Accés més ràpid que el navegador!
41 les relacions: Amalaric, Batalla de Tolbiac, Batalla de Vouillé, Borgonya, Burgundis, Clodoald, Clodomir, Clodoveu I, Clotari I, Clotilde (filla de Clodoveu), Dones a la dinastia merovíngia, Enciclopèdia Espasa, Església Catòlica Romana, Francs, Godegisil, Gondioc, Gregori de Tours, Gundebald, Gundemar I, Helicòpter d'atac, Hispània, Khildebert I, Khilperic I de Burgúndia, Khilperic II de Burgúndia, Les Andelys, Lió, París, Pregària cristiana, Regne de Borgonya, Regne Franc, Remigi de Reims, Rouen, Segimon de Borgonya, Tours, Vézeronce-Curtin, Visigots, 3 de juny, 465, 474, 496, 545.
Amalaric
Amalaric (? - Barcelona, 531) fou rei dels visigots del 510 al 531.
Nou!!: Clotilde de Borgonya і Amalaric · Veure més »
Batalla de Tolbiac
La batalla de Tolbiac es va lliurar entre els francs de Clodoveu I i els alamans, i la seva data és tradicionalment fixada el 496.
Nou!!: Clotilde de Borgonya і Batalla de Tolbiac · Veure més »
Batalla de Vouillé
La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques septentrionals del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia), a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II.
Nou!!: Clotilde de Borgonya і Batalla de Vouillé · Veure més »
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Nou!!: Clotilde de Borgonya і Borgonya · Veure més »
Burgundis
Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).
Nou!!: Clotilde de Borgonya і Burgundis · Veure més »
Clodoald
Clodoald, conegut en francès com a Cloud (Regne d'Orleans, 524 - Novientum, actual Saint-Cloud, Illa de França, 7 de setembre de 560) fou un príncep merovingi, fill del rei Clodomir.
Nou!!: Clotilde de Borgonya і Clodoald · Veure més »
Clodomir
Divisió de la Gàl·lia a la mort de Clodoveu. Els territoris de Clodomir marcats en rosa Assassinat dels fills de Clodomir, manuscrit del s. XV Clodomir (495-524) va ser rei merovingi d'Orleans des del 511 fins a la seva mort en combat contra els borgonyesos.
Nou!!: Clotilde de Borgonya і Clodomir · Veure més »
Clodoveu I
Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..
Nou!!: Clotilde de Borgonya і Clodoveu I · Veure més »
Clotari I
Clotari I -també Khlothar, Hlothar o Clotaire- (497 - 561), anomenat el Vell (le Vieux), va ser rei dels francs de la Dinastia merovíngia des del 511 fins a la mort.
Nou!!: Clotilde de Borgonya і Clotari I · Veure més »
Clotilde (filla de Clodoveu)
Clotilde fou filla del rei franc Clodoveu I i Clotilde.
Nou!!: Clotilde de Borgonya і Clotilde (filla de Clodoveu) · Veure més »
Dones a la dinastia merovíngia
L'estatus de la dona durant el període merovingi concerneix un període a França que va des del fins al 751, data de la coronació de Pipí I el Breu.
Nou!!: Clotilde de Borgonya і Dones a la dinastia merovíngia · Veure més »
Enciclopèdia Espasa
Enciclopèdia Espasa, de nom original: Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana, és una gran enciclopèdia en castellà del, continuadora d'altres projectes de menys envergadura desenvolupats en el mateix sentit als darrers anys del.
Nou!!: Clotilde de Borgonya і Enciclopèdia Espasa · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Clotilde de Borgonya і Església Catòlica Romana · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Clotilde de Borgonya і Francs · Veure més »
Godegisil
Godegisil o Godegisel fou un rei dels burgundis, quart i més petit fill de Gondioc.
Nou!!: Clotilde de Borgonya і Godegisil · Veure més »
Gondioc
Gondioc (també Gundioc, Gundowech o Condioc; mort 473?) fou un rei dels burgundis, successor del seu pare Gondicari al que va estar associat vers 435-436.
Nou!!: Clotilde de Borgonya і Gondioc · Veure més »
Gregori de Tours
Gregori de Tours (Clarmont d'Alvèrnia, ca. 538 - Tours, 17 de novembre de 594) va ser un historiador i hagiògraf gal·loromà i bisbe de Tours.
Nou!!: Clotilde de Borgonya і Gregori de Tours · Veure més »
Gundebald
Gundebald o Gondebald fou rei de Burgúndia.
Nou!!: Clotilde de Borgonya і Gundebald · Veure més »
Gundemar I
Gundemar I († abans del 476) fou un príncep burgundi, fill del rei Gondioc.
