Taula de continguts
310 les relacions: Abaqa, Abarquh, Abas Bahadur, Abbas I el Gran, Abbas III, Abd-al-Màlik ibn Attaix, Abd-Al·lah ibn Muàwiya, Abu Said Bahadur Khan, Abu-Abd-Al·lah al-Baridí, Abu-Ishaq Jamal-ad-Din, Abu-Kalijar, Abu-Múslim, Agha Muhàmmad Khan Qajar, Al-Hajjaj ibn Yússuf, Al-Hàssan ibn Sahl, Al-Mansur (abbàssida), Al-Qàhir (abbàssida), Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad, Alà-ad-Din Juwayní, Alà-ad-Din Tekix, Alexandre el Gran, Alikeh Kukeltaix, Alp Arslan, Amr ibn al-Layth, Antígon Monoftalm, Anuixirwan ibn Manuixihr, Aq Qoyunlu, Araxes, Arrajan, Arran (regió), Arsàcides, Atabeg, Azerbaidjan, Azraquisme, Çaldiran, Àdud-ad-Dawla, Àhmad ibn Abd-al-Màlik ibn Attaix, Àhmad ibn Ismaïl, Àhmad Sanjar, Bagdad, Barkyaruq, Barudjird, Batalla d'Ankara, Baydu, Baykara, Bàssora, Bistam Jagir, Burhan al-Din Abd al-Samad, Buwàyhides, Califat Abbàssida, ... Ampliar l'índex (260 més) »
Abaqa
Abaqa (1234 - 1282) fou el segon kan mongol de Pèrsia (il-kan), successor del seu pare Hulegu.
Veure Història d'Isfahan і Abaqa
Abarquh
Abarquh o Abarkuh és una ciutat del nord de Fars, a l'Iran.
Veure Història d'Isfahan і Abarquh
Abas Bahadur
Abas Bahadur (apareix també com Abbas Bahadur i Abha Bahadur) (+1386) fou un amir (general) de Tamerlà considerat un dels seus fidels personals.
Veure Història d'Isfahan і Abas Bahadur
Abbas I el Gran
Abbas I de Pèrsia, també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.
Veure Història d'Isfahan і Abbas I el Gran
Abbas III
Abbas III (1732 - 1740) fou xa safàvida de Pèrsia (1732 - 1736).
Veure Història d'Isfahan і Abbas III
Abd-al-Màlik ibn Attaix
Abd-al-Màlik ibn Attaix fou daï ismaïlita de Pèrsia.
Veure Història d'Isfahan і Abd-al-Màlik ibn Attaix
Abd-Al·lah ibn Muàwiya
Abd-Al·lah ibn Muàwiya, de nom complet Abd-Al·lah ibn Muàwiya ibn Abd-Al·lah ibn Jàfar ibn Abi-Tàlib, fou un noble haiximita que dirigí una revolució talibita (alides) a l'Iran occidental (744-747).
Veure Història d'Isfahan і Abd-Al·lah ibn Muàwiya
Abu Said Bahadur Khan
Abu-Saïd Bahadur-Khan (Ujan, 2 de juny de 1305-Karabagh, 30 de novembre de 1335), fou el novè Il-kan de Pèrsia, fill i successor d'Oljeitu, i la seva mare era Hajji Khatun.
Veure Història d'Isfahan і Abu Said Bahadur Khan
Abu-Abd-Al·lah al-Baridí
Abu-Abd-Al·lah al-Hassan al-Baridí o, més senzillament, Abu-Abd-Al·lah al-Baridí fou el gran dels tres fills d'al-Baridi.
Veure Història d'Isfahan і Abu-Abd-Al·lah al-Baridí
Abu-Ishaq Jamal-ad-Din
Abu-Ishaq Jamal-ad-Din (Abu Ishaq Indju Djamal al-Din Xah Xaykh Abu Ishaq ibn Mahmud Xah Indju) fou un governant del Fars, Iraq Adjemí (Isfahan) i part del sud de l'Iran del 1343 al 1354 probablement amb el títol de sultà o xa (shah), però inicialment com a amir.
Veure Història d'Isfahan і Abu-Ishaq Jamal-ad-Din
Abu-Kalijar
Abu-Kalijar al-Marziban ibn Sultan-ad-Dawla (Bàssora, maig/juny del 1009 - 1048) fou un soldà buwàyhida.
Veure Història d'Isfahan і Abu-Kalijar
Abu-Múslim
Abu-Múslim Abd-ar-Rahman ibn Múslim al-Khurassaní, més conegut senzillament com a Abu-Múslim — en persa ابو مسلمخراسانى; en àrab أبو مسلمعبد الرحمن بن مسلمالخراساني— (700 - 755) fou el cap de la revolució abbàssida al Khurasan.
Veure Història d'Isfahan і Abu-Múslim
Agha Muhàmmad Khan Qajar
Agha Muhammad Xah o Agha Muhammad Khan Qajar (1742-1797) fou el fundador de la dinastia qajar de Pèrsia.
Veure Història d'Isfahan і Agha Muhàmmad Khan Qajar
Al-Hajjaj ibn Yússuf
Moneda d'al-Hajjaj ibn Yússuf Abu-Muhàmmad al-Hajjaj ibn Yússuf ibn al-Hàkam ibn Aqil ath-Thaqafí, més conegut simplement com a al-Hajjaj ibn Yússuf — o — (Taïf, 661 - Wasit, 714), fou un destacat general i governador omeia, membre del clan Ahlaf dels Banu Thaqif, nascut en una humil família de portadors de pedres.
Veure Història d'Isfahan і Al-Hajjaj ibn Yússuf
Al-Hàssan ibn Sahl
Al-Hàssan ibn Sahl ibn Zadhanfarukh o, més senzillament, Al-Hàssan ibn Sahl (? - Fam al-Silh, 850/851) fou un visir i governador abbàssida al servei d'al-Mamun.
Veure Història d'Isfahan і Al-Hàssan ibn Sahl
Al-Mansur (abbàssida)
Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Mansur ibn Muhàmmad ibn Alí, més conegut simplement pel seu làqab com a al-Mansur, (al-Humayma, a l'est del Jordà, 709/713 - camí de la Meca, 775) fou califa abbàssida de Bagdad (754-775).
Veure Història d'Isfahan і Al-Mansur (abbàssida)
Al-Qàhir (abbàssida)
Abu-Mansur Muhàmmad al-Qàhir bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Qàhir (899-951), califa abbàssida de Bagdad (931-934).
Veure Història d'Isfahan і Al-Qàhir (abbàssida)
Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad
Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Rústam Duixmanziyar ibn Marzuban o, més senzillament, Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Duixmanziyar, també conegut com a Ibn Kakuya o Pisar-i Kaku (mort en 1041) fou un cap militar daylamita i fundador de l'efímera dinastia kakúyida que va governar el Djibal i, més tard, sota domini seljúcida, a Abarkuh i Yazd.
Veure Història d'Isfahan і Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad
Alà-ad-Din Juwayní
Alà-ad-Din Atà-Màlik ibn Muhàmmad (al-)Juwayní, més conegut senzillament com a Alà-ad-Din Juwayní (1226-1283) fou un governador i historiador persa.
Veure Història d'Isfahan і Alà-ad-Din Juwayní
Alà-ad-Din Tekix
Alà-ad-Din Tekix fou khwarizmshah de Khwarizm del 1172 al 1200.
Veure Història d'Isfahan і Alà-ad-Din Tekix
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Veure Història d'Isfahan і Alexandre el Gran
Alikeh Kukeltaix
Ala al-Din Alikeh Kukeltaix (+1440) fou un amir de Xah Rukh (segle XV).
Veure Història d'Isfahan і Alikeh Kukeltaix
Alp Arslan
Bocaccio. Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg (1029/1030-1073) fou el segon sultà seljúcida (1063-1073) fill de Çağrı Beg Dawud.
Veure Història d'Isfahan і Alp Arslan
Amr ibn al-Layth
Amr ibn al-Layth fou un general persa, germà i successor de Yaqub ibn al-Layth fundador de la dinastia safàrida del Sistan.
Veure Història d'Isfahan і Amr ibn al-Layth
Antígon Monoftalm
Antígon Monoftalm o Antígon el Borni (en Antigonus; vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.
Veure Història d'Isfahan і Antígon Monoftalm
Anuixirwan ibn Manuixihr
Anuixirwan ibn Manuixihr ibn Kabus (mort vers 1050) fou sobirà de la dinastia d'emirs ziyàrides de Tabaristan i Gurgan al.
Veure Història d'Isfahan і Anuixirwan ibn Manuixihr
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Veure Història d'Isfahan і Aq Qoyunlu
Araxes
Araxes (llatinització del nom en armeni i rus, conegut també com a Aras, Araks, Arax, Araxi, Araz o Yeraskh; en armeni Արաքս; en farsi ارس; en turc Aras; en àzeri Araz; en kurd Aras o Araz; en rus Аракс) és un riu de la regió del Caucas, que fa frontera entre Turquia, l'Iran, l'Azerbaidjan i Armènia.
Veure Història d'Isfahan і Araxes
Arrajan
Arrajan o Arradjan és una ciutat medieval de l'Iran al Fars que va donar nom a un districte entre Khuzestan i Fars.
Veure Història d'Isfahan і Arrajan
Arran (regió)
Arran és el nom que va portar a partir de la dominació musulmana la regió situada entre el Kura i l'Araxes.
Veure Història d'Isfahan і Arran (regió)
Arsàcides
Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides.
Veure Història d'Isfahan і Arsàcides
Atabeg
Atabeg fou un títol d'alt dignatari sota els seljúcides.
Veure Història d'Isfahan і Atabeg
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Veure Història d'Isfahan і Azerbaidjan
Azraquisme
Lazraquisme (de l'àrab الأزارقة, al-azāriqa, del nom del seu fundador, Ibn al-Àzraq) va ser una branca molt radical de l'islam sorgida del kharigisme a Pèrsia l'any 685, fundada per Nafi ibn al-Àzraq al-Hanafí al-Handhalí.
Veure Història d'Isfahan і Azraquisme
Çaldiran
Çaldiran (antigament Čaldiran) és una plana al nord-oest de l'Azerbaidjan iranià a la frontera amb Turquia, famosa per la batalla decisiva lliurada el 23 d'agost de 1514 en què els otomans van obtenir una gran victòria sobre els safàvides perses.
Veure Història d'Isfahan і Çaldiran
Àdud-ad-Dawla
Abu-Xujà Fannà Khusraw, més conegut pel seu làqab Àdud-ad-Dawla (Isfahan 24 de setembre del 936 - Bagdad, 26 de març de 983) fou un sobirà buwàyhida fill de l'amir al-umarà buwàyhida Rukn-ad-Dawla Hàssan ibn Búyah (o Buwayh).
Veure Història d'Isfahan і Àdud-ad-Dawla
Àhmad ibn Abd-al-Màlik ibn Attaix
Àhmad ibn Abd-al-Màlik ibn Attaix (mort el 1107) fou un daï (missioner) i líder ismaïlita del i començament del XII, del temps del soldà Barkyaruq, i contemporani d'Al-Hàssan as-Sabbah, el cap d'Alamut.
Veure Història d'Isfahan і Àhmad ibn Abd-al-Màlik ibn Attaix
Àhmad ibn Ismaïl
Abu-Nasr Àhmad ibn Ismaïl as-Samaní o bé, simplement, Àhmad (II) ibn Ismaïl (mort 914) fou un emir samànida conegut, per la seva mort violenta, com al-Amir aix-Xahid, en àrab, o Amir-i Shahid, en persa, literalment ‘l'Emir Màrtir’.
Veure Història d'Isfahan і Àhmad ibn Ismaïl
Àhmad Sanjar
Àhmad Sanjar,(nom complet en persa/àrab: ʾAbū al-ḥāriṯ Muʿizz ad-Dunya wa ad-Dīn ʿaḍad ad-Dawla ʾAḥmad Sanjar ibn Malikšāh,أبو الحارث معز الدنيا و الدين "عضد الدولة" أحمد سنجر بن ملكشاه; (Muïzz-ad-Dunya wa ad-Din: en àrab "honor del poder i de la religió"; Adhad-ad-Dawla: "suport de la dinastia també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan.
Veure Història d'Isfahan і Àhmad Sanjar
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Veure Història d'Isfahan і Bagdad
Barkyaruq
Abu-al-Mudhàffar Rukn-ad-Dunya-wa-d-Din Barkyaruq ibn Jalal-ad-Dawla Màlik-Xah, més conegut senzillament pel seu sobrenom Barkyaruq (sobrenom que provindria de l'expressió turquesa Berk Yaruq, que significa ‘llum constant’, ‘llum ferma’) (?, 1079/1080 - Barudjird, 1105) fou el quart sultà seljúcida (1094–1105).
