57 les relacions: Abu Bakr ibn Mihran Xah, Alí ibn Abi-Tàlib, Araxes, Azerbaidjan, Babak Khorramdin, Bagdad, Bistam Jagir, Gilan, Gorgan, Imperi Safàvida, Iran, Isfahan, Jafar Pishevari, Kanat d'Ardabil, Khàzars, Lahidjan, Mahmud Ahmadinejad, Mar Càspia, Maragha, Marzban, Mugan, Nàdir-Xah Afxar, Patrimoni de la Humanitat, Peroz I, Província d'Ardabil, Qara Qoyunlu, Qara Yússuf, Qazvín, Sabalan, Safi al-Din Ardabili, Sant Petersburg, Sàjides, Sultaniyya, Tabriz, UNESCO, Xah Rukh (timúrida), Xidertí, 1220, 1413, 1499, 1501, 1619, 1637, 1703, 1723, 1730, 1736, 1808, 1821, 1827, ..., 1993, 1997, 2006, 2010, 730, 8 d'agost, 899. Ampliar l'índex (7 més) »
Abu Bakr ibn Mihran Xah
Abu Bakr ibn Miran Xah (1382-1408) fou un príncep timúrida de l'Iraq i del Takhi-i-Hulagu (Pèrsia occidental).
Nou!!: Ardabil і Abu Bakr ibn Mihran Xah · Veure més »
Alí ibn Abi-Tàlib
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'islam (656-659).
Nou!!: Ardabil і Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »
Araxes
Araxes (llatinització del nom en armeni i rus, conegut també com a Aras, Araks, Arax, Araxi, Araz o Yeraskh; en armeni Արաքս; en farsi ارس; en turc Aras; en àzeri Araz; en kurd Aras o Araz; en rus Аракс) és un riu de la regió del Caucas, que fa frontera entre Turquia, l'Iran, l'Azerbaidjan i Armènia.
Nou!!: Ardabil і Araxes · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Ardabil і Azerbaidjan · Veure més »
Babak Khorramdin
Babak Khorramdin o Babek (mort 838) fou cap de la secta dels khurramites a l'Azerbaidjan Iranià, a la primera meitat del.
Nou!!: Ardabil і Babak Khorramdin · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Ardabil і Bagdad · Veure més »
Bistam Jagir
Bistam Jagir (també Chakir o Jakir) fou un cap turcman de l'Azerbaidjan, fill del beg Jagir (o Chakir).
Nou!!: Ardabil і Bistam Jagir · Veure més »
Gilan
Gilan és una regió i una de les 31 províncies de l'Iran, es troba al nord-oest del país, a la costa de la mar Càspia.
Nou!!: Ardabil і Gilan · Veure més »
Gorgan
* Gorgan, nom persa de la Gorduene (Korduq).
Nou!!: Ardabil і Gorgan · Veure més »
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Nou!!: Ardabil і Imperi Safàvida · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Ardabil і Iran · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Ardabil і Isfahan · Veure més »
Jafar Pishevari
Sayyed Jafar Pishevari (Khalkhal, 1893 – Bakú, 11 de juny de 1947) va ser el fundador i president de l'independentista i comunista Govern Nacional de l'Azerbaidjan o Govern Popular de l'Azerbaidjan (novembre de 1945 – novembre de 1946), creat i mantingut per les forces soviètiques que els quatre anys anteriors (1941-1945) havien ocupat la part nord-occidental de l'Iran.
Nou!!: Ardabil і Jafar Pishevari · Veure més »
Kanat d'Ardabil
El kanat d'Ardabil fou un kanat de l'Azerbaidjan del amb capital a Ardabil.
Nou!!: Ardabil і Kanat d'Ardabil · Veure més »
Khàzars
Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.
Nou!!: Ardabil і Khàzars · Veure més »
Lahidjan
Comtats de Gilan, '''Lh''' correspon al comtat de Lahidjan Lahidjan o Lahijan (en persa: لاهيجان, Lāhijān o Lāhidjān) és una ciutat de l'Iran a la província de Gilan, capital de comtat de Lahidjan.
Nou!!: Ardabil і Lahidjan · Veure més »
Mahmud Ahmadinejad
Mahmud Ahmadinejad (Aradan, 28 d'octubre de 1956) és un polític iranià, fou President de la República Islàmica de l'Iran des del 3 d'agost de 2005 fins al 3 d'agost de 2013, després de guanyar les eleccions presidencials de 2005 i 2009.
Nou!!: Ardabil і Mahmud Ahmadinejad · Veure més »
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Nou!!: Ardabil і Mar Càspia · Veure més »
Maragha
Mesquita Maragha o Maragheh és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.
Nou!!: Ardabil і Maragha · Veure més »
Marzban
Marzban fou un títol persa equivalent a governador de província fronterera, usat al període sassànida.
Nou!!: Ardabil і Marzban · Veure més »
Mugan
Mugan, Mughan, Mughan o Mukan o país Talix, Talish o Talyx és una regió de l'Azerbaidjan, que forma la seva part més meridional.
Nou!!: Ardabil і Mugan · Veure més »
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Nou!!: Ardabil і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Nou!!: Ardabil і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »
Peroz I
Peroz I, (Peirozes, Priscus, fr. 33; Procop. Pers 1.3 i Agath. Iv. 27; la forma moderna del nom és Feroç, Firouz) va ser un emperador sassànida que va regnar del 457 al 484.
Nou!!: Ardabil і Peroz I · Veure més »
Província d'Ardabil
La Província d'Ardabil (استان اردبیل, Ostān-e Ardabīl) ocupa 17.800 km² i el 2012 tenia 1,248,488.
Nou!!: Ardabil і Província d'Ardabil · Veure més »
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Nou!!: Ardabil і Qara Qoyunlu · Veure més »
Qara Yússuf
Qara Yússuf o Kara Yússuf de nom formal des de 1411 Abu-l Nasr Yusuf Bahadur (? - 13 de novembre de 1420) fou emir dels qara qoyunlu i sultà.
Nou!!: Ardabil і Qara Yússuf · Veure més »
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Nou!!: Ardabil і Qazvín · Veure més »
Sabalan
Sabalan o Savalan (ipersa سبلان Sabalân; azeri Sāvālān, àrab Sablan) és una muntanya de l'Iran, a la província d'Ardabil.
Nou!!: Ardabil і Sabalan · Veure més »
Safi al-Din Ardabili
Tomba de Safi al-Din Ardabili, a Ardabil. Safi al-Din Ardabili (en persa: شیخ صفیالدین اردبیلی, Xeic Safī ad-Dīn Ardabilī), -d'Ardabil-, (1252-1334), fou el fundador de la confraria safavís, origen dels safàvides que varen regnar a l'Iran entre els segles XVI i XVII.
Nou!!: Ardabil і Safi al-Din Ardabili · Veure més »
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Nou!!: Ardabil і Sant Petersburg · Veure més »
Sàjides
La dinastia sàjida o dels sàjides va governar l'Azerbaidjan, Arran i Armènia, nominalment com a emirs governadors del Califat Abbàssida del 889 al 929.
Nou!!: Ardabil і Sàjides · Veure més »
Sultaniyya
Sultaniyya o Soltaniyeh (persa: سلطانيه, romanitzat com Solţānīyeh, Solţāneyyeh, Sultaniye, Sultaniya, Sultānīyeh i altres variacions; coneguda també com a Saīdīyeh) és una ciutat de l'Iran capital del districte de Soltaniyeh del comtat d'Abhar a la província de Zanjan.
Nou!!: Ardabil і Sultaniyya · Veure més »
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Nou!!: Ardabil і Tabriz · Veure més »
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Nou!!: Ardabil і UNESCO · Veure més »
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Nou!!: Ardabil і Xah Rukh (timúrida) · Veure més »
Xidertí
El Xidertí (Шідерті; Шидерты), també anomenat Karasu en el seu curs baix, és un riu del Kazakhstan, és tributari del llac Txaganak.
Nou!!: Ardabil і Xidertí · Veure més »
1220
Sense descripció.
Nou!!: Ardabil і 1220 · Veure més »
1413
; Països Catalans.
Nou!!: Ardabil і 1413 · Veure més »
1499
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Ardabil і 1499 · Veure més »
1501
Sense descripció.
Nou!!: Ardabil і 1501 · Veure més »
1619
Sense descripció.
Nou!!: Ardabil і 1619 · Veure més »
1637
Sense descripció.
Nou!!: Ardabil і 1637 · Veure més »
1703
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ardabil і 1703 · Veure més »
1723
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Ardabil і 1723 · Veure més »
1730
;Països catalans.
Nou!!: Ardabil і 1730 · Veure més »
1736
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ardabil і 1736 · Veure més »
1808
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Nou!!: Ardabil і 1808 · Veure més »
1821
;Països Catalans.
Nou!!: Ardabil і 1821 · Veure més »
1827
;Països Catalans.
Nou!!: Ardabil і 1827 · Veure més »
1993
1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.
Nou!!: Ardabil і 1993 · Veure més »
1997
1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Ardabil і 1997 · Veure més »
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Nou!!: Ardabil і 2006 · Veure més »
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Nou!!: Ardabil і 2010 · Veure més »
730
El 730 (DCCXXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Ardabil і 730 · Veure més »
8 d'agost
El 8 d'agost és el dos-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ardabil і 8 d'agost · Veure més »
899
Sense descripció.
Nou!!: Ardabil і 899 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Arbabil, Ardebil, Artavel, Artavet, Artavil, Erdebil.