Accés més ràpid que el navegador!
62 les relacions: Aqüeducte, Arverns, Austràsia, Òlt, Òlt (riu), Botxí, Cadurcs, Camí de Sant Jaume, Carles V de França, Cevenes, Convent, Diana, Eduard de Woodstock, Enric IV de Castella, Enric IV de França, França, François Mitterrand, Francès, Guerra dels Cent Anys, Imperi Romà, INSEE, Joan XXII, Juli Cèsar, Léon Gambetta, Llengües cèltiques, Lli, Llista de reis de Navarra, Magiars, Occità, Occitània, Occitània (regió administrativa), Orde de la Cartoixa, París, Partit Radical d'Esquerra, Partit Socialista (França), Pont de Balandras, Regió del Carcí, Renaixement, Ricard Cor de Lleó, Rodés (Avairon), Roma, Sarraïns, Teodobert II, Tolosa de Llenguadoc, Unió per a la Democràcia Francesa, Unió per a un Moviment Popular, Uxellodunum, Vikings, 1272, 1304, ..., 1362, 1368, 1369, 1837, 1847, 2 de setembre, 23 de juliol, 5 de febrer, 571, 650, 732, 8 de gener. Ampliar l'índex (12 més) »
Aqüeducte
''pont de'' ''les Ferreres'' o ''del Diable'': 217 metres de llarg i 27 d'alçada, format per 11 arcades inferiors i 25 al pis superiorAqüeducte del Mühlenkanal damunt del Krummes Wasser a Einbeck L'aqüeducte romà era un conducte artificial que permetia transportar l'aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris.
Nou!!: Caors і Aqüeducte · Veure més »
Arverns
Els arverns (llati Arverni) foren una de les principals tribus de la Gàl·lia que van rivalitzar amb els hedus per la supremacia.
Nou!!: Caors і Arverns · Veure més »
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Nou!!: Caors і Austràsia · Veure més »
Òlt
Òlt (46) (en francès Lot i en occità Òlt, i també Òut) és un departament francès situat a la regió Occitània.
Nou!!: Caors і Òlt · Veure més »
Òlt (riu)
L'Òlt (en occità Òlt i en francès Lot) és un riu del Massís Central.
Nou!!: Caors і Òlt (riu) · Veure més »
Botxí
Un botxí és el menestral que té l'ofici d'executar les tortures, els càstigs i la pena de mort en els estats en els quals aquestes sentències contràries als Drets Humans existien o existeixen.
Nou!!: Caors і Botxí · Veure més »
Cadurcs
Els cadurcs (en llatí: Cadurci) van ser un poble gal que va viure a la regió de l'Òlt, entre els niciòbroges, els rutens i els arverns.
Nou!!: Caors і Cadurcs · Veure més »
Camí de Sant Jaume
Basílica de Santiago El Camí de Sant Jaume (en gallec: Camiño de Santiago; en castellà: Camino de Santiago; en asturià: Camín de Santiago; en occità: Camin de Sant Jacme; en francès: Chemin de Saint Jacques) és una ruta que recorren els pelegrins procedents d'Espanya i tot Europa per a arribar a la catedral de Santiago de Compostel·la, on es veneren les relíquies de l'apòstol Sant Jaume.
Nou!!: Caors і Camí de Sant Jaume · Veure més »
Carles V de França
Estàtua de Carles V de França Carles V de França el Prudent (Vincennes 1337 - Beauté-sur-Marne 1380), regent de França (1356-1360) i rei de França (1364-1380).
Nou!!: Caors і Carles V de França · Veure més »
Cevenes
Les Cevenes (Cevenas en occità; Cévennes en francès) és una serralada de muntanyes que són part del Massís Central, a cavall entre els departaments francesos de la Losera i de Gard.
Nou!!: Caors і Cevenes · Veure més »
Convent
Convento Concepción, Agreda El convent (de cum venire, "trobar-se") és l'edifici que acull els religiosos, frares o monges, especialment dels ordes mendicants, que no s'aparten dels homes o dones sinó que viuen entre ells.
Nou!!: Caors і Convent · Veure més »
Diana
Escultura "Companya de Diana" (1970) als jardins del Palauet Albéniz Diana ("del dia" o "divina" en llatí), deessa dels boscos i de la caça.