Nou!!: Clotilde de Borgonya і Gundemar I · Veure més »
Helicòpter d'atac
contenidors de 19 coets. Un helicòpter d'atac és un helicòpter militar específicament dissenyat i fabricat amb sensors i armament dedicat a atacar objectius terrestres, com ara infanteria, vehicles blindats i estructures de l'enemic.
Nou!!: Clotilde de Borgonya і Helicòpter d'atac · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Clotilde de Borgonya і Hispània · Veure més »
Khildebert I
Khildebert o Xildebert I de París (Reims, vers 496 – 13 de desembre de 558) va ser un membre de la dinastia merovíngia i rei franc de París (511-558).
Nou!!: Clotilde de Borgonya і Khildebert I · Veure més »
Khilperic I de Burgúndia
Khilperic I (mort vers 476 ? / 480 ?) fou un rei dels burgundis que hauria governat junt amb el seu germà Gondió, del que no se'n sap res, i associat amb el germà gran, Gondioc (+ 463).
Nou!!: Clotilde de Borgonya і Khilperic I de Burgúndia · Veure més »
Khilperic II de Burgúndia
Khilperic II (Chilpericus, Chilperico) fou rei (conjuntament amb altres) del burgundis († 486).
Nou!!: Clotilde de Borgonya і Khilperic II de Burgúndia · Veure més »
Les Andelys
Les Andelys és una població i comuna francesa, en la regió de Normandia, departament de l'Eure, al districte de Les Andelys i cantó de Les Andelys.
Nou!!: Clotilde de Borgonya і Les Andelys · Veure més »
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Nou!!: Clotilde de Borgonya і Lió · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Clotilde de Borgonya і París · Veure més »
Pregària cristiana
Pregària compartida Pregària individual davant la imatge de Crist en la Creu Pregària davant del racó d'icones (a Rússia) Pregària de l'Àngelus al camp (a les dotze del migdia) La darrera pregària dels màrtirs cristians La pregària cristiana és la forma de pregària dins del cristianisme, i hi ha diverses formes utilitzades per a aquesta pràctica.
Nou!!: Clotilde de Borgonya і Pregària cristiana · Veure més »
Regne de Borgonya
El Regne de Borgonya o Regne Burgundi fou l'estat format pel poble germànic dels burgundis (després borgonyons) a la conca del Roine que va tenir uns límits variables però sempre a l'est i sud-est de la moderna França, ocupant també Suïssa.
Nou!!: Clotilde de Borgonya і Regne de Borgonya · Veure més »
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Nou!!: Clotilde de Borgonya і Regne Franc · Veure més »
Remigi de Reims
Remigi o Remí de Reims(Laon, ca. 437 - Reims, 533) va ser un bisbe franc que ocupà la diòcesi de Reims.
Nou!!: Clotilde de Borgonya і Remigi de Reims · Veure més »
Rouen
Rouen o Roan (oficialment en francès i també en normand, Rouen) és una ciutat de França, capital del departament del Sena Marítim i de la regió de Normandia, situada a la vora del riu Sena, en un meandre a la vora còncava del qual s'aixeca la ciutat vella, voltada per un amfiteatre de turons, més enllà dels quals s'estenen àrees residencials recents.
Nou!!: Clotilde de Borgonya і Rouen · Veure més »
Segimon de Borgonya
Segimon (Regne de Borgonya, final del segle V - Coulmiers, 524) va ésser un rei dels burgundis del 516 a la seva mort.
Nou!!: Clotilde de Borgonya і Segimon de Borgonya · Veure més »
Tours
Tours (o Tors) és un municipi francès al departament d'Indre i Loira (regió de Centre - Vall del Loira).
Nou!!: Clotilde de Borgonya і Tours · Veure més »
Vézeronce-Curtin
Vézeronce-Curtin és un municipi francès situat al departament de la Isèra i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Clotilde de Borgonya і Vézeronce-Curtin · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Clotilde de Borgonya і Visigots · Veure més »
3 de juny
El 3 de juny és el cent cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Clotilde de Borgonya і 3 de juny · Veure més »
465
Sense descripció.
Nou!!: Clotilde de Borgonya і 465 · Veure més »
474
Sense descripció.
Nou!!: Clotilde de Borgonya і 474 · Veure més »
496
El 496 (CDXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Clotilde de Borgonya і 496 · Veure més »
545
Sense descripció.
Nou!!: Clotilde de Borgonya і 545 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Clotilde (465-545), Clotilde reina, Santa Clotilde.