Veure Història d'Isfahan і Barkyaruq
Barudjird
Barudjird o Burudjird és una ciutat del Luristan a l'Iran, a la carretera entre Hamadan i al-Ahwaz, via Khurramabad.
Veure Història d'Isfahan і Barudjird
Batalla d'Ankara
La batalla d'Ankara, d'Angora o Cubukovasi, va tenir lloc el 20 de juliol de 1402 entre Baiazet I, soldà de l'Imperi Otomà, i Tamerlà (Temür), a la plana de Çubuk, al nord/nord-est de la ciutat d'Ankara, a Anatòlia, Turquia.
Veure Història d'Isfahan і Batalla d'Ankara
Baydu
Baydu (o Baidu, rus Байду) (mort 1295) fou el sisè dels il-kans de Pèrsia, net d'Hulagu.
Veure Història d'Isfahan і Baydu
Baykara
Baikara, Baykara o Baïkara (1392/1393-1417/1417 o 1423) fou un príncep timúrida, net de Tamerlà i fill d'Umar Xaikh (que va morir el 1391, abans que Tamerlà).
Veure Història d'Isfahan і Baykara
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Veure Història d'Isfahan і Bàssora
Bistam Jagir
Bistam Jagir (també Chakir o Jakir) fou un cap turcman de l'Azerbaidjan, fill del beg Jagir (o Chakir).
Veure Història d'Isfahan і Bistam Jagir
Burhan al-Din Abd al-Samad
Burhan al-Din Abd al-Samad (+ 1432) fou un amir (general) al servei de Tamerlà primer i després d'Iskandar i de Xah Rukh.
Veure Història d'Isfahan і Burhan al-Din Abd al-Samad
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Veure Història d'Isfahan і Buwàyhides
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Veure Història d'Isfahan і Califat Abbàssida
Caravanserrall
Caravanserrall de Karaj, Iran, època safàvida Caravanserrall i actual hotel a Shaki (Azerbaidjan) Un caravanserrall (del persa, كاروان caravan, 'viatgers' i سرا sarayı, 'hostal', 'refugi', 'palau') o khan era un edifici situat al llarg de les grans vies de comunicació del món musulmà (especialment les de la ruta de la Seda), destinat a acollir les caravanes a la fi d'una etapa de viatge.
Veure Història d'Isfahan і Caravanserrall
Cobànides
Mapa Cobànides o Cubànides (Čubànides o Čobànides, Cupànides o Copànides, Cupanites o Cubanites, persa سلسله امرای چوپانی Amir Chupani) fou una dinastia d'amirs mongols.
Veure Història d'Isfahan і Cobànides
Daï
Daï —— fou un títol musulmà.
Veure Història d'Isfahan і Daï
Dai
* Dai o tais ètnia del Yunnan, a la Xina.
Veure Història d'Isfahan і Dai
Daylam
Daylam és una regió de l'Iran formada per la part alta del Gilan, al vessant septentrional de les muntanyes Alburz.
Veure Història d'Isfahan і Daylam
Daylamites
Daylamites també es diuen algunes dinasties o poders individuals que van governar principalment a l'Azerbaidjan i a la plana iraniana, i que tingueren origen en el Daylam o estigueren dirigides per natius de Daylam, essent les més conegudes les dels musafírides, ziyarids i els shaddàdides.
Veure Història d'Isfahan і Daylamites
Derguzin
Derguzin (Der Guzin o Der Gujin) fou una petita població al cantó d'Alem a l'Iraq Ajamita i després capital d'un cantó separat, esmentada des del temps dels seljúcides, a mig cami entre Zanjan i Hamadan.
Veure Història d'Isfahan і Derguzin
Dinastia afxàrida
Mapa del territori regit per la dinastia afxàrida La dinastia afxàrida fou una dinastia de Pèrsia i l'Afganistan (1736-1796) fundada per Nàdir-Xah de la tribu turca dels afxar, branca dels qirqlu.
Veure Història d'Isfahan і Dinastia afxàrida
Dinastia Zand
La dinastia Zand fou una nissaga que va regnar sobre Pèrsia de 1750 a 1794.
Veure Història d'Isfahan і Dinastia Zand
Dinavar
Dinavar (àrab Dinawar) fou una vila del Djibal que va existir a l'edat mitjana a la vora del canal Cam-i Dinawar, prop de Kermanshah.
Veure Història d'Isfahan і Dinavar
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Veure Història d'Isfahan і Diyarbakır
Dulàfides
Els dulàfides o Banu Dúlaf foren una dinastia que controlà el Jibal, a Pèrsia, en època abbàssida.
Veure Història d'Isfahan і Dulàfides
Elam
Elam, casa reial Elam fou un regne de la part sud-oest Khuzestan de l'actual Iran, constituït per una federació de regnes o regions de població elamita.
Veure Història d'Isfahan і Elam
Fakhr-ad-Dawla
Fakhr-ad-Dawla Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hàssan, més conegut simplement pel seu làqab com a Fakhr-ad-Dawla (952-997) fou el tercer fill del sultà buwàyhida o búyida Rukn-ad-Dawla.
Veure Història d'Isfahan і Fakhr-ad-Dawla
Faràmurz ibn Muhàmmad
Zahir al-Din Shams al-Muluk Abu Mansur Faramurz ibn Muhammad o Dhàhir-ad-Din Xams-al-Muluk Abu-Mansur Faràmurz ibn Muhàmmad ((en àrab Ẓahīr al-Dīn Xams al-Mulūk Abū Manṣūr Farāmurz, apareix també com Faramurz o Faramruz) fou emir kakúyida d'Isfahan i més tard de Yazd, fill i successor el 1041/1042 de l'emir kakúyida (d'origen daylamita i al servei dels buwàyhides i que havien forjat un domini independent) del Jibal, Ala al-Dawla Muhammad ben Dusmanshiyar.
Veure Història d'Isfahan і Faràmurz ibn Muhàmmad
Fasa
Fasa o Pasa (persa: فسا) és una ciutat de l'Iran a la província de Fars.
