del canal Cam-i Dinawar, prop de Kermanshah.
Nou!!: Maragha і Dinavar · Veure més »
Dvin
Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.
Nou!!: Maragha і Dvin · Veure més »
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Nou!!: Maragha і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Maragha і Estrabó · Veure més »
Euclides
Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».
Nou!!: Maragha і Euclides · Veure més »
Falak al-Din
Falak al-Din fou atabeg ahmadílida de Maragha (1173-1189).
Nou!!: Maragha і Falak al-Din · Veure més »
Gaykhatu
Gaykhatu (també Gaikhatu, Гайхату, Гайхалт, que vol dir "sorprenent" del mongol gaikhakh.
Nou!!: Maragha і Gaykhatu · Veure més »
Gazaka
Gazaka o Gazaca o Ganzak fou una ciutat del de la Mèdia, que fou la capital del regne d'Atropatene.
Nou!!: Maragha і Gazaka · Veure més »
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Maragha і Geòrgia · Veure més »
Gilan
Gilan és una regió i una de les 31 províncies de l'Iran, es troba al nord-oest del país, a la costa de la mar Càspia.
Nou!!: Maragha і Gilan · Veure més »
Gregori Bar Hebreu
Gregori Bar Hebreu (Malatya, 1226 - Maragha, 30 de juliol de 1286) fou un religiós, escriptor i historiador siríac.
Nou!!: Maragha і Gregori Bar Hebreu · Veure més »
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Nou!!: Maragha і Hamadan · Veure més »
Harun ar-Raixid
Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.
Nou!!: Maragha і Harun ar-Raixid · Veure més »
Hülegü
Hülegü amb la reina Doquz Khatun Hulegu o Hülegü Khan (?, 1217 - Maragha, l'Iran, 8 de febrer de 1265) fou el primer il-kan de Pèrsia (1256-1265).
Nou!!: Maragha і Hülegü · Veure més »
Hethum II
Hethum II (armeni: Հեթում Ա) (1266- agost del 1307) fou rei del Regne Armeni de Cilícia, fill de Lleó III, que va succeir el seu pare quan va morir el 1289.
Nou!!: Maragha і Hethum II · Veure més »
Ibn Battuta
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Battuta, més conegut simplement com a Ibn Battuta (Tànger, 25 de febrer de 1304 – 1368 o 1369), va ser un viatger, explorador i ulema (erudit musulmà) amazic de l'època de la dinastia marínida que és conegut pels seus viatges anomenats Rihla.
Nou!!: Maragha і Ibn Battuta · Veure més »
Ibn Hàwqal
Abu-l-Qàssim ibn Alí an-Nassibí, més conegut com a Ibn Hàwqal, fou un escriptor i geògraf àrab del, nascut a Nisibis o Nisibin vers 920.
Nou!!: Maragha і Ibn Hàwqal · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: Maragha і Il-kanat · Veure més »
Ildegiz
Xams al-Din Ildegiz, Eldiguz, Ildeguz, Ildegoz, Eldigiz i altres variacions (en àzeri: شمس الدین الدنگز, شمس الدین الدنیز Şəmsəddin Eldəniz, mort el 1175) fou el fundador de la dinastia ildegízida o dels atabegs de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Maragha і Ildegiz · Veure més »
Imad-ad-Din Zengi I
Abu-l-Mudhàffar Zankí ibn Aq-Súnqur ibn Abd-Al·lah al-Atàbak al-Màlik al-Mansur Imad-ad-Din, més conegut simplement com a Imad-ad-Din Zengi I (c. 1085 - 14 de setembre 1146) va ser atabeg de Mossul, Alep, Hama i Edessa i fundador de la dinastia dels zengites, a la qual va donar el seu nom.
Nou!!: Maragha і Imad-ad-Din Zengi I · Veure més »
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Nou!!: Maragha і Imperi Safàvida · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Maragha і Imperi Sassànida · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Maragha і Iran · Veure més »
Iraq ajamita
mapa del Jibal LIraq ajamita (literalment ‘Iraq dels perses’) fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Maragha і Iraq ajamita · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Maragha і Isfahan · Veure més »
Ismaïlisme
Lismaïlisme (esmāʿiliyān) és un dels corrents de l'islam xiïta.
Nou!!: Maragha і Ismaïlisme · Veure més »
Jalal-ad-Din Mangubertí
Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.
Nou!!: Maragha і Jalal-ad-Din Mangubertí · Veure més »
Jibal
Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.
