Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Ahlat

Índex Ahlat

Ahlat és una ciutat de la punta nord-est del llac Van.

45 les relacions: Al-Àdil, Alp Arslan, Aq Qoyunlu, Úmar ibn al-Khattab, Àixraf, Batalla de Manazkert, Bitlis, Dinastia aiúbida, Dinastia jalayírida, Dinastia marwànida (Diyarbakir), Emirat de Manazkert, Ertuğrul Gazi, Erzincan, Hamdànides, Il-khanat, Imperi Otomà, Khwarizm, Llac Van, Muàwiya ibn Abi-Sufyan, Othman, Sayf-ad-Dawla (hamdànida), Tahmasp I, Xah-i Arman, 1071, 1100, 1207, 1208, 1210, 1212, 1229, 1230, 1234, 1244, 1246, 1258, 1548, 1555, 1847, 1900, 1961, 772, 918, 939, 964, 983.

Al-Àdil

* Al-Àdil I (1145- 1218), soldà aiúbida de Damasc i d'Egipte, germà de Saladí.

Nou!!: Ahlat і Al-Àdil · Veure més »

Alp Arslan

'''Alp Arslan''' humiliant l'emperador Romà IV Diògenes. La imatge prové d'una traducció francesa il·lustrada del segle XV de ''De Casibus Virorum Illustrium, de Bocaccio. Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg (1029/1030-1073) fou el segon sultà seljúcida (1063-1073) fill de Çağrı Beg Dawud.

Nou!!: Ahlat і Alp Arslan · Veure més »

Aq Qoyunlu

Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.

Nou!!: Ahlat і Aq Qoyunlu · Veure més »

Úmar ibn al-Khattab

Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran —en àrab: عمر بن الخطاب, Umar ibn al-Ḫattāb— (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'Islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol d'amir al-muminín ('príncep dels creients').

Nou!!: Ahlat і Úmar ibn al-Khattab · Veure més »

Àixraf

* Islam: Àixraf (àrab: أشرف) és el nom donat als que reclamen ser descendents de Mahoma per via de la seva filla Fàtima; la paraula és el plural de xarīf (xerif "noble") derivat de xarafa "d'alt bressol".

Nou!!: Ahlat і Àixraf · Veure més »

Batalla de Manazkert

La batalla de Manazkert fou un enfrontament entre l'imperi Bizantí i l'Imperi seljúcida.

Nou!!: Ahlat і Batalla de Manazkert · Veure més »

Bitlis

Bidlis o Bitlis és una ciutat de Turquia, capital de la província de Bitlis i del districte del mateix nom, situada al riu Bitlis a 25 km al sud-oest de la punta occidental del llac Van a entre 1400 i 1585 metres d'altura.

Nou!!: Ahlat і Bitlis · Veure més »

Dinastia aiúbida

La dinastia aiúbida va ser una dinastia islàmica d'orígens kurd que va governar Egipte, Síria, Iemen (excepte per les muntanyes del nord), Diyarbakir, la Meca, Hijaz i el nord d'Iraq durant els segles XII i XIII.

Nou!!: Ahlat і Dinastia aiúbida · Veure més »

Dinastia jalayírida

Mapa La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia ilkhànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).

Nou!!: Ahlat і Dinastia jalayírida · Veure més »

Dinastia marwànida (Diyarbakir)

La dinastia Marwànida o marwànides foren una dinastia d'origen kurd que governà la regió de Diyarbakir (Mesopotàmia) entre 983 i 1085.

Nou!!: Ahlat і Dinastia marwànida (Diyarbakir) · Veure més »

Emirat de Manazkert

Manazkert fou un emirat musulmà d'Armènia sorgit vers el 772.

Nou!!: Ahlat і Emirat de Manazkert · Veure més »

Ertuğrul Gazi

Türbesi (Mausoleu) a Söğüt, Turquia. Ertuğrul (turc otomà ارطغرل, també Ertogrul Gazi, abans escrit Ertoghrul) (Akhlat 1191/1198 – Söğüt 1281) fou un suposat cap turcman del clan Kayı dels oghuz, pare d'Osman I, fundador de l'emirat osmànlida o otomà.

Nou!!: Ahlat і Ertuğrul Gazi · Veure més »

Erzincan

Erzincan (en turc; en armeni Երզնկա Erznka i abans Erez, Eriza o Yeriza; en àrab Arzandjan; en zaza i kurd, Erzingan) és una ciutat de la part oriental de Turquia prop de la riba dreta del riu Karasu, afluent de l'Eufrates, capçalera de la província d'Erzincan i del districte d'Erzincan.

Nou!!: Ahlat і Erzincan · Veure més »

Hamdànides

Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en àrab الحمدانيون, al-ḥamdāniyyūn, en sing. الحمداني, al-ḥamdānī) o Banu Hamdan (en àrab بنو حمدان, Banū Ḥamdān) foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.

Nou!!: Ahlat і Hamdànides · Veure més »

Il-khanat

L’il-khanat va ser un khanat mongol establert a Pèrsia al segle XIII, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.

Nou!!: Ahlat і Il-khanat · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi turc otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman.

Nou!!: Ahlat і Imperi Otomà · Veure més »

Khwarizm

Khwarizm (Khwarazm, Khorazm, Khwarezm, Khorezm) anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amur Darya (Oxus).

Nou!!: Ahlat і Khwarizm · Veure més »

Llac Van

El llac Van El llac Van (en turc, Van Gölü; en armeni, Վանա լիճ, Bznuniats) és el llac més gran de Turquia, situat a la part oriental del país.

Nou!!: Ahlat і Llac Van · Veure més »

Muàwiya ibn Abi-Sufyan

Muàwiya ibn Abi-Sufyan o Muàwiya I —en àrab معاوية بن أبي سفيان, Muʿāwiya ibn Abī Sufyān— (602 - 680) fou califa omeia sufyànida de Damasc (661 - 680).

Nou!!: Ahlat і Muàwiya ibn Abi-Sufyan · Veure més »

Othman

* Othman ben Ertoghrul, ancestre dels otomans.

Nou!!: Ahlat і Othman · Veure més »

Sayf-ad-Dawla (hamdànida)

Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan ibn Hamdun ibn al-Hàrith Sayf-ad-Dawla at-Taghlibí —en àrab Abu l-Ḥasan ʿAlī b. Abī l-Hayjāʾ ʿAbd Allāh b. Ḥamdān b. Ḥamdūn b. al-Ḥārit̲h̲ Sayf ad-Dawla at-Taḡlibī), més conegut simplement pel seu làqab com Sayf-ad-Dawla (22 de juny de 916 - 9 de febrer de 967) fou el primer emir hamdànida d'Alep (945-967). Fou també emir de la Jazira o Síria del nord, de Mayyafarikin, i de la Jazira occidental (Diyar Bakr i Diyar Mudar). Era germà de Nàssir-ad-Dawla de Mossul.

Nou!!: Ahlat і Sayf-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »

Tahmasp I

Taçlı Begüm (turc:Senyora amb corona), la seva mare Tahmasp I (22 de febrer de 1514-14 de maig de 1576) va ser un xa de Pèrsia de la dinastia safàvida.

Nou!!: Ahlat і Tahmasp I · Veure més »

Xah-i Arman

Armènia segles XI i XII Xah-i Arman (Rei dels Armenis) fou el títol que van portar els sobirans turcmans d'Akhlat entre el 1100 i el 1207.

Nou!!: Ahlat і Xah-i Arman · Veure més »

1071

Sense descripció.

Nou!!: Ahlat і 1071 · Veure més »

1100

Sense descripció.

Nou!!: Ahlat і 1100 · Veure més »

1207

Sense descripció.

Nou!!: Ahlat і 1207 · Veure més »

1208

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ahlat і 1208 · Veure més »

1210

Sense descripció.

Nou!!: Ahlat і 1210 · Veure més »

1212

Sense descripció.

Nou!!: Ahlat і 1212 · Veure més »

1229

;Països Catalans.

Nou!!: Ahlat і 1229 · Veure més »

1230

Sense descripció.

Nou!!: Ahlat і 1230 · Veure més »

1234

Sense descripció.

Nou!!: Ahlat і 1234 · Veure més »

1244

Sense descripció.

Nou!!: Ahlat і 1244 · Veure més »

1246

Sense descripció.

Nou!!: Ahlat і 1246 · Veure més »

1258

Sense descripció.

Nou!!: Ahlat і 1258 · Veure més »

1548

Sense descripció.

Nou!!: Ahlat і 1548 · Veure més »

1555

Sense descripció.

Nou!!: Ahlat і 1555 · Veure més »

1847

;Països Catalans.

Nou!!: Ahlat і 1847 · Veure més »

1900

;Països Catalans.

Nou!!: Ahlat і 1900 · Veure més »

1961

;Països Catalans.

Nou!!: Ahlat і 1961 · Veure més »

772

Sense descripció.

Nou!!: Ahlat і 772 · Veure més »

918

Sense descripció.

Nou!!: Ahlat і 918 · Veure més »

939

Sense descripció.

Nou!!: Ahlat і 939 · Veure més »

964

Sense descripció.

Nou!!: Ahlat і 964 · Veure més »

983

Sense descripció.

Nou!!: Ahlat і 983 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Akhlat, Khilat.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »