Accés més ràpid que el navegador!
92 les relacions: Abbas Mirza, Ahlat, Albag, Alexandre el Gran, Alqas Mirza, Amiuk, Andzevatxik, Aq Qoyunlu, Artsruní, Azerbaidjan, Bagratuní, Baiazet, Banu Othman, Barda (Azerbaidjan), Batalla de Manazkert, Beglerbegi, Bitlis, Bogha al-Khabir, Catolicós, Daixnak, Darios el Gran, Defterdar, Dinastia aiúbida, Diyarbakır, Emirat de Manazkert, Erciş, Erzurum, Esmorzar, Evliya Çelebi, Eyalat, Genocidi armeni, Guerra russo-japonesa, Hakkâri, Ibn Hàwqal, Iekaterinburg, Il-kanat, Imperi Romà d'Orient, Imperi Selèucida, Inscripció de Behistun, Ismaïl I, Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní, Jalal-ad-Din Mangubertí, Karlsruhe, Khwarizm, Kurdistan, Llac Van, Moisès de Khoren, Muhàmmad ibn Abi-s-Saj al-Afxín, Musafírides, Nur Tatar, ..., Primera Guerra Balcànica, Província de Van, Qara Qoyunlu, Qays Aylan, Rebel·lió d'Ankl, Reixtunik, Sanjaq, Sembat I el Màrtir, Sinan Çetin, Sivas, Soldanat de Rum, Tabriz, Thornavan, Tigranes II d'Armènia, Tigranocerta, Tuixpa, Turquia, Urartu, Vaspurakan, Xaddàdides, Yússuf ibn Abi-s-Saj, 12 d'octubre, 17 de novembre, 18 de desembre, 1912, 1913, 1915, 1917, 20 de maig, 2011, 23 d'octubre, 4 d'agost, 450, 770, 852, 864, 870, 9 de novembre, 900, 901, 905, 908. Ampliar l'índex (42 més) »
Abbas Mirza
fou príncep de la dinastia qajar de Pèrsia.
Nou!!: Van і Abbas Mirza · Veure més »
Ahlat
Ahlat és una ciutat de la punta nord-est del llac Van.
Nou!!: Van і Ahlat · Veure més »
Albag
Albag o Albaq foren dos districtes de Vaspurakan, coneguts com a Gran i Petit Albag.
Nou!!: Van і Albag · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Van і Alexandre el Gran · Veure més »
Alqas Mirza
Alqas Mirza Alkas Mirza, Alkaş Mirza o Alkasp Mirza (Tabriz 1515/1516 - Alamut, 1549) fou el segon fill del xa safàvida Ismail I de Pèrsia i germà petit de Tahmasp I. Fou el segon fill dels quatre que van sobreviure del xa Ismail I de Pèrsia.
Nou!!: Van і Alqas Mirza · Veure més »
Amiuk
Amiuk fou una fortalesa de la costa oriental del Llac Van, al nord de la ciutat de Van i a l'oest d'Erciş, dins de la província armènia de Vaspurakan.
Nou!!: Van і Amiuk · Veure més »
Andzevatxik
Andzevatxik fou un districte d'Armènia situat al sud-oest de Vaspurakan.
Nou!!: Van і Andzevatxik · Veure més »
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Nou!!: Van і Aq Qoyunlu · Veure més »
Artsruní
Els Artsruní van ser una família noble (nakharark) d'Armènia que va governar diversos territoris, i principalment des del el Vaspurakan, territori on van portar el títol de reis entre l'any 908 i el 1021.
Nou!!: Van і Artsruní · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Van і Azerbaidjan · Veure més »
Bagratuní
Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.
Nou!!: Van і Bagratuní · Veure més »
Baiazet
* Biografies.
Nou!!: Van і Baiazet · Veure més »
Banu Othman
Els Banu Othman foren una tribu àrab que es va establir a la meitat del a Armènia, a la regió d'Amiuk, a l'est del Llac Van, on va establir un emirat que va durar fins al 905 en què fou ocupat pel príncep de Vaspurakan.
Nou!!: Van і Banu Othman · Veure més »
Barda (Azerbaidjan)
Barda (Partav) és una petita ciutat d'uns 30.000 habitants capital d'un districte homònim de la República de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Van і Barda (Azerbaidjan) · Veure més »
Batalla de Manazkert
La batalla de Manazkert fou un enfrontament entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Seljúcida.
Nou!!: Van і Batalla de Manazkert · Veure més »
Beglerbegi
Beglerbegi o beylerbeyi fou un títol turc equivalent a bei de beis, i assimilat a comandant de comandants.
Nou!!: Van і Beglerbegi · Veure més »
Bitlis
Bidlis o Bitlis és una ciutat de Turquia, capital de la província de Bitlis i del districte del mateix nom, situada al riu Bitlis a 25 km al sud-oest de la punta occidental del llac Van a entre 1400 i 1585 metres d'altura.
