Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

500

Índex 500

Sense descripció.

43 les relacions: Abat, Abid ibn al-Àbras, Astrònom, Avinyó (Valclusa), Bayeux, Bisbe, Burgundis, Clodoveu I, Dara, Dijon, Dret romà, Einion Yrth ap Cunedda, Franc, Francs, Gàl·lia, Godegisil, Gundebald, Historiador, Lió, Matemàtic, Ostrogots, Península de Yucatán, Pere Patrici el Mestre, Poeta, Provença, Ravena, Regne de Gwynedd, Regne dels ostrogots, Roma, Romans d'Orient, Sant, Senat Romà, Teodoric el Gran, Tikal, Toul, Uxmal, Viena, Wei del Nord, Xina, Zu Chongzhi, 429, 532, 588.

Abat

Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.

Nou!!: 500 і Abat · Veure més »

Abid ibn al-Àbras

Abid ibn al-Àbras fou un poeta preislàmic àrab de la tribu d'Assad.

Nou!!: 500 і Abid ibn al-Àbras · Veure més »

Astrònom

Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.

Nou!!: 500 і Astrònom · Veure més »

Avinyó (Valclusa)

Avinyó (en occità Avinhon (norma clàssica) o Avignoun (norma mistralenca), en francès Avignon) és una ciutat de la Provença, situada al marge esquerre del riu Roine.

Nou!!: 500 і Avinyó (Valclusa) · Veure més »

Bayeux

Bayeux és un municipi francès al departament de Calvados (regió de Normandia).

Nou!!: 500 і Bayeux · Veure més »

Bisbe

Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.

Nou!!: 500 і Bisbe · Veure més »

Burgundis

Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).

Nou!!: 500 і Burgundis · Veure més »

Clodoveu I

Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..

Nou!!: 500 і Clodoveu I · Veure més »

Dara

Dara o Daras va ser una fortalesa romana d'Orient situada al sud-est d'Amida, a la riba del riu Bouron, afluent del Khabur, situada en el que avui és el petit poble de Kara Dara, a uns 15 km de Nusaybin.

Nou!!: 500 і Dara · Veure més »

Dijon

Dijon és una ciutat de França, capital del departament de Costa d'Or i de la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: 500 і Dijon · Veure més »

Dret romà

El dret romà és el conjunt de normes jurídiques per les quals es va regir el poble de Roma al llarg de la seva història.

Nou!!: 500 і Dret romà · Veure més »

Einion Yrth ap Cunedda

Einion ap Cunedda (420 aprox.-500 aprox.; probablement regnà a partir de l'any 470) (en llatí: Engenius; en anglès: Enoch), altrament conegut com a Einion Yrth (l'Impetuós) fou un dels reis de Gwynedd.

Nou!!: 500 і Einion Yrth ap Cunedda · Veure més »

Franc

El franc és el nom de diverses unitats monetàries.

Nou!!: 500 і Franc · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: 500 і Francs · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: 500 і Gàl·lia · Veure més »

Godegisil

Godegisil o Godegisel fou un rei dels burgundis, quart i més petit fill de Gondioc.

Nou!!: 500 і Godegisil · Veure més »

Gundebald

Gundebald o Gondebald fou rei de Burgúndia.

Nou!!: 500 і Gundebald · Veure més »

Historiador

Un historiador és un professional o expert sobre l'estudi de la història, que recopila dades del passat, les estudia i les transmet.

Nou!!: 500 і Historiador · Veure més »

Lió

Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.

Nou!!: 500 і Lió · Veure més »

Matemàtic

Leonhard Euler (1707-1783) és àmpliament considerat un dels matemàtics més importants de la història. Representació anacrònica d'Hipàcia en el mural feminista de Gandia Un/a matemàtic/a és una persona l'àrea primària d'estudi i investigació de la qual és la matemàtica.

Nou!!: 500 і Matemàtic · Veure més »

Ostrogots

Els ostrogots són un dels pobles germànics.

Nou!!: 500 і Ostrogots · Veure més »

Península de Yucatán

Cantarell La península de Yucatán, del Iucatan o del Iucacatan (formes catalanitzades), localitzada al punt de trobada entre l'Amèrica del Nord i l'Amèrica Central, separa el mar Carib del golf de Mèxic.

Nou!!: 500 і Península de Yucatán · Veure més »

Pere Patrici el Mestre

Pere Patrici el Mestre (en llatí Petrus Patricius i Magister, en grec Πέτρος Pétros) fou un historiador romà d'Orient del nadiu de Tessalònica (província de Macedònia que en aquell temps incloïa la prefectura d'Il·líria raó per la qual apareix de vegades esmentat com il·liri).

Nou!!: 500 і Pere Patrici el Mestre · Veure més »

Poeta

Un poeta o una poetessa és una persona que escriu poesia, modernament solen ser obres relativament curts, sovint en versos o amb rima.

Nou!!: 500 і Poeta · Veure més »

Provença

Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Nou!!: 500 і Provença · Veure més »

Ravena

Ravena és una vila del Comtat d'Albany a l'Estat de Nova York als Estats Units d'Amèrica.

Nou!!: 500 і Ravena · Veure més »

Regne de Gwynedd

El Regne de Gwynedd fou un dels regnes del Gal·les medieval.

Nou!!: 500 і Regne de Gwynedd · Veure més »

Regne dels ostrogots

El Regne Ostrogot (oficialment Regne d'Itàlia, Regnum Italiae) fou un regne germànic establert el 493 i va durar fins al 553 ocupant la península Itàlica, l'illa de Sicília la Provença i la Nòrica, Il·líria i Pannònia.

Nou!!: 500 і Regne dels ostrogots · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: 500 і Roma · Veure més »

Romans d'Orient

Els romans d'Orient, romaics o, simplement, romans (Ῥωμαῖοι, Romei) eren els ciutadans cristians i de parla grega de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana i l'edat mitjana.

Nou!!: 500 і Romans d'Orient · Veure més »

Sant

corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.

Nou!!: 500 і Sant · Veure més »

Senat Romà

El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.

Nou!!: 500 і Senat Romà · Veure més »

Teodoric el Gran

Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.

Nou!!: 500 і Teodoric el Gran · Veure més »

Tikal

Tikal és la més gran de les antigues ciutats dels maies del període clàssic.

Nou!!: 500 і Tikal · Veure més »

Toul

Toul és un municipi francès, situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió del Gran Est.

Nou!!: 500 і Toul · Veure més »

Uxmal

Piràmide del Mag. Uxmal és una antiga ciutat maia de Mèxic al nord-oest de la Península de Yucatán.

Nou!!: 500 і Uxmal · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Nou!!: 500 і Viena · Veure més »

Wei del Nord

443 CE. Estàtua budista de '''Wei del Nord'''. Datació del 489. Tokyo National Museum. La Dinastia Wei del Nord, també coneguda com a Tuoba Wei (拓拔魏), Wei posteriors (後魏), o Yuan Wei (元魏), va ser una dinastia que va governar la Xina del 386, quan fou fundat per Touba Gui a Mongòlia i Shanxi com a successor de l'estat de Dai, fins al 534.

Nou!!: 500 і Wei del Nord · Veure més »

Xina

La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.

Nou!!: 500 і Xina · Veure més »

Zu Chongzhi

Zu Chongzhi (romanització Wade-Giles:Tsu Ch'ung-chih) (429–500 EC), nom estilitzat Wenyuan (文遠), va ser un prominent matemàtic i astrònom xinès durant les Dinasties Liu Song i Qi del Sud.

Nou!!: 500 і Zu Chongzhi · Veure més »

429

El 429 (CDXXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: 500 і 429 · Veure més »

532

Sense descripció.

Nou!!: 500 і 532 · Veure més »

588

El 588 (DLXXXVIII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: 500 і 588 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »