Comunicació

459 les relacions: Action Française, Agde, Agen, Agricultura, Aigües Sèxties, Ais de Provença, Alèsia, Al·lòbroges, Albi (Llenguadoc), Albigès, Alfons de Poitiers, Alger, Alps, Alvèrnia, Anglaterra, Antíbol, Antiga Grècia, Aquità, Aquitània, Arcadi, Argent, Arieja, Arle, Arnau I de Castellbò, Artinhòsc, Arverns, Atrèbats, August, Aureli Argemí i Roca, Aurenja, Aurinhac, Aurinyacià, Aush, Ausiàs March, Ausques, Avairon, Avinyó, Òlt i Garona, Édouard Daladier, Banhèras de Luishon, Barcelona, Batalla de Dijon, Batalla de Muret, Belendi, Bellcaire (Gard), Berga, Bertrand Barère de Vieuzac, Besiers, Bigerrions, Bigorra, ..., Bituitus, Blois, Bois (poble celta), Boques del Roine, Bordeus, Borgonya, Bou, Bourges, Britànnia, Burgundis, Cadurcs, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Camp de concentració de Dachau, Campons, Cantal, Caors, Capberton, Caracal·la, Carcassona, Carles Calsaulx, Carles Camprós, Carles I de Valois, Carles Manuel I de Savoia, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VII de França, Carn de canó, Carpentràs, Casablanca, Catalans, Catalunya, Catarisme, Caterina Segurana, Catherine Trautmann, Catolicisme, Cavall, Cèsar, Cònvenes, Còrsega, Celtes, Centre Internacional de Documentació Occitana, Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals, Chalossa, Charles Maurice de Talleyrand-Périgord, Charles Maurras, Cimbres, Clarmont d'Alvèrnia, Clément Ader, Clodoveu I, Clotilde de Borgonya, Cocosates, Codi Civil francès, Comtat d'Autun, Comtat d'Holanda, Comtat d'Urgell, Comtat de Carcí, Comtat de Comenge, Comtat de Foix, Comtat de Provença, Comtat de Tolosa, Comte, Concili de Tours, Condomès, Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló, Constanci I Clor, Constanci II, Corberes, Corona d'Aragó, Cova d'Altamira, Coves de Lascaux, Cròs Manhon, Cristianisme, Croada Albigesa, Cruesa, Cultura de La Tène, Cultura dels camps d'urnes, Dacs, Dakar, Delfinat, Dia (Droma), Dijon, Dinastia Capet, Dinastia merovíngia, Dioclecià, Dordonya, Ducat d'Aquitània, Durance, Eboracum, Edicions de la Magrana, Elio Antonio de Nebrija, Els Banys i Palaldà, Elusates, Enric IV de França, Escola Gastó Febus, Església Catòlica Romana, Espanya, Etruscs, Europa, Fèlix Castanh, Felibritge, Felip Gardy, Felip II de França, Ferro, Flavi Claudi Constantí, Flavi Gracià, Flavi Juli Constant, Focea, Font-de-Gaume, França, François Bayrou, Francès, Francesc I de França, Furs, Gai Mari, Gaillac, Gals, Gard, Garona, Garumnis, Gascunya, Gaston Doumergue, Gaullisme, Gàl·lia, Gàl·lia Cèltica, Gàl·lia Narbonesa, Gergòvia, Germans Wright, Gers, Glanon, Gneu Pompeu Magne, Golf del Lleó, Govern de Vichy, Gravetià, Gregori VII, Guerra de Sertori, Guillaume du Vair, Guillem Belibasta, Hanníbal Barca (247 aC), Henri Giordan, Henri Grégoire, Henri Philippe Pétain, Hirtuleu, Hispània, Home de Cromanyó, Honoré-Charles de Reille, Honori II, Iacetans, Ibba, Ibers, Illes Balears, Imperi Romà, Independència, Infeudació, Innocenci III, Institut d'Estudis Catalans, Institut d'Estudis Occitans, Ismael Girard, Italià, Itàlia, Jacques Cœur, Jean Brunhes, Jean Giono, Jean-Étienne Portalis, Jean-Jacques-Régis de Cambacérès, Jordi Ventura i Subirats, Josèp Romanilha, Juli Cèsar, Julià l'Apòstata, Khilperic II de Burgúndia, La Calandreta, La Grassa, La Sala (Avairon), La Spezia, La Vaur, Landes, Lantosca, Las Combarèlas, Las Eisiás de Taiac, Lígur, Lígurs, Lelià, Lemovices, Leon Còrdas, Leys d'Amors, Lió, Ligúria, Lionel Jospin, Llatí, Llei Deixonne, Lleida, Llemotges, Llengües indoeuropees, Llenguadoc, Lliga Catòlica (1609), Lluís XVIII de França, Lo Mostièr, Lombèrs (Tarn), Louis Delluc, Louis Feuillade, Luci Manili, Magúncia, Magnenci, Manòsca, Manuscrit, Maquis, Mar Mediterrània, Marie François Sadi Carnot, Marsella, Massàlia, Massís Septentrional, Max Roqueta, Mònaco, Megàlit, Micròlit, Moissac, Monesis, Montpeller, Muntanya Negra, Muret, Nacionalisme, Nacionalisme occità, Narbona, Niça, Nimes, Normandia, Nurag, Occità, Occitània, Occitània (revista), Oceà Atlàntic, Olt, Or, Orde del Cister, Orografia, Ortès, Osquidats, Ovella, Paleolític, Papa, París, Pau (Occitània), Paul Valéry, Paul Vidal de la Blache, Pàmies, Pèire Lagarda, Pòstum I, Púnics, Península Ibèrica, Pere de Castellnou, Pere el Catòlic, Perigordià, Pesta Negra, Pierre Deffontaines, Pierre Laval, Pirineus, Pompeu Fabra i Poch, Posidoni, Positivisme, Priorat, Procés de romanització, Protobasc, Provença, Puèi Domat, Publi Licini Cras Dives (cònsol 97 aC), Ramaderia, Ramon IV de Tolosa, Ramon Roger Trencavell, Ramon V de Tolosa, Ramon VI de Tolosa, Ramon VII de Tolosa, Regió d'Armanyac, Regió del Carcí, Regne de Borgonya, Regne de Tolosa, Regne Franc, René Char, Revolta dels tuchins, Revolució Francesa, Ricard de Vargas Golarons, Riu Isèra, Rodès, Roergue, Roine, Roma, Rosselló, Rutens, Salardú, Sal·luvis, Sant Antoní, Sant Bertran, Sant Bertran de Comenge, Sant Gèli (municipi del Gard), Sant Geli, Sardenya, Saut, Sibuzates, Simó IV de Montfort, Sindicat Occità de l'Educació, Sotiates, Superpoblació humana, Talaiot, Talassocràcia, Tarascó, Tarbel·les, Tarn i Garona, Tarusates, Tectòsages, Teodoric el Gran, Tercer Reich, Terra Santa, Teutons, Tolosa de Llenguadoc, Tolosates, Tractat de Meaux, Transhumància, Tribu (antropologia), Trobador, Tula, UNESCO, Valentinià I, Valentinià II, Vall d'Aran, Valls Occitanes, Var (departament), Vasates, Vascons, Velai, Venasca, Venus prehistòrica, Vercingetòrix, Versalles, Vescomtat d'Agde, Vescomtat de Carcassona, Vescomtat de Lomanha, Vescomtat de Narbona, Vescomtat de Nimes, Viella, Viena del Delfinat, Visigots, Voconcis, Volques, Volques arecomicis, 1096, 1163, 1177, 1194, 12 de maig, 1213, 1222, 1226, 1229, 1271, 1295, 1296, 13 de setembre, 1302, 1305, 1306, 1321, 1335, 1343, 1348, 1357, 1358, 1360, 1380, 1382, 1385, 1398, 1405, 1420, 1440, 1444, 1450, 1463, 1478, 1481, 1487, 1501, 1510, 1515, 1516, 1519, 1524, 1527, 1536, 1540, 1543, 1544, 1547, 1549, 1552, 1555, 1567, 1588, 1589, 1590, 1591, 1596, 17 de juny, 1794, 1795, 1940, 1945, 1968, 475, 500, 502, 508, 9 de juliol. Ampliar l'índex (409 més) » « Shrink índex

Action Française

Plans de 1915 Action française (AF) és un moviment polític francès nacionalista i monàrquic.

Nou!!: Història d'Occitània і Action Française · Veure més »

Agde

Agde (en occità, en francès) és una ciutat occitana del Llenguadoc al departament de l'Erau, regió d'Occitània.

Nou!!: Història d'Occitània і Agde · Veure més »

Agen

Agen (pronunciat en occità; en francès) és un municipi francès, situat al departament d'Òlt i Garona i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Història d'Occitània і Agen · Veure més »

Agricultura

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.

Nou!!: Història d'Occitània і Agricultura · Veure més »

Aigües Sèxties

Aigües Sèxties (en Aquae Sextiae; en Ὕδατα Σέξτια) va ser una ciutat de la Gàl·lia que es correspon amb l'actual ciutat d'Ais de Provença (departament de les Boques del Roine, al nord de Marsella).

Nou!!: Història d'Occitània і Aigües Sèxties · Veure més »

Ais de Provença

Ais de Provença (en occità; Aix-en-Provence, oficialment i en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Història d'Occitània і Ais de Provença · Veure més »

Alèsia

Alèsia fou una ciutat de la Gàl·lia, fundada pels mandubis.

Nou!!: Història d'Occitània і Alèsia · Veure més »

Al·lòbroges

Els al·lòbroges (en llatí: Allobroges, Allobriges, Allobruges, en grec antic Άλλόβριγες o Ἀλλόβρογες) eren un poble gal que habitaven un territori a l'est del Roine, principalment entre el Roine i l'Isèra.

Nou!!: Història d'Occitània і Al·lòbroges · Veure més »

Albi (Llenguadoc)

Albi (en occità Albi, en francès Albi) és una ciutat del departament del Tarn, a la regió de Migdia-Pirineus.

Nou!!: Història d'Occitània і Albi (Llenguadoc) · Veure més »

Albigès

L'Albigès (en occità Albigés, en francès Albigeois) és una comarca històrica d'Occitània (i de França), a l'entorn de la ciutat d'Albi.

Nou!!: Història d'Occitània і Albigès · Veure més »

Alfons de Poitiers

Alfons de Poitiers (Poissy, 1 de novembre de 1220 – Itàlia, 21 d'agost de 1271) va ser un príncep francès, germà i mà dreta del rei Lluís IX.

Nou!!: Història d'Occitània і Alfons de Poitiers · Veure més »

Alger

Alger (literalment ‘les Illes’; en amazic Dzayer; antigament, Icosium) és la capital i la ciutat més gran d'Algèria.

Nou!!: Història d'Occitània і Alger · Veure més »

Alps

Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.

Nou!!: Història d'Occitània і Alps · Veure més »

Alvèrnia

Alvèrnia (cultisme) o Alvernya (en occità alvernès: Auvèrnhe al masculí o Auvèrnha al femení; en francès Auvergne) és una antiga regió del centre sud de França dins del Massís Central.

Nou!!: Història d'Occitània і Alvèrnia · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Història d'Occitània і Anglaterra · Veure més »

Antíbol

Antíbol (nom català i occità; en francès Antibes) és un municipi sota l'estat francès, situat al departament dels Alps Marítims, a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Nou!!: Història d'Occitània і Antíbol · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Història d'Occitània і Antiga Grècia · Veure més »

Aquità

Laquità és una llengua paleohispànica que és coneguda només per testimonis indirectes, no se'n coneixen textos escrits.

Nou!!: Història d'Occitània і Aquità · Veure més »

Aquitània

Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.

Nou!!: Història d'Occitània і Aquitània · Veure més »

Arcadi

Flavi Arcadi (Flavius Arcadius; 377 – 1 de maig del 408) fou el primer emperador romà d'Orient entre el 395 i el 408.

Nou!!: Història d'Occitània і Arcadi · Veure més »

Argent

Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.

Nou!!: Història d'Occitània і Argent · Veure més »

Arieja

LArieja (en occità Arièja i en francès Ariège) és un departament francès (09) situat a la regió d'Occitània.

Nou!!: Història d'Occitània і Arieja · Veure més »

Arle

Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.

Nou!!: Història d'Occitània і Arle · Veure més »

Arnau I de Castellbò

Arnau I de Castellbò (1185 - 1226) fou vescomte de Castellbò i partidari de l'heretgia càtara.

Nou!!: Història d'Occitània і Arnau I de Castellbò · Veure més »

Artinhòsc

Artinhòsc (en francès Artignosc-sur-Verdon) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Nou!!: Història d'Occitània і Artinhòsc · Veure més »

Arverns

Els arverns (llati Arverni) foren una de les principals tribus de la Gàl·lia que van rivalitzar amb els hedus per la supremacia.

Nou!!: Història d'Occitània і Arverns · Veure més »

Atrèbats

Els atrèbats (llatí Atrebates) foren una tribu celta de la Gàl·lia Belga.

Nou!!: Història d'Occitània і Atrèbats · Veure més »

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Nou!!: Història d'Occitània і August · Veure més »

Aureli Argemí i Roca

és el fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) i defensor dels drets nacionals dels Països Catalans.

Nou!!: Història d'Occitània і Aureli Argemí i Roca · Veure més »

Aurenja

Aurenja (nom occità; el nom oficial francès és Orange) és un municipi occità, situat al departament francès de la Valclusa i a la regió de Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Història d'Occitània і Aurenja · Veure més »

Aurinhac

Aurinhac (en francès Aurignac) és un municipi occità de Comenge, a Gascunya, situat en el departament de l'Alta Garona, a la regió d'Occitània.

Nou!!: Història d'Occitània і Aurinhac · Veure més »

Aurinyacià

Possibles rutes migratòries dels humans prehistòrics durant el paleolític superior L'aurinyacià fou la fase cultural que va substituir el perigordià, canvi perceptible a partir del 20.000 aC aproximadament.

Nou!!: Història d'Occitània і Aurinyacià · Veure més »

Aush

Aush (en occità Aush, en francès Auch) és un municipi francès de Gascunya, situat al departament del Gers i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Història d'Occitània і Aush · Veure més »

Ausiàs March

Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, ca. 1397 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.

Nou!!: Història d'Occitània і Ausiàs March · Veure més »

Ausques

Els ausques (en llatí Ausci, en grec antic Αὔσκιοι) van ser una de les principals tribus aquitanes.

Nou!!: Història d'Occitània і Ausques · Veure més »

Avairon

L'Avairon (en occità i en català; en francès, Aveyron) és un departament francès (12) situat a la regió d'Occitània.

Nou!!: Història d'Occitània і Avairon · Veure més »

Avinyó

Avinyó és un municipi de la comarca del Bages.

Nou!!: Història d'Occitània і Avinyó · Veure més »

Òlt i Garona

Òlt i Garona (47) (en francès Lot-et-Garonne i en occità Òlt e Garona, i també Òut e Garona) és un departament francès situat a la regió Nova Aquitània.

Nou!!: Història d'Occitània і Òlt i Garona · Veure més »

Édouard Daladier

de Ribbentrop i Weizsäcker. Édouard Daladier (Carpentràs, Vauclusa, 18 de juny de 1884 - París, 10 d'octubre de 1970) va ser un polític francès (Partit Radical Socialista).

Nou!!: Història d'Occitània і Édouard Daladier · Veure més »

Banhèras de Luishon

Banhèras de Luishon o Lushon (nom occità) (en francès: Bagnères-de-Luchon, Luchon) és un municipi occità del Luixonès, a la Gascunya, situat al departament de l'Alta Garona i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Història d'Occitània і Banhèras de Luishon · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Història d'Occitània і Barcelona · Veure més »

Batalla de Dijon

La batalla de Dijon de l'any 500 fou una de les batalles lluitades pels merovingis durant la formació del regne franc.

Nou!!: Història d'Occitània і Batalla de Dijon · Veure més »

Batalla de Muret

La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la Croada albigesa.

Nou!!: Història d'Occitània і Batalla de Muret · Veure més »

Belendi

Els belendi (en llatí Belendi) van ser un poble aquità esmentat per Plini el Vell.

Nou!!: Història d'Occitània і Belendi · Veure més »

Bellcaire (Gard)

Bellcaire (en occità Bèucaire, en francès Beaucaire) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Història d'Occitània і Bellcaire (Gard) · Veure més »

Berga

Berga és una ciutat de la Catalunya central, capital de la comarca del Berguedà i antiga capital del Comtat de Berga.

Nou!!: Història d'Occitània і Berga · Veure més »

Bertrand Barère de Vieuzac

Bertrand Barère de Vieuzac (Tarba, Bigorra, 1755-1841) fou un advocat i polític revolucionari occità.

Nou!!: Història d'Occitània і Bertrand Barère de Vieuzac · Veure més »

Besiers

Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània.

Nou!!: Història d'Occitània і Besiers · Veure més »

Bigerrions

Els bigerrions (en llatí Bigerriones) eren un poble aquità que, entre altres, es va rendir a Publi Licini Cras, legat de Juli Cèsar, l'any 56 aC.

Nou!!: Història d'Occitània і Bigerrions · Veure més »

Bigorra

Bigorra (en occità Bigòrra, en francès Bigorre) és una regió històrica d'Occitània situada entre el Bearn i el Comenge, a la regió d'Occitània.

Nou!!: Història d'Occitània і Bigorra · Veure més »

Bituitus

Bituitus o segons algunes inscripcions, Betultus era un cabdill dels arverns a la Gàl·lia.

Nou!!: Història d'Occitània і Bituitus · Veure més »

Blois

Blois o Bles és una comuna francesa al departament de Loir i Cher i a la regió del Centre-Vall del Loira.

Nou!!: Història d'Occitània і Blois · Veure més »

Bois (poble celta)

Els bois -boi en singular- (en boii, en grec antic Βοῖος) van ser un poble celta que s'establí en diversos indrets europeus.

Nou!!: Història d'Occitània і Bois (poble celta) · Veure més »

Boques del Roine

Les Boques del Roine (13) (en occità Bocas de Ròse; en francès Bouches-du-Rhône) és un departament francès situat a la regió de Provença-Alps-Costa Blava, i que deu el seu nom al riu Roine.

Nou!!: Història d'Occitània і Boques del Roine · Veure més »

Bordeus

Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.

Nou!!: Història d'Occitània і Bordeus · Veure més »

Borgonya

La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.

Nou!!: Història d'Occitània і Borgonya · Veure més »

Bou

Els bous o toros (Bos primigenius taurus) són mamífers quadrúpedes remugants criats com a bestiar.

Nou!!: Història d'Occitània і Bou · Veure més »

Bourges

Bourges, antigament coneguda com a Borges o Borges de Berric, és un municipi francès, situat al departament de Cher i a la regió de Centre - Vall del Loira.

Nou!!: Història d'Occitània і Bourges · Veure més »

Britànnia

La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.

Nou!!: Història d'Occitània і Britànnia · Veure més »

Burgundis

Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).

Nou!!: Història d'Occitània і Burgundis · Veure més »

Cadurcs

Els cadurcs (en llatí: Cadurci) van ser un poble gal que va viure a la regió de l'Òlt, entre els niciòbroges, els rutens i els arverns.

Nou!!: Història d'Occitània і Cadurcs · Veure més »

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Nou!!: Història d'Occitània і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Camp de concentració de Dachau

Vista aèria del complex da Dachau, amb el camp de concentració a l'esquerra. El camp de concentració de Dachau va ser un camp de concentració nazi, inicialment ideat per a retenir presos polítics.

Nou!!: Història d'Occitània і Camp de concentració de Dachau · Veure més »

Campons

Els campons (en llatí: Camponi) van ser un poble aquità que podria haver viscut a la Vall de Campan a la regió de Bigorra, segons diu Plini el Vell.

Nou!!: Història d'Occitània і Campons · Veure més »

Cantal

Cantal o Cantau (en occità general) o Chantal i Chantau en alvernès és un departament francès situat a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Història d'Occitània і Cantal · Veure més »

Caors

Caors (en occità Caors; en francès: Cahors) és un municipi d'Occitània, situat al departament francès de l'Òlt, al Carcí a la regió d'Occitània.

Nou!!: Història d'Occitània і Caors · Veure més »

Capberton

Cap Berton (en francès Capbreton) és un municipi francès, situat al departament de les Landes i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Història d'Occitània і Capberton · Veure més »

Caracal·la

Caracal·la (Caracalla), conegut formalment com a Marc Aureli Antoní (Marcus Aurelius Antoninus) (Lugdúnum, Gàl·lia Celta, Imperi Romà, 4 d'abril de 188 - Haran, Imperi Romà, 8 d'abril de 217) fou emperador romà entre el 198 i la seva mort el 217.

Nou!!: Història d'Occitània і Caracal·la · Veure més »

Carcassona

Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Història d'Occitània і Carcassona · Veure més »

Carles Calsaulx

Carles Calsaulx fou un consol de Marsella que va morir assassinat el 1596.

Nou!!: Història d'Occitània і Carles Calsaulx · Veure més »

Carles Camprós

Carles Camprós, en francès Charles Camproux (Marsella, barri de la Bèla de Mai, 30 de juny de 1908- 3 d'abril de 1994) ha estat un important poeta, erudit i teòric polític occità.

Nou!!: Història d'Occitània і Carles Camprós · Veure més »

Carles I de Valois

Carles I de Valois (Vincennes 1270 - Nogent-le-Roi 1325) fou príncep de França, comte de Valois (1285-1325); comte d'Anjou i Maine (1290-1325); comte d'Alençon, Chartres i Perche (1293-1325).

Nou!!: Història d'Occitània і Carles I de Valois · Veure més »

Carles Manuel I de Savoia

Imatge de Carles Manuel I de Savoia. Carles Manuel I de Savoia, anomenat el Gran, (Rivoli, Savoia 1562 - Savigliano 1630) fou duc de Savoia entre 1580 i 1630.

Nou!!: Història d'Occitània і Carles Manuel I de Savoia · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Història d'Occitània і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles VII de França

Carles VII de França el Victoriòs o el Ben Servit (París, 1403 – 1461), rei de França (1422-1461).

Nou!!: Història d'Occitània і Carles VII de França · Veure més »

Carn de canó

Carn de canó és un terme informal i despectiu per a referir-se als soldats que són considerats prescindibles i són emprats en primera línia per fer front al foc enemic.

Nou!!: Història d'Occitània і Carn de canó · Veure més »

Carpentràs

Carpentràs o Carpentras és un municipi francès al departament de Valclusa (regió de Provença – Alps – Costa Blava).

Nou!!: Història d'Occitània і Carpentràs · Veure més »

Casablanca

Casablanca (literalment ‘la Casa Blanca’, reduït en el llenguatge popular a Dar-l-Bidà, així com a Casa amb pronunciació a la francesa) és la ciutat més gran del Marroc i el seu port més important.

Nou!!: Història d'Occitània і Casablanca · Veure més »

Catalans

Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.

Nou!!: Història d'Occitània і Catalans · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Història d'Occitània і Catalunya · Veure més »

Catarisme

El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.

Nou!!: Història d'Occitània і Catarisme · Veure més »

Caterina Segurana

Caterina Segurana (en occità Catarina Segurana) fou una heroïna popular de Niça, que tingué un paper important en el setge de la vila de Niça, aliada de Savoia, per part dels turcs aliats del rei Francesc I de França l'estiu de 1543.

Nou!!: Història d'Occitània і Caterina Segurana · Veure més »

Catherine Trautmann

Catherine Trautmann nascuda Argence (Estrasburg, 1951) és una política alsaciana.

Nou!!: Història d'Occitània і Catherine Trautmann · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Història d'Occitània і Catolicisme · Veure més »

Cavall

El cavall (Equus caballus) és un mamífer ungulat de la família dels èquids.

Nou!!: Història d'Occitània і Cavall · Veure més »

Cèsar

Cèsar (en llatí Caesar) va ser el nom de família de la gens Júlia, una de les més antigues gens patrícies de l'antiga Roma, que remuntava els seus orígens a Iulus, el fill d'Eneas.

Nou!!: Història d'Occitània і Cèsar · Veure més »

Cònvenes

Els cònvenes (en Convĕnae; en Κονουέναι) van ser un poble aquità que habitava a la part nord dels Pirineus occidentals.

Nou!!: Història d'Occitània і Cònvenes · Veure més »

Còrsega

Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.

Nou!!: Història d'Occitània і Còrsega · Veure més »

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Història d'Occitània і Celtes · Veure més »

Centre Internacional de Documentació Occitana

El Centre Internacional de Documentació Occitana (CIDO) fou creat a Besiers el 1975 per Paul Brousse, Robèrt Sirc, Jaume Boisgontier i Ives Roqueta, amb suport de l'ajuntament de Besiers i el president del Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló, Jacques Blanc.

Nou!!: Història d'Occitània і Centre Internacional de Documentació Occitana · Veure més »

Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals

El Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) és una associació no-governamental fundada el 1974 per Aureli Argemí i Roca, antic monjo de l'Abadia de Montserrat i antic secretari de l'abat Aureli Maria Escarré i Jané.

Nou!!: Història d'Occitània і Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals · Veure més »

Chalossa

La Chalossa —tot i que hauríem de dir-ne Shalossa— (en occità Shalòssa) és una comarca occitana, a la Gascunya, a l'est de Dacs i a l'oest de Tursan.

Nou!!: Història d'Occitània і Chalossa · Veure més »

Charles Maurice de Talleyrand-Périgord

Charles Maurice de Talleyrand-Périgord, més conegut com a Talleyrand (París, França, 2 de febrer de 1754 - 17 de maig de 1838), fou un sacerdot, polític, diplomàtic i estadista francès, d'origen noble (fill del duc de Talleyrand-Périgord i príncep de Benevento).

Nou!!: Història d'Occitània і Charles Maurice de Talleyrand-Périgord · Veure més »

Charles Maurras

Charles Maurras (Lo Martegue, Provença, 20 d'abril de 1868 - Tours, 16 de novembre de 1952) fou un escriptor i polític ultradretà i antisemita francès.

Nou!!: Història d'Occitània і Charles Maurras · Veure més »

Cimbres

Cimbres (en llatí cimbri, en grec antic Κίμβροι) eren un poble germànic o celta del nord d'Europa central.

Nou!!: Història d'Occitània і Cimbres · Veure més »

Clarmont d'Alvèrnia

Clarmont d'Alvèrnia (en occità, Clarmont e Montferrand; en francès, Clermont-Ferrand) és una ciutat de França, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps, capital del departament del Puèi Domat.

Nou!!: Història d'Occitània і Clarmont d'Alvèrnia · Veure més »

Clément Ader

Clément Ader (Muret, Alta Garona 1841 - Tolosa de Llenguadoc, 1925) enginyer francès al qui hom deu, entre altres invencions, un micròfon i els primers intents del telèfon.

Nou!!: Història d'Occitània і Clément Ader · Veure més »

Clodoveu I

Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..

Nou!!: Història d'Occitània і Clodoveu I · Veure més »

Clotilde de Borgonya

Clotilde (en llatí CrotechildisSettipani, Pre Capetiens, pàg 57. Del germànic hrod (glòria) i hild (combat)) (Lió, Regne franc, 474-Tours, 3 de juny de 545) fou una princesa borgonyona, reina consort dels francs.

Nou!!: Història d'Occitània і Clotilde de Borgonya · Veure més »

Cocosates

Els cocosates (en llatí cocosates) eren una de les tribus aquitanes sotmeses per Crassus legat de Juli Cèsar, l'any 56 aC.

Nou!!: Història d'Occitània і Cocosates · Veure més »

Codi Civil francès

Primera pàgina de l'edició original del Codi Civil francès de 1804 El Codi Civil francès (o Codi de Napoleó o Codi Napoleònic) és un dels més coneguts codis civils del món.

Nou!!: Història d'Occitània і Codi Civil francès · Veure més »

Comtat d'Autun

El comtat d'Autun era un comtat feudal del Regne dels Francs i després del Regne de França que ja s'esmenta abans de Carlemany (finals del s. VII) fins al 960 quan fou unit al ducat de Borgonya.

Nou!!: Història d'Occitània і Comtat d'Autun · Veure més »

Comtat d'Holanda

El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.

Nou!!: Història d'Occitània і Comtat d'Holanda · Veure més »

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Nou!!: Història d'Occitània і Comtat d'Urgell · Veure més »

Comtat de Carcí

El comtat de Carcí fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió del Carcí, centrada a la ciutat de Càors.

Nou!!: Història d'Occitània і Comtat de Carcí · Veure més »

Comtat de Comenge

El comtat de Comenge (en francès Comminges) fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània) situat entre el Tolosà i la Vall d'Aran.

Nou!!: Història d'Occitània і Comtat de Comenge · Veure més »

Comtat de Foix

El comtat de Foix fou una jurisdicció feudal de la part sud-est del Comenge, avui és al departament de l'Arieja, França.

Nou!!: Història d'Occitània і Comtat de Foix · Veure més »

Comtat de Provença

El Comtat de Provença fou una jurisdicció feudal d'Occitània.

Nou!!: Història d'Occitània і Comtat de Provença · Veure més »

Comtat de Tolosa

El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.

Nou!!: Història d'Occitània і Comtat de Tolosa · Veure més »

Comte

Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.

Nou!!: Història d'Occitània і Comte · Veure més »

Concili de Tours

El Concili de Tours fou un dels cinc concilis regionals convocats per Carlemany el mes de maig del 813 a la ciutat francesa de Tours, al costat dels de Magúncia sobre les escoles, el de Chalon-sur-Saône, el de Reims i el d'Arle.

Nou!!: Història d'Occitània і Concili de Tours · Veure més »

Condomès

El Condomès - Condomés; Ténarèze o Condomois - és una comarca occitana, a Gascunya, que té per capçalera la ciutat de Condom.

Nou!!: Història d'Occitània і Condomès · Veure més »

Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló

El Consell regional del Llenguadoc-Rosselló (occità Conselh regional dei Lengadòc-Rosselhon) era l'assemblea elegida que dirigia la regió de Llenguadoc-Rosselló.

Nou!!: Història d'Occitània і Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló · Veure més »

Constanci I Clor

Flavi Valeri Constanci (llatí: Flavius Valerius Constantius; nascut el 31 de març d'un any proper al 250 i mort el 25 de juliol del 306), conegut habitualment com a Constanti I Clor en la historiografia romana, fou emperador de l'Imperi Romà a finals del i principis del, primer com a cèsar (emperador de rang inferior) entre el 293 i el 305 i seguidament com a august (emperador de rang superior) entre el 305 i la seva mort el 306.

Nou!!: Història d'Occitània і Constanci I Clor · Veure més »

Constanci II

Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.

Nou!!: Història d'Occitània і Constanci II · Veure més »

Corberes

Les Corberes (en occità Corbièras o Corbièiras; en francès Corbières) o massís de les Corberes són un conjunt de muntanyes al límit entre el Rosselló i la Fenolleda al sud i l'Aude (Llenguadoc) al nord.

Nou!!: Història d'Occitània і Corberes · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Història d'Occitània і Corona d'Aragó · Veure més »

Cova d'Altamira

La cova d'Altamira és una cavitat natural a la roca en què es conserva un dels cicles pictòrics i artístics més importants de la Prehistòria.

Nou!!: Història d'Occitània і Cova d'Altamira · Veure més »

Coves de Lascaux

Les coves de Lascaux (en occità: Las Caus) contenen un dels conjunts més importants de pintures rupestres del paleolític superior pel nombre i la qualitat estètica de les seves obres.

Nou!!: Història d'Occitània і Coves de Lascaux · Veure més »

Cròs Manhon

Museu de l'Home de París Cròs Manhon (francès: Cro-Magnon) és un refugi rocallós de Las Eisiás de Taiac (Salardès, Guiena), al departament de la Dordonya, descobert l'any 1868, en el qual hom trobà les restes de cinc esquelets d'una ètnia humana de l'època aurinyaciana, coneguda com a home de Cromanyó.

Nou!!: Història d'Occitània і Cròs Manhon · Veure més »

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Història d'Occitània і Cristianisme · Veure més »

Croada Albigesa

La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1299, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc.

Nou!!: Història d'Occitània і Croada Albigesa · Veure més »

Cruesa

Cruesa (23) (en occità: Cruesa o Crosa; en francès: Creuse) és un departament francès situat a la regió de Nova Aquitània.

Nou!!: Història d'Occitània і Cruesa · Veure més »

Cultura de La Tène

La cultura de la Tène fou el darrer període de l'edat de ferro preromana a l'Europa.

Nou!!: Història d'Occitània і Cultura de La Tène · Veure més »

Cultura dels camps d'urnes

La cultura dels camps d'urnes o cultura sorotàptica pertany a la part final del període de l'edat del bronze.

Nou!!: Història d'Occitània і Cultura dels camps d'urnes · Veure més »

Dacs

Dacs (nom occità, en francès Dax) és un municipi francès, situat al departament de les Landes i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Història d'Occitània і Dacs · Veure més »

Dakar

Badia de Dakar. Dakar és la capital i la ciutat més gran de Senegal.

Nou!!: Història d'Occitània і Dakar · Veure més »

Delfinat

El Delfinat (en francès: Dauphiné, en occità: Daufinat/Dalfinat, en arpità: Dôfenât o Darfenât) és una regió geogràfica del sud-est de França i fou un estat feudal i una província del regne de França.

Nou!!: Història d'Occitània і Delfinat · Veure més »

Dia (Droma)

Dia (en francès Die) és un municipi francès, situat al departament de la Droma i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Història d'Occitània і Dia (Droma) · Veure més »

Dijon

Dijon és una ciutat de França, capital del departament de Costa d'Or i de la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Història d'Occitània і Dijon · Veure més »

Dinastia Capet

La Dinastia Capet (en francès les Capétiens) seguí la Dinastia carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins al 1328.

Nou!!: Història d'Occitània і Dinastia Capet · Veure més »

Dinastia merovíngia

L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.

Nou!!: Història d'Occitània і Dinastia merovíngia · Veure més »

Dioclecià

Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Nou!!: Història d'Occitània і Dioclecià · Veure més »

Dordonya

La Dordonya (24) (en francès: Dordogne; i en occità: Dordonha) és un departament francès situat a la regió Nova Aquitània.

Nou!!: Història d'Occitània і Dordonya · Veure més »

Ducat d'Aquitània

El Ducat d'Aquitania fou una jurisdicció feudal de França.

Nou!!: Història d'Occitània і Ducat d'Aquitània · Veure més »

Durance

La Durença, Durance, Durença (segons la norma clàssica), o Durènço en provençal (segons la norma mistralenca) és un riu al sud-est de França, afluent del Roine, del qual és el segon afluent després del Saona pel que fa a la seva longitud i el tercer després del Saona i l'Isèra pel cabal.

Nou!!: Història d'Occitània і Durance · Veure més »

Eboracum

Eboracum és una antiga ciutat romana fortificada a la província de la Bretanya.

Nou!!: Història d'Occitània і Eboracum · Veure més »

Edicions de la Magrana

Edicions de la Magrana, més coneguda simplement com La Magrana, és una editorial catalana.

Nou!!: Història d'Occitània і Edicions de la Magrana · Veure més »

Elio Antonio de Nebrija

Elio Antonio de Nebrija (Lebrija, Sevilla 1441 - Alcalá de Henares, 2 de juliol de 1522), també anomenat Antonio de Lebrija, fou un defensor de l'humanisme espanyol, autor de diverses obres sobre gramàtica i lexicografia.

Nou!!: Història d'Occitània і Elio Antonio de Nebrija · Veure més »

Els Banys i Palaldà

Els Banys d'Arles i Palaldà, o, simplificadament, els Banys i Palaldà (o, oficialment i en francès Amélie-les-Bains-Palalda) és una comuna nord-catalana de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Història d'Occitània і Els Banys i Palaldà · Veure més »

Elusates

Els elusates (en llatí: elusates) eren un poble aquità sotmès per Crassus, legat de Juli Cèsar, l'any 56 aC.