Nou!!: Van і Bitlis · Veure més »
Bogha al-Khabir
Bogha al-Kabir, Bugha al-Kabir o Bugha el Vell fou general i governador (ostikan) d'Armènia del 852 al 855.
Nou!!: Van і Bogha al-Khabir · Veure més »
Catolicós
Catolicós (del grec) és el títol de la màxima autoritat en algunes Esglésies orientals.
Nou!!: Van і Catolicós · Veure més »
Daixnak
Fundadors del Daixnak, d'esquerra a dreta: Stepan Zorian, Christapor Mikaelian, Simon Zavarian La Federació Revolucionària Armènia, coneguda com a Daixnak (de l'armeni Hay Heghapokhakan Daixnaktsutiun, Federació Revolucionària Armènia) és un partit polític d'Armènia que dirigí la independència (1917-1918) i la República Democràtica d'Armènia (1918-1921).
Nou!!: Van і Daixnak · Veure més »
Darios el Gran
Darios I el Gran (antic persa: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁, Dārayava(h)uš; nascut cap al 550 aC i mort el 486 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.
Nou!!: Van і Darios el Gran · Veure més »
Defterdar
Defterdar (Daftardar) era el funcionari de l'Imperi Otomà que portava el defter (registres fiscals), és a dir el principal funcionari de finances.
Nou!!: Van і Defterdar · Veure més »
Dinastia aiúbida
La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.
Nou!!: Van і Dinastia aiúbida · Veure més »
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Nou!!: Van і Diyarbakır · Veure més »
Emirat de Manazkert
Manazkert fou un emirat musulmà d'Armènia sorgit vers el 772.
Nou!!: Van і Emirat de Manazkert · Veure més »
Erciş
Erciş és un districte i un poble de la província de Van a Turquia.
Nou!!: Van і Erciş · Veure més »
Erzurum
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.
Nou!!: Van і Erzurum · Veure més »
Esmorzar
Un esmorzar continental turc de Van. Desdejuni tradicional japonès. L'esmorzar, almorzar, desdejuni o desdejunar (també dit berenar a Mallorca i Menorca, si bé berenar també es pot referir a l'àpat petit de les cinc, sis o les set de la vesprada o tarda) és un àpat que es pren al matí, abans de la principal menjada del dia.
Nou!!: Van і Esmorzar · Veure més »
Evliya Çelebi
Evliya Çelebi (Ewliya Čelebi en ortografia antiga), també citat com Evilya Celebi o Ewliya Celebi (اوليا چلبي) (Istanbul, 25 de març de 1611 – Istanbul o el Caire, 1684) fou un viatger i geògraf turc otomà, fill de l'orfebre de palau Derviş Mehmed Zilli.
Nou!!: Van і Evliya Çelebi · Veure més »
Eyalat
Leyalat o eyalet (turc otomà:;; de l'àrab iyala, ‘administració’, ‘exercici del poder’) fou la més gran divisió administrativa dins de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Van і Eyalat · Veure més »
Genocidi armeni
Mapa del genocidi armeni (1915) El genocidi armeni (en armeni: Հայոց Ցեղասպանություն Hayoċ Ċełaspanuṫun; en turc: Ermeni Soykırımı o Ermeni Tehciri), també nomenat holocaust armeni, o Gran Crim (armeni: Մեծ Եղեռն Mec Yełeṙn), va ser un conjunt de matances i deportacions massives de població armènia de l'actual territori de Turquia efectuades per l'Imperi Otomà entre 1915 i 1923, especialment durant el règim dels Joves Turcs.
Nou!!: Van і Genocidi armeni · Veure més »
Guerra russo-japonesa
La guerra russo-japonesa (rus: Ру́сско-япóнская войнá, romanitzat: Russko-iapónskaya voinà; japonès:日 露 戦 争, romanitzat: Nichiro sensō, lit. Guerra russo-japonesa) es va combatre entre l'Imperi del Japó i l'imperi rus durant 1904 i 1905 sobre les ambicions imperials rivals a Manxúria i Corea.
Nou!!: Van і Guerra russo-japonesa · Veure més »
Hakkâri
* Hakkâri o Çölemerik, vila d'Anatòlia sud-oriental (Turquia).
Nou!!: Van і Hakkâri · Veure més »
Ibn Hàwqal
Abu-l-Qàssim ibn Alí an-Nassibí, més conegut com a Ibn Hàwqal, fou un escriptor i geògraf àrab del, nascut a Nisibis o Nisibin vers 920.
Nou!!: Van і Ibn Hàwqal · Veure més »
Iekaterinburg
Iekaterinburg (Екатеринбу́рг), anomenada entre el 1924 i el 1991 Sverdlovsk (Свердло́вск), és una ciutat important de la part central de la Federació Russa, i capital de la província de Sverdlovsk.
Nou!!: Van і Iekaterinburg · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: Van і Il-kanat · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Van і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Van і Imperi Selèucida · Veure més »
Inscripció de Behistun
La inscripció de Behistun o Bisutun (en persa: بیستون) és una inscripció en persa antic, elamita i babiloni, que es va trobar a Behistun, una muntanya a la província de Kermanxah, i que ha permès desxifrar l'escriptura cuneïforme.
Nou!!: Van і Inscripció de Behistun · Veure més »
Ismaïl I
Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.
Nou!!: Van і Ismaïl I · Veure més »
Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní
Abu-Mussa Issa ibn aix-Xaykh ibn as-Salil ad-Dhulí aix-Xaybaní, més conegut simplement com a Issa ibn aix-Xaykh, fou un governador àrab que va exercir les seves funcions a Palestina, Diyar Bakr i Armènia.
Nou!!: Van і Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní · Veure més »
Jalal-ad-Din Mangubertí
Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.
Nou!!: Van і Jalal-ad-Din Mangubertí · Veure més »
Karlsruhe
Karlsruhe és una ciutat d'Alemanya situada al sud-oest del país, a prop de la frontera amb França i pertany al Land de Baden-Württemberg.
Nou!!: Van і Karlsruhe · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Van і Khwarizm · Veure més »
Kurdistan
El Kurdistan és una extensa regió històrica i cultural de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Van і Kurdistan · Veure més »
Llac Van
El llac Van El llac Van (en turc, Van Gölü; en armeni, Վանա լիճ, Vanà litx) és un llac alcalí i el llac més gran de Turquia, situat a la part oriental del país.
Nou!!: Van і Llac Van · Veure més »
Moisès de Khoren
Moisès de Khoren o també Movses Khorenatzi (en armeni Մովսես Խորենացի) va ser un historiador armeni que va viure potser al.
Nou!!: Van і Moisès de Khoren · Veure més »
Muhàmmad ibn Abi-s-Saj al-Afxín
Abu-l-Mussàfir (o Abu-Ubayd-Al·lah) Muhàmmad ibn Abi-s-Saj, conegut com a Ibn as-Saj i, en prendre el títol dafxín com Muhàmmad al-Afxín, fou el primer emir de l'Azerbaidjan, Arran i Armènia del 889 al 901.
Nou!!: Van і Muhàmmad ibn Abi-s-Saj al-Afxín · Veure més »
Musafírides
Els mussafírides o dinastia dels Banu Mussàfir, també anomenats sal·làrides o dinastia dels Banu Sal·lar, kangàrides o encara dinastia dels Banu l-Marzuban, foren una dinastia musulmana que va governar a Tarom, Samiran, Daylam, Gilan i, posteriorment, l'Azerbaidjan Iranià, Arran, i alguns districtes de l'Armènia oriental a la segona meitat del.
Nou!!: Van і Musafírides · Veure més »
Nur Tatar
Nur Tatar (Van, 16 d'agost de 1992) és una taekwondista turca amb medalla de plata als Jocs Olímpics d'Estiu de 2012 a Londres i medalla de bronze als Jocs Olímpics d'Estiu de 2016 a Rio.
Nou!!: Van і Nur Tatar · Veure més »
Primera Guerra Balcànica
La Primera Guerra Balcànica va ser un conflicte armat entre l'Imperi Otomà i els països que conformaven la Lliga Balcànica (Grècia, Sèrbia, Montenegro i Bulgària).
Nou!!: Van і Primera Guerra Balcànica · Veure més »
Província de Van
La Província de Van (en kurd Wan) és una de les Províncies de Turquia a la part oriental del país, entre el Llac Van i la frontera iraniana.
Nou!!: Van і Província de Van · Veure més »
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Nou!!: Van і Qara Qoyunlu · Veure més »
Qays Aylan
Els Qays Aylan foren un grup àrab, una de les dues subdivisions dels Múdar.
Nou!!: Van і Qays Aylan · Veure més »
Rebel·lió d'Ankl
La rebel·lió d'Ankl és el nom donat a la revolta de la noblesa i la població armènia contra el decret que obligava a la seva conversió al mazdeisme.
Nou!!: Van і Rebel·lió d'Ankl · Veure més »
Reixtunik
Reixtunik era el nom armeni de la regió al sud del Llac Van.
Nou!!: Van і Reixtunik · Veure més »
Sanjaq
El sanjaq o sancak (en plural) va ser una circumscripció territorial de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Van і Sanjaq · Veure més »
Sembat I el Màrtir
Sembat I el Màrtir va ser rei d'Armènia de l'any 890 al 914.
Nou!!: Van і Sembat I el Màrtir · Veure més »
Sinan Çetin
Sinan Çetin (nascut l'1 de març de 1953) és un director de cinema, actor i productor turc.
Nou!!: Van і Sinan Çetin · Veure més »
Sivas
Vista de Sivas Sivas (en grec: Σεβάστεια, en armeni: Սեբաստիա, en persa Sebhasd, en temps clàssics i medievals Sebaste, en àrab Siwas) és la capital de la província de Sivas a Turquia.
Nou!!: Van і Sivas · Veure més »
Soldanat de Rum
El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.
Nou!!: Van і Soldanat de Rum · Veure més »
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Nou!!: Van і Tabriz · Veure més »
Thornavan
Thornavan fou un districte de la regió armènia de Vaspurakan.
Nou!!: Van і Thornavan · Veure més »
Tigranes II d'Armènia
Tigranes II el Gran Ordre de Tigranes el Gran Tigranes II, conegut com a Tigranes el gran (en armeni Տիգրան Մեծ, en grec antic Τιγράνης ὁ Μέγας 'Tigránes ho Mégas') va néixer cap a l'any 140 aC i va morir el 55 aC.
Nou!!: Van і Tigranes II d'Armènia · Veure més »
Tigranocerta
Tigranocerta (en armeni Տիգրանակերտ, en grec antic Τιγρανόκερτα) va ser una ciutat d'Armènia, capital del regne, construïda per Tigranes II d'Armènia el gran cap a l'any 78 aC, al centre dels seus dominis, i a la que va donar el seu nom.
Nou!!: Van і Tigranocerta · Veure més »
Tuixpa
Tuixpa fou la segona i última capital del Regne d'Urartu (cap al 830 aC fins cap al 585 aC).
Nou!!: Van і Tuixpa · Veure més »
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Nou!!: Van і Turquia · Veure més »
Urartu
Urartu és una regió geogràfica que s'utilitza habitualment com a exònim del regne de l'edat del ferro, també coneguda per la interpretació moderna del seu endònim, el Regne de Van, centrada al voltant del llac Van a l'històric altiplà d'Armènia.
Nou!!: Van і Urartu · Veure més »
Vaspurakan
Vaspurakan ('terra de prínceps') fou un dels territoris senyorials d'Armènia abraçant les regions a l'est del llac Van, que més tard va ser elevat a regne quan el regia la família Artsruní, sent el bressol de la civilització armènia.
Nou!!: Van і Vaspurakan · Veure més »
Xaddàdides
Els xaddàdides van ser una dinastia que va governar a Gandja i a Dvin, i a una part d'Armènia, i més tard una branca d'ells a Ani.
Nou!!: Van і Xaddàdides · Veure més »
Yússuf ibn Abi-s-Saj
Abu-l-Qàssim Yússuf ibn Abi-s-Saj Diwdad, conegut com a Yússuf ibn Abi-s-Saj, fou emir de l'Azerbaidjan, Arran i Armènia del 901 al 928.
Nou!!: Van і Yússuf ibn Abi-s-Saj · Veure més »
12 d'octubre
El 12 d'octubre és el dos-cents vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Van і 12 d'octubre · Veure més »
17 de novembre
El 17 de novembre o 17 de santandria és el tres-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Van і 17 de novembre · Veure més »
18 de desembre
El 18 de desembre és el tres-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Van і 18 de desembre · Veure més »
1912
;Països Catalans.
Nou!!: Van і 1912 · Veure més »
1913
;Països Catalans.
Nou!!: Van і 1913 · Veure més »
1915
;Països Catalans.
Nou!!: Van і 1915 · Veure més »
1917
;Països Catalans.
Nou!!: Van і 1917 · Veure més »
20 de maig
El 20 de maig és el cent quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Van і 20 de maig · Veure més »
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Nou!!: Van і 2011 · Veure més »
23 d'octubre
El 23 d'octubre és el dos-cents noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Van і 23 d'octubre · Veure més »
4 d'agost
El 4 d'agost és el dos-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dissetè en els anys de traspàs.
Nou!!: Van і 4 d'agost · Veure més »
450
Sense descripció.
Nou!!: Van і 450 · Veure més »
770
Sense descripció.
Nou!!: Van і 770 · Veure més »
852
Sense descripció.
Nou!!: Van і 852 · Veure més »
864
El 864 (DCCCLXIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Van і 864 · Veure més »
870
El 870 (DCCCLXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Van і 870 · Veure més »
9 de novembre
El 9 de novembre o 9 de santandria és el tres-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents catorzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Van і 9 de novembre · Veure més »
900
Sense descripció.
Nou!!: Van і 900 · Veure més »
901
Sense descripció.
Nou!!: Van і 901 · Veure més »
905
Sense descripció.
Nou!!: Van і 905 · Veure més »
908
El 908 (CMVIII) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Van і 908 · Veure més »
