Taula de continguts
246 les relacions: Adafina, Al forno, Alberginiera, Alfàbrega, Algèria, Algèria francesa, Alger, All, Allioli, Amanida, Ametller, Amuse-gueule, Anís (licor), Annaba, Anyell, Aranja, Arboç, Arròs caldós, Àfrica del Nord, Bacallà, Baklava, Barb, Bíter, Bûche de Noël, Beixamel, Biskra, Botifarra, Brassica rapa, Brioix, Cabília, Cabell d'àngel (dolç), Cacauet, Cafè, Cafè turc, Caixer (judaisme), Calamars, Canelones, Canyeller, Carabassó, Caragol de terra, Carn, Carn de porc, Carxofera, Castanyer, Ceba, Cigaló, Cigró, Ciurons cuinats, Clavell d'espècia, Clementina, ... Ampliar l'índex (196 més) »
Adafina
Ladafina és un bullit de cigrons elaborat amb carn de xai.
Veure Gastronomia peu-negre і Adafina
Al forno
Un forn de llenya. L'expressió italiana al forno o més en particular al forno di legna descriu que un aliment ha estat cuinat o fet al forn o al forn de llenya, per aquest últim és precis fer la racolta di legna.
Veure Gastronomia peu-negre і Al forno
Alberginiera
Vista general d'una alberginiera. Detall de la flor d'albergínia Lalberginiera (Solanum melongena) és una planta herbàcia anual de la família de les solanàcies, és cultivada per a la seva fruita, l'albergínia.
Veure Gastronomia peu-negre і Alberginiera
Alfàbrega
Lalfàbrega, alfabaguera, alfàbega, aufàbiga o aufàtia (Ocimum basilicum), de la família de les lamiàcies, és una herba aromàtica anual, tot i que n'hi ha algunes espècies que són perennes, com l'alfàbrega africana blava i la santa tailandesa.
Veure Gastronomia peu-negre і Alfàbrega
Algèria
Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.
Veure Gastronomia peu-negre і Algèria
Algèria francesa
Mapa dels departaments algerians de la Quarta República Francesa. LAlgèria francesa és el nom que rep el període històric durant el qual Algèria va estar sota domini colonial francès, entre el 1830 i el 1962, sent la colònia que més temps va romandre en mans franceses.
Veure Gastronomia peu-negre і Algèria francesa
Alger
Alger (literalment ‘les Illes’; en amazic Dzayer; antigament, Icosium) és la capital i la ciutat més gran d'Algèria.
Veure Gastronomia peu-negre і Alger
All
Lall (Allium sativum) és una hortalissa de la família de les amaril·lidàcies.
Veure Gastronomia peu-negre і All
Allioli
Choví Allioli fet a casa Arròs negre amb allioli Cargols amb allioli L'allioli és una salsa espessa i de color groguenc (o verdenc, depèn de l'oli d'oliva utilitzat) que es fa picant i emulsionant alls amb oli d'oliva, una miqueta de sal i eventualment suc de llimona en un morter.
Veure Gastronomia peu-negre і Allioli
Amanida
Una amanida o ensalada és principalment un plat fred amb ingredients generalment crus, predominant les hortalisses barrejades, tallades en trossos i habitualment condimentades o adobades o trompades o amanides, fonamentalment amb sal, oli d'oliva i vinagre, que es pot prendre com a plat únic, abans o després del plat principal i fins i tot com a complement (per a picar).
Veure Gastronomia peu-negre і Amanida
Ametller
L'ametller o ametler (Prunus dulcis o Amygdalus communis) és un arbre de fulla caducifòlia.
Veure Gastronomia peu-negre і Ametller
Amuse-gueule
Un amuse-gueule o amuse-bouche o (literalment diverteix-gola i boca respectivament) és un entremès preparat en elements de la talla d'una bouchée, per a ésser consumit fred fora dels menjars com a aliment de menjotejar, o en acompanyament d'un aperitiu o durant un còctel.
Veure Gastronomia peu-negre і Amuse-gueule
Anís (licor)
L'anís (aniseta o aniset i també fil al Rosselló) és un tipus d'aiguardent que prové de la maceració en alcohol de llavors d'anís, en combinació amb altres plantes.
Veure Gastronomia peu-negre і Anís (licor)
Annaba
Annaba (tr), antigament coneguda en català com Bona, és una ciutat d'Algèria, capital de la província homònima, situada prop del riu Wadi Seybouse i de la frontera amb Tunísia.
Veure Gastronomia peu-negre і Annaba
Anyell
Anyell o xai L'anyell, xai, corder, be o sacaio (en alguerès) és l'exemplar jove, de menys d'un any, de qualsevol espècie del gènere Ovis, en especial de Ovis aries, l'ovella domèstica amb un pes d'entre 5,5 i 25 kg.
Veure Gastronomia peu-negre і Anyell
Aranja
Laranja és el fruit de l'aranger (Citrus x paradisi), arbre conreat per la seva fruita.
Veure Gastronomia peu-negre і Aranja
Arboç
* Arboç o alborç (valencià), qualsevol dels membres del gènere ArbutusArbutus.
Veure Gastronomia peu-negre і Arboç
Arròs caldós
Arròs caldós Larròs caldós és un plat típic de les Comarques Centrals del País Valencià fonamentat en l'arròs, similar a la paella però amb brou (caldo), fet en una cassola fonda de fang o ferro fos.
Veure Gastronomia peu-negre і Arròs caldós
Àfrica del Nord
miniatura L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.
Veure Gastronomia peu-negre і Àfrica del Nord
Bacallà
El bacallà comú o de l'Atlàntic, (també bacallar, abadejo i juliana o merluça (en rossellonès i català antic), (Gadus morhua) és una espècie de peix teleosti de l'ordre dels gadiformes. Viu en mars fredes del nord. Generalment el bacallà és de talla menuda, encara que alguns exemplars poden assolir cent kilograms de pes amb una mida de fins a quasi dos metres.
Veure Gastronomia peu-negre і Bacallà
Baklava
Şekerpare, baclava amb festucs (al centre) i nuriye en Ankara. El baclava o baclaua és un pastís molt dolç característic de moltes cuines de països que eren a l'antic Imperi Otomà (cuina otomana).
Veure Gastronomia peu-negre і Baklava
Barb
Els barbs (Barbus) són un gènere de peixos de la família dels ciprínids.
Veure Gastronomia peu-negre і Barb
Bíter
Un bíter, de l'anglès bitter (amargant), era en origen un preparat d'herbes i cítrics en solució hidroalcohòlica (licor) o de glicerina amb gust amargant o agredolç.
Veure Gastronomia peu-negre і Bíter
Bûche de Noël
"Bûches de Noël" contemporànies. Bûche de Noël ("tronc de Nadal") són unes darreries tradicionals servides per Nadal a França, Bèlgica, Quebec, Líban i altres països poblats de francòfons cristians com ara el Regne Unit.
Veure Gastronomia peu-negre і Bûche de Noël
Beixamel
Plat gratinat amb beixamel La salsa beixamel, de béchamel, és una salsa blanca feta amb llet o crema de llet i farina.
Veure Gastronomia peu-negre і Beixamel
Biskra
Biskra (amazic: Biskra en amazic, Tibeskert) és una ciutat d'Algèria, capital de la província de Biskra.
Veure Gastronomia peu-negre і Biskra
Botifarra
Una botifarra és un embotit fet amb budell gros de porc farcit de carn picada i adobada del mateix animal.
Veure Gastronomia peu-negre і Botifarra
Brassica rapa
Brassica rapa és una espècie de planta de la família de les brassicàcies.
Veure Gastronomia peu-negre і Brassica rapa
Brioix
El brioix (a la dreta) és excel·lent com a àpat lleuger i per acompanyar begudes dolces Un brioix (del francès brioche; pronunciat) o pa de llet (més rarament) és un pa de pasta lleugera moderadament dolça.
Veure Gastronomia peu-negre і Brioix
Cabília
Paisatge de la Cabília Paisatge de la Cabília Rètols trilingües La Cabília (amazic: Tamurt n Iqbayeliyen) és una regió muntanyenca de Magrib al nord d'Algèria.
Veure Gastronomia peu-negre і Cabília
Cabell d'àngel (dolç)
El cabell d'àngel o cabellera d'àngel és cada un dels filaments que ocupen la polpa a l'interior de certes carabasses (Cucurbita ficifolia i Cucurbita moschata) amb sucre.
Veure Gastronomia peu-negre і Cabell d'àngel (dolç)
Cacauet
Planta de cacauet mostrant llegums enterrats Flor de cacauet La imatge mostra les tiges de dos fruits creixent cap a terra per enterrar-se Planta amb fruits El cacauet és una espècie de plantes amb flors de la família de les fabàcies que pertany a l'espècie Arachis hypogaea.
Veure Gastronomia peu-negre і Cacauet
Cafè
El cafè o café (Coffea) és un gènere d'arbres de la família de les rubiàcies.
Veure Gastronomia peu-negre і Cafè
Cafè turc
Cafè turc preparat Dos productors tradicionals de cafè turc i cafeteries, un és Kurukahveci Mehmet Efendi, establert el 1871 a Istanbul i l'altre Kocatepe, establert a Ankara el 1949 El cafè turc (conegut, segons el país, també com a cafè, simplement, o cafè armeni, cafè grec, cafè xipriota, etc.) és una manera de preparar el cafè, consistent a afegir el cafè en pols (una o dues cullerades per persona) amb sucre directament en aigua molt calenta, remenar amb una cullera, escalfar-lo fins que bulli i servir-lo.
Veure Gastronomia peu-negre і Cafè turc
Caixer (judaisme)
Caixer (en hebreu), sovint transcrit amb l'anglicisme kosher, és un adjectiu que es refereix al conjunt de normes ortodoxes de caràcter dietètic dels jueus, la caixrut.
Veure Gastronomia peu-negre і Caixer (judaisme)
Calamars
El calamar o calamars és un mol·lusc marí que pertany a la classe Cephalopoda, subclasse Coleoidea, ordre Teuthida, amb dos subordres principals: Myopsina i Oegopsina (l'última inclou Architeuthis dux, el calamar gegant).
Veure Gastronomia peu-negre і Calamars
Canelones
Canelones (antigament Villa (de) Guadalupe) és una ciutat de l'Uruguai, capital i centre administratiu del departament homònim.
Veure Gastronomia peu-negre і Canelones
Canyeller
El canyeller o arbre de la canyella (Cinnamomum verum) és un arbust de la família de les lauràcies, nadiu del sud-est Asiàtic, especialment de Sri Lanka (antic Ceilan), però també es conrea en altres zones tropicals com són el sud-oest de l'Índia, Madagascar, Illes Seychelles i en regions tropicals d'Amèrica del Sud.
Veure Gastronomia peu-negre і Canyeller
Carabassó
El carabassó o carabasseta és una verdura, el fruit de la Cucurbita pepo, una planta anual herbàcia de la família de les cucurbitàcies.
Veure Gastronomia peu-negre і Carabassó
Caragol de terra
Caragol bover, un dels més abundants a Catalunya Caragols a la llauna a Lleida tarragoní Els caragols (o cargols) de terra són mol·luscs gastròpodes del superordre dels eupulmonats, que han desenvolupat un pulmó per a respirar l'aire atmosfèric.
Veure Gastronomia peu-negre і Caragol de terra
Carn
Tros de carn porcina i de pollastre La carn és el teixit, principalment muscular, que forma part de la composició d'un animal.
Veure Gastronomia peu-negre і Carn
Carn de porc
Rostit de carn de porc. Carn de porc en un quadre del pintor francès Paul Gauguin (1848-1903). Peus de porc. La carn de porc o carn de porcí és un producte carni procedent del porc.
Veure Gastronomia peu-negre і Carn de porc
Carxofera
La carxofera, carxofer o escarxofera (Cynara cardunculus var. scolymus) és una planta conreada del gènere Cynara.
Veure Gastronomia peu-negre і Carxofera
Castanyer
El castanyer, castanyer comú, castanyer europeu o castanyer mediterrani (Castanea sativa) és un arbre forestal de la família de les fagàcies, amb fulles que cauen a l'hivern, originari dels voltants del Mediterrani.
Veure Gastronomia peu-negre і Castanyer
Ceba
La ceba (Allium cepa) és una planta herbàcia bulbosa de la família de les amaril·lidàcies.
Veure Gastronomia peu-negre і Ceba
Cigaló
Un cigaló o rebentat és una beguda calenta, elaborada amb cafè i brandi o conyac.
Veure Gastronomia peu-negre і Cigaló
Cigró
Cicer arietinum Els cigrons, ciurons, bolet d’ou, bolet de bou, cep, ceperó, molleró, siureny, siuró, surenc o sureny (Cicer arietinum), i localment ceirons, són les llavors d'una planta de la família de les lleguminoses o fabaceae.
Veure Gastronomia peu-negre і Cigró
Ciurons cuinats
Els ciurons cuinats és un plat típic de Menorca.
Veure Gastronomia peu-negre і Ciurons cuinats
Clavell d'espècia
El clavell d'espècia o clau d'espècia, clau/clavell de girofle o simplement clavell, clau o girofle és una espècia molt aromàtica composta pels botons florals o poncelles assecades del claveller, un arbre de les Myrtaceae (Syzygium aromaticum) i els seus sinònims: originari d'Indonèsia.
Veure Gastronomia peu-negre і Clavell d'espècia
Clementina
La clementina és el fruit del clementiner, un arbre híbrid de la família rutàcia.
Veure Gastronomia peu-negre і Clementina
Coca (pastís)
reis, un exemple de la coca dolça Coca de mullador, un exemple de la coca salada Coca de xulla, una coca habitual a indrets de muntanya. Aquesta s'anomena ''bollo'' i es fa a la Plana d'Utiel Coca de garlanda, una coca foradada típica del Penedès Coca d'anís, una coca plana típica d'Osona.
Veure Gastronomia peu-negre і Coca (pastís)
Coca de gaspatxo
La coca de gaspatxo és una coca rodona i plana feta amb farina de blat i aigua sense llevat.
Veure Gastronomia peu-negre і Coca de gaspatxo
Codonyer
Flors Il·lustració El codonyer (Cydonia oblonga) és un arbre fruiter de la família Rosaceae i únic membre del gènere Cydonia, conreat principalment pel seu fruit, el codony.
Veure Gastronomia peu-negre і Codonyer
Col
La col (en llatí: brassica) és la planta tipus que dona nom a la família Brassicaceae.
Veure Gastronomia peu-negre і Col
Comí
El comí, anomenat també comí castellà (Cuminum cyminum), és una planta de la família de les apiàcies, originària del Turquestan.
Veure Gastronomia peu-negre і Comí
Condiment
Sucrera, saler i pebrer, contenint aquests tres condiments habituals. Un condiment o aparell és una substància comestible destinada a reforçar o millorar el sabor dels aliments o les preparacions culinàries.
Veure Gastronomia peu-negre і Condiment
Confitura
La confitura és una conserva de fruita de textura gelatinosa elaborada coent fruita sense pell trinxada amb aigua i més d'un 60% de sucre.
Veure Gastronomia peu-negre і Confitura
Conill de bosc
El conill de bosc (Oryctolagus cuniculus) és un mamífer de l'ordre Lagomorpha i de la família dels lepòrids que es caracteritza per tenir un cos cobert d'un pelatge espès i llanut, de color terrós pàl·lid a gris, té el cap ovalat i els ulls grossos.
Veure Gastronomia peu-negre і Conill de bosc
Constantina (Algèria)
Constantina és una ciutat del nord-est d'Algèria, situada a 36° 21′ N i 6° 36′ E, a uns 80 km de la costa mediterrània.
Veure Gastronomia peu-negre і Constantina (Algèria)
Conyac
Regió de Cognac, França El conyac (del francès cognac, i aquest de la ciutat francesa de Cognac) és una beguda alcohòlica del mateix tipus que l'aiguardent, que s'elabora a partir del vi de raïm blanc dels ceps cultivats prop de la ciutat de Cognac, en els terrenys càlids del departament de Charente, França.
Veure Gastronomia peu-negre і Conyac
Cor
El cor és un òrgan muscular anatòmicament complex, que impulsa la sang a través dels vasos sanguinis del sistema circulatori, la qual proveeix les cèl·lules de l'organisme amb oxigen i nutrients.
Veure Gastronomia peu-negre і Cor
Cor de palmera
El cor de palmera és un aliment obtingut del meristema apical, en l'interior dels pecíols de les fulles de determinades espècies de palmeres.
Veure Gastronomia peu-negre і Cor de palmera
Coriandre
El coriandre o celiandre(Coriandrum sativum) és una planta aromàtica anual, que germina, floreix i acaba morint en el curs d'un any, que pertany al gènere Coriandrum i es troba dins de la família de les apiàcies.
Veure Gastronomia peu-negre і Coriandre
Crep
Una crep (del francès crêpe, i aquest al seu torn del llatí crispus, 'crespo') és un dolç fet fonamentalment de farina de blat, amb el qual s'elabora una massa en forma de disc.
Veure Gastronomia peu-negre і Crep
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Gastronomia peu-negre і Cristianisme
Croissant
El croissant (AFI o) és un pastís petit i de forma de mitja lluna.
Veure Gastronomia peu-negre і Croissant
Cuina sefardita
La cuina sefardita és el conjunt de costums culinaris dels jueus sefardites, tots aquells descendents de les comunitats jueves que van viure a la Península Ibèrica fins l'expulsió impulsada pels Reis Catòlics l'any 1492.
Veure Gastronomia peu-negre і Cuina sefardita
Cuscús
Cuscús, amb verdures i cigrons. El cuscús (en amazic seksu, en àrab al-kuskus) és un plat d'origen amazic, preparat a partir de sèmola de blat (o a vegades altres cereals com l'arròs).
Veure Gastronomia peu-negre і Cuscús
Decapodiformes
Els decapodiformes (Decapodiformes) són un superordre de mol·luscs cefalòpodes de la subclasse dels coleoïdeus, que inclou totes les espècies amb 10 braços, és a dir, sèpies, calamars i afins.
Veure Gastronomia peu-negre і Decapodiformes
Deglet Nour
Dàtil ''Deglet nour'' Deglet Nour o Deglet Nur o Deglet Noor (‘dàtil de llum’) és un tipus de dàtil originari de la Província de Biskra que es produeix a les palmeres d'Algèria i Tunísia.
Veure Gastronomia peu-negre і Deglet Nour
Delícies turques
Delícies turques amb festucs helva i delícies turques.format ref http://www.koskahelvacisi.com.tr/ Les delícies turques (turc: Lokum) són unes llaminadures turques, xipriotes, o gregues, semblants a unes gominoles una mica més consistents, tallades a cubs i envoltades de sucre glas perquè no s'enganxin entre elles.
Veure Gastronomia peu-negre і Delícies turques
Destil·lació
Destil·leria de Whisky escocesa Diagrama de destil·lació simple. 1. termòmetre 2. Cap de destil·lació 3. Flascó de destil·lació 4. Font de calor 5. condensador 6. receptor 7. adaptador de buit Diagrama de fases Columna de destil·lació de plats Un tipus de farciment per a les columnes de destil·lació de farciment La destil·lació és un mètode de separació de substàncies químiques basat en les diferents volatilitats que presenten cadascuna.
Veure Gastronomia peu-negre і Destil·lació
Dieta mediterrània
Pa Sardines (peix blau) Vi negre Dieta mediterrània és un terme que designa un tipus de dieta que des de fa segles pauta tradicionalment l'alimentació dels països banyats per la Mediterrània i que es basa en el consum de verdures, llegums, fruites, peix, i d'oli d'oliva com a greix (àcids grassos) essencials, també inclou sovint el vi.
Veure Gastronomia peu-negre і Dieta mediterrània
Dilluns de Pasqua
Mona de Pasqua El dilluns de Pasqua (o dilluns de Pasqua Florida) és l'endemà del diumenge de Pasqua, celebrat (i festiu) en gran part del món.
Veure Gastronomia peu-negre і Dilluns de Pasqua
Eggnog
Eggnog (també dit egg nog o llet de gallina) és una beguda làctica endolcida de consum feta amb llet, nata, sucre i ous batuts.
Veure Gastronomia peu-negre і Eggnog
Engràulids
Els engràulids (Engraulidae) són una família de peixos de l'ordre dels clupeïformes.
Veure Gastronomia peu-negre і Engràulids
Entrant
Entrant En gastronomia, l'entrant és el plat que se serveix abans de la carn (plat principal dels àpats).
Veure Gastronomia peu-negre і Entrant
Eriçons de mar
Els equinoïdeus (Echinoidea) són una classe d'equinoderms, coneguts de manera genèrica com a eriçons de mar, però amb moltes denominacions populars, car són animals ben coneguts.
Veure Gastronomia peu-negre і Eriçons de mar
Escabetx
Lescabetx és un tipus de confitat en una base de vinagre, espècies i sal, que té l'objectiu de conservar aliments.
Veure Gastronomia peu-negre і Escabetx
Escudella i carn d'olla
L'escudella i carn d'olla és una sopa considerada com a plat tradicional de la gastronomia catalana.
Veure Gastronomia peu-negre і Escudella i carn d'olla
Espècia
Botiga d'espècies al Marroc Les espècies són parts de plantes aromàtiques de sabor fort o també preparacions fetes a partir de barreges d'aquestes plantes.
Veure Gastronomia peu-negre і Espècia
Estofat
Estofat de carn de bou amb bolets irlandès. Plat d'estofat de carn (Plana Alta, Comunitat Valenciana) Un estofat o ofegat és un plat que consisteix a guisar trossos de carns o aus amb verdures, hortalisses i espècies.
Veure Gastronomia peu-negre і Estofat
Expulsió dels jueus d'Espanya
Interior de la sinagoga del Tránsito a Toledo. Lexpulsió dels jueus de les corones de Castella i d'Aragó va ser ordenada el 1492 pels Reis Catòlics mitjançant el Decret de l'Alhambra de Granada amb la finalitat, segons el decret, d'impedir que continuessin influint en els cristians nous perquè aquests judaïtzessin.
Veure Gastronomia peu-negre і Expulsió dels jueus d'Espanya
Farina de blat de moro
Menjar a base de farina de blat de moro. Massa de farina de blat de moro. La farina de blat de moro és la pols fina que s'obté molent el blat de moro mitjançant diferents mètodes, com a cultiu tradicional dels pobles originaris d'Amèrica és en aquesta part del món on es consumeix més assíduament, especialment a Llatinoamèrica on és part fonamental de les cuines de Colòmbia, Mèxic, Perú i Veneçuela.
Veure Gastronomia peu-negre і Farina de blat de moro
Farina de cigró
La farina de cigró és una farina que també es coneix com a besan.
Veure Gastronomia peu-negre і Farina de cigró
Fes
Fes és la tercera ciutat més gran del Marroc, després de Casablanca i Rabat; l'any 2004 tenia una població aproximada de 946.000 habitants.
Veure Gastronomia peu-negre і Fes
Fesol
Fesols secs (''Phaseolus vulgaris'') Mongetera. Fesols amb plàtan. Un fesol o mongeta és la llavor d’un dels diversos gèneres de la família de les plantes amb flor lleguminoses, que s’utilitzen com a verdures per a l’alimentació humana o animal.
Veure Gastronomia peu-negre і Fesol
Fetge
El fetge és un òrgan de l'aparell digestiu i del sistema metabòlic dels vertebrats.
Veure Gastronomia peu-negre і Fetge
Fideus gruixuts
Plat de fideus gruixuts amb formatge Macarrons, i altres de formes de pasta similars Els fideus gruixuts són un tipus de fideu confeccionat amb aigua, farina de blat i, de vegades, ou, que sol tenir forma tubular no gaire llarga, amb forat longitudinal o no, tall perpendicular i forma una mica còncava.
Veure Gastronomia peu-negre і Fideus gruixuts
Figa
Figues Figa Figues. La figa és el fruit de la figuera.
Veure Gastronomia peu-negre і Figa
Figuera de moro
La figuera de moro és una planta del gènere Opuntia, originària d'Amèrica però ara estesa per altres àrees del planeta.
Veure Gastronomia peu-negre і Figuera de moro
Fines herbes
Fines herbes Les fines herbes en gastronomia són un assortiment d'herbes aromàtiques combinades i molt ben picades amb què s'adoben certs menjars.
Veure Gastronomia peu-negre і Fines herbes
Flam
Flam amb nata El flam o pa d'ou són unes postres preparades normalment amb ou, llet i sucre, i poden portar aromàtics com ara canyella, vainilla o llimona.