Nou!!: Maragha і Jibal · Veure més »
Joscelí I
Joscelí de Courtenay o Josceli I (?-1131) fou un noble de la casa dels senyors de Courtenay, que va anar a les croades el 1101, i va esdevenir senyor de Turbessel (1102 a 1113), príncep de Galilea i de Tiberíades (1113 a 1119) i comte d'Edessa de 1119 a 1131.
Nou!!: Maragha і Joscelí I · Veure més »
Kalat (ciutat)
Kalat o Qalat també Kelat i Khelat (urdú: قلات) és una ciutat del Pakistan capital del districte de Kalat, província del Balutxistan.
Nou!!: Maragha і Kalat (ciutat) · Veure més »
Khoy
Darvazeh Sangi (Porta Rocosa) al Bazar de Khoy Khoy (persa: خوی, àzeri: خوی; derivat del kurd khoi que vol dir "sal") (apareix també com a Khoi o Khoï, Khuy i Khvoy) és una ciutat de lustan o província de l'Azerbaidjan Occidental, a l'Iran, al nord de la capital provincial Urmia.
Nou!!: Maragha і Khoy · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Maragha і Khwarizm · Veure més »
Kurd
Zones de poblament kurd El kurd (kurdî) és un idioma indoeuropeu de la branca indoiraniana que constitueix un continu dialectal.
Nou!!: Maragha і Kurd · Veure més »
Kurdistan
El Kurdistan és una extensa regió històrica i cultural de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Maragha і Kurdistan · Veure més »
Llac Urmia
Vídeo que mostra el procés de dessecació del llac Urmia entre 1984 i 2014. El llac Urmia (en farsi دریاچهٔ ارومیه) és un llac salat de l'Azerbaidjan iranià, al nord-oest de l'Iran, situat al costat est de la ciutat d'Urmia.
Nou!!: Maragha і Llac Urmia · Veure més »
Mahabad
La plaça Chuwarchira, on es va proclamar la república kurda el 1946. Mahabad (1959) Mahabad (kurd: مەھاباد, persa: مهاباد) és una ciutat de l'Iran al nord-oest del país, capital d'un comtat de la província de l'Azerbaidjan Occidental.
Nou!!: Maragha і Mahabad · Veure més »
Mahmud Ghazan
Ghazan als braços del seu pare Arghun i el seu avi Abaqa Ghazan i esposa la cort date.
Nou!!: Maragha і Mahmud Ghazan · Veure més »
Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah
Abu-l-Qàssim Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah Mughith-ad-Dunya wa-d-Din fou un sultà seljúcida de Pèrsia occidental i Iraq (1118-1131).
Nou!!: Maragha і Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah · Veure més »
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Nou!!: Maragha і Marc Antoni · Veure més »
Massud ibn Muhàmmad
Abu-l-Fat·h Massud Ghiyath-ad-Dunya wa-d-Din ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, més conegut senzillament com a Massud ibn Muhàmmad (? - 13 de setembre de 1152) fou un sultà seljúcida que va regnar a Pèrsia occidental i l'Iraq del 1134 al 1152.
Nou!!: Maragha і Massud ibn Muhàmmad · Veure més »
Mazyàdides
Els mazyàdides o dinastia mazyàdida o dels Banu Màzyad fou una nissaga àrab de l'Iraq central que va governar entre el i el.
Nou!!: Maragha і Mazyàdides · Veure més »
Màlik-Xah I
Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fat·h Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou gran soldà seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi Seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.
Nou!!: Maragha і Màlik-Xah I · Veure més »
Màlik-Xah III
Muin al-Din Malik Xah III ibn Mahmud ibn Muhammad (Màlik-Xah III, + 1160) fou sultà seljúcida (1152-1153) fill de Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah.
Nou!!: Maragha і Màlik-Xah III · Veure més »
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Nou!!: Maragha і Mesopotàmia · Veure més »
Miskawayh
Abu-Alí Àhmad ibn Muhàmmad ibn Yaqub —en àrab أبو علي أحمد بن يعقوب, Abū ʿAlī Aḥmad ibn Yaʿqūb—, més conegut com a Miskawayh —en àrab مسكويه, Miskawayh— o, erròniament, Ibn Miskawayh (Rayy, 932 - Ispahan, 1030), va ser un filòsof i historiador musulmà persa en llengua àrab.
Nou!!: Maragha і Miskawayh · Veure més »
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Nou!!: Maragha і Mossul · Veure més »
Mudhàffar-ad-Din Uzbeg
Mudhàffar-ad-Din Uzbeg fou atabeg ildegízida de l'Azerbaidjan (1210-1225), fill de Muhàmmad Pahlawan i successor del seu germà Nusrat al-Din Abu Bakr.
Nou!!: Maragha і Mudhàffar-ad-Din Uzbeg · Veure més »
Mugan
Mugan, Mughan, Mughan o Mukan o país Talix, Talish o Talyx és una regió de l'Azerbaidjan, que forma la seva part més meridional.
Nou!!: Maragha і Mugan · Veure més »
Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah
Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah (1383 - 1407) fou un príncep timúrida fill de Miran Xah i net de Tamerlà.
Nou!!: Maragha і Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah · Veure més »
Muhàmmad ibn Abi-s-Saj al-Afxín
Abu-l-Mussàfir (o Abu-Ubayd-Al·lah) Muhàmmad ibn Abi-s-Saj, conegut com a Ibn as-Saj i, en prendre el títol dafxín com Muhàmmad al-Afxín, fou el primer emir de l'Azerbaidjan, Arran i Armènia del 889 al 901.
Nou!!: Maragha і Muhàmmad ibn Abi-s-Saj al-Afxín · Veure més »
Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí
Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Jarir ibn Yazid ibn Kathir ibn Ghàlib at-Tabarí, més conegut simplement com a at-Tabarí o, entre els àrabs, com limam at-Tabarí (Tabaristan, Iran, 839 - Bagdad, 923) va ser un historiador i exegeta de l'Alcorà d'origen persa de molt renom.
Nou!!: Maragha і Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí · Veure més »
Muhàmmad ibn Màlik-Xah
Abu-Xujà Ghiyath-ad-Dunya wa-d-Din Muhàmmad ibn Màlik-Xah o, més senzillament, Muhàmmad ibn Màlik-Xah (gener de 1082-abril de 1118) conegut també com a Muhàmmad I (Muhammad I Tapar o Muhammad I ibn Malik Shah, fou gran sultà seljúcida (1105-1118) a l'Iraq i Pèrsia occidental. El seu malnom "Tapar" vol dir "El que aconsegueix" o "El que troba". Era germanastre de Barkyaruq i va rebre l'Azerbaidjan i l'Arran quan el seu germà va pujar al tron el 1092. El seu germà Sanjar va rebre els territoris orientals. Tant Sandjar com Muhammad eren germans de Barkyaruq per part de pare però eren de diferent mare i foren incitats a la revolta per Majd al-Mulk, fill de Nizam al-Mulk que havia perdut el càrrec de visir per decisió de Barkyaruq, en favor d'un germà, Muayyid al-Mulk, que era el seu rival i que després va donar suport a Muhàmmad. Una guerra civil va seguir amb constants canvis d'aliança i en la qual la victòria afavoria de vegades a uns i de vegades a altres. Un acord va establir que Muhammad governaria Azerbaidjan i Armènia sota sobirania de Barkyaruq, però Muhammad no va quedar satisfet i aviat va reprendre la lluita i fou derrotat fugint a Armènia. Finalment Barkyaruq, malalt a causa d'aquestes guerres, va acabar acceptant el 1104 la partició del sultanat, conservant el Djibal amb Rayy i Tabaristan, Fars, Khuzestan, la meitat de l'Iraq i Hedjaz, mentre el seu germà Muhàmmad rebia l'altra meitat de l'Iraq, Isfahan, la frontera de l'oest, Azerbaidjan i Síria i l'encàrrec de fer la guerra santa. Sandjar per la seva banda, a l'Orient, havia de llegir la khutba en nom de Muhammad i en nom propi però no en nom de Barkyaruq, i rebia el títol de malik. El sultà Barkyaruq va morir l'any següent (1105) i encara que a Bagdad fou proclamat el seu fill Malik Shah II, Muhàmmad I el va eliminar (el va fer matar) i es va assegurar tot el poder. Es va haver d'enfrontar als prínceps seljúcides Mengü-Bars ibn Böri-Bars i a Kilidj Arslan ibn Sulayman ibn Kutlumush, que reclamaven territoris (1106-1107). El 1107 va nomenar visir a Nizam al-Mulk Dita al-Mulk Ahmad, germà de Muayyid al-Mulk. Un altre problema eren els amirs turcs i els caps àrabs: Kerbugha a l'alta Mesopotàmia i després el seu successor Djekermish (Čokermish), quasi independents a Mossul; els ortúquides al Diyar Bakr; els principats turcmans a Armènia i els rawwàdides a Ani, dels que va néixer el poder de Sukman al-Kutbi, antic oficial seljúcida, que es va proclamar Shah-i Armin a Akhlat; els mazyàdides a la Batiha; els senyors kurds a les muntanyes del Kurdistan i Luristan; les províncies de la mar Càspia amb les seves dinasties locals; i les zones muntanyoses del Khorasan; a més de senyories buwàyhides, i de grans oficials feudataris seljúcides, la més coneguda la dels fills de Bursuk a Tustar. L'emir mazyàdida Sadaka ibn Mansur, inicialment un aliat estret de Muhammad, fou derrotat i mort en combat l'hivern del 1107 a 1108. L'amir de Fars i Khuzestan, Čawli Sakawu es va sotmetre a Muhàmmad I que el va nomenar governador de Mossul en el lloc de l'amir Čokermish i el seu fill Zengi, i després altres amirs turcs foren enviats a governar Mossul, especialment els atabegs del seu fill Masud, Aq-Súnqur al-Bursuqí i Ay Aba Djuyush Beg (Čawush Beg). Muhàmmad I volia intervenir en ajut dels prínceps de Síria contra els croats. El senyor de Trípoli del Líban deposat, Fakhr al-Mulk ibn Ammar, es va refugiar a la seva cort i Muhàmmad va enviar forces a Trípoli que alleujar el setge a la que els croats la sotmetien. Amb el califa abbàssida, Muhàmmad I hi va tenir bones relacions i entre 11108 i 1110 una germana seva, Khatun al-Isma, es va casar amb el califa al-Mústadhhir (1094-1118). Amb el regne de Geòrgia va rebutjar un atac georgià a Gandja. Quant als kurds shabankara que feien atacs de pillatge al Fars, va fer una campanya de càstig que va encarregar a Čawli Sakawu al que va tornar a nomenar com a governador de Fars i Khuzestan. També va fer un atac contra els ismaïlites d'Alamut, poc abans de morir. Muhàmmad va morir l'abril de 1118 als 36 anys, d'una malaltia i el va succeir el seu fill i hereu Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah. Fou el darrer sultà gran seljúcida amb poder efectiu arreu dels seus dominis, i després d'ell ja es van imposar els atabegs turcs disminuint l'autoritat del sultà.
Nou!!: Maragha і Muhàmmad ibn Màlik-Xah · Veure més »
Muhàmmad II ibn Mahmud
Abu-Xujà Ghiyath-ad-dunya wa-d-din Muhàmmad (II) ibn Mahmud ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah (abril de 1128-1159) fou un sultà seljúcida de Pèrsia occidental del 1153 al 1159 (de 1154 a 1156 en disputa amb el seu oncle Sulayman Shah ibn Muhàmmad).
Nou!!: Maragha і Muhàmmad II ibn Mahmud · Veure més »
Muhàmmad Pahlawan
Abu Djafar Muhàmmad Pahlawan ibn Ildegiz Nusrat al-Din Màlik al-Alam al-Àdil Azam fou atabeg de l'Azerbaidjan i Arran, successor del seu pare Ildegiz, que va controlar als sultans seljúcides teòrics sobirans.
Nou!!: Maragha і Muhàmmad Pahlawan · Veure més »
Muhàmmad-Alí Xah Qajar
Muhàmmad-Alí Xah Qajar (Tabriz, 21 de juny de 1872 - San Remo, Regne d'Itàlia, 5 d'abril de 1925) fou xa de la dinastia qajar de Pèrsia del 1907 al 1909.
Nou!!: Maragha і Muhàmmad-Alí Xah Qajar · Veure més »
Mukri
Els mukri o mokri són un grup kurd que depenia del principat de Baban.
Nou!!: Maragha і Mukri · Veure més »
Musafírides
Els mussafírides o dinastia dels Banu Mussàfir, també anomenats sal·làrides o dinastia dels Banu Sal·lar, kangàrides o encara dinastia dels Banu l-Marzuban, foren una dinastia musulmana que va governar a Tarom, Samiran, Daylam, Gilan i, posteriorment, l'Azerbaidjan Iranià, Arran, i alguns districtes de l'Armènia oriental a la segona meitat del.
Nou!!: Maragha і Musafírides · Veure més »
Nakhtxivan
La República Autònoma de Nakhtxivan (en àzeri, Naxçıvan Muxtar Respublikası) és un territori del sud del Caucas pertanyent a l'Azerbaidjan, enclavat entre Armènia al nord i a l'est, i l'Iran al sud i a l'oest.
Nou!!: Maragha і Nakhtxivan · Veure més »
Nassir-ad-Din at-Tussí
Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn al-Hàssan at-Tussí, més conegut com a Nassir-ad-Din at-Tussí o, senzillament, at-Tussí (Tus, 18 de febrer de 1201– Khadimanin, a prop de Bagdad, 26 de juny de 1274) va ser un astròleg/astrònom, matemàtic, filòsof i metge persa.
Nou!!: Maragha і Nassir-ad-Din at-Tussí · Veure més »
Nawruz
L'amir Nawruz o Nowruz (en persa: nrz / nowrz / nowruz: نوروز, “nova llum”; és també el nom del “nou any” persa en l'equinocci de primavera festa de Nowruz) o Nauruz o Nevrouz fou un fill del general mongol Argun Agha, d'origen oirat, que fou administrador civil de Pèrsia sota domini mongol entre 1243 i 1255, abans del període il-kànida.
Nou!!: Maragha і Nawruz · Veure més »
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Nou!!: Maragha і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »
Nestorianisme
El nestorianisme és una doctrina cristològica iniciada al per Nestori, patriarca de Constantinoble.
Nou!!: Maragha і Nestorianisme · Veure més »
Nusrat al-Din Abu Bakr
Nusrat al-Din Abu Bakr ibn Muhammad Pahlawan fou atabeg ildegízida de l'Azerbaidjan (1191-1210) amb el títol de Djahan Pahlawan i els de Sultan al-Muazzam (o al-Azam) i Shahanshah al-Muazzam (o al-Azam).
Nou!!: Maragha і Nusrat al-Din Abu Bakr · Veure més »
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Nou!!: Maragha і Oghuz · Veure més »
Oljeitu
Mausoleu Oljeitu, Oldjeytu, Oldjeitu, Oljeytu, Öljaitü, Olcayto o Uljeitu —en mongol Өлзийт Хаан— de nom complet Ghiyath al-Din Muhammad Karbanda, després Khudabanda que vol dir 'home de Déu', Oljeitu Sultan —en persa محمد خدابنده - اولجایتو) — fou el vuitè kan il-kànida de Pèrsia del 1304 al 1316. El seu nom ("Ölziit" o Oljeitu) vol dir "beneït" en mongol (1262 -16 de desembre de 1316) Era fill del kan Arghun, germà i successor de Mahmud Ghazan i besnet d'Hulagu el fundador de la dinastia. Sent infant fou batejat amb el nom Nicolau en honor del papa Nicolau IV amb el qual el seu pare havia tingut tractes, però després es va fer budista; quan el seu germà Ghazan es va fer musulmà sunnita, el va seguir i va oscil·lar entre hanafites i xafiïtes fins que es va passar al xiisme. Va pujar al tron succeint el seu germà i va establir la seva residència principal a Sultaniyya al sud-est de la moderna Zandjan, ciutat fundada per Arghun però que no es va acabar fins al 1313. De fet encara que hi passava temporades tenia costums nòmades i per tant residia a diversos llocs. Va gaudir d'un regnat excepcionalment pacífic, durant el qual només es van produir tres expedicions militars: el 1307 quan va intentar amb grans mitjans conquerir la província de Gilan a la vora de la mar Càspia; el 1312/1313 quan va organitzar la darrera expedició a territori mameluc assetjant sense èxit Rahbat al-Sham (Rahba) a l'Eufrates; i el 1314 quan va haver de marxar cap a l'est per oposar-se a una invasió del Khorasan pel mongols de Txagatai. El gran visir de Ghazan, l'historiador Raixid-ad-Din, va restar en funcions; en canvi el seu col·lega Sal al-Din Sawaji fou destituït i executat el 1312 i substituït per Tadj al-Din Ali Shah que no es va entendre amb Rashid al-Din i finalment es va acordar que cadascun governaria en unes àrees i uns territoris; a Rashid li va pertocar el centre i sud i a Tadj al-Din el nord-est i oest (Mesopotàmia i Anatòlia). Fin després de la mort d'Oljeitu, Tadj al-Din no va aconseguir fer eliminar a Rashid al-Din i va aconseguir morir de mort natural. Oljeitu va fer construir un mausoleu per dur les restes d'Ali i Hussein ibn Ali, però que finalment va servir per a ell mateix. Va morir el 16 de desembre de 1316 i el va succeir el seu fill Abu Said Bahadur Khan.
Nou!!: Maragha і Oljeitu · Veure més »
Parts
Els parts (en llatí: parthi o parthyaei, en grec antic Πάρθοι), originàriament anomenats parnis o aparnis (Πάρνοι, 'Parnoi', Ἄπαρνοι, 'Aparnoi') van ser un poble indoeuropeu establert a la zona del nord-est del modern Iran.
Nou!!: Maragha і Parts · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Maragha і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Nou!!: Maragha і Província de Fars · Veure més »
Rawwàdides
miniatura La dinastia rawwàdida o dels rawwàdides, també coneguda per Banu Rawwad o Banu Rawad, nom original tot i que més tard a les fonts apareixen com a rawàdides o rawàdida es va originar de tribus àrabs azdites que es van establir a Tabriz i a Maragha i es van barrejar amb elements kurds.