Nou!!: Història d'Occitània і Elusates · Veure més »

Enric IV de França

Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).

Nou!!: Història d'Occitània і Enric IV de França · Veure més »

Escola Gastó Febus

L'Escola Gastó Febus és una associació literària occitana fundada el 1896 per un petit grup d'escriptors de Bearn i Bigorra com Cesari Daugèr.

Nou!!: Història d'Occitània і Escola Gastó Febus · Veure més »

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Nou!!: Història d'Occitània і Església Catòlica Romana · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Història d'Occitània і Espanya · Veure més »

Etruscs

Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.

Nou!!: Història d'Occitània і Etruscs · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Història d'Occitània і Europa · Veure més »

Fèlix Castanh

Fèlix Castanh (La Bastida de Murat, Òlt, Migdia-Pirineus, 1920 - 22 de gener de 2001), ha estat un escriptor en llengua occitana.

Nou!!: Història d'Occitània і Fèlix Castanh · Veure més »

Felibritge

El Felibritge (en occità: lo Felibritge segons la norma clàssica o lou Felibrige segons la norma mistralenca) és un moviment cultural dedicat a la llengua i la cultura occitanes, amb algunes connexions als Països Catalans.

Nou!!: Història d'Occitània і Felibritge · Veure més »

Felip Gardy

Felip Gardy (en francès conegut com a Philippe Gardy, Chalon-sur-Saône, Borgonya 1948) és un poeta i occitanista francès, nascut en una família on es parlava occità i català.

Nou!!: Història d'Occitània і Felip Gardy · Veure més »

Felip II de França

Felip II de França, ''Felip August'' Felip II de França o Felip August (Gonesse 1165 - Mantes 1223), rei de França (1180-1223).

Nou!!: Història d'Occitània і Felip II de França · Veure més »

Ferro

El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.

Nou!!: Història d'Occitània і Ferro · Veure més »

Flavi Claudi Constantí

Flavi Claudi Constantí (en llatí), conegut com a Constantí II (Arelatum, 316 - 340) fou emperador romà del 337 al 340, a càrrec de la part occidental del territori imperial.

Nou!!: Història d'Occitània і Flavi Claudi Constantí · Veure més »

Flavi Gracià

Flavi Gracià o simplement Gracià (Sírmium, Pannònia, 19 d'abril del 359- 25 d'agost del 383) fou emperador romà, nomenat pel seu pare Valentinià I, el qual el va responsabilitzar de les províncies d'occident el 367.

Nou!!: Història d'Occitània і Flavi Gracià · Veure més »

Flavi Juli Constant

Flavi Juli Constant (Flavius Julius Constans 320-350) fou emperador romà del 337 al 350.

Nou!!: Història d'Occitània і Flavi Juli Constant · Veure més »

Focea

Focea (en Phocaea) va ser la més septentrional de les ciutats de la Jònia a l'Àsia Menor.

Nou!!: Història d'Occitània і Focea · Veure més »

Font-de-Gaume

Font de Gaume (Font-de-Gaume en francès) és una cova amb mostres d'art paleolític que es troba al municipi occità de Las Eisiás de Taiac (nom oficial d'Eyzies-de-Tayac), a la Dordonya.

Nou!!: Història d'Occitània і Font-de-Gaume · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Història d'Occitània і França · Veure més »

François Bayrou

François Bayrou (en occità, Francés Vairon) (Bordèras, 25 de maig de 1951) és un polític francès de Bearn, actual president del Moviment Demòcrata.

Nou!!: Història d'Occitània і François Bayrou · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Història d'Occitània і Francès · Veure més »

Francesc I de França

Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).

Nou!!: Història d'Occitània і Francesc I de França · Veure més »

Furs

XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Els furs són lleis creades per a constituir com a Fabi, Principat o Regne un territori conquerit.

Nou!!: Història d'Occitània і Furs · Veure més »

Gai Mari

Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.

Nou!!: Història d'Occitània і Gai Mari · Veure més »

Gaillac

* Gaillac o Galhac (municipi del Tarn), municipi francès del departament del Tarn (regió d'Occitània).

Nou!!: Història d'Occitània і Gaillac · Veure més »

Gals

L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).

Nou!!: Història d'Occitània і Gals · Veure més »

Gard

El Gard (30) (en francès i occità Gard) és un departament francès situat a la regió Occitània.

Nou!!: Història d'Occitània і Gard · Veure més »

Garona

La Garona (en occità: Garona, en francès: Garonne, del llatí Garumna) és un riu que discorre per la Gascunya.

Nou!!: Història d'Occitània і Garona · Veure més »

Garumnis

Els garumnis o garumnes (llatí Garumni) van ser un poble aquità esmentat per Juli Cèsar.

Nou!!: Història d'Occitània і Garumnis · Veure més »

Gascunya

Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.

Nou!!: Història d'Occitània і Gascunya · Veure més »

Gaston Doumergue

Gaston Doumergue (Aigasvivas (Gard), Provença 1 d'agost de 1863 - 18 de juny de 1937) fou un polític francès, que fou President de la República francesa del 1924 al 1931.

Nou!!: Història d'Occitània і Gaston Doumergue · Veure més »

Gaullisme

Foto de de Gaulle presa el 1963. La creu de Lorena fou un símbol primer de la resistència francesa front als alemanys nazis i, després, del gaullisme polític El gaullisme és l'ideari polític inspirat en el de l'ex-president francès Charles de Gaulle.

Nou!!: Història d'Occitània і Gaullisme · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Història d'Occitània і Gàl·lia · Veure més »

Gàl·lia Cèltica

a.n.e. La Gàl·lia Cèltica (en llatí: Gallia Celtica) era una de les tres principals regions de la Gàl·lia, d'acord amb la història de Juli Cèsar en el seu llibre ''De Bello Gallico'' (58-51 / 50 a.n.e.). La Gàl·lia Cèltica estava habitada pels celtes, anomenats gals pels romans.

Nou!!: Història d'Occitània і Gàl·lia Cèltica · Veure més »

Gàl·lia Narbonesa

La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.

Nou!!: Història d'Occitània і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »

Gergòvia

Gergòvia (en llatí Gergovia) era una ciutat dels arverns, esmentada principalment per Juli Cèsar que la va ocupar i la va incorporar als dominis dels seus aliats hedus després de la guerra helvètica.

Nou!!: Història d'Occitània і Gergòvia · Veure més »

Germans Wright

Fotografia original del primer vol amb motor de la història, el 17 de desembre de 1903. Als comandaments Orville Wright, a la dreta, el seu germà Willbur. Encara que els treballs que van portar al desenvolupament i èxit del primer avió tripulat els van realitzar de forma simultània uns quants investigadors i inventors, es considera els germans nord-americans Orville (1871-1948) i Wilbur Wright (1867-1912), fabricants de bicicletes que van treballar junts en el desenvolupament de l'aeronàutica, com els inventors del primer avió pràctic que va volar.

Nou!!: Història d'Occitània і Germans Wright · Veure més »

Gers

Gers (en occità Gers o Gèrç i en francès Gers) és un departament de la regió Occitània a França, que té per capital Aush.

Nou!!: Història d'Occitània і Gers · Veure més »

Glanon

Glanon és un municipi francès, situat al departament de la Costa d'Or i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Història d'Occitània і Glanon · Veure més »

Gneu Pompeu Magne

Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.

Nou!!: Història d'Occitània і Gneu Pompeu Magne · Veure més »

Golf del Lleó

El golf del Lleó (en occità golf del/dau Leon) és una petita part de la mar Mediterrània que se situa vora el litoral sorrenc empordanès, rossellonès, llenguadocià i provençal, des dels Pirineus (al cap de Creus) fins a Toló, segons la majoria de la cartografia consultable.

Nou!!: Història d'Occitània і Golf del Lleó · Veure més »

Govern de Vichy

El Govern de Vichy, la França de Vichy o el Règim de Vichy, denominat oficialment Estat francès, fou el govern de França des de juliol de 1940 fins a l'agost de 1944, és a dir, durant la Segona Guerra Mundial des de l'ocupació del país pels alemanys fins a la intervenció dels Aliats mitjançant els desembarcaments de Normandia i Provença.

Nou!!: Història d'Occitània і Govern de Vichy · Veure més »

Gravetià

El gravetià és un període cultural del perigordià que va desenvolupar-se aproximadament 30.000 anys aC.

Nou!!: Història d'Occitània і Gravetià · Veure més »

Gregori VII

Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.

Nou!!: Història d'Occitània і Gregori VII · Veure més »

Guerra de Sertori

La Guerra de Sertori fou un conflicte entre una coalició de Romans i Ibers contra els representants del règim del dictador romà Luci Corneli Sul·la.

Nou!!: Història d'Occitània і Guerra de Sertori · Veure més »

Guillaume du Vair

Guillaume Du Vair Guillaume du Vair (París, 1556-Tonens, Olt i Garona 1621) fou un polític, sacerdot i filòsof francès.

Nou!!: Història d'Occitània і Guillaume du Vair · Veure més »

Guillem Belibasta

Guillem Belibasta, en occità Guilhem Belibasta, fill i net de creients, fou un occità i perfecte càtar nascut cap al 1280 a Cubièra (Llenguadoc, a tocar de la Fenolleda), de llarga tradició càtara, en una família de pagesos i ramaders.

Nou!!: Història d'Occitània і Guillem Belibasta · Veure més »

Hanníbal Barca (247 aC)

Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.

Nou!!: Història d'Occitània і Hanníbal Barca (247 aC) · Veure més »

Henri Giordan

Henri Giordan, és director d'Investigacions en el Centre Nacional d'Investigacions Científiques (CNRS), Centre de Dret i Cultura (Universitat de París X-Nanterre), dirigeix la secció Minories - Investigacions generals en el Banc Europeu de Dades Mercator (Comissió Europea - Maison des Sciences de l'Homme, París).

Nou!!: Història d'Occitània і Henri Giordan · Veure més »

Henri Grégoire

Henri Grégoire (4 de desembre de 1750 - 20 de maig de 1831), conegut també com a Abat Gregori (en francès, Abbé Grégoire), fou un capellà francès, esdevingut bisbe constitucional de Blois durant la Revolució Francesa de la qual fou un dels dirigents.

Nou!!: Història d'Occitània і Henri Grégoire · Veure més »

Henri Philippe Pétain

Henri Philippe Benoni Omer Joseph Pétain (Cauchy-a-la-Tour, Pas de Calais, 24 d'abril de 1856 – L'Île-d'Yeu, 23 de juliol de 1951), generalment conegut com a Philippe Pétain o Mariscal Pétain, fou un general i heroi de guerra francès durant la primera guerra mundial, més tard Cap d'Estat de la França de Vichy, del 1940 al 1944.

Nou!!: Història d'Occitània і Henri Philippe Pétain · Veure més »

Hirtuleu

Hirtuleu (en llatí Hirtuleius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Història d'Occitània і Hirtuleu · Veure més »

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Història d'Occitània і Hispània · Veure més »

Home de Cromanyó

Els homes de Cromanyó o homes moderns més antics d'Europa foren les primeres poblacions europees dHomo sapiens que van desenvolupar-se des d'aproximadament fa uns 50.000 anys i que podrien descendir d'individus migrats des de l'Àfrica fa uns 100.000 anys.

Nou!!: Història d'Occitània і Home de Cromanyó · Veure més »

Honoré-Charles de Reille

Honoré-Charles de Reille Honoré-Charles de Reille (Antibes, Provença-Alps-Costa Blava 1775- París 1860) fou un militar francès.

Nou!!: Història d'Occitània і Honoré-Charles de Reille · Veure més »

Honori II

Honori II —nom de bateig Lamberto Scannabecchi— (Fagnano, ? -Roma, 13 de febrer de 1130) fou papa de Roma del 1124 al 1130.

Nou!!: Història d'Occitània і Honori II · Veure més »

Iacetans

Els iacetans o jacetans (en llatí iaccetani, en grec antic Ἰακκετανοί) eren la més important de les petites tribus d'ibers situades al sud dels Pirineus, a la Tarraconensis.

Nou!!: Història d'Occitània і Iacetans · Veure més »

Ibba

Ibba fou un general ostrogot al servei de Teodoric el Gran.

Nou!!: Història d'Occitània і Ibba · Veure més »

Ibers

Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.

Nou!!: Història d'Occitània і Ibers · Veure més »

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Nou!!: Història d'Occitània і Illes Balears · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Història d'Occitània і Imperi Romà · Veure més »

Independència

Les fronteres polítiques són convencions que es mouen segons els interessos dels seus habitants. Mapa d'Escandinàvia en 1815, de la mobilitat de les seves fronteres i territoris independitzats. La independència és la situació en què algú o quelcom no té cap relació de dependència amb algú o quelcom d'altre, hi estigués sotmès prèviament o no.

Nou!!: Història d'Occitània і Independència · Veure més »

Infeudació

La infeudació és l'acte pel qual el senyor lliurava un feu a un vassall a canvi de la seua fidelitat i de determinats serveis.

Nou!!: Història d'Occitània і Infeudació · Veure més »

Innocenci III

Innocenci III, de nom seglar Lando di Sezze, (n. Sezze, Estats Papals - m. Cava de' Tirreni, Pulla), fou un antipapa del 29 de setembre de 1179 al gener del 1180.

Nou!!: Història d'Occitània і Innocenci III · Veure més »

Institut d'Estudis Catalans

LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.

Nou!!: Història d'Occitània і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »

Institut d'Estudis Occitans

L'Institut d'Estudis Occitans (IEO) és un organisme cultural i científic, no oficial, fundat el 1945 per Robèrt Lafont, Juli Cubainas, Pèire Lagarda, Leon Còrdas, Max Roqueta, Fèlix Castanh, Renat Nelli i altres, que té per finalitat la promoció de la cultura occitana global, de la normalització lingüística de la llengua occitana i la seva oficialitat.

Nou!!: Història d'Occitània і Institut d'Estudis Occitans · Veure més »

Ismael Girard

Ismael Girard (Gensac, Gironda, Aquitània 1898 - Tolosa 1976) fou un escriptor i metge occità.

Nou!!: Història d'Occitània і Ismael Girard · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Història d'Occitània і Italià · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Història d'Occitània і Itàlia · Veure més »

Jacques Cœur

Jacques Coeur (c. 1395 – 25 de novembre de 1456, Quios) fou un comerciant francès.

Nou!!: Història d'Occitània і Jacques Cœur · Veure més »

Jean Brunhes

Jean Brunhes (Tolosa, Llenguadoc 1869 - Boulogne-sur-Seine, Illa de França 1930) fou un geògraf occità, deixeble de Paul Vidal de la Blache i membre de l'Escola Geogràfica Francesa.

Nou!!: Història d'Occitània і Jean Brunhes · Veure més »

Jean Giono

Jean Giono (Manòsca (Alps de l'Alta Provença), 30 de març del 1895 - Manòsca, 9 d'octubre del 1970) va ser un escriptor i guionista francès, d'una família d'origen piemontès.

Nou!!: Història d'Occitània і Jean Giono · Veure més »

Jean-Étienne Portalis

Jean-Étienne Portalis (Lo Baucet, Var, Provença 1746 - París 1807) fou un jurista francès.

Nou!!: Història d'Occitània і Jean-Étienne Portalis · Veure més »

Jean-Jacques-Régis de Cambacérès

Jean-Jacques Régis de Cambàceres (Montpeller, 1753 - París, 1824) fou un polític francès.

Nou!!: Història d'Occitània і Jean-Jacques-Régis de Cambacérès · Veure més »

Jordi Ventura i Subirats

Jordi Ventura i Subirats (Barcelona, 1932-15 de gener de 1999) fou un historiador català especialitzat en cultures minoritàries i en occitanisme, professor d'història econòmica de la facultat de ciències econòmiques de la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Història d'Occitània і Jordi Ventura i Subirats · Veure més »

Josèp Romanilha

Josèp Romanilha (Sant Romieg de Provença, 8 d'agost de 1818 - Avinyó, Provença, 24 de maig de 1891) fou un escriptor occità.

Nou!!: Història d'Occitània і Josèp Romanilha · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.

Nou!!: Història d'Occitània і Juli Cèsar · Veure més »

Julià l'Apòstata

Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.

Nou!!: Història d'Occitània і Julià l'Apòstata · Veure més »

Khilperic II de Burgúndia

Khilperic II (Chilpericus, Chilperico) fou rei (conjuntament amb altres) del burgundis († 486).

Nou!!: Història d'Occitània і Khilperic II de Burgúndia · Veure més »

La Calandreta

La Calandreta és el nom que reben les escoles associatives (la primera es va crear a Pau, Bearn el 1979) dedicades a recuperar la llengua occitana.

Nou!!: Història d'Occitània і La Calandreta · Veure més »

La Grassa

La Grassa (en occità original: la Grassa; en francès: Lagrasse) és un municipi francès al districte de Carcassona del departament de l'Aude, dins la regió administrativa d'Occitània.

Nou!!: Història d'Occitània і La Grassa · Veure més »

La Sala (Avairon)

La Sala (en francès Decazeville) és un municipi del departament francès de l'Avairon, a la regió d'Occitània.

Nou!!: Història d'Occitània і La Sala (Avairon) · Veure més »

La Spezia

La Spezia (antigament: l'Espècia; en lígur: A Spèza) és un municipi italià, situat a la regió de la Ligúria i a la província de La Spezia.

Nou!!: Història d'Occitània і La Spezia · Veure més »

La Vaur

La Vaur (en occità La Vaur; en francès Lavaur) és un municipi francès, situat al departament del Tarn i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Història d'Occitània і La Vaur · Veure més »

Landes

Les Landes (Lanas en occità) és un departament francès situat a la regió de Nova Aquitània.

Nou!!: Història d'Occitània і Landes · Veure més »

Lantosca

Lantosca (en francès Lantosque) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Nou!!: Història d'Occitània і Lantosca · Veure més »

Las Combarèlas

Las combarèlas (nom occità) o Les Combarelles (nom oficial francès) són unes coves amb pintures i gravats del paleolític superior situades al municipi Las Eisiás de Taiac (Eyzies-de-Tayac) al Perigord dins la Dordonya.

Nou!!: Història d'Occitània і Las Combarèlas · Veure més »

Las Eisiás de Taiac

'''Abri Pataud''' - Las Eisiás de Taiac Las Eisiás de Taiac, o Las Aisiás de Taiac e Siruèlh (en francès Les Eyzies-de-Tayac-Sireuil) és un municipi del Sarladès (Guiena, Occitània), al departament de la Dordonya i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Història d'Occitània і Las Eisiás de Taiac · Veure més »

Lígur

El lígur és una llengua romànica, consistent en un grup de dialectes parlats a Ligúria, regió situada administrativament al nord de la República Italiana, al sud del Piemont, a Carloforte i a Calasetta (Sardenya), i en algunes zones de costa mediterrània francesa i Mònaco.

Nou!!: Història d'Occitània і Lígur · Veure més »

Lígurs

Els lígurs (en Ligŭres; en Λίγυες) eren un conjunt de pobles que van viure a la regió que va rebre el nom de Ligúria sota els romans.

Nou!!: Història d'Occitània і Lígurs · Veure més »

Lelià

Ulpi Corneli Lelià (Ulpius Cornelius Laelianus) va ser un usurpador del tron imperial gal.

Nou!!: Història d'Occitània і Lelià · Veure més »

Lemovices

Els lemovices (en llatí Lemovici o Lemovices, en grec antic Λεμόβικες o Λεμουίκοι) van ser un poble gal veí dels arverns, que vivien a l'est, dels bitúrigs cubs i dels pictons que vivien al nord, i dels santons que vivien a l'oest.

Nou!!: Història d'Occitània і Lemovices · Veure més »

Leon Còrdas

Leon Còrdas (Siran, Llenguadoc, 30 de març de 1913 - Montpeller 19 d'octubre de 1987) fou un escriptor occità i militant occitanista.

Nou!!: Història d'Occitània і Leon Còrdas · Veure més »

Leys d'Amors

L'obra dita Leys d'Amors és alhora una gramàtica occitana, probablement la més antiga de totes les llengües romàniques, i un tractat de poesia.

Nou!!: Història d'Occitània і Leys d'Amors · Veure més »

Lió

Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.

Nou!!: Història d'Occitània і Lió · Veure més »

Ligúria

Mapa administratiu de la regió de la Ligúria amb les seves províncies La Ligúria (en lígur: Ligûria) és una regió de la costa del nord-oest de la península Itàlica.

Nou!!: Història d'Occitània і Ligúria · Veure més »

Lionel Jospin

Lionel Robert Jospin (nascut a Meudon el 12 de juliol de 1937), polític francès, fou Primer Ministre de França entre 1997 i 2002.

Nou!!: Història d'Occitània і Lionel Jospin · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Història d'Occitània і Llatí · Veure més »

Llei Deixonne

La llei Deixonne fou la primera llei francesa que va autoritzar l'ensenyament de les llengües regionals de França.

Nou!!: Història d'Occitània і Llei Deixonne · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Història d'Occitània і Lleida · Veure més »

Llemotges

Llemotges o Limotges (Decat) (Limòtges/Lemòtges en occità, Limoges en francès) és una ciutat de França, capital del departament de l'Alta Viena i capital de la regió occitana del Llemosí.

Nou!!: Història d'Occitània і Llemotges · Veure més »

Llengües indoeuropees

Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.

Nou!!: Història d'Occitània і Llengües indoeuropees · Veure més »

Llenguadoc

El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.

Nou!!: Història d'Occitània і Llenguadoc · Veure més »

Lliga Catòlica (1609)

Senyera de la Lliga catòlicaLa fundació de la Lliga Catòlica, pintura de Carl Theodor von Piloty del 1870 La Lliga Catòlica de 1609 va ser una aliança militar dels estats imperials catòlics del Sacre Imperi Romanogermànic que va crear-se el 1609 en el marc de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Història d'Occitània і Lliga Catòlica (1609) · Veure més »

Lluís XVIII de França

Lluís XVIII de França (Palau de Versalles, 17 de novembre de 1755 - París, 16 de setembre de 1824), fou rei de França i Navarra, titular entre 1795 i 1814, i efectiu des de 1814 fins a 1824, llevat del breu període conegut com el Govern dels cent dies (20 de març- 8 de juliol de 1815) en què, momentàniament, Napoleó recuperà el poder.

Nou!!: Història d'Occitània і Lluís XVIII de França · Veure més »

Lo Mostièr

Lo Mostièr (francès: Le Moustier) és una cova situada al municipi occità de Saint-Léon-sur-Vézère, al Perigord, dins el departament de la Dordonya (Nova Aquitània).

Nou!!: Història d'Occitània і Lo Mostièr · Veure més »

Lombèrs (Tarn)

Lombèrs (en francès Lombers) és un municipi francès, situat al departament del Tarn i a la regió d'Occitània, 13km al sud de la ciutat d'Albi.

Nou!!: Història d'Occitània і Lombèrs (Tarn) · Veure més »

Louis Delluc

Louis Delluc (Cadonh, Lo Boisson de Cadonh, Dordonya, 1890 — París, 1924) va ser un escriptor i director cinematogràfic francès.

Nou!!: Història d'Occitània і Louis Delluc · Veure més »

Louis Feuillade

Louis Feuillade (Lunèl, Erau, 19 de febrer de 1873 – Niça, 25 de febrer de 1925) va ser un director francès de cinema mut.

Nou!!: Història d'Occitània і Louis Feuillade · Veure més »

Luci Manili

Luci Manili (en llatí Lucius Manilius), pertanyia a la gens Manília, d'origen plebeu.

Nou!!: Història d'Occitània і Luci Manili · Veure més »

Magúncia

Magúncia (Mainz) és una ciutat d'Alemanya.

Nou!!: Història d'Occitània і Magúncia · Veure més »

Magnenci

referències religioses. Flavi Màxim Magnenci o Flavi Popili Magnenci (Flavius Maximus Magnentius o Flavius Popilius Magnentius) fou emperador romà del 350 al 353.

Nou!!: Història d'Occitània і Magnenci · Veure més »

Manòsca

Manòsca (nom occità, antigament Manoasca; en francès Manosque) és un municipi francès, situat al departament dels Alps de l'Alta Provença i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Nou!!: Història d'Occitània і Manòsca · Veure més »

Manuscrit

Clergue a l'''scriptorium'' d'un monestir copiant un manuscrit Un manuscrit (del llatí manu scriptus) és com indica el seu nom un text 'escrit a mà', sovint per clergues.

Nou!!: Història d'Occitània і Manuscrit · Veure més »

Maquis

el mural sencer Els maquis van ser els grups armats que van operar en territori espanyol, especialment a la serralada Cantàbrica, als Pirineus, a Catalunya, País Valencià, Aragó i Andalusia, després de la Guerra civil per oposar-se a la institucionalització del règim franquista.

Nou!!: Història d'Occitània і Maquis · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Història d'Occitània і Mar Mediterrània · Veure més »

Marie François Sadi Carnot

Marie-François Sadi-Carnot Marie François Sadi Carnot (Llemotges 11 d'agost de 1837 - Lió 25 de juny de 1894) fou un polític francès, fill de Lazare Hippolyte Carnot.

Nou!!: Història d'Occitània і Marie François Sadi Carnot · Veure més »

Marsella

Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Història d'Occitània і Marsella · Veure més »

Massàlia

Massàlia (en llatí Massalia o Massilia, en grec antic Μασσαλία, gentilici Μασσαλιώτης 'massaliotes') va ser una ciutat grega de la Gàl·lia Narbonense a la banda est del Roine.

Nou!!: Història d'Occitània і Massàlia · Veure més »

Massís Septentrional

França, en una imatge de radar de la NASA. El '''Massís Septentrional''' hi destaca com una àmplia massa rogenca a la part centremeridional. A la frontera sud-oriental amb Itàlia hi ha els Alps i al sud, als confins amb la península Ibèrica, hi ha els Pirineus. El Massís Septentrional (en occità Massís Septentrional, en francès Massif Central) és una regió elevada que deu el seu nom a la seva posició geogràfica al centre-nord d'Occitània, consistent en un conjunt de muntanyes i altiplans.

Nou!!: Història d'Occitània і Massís Septentrional · Veure més »

Max Roqueta

Max Roqueta (Argelièrs, Llenguadoc, 8 de desembre de 1908 - Montpeller, 22 de juny de 2005) fou un dels escriptors i poeta occitans més famosos del.

Nou!!: Història d'Occitània і Max Roqueta · Veure més »

Mònaco

El Principat de Mònaco és una ciutat a la costa de la Mar Mediterrània que constitueix un petit estat europeu conformat exclusivament per la ciutat de Mònaco (amb tres nuclis de població: la Ròca, Montcarles i la Condamina).

Nou!!: Història d'Occitània і Mònaco · Veure més »

Megàlit

Cáceres, Espanya). Els megàlits, del grec μέγασ, Megas (gran) i λίθοσ, lithos (pedra), són construccions caracteritzades per l'ús d'enormes pedres escassament desbastades.

Nou!!: Història d'Occitània і Megàlit · Veure més »

Micròlit

Trapezis i fletxa armada d'un trapezi provinent d'una torbera de Dinamarca, a Tværmose Un micròlit, del grec: micros i lithos, que significa 'petita pedra', és una eina petita de pedra tallada utilitzada en la prehistòria.

Nou!!: Història d'Occitània і Micròlit · Veure més »

Moissac

Moissac és un municipi de l'Occitània, integrat al departament francès de Tarn i Garona, a la regió d'Occitània.

Nou!!: Història d'Occitània і Moissac · Veure més »

Monesis

Els monesis (en llatí: Monesii, Osii o Onesii) van ser un poble aquità esmentat per Plini el Vell que els situa al Saltus Pyrenaeus.

Nou!!: Història d'Occitània і Monesis · Veure més »

Montpeller

Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.

Nou!!: Història d'Occitània і Montpeller · Veure més »

Muntanya Negra

Situació de la Muntanya Negra dins del Massís Central Límits geogràfics (en vermell) i geològics (en magenta) de la Muntanya Negra La Muntanya Negra. La Muntanya Negra (Montanha Negra en occità, Montagne Noire en francès), és un massís muntanyós situat a l'extremitat sud-oest del Massís Central, a estat francès, i representa la línia divisòria dels departament del Tarn, l'Erau i el de l'Aude.

Nou!!: Història d'Occitània і Muntanya Negra · Veure més »

Muret

Muret (Murèth en occità i antigament Murell) és un municipi a l'estat francès, situat al departament de l'Alta Garona, a Occitània, a uns 20 quilòmetres al sud de Tolosa.

Nou!!: Història d'Occitània і Muret · Veure més »

Nacionalisme

Mural independentista dels Països Catalans a Belfast (Irlanda del Nord). Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals.

Nou!!: Història d'Occitània і Nacionalisme · Veure més »

Nacionalisme occità

Bandera independentista occitana. L'Estelada, bandera independentista occitana d'esquerra. El nacionalisme occità és un moviment polític que reivindica la creació de l'Estat d'Occitània secessionat de França.

Nou!!: Història d'Occitània і Nacionalisme occità · Veure més »

Narbona

Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.

Nou!!: Història d'Occitània і Narbona · Veure més »

Niça

Niça és una ciutat occitana al sud de França, entre Canes i Mònaco.

Nou!!: Història d'Occitània і Niça · Veure més »

Nimes

Nimes (Nimes en occità modern, Nemze en occità antic i Nîmes en francès) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Història d'Occitània і Nimes · Veure més »

Normandia

Normandia (en normand, Normaundie; en francès, Normandie) és una antiga regió de França.

Nou!!: Història d'Occitània і Normandia · Veure més »

Nurag

Nurag Losa d'Abbasanta, de planta triangular. Els nurags (en sard nuraghe, nurake, nuraxi -pronunciat nuragi-, nuragu) són unes construccions de l'edat del bronze, exclusives de l'illa de Sardenya, que foren construïdes per una civilització a la qual han donat el nom: la nuràgica o Cultura dels nurags.

Nou!!: Història d'Occitània і Nurag · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: Història d'Occitània і Occità · Veure més »

Occitània

Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.

Nou!!: Història d'Occitània і Occitània · Veure més »

Occitània (revista)

Occitània va ser una revista catalanooccitana, editada a Barcelona i a Tolosa de Llenguadoc, creada al gener de 1905 per l'escriptor català Josep Aladern i l'occità Prospèr Estieu, amb el subtítol revista literària y social de les terres de Llengua d'Oc.

Nou!!: Història d'Occitània і Occitània (revista) · Veure més »

Oceà Atlàntic

Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.

Nou!!: Història d'Occitània і Oceà Atlàntic · Veure més »

Olt

Olt és una província de Romania (en romanès judeţ) situada a la regió d'Oltènia (a l'est del riu Olt) i Muntènia).

Nou!!: Història d'Occitània і Olt · Veure més »

Or

Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.

Nou!!: Història d'Occitània і Or · Veure més »

Orde del Cister

Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.

Nou!!: Història d'Occitània і Orde del Cister · Veure més »

Orografia

Un mapa orogràfic de l'est de Sibèria fet per Peter Kropotkin el 1875 Lorografia (dels mots grecs όρος, 'turó', i γραφία, 'escriure') és la part de la geografia física, i també de la geomorfologia, que estudia el relleu, i la seva estructuració en una regió determinada.

Nou!!: Història d'Occitània і Orografia · Veure més »

Ortès

Ortès (en francès Orthez) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Història d'Occitània і Ortès · Veure més »

Osquidats

Els osquidats (en llatí: Osquidates) van ser un poble aquità esmentat per Plini el Vell, que els divideix en osquidats montans (osquidates montani) i osquidats campestres (osquidates campestres).

Nou!!: Història d'Occitània і Osquidats · Veure més »

Ovella

Les ovelles o bens (Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar.

Nou!!: Història d'Occitània і Ovella · Veure més »

Paleolític

El paleolític (del grec παλαιός, palaiós, antic, i λίθος, líthos, pedra, "edat de la pedra tallada") és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc.

Nou!!: Història d'Occitània і Paleolític · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Història d'Occitània і Papa · Veure més »

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Història d'Occitània і París · Veure més »

Pau (Occitània)

Pau (pronunciat en occità, en francès) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Història d'Occitània і Pau (Occitània) · Veure més »

Paul Valéry

Ambroise-Paul-Toussaint-Jules Valéry (Seta, 30 d'octubre del 1871 - París, 20 de juliol del 1945) va ser un escriptor francès, principalment poeta, però també assagista.

Nou!!: Història d'Occitània і Paul Valéry · Veure més »

Paul Vidal de la Blache

Paul Vidal de la Blache (Pesenàs, Erau, Llenguadoc 1845 - Tamaris, Provença 1918) fou un historiador i geògraf francès, considerat el pare de la Geografia regional.

Nou!!: Història d'Occitània і Paul Vidal de la Blache · Veure més »

Pàmies

Pàmies (en occità Pàmias; la forma oficial francesa és Pamiers) és un municipi sota l'estat francès, situat al departament de l'Arieja, a Occitània; és cap d'una sotsprefectura, i és travessat pel riu Arieja.

Nou!!: Història d'Occitània і Pàmies · Veure més »

Pèire Lagarda

Pèire Lagarda és un escriptor occità.

Nou!!: Història d'Occitània і Pèire Lagarda · Veure més »

Pòstum I

Marc Cassià Latini Pòstum (Marcus Cassianius Latinius Postumus; ? - 267) va ser un dels trenta tirans que Trebel·li Pol·lió menciona a la Història Augusta.

Nou!!: Història d'Occitània і Pòstum I · Veure més »

Púnics

Necròpoli del Puig dels Molins, a Eivissa. Els púnics o cartaginesos foren un poble de la Mediterrània Occidental que té els orígens en l'expansió colonial fenícia cap a occident.

Nou!!: Història d'Occitània і Púnics · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Història d'Occitània і Península Ibèrica · Veure més »

Pere de Castellnou

Pere de Castellnou —en occità Pèire de Castèlnòu— (? - prop de Sant Geli, Llenguadoc, 15 de gener de 1208) és venerat com a beat a l'Església catòlica.

Nou!!: Història d'Occitània і Pere de Castellnou · Veure més »

Pere el Catòlic

Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).

Nou!!: Història d'Occitània і Pere el Catòlic · Veure més »

Perigordià

Perigordià (de Perigord, regió de França), en prehistòria, fou una fase cultural que marcà l'inici del paleolític superior.

Nou!!: Història d'Occitània і Perigordià · Veure més »

Pesta Negra

La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.

Nou!!: Història d'Occitània і Pesta Negra · Veure més »

Pierre Deffontaines

Pierre Deffontaines (Bouvines, 1894 - París, 1978) va ser un geògraf francès, destacat investigador en el camp de la Geografia Humana.

Nou!!: Història d'Occitània і Pierre Deffontaines · Veure més »

Pierre Laval

'''Pierre Laval''' Pierre Laval (Châteldon, Puèi Domat, 1883 - Fresnes, 1945) fou un polític francès d'origen occità.

Nou!!: Història d'Occitània і Pierre Laval · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Nou!!: Història d'Occitània і Pirineus · Veure més »

Pompeu Fabra i Poch

va ser un filòleg català conegut com el «seny ordenador de la llengua catalana» per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.

Nou!!: Història d'Occitània і Pompeu Fabra i Poch · Veure més »

Posidoni

Posidoni d'Apamea, en llatí Poseidonius, en grec antic Ποσειδώνιος ὁ Ἀπαμεύς, també conegut com a Posidoni de Rodes, ὁ Ῥόδιος, (Apamea, Síria, 135 aC — Rodes, 51 aC) fou un polític, geògraf, astrònom, historiador i filòsof estoic grec.

Nou!!: Història d'Occitània і Posidoni · Veure més »

Positivisme

El positivisme és el sistema de filosofia basat en l'experiència i en el coneixement empíric dels fenòmens naturals.

Nou!!: Història d'Occitània і Positivisme · Veure més »

Priorat

El Priorat és una comarca al bell mig de la Serralada Prelitoral Catalana a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, que limita amb les comarques del Baix Camp, la Ribera d'Ebre, les Garrigues i la Conca de Barberà.

Nou!!: Història d'Occitània і Priorat · Veure més »

Procés de romanització

La romanització és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de Roma un cop conquerits.

Nou!!: Història d'Occitània і Procés de romanització · Veure més »

Protobasc

El protobasc és la reconstrucció de l'antecessor directe de la llengua basca, tal com podria haver estat possiblement parlat entre el i el començament de l'era cristiana, en les àrees circumpirenenca i cantàbrica.

Nou!!: Història d'Occitània і Protobasc · Veure més »

Provença

Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Nou!!: Història d'Occitània і Provença · Veure més »

Puèi Domat

Puèi de Doma o Puèi Domat (en francès Puy-de-Dôme, antigament en català Puig de França) és un departament francès situat a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Història d'Occitània і Puèi Domat · Veure més »

Publi Licini Cras Dives (cònsol 97 aC)

Publi Licini Cras Dives (en llatí Publius Licinius M. F. P. N. Crassus Dives) va ser germà del pretor Marc Licini Cras (Marcus Licinius Crassus) i pare del triumvir Cras.

Nou!!: Història d'Occitània і Publi Licini Cras Dives (cònsol 97 aC) · Veure més »

Ramaderia

bestiar. La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.). El conjunt d'animals així emprats s'anomena «bestiar».

Nou!!: Història d'Occitània і Ramaderia · Veure més »

Ramon IV de Tolosa

Ramon IV de Tolosa, dit Ramon de Sant Gèli (Tolosa, 1042-Mont Pelegrí, Trípoli 1105), comte de Tolosa, comte de Trípoli (Ramon I), comte de Roergue, comte de Nimes (Ramon II), comte d'Albi, comte de Carcí i comte de Narbona (Ramon II).

Nou!!: Història d'Occitània і Ramon IV de Tolosa · Veure més »

Ramon Roger Trencavell

Raimon Roger Trencavell (1185 - 10 de novembre de 1209) va ser vescomte d'Albi, d'Ambialet i de Besiers (feudataris del comte de Tolosa), i vescomte de Carcassona i de Rasés (feudataris del comte de Barcelona, el qual era al mateix temps rei d'Aragó).

Nou!!: Història d'Occitània і Ramon Roger Trencavell · Veure més »

Ramon V de Tolosa

Ramon V de Tolosa (1134- Nimes, 1194) fou comte de Tolosa i duc de Narbona (1148-1194).

Nou!!: Història d'Occitània і Ramon V de Tolosa · Veure més »

Ramon VI de Tolosa

Ramon VI de Tolosa, anomenat el Vell (Sant Geli (Llenguadoc), 27 d'octubre de 1156 - Tolosa, 2 d'agost de 1222), fou comte de Melguelh (Ramon IV, 1173-1190), comte de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença (de 1194 a 1222).

Nou!!: Història d'Occitània і Ramon VI de Tolosa · Veure més »

Ramon VII de Tolosa

Ramon VII de Tolosa o de Sant Geli, dit el Jove (juliol de 1197, Bellcaire - 27 de setembre de 1249, Millau) va ser comte de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença.

Nou!!: Història d'Occitània і Ramon VII de Tolosa · Veure més »

Regió d'Armanyac

LArmanyac (en occità Armanhac, en francès Armagnac) és una regió històrica dins de Gascunya, situada a la conca d'Aquitània, i que forma actualment, en bona part, el departament francès del Gers.

Nou!!: Història d'Occitània і Regió d'Armanyac · Veure més »

Regió del Carcí

La regió del Carcí (en occità Carcin, en francès Quercy) és una regió històrica d'Occitània que avui forma el departament de l'Òlt, situada geogràficament al marge oriental del Massís Central.

Nou!!: Història d'Occitània і Regió del Carcí · Veure més »

Regne de Borgonya

El Regne de Borgonya o Regne Burgundi fou l'estat format pel poble germànic dels burgundis (després borgonyons) a la conca del Roine que va tenir uns límits variables però sempre a l'est i sud-est de la moderna França, ocupant també Suïssa.

Nou!!: Història d'Occitània і Regne de Borgonya · Veure més »

Regne de Tolosa

El Regne de Tolosa fou un territori al sud-oest d'Europa de l'antiguitat tardana nascut de les escorrialles de l'Imperi Romà d'Occident i dirigit pels visigots.

Nou!!: Història d'Occitània і Regne de Tolosa · Veure més »

Regne Franc

Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.

Nou!!: Història d'Occitània і Regne Franc · Veure més »

René Char

René Char (L'Illa de Veniça, Vaucluse, 14 de juny de 1907, París - 19 de febrer de 1988); poeta francès.

Nou!!: Història d'Occitània і René Char · Veure més »

Revolta dels tuchins

La Revolta dels tuchins fou una revolta esdevinguda al Llenguadoc (Occitània) entre 1381 i 1384 contra les imposicions fiscals i la presència de mercenaris.

Nou!!: Història d'Occitània і Revolta dels tuchins · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Història d'Occitània і Revolució Francesa · Veure més »

Ricard de Vargas Golarons

Ricard de Vargas Golarons (Barcelona, 15 de febrer de 1949) és un escriptor, historiador i militant llibertari català.

Nou!!: Història d'Occitània і Ricard de Vargas Golarons · Veure més »

Riu Isèra

L'Isèra (Isèra en occità, Isera en arpità, Isère en francès) és un riu de 286 km de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps a l'est de França.

Nou!!: Història d'Occitània і Riu Isèra · Veure més »

Rodès

Rodès (o com s'escrivia antigament Roders localment, i oficialment en francès Rodès) és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Història d'Occitània і Rodès · Veure més »

Roergue

Escut de Roergue El Roergue és una regió històrica d'Occitània que limita al nord amb Alvèrnia, al sud i sud-oest amb Llenguadoc, a l'est per Gavaldà i a l'oest per Carcí.

Nou!!: Història d'Occitània і Roergue · Veure més »

Roine

El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).

Nou!!: Història d'Occitània і Roine · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Història d'Occitània і Roma · Veure més »

Rosselló

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.

Nou!!: Història d'Occitània і Rosselló · Veure més »

Rutens

Els rutens (en llatí: Ruteni, en grec Ῥουτῆνοι o Ῥουτανοί, 'Rhouténoi' o 'Rhoutànoi') van ser un poble gal situat entre la Gàl·lia Cèltica, segons diu Claudi Ptolemeu, i la província Narbonense, segons Estrabó.

Nou!!: Història d'Occitània і Rutens · Veure més »

Salardú

Salardú (o Salardun en grafia panoccitana) és una vila, cap del municipi de Naut Aran, del terçó de Pujòlo, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Història d'Occitània і Salardú · Veure més »

Sal·luvis

Els sal·luvis, sàlies, salis o sàl·lies (Salluvii, Salyes, Salyi, Sallyes o Sallies; Σάλυες segons Esteve de Bizanci) eren un poble gal.

Nou!!: Història d'Occitània і Sal·luvis · Veure més »

Sant Antoní

* Sant Antoní de Pàmies (Pàmies, ~453 - ~506), religiós, màrtir i sant.

Nou!!: Història d'Occitània і Sant Antoní · Veure més »

Sant Bertran

* Sant Bertran de Comenge, bisbe de Comenge.

Nou!!: Història d'Occitània і Sant Bertran · Veure més »

Sant Bertran de Comenge

Sant Bertran de Comenge és un municipi del departament francès de l'Alta Garona, a Occitània.

Nou!!: Història d'Occitània і Sant Bertran de Comenge · Veure més »

Sant Gèli (municipi del Gard)

Sant Geli (en occità, i Saint Gilles o Saint-Gilles-du-Gard en francès) és un municipi francès al departament del Gard (regió d'Occitània).

Nou!!: Història d'Occitània і Sant Gèli (municipi del Gard) · Veure més »

Sant Geli

* Sant Geli (municipi del Gard), municipi francès al departament del Gard (regió de Llenguadoc-Rosselló).

Nou!!: Història d'Occitània і Sant Geli · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Història d'Occitània і Sardenya · Veure més »

Saut

* Saut (Egipte).

Nou!!: Història d'Occitània і Saut · Veure més »

Sibuzates

Els sibuzates (en llatí Subuzates o Sibuzates) eren un poble aquità que es va sotmetre a Crassus legat de Juli Cèsar, l'any 56 aC.

Nou!!: Història d'Occitània і Sibuzates · Veure més »

Simó IV de Montfort

Simó IV de Montfort (1150 – Tolosa, 25 de juny de 1218) fou un noble francès, baró de Montfort i comte de Leicester.

Nou!!: Història d'Occitània і Simó IV de Montfort · Veure més »

Sindicat Occità de l'Educació

El Sindicat Occità de l'Educació (Sindicat Occitan de l'Educacion, en occità) és un sindicat format per ensenyants occitans que es va fundar el 1992 amb l'objectiu principal de lluitar contra la que consideren excessiva centralització dels recursos a París i de les preses de decisions a França.

Nou!!: Història d'Occitània і Sindicat Occità de l'Educació · Veure més »

Sotiates

Els sotiates (en llatí Sotiates o Sontiates) eren un poble aquità amb influència celta.

Nou!!: Història d'Occitània і Sotiates · Veure més »

Superpoblació humana

Mapa de la densitat de població per països. Zones del planeta densament poblades el 1994, dades de la NASA. La superpoblació humana és el concepte en què d'una població humana es fa massa gran per ser sostenible pel seu entorn o recursos a llarg termini i una disminució en la qualitat de vida.

Nou!!: Història d'Occitània і Superpoblació humana · Veure més »

Talaiot

'''Talaiot''' de sa Clova des Xot (Artà, Mallorca) '''Talaiot''' de Torellonet Vell (Menorca) Un talaiot és una estructura prehistòrica de forma generalment troncocònica, construïda amb pedres de grans dimensions col·locades en sec, de 3 a 10 metres d'alçada.

Nou!!: Història d'Occitània і Talaiot · Veure més »

Talassocràcia

Talassocràcia o domini dels mars (del grec θάλασσα "mar" i κράτος "domini, poder, govern"), és un concepte geoestratègic que denota l'estat els dominis del qual són principalment marítims.

Nou!!: Història d'Occitània і Talassocràcia · Veure més »

Tarascó

Tarascó (en occità Tarascon; en francès Tarascon) és un municipi francès, al departament de Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Nou!!: Història d'Occitània і Tarascó · Veure més »

Tarbel·les

Els tarbel·les (en llatí Tarbelli, en grec antic Τάρβελλοι) van ser un poble aquità que menciona Juli Cèsar Vivien a tocar de l'Atlàntic, segons diu Estrabó, en una badia que dominaven completament.

Nou!!: Història d'Occitània і Tarbel·les · Veure més »

Tarn i Garona

Tarn i Garona (82) (en francès Tarn-et-Garonne i en occità Tarn e Garona o Tarn e Garòna) és un departament francès situat a la regió Occitània.

Nou!!: Història d'Occitània і Tarn i Garona · Veure més »

Tarusates

Els tarusates (en llatí Tarusates) van ser un poble aquità esmentat per Juli Cèsar.

Nou!!: Història d'Occitània і Tarusates · Veure més »

Tectòsages

Els tectòsages o volques tectòsages (en llatí: Volcae Tectosages, en grec antic Οὐόλκαι Τεκτοσάγες) van ser una de les tribus de gals volques que es van establir a l'Àsia Menor.

Nou!!: Història d'Occitània і Tectòsages · Veure més »

Teodoric el Gran

Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.

Nou!!: Història d'Occitània і Teodoric el Gran · Veure més »

Tercer Reich

El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.

Nou!!: Història d'Occitània і Tercer Reich · Veure més »

Terra Santa

Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.

Nou!!: Història d'Occitània і Terra Santa · Veure més »

Teutons

Els teutons (en llatí Teutones, en grec antic Τεύτονες) van ser un dels pobles germànics que habitaven a les vores del Danubi.

Nou!!: Història d'Occitània і Teutons · Veure més »

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Història d'Occitània і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

Tolosates

Els tolosates (en llatí Tolosates) van ser un poble celta.

Nou!!: Història d'Occitània і Tolosates · Veure més »

Tractat de Meaux

El Tractat de Meaux també conegut com a Tractat de París o de Meaux-París, fou signat l'any 1229 entre Lluís IX de França, encara sota la regència de Blanca de Castella i d'Anglaterra, i el comte Ramon VII de Tolosa.

Nou!!: Història d'Occitània і Tractat de Meaux · Veure més »

Transhumància

Pastures d'estiu a Gudbrandsdal, Noruega. La transhumància és la migració estacional dels ramats a la recerca de les pastures allà on n'hi hagi segons l'època de l'any: pastures d'estiu o agostejadors (a muntanya) i pastures d'hivern (a la plana).

Nou!!: Història d'Occitània і Transhumància · Veure més »

Tribu (antropologia)

Tribu dels tobes, prop del riu Pilcomayo, 1892 Una tribu és un conjunt de persones amb un avantpassat comú i que viuen en un territori determinat.

Nou!!: Història d'Occitània і Tribu (antropologia) · Veure més »

Trobador

Trobador Un trobador és un poeta cantor de l'edat mitjana que crea, en occità, composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina, és a dir, els clergues.

Nou!!: Història d'Occitània і Trobador · Veure més »

Tula

Tula (del nàhuatl «Tōllan», 'lloc de tules'), també coneguda com a Tollan-Xicocotitlan (del nàhuatl Tōllan-Xīcocotitlan); (Tula és la forma castellanitzada de Tōllan) és una ciutat arqueològica precolombina situada al municipi de Tula de Allende, al sud de l'estat d'Hidalgo, Mèxic, a 70 km.

Nou!!: Història d'Occitània і Tula · Veure més »

UNESCO

LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Nou!!: Història d'Occitània і UNESCO · Veure més »

Valentinià I

Valentinià I (en llatí: - Cibalis, Pannònia, 321 - 17 de novembre del 375) fou emperador romà del 364 al 375.

Nou!!: Història d'Occitània і Valentinià I · Veure més »

Valentinià II

Valentinià II - (nom en llatí:, 371-392) fou emperador romà del 375 al 387 i del 388 al 392.

Nou!!: Història d'Occitània і Valentinià II · Veure més »

Vall d'Aran

Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.

Nou!!: Història d'Occitània і Vall d'Aran · Veure més »

Valls Occitanes

alt.

Nou!!: Història d'Occitània і Valls Occitanes · Veure més »

Var (departament)

Var (83) (en francès i occità: Var) és un departament francès situat a la Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Història d'Occitània і Var (departament) · Veure més »

Vasates

Els vasates (en llatí: Vasates, Vasarii o Vasatii) van ser un poble aquità esmentat per Claudi Ptolemeu, que els situa al nord de Bordeus.

Nou!!: Història d'Occitània і Vasates · Veure més »

Vascons

Els vascons —vascones en llatí— foren un poble autòcton d'Hispània, que vivia a la província Tarraconense.

Nou!!: Història d'Occitània і Vascons · Veure més »

Velai

Velai (en occità Velai, en francès Velay) és un territori històric d'Occitània, que actualment forma el departament d'Alt Loira.

Nou!!: Història d'Occitània і Velai · Veure més »

Venasca

Venasca o Venasque és un municipi francès al departament de Vauclusa (regió de Provença – Alps – Costa Blava).

Nou!!: Història d'Occitània і Venasca · Veure més »

Venus prehistòrica

Venus de Willendorf Les venus prehistòriques són figures estatuetes femenines d'ivori, pedra o terracota (segurament, també potser de fusta, però s'haurien perdut) prehistòriques, habituals en les societats paleolítiques, especialment en el paleolític superior.

Nou!!: Història d'Occitània і Venus prehistòrica · Veure més »

Vercingetòrix

Vercingetòrix, Vercingètorix o Vergèntorix (llatí Vercingetorix -pronunciat Verkingétorix-, transliteració de la paraula composta cèltica "Ver-Cingeto-Rix" el significat de la qual més probable és "Cap dels grans guerrers") (?, cap al 80 aC - Roma, 46 aC) era el cap de la tribu gal·la dels arverns (situats a l'actual Alvèrnia) quan es va produir la invasió de les Gàl·lies pels romans.

Nou!!: Història d'Occitània і Vercingetòrix · Veure més »

Versalles

Versalles (en francès, Versailles) és un municipi francès situat al departament d'Yvelines i a la regió d'Illa de França.

Nou!!: Història d'Occitània і Versalles · Veure més »

Vescomtat d'Agde

El vescomtat d'Agde fou una jurisdicció feudal d'Occitània, de curta durada a finals del, unida després amb el vescomtat de Besiers.

Nou!!: Història d'Occitània і Vescomtat d'Agde · Veure més »

Vescomtat de Carcassona

El vescomtat de Carcassona sorgí el 1082.

Nou!!: Història d'Occitània і Vescomtat de Carcassona · Veure més »

Vescomtat de Lomanha

El vescomtat de Lomanha fou una jurisdicció feudal de Gascunya, sorgida de la divisió del ducat el 977.

Nou!!: Història d'Occitània і Vescomtat de Lomanha · Veure més »

Vescomtat de Narbona

El vescomtat de Narbona fou un dels estats o jurisdiccions feudals d'Occitània que tenia per centre la ciutat de Narbona.

Nou!!: Història d'Occitània і Vescomtat de Narbona · Veure més »

Vescomtat de Nimes

El vescomtat de Nimes fou una jurisdicció feudal d'Occitània centrada a la ciutat de Nimes (Nîmes en francès).

Nou!!: Història d'Occitània і Vescomtat de Nimes · Veure més »

Viella

Viella (en occità i oficialment Vielha) és la capital de la Vall d'Aran i cap del municipi de Vielha e Mijaran i del terçó de Castièro.

Nou!!: Història d'Occitània і Viella · Veure més »

Viena del Delfinat

Viena del Delfinat (en francès Vienne, en francoprovençal Vièna) és un municipi francès, situat al departament de la Isèra i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Història d'Occitània і Viena del Delfinat · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Nou!!: Història d'Occitània і Visigots · Veure més »

Voconcis

Els voconcis (llatí Vocontii) van ser un poble gal de la Gàl·lia Narbonesa, entre el Roine i els Alps.

Nou!!: Història d'Occitània і Voconcis · Veure més »

Volques

Els volques (en llatí: Volcae) van ser una tribu de gals procedents de la Vall del Danubi que després de ser expulsats pels pobles balcànics al va poblar la regió entre el Rosselló i el Roine.

Nou!!: Història d'Occitània і Volques · Veure més »

Volques arecomicis

Els volques arecomicis (llatí Volcae Arecomici) foren una de les dues tribus de gals volques en què es va dividir aquest poble, procedent de la Vall del Danubi i establerta el a la regió entre el Rosselló i el Roine.

Nou!!: Història d'Occitània і Volques arecomicis · Veure més »

1096

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Occitània і 1096 · Veure més »

1163

El 1163 (MCLXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Història d'Occitània і 1163 · Veure més »

1177

El 1177 (MCLXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Història d'Occitània і 1177 · Veure més »

1194

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Història d'Occitània і 1194 · Veure més »

12 de maig

El 12 de maig és el cent trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Occitània і 12 de maig · Veure més »

1213

1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.

Nou!!: Història d'Occitània і 1213 · Veure més »

1222

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Occitània і 1222 · Veure més »

1226

L'any 1226 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dijous.

Nou!!: Història d'Occitània і 1226 · Veure més »

1229

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Occitània і 1229 · Veure més »

1271

El 1271 (MCCLXXI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Història d'Occitània і 1271 · Veure més »

1295

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Occitània і 1295 · Veure més »

1296

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Occitània і 1296 · Veure més »

13 de setembre

El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Occitània і 13 de setembre · Veure més »

1302

El 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.

Nou!!: Història d'Occitània і 1302 · Veure més »

1305

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Occitània і 1305 · Veure més »

1306

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Occitània і 1306 · Veure més »

1321

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Occitània і 1321 · Veure més »

1335

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Occitània і 1335 · Veure més »

1343

El 1343 (MCCCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Història d'Occitània і 1343 · Veure més »

1348

s.

Nou!!: Història d'Occitània і 1348 · Veure més »

1357

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Occitània і 1357 · Veure més »

1358

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Occitània і 1358 · Veure més »

1360

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Occitània і 1360 · Veure més »

1380

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Occitània і 1380 · Veure més »

1382

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Occitània і 1382 · Veure més »

1385

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Occitània і 1385 · Veure més »

1398

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Occitània і 1398 · Veure més »

1405

El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Història d'Occitània і 1405 · Veure més »

1420

El 1420 (MCDXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Història d'Occitània і 1420 · Veure més »

1440

El 1440 (MCDXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Història d'Occitània і 1440 · Veure més »

1444

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Occitània і 1444 · Veure més »

1450

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Història d'Occitània і 1450 · Veure més »

1463

El 1463 (MCDLXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Història d'Occitània і 1463 · Veure més »

1478

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Història d'Occitània і 1478 · Veure més »

1481

; Països Catalans.

Nou!!: Història d'Occitània і 1481 · Veure més »

1487

Països Catalans.

Nou!!: Història d'Occitània і 1487 · Veure més »

1501

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Occitània і 1501 · Veure més »

1510

Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).

Nou!!: Història d'Occitània і 1510 · Veure més »

1515

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Occitània і 1515 · Veure més »

1516

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Occitània і 1516 · Veure més »

1519

Constitucions de Catalunya de 1585.

Nou!!: Història d'Occitània і 1519 · Veure més »

1524

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Occitània і 1524 · Veure més »

1527

Saqueig de Roma del 1527.

Nou!!: Història d'Occitània і 1527 · Veure més »

1536

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Occitània і 1536 · Veure més »

1540

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Occitània і 1540 · Veure més »

1543

Nicolaus Copernicus de Toruń, Sisena part'' (Portada de la segona edició, Basilea, 1566).

Nou!!: Història d'Occitània і 1543 · Veure més »

1544

El 1544 (MDXLIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Història d'Occitània і 1544 · Veure més »

1547

El 1547 (MDXLVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Història d'Occitània і 1547 · Veure més »

1549

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Occitània і 1549 · Veure més »

1552

El 1552 (MDLII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat moderna.

Nou!!: Història d'Occitània і 1552 · Veure més »

1555

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Occitània і 1555 · Veure més »

1567

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Occitània і 1567 · Veure més »

1588

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Occitània і 1588 · Veure més »

1589

122x122px.

Nou!!: Història d'Occitània і 1589 · Veure més »

1590

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Occitània і 1590 · Veure més »

1591

Llinda de la Casa Vila Moner de Figueres.

Nou!!: Història d'Occitània і 1591 · Veure més »

1596

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Història d'Occitània і 1596 · Veure més »

17 de juny

El 17 de juny és el cent seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Occitània і 17 de juny · Veure més »

1794

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Occitània і 1794 · Veure més »

1795

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Occitània і 1795 · Veure més »

1940

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Occitània і 1940 · Veure més »

1945

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Occitània і 1945 · Veure més »

1968

1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.

Nou!!: Història d'Occitània і 1968 · Veure més »

475

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Occitània і 475 · Veure més »

500

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Occitània і 500 · Veure més »

502

El 502 és un any comú començat en dimarts del, segons la cronologia establerta pel calendari gregorià.

Nou!!: Història d'Occitània і 502 · Veure més »

508

El 508 (DVIII) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Història d'Occitània і 508 · Veure més »

9 de juliol

El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Occitània і 9 de juliol · Veure més »

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant