Accés més ràpid que el navegador!
382 les relacions: Abaqa, Abarquh, Abas Bahadur, Abbas I el Gran, Abbas III, Abd-al-Màlik ibn Attaix, Abd-Al·lah ibn Muàwiya, Abu Said Bahadur Khan, Abu-Abd-Al·lah al-Baridí, Abu-Ishaq Jamal-ad-Din, Abu-Kalijar, Abu-Múslim, Agha Muhàmmad Khan Qajar, Al-Hajjaj ibn Yússuf, Al-Hàssan ibn Sahl, Al-Mansur (abbàssida), Al-Qàhir (abbàssida), Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad, Alà-ad-Din Juwayní, Alà-ad-Din Tekix, Alexandre el Gran, Alikeh Kukeltaix, Alp Arslan, Amr ibn al-Layth, Antígon Monoftalm, Anuixirwan ibn Manuixihr, Aq Qoyunlu, Araxes, Arrajan, Arran (regió), Arsàcides, Atabeg, Azerbaidjan, Azraquisme, Çaldiran, Àdud-ad-Dawla, Àhmad ibn Abd-al-Màlik ibn Attaix, Àhmad ibn Ismaïl, Àhmad Sanjar, Bagdad, Barkyaruq, Barudjird, Batalla d'Ankara, Baydu, Baykara, Bàssora, Bistam Jagir, Burhan al-Din Abd al-Samad, Buwàyhides, Califat Abbàssida, ..., Caravanserrall, Cobànides, Daï, Dai, Daylam, Daylamites, Derguzin, Dinastia afxàrida, Dinastia Zand, Dinavar, Diyarbakır, Dulàfides, Elam, Fakhr-ad-Dawla, Faràmurz ibn Muhàmmad, Fasa, Fat·h-Alí Xah Qajar, Fe babí, Garmsir, Gaznèvides, Gazni, Ghulam, Gran Khorasan, Gran Visir, Gulpayagan, Hafiz-i Abru, Hamadan, Hasan Kücük, Herat, Ibn Battuta, Il-kanat, Imad al-Din Sultan Ahmad, Imad-ad-Dawla, Imperi Aquemènida, Imperi Mede, Imperi Mogol, Imperi Otomà, Imperi Safàvida, Imperi Sassànida, Imperi Selèucida, Indjúida, Iraq, Iraq ajamita, Isfahan, Ishpabadh, Iskandar ibn Úmar Xaykh, Ismaïl I, Ismaïlisme, Istakhr, Jafar Khan Zand, Jahan Malik, Jahan-Xah, Jalal-ad-Din Mangubertí, Jibal, Kaixan, Kandahar, Karadj, Karim Khan Zand, Khalil Sultan, Kharigisme, Khorasan, Khorasan (província del Califat), Khutba, Khuzestan, Khwarizm, Kirman, Kufa, Kuhistan, Kurds, Lur-i Kučik, Mahmud ibn Màlik-Xah, Majd-ad-Dawla, Mamelucs, Maragha, Mardawidj ibn Ziyar, Mashad, Massud I ibn Mahmud, Masud Xah Djalal al-Din, Mazandaran, Màlik Aixraf, Màlik-Xah I, Miran Xah, Muàyyid-ad-Dawla, Mubariz al-Din Shah Yahya, Mugan, Muhammad Xah Qajar, Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah, Muhàmmad ibn Màlik-Xah, Muhàmmad ibn Yaqut, Muhàmmad Sadik Khan Zand, Muhàmmad Sultan ibn Jahangir, Muhàmmad Xams al-Din, Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali, Nàdir-Xah Afxar, Nidham-al-Mulk, Nihawand, Nixapur, Nom àrab, Oghuz, Ogodei, Omeies, Pèrsia, Pir Husayn, Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh, Pogrom, Primer califat, Província de Fars, Província de Lorestan, Qajar (tribu), Qara Qoyunlu, Qara Yússuf, Qawurd, Qazvín, Qom, Rayy, Riu Kura, Ruhol·lah Khomeini, Rukn-ad-Dawla, Rustem ibn Úmar Xaykh, Safàrides, Saif al-Din Barles, Samànides, Sari, Saveh, Selim I, Semnan, Shah Mansur, Sirjan, Sistan, Sultan Abu Ishaq, Sultan al-Motasim, Sultan Husayn I, Sultaniyya, Tabaristan, Tabas, Tabriz, Tahmasp I, Tahmasp II, Tamerlà, Tarom, Teheran, Transoxiana, Txormaghan, Umar Xaikh, Uzun Hasan, Visir, Wuixmaguir ibn Ziyar, Xabanqara, Xah Rukh (timúrida), Xah Sultan, Xah Xuia, Xahriyar, Xaikh Ali Bahadur, Xaikh Ibrahim, Xiraz, Xirvan, Xuixtar, Yaghi Basti, Yazd, Zanjan, Ziyàrides, 1007, 1016, 1017, 1021, 1022, 1027, 1028, 1029, 1030, 1032, 1033, 1034, 1035, 1036, 1038, 1039, 1041, 1042, 1043, 1046, 1047, 1050, 1051, 1072, 1092, 1097, 1098, 1099, 1102, 1105, 1107, 1118, 1164, 1165, 1194, 12 de juny, 1220, 1226, 1228, 1230, 1231, 1240, 1241, 1242, 1253, 1256, 1335, 1336, 1339, 1340, 1341, 1342, 1344, 1345, 1353, 1354, 1357, 1358, 1387, 1402, 1413, 1414, 1452, 1474, 1475, 15 d'agost, 15 de desembre, 1502, 1503, 1588, 1596, 1597, 1722, 1729, 1747, 1749, 1750, 1751, 1752, 1756, 1757, 1758, 1759, 1766, 1767, 1774, 1775, 1776, 1779, 1794, 1797, 1798, 1800, 1801, 1804, 1805, 1810, 1823, 1826, 1827, 1834, 1838, 1839, 1840, 1848, 1849, 1850, 1871, 1873, 1874, 1881, 1882, 1888, 1903, 1904, 1909, 20 de juliol, 22 d'octubre, 24 de maig, 26 de maig, 26 de novembre, 28 d'agost, 30 de maig, 687, 688, 694, 744, 745, 747, 748, 749, 755, 756, 804, 805, 813, 815, 817, 833, 867, 875, 878, 879, 886, 887, 894, 895, 897, 898, 907, 908, 912, 913, 914, 916, 927, 928, 931, 932, 933, 934, 936, 937, 938, 939, 940, 950, 951, 954, 976, 997. Ampliar l'índex (332 més) »
Abaqa
Abaqa (1234 - 1282) fou el segon kan mongol de Pèrsia (il-kan), successor del seu pare Hulegu.
Nou!!: Història d'Isfahan і Abaqa · Veure més »
Abarquh
Abarquh o Abarkuh és una ciutat del nord de Fars, a l'Iran.
Nou!!: Història d'Isfahan і Abarquh · Veure més »
Abas Bahadur
Abas Bahadur (apareix també com Abbas Bahadur i Abha Bahadur) (+1386) fou un amir (general) de Tamerlà considerat un dels seus fidels personals.
Nou!!: Història d'Isfahan і Abas Bahadur · Veure més »
Abbas I el Gran
Abbas I de Pèrsia, també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.
Nou!!: Història d'Isfahan і Abbas I el Gran · Veure més »
Abbas III
Abbas III (1732 - 1740) fou xa safàvida de Pèrsia (1732 - 1736).
Nou!!: Història d'Isfahan і Abbas III · Veure més »
Abd-al-Màlik ibn Attaix
Abd-al-Màlik ibn Attaix fou daï ismaïlita de Pèrsia.
Nou!!: Història d'Isfahan і Abd-al-Màlik ibn Attaix · Veure més »
Abd-Al·lah ibn Muàwiya
Abd-Al·lah ibn Muàwiya, de nom complet Abd-Al·lah ibn Muàwiya ibn Abd-Al·lah ibn Jàfar ibn Abi-Tàlib, fou un noble haiximita que dirigí una revolució talibita (alides) a l'Iran occidental (744-747).
Nou!!: Història d'Isfahan і Abd-Al·lah ibn Muàwiya · Veure més »
Abu Said Bahadur Khan
Abu-Saïd Bahadur-Khan (Ujan, 2 de juny de 1305-Karabagh, 30 de novembre de 1335), fou el novè Il-kan de Pèrsia, fill i successor d'Oljeitu, i la seva mare era Hajji Khatun.
Nou!!: Història d'Isfahan і Abu Said Bahadur Khan · Veure més »
Abu-Abd-Al·lah al-Baridí
Abu-Abd-Al·lah al-Hassan al-Baridí o, més senzillament, Abu-Abd-Al·lah al-Baridí fou el gran dels tres fills d'al-Baridi.
Nou!!: Història d'Isfahan і Abu-Abd-Al·lah al-Baridí · Veure més »
Abu-Ishaq Jamal-ad-Din
Abu-Ishaq Jamal-ad-Din (Abu Ishaq Indju Djamal al-Din Xah Xaykh Abu Ishaq ibn Mahmud Xah Indju) fou un governant del Fars, Iraq Adjemí (Isfahan) i part del sud de l'Iran del 1343 al 1354 probablement amb el títol de sultà o xa (shah), però inicialment com a amir.
Nou!!: Història d'Isfahan і Abu-Ishaq Jamal-ad-Din · Veure més »
Abu-Kalijar
Abu-Kalijar al-Marziban ibn Sultan-ad-Dawla (Bàssora, maig/juny del 1009 - 1048) fou un soldà buwàyhida.
Nou!!: Història d'Isfahan і Abu-Kalijar · Veure més »
Abu-Múslim
Abu-Múslim Abd-ar-Rahman ibn Múslim al-Khurassaní, més conegut senzillament com a Abu-Múslim — en persa ابو مسلمخراسانى; en àrab أبو مسلمعبد الرحمن بن مسلمالخراساني— (700 - 755) fou el cap de la revolució abbàssida al Khurasan.
Nou!!: Història d'Isfahan і Abu-Múslim · Veure més »
Agha Muhàmmad Khan Qajar
Agha Muhammad Xah o Agha Muhammad Khan Qajar (1742-1797) fou el fundador de la dinastia qajar de Pèrsia.
Nou!!: Història d'Isfahan і Agha Muhàmmad Khan Qajar · Veure més »
Al-Hajjaj ibn Yússuf
Moneda d'al-Hajjaj ibn Yússuf Abu-Muhàmmad al-Hajjaj ibn Yússuf ibn al-Hàkam ibn Aqil ath-Thaqafí, més conegut simplement com a al-Hajjaj ibn Yússuf — o — (Taïf, 661 - Wasit, 714), fou un destacat general i governador omeia, membre del clan Ahlaf dels Banu Thaqif, nascut en una humil família de portadors de pedres.
Nou!!: Història d'Isfahan і Al-Hajjaj ibn Yússuf · Veure més »
Al-Hàssan ibn Sahl
Al-Hàssan ibn Sahl ibn Zadhanfarukh o, més senzillament, Al-Hàssan ibn Sahl (? - Fam al-Silh, 850/851) fou un visir i governador abbàssida al servei d'al-Mamun.
Nou!!: Història d'Isfahan і Al-Hàssan ibn Sahl · Veure més »
Al-Mansur (abbàssida)
Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Mansur ibn Muhàmmad ibn Alí, més conegut simplement pel seu làqab com a al-Mansur, (al-Humayma, a l'est del Jordà, 709/713 - camí de la Meca, 775) fou califa abbàssida de Bagdad (754-775).
Nou!!: Història d'Isfahan і Al-Mansur (abbàssida) · Veure més »
Al-Qàhir (abbàssida)
Abu-Mansur Muhàmmad al-Qàhir bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Qàhir (899-951), califa abbàssida de Bagdad (931-934).
Nou!!: Història d'Isfahan і Al-Qàhir (abbàssida) · Veure més »
Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad
Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Rústam Duixmanziyar ibn Marzuban o, més senzillament, Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Duixmanziyar, també conegut com a Ibn Kakuya o Pisar-i Kaku (mort en 1041) fou un cap militar daylamita i fundador de l'efímera dinastia kakúyida que va governar el Djibal i, més tard, sota domini seljúcida, a Abarkuh i Yazd.
Nou!!: Història d'Isfahan і Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad · Veure més »
Alà-ad-Din Juwayní
Alà-ad-Din Atà-Màlik ibn Muhàmmad (al-)Juwayní, més conegut senzillament com a Alà-ad-Din Juwayní (1226-1283) fou un governador i historiador persa.
Nou!!: Història d'Isfahan і Alà-ad-Din Juwayní · Veure més »
Alà-ad-Din Tekix
Alà-ad-Din Tekix fou khwarizmshah de Khwarizm del 1172 al 1200.
Nou!!: Història d'Isfahan і Alà-ad-Din Tekix · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Història d'Isfahan і Alexandre el Gran · Veure més »
Alikeh Kukeltaix
Ala al-Din Alikeh Kukeltaix (+1440) fou un amir de Xah Rukh (segle XV).
Nou!!: Història d'Isfahan і Alikeh Kukeltaix · Veure més »
Alp Arslan
Bocaccio. Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg (1029/1030-1073) fou el segon sultà seljúcida (1063-1073) fill de Çağrı Beg Dawud.
Nou!!: Història d'Isfahan і Alp Arslan · Veure més »
Amr ibn al-Layth
Amr ibn al-Layth fou un general persa, germà i successor de Yaqub ibn al-Layth fundador de la dinastia safàrida del Sistan.
Nou!!: Història d'Isfahan і Amr ibn al-Layth · Veure més »
Antígon Monoftalm
Antígon Monoftalm o Antígon el Borni (en Antigonus; vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.
Nou!!: Història d'Isfahan і Antígon Monoftalm · Veure més »
Anuixirwan ibn Manuixihr
Anuixirwan ibn Manuixihr ibn Kabus (mort vers 1050) fou sobirà de la dinastia d'emirs ziyàrides de Tabaristan i Gurgan al.
Nou!!: Història d'Isfahan і Anuixirwan ibn Manuixihr · Veure més »
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Nou!!: Història d'Isfahan і Aq Qoyunlu · Veure més »
Araxes
Araxes (llatinització del nom en armeni i rus, conegut també com a Aras, Araks, Arax, Araxi, Araz o Yeraskh; en armeni Արաքս; en farsi ارس; en turc Aras; en àzeri Araz; en kurd Aras o Araz; en rus Аракс) és un riu de la regió del Caucas, que fa frontera entre Turquia, l'Iran, l'Azerbaidjan i Armènia.
Nou!!: Història d'Isfahan і Araxes · Veure més »
Arrajan
Arrajan o Arradjan és una ciutat medieval de l'Iran al Fars que va donar nom a un districte entre Khuzestan i Fars.
Nou!!: Història d'Isfahan і Arrajan · Veure més »
Arran (regió)
Arran és el nom que va portar a partir de la dominació musulmana la regió situada entre el Kura i l'Araxes.
Nou!!: Història d'Isfahan і Arran (regió) · Veure més »
Arsàcides
Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides.
Nou!!: Història d'Isfahan і Arsàcides · Veure més »
Atabeg
Atabeg fou un títol d'alt dignatari sota els seljúcides.
Nou!!: Història d'Isfahan і Atabeg · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Història d'Isfahan і Azerbaidjan · Veure més »
Azraquisme
Lazraquisme (de l'àrab الأزارقة, al-azāriqa, del nom del seu fundador, Ibn al-Àzraq) va ser una branca molt radical de l'islam sorgida del kharigisme a Pèrsia l'any 685, fundada per Nafi ibn al-Àzraq al-Hanafí al-Handhalí.
Nou!!: Història d'Isfahan і Azraquisme · Veure més »
Çaldiran
Çaldiran (antigament Čaldiran) és una plana al nord-oest de l'Azerbaidjan iranià a la frontera amb Turquia, famosa per la batalla decisiva lliurada el 23 d'agost de 1514 en què els otomans van obtenir una gran victòria sobre els safàvides perses.
Nou!!: Història d'Isfahan і Çaldiran · Veure més »
Àdud-ad-Dawla
Abu-Xujà Fannà Khusraw, més conegut pel seu làqab Àdud-ad-Dawla (Isfahan 24 de setembre del 936 - Bagdad, 26 de març de 983) fou un sobirà buwàyhida fill de l'amir al-umarà buwàyhida Rukn-ad-Dawla Hàssan ibn Búyah (o Buwayh).
Nou!!: Història d'Isfahan і Àdud-ad-Dawla · Veure més »
Àhmad ibn Abd-al-Màlik ibn Attaix
Àhmad ibn Abd-al-Màlik ibn Attaix (mort el 1107) fou un daï (missioner) i líder ismaïlita del i començament del XII, del temps del soldà Barkyaruq, i contemporani d'Al-Hàssan as-Sabbah, el cap d'Alamut.
Nou!!: Història d'Isfahan і Àhmad ibn Abd-al-Màlik ibn Attaix · Veure més »
Àhmad ibn Ismaïl
Abu-Nasr Àhmad ibn Ismaïl as-Samaní o bé, simplement, Àhmad (II) ibn Ismaïl (mort 914) fou un emir samànida conegut, per la seva mort violenta, com al-Amir aix-Xahid, en àrab, o Amir-i Shahid, en persa, literalment ‘l'Emir Màrtir’.
Nou!!: Història d'Isfahan і Àhmad ibn Ismaïl · Veure més »
Àhmad Sanjar
Àhmad Sanjar,(nom complet en persa/àrab: ʾAbū al-ḥāriṯ Muʿizz ad-Dunya wa ad-Dīn ʿaḍad ad-Dawla ʾAḥmad Sanjar ibn Malikšāh,أبو الحارث معز الدنيا و الدين "عضد الدولة" أحمد سنجر بن ملكشاه; (Muïzz-ad-Dunya wa ad-Din: en àrab "honor del poder i de la religió"; Adhad-ad-Dawla: "suport de la dinastia també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan. Va néixer el novembre de 1084 (o de 1086), fill de Màlik-Xah I i una concubina. A la mort del seu germanastre Muhàmmad Tapar el 1118, va esdevenir sultà mentre que el seu nebot Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, fill de Muhàmmad Tapar, regnava sobre l'Iraq. Va morir el 8 de maig de 1157 després de la conquesta del seu regne pel xa de Khwarizm Il-Arslan. per Charles Cawley, 2006-07 de la Foundation for Medieval Genealogy.
Nou!!: Història d'Isfahan і Àhmad Sanjar · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Història d'Isfahan і Bagdad · Veure més »
Barkyaruq
Abu-al-Mudhàffar Rukn-ad-Dunya-wa-d-Din Barkyaruq ibn Jalal-ad-Dawla Màlik-Xah, més conegut senzillament pel seu sobrenom Barkyaruq (sobrenom que provindria de l'expressió turquesa Berk Yaruq, que significa ‘llum constant’, ‘llum ferma’) (?, 1079/1080 - Barudjird, 1105) fou el quart sultà seljúcida (1094–1105).
Nou!!: Història d'Isfahan і Barkyaruq · Veure més »
Barudjird
Barudjird o Burudjird és una ciutat del Luristan a l'Iran, a la carretera entre Hamadan i al-Ahwaz, via Khurramabad.
Nou!!: Història d'Isfahan і Barudjird · Veure més »
Batalla d'Ankara
La batalla d'Ankara, d'Angora o Cubukovasi, va tenir lloc el 20 de juliol de 1402 entre Baiazet I, soldà de l'Imperi Otomà, i Tamerlà (Temür), a la plana de Çubuk, al nord/nord-est de la ciutat d'Ankara, a Anatòlia, Turquia.
Nou!!: Història d'Isfahan і Batalla d'Ankara · Veure més »
Baydu
Baydu (o Baidu, rus Байду) (mort 1295) fou el sisè dels il-kans de Pèrsia, net d'Hulagu.
Nou!!: Història d'Isfahan і Baydu · Veure més »
Baykara
Baikara, Baykara o Baïkara (1392/1393-1417/1417 o 1423) fou un príncep timúrida, net de Tamerlà i fill d'Umar Xaikh (que va morir el 1391, abans que Tamerlà).
Nou!!: Història d'Isfahan і Baykara · Veure més »
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Nou!!: Història d'Isfahan і Bàssora · Veure més »
Bistam Jagir
Bistam Jagir (també Chakir o Jakir) fou un cap turcman de l'Azerbaidjan, fill del beg Jagir (o Chakir).
Nou!!: Història d'Isfahan і Bistam Jagir · Veure més »
Burhan al-Din Abd al-Samad
Burhan al-Din Abd al-Samad (+ 1432) fou un amir (general) al servei de Tamerlà primer i després d'Iskandar i de Xah Rukh.
Nou!!: Història d'Isfahan і Burhan al-Din Abd al-Samad · Veure més »
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Nou!!: Història d'Isfahan і Buwàyhides · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Història d'Isfahan і Califat Abbàssida · Veure més »
Caravanserrall
Caravanserrall de Karaj, Iran, època safàvida Caravanserrall i actual hotel a Shaki (Azerbaidjan) Un caravanserrall (del persa, كاروان caravan, 'viatgers' i سرا sarayı, 'hostal', 'refugi', 'palau') o khan era un edifici situat al llarg de les grans vies de comunicació del món musulmà (especialment les de la ruta de la Seda), destinat a acollir les caravanes a la fi d'una etapa de viatge.
Nou!!: Història d'Isfahan і Caravanserrall · Veure més »
Cobànides
Mapa Cobànides o Cubànides (Čubànides o Čobànides, Cupànides o Copànides, Cupanites o Cubanites, persa سلسله امرای چوپانی Amir Chupani) fou una dinastia d'amirs mongols.
Nou!!: Història d'Isfahan і Cobànides · Veure més »
Daï
Daï —— fou un títol musulmà.
Nou!!: Història d'Isfahan і Daï · Veure més »
Dai
* Dai o tais ètnia del Yunnan, a la Xina.
Nou!!: Història d'Isfahan і Dai · Veure més »
Daylam
Daylam és una regió de l'Iran formada per la part alta del Gilan, al vessant septentrional de les muntanyes Alburz.
Nou!!: Història d'Isfahan і Daylam · Veure més »
Daylamites
Daylamites també es diuen algunes dinasties o poders individuals que van governar principalment a l'Azerbaidjan i a la plana iraniana, i que tingueren origen en el Daylam o estigueren dirigides per natius de Daylam, essent les més conegudes les dels musafírides, ziyarids i els shaddàdides.
Nou!!: Història d'Isfahan і Daylamites · Veure més »
Derguzin
Derguzin (Der Guzin o Der Gujin) fou una petita població al cantó d'Alem a l'Iraq Ajamita i després capital d'un cantó separat, esmentada des del temps dels seljúcides, a mig cami entre Zanjan i Hamadan.
Nou!!: Història d'Isfahan і Derguzin · Veure més »
Dinastia afxàrida
Mapa del territori regit per la dinastia afxàrida La dinastia afxàrida fou una dinastia de Pèrsia i l'Afganistan (1736-1796) fundada per Nàdir-Xah de la tribu turca dels afxar, branca dels qirqlu.
Nou!!: Història d'Isfahan і Dinastia afxàrida · Veure més »
Dinastia Zand
La dinastia Zand fou una nissaga que va regnar sobre Pèrsia de 1750 a 1794.
Nou!!: Història d'Isfahan і Dinastia Zand · Veure més »
Dinavar
Dinavar (àrab Dinawar) fou una vila del Djibal que va existir a l'edat mitjana a la vora del canal Cam-i Dinawar, prop de Kermanshah.
Nou!!: Història d'Isfahan і Dinavar · Veure més »
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Nou!!: Història d'Isfahan і Diyarbakır · Veure més »
Dulàfides
Els dulàfides o Banu Dúlaf foren una dinastia que controlà el Jibal, a Pèrsia, en època abbàssida.
Nou!!: Història d'Isfahan і Dulàfides · Veure més »
Elam
Elam, casa reial Elam fou un regne de la part sud-oest Khuzestan de l'actual Iran, constituït per una federació de regnes o regions de població elamita.
Nou!!: Història d'Isfahan і Elam · Veure més »
Fakhr-ad-Dawla
Fakhr-ad-Dawla Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hàssan, més conegut simplement pel seu làqab com a Fakhr-ad-Dawla (952-997) fou el tercer fill del sultà buwàyhida o búyida Rukn-ad-Dawla.
Nou!!: Història d'Isfahan і Fakhr-ad-Dawla · Veure més »
Faràmurz ibn Muhàmmad
Zahir al-Din Shams al-Muluk Abu Mansur Faramurz ibn Muhammad o Dhàhir-ad-Din Xams-al-Muluk Abu-Mansur Faràmurz ibn Muhàmmad ((en àrab Ẓahīr al-Dīn Xams al-Mulūk Abū Manṣūr Farāmurz, apareix també com Faramurz o Faramruz) fou emir kakúyida d'Isfahan i més tard de Yazd, fill i successor el 1041/1042 de l'emir kakúyida (d'origen daylamita i al servei dels buwàyhides i que havien forjat un domini independent) del Jibal, Ala al-Dawla Muhammad ben Dusmanshiyar. Va regnar a Isfahan del 1041/1042 al 1051 i després a Yadz i deixa de ser esmentat el 1063 per la qual cosa se suposa que va morir probablement abans del 1070. El 1037 Ala al-Dawla Muhammad va fortificar Isfahan contra les primeres incursions de les bandes d'oghuz procedents del Khurasan. Encara en vida del seu pare aquest el va enviar al seljúcida Toghrul Beg, en nom del qual llegia la khutba, per lluitar contra els gaznèvides, i va estar present a la batalla de Dandakan del 23 de maig de 1040 que va donar el Khurasan als seljúcides, els gaznèvides van deixar de ser un problema pels kakúyides, però es va iniciar l'amenaça seljúcida. Després del triomf, Toghril Beg va concedir Rayy a Faramurz. Al cap d'un any i mig va pujar al tron d'Isfahan a la mort del seu pare (1041/1042), mentre el seu germà Abu Kalidjar Garshasp I rebia Hamadan i Nihawand com a subordinat. Els drets sobre Isfahan li foren disputats pel seu germà Abu Harb que va demanar ajut al buwàyhida de Fars Abu Kalidjar Imad al-Din, però el va poder derrotar, però després el perill foren els seljúcides. Toghrul Beg va anar a Isfahan i va rebre tribut de Fararmuz que va fer llegir la khutba en el seu nom (1042/1043). Després l'expedició Toghril va anar a Hamadan on Abu Kalidjar Garshasp I també va jurar obediència. Però quan Toghrul es va retirar, Fararmuz i el seu germà de Hamadan es van aliar al buwàyhida Abu Kalidjar Imad al-Din, i va desconèixer al seljúcida; el mateix van fer els caps locals kurds, en orde a presentar un front comú contra els atacs de les bandes oghuz. Toghril va retornar el 1046/1047 i va assetjar la ciutat (i va enviar al seu cosí Ibrahim Inal a Hamadan); Fararmuz es va tornar a sotmetre en les mateixes condicions que abans i altra vegada, i les monedes mostren que el reconeixement fou efectiu per un temps, però quan Toghrul va ser lluny o ocupat en altres afers, el va desconèixer. Toghrul va retornar per tercera vegada el 1050 i va assetjar Isfahan que va capitular al cap d'un any (maig del 1051). Els murs de la ciutat foren arrasats i aviat Toghrul hi va instal·lar la seva capital (fins aleshores a Rayy, segurament des de 1043). Faramurz va obtenir en la capitulació, com a compensació, les ciutats de Yazd i Abarkuh, on va governar la resta de la seva vida com un fidel vassall seljúcida. Fou un dels delegats que sota la direcció de Kunduri van demanar la mà de la filla del califa al-Qàïm per a Toghrul Beg (1061) i va acompanyar al sultà a Bagdad quan hi va anar per casar-se el 1063. Va rebre alguns honors a la cort i el títol de Shams al-Mulk Va morir algun temps després (vers 1070) i el va succeir el seu fill Muayyid al-Dawla (també Ala al-Dawla) Ali ibn Faramurz.
Nou!!: Història d'Isfahan і Faràmurz ibn Muhàmmad · Veure més »
Fasa
Fasa o Pasa (persa: فسا) és una ciutat de l'Iran a la província de Fars.
Nou!!: Història d'Isfahan і Fasa · Veure més »
Fat·h-Alí Xah Qajar
Fat·h-Alí Xah Qajar (25 de setembre de 1772-23 d'octubre de 1834) nascut Baba-Khan, fou el segon xa de la dinastia qajar de Pèrsia.
Nou!!: Història d'Isfahan і Fat·h-Alí Xah Qajar · Veure més »
Fe babí
La Fe babí és una religió que va ser fundada el maig de 1844 quan un jove mercader de la ciutat iraniana de Xiraz anuncià que era el qàïm promès ("el qui s'aixecarà": nom amb el qual es coneix una figura profètica futura de l'islam xiïta).
Nou!!: Història d'Isfahan і Fe babí · Veure més »
Garmsir
Garmsir és una població de l'Afganistan, capital del districte de Garmsir a la província de Helmand.
Nou!!: Història d'Isfahan і Garmsir · Veure més »
Gaznèvides
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.
Nou!!: Història d'Isfahan і Gaznèvides · Veure més »
Gazni
Gazni (també Ğaznī, Ghazni, Gazna, Ghazna) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Ghazni amb una població de 141.000 habitants (2006).
Nou!!: Història d'Isfahan і Gazni · Veure més »
Ghulam
Un ghulam —en àrab غلام, ḡulām, en plural ghilman غلمان, ḡilmān, o també ghulams— és, segons l'islam, un jove servent immortal del Paradís que, amb les seves complementàries femenines anomenades hurís, estarà al servei dels musulmans justos.
Nou!!: Història d'Isfahan і Ghulam · Veure més »
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Nou!!: Història d'Isfahan і Gran Khorasan · Veure més »
Gran Visir
El Gran Visir concedint audiència ''sota la cúpula'' Gran Visir, en Turc Sadr-ı Azam o Sadrazam (en Otomà: صدر اعظمor وزیر اعظم), deriva de la paraula persa visir (وزير).
Nou!!: Història d'Isfahan і Gran Visir · Veure més »
Gulpayagan
Gulpayagan, Gulpaigan o Golpāyegān és una ciutat de l'Iran a la província d'Isfahan a uns 145 km al nord-oest d'aquesta ciutat.
Nou!!: Història d'Isfahan і Gulpayagan · Veure més »
Hafiz-i Abru
Abd-Al·lah ibn Luft Al·lah ibn Abd-ar-Raixid, conegut pel làqab de Hafiz-i Abru (? - 1430), fou un historiador persa de l'època timúrida (Tamerlà i Xah Rukh).
Nou!!: Història d'Isfahan і Hafiz-i Abru · Veure més »
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Nou!!: Història d'Isfahan і Hamadan · Veure més »
Hasan Kücük
Hasan Kücük o Hasan Küçük, també Hasan-i Kuček, Hasan-i Kučik o Hasan Kučak (حسن کوچک), (vers 1319 – 15 de desembre de 1343) fou un príncep cobànida, fill de Timurtash Coban.
Nou!!: Història d'Isfahan і Hasan Kücük · Veure més »
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Nou!!: Història d'Isfahan і Herat · Veure més »
Ibn Battuta
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Battuta, més conegut simplement com a Ibn Battuta (Tànger, 25 de febrer de 1304 – 1368 o 1369), va ser un viatger, explorador i ulema (erudit musulmà) amazic de l'època de la dinastia marínida que és conegut pels seus viatges anomenats Rihla.
Nou!!: Història d'Isfahan і Ibn Battuta · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: Història d'Isfahan і Il-kanat · Veure més »
Imad al-Din Sultan Ahmad
Imad al-Din Sultan Ahmad ibn Muhammad ibn al-Muzaffar ibn al-Mansur ibn al-Hajji (nascut 1340, + 1393) fou un príncep muzaffàrida, que va governar a Kirman del 1358 al 1365 i del 1384 al 1393.
Nou!!: Història d'Isfahan і Imad al-Din Sultan Ahmad · Veure més »
Imad-ad-Dawla
Alí ibn Buwayh o Buya, més tard conegut amb el làqab d'Imad-ad-Dawla (? - 949), fou un dels tres germans fundadors de la dinastia buwàyhida.
Nou!!: Història d'Isfahan і Imad-ad-Dawla · Veure més »
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Nou!!: Història d'Isfahan і Imperi Aquemènida · Veure més »
Imperi Mede
L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.
Nou!!: Història d'Isfahan і Imperi Mede · Veure més »
Imperi Mogol
L'imperi mogol fou un imperi turc-musulmà que dominà una gran part del subcontinent indi entre els anys 1527 i 1707.
Nou!!: Història d'Isfahan і Imperi Mogol · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Història d'Isfahan і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Nou!!: Història d'Isfahan і Imperi Safàvida · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Història d'Isfahan і Imperi Sassànida · Veure més »
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Història d'Isfahan і Imperi Selèucida · Veure més »
Indjúida
La dinastia indjúida o dels indjúides fou una dinastia que va governar Fars i Isfahan al (vers 1303-1357).
Nou!!: Història d'Isfahan і Indjúida · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Història d'Isfahan і Iraq · Veure més »
Iraq ajamita
mapa del Jibal LIraq ajamita (literalment ‘Iraq dels perses’) fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Història d'Isfahan і Iraq ajamita · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Història d'Isfahan і Isfahan · Veure més »
Ishpabadh
Ishpabadh o ispahbadh (‘cap de l'exèrcit’) és la forma darrera d'un càrrec persa d'època preislàmica que va subsistir a Pèrsia, a la zona de la mar Càspia i part del Khurasan, fins a les invasions mongoles.
Nou!!: Història d'Isfahan і Ishpabadh · Veure més »
Iskandar ibn Úmar Xaykh
Iskandar ibn Úmar Xaykh (Uzgand, 25 d'abril de 1384 - Isfahan, 1415) fou un príncep timúrida, fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.
Nou!!: Història d'Isfahan і Iskandar ibn Úmar Xaykh · Veure més »
Ismaïl I
Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.
Nou!!: Història d'Isfahan і Ismaïl I · Veure més »
Ismaïlisme
Lismaïlisme (esmāʿiliyān) és un dels corrents de l'islam xiïta.
Nou!!: Història d'Isfahan і Ismaïlisme · Veure més »
Istakhr
Istakhr o, erròniament, Ishtakhr (persa pahlevi: Stakhr, armeni: Stahr; siríac; Israhr; hebreu: Istahar) fou una ciutat de Fars a uns 5 km al nord de Persèpolis.
Nou!!: Història d'Isfahan і Istakhr · Veure més »
Jafar Khan Zand
Jafar Khan Zand (+1789) fou un xa de Pèrsia de la dinastia Zand.
Nou!!: Història d'Isfahan і Jafar Khan Zand · Veure més »
Jahan Malik
Jahan Malik (+1408) fou un amir al servei de Xah Rukh.
Nou!!: Història d'Isfahan і Jahan Malik · Veure més »
Jahan-Xah
Jahan-Xah (àzeri en alfabet àrab) (1397 - 11 de novembre del 1467) fou emir i sultà dels qara qoyunlu (1438-67), el més gran de la dinastia sota el qual els seus dominis van arribar a la seva màxima extensió i poder.
Nou!!: Història d'Isfahan і Jahan-Xah · Veure més »
Jalal-ad-Din Mangubertí
Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.
Nou!!: Història d'Isfahan і Jalal-ad-Din Mangubertí · Veure més »
Jibal
Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.
Nou!!: Història d'Isfahan і Jibal · Veure més »
Kaixan
Kaixan és una ciutat del Jibal (Mèdia) a la província d'Isfahan, Iran, amb una població de 272.359 habitants el 2005.
Nou!!: Història d'Isfahan і Kaixan · Veure més »
Kandahar
Kandahar o Qandahar és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.
Nou!!: Història d'Isfahan і Kandahar · Veure més »
Karadj
Karadj (també Karadj Abi Dulaf o al-Karaf) fou una antiga vila del Djibal a l'Iran, de situació exacta desconeguda, però segurament al sud-est de Hamadan, a mig camí entre aquesta ciutat i Isfahan.
Nou!!: Història d'Isfahan і Karadj · Veure més »
Karim Khan Zand
Muhammad Karim, conegut com a Karim Khan Zand, (? - Xiraz, 2 de març de 1779) fou sobirà (no pas xa) de Pèrsia, de la dinastia dels Zand.
Nou!!: Història d'Isfahan і Karim Khan Zand · Veure més »
Khalil Sultan
Khalil Sultan ibn Miran Shah ibn Timur (Herat, 14 de juliol de 1384 - Rayy, 2 o 3 de novembre de 1411) fou un príncep timúrida net de Tamerlà i fill de Miran Shah i de la princesa genguiskhànida (per via materna) Sevin Beg Khanzada, coneguda com a Khan Zade, que va estar casada en primeres noces amb Jahangir fill de Tamerlà i fou la mare de Muhammad Sultan ibn Jahangir, el primer successor designat per Tamerlà que va morir el 1403.
Nou!!: Història d'Isfahan і Khalil Sultan · Veure més »
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Nou!!: Història d'Isfahan і Kharigisme · Veure més »
Khorasan
* Gran Khorasan, regió que comprèn territoris avui dia de l'Iran, l'Afganistan i el Turkmenistan.
Nou!!: Història d'Isfahan і Khorasan · Veure més »
Khorasan (província del Califat)
Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.
Nou!!: Història d'Isfahan і Khorasan (província del Califat) · Veure més »
Khutba
La khutba és el sermó del khatib, que el fa abans de l'oració del divendres, així com en alguns serveis religiosos en ocasions especials, com a la celebració de les dues festes islàmiques principals, Al-Id al-Kabir i Id al-Fitr.
Nou!!: Història d'Isfahan і Khutba · Veure més »
Khuzestan
Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.
Nou!!: Història d'Isfahan і Khuzestan · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Història d'Isfahan і Khwarizm · Veure més »
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Nou!!: Història d'Isfahan і Kirman · Veure més »
Kufa
Situació de Kufa a l'Iraq actual Kufa és una ciutat d'Iraq, a la riba del riu Eufrates, uns 170 km al sud de Bagdad i 10 km al nord-est de Najaf.
Nou!!: Història d'Isfahan і Kufa · Veure més »
Kuhistan
Kuhistan és una regió del Khorasan al sud de Nishapur fins al Sistan, rodejada per totes parts pel gran desert salat de l'altiplà central iranià, amb diversos grups d'oasis dispersos.
Nou!!: Història d'Isfahan і Kuhistan · Veure més »
Kurds
Zones habitades pels kurds l'any 1992 Els kurds són un poble d'origen indoeuropeu, possiblement descendent dels medes, que habita a la regió muntanyosa del Kurdistan, al sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Història d'Isfahan і Kurds · Veure més »
Lur-i Kučik
Els atabegs del Petit Luristan (Lur-i Kučik) foren una dinastia de sobiras amb títol d'atabegs que va governar part del territori de Lurstan entre 1184 i 1597 amb capital a Khurramabad que en el i fins al XIV portava el nom de Diz-i Siyah.
Nou!!: Història d'Isfahan і Lur-i Kučik · Veure més »
Mahmud ibn Màlik-Xah
Nàssir-ad-Din Mahmud I ibn Màlik-Xah fou sultà seljúcida (1092–1093).
Nou!!: Història d'Isfahan і Mahmud ibn Màlik-Xah · Veure més »
Majd-ad-Dawla
Abu-Tàlib Rústam Majd-ad-Dawla Kahf-al-Umma ibn Fakhr-ad-Dawla, més conegut senzillament pel seu làqab com Majd-ad-Dawla, fou emir buwàyhida de Rayy i el Jibal (997-1029).
Nou!!: Història d'Isfahan і Majd-ad-Dawla · Veure més »
Mamelucs
200x200px Els mamelucs (literalment ‘posseïts (per)’, ‘esclaus’) van ser uns soldats d'origen esclau convertits a l'islam que servien els califes i els soldans aiúbides durant l'edat mitjana.
Nou!!: Història d'Isfahan і Mamelucs · Veure més »
Maragha
Mesquita Maragha o Maragheh és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.
Nou!!: Història d'Isfahan і Maragha · Veure més »
Mardawidj ibn Ziyar
Abu-l-Hajjaj Mardawij ibn Ziyar ibn Wardanxah o, més senzillament, Mardawij ibn Ziyar fou un general daylamita, emir del Jibal (931-935) i fundador de la dinastia ziyàrida.
Nou!!: Història d'Isfahan і Mardawidj ibn Ziyar · Veure més »
Mashad
emam reza Mashad (de l'àrab, literalment ‘santuari’, ‘tomba d'un màrtir’) és la segona ciutat més gran en població de l'Iran i una de les ciutats santes de l'islam.
Nou!!: Història d'Isfahan і Mashad · Veure més »
Massud I ibn Mahmud
Abu-Saïd Massud I ibn Mahmud Xihab-ad-Dawla Jamal-al-Mil·la o, més senzillament, Massud I ibn Mahmud (998-1040) fou sultà gaznèvida (1030-1040), fill del sultà Mahmud ben Sebuktegin.
Nou!!: Història d'Isfahan і Massud I ibn Mahmud · Veure més »
Masud Xah Djalal al-Din
Masud Shah Djalal al-Din (+ 1342) fou emir indjúida de Fars.
Nou!!: Història d'Isfahan і Masud Xah Djalal al-Din · Veure més »
Mazandaran
Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.
Nou!!: Història d'Isfahan і Mazandaran · Veure més »
Màlik Aixraf
Màlik Aixraf (mort el 1357) fou un príncep cobànida, fill de Timurtaix Coban, i darrer sobirà de la família.
Nou!!: Història d'Isfahan і Màlik Aixraf · Veure més »
Màlik-Xah I
Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fat·h Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou gran soldà seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi Seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.
Nou!!: Història d'Isfahan і Màlik-Xah I · Veure més »
Miran Xah
Muizz al-Din Miran Xah (?, 1366 o 1367 - Tabriz, 16 d'abril de 1408) —en persa میران شاہ— fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek.
Nou!!: Història d'Isfahan і Miran Xah · Veure més »
Muàyyid-ad-Dawla
Muàyyid-ad-Dawla Abu-Mansur Buya ibn Rukn-ad-Dawla Hàssan, més conegut simplement com Muàyyid-ad-Dawla, fou emir buwàyhida d'Isfahan, Rayy i la major part del Djibal.
Nou!!: Història d'Isfahan і Muàyyid-ad-Dawla · Veure més »
Mubariz al-Din Shah Yahya
Mubariz al-Din Shah Yahya ibn al-Muzaffar ben Mansur (8 de juny de 1343-1393) fou un príncep muzaffàrida que va governar habitualment Yadz (1353-1393) i per períodes breus a Isfahan (1384-1385) i a Xiraz 1387-1388.
Nou!!: Història d'Isfahan і Mubariz al-Din Shah Yahya · Veure més »
Mugan
Mugan, Mughan, Mughan o Mukan o país Talix, Talish o Talyx és una regió de l'Azerbaidjan, que forma la seva part més meridional.
Nou!!: Història d'Isfahan і Mugan · Veure més »
Muhammad Xah Qajar
Muhammad Xah Qajar o محمد شاه قاجار Muhammad Mirza (5 de gener de 1808 - 4 de setembre de 1848) fou xa de la dinastia qajar de Pèrsia (1735-1748) fill d'Abbas Mirza.
Nou!!: Història d'Isfahan і Muhammad Xah Qajar · Veure més »
Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah
Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah (1383 - 1407) fou un príncep timúrida fill de Miran Xah i net de Tamerlà.
Nou!!: Història d'Isfahan і Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah · Veure més »
Muhàmmad ibn Màlik-Xah
Abu-Xujà Ghiyath-ad-Dunya wa-d-Din Muhàmmad ibn Màlik-Xah o, més senzillament, Muhàmmad ibn Màlik-Xah (gener de 1082-abril de 1118) conegut també com a Muhàmmad I (Muhammad I Tapar o Muhammad I ibn Malik Shah, fou gran sultà seljúcida (1105-1118) a l'Iraq i Pèrsia occidental. El seu malnom "Tapar" vol dir "El que aconsegueix" o "El que troba". Era germanastre de Barkyaruq i va rebre l'Azerbaidjan i l'Arran quan el seu germà va pujar al tron el 1092. El seu germà Sanjar va rebre els territoris orientals. Tant Sandjar com Muhammad eren germans de Barkyaruq per part de pare però eren de diferent mare i foren incitats a la revolta per Majd al-Mulk, fill de Nizam al-Mulk que havia perdut el càrrec de visir per decisió de Barkyaruq, en favor d'un germà, Muayyid al-Mulk, que era el seu rival i que després va donar suport a Muhàmmad. Una guerra civil va seguir amb constants canvis d'aliança i en la qual la victòria afavoria de vegades a uns i de vegades a altres. Un acord va establir que Muhammad governaria Azerbaidjan i Armènia sota sobirania de Barkyaruq, però Muhammad no va quedar satisfet i aviat va reprendre la lluita i fou derrotat fugint a Armènia. Finalment Barkyaruq, malalt a causa d'aquestes guerres, va acabar acceptant el 1104 la partició del sultanat, conservant el Djibal amb Rayy i Tabaristan, Fars, Khuzestan, la meitat de l'Iraq i Hedjaz, mentre el seu germà Muhàmmad rebia l'altra meitat de l'Iraq, Isfahan, la frontera de l'oest, Azerbaidjan i Síria i l'encàrrec de fer la guerra santa. Sandjar per la seva banda, a l'Orient, havia de llegir la khutba en nom de Muhammad i en nom propi però no en nom de Barkyaruq, i rebia el títol de malik. El sultà Barkyaruq va morir l'any següent (1105) i encara que a Bagdad fou proclamat el seu fill Malik Shah II, Muhàmmad I el va eliminar (el va fer matar) i es va assegurar tot el poder. Es va haver d'enfrontar als prínceps seljúcides Mengü-Bars ibn Böri-Bars i a Kilidj Arslan ibn Sulayman ibn Kutlumush, que reclamaven territoris (1106-1107). El 1107 va nomenar visir a Nizam al-Mulk Dita al-Mulk Ahmad, germà de Muayyid al-Mulk. Un altre problema eren els amirs turcs i els caps àrabs: Kerbugha a l'alta Mesopotàmia i després el seu successor Djekermish (Čokermish), quasi independents a Mossul; els ortúquides al Diyar Bakr; els principats turcmans a Armènia i els rawwàdides a Ani, dels que va néixer el poder de Sukman al-Kutbi, antic oficial seljúcida, que es va proclamar Shah-i Armin a Akhlat; els mazyàdides a la Batiha; els senyors kurds a les muntanyes del Kurdistan i Luristan; les províncies de la mar Càspia amb les seves dinasties locals; i les zones muntanyoses del Khorasan; a més de senyories buwàyhides, i de grans oficials feudataris seljúcides, la més coneguda la dels fills de Bursuk a Tustar. L'emir mazyàdida Sadaka ibn Mansur, inicialment un aliat estret de Muhammad, fou derrotat i mort en combat l'hivern del 1107 a 1108. L'amir de Fars i Khuzestan, Čawli Sakawu es va sotmetre a Muhàmmad I que el va nomenar governador de Mossul en el lloc de l'amir Čokermish i el seu fill Zengi, i després altres amirs turcs foren enviats a governar Mossul, especialment els atabegs del seu fill Masud, Aq-Súnqur al-Bursuqí i Ay Aba Djuyush Beg (Čawush Beg). Muhàmmad I volia intervenir en ajut dels prínceps de Síria contra els croats. El senyor de Trípoli del Líban deposat, Fakhr al-Mulk ibn Ammar, es va refugiar a la seva cort i Muhàmmad va enviar forces a Trípoli que alleujar el setge a la que els croats la sotmetien. Amb el califa abbàssida, Muhàmmad I hi va tenir bones relacions i entre 11108 i 1110 una germana seva, Khatun al-Isma, es va casar amb el califa al-Mústadhhir (1094-1118). Amb el regne de Geòrgia va rebutjar un atac georgià a Gandja. Quant als kurds shabankara que feien atacs de pillatge al Fars, va fer una campanya de càstig que va encarregar a Čawli Sakawu al que va tornar a nomenar com a governador de Fars i Khuzestan. També va fer un atac contra els ismaïlites d'Alamut, poc abans de morir. Muhàmmad va morir l'abril de 1118 als 36 anys, d'una malaltia i el va succeir el seu fill i hereu Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah. Fou el darrer sultà gran seljúcida amb poder efectiu arreu dels seus dominis, i després d'ell ja es van imposar els atabegs turcs disminuint l'autoritat del sultà.
Nou!!: Història d'Isfahan і Muhàmmad ibn Màlik-Xah · Veure més »
Muhàmmad ibn Yaqut
Abu-Bakr Muhàmmad ibn Yaqut (mort en 935) fou un prefecte de la policia de Bagdad, hàjib o camarlenc i cap de l'exèrcit durant el Califat Abbàssida.
Nou!!: Història d'Isfahan і Muhàmmad ibn Yaqut · Veure més »
Muhàmmad Sadik Khan Zand
Muhàmmad Sadiq Khan-e Zand o Muhàmmad Sadik Khan Zand (1760-1779) fou un membre de la dinastia Zand germà de Karim Khan Zand.
Nou!!: Història d'Isfahan і Muhàmmad Sadik Khan Zand · Veure més »
Muhàmmad Sultan ibn Jahangir
Muhàmmad Sultan ibn Jahangir (1375 - 13 de març de 1403) fou un príncep timúrida fill de Jahangir ibn Timur i net de Tamerlà.
Nou!!: Història d'Isfahan і Muhàmmad Sultan ibn Jahangir · Veure més »
Muhàmmad Xams al-Din
Muhammad Shams al-Din (+1339) fou emir indjúida de Fars per un mes.
Nou!!: Història d'Isfahan і Muhàmmad Xams al-Din · Veure més »
Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali
Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali ibn Jalal al-Din Shah Shuja ibn Mubariz al-Din Muhammad ibn Sharaf al-Din Muzaffar ibn Shuja al-Din Mansur ibn Ghiyath al-Din Hajji, conegut com a Zain al-Abidin, fou un príncep i emir muzaffàrida que va governar a Xiraz (Fars) del 1384 al 1387 i a Isfahan del 1376 a vers el 1380 i del 1389 al 1391.
Nou!!: Història d'Isfahan і Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali · Veure més »
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Nou!!: Història d'Isfahan і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »
Nidham-al-Mulk
Abu-Alí al-Hàssan ibn Alí at-Tussí, conegut com a Nidham-al-Mulk (Radkan, 10 d'abril de 1018 - Sihna, 14 d'octubre de 1092), fou un destacat visir seljúcida dels sultans Alp Arslan i Màlik-Xah I.
Nou!!: Història d'Isfahan і Nidham-al-Mulk · Veure més »
Nihawand
Nihawand (Nahavand, Nehavand o Nihavand, farsi: نهاوند Nahâvand; altres variants del nom: Nahavend, Nahawand, Nahaavand, Nehavend, i antigament Mah-Nahavand) és una ciutat de l'Iran a la província de Hamadan al sud de la ciutat d'Hamadan, a l'est de Malayer i al nord-oest de Borujerd (Burudjird), a la zona de les muntanyes Zagros a l'antic Djibal.
Nou!!: Història d'Isfahan і Nihawand · Veure més »
Nixapur
Nixapur és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Mashad, que n'és la capital regional.
Nou!!: Història d'Isfahan і Nixapur · Veure més »
Nom àrab
El nom àrab clàssic estava compost de diverses parts, on l'ordre no es mantenia sempre igual i algunes parts podien ser omeses.
Nou!!: Història d'Isfahan і Nom àrab · Veure més »
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Nou!!: Història d'Isfahan і Oghuz · Veure més »
Ogodei
Ogodei (vers 1186 - 1241), fou el tercer fill de Genguis Khan i de la seva dona Borte, i el segon kan suprem o kagan (kakhan) de les tribus turcomongoles o Imperi Mongol, en el qual va succeir el seu pare.
Nou!!: Història d'Isfahan і Ogodei · Veure més »
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Nou!!: Història d'Isfahan і Omeies · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Història d'Isfahan і Pèrsia · Veure més »
Pir Husayn
Pir Husayn ibn Amir Maḥmud ibn Amir Coban (mort el 1342) fou un príncep cobànida, fill de Xaikh Mahmud virrei ilkhànida (cobànida) de Geòrgia, i net d'amir Coban.
Nou!!: Història d'Isfahan і Pir Husayn · Veure més »
Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh
Pir Muhammad Sultan o Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh (1378-1410) fou un príncep timúrida fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.
Nou!!: Història d'Isfahan і Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh · Veure més »
Pogrom
Pogrom és una paraula provinent del rus: погром, i es pot descriure com un alçament popular de caràcter violent, ja sigui espontani o premeditat, motivat, per regla general, per organitzacions extremistes o la policia, i dirigit contra qualsevol grup social per motius religiosos, nacionals, de classe o racials.
Nou!!: Història d'Isfahan і Pogrom · Veure més »
Primer califat
El primer califat, altrament anomenat califat dels califes ben guiats o califat dels raixidun, també conegut com a califat perfecte o califat ortodox, va ser el primer califat islàmic regit pels quatre primers successors (califes) del profeta Mahoma, coneguts tradicionalment com els «califes ben guiats», al-khulafà ar-raixidun, en àrab.
Nou!!: Història d'Isfahan і Primer califat · Veure més »
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Nou!!: Història d'Isfahan і Província de Fars · Veure més »
Província de Lorestan
Comtats de Lorestan Khorramabad La província de Lorestan (també província de Luristan, de Lurestan o de Loristan; en persa Lorestān; en lori: Luressu) és una divisió administrativa de l'Iran a la part occidental del país, a les muntanyes Zagros.
Nou!!: Història d'Isfahan і Província de Lorestan · Veure més »
Qajar (tribu)
Els qajars són una tribu turcmana de l'Iran, derivada d'un cap anomenat Qaračar, i origen d'una dinastia de Pèrsia.
Nou!!: Història d'Isfahan і Qajar (tribu) · Veure més »
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Nou!!: Història d'Isfahan і Qara Qoyunlu · Veure més »
Qara Yússuf
Qara Yússuf o Kara Yússuf de nom formal des de 1411 Abu-l Nasr Yusuf Bahadur (? - 13 de novembre de 1420) fou emir dels qara qoyunlu i sultà.
Nou!!: Història d'Isfahan і Qara Yússuf · Veure més »
Qawurd
Qawurd (Kawurd) ibn Txaghri Beg Dawud conegut també com a Qawurd Beg o Kara Arslan Beg (nom que apareix a les seves monedes) fou el fundador de la dinastia seljúcida de Kirman que va governar 140 anys al Kirman.
Nou!!: Història d'Isfahan і Qawurd · Veure més »
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Nou!!: Història d'Isfahan і Qazvín · Veure més »
Qom
Qom (en persa: قم, també transcrit com Q'um o Ghom) és una ciutat de l'Iran a 156 km al sud-est de Teheran a la riba del riu Qom.
Nou!!: Història d'Isfahan і Qom · Veure més »
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Nou!!: Història d'Isfahan і Rayy · Veure més »
Riu Kura
El riu Kura (მტკვარი, Mtkvari, 'lent', o derivat de mdimnaré, paraula del dialecte kartali que vol dir 'riu'; àzeri, Kür; àrab, Nahr al-Kurr) és un riu del Caucas que desaigua a la mar Càspia, després de creuar Geòrgia i l'Azerbaidjan.
Nou!!: Història d'Isfahan і Riu Kura · Veure més »
Ruhol·lah Khomeini
El seyyed Ruhol·lah Khomeini, àmpliament conegut com l'aiatol·là Khomeini (17 de maig del 1900 – 3 de juny del 1989), fou un clergue xiïta iranià i el dirigent espiritual de la revolució islàmica iraniana de 1979 que derrocà la monarquia de Mohammad Reza Pahlavi, el darrer Xa de Pèrsia.
Nou!!: Història d'Isfahan і Ruhol·lah Khomeini · Veure més »
Rukn-ad-Dawla
Abu-Alí al-Hàssan ibn Buya o Buwayh, conegut com a Rukn-ad-Dawla (+ setembre del 976), fou el primer sobirà búyida o buwàyhida del centre i nord de Pèrsia (vers 935-976).
Nou!!: Història d'Isfahan і Rukn-ad-Dawla · Veure més »
Rustem ibn Úmar Xaykh
Rustem ibn Umar Shaykh o Rustam ibn Umar Shaykh (vers 1388 - 1424 o 1425) fou un príncep timúrida, net de Tamerlà i fill d'Umar Shaykh, mort el 7 de gener de 1394 i de Malikat Aga (morta el 1440) filla del kan de Mogulistan Khidr Khwadja Oghlan.
Nou!!: Història d'Isfahan і Rustem ibn Úmar Xaykh · Veure més »
Safàrides
La dinastia safàrida o dels safàrides de l'Iran va governar un imperi centrat en el Sistan, una regió fronterera entre els actuals Afganistan i Iran, entre 861 i 1003.
Nou!!: Història d'Isfahan і Safàrides · Veure més »
Saif al-Din Barles
Saif al-Din Barles (després Hajji Saif al-Din Barles) fou un amir mongol turquitzat de la tribu Barles, que va servir a Tamerlà.
Nou!!: Història d'Isfahan і Saif al-Din Barles · Veure més »
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Nou!!: Història d'Isfahan і Samànides · Veure més »
Sari
* Sari (Iran), ciutat iraniana.
Nou!!: Història d'Isfahan і Sari · Veure més »
Saveh
Saveh (en persa: ساوه, àrab Sāwa; forma antiga Sawaji i Sawi) és una petita ciutat de la província de Markazi a l'Iran.
Nou!!: Història d'Isfahan і Saveh · Veure més »
Selim I
Selim I (Amasya, 10 d'octubre de 1465 - Çorlu, 21 de setembre de 1520) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1512 a 1520.
Nou!!: Història d'Isfahan і Selim I · Veure més »
Semnan
Semnan (Persa: سمنان, romanitzat com Semnān, Simnān i Samnān, localment Seman سمنان) és una ciutat de l'Iran, capital del comtat de Semnan i de la província de Semnan.
Nou!!: Història d'Isfahan і Semnan · Veure més »
Shah Mansur
Shah Mansur ibn Shah Muzaffar ibn Muhammad ibn Muzaffar (n. abans de 1350, + en combat el 1393) fou un príncep muzaffàrida que va exercir el poder suprem al Khuzestan (1382-1393), a Shiraz/Fars del 1388 al 1393 i a Isfahan del 1391 al 1393).
Nou!!: Història d'Isfahan і Shah Mansur · Veure més »
Sirjan
Sirjan (de vegades apareix com a Sirdjan) és una ciutat de Kirman, la principal ciutat de la regió del segle VII al X. Està situada a uns 150 km al sud-oest de la ciutat de Kerman.
Nou!!: Història d'Isfahan і Sirjan · Veure més »
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Història d'Isfahan і Sistan · Veure més »
Sultan Abu Ishaq
Sultan Abu Ishaq ibn Sultan Uways ibn Shah Shuja ibn Mubariz al-Din Muhammad (nascut 1356 +1393) fou un poeta u príncep muzaffàrida, governador de Sirjan (Kirman occidental) fins a la seva execució per ordre de Tamerlà el 1393.
Nou!!: Història d'Isfahan і Sultan Abu Ishaq · Veure més »
Sultan al-Motasim
Sultan al-Motasim ibn Zain al-Abidin fou un príncep muzaffàrida, fill de Zayn al-Abidin Ali i de una princesa jalayírida (filla o germana d'Uways I).
Nou!!: Història d'Isfahan і Sultan al-Motasim · Veure més »
Sultan Husayn I
Sultan Husayn I (1668 -1726) fou xa safàvida de Pèrsia.
Nou!!: Història d'Isfahan і Sultan Husayn I · Veure més »
Sultaniyya
Sultaniyya o Soltaniyeh (persa: سلطانيه, romanitzat com Solţānīyeh, Solţāneyyeh, Sultaniye, Sultaniya, Sultānīyeh i altres variacions; coneguda també com a Saīdīyeh) és una ciutat de l'Iran capital del districte de Soltaniyeh del comtat d'Abhar a la província de Zanjan.
Nou!!: Història d'Isfahan і Sultaniyya · Veure més »
Tabaristan
miniatura Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan fou una regió al sud de la mar Càspia.
Nou!!: Història d'Isfahan і Tabaristan · Veure més »
Tabas
* Tabas (comtat), comtat a la província de Yedz, creat el 1960 (segregat del de Ferdows).
Nou!!: Història d'Isfahan і Tabas · Veure més »
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Nou!!: Història d'Isfahan і Tabriz · Veure més »
Tahmasp I
Tahmasp I (22 de febrer de 1514-14 de maig de 1576) va ser un xa de Pèrsia de la dinastia safàvida.
Nou!!: Història d'Isfahan і Tahmasp I · Veure més »
Tahmasp II
Moneda de Tahmasp II Tahmasp II (1704? – 1740) fou xa safàvida de Pèrsia (1722 - 1732).
Nou!!: Història d'Isfahan і Tahmasp II · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Història d'Isfahan і Tamerlà · Veure més »
Tarom
Tarom (en persa شهرستان طارم) és un comtat a la província de Zanjan o Zandjan a l'Iran.
Nou!!: Història d'Isfahan і Tarom · Veure més »
Teheran
Teheran (en persa تهران / Tehrân) és la capital de l'Iran i una de les ciutats més grans del món.
Nou!!: Història d'Isfahan і Teheran · Veure més »
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Nou!!: Història d'Isfahan і Transoxiana · Veure més »
Txormaghan
Txormaghan, Chormaqan o Chormagan (?-1241) fou un important general mongol, que va servir principalment sota el gran kan Ogodei.
Nou!!: Història d'Isfahan і Txormaghan · Veure més »
Umar Xaikh
Umar Xaikh - عمر شیخ میرزا - (1394-1356) fou un príncep timúrida fill de Tamerlà.
Nou!!: Història d'Isfahan і Umar Xaikh · Veure més »
Uzun Hasan
Abu Nasr Uzun Hasan ibn Ali ibn Kara Yoluk Uthman (1425 –1478) fou un emir dels turcmans Aq Qoyunlu (1454-1478).
Nou!!: Història d'Isfahan і Uzun Hasan · Veure més »
Visir
Retrat de Sokollu Mehmet Paşa, gran visir de Solimà el Magnífic, de Selim II i de Murad III Un visir (del turc vezir, i aquest de l'àrab, literalment ‘el que du una càrrega’) és un terme comú a molts països islàmics que designa un alt càrrec polític (o de vegades religiós) que actua com a conseller o ministre d'un monarca normalment també islàmic com ara califes, emirs, màliks o sultans.
Nou!!: Història d'Isfahan і Visir · Veure més »
Wuixmaguir ibn Ziyar
Dhahir-ad-Dawla Wuixmaguir ibn Ziyar (en persa: وشمگير) (mort en 967) fou el segon sobirà de la dinastia ziyàrida, ixd'origen daylamita.
Nou!!: Història d'Isfahan і Wuixmaguir ibn Ziyar · Veure més »
Xabanqara
Els xabanqara (Xabankara) foren una tribu kurda de la Pèrsia meridional que van donar nom a una regió a l'edat mitjana.
Nou!!: Història d'Isfahan і Xabanqara · Veure més »
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Nou!!: Història d'Isfahan і Xah Rukh (timúrida) · Veure més »
Xah Sultan
* Xah Sultan (filla de Selim I), princesa otomana del s. XVI.
Nou!!: Història d'Isfahan і Xah Sultan · Veure més »
Xah Xuia
Abu l-Fawaris Jamal (o Jalal) al-Din Shah Shuja ibn Muhammad ibn Muzaffar ibn al-Mansnr ibn Hajji Khusrawi al-Khurasaní (10 de març de 1333 -9 d'octubre de 1384) fou emir muzaffàrida de Pèrsia fill i successor del fundador Mubariz al-Din Muhàmmad.
Nou!!: Història d'Isfahan і Xah Xuia · Veure més »
Xahriyar
Xahriyar (Persa: شهریار) (també apareix com Xaryar, Xeryar, Shariyar, Shahriyar, Xahryar, Xariyar, Shahryār, Shahriār, Xeharyar, Xaheryar, Xaharyar, Xehreyar o Xehiryar amb la "x" normalment com a "Sh", nom que vol dir "Gran Rei") fou una fortalesa de l'Iraq Ajamita, situada prop de Rayy, uns 25 km a l'oest i avui dia una ciutat capital del comtat de Shahriar a la província de Teheran, a l'Iran.
Nou!!: Història d'Isfahan і Xahriyar · Veure més »
Xaikh Ali Bahadur
Xaikh Ali Bahadur fou un amir de Tamerlà, un dels poc d'origen àrab que va tenir.
Nou!!: Història d'Isfahan і Xaikh Ali Bahadur · Veure més »
Xaikh Ibrahim
Xaikh Ibrahim (persa ابراهیم) fou el 33è xirvanxah de Shirvan (o Shirwan), que va regnar del 1382 al 1418.
Nou!!: Història d'Isfahan і Xaikh Ibrahim · Veure més »
Xiraz
Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.
Nou!!: Història d'Isfahan і Xiraz · Veure més »
Xirvan
Xirvan era un territori equivalent a la moderna república de l'Azerbaidjan i el sud de Daguestan.
Nou!!: Història d'Isfahan і Xirvan · Veure més »
Xuixtar
Xuixtar - شوشتر, Tustar - és una ciutat i antiga fortalesa a la província de Khuzestan a l'Iran a uns 92 km d'Ahwaz, la capital provincial.
Nou!!: Història d'Isfahan і Xuixtar · Veure més »
Yaghi Basti
Yaghi Basti (mort vers 1344) fou un príncep cobànida, temporal senyor de Fars.
Nou!!: Història d'Isfahan і Yaghi Basti · Veure més »
Yazd
Takyeh Amir Chakhmagh Yezd o Yazd (Persa: یزد, Yezd) és una ciutat de l'Iran central, capital de la província de Yazd o Yazd, i el centre de la cultura zoroastriana (al restaven unes 200 famílies a la ciutat i unes 640 a la comarca, practicant aquesta religió, en contacte amb els seus correligionaris de l'Índia, que a final de segle van augmenar arribant a entre 7 i 10.000).
Nou!!: Història d'Isfahan і Yazd · Veure més »
Zanjan
Zanjan (en persa i àzeri زنجان) és una ciutat i municipi de l'Iran, capital del comtat de Zanjan i de la província de Zanjan al nord-oest de l'estat a 298 km de Teheran i 125 km de la mar Càspia.
Nou!!: Història d'Isfahan і Zanjan · Veure més »
Ziyàrides
La dinastia ziyàrida o dels ziyàrides fou una nissaga de Tabaristan (i sovint Gurgan) d'origen daylamita que va existir del 928 al 1077.
Nou!!: Història d'Isfahan і Ziyàrides · Veure més »
1007
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1007 · Veure més »
1016
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1016 · Veure més »
1017
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1017 · Veure més »
1021
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1021 · Veure més »
1022
El 1022 (MXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1022 · Veure més »
1027
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1027 · Veure més »
1028
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1028 · Veure més »
1029
El 1029 (MXXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1029 · Veure més »
1030
El 1030 (MXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1030 · Veure més »
1032
El 1032 fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1032 · Veure més »
1033
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1033 · Veure més »
1034
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1034 · Veure més »
1035
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1035 · Veure més »
1036
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1036 · Veure més »
1038
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1038 · Veure més »
1039
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1039 · Veure més »
1041
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1041 · Veure més »
1042
El 1042 (MXLII) fou un any comú iniciat en divendres pertanyent a l'alta edat mitjana.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1042 · Veure més »
1043
El 1043 (MXLIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1043 · Veure més »
1046
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1046 · Veure més »
1047
El 1047 (MXLVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1047 · Veure més »
1050
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1050 · Veure més »
1051
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1051 · Veure més »
1072
El 1072 (MLXXII) fou un any de traspàs iniciat en diumenge pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1072 · Veure més »
1092
Països Catalans.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1092 · Veure més »
1097
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1097 · Veure més »
1098
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1098 · Veure més »
1099
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1099 · Veure més »
1102
El 1102 (MCII) fou un any comú del que va començar en dimecres.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1102 · Veure més »
1105
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1105 · Veure més »
1107
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1107 · Veure més »
1118
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1118 · Veure més »
1164
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1164 · Veure més »
1165
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1165 · Veure més »
1194
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1194 · Veure més »
12 de juny
El 12 de juny és el cent seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història d'Isfahan і 12 de juny · Veure més »
1220
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1220 · Veure més »
1226
L'any 1226 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dijous.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1226 · Veure més »
1228
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1228 · Veure més »
1230
El 1230 (MCCXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1230 · Veure més »
1231
Resum dels esdeveniments de l'any 1231.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1231 · Veure més »
1240
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1240 · Veure més »
1241
El 1241 (MCCXLI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià del calendari julià.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1241 · Veure més »
1242
;Països catalans.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1242 · Veure més »
1253
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1253 · Veure més »
1256
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1256 · Veure més »
1335
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1335 · Veure més »
1336
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1336 · Veure més »
1339
;Països Catalans.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1339 · Veure més »
1340
Una miniatura de la batalla de les '' Cròniques de Jean Froissart''.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1340 · Veure més »
1341
El 1341 (MCCCXLI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1341 · Veure més »
1342
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1342 · Veure més »
1344
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1344 · Veure més »
1345
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1345 · Veure més »
1353
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1353 · Veure més »
1354
Porta dels Apòstols de la catedral de València.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1354 · Veure més »
1357
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1357 · Veure més »
1358
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1358 · Veure més »
1387
;Països Catalans.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1387 · Veure més »
1402
El 1402 (MCDII) fou un any comú del que pertany a l'edat mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1402 · Veure més »
1413
; Països Catalans.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1413 · Veure més »
1414
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1414 · Veure més »
1452
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1452 · Veure més »
1474
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1474 · Veure més »
1475
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1475 · Veure més »
15 d'agost
El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història d'Isfahan і 15 d'agost · Veure més »
15 de desembre
El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història d'Isfahan і 15 de desembre · Veure més »
1502
El 1502 (MDII) fou un any comú començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1502 · Veure més »
1503
;Països Catalans.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1503 · Veure més »
1588
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1588 · Veure més »
1596
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1596 · Veure més »
1597
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1597 · Veure més »
1722
Llinda de Cal Pauet de l'Espunyola.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1722 · Veure més »
1729
;Països Catalans.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1729 · Veure més »
1747
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1747 · Veure més »
1749
Llinda d'una casa de Besalú.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1749 · Veure més »
1750
Llinda d'una casa de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1750 · Veure més »
1751
;Països Catalans.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1751 · Veure més »
1752
1752 (MDCCLII) va ser un any de traspàs començat en dissabte del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimecres segons el calendari julià.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1752 · Veure més »
1756
;Països Catalans.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1756 · Veure més »
1757
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1757 · Veure més »
1758
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1758 · Veure més »
1759
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1759 · Veure més »
1766
;Països Catalans.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1766 · Veure més »
1767
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1767 · Veure més »
1774
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1774 · Veure més »
1775
;Països Catalans.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1775 · Veure més »
1776
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1776 · Veure més »
1779
;Països catalans.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1779 · Veure més »
1794
;Països Catalans.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1794 · Veure més »
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1797 · Veure més »
1798
;Països Catalans.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1798 · Veure més »
1800
;Països Catalans.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1800 · Veure més »
1801
;Països Catalans.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1801 · Veure més »
1804
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1804 · Veure més »
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1805 · Veure més »
1810
;Països Catalans.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1810 · Veure més »
1823
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1823 · Veure més »
1826
;Països Catalans.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1826 · Veure més »
1827
;Països Catalans.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1827 · Veure més »
1834
;Països catalans.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1834 · Veure més »
1838
centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1838 · Veure més »
1839
;Països Catalans.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1839 · Veure més »
1840
;Països Catalans.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1840 · Veure més »
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1848 · Veure més »
1849
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1849 · Veure més »
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1850 · Veure més »
1871
;Països Catalans.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1871 · Veure més »
1873
;Països Catalans.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1873 · Veure més »
1874
;Països Catalans.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1874 · Veure més »
1881
;Països Catalans.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1881 · Veure més »
1882
Barcelona, carrer de Pelai.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1882 · Veure més »
1888
;Països Catalans.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1888 · Veure més »
1903
;Països Catalans.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1903 · Veure més »
1904
;Països Catalans.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1904 · Veure més »
1909
;Països Catalans.
Nou!!: Història d'Isfahan і 1909 · Veure més »
20 de juliol
El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història d'Isfahan і 20 de juliol · Veure més »
22 d'octubre
El 22 d'octubre és el dos-cents noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història d'Isfahan і 22 d'octubre · Veure més »
24 de maig
El 24 de maig és el cent quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història d'Isfahan і 24 de maig · Veure més »
26 de maig
El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història d'Isfahan і 26 de maig · Veure més »
26 de novembre
El 26 de novembre o 26 de santandria és el tres-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història d'Isfahan і 26 de novembre · Veure més »
28 d'agost
El 28 d'agost és el dos-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història d'Isfahan і 28 d'agost · Veure més »
30 de maig
El 30 de maig és el cent cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història d'Isfahan і 30 de maig · Veure més »
687
El 687 (DCLXXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Història d'Isfahan і 687 · Veure més »
688
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 688 · Veure més »
694
El 694 (DCXCIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Història d'Isfahan і 694 · Veure més »
744
El 744 (DCCXLIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Història d'Isfahan і 744 · Veure més »
745
El 745 (DCCXLV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Història d'Isfahan і 745 · Veure més »
747
El 747 (DCCXLVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Història d'Isfahan і 747 · Veure més »
748
El 748 (DCCXLVIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Història d'Isfahan і 748 · Veure més »
749
El 749 (DCCXLIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Història d'Isfahan і 749 · Veure més »
755
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 755 · Veure més »
756
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 756 · Veure més »
804
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 804 · Veure més »
805
El 805 (DCCCV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Història d'Isfahan і 805 · Veure més »
813
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 813 · Veure més »
815
El 815 (DCCCXV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Història d'Isfahan і 815 · Veure més »
817
; Països Catalans.
Nou!!: Història d'Isfahan і 817 · Veure més »
833
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 833 · Veure més »
867
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 867 · Veure més »
875
El 875 (DCCCLXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Història d'Isfahan і 875 · Veure més »
878
El 878 (DCCCLXXVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Història d'Isfahan і 878 · Veure més »
879
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 879 · Veure més »
886
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 886 · Veure més »
887
;Països Catalans;Món.
Nou!!: Història d'Isfahan і 887 · Veure més »
894
El 894 (DCCCXCIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Història d'Isfahan і 894 · Veure més »
895
El 895 (DCCCXCV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Història d'Isfahan і 895 · Veure més »
897
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 897 · Veure més »
898
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 898 · Veure més »
907
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 907 · Veure més »
908
El 908 (CMVIII) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Història d'Isfahan і 908 · Veure més »
912
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 912 · Veure més »
913
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 913 · Veure més »
914
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 914 · Veure més »
916
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 916 · Veure més »
927
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 927 · Veure més »
928
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 928 · Veure més »
931
El 931 (CMXXXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Història d'Isfahan і 931 · Veure més »
932
El 932 (CMXXXII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Història d'Isfahan і 932 · Veure més »
933
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 933 · Veure més »
934
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 934 · Veure més »
936
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 936 · Veure més »
937
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 937 · Veure més »
938
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 938 · Veure més »
939
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 939 · Veure més »
940
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 940 · Veure més »
950
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 950 · Veure més »
951
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 951 · Veure més »
954
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 954 · Veure més »
976
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 976 · Veure més »
997
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Isfahan і 997 · Veure més »