Nou!!: Maragha і Rawwàdides · Veure més »
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Nou!!: Maragha і Rayy · Veure més »
Rukn-ad-Dawla
Abu-Alí al-Hàssan ibn Buya o Buwayh, conegut com a Rukn-ad-Dawla (+ setembre del 976), fou el primer sobirà búyida o buwàyhida del centre i nord de Pèrsia (vers 935-976).
Nou!!: Maragha і Rukn-ad-Dawla · Veure més »
Sahand
El Sahand (en persa سهند) és un gran estratovolcà, molt erosionat, que es troba a la província de l'Azerbaidjan Oriental, al nord-oest de l'Iran.
Nou!!: Maragha і Sahand · Veure més »
Sanjaq
El sanjaq o sancak (en plural) va ser una circumscripció territorial de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Maragha і Sanjaq · Veure més »
Sàjides
La dinastia sàjida o dels sàjides va governar l'Azerbaidjan, Arran i Armènia, nominalment com a emirs governadors del Califat Abbàssida del 889 al 929.
Nou!!: Maragha і Sàjides · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Maragha і Síria · Veure més »
Sefid Rud
El Sefid Rud (persa Sefīd-Rūd o o Sepīd-Rūd سفیدرود "Riu Blanc", en àzeri Kizil-Üzen o Qizil Uzun, "Riu Roig"; en àrab Nahr al-Abyad que vol dir "Riu Blanc") també transliterat Sefidrud, Sefidrood, Sepidrood o Sepidrud, és un riu de l'Iran d'uns 670 km que neix al nord-oest del país prop d'Ardilan i corre en direcció generalment nord-est per desguassar a la mar Càspia prop de Rasht.
Nou!!: Maragha і Sefid Rud · Veure més »
Sulduz
Sulduz (Süldüz, també Suldus, Selduz i Seldus) fou una tribu mongola establerta a Transoxiana i turquitzada.
Nou!!: Maragha і Sulduz · Veure més »
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Nou!!: Maragha і Sunnisme · Veure més »
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Nou!!: Maragha і Tabriz · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Maragha і Tamerlà · Veure més »
Tawuk
Tawuk o Taük (antiga Dakuka o també Dakur) és una vila del Kurdistan.
Nou!!: Maragha і Tawuk · Veure més »
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Nou!!: Maragha і Tigris · Veure més »
Tilbeşar
La fortalesa de Tilbeşar, anomenada Turbessel pels croats, Tell Bashir pels àrabs (en àrab تل باشر, Tall Bāxir) és un antic castell i ciutat avui al sud-est de Turquia, i antigament al comtat d'Edessa.
Nou!!: Maragha і Tilbeşar · Veure més »
Togha Temur (il-kànida)
Togha Temur, Togha Timur o Toka Timur fou el darrer il-kan mongol de Pèrsia.
Nou!!: Maragha і Togha Temur (il-kànida) · Veure més »
Toghrul II
Tuğrul, Toghril o Toghrul II al-Dawla wa l-Din (1109 - tardor de 1134) fou sultà seljúcida fill del sultà Muhàmmad ibn Màlik-Xah i germà de Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah (1118 -1131).
Nou!!: Maragha і Toghrul II · Veure més »
Tuman
* Tuman, unitat de 10.000 homes a l'exèrcit mongol (segles XIII-XIV).
Nou!!: Maragha і Tuman · Veure més »
Urmia
Urmia (també Uromieh, Uromiyeh, Oroomieh, Orumiyeh o Orumiye; persa: ارومیه, Àzeri: Urmu, اورمو), anteriorment entre 1935-1979 Rezaieh o Rezaiyeh (رضائیه) és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional, capital de l'Azerbaidjan Occidental (Iran), a la costa oest del llac Urmia.
Nou!!: Maragha і Urmia · Veure més »
Urmia (regió)
La regió d'Urmia o Urmiya està situada a l'oest del llac Urmia (que forma el seu límit oriental) i fins a la cadena muntanyosa que separa l'Iran de Turquia.
Nou!!: Maragha і Urmia (regió) · Veure més »
Ushnu
Ushnu, moderna Oshnavieh (també apareix transcrit el nom com Oshnavīyeh, Ashnooyeh, Oshnovīeh, Oshnovīyeh i Ushnūīyeh, però és més coneguda pel seu nom històric d'Ushnū que donava nom a tota la comarca, també transcrit com Ishnuh i Ushnuya) és una ciutat de l'Iran a la província (ustan) de l'Azerbaidjan Occidental.
Nou!!: Maragha і Ushnu · Veure més »
Xah-i Arman
XII Xah-i Arman (Rei dels Armenis) fou el títol que van portar els sobirans turcmans d'Akhlat entre el 1100 i el 1207.
Nou!!: Maragha і Xah-i Arman · Veure més »
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Nou!!: Maragha і Xiisme · Veure més »
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Nou!!: Maragha і Xina · Veure més »
Xirvan
Xirvan era un territori equivalent a la moderna república de l'Azerbaidjan i el sud de Daguestan.
Nou!!: Maragha і Xirvan · Veure més »
Yússuf ibn Abi-s-Saj
Abu-l-Qàssim Yússuf ibn Abi-s-Saj Diwdad, conegut com a Yússuf ibn Abi-s-Saj, fou emir de l'Azerbaidjan, Arran i Armènia del 901 al 928.
Nou!!: Maragha і Yússuf ibn Abi-s-Saj · Veure més »
Zanjan
Zanjan (en persa i àzeri زنجان) és una ciutat i municipi de l'Iran, capital del comtat de Zanjan i de la província de Zanjan al nord-oest de l'estat a 298 km de Teheran i 125 km de la mar Càspia.
Nou!!: Maragha і Zanjan · Veure més »
10 de setembre
El 10 de setembre és el dos-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Maragha і 10 de setembre · Veure més »
1029
El 1029 (MXXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Maragha і 1029 · Veure més »
1054
Sense descripció.
Nou!!: Maragha і 1054 · Veure més »
1104
Sense descripció.
Nou!!: Maragha і 1104 · Veure més »
1111
Sense descripció.
Nou!!: Maragha і 1111 · Veure més »
1112
L'any 1112 fou un any de traspàs començat en dilluns que forma part de l'edat mitjana.
Nou!!: Maragha і 1112 · Veure més »
1114
Sense descripció.
Nou!!: Maragha і 1114 · Veure més »
1117
;Països Catalans.
Nou!!: Maragha і 1117 · Veure més »
1120
Sense descripció.
Nou!!: Maragha і 1120 · Veure més »
1121
Sense descripció.
Nou!!: Maragha і 1121 · Veure més »
1122
El 1122 (MCXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat en diumenge.
Nou!!: Maragha і 1122 · Veure més »
1123
El 1123 (MCXXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Maragha і 1123 · Veure més »
1125
Sense descripció.
Nou!!: Maragha і 1125 · Veure més »
1128
El 1128 (MCXXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Maragha і 1128 · Veure més »
1131
;Resta del món.
Nou!!: Maragha і 1131 · Veure més »
1132
El 1132 (MCXXXII) fou un any de traspàs començat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Maragha і 1132 · Veure més »
1133
Sense descripció.
Nou!!: Maragha і 1133 · Veure més »
1134
Sense descripció.
Nou!!: Maragha і 1134 · Veure més »
1146
El 1146 (MCXLVI) fou un any comú començat en dimarts.
Nou!!: Maragha і 1146 · Veure més »
1147
El 1147 (MCXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Maragha і 1147 · Veure més »
1148
Sense descripció.
Nou!!: Maragha і 1148 · Veure més »
1151
Sense descripció.
Nou!!: Maragha і 1151 · Veure més »
1153
;Països Catalans.
Nou!!: Maragha і 1153 · Veure més »
1154
Països Catalans.
Nou!!: Maragha і 1154 · Veure més »
1155
El 1155 (MCLV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Maragha і 1155 · Veure més »
1156
Sense descripció.
Nou!!: Maragha і 1156 · Veure més »
1157
Sense descripció.
Nou!!: Maragha і 1157 · Veure més »
1160
Sense descripció.
Nou!!: Maragha і 1160 · Veure més »
1161
El 1161 (MCLXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Maragha і 1161 · Veure més »
1162
El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Maragha і 1162 · Veure més »
1165
Sense descripció.
Nou!!: Maragha і 1165 · Veure més »
1166
El 1166 (MCLXVI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Maragha і 1166 · Veure més »
1168
El 1168 (MCLXVIII) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Maragha і 1168 · Veure més »
1188
Països Catalans.
Nou!!: Maragha і 1188 · Veure més »
1189
Sense descripció.
Nou!!: Maragha і 1189 · Veure més »
1203
Sense descripció.
Nou!!: Maragha і 1203 · Veure més »
1204
Sense descripció.
Nou!!: Maragha і 1204 · Veure més »
1205
Sense descripció.
Nou!!: Maragha і 1205 · Veure més »
1206
Sense descripció.
Nou!!: Maragha і 1206 · Veure més »
1207
Sense descripció.
Nou!!: Maragha і 1207 · Veure més »
1208
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Maragha і 1208 · Veure més »
1211
Sense descripció.
Nou!!: Maragha і 1211 · Veure més »
1212
Sense descripció.
Nou!!: Maragha і 1212 · Veure més »
1221
Sense descripció.
Nou!!: Maragha і 1221 · Veure més »
1224
Països Catalans.
Nou!!: Maragha і 1224 · Veure més »
1226
L'any 1226 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dijous.
Nou!!: Maragha і 1226 · Veure més »
1227
Sense descripció.
Nou!!: Maragha і 1227 · Veure més »
1229
;Països Catalans.
Nou!!: Maragha і 1229 · Veure més »
1230
El 1230 (MCCXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Maragha і 1230 · Veure més »
1258
Sense descripció.
Nou!!: Maragha і 1258 · Veure més »
1268
;Països catalans.
Nou!!: Maragha і 1268 · Veure més »
1272
El 1272 (MCCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Maragha і 1272 · Veure més »
1275
Sense descripció.
Nou!!: Maragha і 1275 · Veure més »
1286
Sense descripció.
Nou!!: Maragha і 1286 · Veure més »
1294
Sense descripció.
Nou!!: Maragha і 1294 · Veure més »
1298
; Països Catalans.
Nou!!: Maragha і 1298 · Veure més »
1301
Sense descripció.
Nou!!: Maragha і 1301 · Veure més »
1304
Sense descripció.
Nou!!: Maragha і 1304 · Veure més »
1317
El 1317 (MCCCXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Maragha і 1317 · Veure més »
1328
Sense descripció.
Nou!!: Maragha і 1328 · Veure més »
1337
Sense descripció.
Nou!!: Maragha і 1337 · Veure més »
1338
Sense descripció.
Nou!!: Maragha і 1338 · Veure més »
1340
Una miniatura de la batalla de les '' Cròniques de Jean Froissart''.
Nou!!: Maragha і 1340 · Veure més »
1350
Sense descripció.
Nou!!: Maragha і 1350 · Veure més »
1393
Sense descripció.
Nou!!: Maragha і 1393 · Veure més »
1514
;Països Catalans.
Nou!!: Maragha і 1514 · Veure més »
1593
Làpida al monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Maragha і 1593 · Veure més »
1725
;Països Catalans.
Nou!!: Maragha і 1725 · Veure més »
1729
;Països Catalans.
Nou!!: Maragha і 1729 · Veure més »
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Nou!!: Maragha і 1789 · Veure més »
1800
;Països Catalans.
Nou!!: Maragha і 1800 · Veure més »
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Maragha і 1805 · Veure més »
1810
;Països Catalans.
Nou!!: Maragha і 1810 · Veure més »
1828
Sense descripció.
Nou!!: Maragha і 1828 · Veure més »
1833
;Països Catalans.
Nou!!: Maragha і 1833 · Veure més »
1880
;Països Catalans.
Nou!!: Maragha і 1880 · Veure més »
1881
;Països Catalans.
Nou!!: Maragha і 1881 · Veure més »
1882
Barcelona, carrer de Pelai.
Nou!!: Maragha і 1882 · Veure més »
1904
;Països Catalans.
Nou!!: Maragha і 1904 · Veure més »
1909
;Països Catalans.
Nou!!: Maragha і 1909 · Veure més »
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Maragha і 1970 · Veure més »
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Nou!!: Maragha і 1986 · Veure més »
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Nou!!: Maragha і 1991 · Veure més »
30 de juliol
El 30 de juliol és el dos-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dotzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Maragha і 30 de juliol · Veure més »
30 de març
El 30 de març és el vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el norantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Maragha і 30 de març · Veure més »
591
Sense descripció.
Nou!!: Maragha і 591 · Veure més »
643
El 643 (DCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Maragha і 643 · Veure més »
740
El 740 (DCCXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Maragha і 740 · Veure més »
803
Sense descripció.
Nou!!: Maragha і 803 · Veure més »
836
El 836 (DCCCXXXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Maragha і 836 · Veure més »
853
Sense descripció.
Nou!!: Maragha і 853 · Veure més »
893
Sense descripció.
Nou!!: Maragha і 893 · Veure més »
908
El 908 (CMVIII) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Maragha і 908 · Veure més »
943
El 943 (CMXLIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Maragha і 943 · Veure més »
948
Sense descripció.
Nou!!: Maragha і 948 · Veure més »
949
Sense descripció.
Nou!!: Maragha і 949 · Veure més »
957
Sense descripció.
Nou!!: Maragha і 957 · Veure més »
958
Sense descripció.
Nou!!: Maragha і 958 · Veure més »