Nou!!: Caors і Diana · Veure més »
Eduard de Woodstock
Eduard de Woodstock, conegut com a el Príncep Negre (Woodstock (prop d'Oxford), 15 de juny de 1330 - Westminster, 1376), príncep de Gal·les, comte de Chester, duc de Cornualla i príncep d'Aquitània, era el fill gran d'Eduard III d'Anglaterra i de Felipa d'Hainaut.
Nou!!: Caors і Eduard de Woodstock · Veure més »
Enric IV de Castella
Enric IV de Castella, anomenat l'Impotent (Valladolid 1425 - Madrid 1474), fou príncep d'Astúries (1425 - 1454) i rei de Castella i Lleó (1454 - 1474).
Nou!!: Caors і Enric IV de Castella · Veure més »
Enric IV de França
Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).
Nou!!: Caors і Enric IV de França · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Caors і França · Veure més »
François Mitterrand
François Maurice Adrien Marie Mitterrand (Jarnac, França, 26 d'octubre de 1916 - París, 8 de gener de 1996) fou un polític francès que va esdevenir el 21è president de la República francesa i copríncep d'Andorra entre 1981 i 1995, en el mandat més longeu de la història de la República francesa.
Nou!!: Caors і François Mitterrand · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Caors і Francès · Veure més »
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.
Nou!!: Caors і Guerra dels Cent Anys · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Caors і Imperi Romà · Veure més »
INSEE
INSEE són les sigles de lInstitut National de la Statistique et des Études Économiques l'organisme responsable de la producció, anàlisi i difusió d'estadístiques oficials a França: els comptes nacionals trimestrals i anuals d'avaluació de la demografia nacional, la taxa d'atur, etc.
Nou!!: Caors і INSEE · Veure més »
Joan XXII
Joan XXII (Caors, 1249 – † Avinyó, 4 de desembre de 1334) és el nom que va prendre Jacme Duesa (o d'Euse), en occità, o Jacques Duèze, en francès, en ser elegit papa; el segon del pontificat d'Avinyó, que va transcórrer des del 7 d'agost de 1316 fins al 4 de desembre de 1334.
Nou!!: Caors і Joan XXII · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Caors і Juli Cèsar · Veure més »
Léon Gambetta
Léon Gambetta (Cahors, Migdia-Pirineus, 2 d'abril de 1838 - Ville-d'Avray, Illa de França, 31 de desembre de 1882) fou un polític i home d'Estat francès.
Nou!!: Caors і Léon Gambetta · Veure més »
Llengües cèltiques
Les llengües cèltiques són un grup d'idiomes pertanyents a la família indoeuropea, en la qual s'hi inclou el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès, el manx, el gal·lès, el còrnic i el bretó.
Nou!!: Caors і Llengües cèltiques · Veure més »
Lli
Lli (Linum usitatissimum), també anomenat bri, grana de llinosa, herba feridora, llin, linet, llinosa (del grec λίνον per indicar fil, i del llatí linium) és una planta herbàcia de la família de les linàcies, dins les plantes dicotiledònies, conreada principalment per la fibra en tèxtil o per obtenir-ne oli.
Nou!!: Caors і Lli · Veure més »
Llista de reis de Navarra
La llista de reis de Navarra inclou els monarques del regne de Pamplona, predecessor del navarrès, des del primer monarca Ènnec Aritza fins a Sanç VI, primer monarca a prendre el títol de rei de Navarra; la llista de reis de Navarra fins a la seva divisió entre l'alta i la baixa navarra, la primera annexionada a la Corona de Castella i, després integrada a la Monarquia Hispànica, la segona es mantindrà independent fins a la seva integració a la Corona de França amb l'adveniment d'Enric III de Navarra com a rei de França.
Nou!!: Caors і Llista de reis de Navarra · Veure més »
Magiars
Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslaves, germàniques o romàniques.
Nou!!: Caors і Magiars · Veure més »
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Nou!!: Caors і Occità · Veure més »
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Nou!!: Caors і Occitània · Veure més »
Occitània (regió administrativa)
Occitània (en francès i oficialment, Occitanie; en occità, Occitània) és una regió del sud-est de França, creada per la reforma territorial de 2014, per la fusió de les antigues regions de Llenguadoc-Rosselló i de Migdia-Pirineus.
Nou!!: Caors і Occitània (regió administrativa) · Veure més »
Orde de la Cartoixa
Lorde de la Cartoixa és un orde monàstic fundat el 1084 per Bru de Colònia i sis companys. Els monjos que en formen part, anomenats cartoixans, posposen al seu nom les sigles O. C. o O. Cart.
Nou!!: Caors і Orde de la Cartoixa · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Caors і París · Veure més »
Partit Radical d'Esquerra
El Partit Radical d'Esquerra (Parti Radical de Gauche - PRG en francès) és un partit polític francès d'esquerres, hereu d'un dels més vells partits francesos, el Partit Republicà Radical i Radical Socialista, fundat l'any 1901.
Nou!!: Caors і Partit Radical d'Esquerra · Veure més »
Partit Socialista (França)
El Partit Socialista (Parti Socialiste en francès) és un partit polític francès d'esquerres, membre del Partit Socialista Europeu i de la Internacional Socialista.
Nou!!: Caors і Partit Socialista (França) · Veure més »
Pont de Balandras
El pont de Balandras (en francès, pont Valentré; en occità: pont de Balandras) és un antic pont de pedra medieval de França, que creua el riu Òlt, a l'oest de la petita ciutat de Caors, al departament d'Òlt.
Nou!!: Caors і Pont de Balandras · Veure més »
Regió del Carcí
La regió del Carcí (en occità Carcin, en francès Quercy) és una regió històrica d'Occitània que avui forma el departament de l'Òlt, situada geogràficament al marge oriental del Massís Central.
Nou!!: Caors і Regió del Carcí · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Caors і Renaixement · Veure més »
Ricard Cor de Lleó
Ricard I d'Anglaterra va ser rei d'Anglaterra des del 6 de juliol de 1189 fins a la seva mort.
Nou!!: Caors і Ricard Cor de Lleó · Veure més »
Rodés (Avairon)
Rodés (en francès Rodez) és una ciutat i municipi francès, situat al departament de l'Avairon i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Caors і Rodés (Avairon) · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Caors і Roma · Veure més »
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Nou!!: Caors і Sarraïns · Veure més »
Teodobert II
Teodobert II (586-612), va ser rei d'Austràsia des de l'any 595 fins a la seva mort.
Nou!!: Caors і Teodobert II · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Caors і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Unió per a la Democràcia Francesa
LUnió per a la Democràcia Francesa (francès Union pour la démocratie française - UDF) va ser un partit polític de França, membre fundador del Partit Demòcrata Europeu.
Nou!!: Caors і Unió per a la Democràcia Francesa · Veure més »
Unió per a un Moviment Popular
LUnió per un Moviment Popular (en francès Union pour un mouvement populaire - UMP) era un partit polític francès de dretes, anomenat a la seva creació com a Unió per a la Majoria presidencial (Union pour la majorité présidentielle), en vistes de donar suport a la candidatura del president Jacques Chirac a les eleccions del 2002.
Nou!!: Caors і Unió per a un Moviment Popular · Veure més »
Uxellodunum
Uxellodunum era una ciutat dels gals cadurcs.
Nou!!: Caors і Uxellodunum · Veure més »
Vikings
Proa de la reconstrucció d'un drakar viking Els vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a la fi del.
Nou!!: Caors і Vikings · Veure més »
1272
El 1272 (MCCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Caors і 1272 · Veure més »
1304
Sense descripció.
Nou!!: Caors і 1304 · Veure més »
1362
El 1362 (MCCCLXII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a la baixa edat mitjana.
Nou!!: Caors і 1362 · Veure més »
1368
Sense descripció.
Nou!!: Caors і 1368 · Veure més »
1369
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Caors і 1369 · Veure més »
1837
;Països Catalans.
Nou!!: Caors і 1837 · Veure més »
1847
;Països Catalans.
Nou!!: Caors і 1847 · Veure més »
2 de setembre
El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Caors і 2 de setembre · Veure més »
23 de juliol
El 23 de juliol és el dos-cents quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Caors і 23 de juliol · Veure més »
5 de febrer
El 5 de febrer és el trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Caors і 5 de febrer · Veure més »
571
Sense descripció.
Nou!!: Caors і 571 · Veure més »
650
El 650 (DCL) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Caors і 650 · Veure més »
732
Sense descripció.
Nou!!: Caors і 732 · Veure més »
8 de gener
El 8 de gener és el vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Caors і 8 de gener · Veure més »