Veure Gastronomia peu-negre і Flam
Fonoll
Llavors de fonoll Bulbs de fonoll El fenoll o fonoll (Foeniculum vulgare) és una espècie silvestre i conreada dins de la família Apiaceae, originària del sud d'Europa i el Pròxim Orient.
Veure Gastronomia peu-negre і Fonoll
Fougasse
Fougasse en forma d'espiga. La fougasse és una mena de pa típic de Provença, però present, amb variants, en altres regions franceses.
Veure Gastronomia peu-negre і Fougasse
França metropolitana
Mapa dels territoris europeus de la República Francesa: la ''França Metropolitana''. La França metropolitana (la France métropolitaine, o simplement la Métropole, en francès) es refereix al territori de la República francesa a Europa, incloent-hi l'illa de Còrsega.
Veure Gastronomia peu-negre і França metropolitana
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Gastronomia peu-negre і Francès
Frita
Una frita és una barreja de diversos components minerals i productes químics de granulometria bastant fina que fonen en un forn a 1400-1500 °C i donen origen a una colada més o menys viscosa.
Veure Gastronomia peu-negre і Frita
Fruita
Parada de fruita al mercat de la Boqueria. Fruita del bosc La fruita o les fruites són un conjunt d'aliments vegetals que procedeixen del fruit de determinades plantes, ja siguen herbes, com la melonera, o arbres com l'albercoquer.
Veure Gastronomia peu-negre і Fruita
Fruita confitada
La fruita confitada és aquella fruita que se submergeix i posteriorment es cuina en almívar per tal que perdi la seva humitat interior i es pugui, així, conservar.
Veure Gastronomia peu-negre і Fruita confitada
Fruita seca
Pinyons La fruita seca són els fruits comestibles de certes plantes i arbres que en la seva composició natural (sense activitat humana manipulant) tenen menys d'un 50% d'aigua i solen estar envoltats d'una closca dura.
Veure Gastronomia peu-negre і Fruita seca
Gamba
Les gambes (o quan són petitetes gamb(a)irots, gambosins i gambarotes en rossellonès) són un tipus de crustacis, amb una forma característica: tenen el cos prim, allargat i comprimit lateralment.
Veure Gastronomia peu-negre і Gamba
Garrofer
El garrofer, garrover o garrofera (Ceratonia siliqua) és un arbre mediterrani trioic de la família de les lleguminoses de tronc gruixut, tortuós i irregular, baix, de capçada ampla i branques llargues, grosses i més o menys horitzontals.
Veure Gastronomia peu-negre і Garrofer
Gasificació
La gasificació és el procés que converteix la biomassa o combustible fòssil en monòxid de carboni, hidrogen, diòxid de carboni i metà.
Veure Gastronomia peu-negre і Gasificació
Gastronomia àrab
En verd el territori amb cuines àrabs Aperitius àrabs La gastronomia àrab és la gastronomia tradicional pertanyent a la cultura àrab.
Veure Gastronomia peu-negre і Gastronomia àrab
Gastronomia d'Algèria
La gastronomia d'Algèria és la gastronomia tradicional pròpia d'Algèria.
Veure Gastronomia peu-negre і Gastronomia d'Algèria
Gastronomia d'Espanya
La gastronomia d'Espanya és la gastronomia tradicional pròpia del conjunt de l'actual Espanya.
Veure Gastronomia peu-negre і Gastronomia d'Espanya
Gastronomia d'Itàlia
La cuina d'Itàlia és extremadament variada.
Veure Gastronomia peu-negre і Gastronomia d'Itàlia
Gastronomia d'Occitània
La gastronomia d'Occitània o cuina occitana fa part de la cuina mediterrània però desenvolupa trets específics que l'allunya de la cuina catalana o italiana.
Veure Gastronomia peu-negre і Gastronomia d'Occitània
Gastronomia de França
La gastronomia de França, entesa com la gastronomia tradicional de l'Estat Francès, és una de les cuines més difícils de classificar, ja que no es tracta d'una veritable cuina única associada a una sola gastronomia sinó, com ocorre a la cuina espanyola, d'un concepte artificial creat per raons polítiques, teòricament a partir d'elements de diverses cuines regionals que componen l'Estat.
Veure Gastronomia peu-negre і Gastronomia de França
Gastronomia de Turquia
La gastronomia de Turquia correspon al conjunt de costums culinaris dels habitants de les regions de Turquia.
Veure Gastronomia peu-negre і Gastronomia de Turquia
Gastronomia del Magrib
El Magrib inclou diverses cultures, ètnies i estats La gastronomia del Magrib o cuina magribina és la gastronomia tradicional pròpia de les ètnies i països del Magrib, que és la part occidental del nord d'Àfrica.
Veure Gastronomia peu-negre і Gastronomia del Magrib
Gastronomia dels Països Catalans
La cuina catalana s'emmarca dins la cuina mediterrània i n'és un exemple típic.
Veure Gastronomia peu-negre і Gastronomia dels Països Catalans
Gastronomia mediterrània
Amanida típica grega Per gastronomia mediterrànea s'entén el conjunt de plats típics i métodes de preparació que trobem a la Conca del Mediterrani, sobre tot al sud d'Europa.
Veure Gastronomia peu-negre і Gastronomia mediterrània
Gelat italià
Gelat italià decorat amb dues galetes amb forma de torre. El gelat italià (en italià: gelato) és la variant regional italiana del gelat.
Veure Gastronomia peu-negre і Gelat italià
Gelatina
Gelatina (de la mateixa paraula en italià) és una substància sòlida translúcida, sense color, sense olor, trencadissa, pràcticament sense gust, derivada del col·lagen de l'interior de la pell i els ossos dels animals.
Veure Gastronomia peu-negre і Gelatina
Ginjoler
El ginjoler (Ziziphus jujuba) és un arbust o arbre petit de la família de les Rhamnaceae.
Veure Gastronomia peu-negre і Ginjoler
Granadina
Un got i ampolla de granadina La granadina és un xarop vermell elaborat a l'origen amb suc magranes, si bé sovint es fa amb ribes o fins i tot se'n ven que no conté cap suc.
Veure Gastronomia peu-negre і Granadina
Granita
La'' granita'', amb gust d'ametlla, se sol prendre a Sicília amb un'' brioix '' La granita (en italià també granita siciliana) és una beguda de consistència semblant a un sorbet lleuger, més fina que la dels granissats valencians.
Veure Gastronomia peu-negre і Granita
Gratinat
macarrons amb beixamel i bolets. Tros de pastís de treflas. Un gratinat és una preparació gastronòmica amb la part superior torrada de manera que es forma una crosta lleugera i més o menys daurada.
Veure Gastronomia peu-negre і Gratinat
Grau alcohòlic
Etiquetatge d'un vi amb 14% Vol. Denominació d'Origen Empordà Cerveseria del Montseny La graduació alcohòlica o grau alcohòlic volumètric d'una beguda alcohòlica és el percentatge d'alcohol (etanol) mesurat a la temperatura de 20 °C.
Veure Gastronomia peu-negre і Grau alcohòlic
Haketia
Haquetia (amb la i com a síl·laba tónica) (en hebreu חכיתייה, en àrab حاكيتيا, Ḥākītiyā) és el particular dialecte del nord del Marroc, incloses les ciutats de Ceuta i Melilla, del judeocastellà que parlen els jueus sefardites de la zona, de vegades coneguda com a Djudeo Spañol o ladino occidental.
Veure Gastronomia peu-negre і Haketia
Halva
''Helva'' turc de gustos diversos en una botiga de dolços d'Avinguda d'İstiklal, Istanbul. La paraula halva (en hebreu: חלווה) (també halwa, halvah, halava, helva, halawa, etc. -- la forma halva és grega, jiddisch o romanesa, procedent de la forma turca helva, al seu torn procedent del mot àrab halwa) és una paraula que ve del mot àrab حلوى, que significa dolç, i que designa tota una família de productes de confiteria a base d'una pasta dolça, relativament densa que conté sempre mel o sucre i fruites seques senceres.
Veure Gastronomia peu-negre і Halva
Harissa
Harissa és una salsa picant d'origen tunisià.
Veure Gastronomia peu-negre і Harissa
Havars (Landes)
Havars (en francès Habas) és un municipi francès, situat al departament de les Landes i a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Gastronomia peu-negre і Havars (Landes)
Jarabe de Palo
Jarabe de Palo era un grup català de música en castellà liderat per Pau Donés (1966-2020), que n'era a la vegada el compositor, guitarrista i cantant.
Veure Gastronomia peu-negre і Jarabe de Palo
Judeocastellà
El judeocastellà és una llengua romànica, derivada del castellà antic i amb influència de l'hebreu.
Veure Gastronomia peu-negre і Judeocastellà
Jueus a Espanya
Mapa de l'expulsió i reassentament dels jueus en el s. XV Els jueus a Espanya, també coneguts com a sefardites (de l'hebreu ספרד Sefarad, península Ibèrica) foren una de les més importants comunitats de la diàspora jueva.
Veure Gastronomia peu-negre і Jueus a Espanya
Julivert
El julivert (Petroselinum crispum), és una espècie de planta amb flors del gènere Petroselinum dins la família de les apiàcies.
Veure Gastronomia peu-negre і Julivert
Kesra (pa)
La kesra (pronunciat en àrab algerià kesra) és un tipus de blini o pa rodó i pla fet amb sèmola fina que es cou en una tagina i que es fa servir com a pa de cada dia a la cuina d'Algèria.
Veure Gastronomia peu-negre і Kesra (pa)
Lioneses
Lioneses de crema de llet Bastons de crema de llet Les lioneses són uns dolços en forma de mandonguilla, fets amb pasta de bunyol cuita al forn i en principi (les lioneses de crema de llet o mossets de crema de llet) farcits amb nata muntada.
Veure Gastronomia peu-negre і Lioneses
Llimonada
La llimonada és una beguda amb un alt contingut en llimones i altres cítrics (principalment llimes), amb sucre afegit.
Veure Gastronomia peu-negre і Llimonada
Llobí
Llobí, tramús, tramús blanc, llobí blanc (Lupinus albus) és el nom d'una planta herbàcia del gènere Lupinus i família de les Fabaceae, i del seu fruit, que és un llegum de consum popular.
Veure Gastronomia peu-negre і Llobí
Llonganissa
Safata de fuet La llonganissa és una varietat de salsitxa, és un embotit llarg, farcit de carn de porc picada.
Veure Gastronomia peu-negre і Llonganissa
Macrud
El macrud és un petit pastisset molt dens format una capa de pasta de sèmola de blat dur que n'envolta una altra de figat (Tunísia), dàtils (Algèria, Tunísia) o massapà d'ametlla (Algèria).
Veure Gastronomia peu-negre і Macrud
Magraner
El magraner (Punica granatum) és un arbre conreat pel seu fruit, la magrana.
Veure Gastronomia peu-negre і Magraner
Malta
Malta, oficialment República de Malta, és un estat insular del Mediterrani.
Veure Gastronomia peu-negre і Malta
Mandonguilla
Un plat de mandonguilles amb salsa Mandonguilles amb pèsols Dues pilotes a la carn d'olla d'una escudella Una mandonguilla és una bola de carn picada, emprada en plats típics com l'escudella i l'arròs al forn entre altres.
Veure Gastronomia peu-negre і Mandonguilla
Mantecado
Stand amb ''mantecaos'', al Saló Internacional de l'Agricultura 2009. El mantecado o la mantecada o mantegada és una pasta típica de la rebosteria espanyola, caracteritzada per ser pastada amb saïm (o sagí de porc i consumida durant tot l'any, especialment per Nadal.
Veure Gastronomia peu-negre і Mantecado
Mantega
'''Figura 1.''' Bloc de mantega La mantega és un derivat lacti amb un alt contingut en greix, obtingut pel procediment mecànic de batre la nata i presentat en forma d'emulsió sòlida, del tipus aigua en greix.
Veure Gastronomia peu-negre і Mantega
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Veure Gastronomia peu-negre і Mar Mediterrània
Margalló
El margalló (Chamaerops humilis) és una planta dioica de la família de les palmeres, una de les dues espècies, amb Phoenix theophrasti, de la familia de les palmeres (Arecaceae) nadiua de la Europa meridional.
Veure Gastronomia peu-negre і Margalló
Marinar
Carn marinada Peix marinat. Marinar és fer un preparat líquid compost bàsicament d'un àcid, com ara vinagre, vi o suc de llimona, oli, espècies i herbes aromàtiques, on es deixa reposar una vianda, generalment carn o peix, a fi que s'entendreixi i resulti més saborosa.
Veure Gastronomia peu-negre і Marinar
Marisc
Mariscada Marisc o fruit de mar és qualsevol animal marí invertebrat i proveït d'exoesquelet, i particularment crustacis i mol·luscs (bivalves, cefalòpodes i gastròpodes) comestibles.
Veure Gastronomia peu-negre і Marisc
Massa (aliment)
Massa. En el domini alimentari, una massa és el resultat de barrejar farina amb aigua o llet, i és la base de l'elaboració del pa, de la pasta, de la tortilla americana, de l'empanada, de la galeta i de molts pastissos.
Veure Gastronomia peu-negre і Massa (aliment)
Melonera
La melonera (Cucumis melo) és una planta conreada de la qual s'aprofiten els fruits, els melons, també anomenats meló de cristià, meló de l'altre, meló de l'olor o meló de tot l'any per a distingir-los dels melons d'aigua o d'Alger en aquells indrets on s'anomena així a la síndria.
Veure Gastronomia peu-negre і Melonera
Menta
Menta d'aigua (''Mentha aquatica'') Herba cuquera (''Mentha arvensis'') Menta boscana (''Mentha longifolia'') Poliol (''Mentha pulegium'') La menta (Mentha) és un gènere de plantes amb flor dins la família lamiàcia.
Veure Gastronomia peu-negre і Menta
Menuts
Menuts i coll d'ànec crus. Kadıköy, Istanbul. Els menuts, les menudències, menúncies o menudalles són les vísceres comestibles d'animal sacrificat que no formen part de la canal, incloent-hi típicament el cor, la morella, el fetge i altres òrgans interns.
Veure Gastronomia peu-negre і Menuts
Merguez
Un 'merguez, de l'àrab مرقاز que significa salsitxa, és una salsitxa típica de la cuina del Magrib.
Veure Gastronomia peu-negre і Merguez
Mero
Mero o Miro (en llatí Mero o Myro, en grec antic) fou una poetessa del període hel·lenístic nascuda a Bizanci.
Veure Gastronomia peu-negre і Mero
Meze
Un meze o mezze (en turc meze; en àrab: مزة, mazza; en persa مزه, mazze; en grec μεζές, mezes; en Búlgar, en serbi i en macedònic мезе, meze), en la cuina de l'est del mediterrani i de l'Orient Mitjà, és una selecció d'aperitius variada que sol anar acompanyada d'una beguda alcohòlica, com el rakı a Turquia o l'ouzo a Grècia.
Veure Gastronomia peu-negre і Meze
Migas
Miques andalusesLes migas o miques (denominació en valencià) també conegudes com a migues de pastor, són un plat típic en el qual s'aprofiten les sobres del pa dur, tot i que també es fan de farina.
Veure Gastronomia peu-negre і Migas
Moixama
La moixama (de l'àrab clàssic mušamma‘, ‘assecat’) és una salaó molt apreciada de la tonyina.
Veure Gastronomia peu-negre і Moixama
Mona de Pasqua
Mona de Pasqua tradicional La mona de Pasqua és un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca.
Veure Gastronomia peu-negre і Mona de Pasqua
Moniato
Una moniatera mostrant els tubercles desenterrats Moniateres La moniatera, batata, moniato o patata de Màlaga (Ipomoea batatas) és una espècie de planta amb flors del gènere Ipomoea dins la família de les convolvulàcies, que es conrea per les seves arrels tuberoses comestibles.
Veure Gastronomia peu-negre і Moniato
Mora (fruit)
Mores Caixa de mores en un mercat de Quito. La mora és el fruit de la morera així com de diverses espècies del gènere Rubus, com l'esbarzer i romegueró.
Veure Gastronomia peu-negre і Mora (fruit)
Mullus
Mullus són un gènere de peixos de la família dels múl·lids.
Veure Gastronomia peu-negre і Mullus
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Veure Gastronomia peu-negre і Musulmà
Myristica
Nou moscada Myristica és un gènere de plantes dins la família Myristicaceae procedent de les Illes Moluques a Indonèsia.
Veure Gastronomia peu-negre і Myristica
Nogat
El nogat és una llaminadura tova occitana que es fa amb una massa de sucre o glucosa, clara d'ou i nous (a l'origen, car noga vol dir 'nou' en occità) o ametlles, i que pot contenir mel, vainilla o altres productes per a aromatitzar-lo com aiguanaf, peles de llimona o encara trossets de fruits confits, etc.
Veure Gastronomia peu-negre і Nogat
Noguer comú
La noguera comuna, noguer comú, noguera europea, noguera vera, nouer, nouera o anouer (Juglans regia) és un arbre silvestre, subespontani o conreat dins del gènere Juglans de la família Juglandaceae. És l'única noguera conreada a Europa pels seus fruits anomenats nous o anous i nogues (rossellonès).
Veure Gastronomia peu-negre і Noguer comú
Oli d'oliva
L'oli d'oliva és un oli vegetal a partir del suc de l'oliva, el fruit de l'olivera.
Veure Gastronomia peu-negre і Oli d'oliva
Oliva
Fruit de l'olivera, Oliva verda Olivera Loliva és el fruit de l’olivera (Olea europaea L., família Oleaceae).
Veure Gastronomia peu-negre і Oliva
Orangina
Orangina és una marca de gasosa no alcohòlic francès, fet a partir de taronges i llimones.
Veure Gastronomia peu-negre і Orangina
Orà
Orà (‘dels dos lleons’) és una ciutat del nord-oest d'Algèria, situada a la costa de la mar Mediterrània.
Veure Gastronomia peu-negre і Orà
Orelletes
Les orelletes són un dolç de pasta plana i rodona, fregit i ensucrat.
Veure Gastronomia peu-negre і Orelletes
Orient Mitjà
L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).
Veure Gastronomia peu-negre і Orient Mitjà
Ou (aliment)
Els ous són postos per animals femelles de moltes espècies diferents, inclosos ocells, rèptils, amfibis, alguns mamífers i peixos, i molts d'ells han estat menjats pels humans durant milers d'anys.
Veure Gastronomia peu-negre і Ou (aliment)
Ous farcits
Ous farcits Amanida de cor de palmera amb un ou farcit Els ous farcits són una preparació culinària feta amb ous durs partits per la meitat i als quals es barreja el rovell amb altres ingredients.
Veure Gastronomia peu-negre і Ous farcits
Pa
Pa francès El pa (del llatí panis) és un aliment bàsic que forma part de la dieta tradicional a Europa, l'Orient Mitjà, l'Índia, l'Amèrica i Oceania.
Veure Gastronomia peu-negre і Pa
Pa sense llevat
El pa àzim, pa alís, pa de pasta llisa, o pa sense llevat o rent és un tipus de pa pla que s'elabora barrejant farina amb aigua i formant una massa a la qual s'afegeix sal i es dona forma abans de sotmetre-la a una alta temperatura.
Veure Gastronomia peu-negre і Pa sense llevat
Països àrabs
Els països àrabs o el Món Àrab (العالمالعربي, al-ʿālam al-ʿarabī) inclouen en la definició estàndard els 22 Estats i territoris de la Lliga Àrab que s'estenen des de l'oceà Atlàntic a l'oest fins al mar d'Aràbia en l'est, i des del Mar Mediterrani al nord a la Banya d'Àfrica i l'oceà Índic al sud-est.
Veure Gastronomia peu-negre і Països àrabs
Paella d'arròs
La paella és un guisat d'arròs, carn i verdures preparat en una paella sobre un foc, siga paeller o fogó.
Veure Gastronomia peu-negre і Paella d'arròs
Panada
La panada és una pasta cuita normalment de farina, en forma d'una capsa rodona o triangular, farcida de carn, de peix o de verdura.
Veure Gastronomia peu-negre і Panada
Pansa
Panses de raïm. Una pansa és un aliment obtingut per l'assecament del raïm.
Veure Gastronomia peu-negre і Pansa
Papillot
Papillota és una tècnica culinària emprada per a la cocció d'un aliment en un embolcall resistent a la calor, com pot ser un paper d'alumini, o un paper sulfuritzat.
Veure Gastronomia peu-negre і Papillot
Pasta
s La pasta és un tipus d'aliment elaborat amb una massa, l'ingredient bàsic de la qual és la farina de blat barrejada amb aigua, i a la qual es pot afegir sal, ou o altres ingredients, conformant un producte que generalment es cou en aigua bullent.
Veure Gastronomia peu-negre і Pasta
Pasta fullada
Pasta de fulls farcida de compota de poma La pasta fullada, pasta fullosa, pasta de full o pasta de fulls, és una massa cruixent que s'elabora amb farina, un greix (mantega, saïm, o margarina), aigua i sal.
Veure Gastronomia peu-negre і Pasta fullada
Pasta trencada
Pasta trencada en blanc passada pel forn, llesta per a servir de base d'una quiche. Ingredients de la pasta trencada. La pasta s'empra freqüentment com a base dels pastissos de fruita. La pasta trencada o la pasta brisa (gal·licisme de pâte brisée) és un tipus de massa dura emprada per a bases de pastissos i cassoletes dolços i salats.
Veure Gastronomia peu-negre і Pasta trencada
Pastanaga
La pastanaga (del llatí pastināca), safanòria (de l’àrab isfanāríya), carrota (en darrer terme de l'antic grec καρῶτον, karôton) o carlota (Daucus carota subsp. Sativus) és una arrel comestible, generalment de color taronja, tot i que hi ha cultius de color porpra, negre, vermell, blanc i groc.
Veure Gastronomia peu-negre і Pastanaga
Pastís (licor)
El pastís és un licor d'anís occità que es beu a França fred i dissolt en aigua, típicament a l'aperitiu.
Veure Gastronomia peu-negre і Pastís (licor)
Patatera
La patatera, trumfera, creïllera o pataquera (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies originària d'Amèrica i cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles.
Veure Gastronomia peu-negre і Patatera
Pèsol
''Pisum sativum'' El pèsol o pesolera (Pisum sativum) és una planta de la família de les lleguminoses o fabàcies.
Veure Gastronomia peu-negre і Pèsol
Pebre vermell
El pebre vermell, pebre roig o pebre bord (Balears) és un condiment en forma de pols vermella derivat de la molta de diferents varietats de pebrera, com la nyora o el bitxo, el fruit de la pebrotera.
Veure Gastronomia peu-negre і Pebre vermell
Pebrot morro de bou
Pebrot de morro de bou o pebrot vermell. Brot tendre de pebrot de morro de bou. Pebrot vermell o pebrot de morro de bou és la denominació habitual per a certes varietats de Capsicum annuum.
Veure Gastronomia peu-negre і Pebrot morro de bou
Pebrotera
Les pebroteres o pebreres (Capsicum) són un gènere de plantes de la família Solanaceae. El nom del seu fruit pot ser pebre, pebrera, pebrina, pebró o pebrot, i al País Valencià i en català occidental pimentó o xili. Es destria del pebre gris dient-ne pebre vermell o pebró vermell (català oriental), pebre roig o pebró roig (català occidental) o pebre bord (Balears).
Veure Gastronomia peu-negre і Pebrotera
Pectínids
Els pectínids (Pectinidae), coneguts popularment com a petxines, són una família de mol·luscs bivalves, emparentats de prop amb les cloïsses i les ostres.
Veure Gastronomia peu-negre і Pectínids
Peix (aliment)
Sardines a la brasa. Peces de bacallà penjades i assecant-se a l'aire pel sistema tradicional. El peix és un aliment tradicional en moltes regions de la terra.
Veure Gastronomia peu-negre і Peix (aliment)
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Veure Gastronomia peu-negre і Península Ibèrica
Pernil
Cuixa de porc Pernil ibèric de gla Pernil dolç El pernil, perna, cuixot, camallot, gambajó (dialectalment pernill, camaiot; cambajó) és el nom genèric del producte obtingut de les potes posteriors del porc, salat en cru i adobat de manera natural.
Veure Gastronomia peu-negre і Pernil
Pied-noir
Els pieds-noirs (en francès) o peus negresMENAGES MENAGES, Àngela-Rosa, i MONJO MASCARÓ, Joan-Lluís, 2007, Els Valencians d'Algèria 1830-1962, Edicions del Bullent, Picanya (País Valencià) eren els colons europeus a Algèria.
Veure Gastronomia peu-negre і Pied-noir
Piperrada
La piperrada és una preparació típica del País Basc, en especial les províncies de Guipúscoa i Lapurdi.
Veure Gastronomia peu-negre і Piperrada
Pistatxer
El festuc o pistatxer (Pistacia vera) és un arbre petit, de fins a 10 metres d'alt, originari de les regions muntanyoses de l'Àsia Central.
Veure Gastronomia peu-negre і Pistatxer
Pisto
* Pisto (salsa) o pistou, és una salsa freda típica de la Provença.
Veure Gastronomia peu-negre і Pisto
Pita
Pita amb hummus de carxofa i carn de xai Pita rostida al foc exterior. Pita o pitta és un tipus de pa aplanat i arrodonit fet de blat amb llevat o sense.
Veure Gastronomia peu-negre і Pita
Polenta
Polenta. Polenta fregida (a l'esquerra), amb pollastre i creïlles La polenta són unes farinetes de farina de dacsa (blat de moro, moresc o panís) que es mengen al nord d'Itàlia.
Veure Gastronomia peu-negre і Polenta
Polps
Els octòpodes (Octopoda) són un ordre de mol·luscs cefalòpodes coneguts popularment com a polps o pops.
Veure Gastronomia peu-negre і Polps
Raïm
Diferents tipus de raïm El raïm és el fruit comestible de la vinya (Vitis vinifera), és una infructescència formada per una agrupació de baies, els grans de raïm.
Veure Gastronomia peu-negre і Raïm
Ragú
Ragú napolità El ragú (en italià: ragù) és una mena de minestra o potatge típic de la cuina italiana que consisteix a deixar coure carns –aus, caça, etc.– o peixos en els seus propis sucs en una cassola tapada durant un temps prolongat entre dues i quatre hores, a baixa temperatura.
Veure Gastronomia peu-negre і Ragú
Ras el hanout
Ras el hanout El ras el hanout és un condiment format per diverses espècies originari del nord d'Àfrica i molt habitual a la cuina magribina.
Veure Gastronomia peu-negre і Ras el hanout
Ratatolha
La ratatolha (nom occità, ratatouille en francès) és una especialitat de la cuina occitana originària de la ciutat de Niça i en general de la regió de la Provença.
Veure Gastronomia peu-negre і Ratatolha
Ravioli
Raviolis amb anet i gambes. Un ravioli és una peça de pasta de farina de forma quadrada o rodona, farcida amb carn picada, verdura o formatge i tancada pels quatre costats.
Veure Gastronomia peu-negre і Ravioli
Rèvola (peix)
Il·lustració d'una rèvola de 1795 Rèvola enterrada a la sorra Rèvola a l'Oceanário de Lisboa La rèvola, rèmol empetxinat, rèmol de petxines, rom, rom clavellat o turbot (Scophthalmus maximus o Psetta maxima) és un peix teleosti de la família dels escoftàlmids i de l'ordre dels pleuronectiformes.
Veure Gastronomia peu-negre і Rèvola (peix)
Rebosteria
Pastís de natalici decorat. La rebosteria és el cojunt de pastissos petits, molt variats de sabor i forma.
Veure Gastronomia peu-negre і Rebosteria
Regalèssia
''Glycyrrhiza glabra'' La regalèssia o regalíssia (Glycyrrhiza glabra, del grec rhiza, 'arrel', i glyks o glukus, 'dolç'; i glaber, que fa referència a l'absència de pilositat) és un arbust de la família de les fabàcies.
Veure Gastronomia peu-negre і Regalèssia
Rom
El rom és una beguda alcohòlica obtinguda a partir d'un procés de fermentació i destil·lació, la matèria primera del qual és la melassa o d'altres subproductes de la producció del sucre de canya.
Veure Gastronomia peu-negre і Rom
Romània
Romània és el nom que s'utilitzà per designar el conjunt de països on es parlava (i actualment encara es parla) en llengua romànica o neollatina, és a dir, les llengües que derivaren del llatí.
Veure Gastronomia peu-negre і Romània
Salmorra
Bomba per la salmorra de 1848 de Bad Kissingen, Alemanya. La salmorra o aigua-sal és una dissolució aquosa de la sal en l'aigua.
Veure Gastronomia peu-negre і Salmorra
Salsa de tomàquet
La salsa de tomàquet és una salsa bàsica elaborada principalment a partir de polpa de tomàquets.
Veure Gastronomia peu-negre і Salsa de tomàquet
Salsa picant
Existeixen centenars de tipus de salses picants. Una salsa picant (en anglès: hot sauce) és una salsa rica en espècies emprada sovint com a condiment, i en alguns casos com a salsa per mullar.
Veure Gastronomia peu-negre і Salsa picant
Salsitxa
El nom salsitxa (del llatí salsus, «salat») denomina una classe d'embotit allargat i cilíndric amb significat ampli que es presenta en diverses varietats i aparences.
Veure Gastronomia peu-negre і Salsitxa
Sapote
El sapote o acres (Manilkara zapota), és una espècie de planta amb flors, un arbre de la família Manilkara.
Veure Gastronomia peu-negre і Sapote
Sarda (gènere)
Els bonics (Sarda spp.) són diverses espècies de mitja grandària de peixos depredadors de la família dels escòmbrids, especialment el bonic de l'oceà Atlàntic (Sarda sarda) i el de l'oceà Pacífic (Sarda chiliensis).
Veure Gastronomia peu-negre і Sarda (gènere)
Sarg
Exemplar fotografiat a Portofino (Itàlia). Il·lustració del 1828 Detall del cap Sarg El sarg, el sard, la patena, la vidriada o verada (Diplodus sargus) és un peix teleosti de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes.
Veure Gastronomia peu-negre і Sarg
Sèmola
La sèmola és la farina gruixuda (poc molta) que procedeix de cereals.
Veure Gastronomia peu-negre і Sèmola
Sèpies
Sípia o sèpia és el nom comú que es dona a diverses espècies de mol·luscs cefalòpodes de l'ordre Sepiida.
Veure Gastronomia peu-negre і Sèpies
Sèrum de llet
Xerigot acumulat en la preparació d'un formatge El sèrum de llet, xerigot, serigot o sorigot és la part líquida i transparent que s'obté després de fer quallar la llet.
Veure Gastronomia peu-negre і Sèrum de llet
Sefardites
Sefarad en hebreu modern es fa servir per a referir-se a Espanya, i sefardites (en hebreu: יהודים ספרדים) (transliterat: Yehudim Sefaradim) és el terme genèric per denominar els descendents dels jueus que van viure en la península Ibèrica fins a 1492, any en què foren expulsats.
Veure Gastronomia peu-negre і Sefardites
Senglar
El senglar, porc senglar o porc salvatge (Sus scrofa) és un mamífer artiodàctil present a Europa, encara que també n'hi ha subespècies a Amèrica, Àfrica i Àsia.
Veure Gastronomia peu-negre і Senglar
Shakshuka
La shakshuka és un plat d'Orient Mitjà preparat amb tomàquets guisats, espècies i ous.
Veure Gastronomia peu-negre і Shakshuka
Shurba
Shurba (deriva del persa شوربا, de shor "salat" i ba "estofat") és com es diu a la sopa en diversos idiomes (búlgar, turc i altres).
Veure Gastronomia peu-negre і Shurba
Skikda
Skikda —en àrab سكيكدة, Skīkda— és una ciutat del nord-oest d'Algèria i un port del golf de Stora, l'antic Sinus Numidicus.
Veure Gastronomia peu-negre і Skikda
Sobrassada
La sobrassada és un embotit cru fet amb carn i xulla (cansalada) de porc, que es trempa amb sal i pebre bord dolç i coent.
Veure Gastronomia peu-negre і Sobrassada
Sorbet
Un sorbet és un dolç gelat a base de xarop (aigua i sucre o mel) i de suc o puré de fruites o algun tipus d'infusió, vi o cava, que no conté matèries grasses o proteïques com llet, nata, mantega ni rovell d'ou.
Veure Gastronomia peu-negre і Sorbet
Suquet de peix
Suquet de peix amb llagostí El suquet de peix, ocasionalment cruet de peix, és un plat fet habitualment en cassola amb trossos de diferents peixos i patata, típic de tota la zona costanera i illenca dels Països Catalans.
Veure Gastronomia peu-negre і Suquet de peix
Tajin
El tajin (de l'àrab, AFI, sovint transcrit com tagín o tajine seguint les convencions del francès) és un tipus de plat cuit tradicionalment en una cassola de fang especial que té una tapa cònica, també de fang, que fa de xemeneia i que també es diu tagín.
Veure Gastronomia peu-negre і Tajin
Tallarina
Tallarines crues Les tallarines o tallarins, i vetes, de tagliatelle, és un tipus de pasta italiana amb forma de veta.
Veure Gastronomia peu-negre і Tallarina
Tapa
* Tapa (gastronomia), petita ració de menjar.
Veure Gastronomia peu-negre і Tapa
Taronja
Taronja Taronja La taronja és el fruit del taronger, arbre que pertany al gènere Citrus, de la família de les rutàcies.
Veure Gastronomia peu-negre і Taronja
Taronja sanguina
Varietats ''Tarocco'' i ''Sanguinelli''. La taronja de sang o sanguina és una varietat de taronja (Citrus x sinensis'') que es caracteritza pel seu color carmesí, com de sang. El seu color distintiu es deu la presència d'antocianina, una família de pigments antioxidants comuns a moltes flors i fruita, però estrany a cítrics.
Veure Gastronomia peu-negre і Taronja sanguina
Túnids
Els túnids (Thunnus) constitueixen un gènere de peixos de la família dels escòmbrids.
Veure Gastronomia peu-negre і Túnids
Te amb menta
El te amb menta (en àrab estàndard, شاي بالنعناع, xāy bi-n-naʿnāʿ; en àrab magribí التاي, it-tāy, o لأتاي, latāy; en amazic, ⴰⵜⴰⵢ, atay) és una beguda calenta feta de fulles de te verd de tipus gunpowder i fulles de menta, i té un paper central en la vida social del Magrib i l'Àfrica subsahariana.
Veure Gastronomia peu-negre і Te amb menta
Torró
El torró o terró és un dolç que es fa generalment d'ametlla, mel i ou, generalment cuit.
Veure Gastronomia peu-negre і Torró
Torrijas
esquerra Torrijas és un municipi de l'Aragó, situat a la província de Terol i enquadrat a la comarca de Gúdar-Javalambre.
Veure Gastronomia peu-negre і Torrijas
Tunísia
Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.
Veure Gastronomia peu-negre і Tunísia
Varietat vinífera
Una varietat vinífera, varietat de vinya o varietat de cep, és una classificació de la planta Vitis vinifera segons l'ampelografia que descriu els trets morfològics (soca, sarment, pàmpol, gotim, gra...) i l'activitat biològica (maduració, resistència a malures...).
Veure Gastronomia peu-negre і Varietat vinífera
Verat
El verat (Scomber scombrus), anomenat cavalla al País Valencià i caval·lo a l'Alguer, és un peix teleosti que pertany a la família dels escòmbrids, ordre dels perciformes.
Veure Gastronomia peu-negre і Verat
Verdura
Verdures i hortalisses en un mercat de les Filipines. Les verdures són aquelles hortalisses de fulles, tiges tendres i inflorescències.
Veure Gastronomia peu-negre і Verdura
Vi
El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.
Veure Gastronomia peu-negre і Vi
Vi negre
Una copa de vi negre El vi negre, anomenat vi roig sobretot a la Catalunya del Nord i antigament vi vermell, és aquell que prové de mostos de raïm negre (Vitis vinifera), elaborat d'acord amb un procediment adient per aconseguir la difusió dels colorants continguts a la pell.
Veure Gastronomia peu-negre і Vi negre
Vinyar
Vinyar al Penedès. Vinyar amb ceps emparrats. Un vinyar, vinyal, vinyet, o una vinyeda o vinya és una plantació extensa de cepsLa paraula "vinya" es pot referir, encara que sigui un gal·licisme en el sentit de l'arbust Vitis vinifera, tant al camp com a la planta (també coneguda com a cep).
Veure Gastronomia peu-negre і Vinyar
Vol-au-vent
El vol-au-vent és un pastís de pasta fullada, de grandària i forma diverses (rodona, oval o quadrada), que hom farceix amb preparacions salades o dolces.
Veure Gastronomia peu-negre і Vol-au-vent
Xarcuteria
Prestatge d'una xarcuteria alemanya en el municipi de Versmold Mostrador d'una xarcuteria valenciana La xarcuteria, salsitxeria o cansaladeria és aquella carnisseria especialitzada en la comercialització dels productes de la carn de porc i els seus subproductes: carns fredes i embotits.
Veure Gastronomia peu-negre і Xarcuteria
Xoriço
El xoriço és un embotit curat cru i dessecat de color vermell característic, la versió picant del xoriç de la península Ibèrica i de Llatinoamèrica preparada principalment amb carn de porc amb pebre vermell.
Veure Gastronomia peu-negre і Xoriço
Zlabia
''Zlabia'' en un plat La zlabia, zlebia o zalabia (de l') és un dolç de la cuina oriental d'origen molt antic.
Veure Gastronomia peu-negre і Zlabia
1492
;Països Catalans.
Veure Gastronomia peu-negre і 1492
, Coca (pastís), Coca de gaspatxo, Codonyer, Col, Comí, Condiment, Confitura, Conill de bosc, Constantina (Algèria), Conyac, Cor, Cor de palmera, Coriandre, Crep, Cristianisme, Croissant, Cuina sefardita, Cuscús, Decapodiformes, Deglet Nour, Delícies turques, Destil·lació, Dieta mediterrània, Dilluns de Pasqua, Eggnog, Engràulids, Entrant, Eriçons de mar, Escabetx, Escudella i carn d'olla, Espècia, Estofat, Expulsió dels jueus d'Espanya, Farina de blat de moro, Farina de cigró, Fes, Fesol, Fetge, Fideus gruixuts, Figa, Figuera de moro, Fines herbes, Flam, Fonoll, Fougasse, França metropolitana, Francès, Frita, Fruita, Fruita confitada, Fruita seca, Gamba, Garrofer, Gasificació, Gastronomia àrab, Gastronomia d'Algèria, Gastronomia d'Espanya, Gastronomia d'Itàlia, Gastronomia d'Occitània, Gastronomia de França, Gastronomia de Turquia, Gastronomia del Magrib, Gastronomia dels Països Catalans, Gastronomia mediterrània, Gelat italià, Gelatina, Ginjoler, Granadina, Granita, Gratinat, Grau alcohòlic, Haketia, Halva, Harissa, Havars (Landes), Jarabe de Palo, Judeocastellà, Jueus a Espanya, Julivert, Kesra (pa), Lioneses, Llimonada, Llobí, Llonganissa, Macrud, Magraner, Malta, Mandonguilla, Mantecado, Mantega, Mar Mediterrània, Margalló, Marinar, Marisc, Massa (aliment), Melonera, Menta, Menuts, Merguez, Mero, Meze, Migas, Moixama, Mona de Pasqua, Moniato, Mora (fruit), Mullus, Musulmà, Myristica, Nogat, Noguer comú, Oli d'oliva, Oliva, Orangina, Orà, Orelletes, Orient Mitjà, Ou (aliment), Ous farcits, Pa, Pa sense llevat, Països àrabs, Paella d'arròs, Panada, Pansa, Papillot, Pasta, Pasta fullada, Pasta trencada, Pastanaga, Pastís (licor), Patatera, Pèsol, Pebre vermell, Pebrot morro de bou, Pebrotera, Pectínids, Peix (aliment), Península Ibèrica, Pernil, Pied-noir, Piperrada, Pistatxer, Pisto, Pita, Polenta, Polps, Raïm, Ragú, Ras el hanout, Ratatolha, Ravioli, Rèvola (peix), Rebosteria, Regalèssia, Rom, Romània, Salmorra, Salsa de tomàquet, Salsa picant, Salsitxa, Sapote, Sarda (gènere), Sarg, Sèmola, Sèpies, Sèrum de llet, Sefardites, Senglar, Shakshuka, Shurba, Skikda, Sobrassada, Sorbet, Suquet de peix, Tajin, Tallarina, Tapa, Taronja, Taronja sanguina, Túnids, Te amb menta, Torró, Torrijas, Tunísia, Varietat vinífera, Verat, Verdura, Vi, Vi negre, Vinyar, Vol-au-vent, Xarcuteria, Xoriço, Zlabia, 1492.