Veure Història d'Isfahan і Fasa
Fat·h-Alí Xah Qajar
Fat·h-Alí Xah Qajar (25 de setembre de 1772-23 d'octubre de 1834) nascut Baba-Khan, fou el segon xa de la dinastia qajar de Pèrsia.
Veure Història d'Isfahan і Fat·h-Alí Xah Qajar
Fe babí
La Fe babí és una religió que va ser fundada el maig de 1844 quan un jove mercader de la ciutat iraniana de Xiraz anuncià que era el qàïm promès ("el qui s'aixecarà": nom amb el qual es coneix una figura profètica futura de l'islam xiïta).
Veure Història d'Isfahan і Fe babí
Garmsir
Garmsir és una població de l'Afganistan, capital del districte de Garmsir a la província de Helmand.
Veure Història d'Isfahan і Garmsir
Gaznèvides
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.
Veure Història d'Isfahan і Gaznèvides
Gazni
Gazni (també Ğaznī, Ghazni, Gazna, Ghazna) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Ghazni amb una població de 141.000 habitants (2006).
Veure Història d'Isfahan і Gazni
Ghulam
Un ghulam —en àrab غلام, ḡulām, en plural ghilman غلمان, ḡilmān, o també ghulams— és, segons l'islam, un jove servent immortal del Paradís que, amb les seves complementàries femenines anomenades hurís, estarà al servei dels musulmans justos.
Veure Història d'Isfahan і Ghulam
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Veure Història d'Isfahan і Gran Khorasan
Gran Visir
El Gran Visir concedint audiència ''sota la cúpula'' Gran Visir, en Turc Sadr-ı Azam o Sadrazam (en Otomà: صدر اعظمor وزیر اعظم), deriva de la paraula persa visir (وزير).
Veure Història d'Isfahan і Gran Visir
Gulpayagan
Gulpayagan, Gulpaigan o Golpāyegān és una ciutat de l'Iran a la província d'Isfahan a uns 145 km al nord-oest d'aquesta ciutat.
Veure Història d'Isfahan і Gulpayagan
Hafiz-i Abru
Abd-Al·lah ibn Luft Al·lah ibn Abd-ar-Raixid, conegut pel làqab de Hafiz-i Abru (? - 1430), fou un historiador persa de l'època timúrida (Tamerlà i Xah Rukh).
Veure Història d'Isfahan і Hafiz-i Abru
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Veure Història d'Isfahan і Hamadan
Hasan Kücük
Hasan Kücük o Hasan Küçük, també Hasan-i Kuček, Hasan-i Kučik o Hasan Kučak (حسن کوچک), (vers 1319 – 15 de desembre de 1343) fou un príncep cobànida, fill de Timurtash Coban.
Veure Història d'Isfahan і Hasan Kücük
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Veure Història d'Isfahan і Herat
Ibn Battuta
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Battuta, més conegut simplement com a Ibn Battuta (Tànger, 25 de febrer de 1304 – 1368 o 1369), va ser un viatger, explorador i ulema (erudit musulmà) amazic de l'època de la dinastia marínida que és conegut pels seus viatges anomenats Rihla.
Veure Història d'Isfahan і Ibn Battuta
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Veure Història d'Isfahan і Il-kanat
Imad al-Din Sultan Ahmad
Imad al-Din Sultan Ahmad ibn Muhammad ibn al-Muzaffar ibn al-Mansur ibn al-Hajji (nascut 1340, + 1393) fou un príncep muzaffàrida, que va governar a Kirman del 1358 al 1365 i del 1384 al 1393.
Veure Història d'Isfahan і Imad al-Din Sultan Ahmad
Imad-ad-Dawla
Alí ibn Buwayh o Buya, més tard conegut amb el làqab d'Imad-ad-Dawla (? - 949), fou un dels tres germans fundadors de la dinastia buwàyhida.
Veure Història d'Isfahan і Imad-ad-Dawla
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Veure Història d'Isfahan і Imperi Aquemènida
Imperi Mede
L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.
Veure Història d'Isfahan і Imperi Mede
Imperi Mogol
L'imperi mogol fou un imperi turc-musulmà que dominà una gran part del subcontinent indi entre els anys 1527 i 1707.
Veure Història d'Isfahan і Imperi Mogol
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Història d'Isfahan і Imperi Otomà
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Veure Història d'Isfahan і Imperi Safàvida
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Veure Història d'Isfahan і Imperi Sassànida
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Veure Història d'Isfahan і Imperi Selèucida
Indjúida
La dinastia indjúida o dels indjúides fou una dinastia que va governar Fars i Isfahan al (vers 1303-1357).
Veure Història d'Isfahan і Indjúida
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Veure Història d'Isfahan і Iraq
Iraq ajamita
mapa del Jibal LIraq ajamita (literalment ‘Iraq dels perses’) fou una regió de Pèrsia.
Veure Història d'Isfahan і Iraq ajamita
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Veure Història d'Isfahan і Isfahan
Ishpabadh
Ishpabadh o ispahbadh (‘cap de l'exèrcit’) és la forma darrera d'un càrrec persa d'època preislàmica que va subsistir a Pèrsia, a la zona de la mar Càspia i part del Khurasan, fins a les invasions mongoles.
Veure Història d'Isfahan і Ishpabadh
Iskandar ibn Úmar Xaykh
Iskandar ibn Úmar Xaykh (Uzgand, 25 d'abril de 1384 - Isfahan, 1415) fou un príncep timúrida, fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.
Veure Història d'Isfahan і Iskandar ibn Úmar Xaykh
Ismaïl I
Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.
Veure Història d'Isfahan і Ismaïl I
Ismaïlisme
Lismaïlisme (esmāʿiliyān) és un dels corrents de l'islam xiïta.
Veure Història d'Isfahan і Ismaïlisme
Istakhr
Istakhr o, erròniament, Ishtakhr (persa pahlevi: Stakhr, armeni: Stahr; siríac; Israhr; hebreu: Istahar) fou una ciutat de Fars a uns 5 km al nord de Persèpolis.
Veure Història d'Isfahan і Istakhr
Jafar Khan Zand
Jafar Khan Zand (+1789) fou un xa de Pèrsia de la dinastia Zand.
Veure Història d'Isfahan і Jafar Khan Zand
Jahan Malik
Jahan Malik (+1408) fou un amir al servei de Xah Rukh.
Veure Història d'Isfahan і Jahan Malik
Jahan-Xah
Jahan-Xah (àzeri en alfabet àrab) (1397 - 11 de novembre del 1467) fou emir i sultà dels qara qoyunlu (1438-67), el més gran de la dinastia sota el qual els seus dominis van arribar a la seva màxima extensió i poder.
Veure Història d'Isfahan і Jahan-Xah
Jalal-ad-Din Mangubertí
Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.
Veure Història d'Isfahan і Jalal-ad-Din Mangubertí
Jibal
Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.
Veure Història d'Isfahan і Jibal
Kaixan
Kaixan és una ciutat del Jibal (Mèdia) a la província d'Isfahan, Iran, amb una població de 272.359 habitants el 2005.
Veure Història d'Isfahan і Kaixan
Kandahar
Kandahar o Qandahar és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.
Veure Història d'Isfahan і Kandahar
Karadj
Karadj (també Karadj Abi Dulaf o al-Karaf) fou una antiga vila del Djibal a l'Iran, de situació exacta desconeguda, però segurament al sud-est de Hamadan, a mig camí entre aquesta ciutat i Isfahan.
Veure Història d'Isfahan і Karadj
Karim Khan Zand
Muhammad Karim, conegut com a Karim Khan Zand, (? - Xiraz, 2 de març de 1779) fou sobirà (no pas xa) de Pèrsia, de la dinastia dels Zand.
Veure Història d'Isfahan і Karim Khan Zand
Khalil Sultan
Khalil Sultan ibn Miran Shah ibn Timur (Herat, 14 de juliol de 1384 - Rayy, 2 o 3 de novembre de 1411) fou un príncep timúrida net de Tamerlà i fill de Miran Shah i de la princesa genguiskhànida (per via materna) Sevin Beg Khanzada, coneguda com a Khan Zade, que va estar casada en primeres noces amb Jahangir fill de Tamerlà i fou la mare de Muhammad Sultan ibn Jahangir, el primer successor designat per Tamerlà que va morir el 1403.
Veure Història d'Isfahan і Khalil Sultan
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Veure Història d'Isfahan і Kharigisme
Khorasan
* Gran Khorasan, regió que comprèn territoris avui dia de l'Iran, l'Afganistan i el Turkmenistan.
Veure Història d'Isfahan і Khorasan
Khorasan (província del Califat)
Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.
Veure Història d'Isfahan і Khorasan (província del Califat)
Khutba
La khutba és el sermó del khatib, que el fa abans de l'oració del divendres, així com en alguns serveis religiosos en ocasions especials, com a la celebració de les dues festes islàmiques principals, Al-Id al-Kabir i Id al-Fitr.
Veure Història d'Isfahan і Khutba
Khuzestan
Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.
Veure Història d'Isfahan і Khuzestan
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Veure Història d'Isfahan і Khwarizm
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Veure Història d'Isfahan і Kirman
Kufa
Situació de Kufa a l'Iraq actual Kufa és una ciutat d'Iraq, a la riba del riu Eufrates, uns 170 km al sud de Bagdad i 10 km al nord-est de Najaf.
Veure Història d'Isfahan і Kufa
Kuhistan
Kuhistan és una regió del Khorasan al sud de Nishapur fins al Sistan, rodejada per totes parts pel gran desert salat de l'altiplà central iranià, amb diversos grups d'oasis dispersos.
Veure Història d'Isfahan і Kuhistan
Kurds
Zones habitades pels kurds l'any 1992 Els kurds són un poble d'origen indoeuropeu, possiblement descendent dels medes, que habita a la regió muntanyosa del Kurdistan, al sud-oest d'Àsia.
Veure Història d'Isfahan і Kurds
Lur-i Kučik
Els atabegs del Petit Luristan (Lur-i Kučik) foren una dinastia de sobiras amb títol d'atabegs que va governar part del territori de Lurstan entre 1184 i 1597 amb capital a Khurramabad que en el i fins al XIV portava el nom de Diz-i Siyah.
Veure Història d'Isfahan і Lur-i Kučik
Mahmud ibn Màlik-Xah
Nàssir-ad-Din Mahmud I ibn Màlik-Xah fou sultà seljúcida (1092–1093).
Veure Història d'Isfahan і Mahmud ibn Màlik-Xah
Majd-ad-Dawla
Abu-Tàlib Rústam Majd-ad-Dawla Kahf-al-Umma ibn Fakhr-ad-Dawla, més conegut senzillament pel seu làqab com Majd-ad-Dawla, fou emir buwàyhida de Rayy i el Jibal (997-1029).
Veure Història d'Isfahan і Majd-ad-Dawla
Mamelucs
200x200px Els mamelucs (literalment ‘posseïts (per)’, ‘esclaus’) van ser uns soldats d'origen esclau convertits a l'islam que servien els califes i els soldans aiúbides durant l'edat mitjana.
Veure Història d'Isfahan і Mamelucs
Maragha
Mesquita Maragha o Maragheh és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.
Veure Història d'Isfahan і Maragha
Mardawidj ibn Ziyar
Abu-l-Hajjaj Mardawij ibn Ziyar ibn Wardanxah o, més senzillament, Mardawij ibn Ziyar fou un general daylamita, emir del Jibal (931-935) i fundador de la dinastia ziyàrida.
Veure Història d'Isfahan і Mardawidj ibn Ziyar
Mashad
emam reza Mashad (de l'àrab, literalment ‘santuari’, ‘tomba d'un màrtir’) és la segona ciutat més gran en població de l'Iran i una de les ciutats santes de l'islam.
Veure Història d'Isfahan і Mashad
Massud I ibn Mahmud
Abu-Saïd Massud I ibn Mahmud Xihab-ad-Dawla Jamal-al-Mil·la o, més senzillament, Massud I ibn Mahmud (998-1040) fou sultà gaznèvida (1030-1040), fill del sultà Mahmud ben Sebuktegin.
Veure Història d'Isfahan і Massud I ibn Mahmud
Masud Xah Djalal al-Din
Masud Shah Djalal al-Din (+ 1342) fou emir indjúida de Fars.
Veure Història d'Isfahan і Masud Xah Djalal al-Din
Mazandaran
Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.
Veure Història d'Isfahan і Mazandaran
Màlik Aixraf
Màlik Aixraf (mort el 1357) fou un príncep cobànida, fill de Timurtaix Coban, i darrer sobirà de la família.
Veure Història d'Isfahan і Màlik Aixraf
Màlik-Xah I
Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fat·h Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou gran soldà seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi Seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.
Veure Història d'Isfahan і Màlik-Xah I
Miran Xah
Muizz al-Din Miran Xah (?, 1366 o 1367 - Tabriz, 16 d'abril de 1408) —en persa میران شاہ— fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek.
Veure Història d'Isfahan і Miran Xah
Muàyyid-ad-Dawla
Muàyyid-ad-Dawla Abu-Mansur Buya ibn Rukn-ad-Dawla Hàssan, més conegut simplement com Muàyyid-ad-Dawla, fou emir buwàyhida d'Isfahan, Rayy i la major part del Djibal.
Veure Història d'Isfahan і Muàyyid-ad-Dawla
Mubariz al-Din Shah Yahya
Mubariz al-Din Shah Yahya ibn al-Muzaffar ben Mansur (8 de juny de 1343-1393) fou un príncep muzaffàrida que va governar habitualment Yadz (1353-1393) i per períodes breus a Isfahan (1384-1385) i a Xiraz 1387-1388.
Veure Història d'Isfahan і Mubariz al-Din Shah Yahya
Mugan
Mugan, Mughan, Mughan o Mukan o país Talix, Talish o Talyx és una regió de l'Azerbaidjan, que forma la seva part més meridional.
Veure Història d'Isfahan і Mugan
Muhammad Xah Qajar
Muhammad Xah Qajar o محمد شاه قاجار Muhammad Mirza (5 de gener de 1808 - 4 de setembre de 1848) fou xa de la dinastia qajar de Pèrsia (1735-1748) fill d'Abbas Mirza.
Veure Història d'Isfahan і Muhammad Xah Qajar
Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah
Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah (1383 - 1407) fou un príncep timúrida fill de Miran Xah i net de Tamerlà.
Veure Història d'Isfahan і Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah
Muhàmmad ibn Màlik-Xah
Abu-Xujà Ghiyath-ad-Dunya wa-d-Din Muhàmmad ibn Màlik-Xah o, més senzillament, Muhàmmad ibn Màlik-Xah (gener de 1082-abril de 1118) conegut també com a Muhàmmad I (Muhammad I Tapar o Muhammad I ibn Malik Shah, fou gran sultà seljúcida (1105-1118) a l'Iraq i Pèrsia occidental.
Veure Història d'Isfahan і Muhàmmad ibn Màlik-Xah
Muhàmmad ibn Yaqut
Abu-Bakr Muhàmmad ibn Yaqut (mort en 935) fou un prefecte de la policia de Bagdad, hàjib o camarlenc i cap de l'exèrcit durant el Califat Abbàssida.
Veure Història d'Isfahan і Muhàmmad ibn Yaqut
Muhàmmad Sadik Khan Zand
Muhàmmad Sadiq Khan-e Zand o Muhàmmad Sadik Khan Zand (1760-1779) fou un membre de la dinastia Zand germà de Karim Khan Zand.
Veure Història d'Isfahan і Muhàmmad Sadik Khan Zand
Muhàmmad Sultan ibn Jahangir
Muhàmmad Sultan ibn Jahangir (1375 - 13 de març de 1403) fou un príncep timúrida fill de Jahangir ibn Timur i net de Tamerlà.
Veure Història d'Isfahan і Muhàmmad Sultan ibn Jahangir
Muhàmmad Xams al-Din
Muhammad Shams al-Din (+1339) fou emir indjúida de Fars per un mes.
Veure Història d'Isfahan і Muhàmmad Xams al-Din
Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali
Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali ibn Jalal al-Din Shah Shuja ibn Mubariz al-Din Muhammad ibn Sharaf al-Din Muzaffar ibn Shuja al-Din Mansur ibn Ghiyath al-Din Hajji, conegut com a Zain al-Abidin, fou un príncep i emir muzaffàrida que va governar a Xiraz (Fars) del 1384 al 1387 i a Isfahan del 1376 a vers el 1380 i del 1389 al 1391.
Veure Història d'Isfahan і Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Veure Història d'Isfahan і Nàdir-Xah Afxar
Nidham-al-Mulk
Abu-Alí al-Hàssan ibn Alí at-Tussí, conegut com a Nidham-al-Mulk (Radkan, 10 d'abril de 1018 - Sihna, 14 d'octubre de 1092), fou un destacat visir seljúcida dels sultans Alp Arslan i Màlik-Xah I.
Veure Història d'Isfahan і Nidham-al-Mulk
Nihawand
Nihawand (Nahavand, Nehavand o Nihavand, farsi: نهاوند Nahâvand; altres variants del nom: Nahavend, Nahawand, Nahaavand, Nehavend, i antigament Mah-Nahavand) és una ciutat de l'Iran a la província de Hamadan al sud de la ciutat d'Hamadan, a l'est de Malayer i al nord-oest de Borujerd (Burudjird), a la zona de les muntanyes Zagros a l'antic Djibal.
Veure Història d'Isfahan і Nihawand
Nixapur
Nixapur és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Mashad, que n'és la capital regional.
Veure Història d'Isfahan і Nixapur
Nom àrab
El nom àrab clàssic estava compost de diverses parts, on l'ordre no es mantenia sempre igual i algunes parts podien ser omeses.
Veure Història d'Isfahan і Nom àrab
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Veure Història d'Isfahan і Oghuz
Ogodei
Ogodei (vers 1186 - 1241), fou el tercer fill de Genguis Khan i de la seva dona Borte, i el segon kan suprem o kagan (kakhan) de les tribus turcomongoles o Imperi Mongol, en el qual va succeir el seu pare.
Veure Història d'Isfahan і Ogodei
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Veure Història d'Isfahan і Omeies
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Història d'Isfahan і Pèrsia
Pir Husayn
Pir Husayn ibn Amir Maḥmud ibn Amir Coban (mort el 1342) fou un príncep cobànida, fill de Xaikh Mahmud virrei ilkhànida (cobànida) de Geòrgia, i net d'amir Coban.
Veure Història d'Isfahan і Pir Husayn
Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh
Pir Muhammad Sultan o Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh (1378-1410) fou un príncep timúrida fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.
Veure Història d'Isfahan і Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh
Pogrom
Pogrom és una paraula provinent del rus: погром, i es pot descriure com un alçament popular de caràcter violent, ja sigui espontani o premeditat, motivat, per regla general, per organitzacions extremistes o la policia, i dirigit contra qualsevol grup social per motius religiosos, nacionals, de classe o racials.
Veure Història d'Isfahan і Pogrom
Primer califat
El primer califat, altrament anomenat califat dels califes ben guiats o califat dels raixidun, també conegut com a califat perfecte o califat ortodox, va ser el primer califat islàmic regit pels quatre primers successors (califes) del profeta Mahoma, coneguts tradicionalment com els «califes ben guiats», al-khulafà ar-raixidun, en àrab.
Veure Història d'Isfahan і Primer califat
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Veure Història d'Isfahan і Província de Fars
Província de Lorestan
Comtats de Lorestan Khorramabad La província de Lorestan (també província de Luristan, de Lurestan o de Loristan; en persa Lorestān; en lori: Luressu) és una divisió administrativa de l'Iran a la part occidental del país, a les muntanyes Zagros.
Veure Història d'Isfahan і Província de Lorestan
Qajar (tribu)
Els qajars són una tribu turcmana de l'Iran, derivada d'un cap anomenat Qaračar, i origen d'una dinastia de Pèrsia.
Veure Història d'Isfahan і Qajar (tribu)
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Veure Història d'Isfahan і Qara Qoyunlu
Qara Yússuf
Qara Yússuf o Kara Yússuf de nom formal des de 1411 Abu-l Nasr Yusuf Bahadur (? - 13 de novembre de 1420) fou emir dels qara qoyunlu i sultà.
Veure Història d'Isfahan і Qara Yússuf
Qawurd
Qawurd (Kawurd) ibn Txaghri Beg Dawud conegut també com a Qawurd Beg o Kara Arslan Beg (nom que apareix a les seves monedes) fou el fundador de la dinastia seljúcida de Kirman que va governar 140 anys al Kirman.
Veure Història d'Isfahan і Qawurd
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Veure Història d'Isfahan і Qazvín
Qom
Qom (en persa: قم, també transcrit com Q'um o Ghom) és una ciutat de l'Iran a 156 km al sud-est de Teheran a la riba del riu Qom.
Veure Història d'Isfahan і Qom
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Veure Història d'Isfahan і Rayy
Riu Kura
El riu Kura (მტკვარი, Mtkvari, 'lent', o derivat de mdimnaré, paraula del dialecte kartali que vol dir 'riu'; àzeri, Kür; àrab, Nahr al-Kurr) és un riu del Caucas que desaigua a la mar Càspia, després de creuar Geòrgia i l'Azerbaidjan.
Veure Història d'Isfahan і Riu Kura
Ruhol·lah Khomeini
El seyyed Ruhol·lah Khomeini, àmpliament conegut com l'aiatol·là Khomeini (17 de maig del 1900 – 3 de juny del 1989), fou un clergue xiïta iranià i el dirigent espiritual de la revolució islàmica iraniana de 1979 que derrocà la monarquia de Mohammad Reza Pahlavi, el darrer Xa de Pèrsia.
Veure Història d'Isfahan і Ruhol·lah Khomeini
Rukn-ad-Dawla
Abu-Alí al-Hàssan ibn Buya o Buwayh, conegut com a Rukn-ad-Dawla (+ setembre del 976), fou el primer sobirà búyida o buwàyhida del centre i nord de Pèrsia (vers 935-976).
Veure Història d'Isfahan і Rukn-ad-Dawla
Rustem ibn Úmar Xaykh
Rustem ibn Umar Shaykh o Rustam ibn Umar Shaykh (vers 1388 - 1424 o 1425) fou un príncep timúrida, net de Tamerlà i fill d'Umar Shaykh, mort el 7 de gener de 1394 i de Malikat Aga (morta el 1440) filla del kan de Mogulistan Khidr Khwadja Oghlan.
Veure Història d'Isfahan і Rustem ibn Úmar Xaykh
Safàrides
La dinastia safàrida o dels safàrides de l'Iran va governar un imperi centrat en el Sistan, una regió fronterera entre els actuals Afganistan i Iran, entre 861 i 1003.
Veure Història d'Isfahan і Safàrides
Saif al-Din Barles
Saif al-Din Barles (després Hajji Saif al-Din Barles) fou un amir mongol turquitzat de la tribu Barles, que va servir a Tamerlà.
Veure Història d'Isfahan і Saif al-Din Barles
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Veure Història d'Isfahan і Samànides
Sari
* Sari (Iran), ciutat iraniana.
Veure Història d'Isfahan і Sari
Saveh
Saveh (en persa: ساوه, àrab Sāwa; forma antiga Sawaji i Sawi) és una petita ciutat de la província de Markazi a l'Iran.
Veure Història d'Isfahan і Saveh
Selim I
Selim I (Amasya, 10 d'octubre de 1465 - Çorlu, 21 de setembre de 1520) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1512 a 1520.
Veure Història d'Isfahan і Selim I
Semnan
Semnan (Persa: سمنان, romanitzat com Semnān, Simnān i Samnān, localment Seman سمنان) és una ciutat de l'Iran, capital del comtat de Semnan i de la província de Semnan.
Veure Història d'Isfahan і Semnan
Shah Mansur
Shah Mansur ibn Shah Muzaffar ibn Muhammad ibn Muzaffar (n. abans de 1350, + en combat el 1393) fou un príncep muzaffàrida que va exercir el poder suprem al Khuzestan (1382-1393), a Shiraz/Fars del 1388 al 1393 i a Isfahan del 1391 al 1393).
Veure Història d'Isfahan і Shah Mansur
Sirjan
Sirjan (de vegades apareix com a Sirdjan) és una ciutat de Kirman, la principal ciutat de la regió del segle VII al X. Està situada a uns 150 km al sud-oest de la ciutat de Kerman.
Veure Història d'Isfahan і Sirjan
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Veure Història d'Isfahan і Sistan
Sultan Abu Ishaq
Sultan Abu Ishaq ibn Sultan Uways ibn Shah Shuja ibn Mubariz al-Din Muhammad (nascut 1356 +1393) fou un poeta u príncep muzaffàrida, governador de Sirjan (Kirman occidental) fins a la seva execució per ordre de Tamerlà el 1393.
Veure Història d'Isfahan і Sultan Abu Ishaq
Sultan al-Motasim
Sultan al-Motasim ibn Zain al-Abidin fou un príncep muzaffàrida, fill de Zayn al-Abidin Ali i de una princesa jalayírida (filla o germana d'Uways I).
Veure Història d'Isfahan і Sultan al-Motasim
Sultan Husayn I
Sultan Husayn I (1668 -1726) fou xa safàvida de Pèrsia.
Veure Història d'Isfahan і Sultan Husayn I
Sultaniyya
Sultaniyya o Soltaniyeh (persa: سلطانيه, romanitzat com Solţānīyeh, Solţāneyyeh, Sultaniye, Sultaniya, Sultānīyeh i altres variacions; coneguda també com a Saīdīyeh) és una ciutat de l'Iran capital del districte de Soltaniyeh del comtat d'Abhar a la província de Zanjan.
Veure Història d'Isfahan і Sultaniyya
Tabaristan
miniatura Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan fou una regió al sud de la mar Càspia.
Veure Història d'Isfahan і Tabaristan
Tabas
* Tabas (comtat), comtat a la província de Yedz, creat el 1960 (segregat del de Ferdows).
Veure Història d'Isfahan і Tabas
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Veure Història d'Isfahan і Tabriz
Tahmasp I
Tahmasp I (22 de febrer de 1514-14 de maig de 1576) va ser un xa de Pèrsia de la dinastia safàvida.
Veure Història d'Isfahan і Tahmasp I
Tahmasp II
Moneda de Tahmasp II Tahmasp II (1704? – 1740) fou xa safàvida de Pèrsia (1722 - 1732).
Veure Història d'Isfahan і Tahmasp II
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Veure Història d'Isfahan і Tamerlà
Tarom
Tarom (en persa شهرستان طارم) és un comtat a la província de Zanjan o Zandjan a l'Iran.
Veure Història d'Isfahan і Tarom
Teheran
Teheran (en persa تهران / Tehrân) és la capital de l'Iran i una de les ciutats més grans del món.
Veure Història d'Isfahan і Teheran
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Veure Història d'Isfahan і Transoxiana
Txormaghan
Txormaghan, Chormaqan o Chormagan (?-1241) fou un important general mongol, que va servir principalment sota el gran kan Ogodei.
Veure Història d'Isfahan і Txormaghan
Umar Xaikh
Umar Xaikh - عمر شیخ میرزا - (1394-1356) fou un príncep timúrida fill de Tamerlà.
Veure Història d'Isfahan і Umar Xaikh
Uzun Hasan
Abu Nasr Uzun Hasan ibn Ali ibn Kara Yoluk Uthman (1425 –1478) fou un emir dels turcmans Aq Qoyunlu (1454-1478).
Veure Història d'Isfahan і Uzun Hasan
Visir
Retrat de Sokollu Mehmet Paşa, gran visir de Solimà el Magnífic, de Selim II i de Murad III Un visir (del turc vezir, i aquest de l'àrab, literalment ‘el que du una càrrega’) és un terme comú a molts països islàmics que designa un alt càrrec polític (o de vegades religiós) que actua com a conseller o ministre d'un monarca normalment també islàmic com ara califes, emirs, màliks o sultans.
Veure Història d'Isfahan і Visir
Wuixmaguir ibn Ziyar
Dhahir-ad-Dawla Wuixmaguir ibn Ziyar (en persa: وشمگير) (mort en 967) fou el segon sobirà de la dinastia ziyàrida, ixd'origen daylamita.
Veure Història d'Isfahan і Wuixmaguir ibn Ziyar
Xabanqara
Els xabanqara (Xabankara) foren una tribu kurda de la Pèrsia meridional que van donar nom a una regió a l'edat mitjana.
Veure Història d'Isfahan і Xabanqara
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Veure Història d'Isfahan і Xah Rukh (timúrida)
Xah Sultan
* Xah Sultan (filla de Selim I), princesa otomana del s. XVI.
Veure Història d'Isfahan і Xah Sultan
Xah Xuia
Abu l-Fawaris Jamal (o Jalal) al-Din Shah Shuja ibn Muhammad ibn Muzaffar ibn al-Mansnr ibn Hajji Khusrawi al-Khurasaní (10 de març de 1333 -9 d'octubre de 1384) fou emir muzaffàrida de Pèrsia fill i successor del fundador Mubariz al-Din Muhàmmad.
Veure Història d'Isfahan і Xah Xuia
Xahriyar
Xahriyar (Persa: شهریار) (també apareix com Xaryar, Xeryar, Shariyar, Shahriyar, Xahryar, Xariyar, Shahryār, Shahriār, Xeharyar, Xaheryar, Xaharyar, Xehreyar o Xehiryar amb la "x" normalment com a "Sh", nom que vol dir "Gran Rei") fou una fortalesa de l'Iraq Ajamita, situada prop de Rayy, uns 25 km a l'oest i avui dia una ciutat capital del comtat de Shahriar a la província de Teheran, a l'Iran.
Veure Història d'Isfahan і Xahriyar
Xaikh Ali Bahadur
Xaikh Ali Bahadur fou un amir de Tamerlà, un dels poc d'origen àrab que va tenir.
Veure Història d'Isfahan і Xaikh Ali Bahadur
Xaikh Ibrahim
Xaikh Ibrahim (persa ابراهیم) fou el 33è xirvanxah de Shirvan (o Shirwan), que va regnar del 1382 al 1418.
Veure Història d'Isfahan і Xaikh Ibrahim
Xiraz
Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.
Veure Història d'Isfahan і Xiraz
Xirvan
Xirvan era un territori equivalent a la moderna república de l'Azerbaidjan i el sud de Daguestan.
Veure Història d'Isfahan і Xirvan
Xuixtar
Xuixtar - شوشتر, Tustar - és una ciutat i antiga fortalesa a la província de Khuzestan a l'Iran a uns 92 km d'Ahwaz, la capital provincial.
Veure Història d'Isfahan і Xuixtar
Yaghi Basti
Yaghi Basti (mort vers 1344) fou un príncep cobànida, temporal senyor de Fars.
Veure Història d'Isfahan і Yaghi Basti
Yazd
Takyeh Amir Chakhmagh Yezd o Yazd (Persa: یزد, Yezd) és una ciutat de l'Iran central, capital de la província de Yazd o Yazd, i el centre de la cultura zoroastriana (al restaven unes 200 famílies a la ciutat i unes 640 a la comarca, practicant aquesta religió, en contacte amb els seus correligionaris de l'Índia, que a final de segle van augmenar arribant a entre 7 i 10.000).
Veure Història d'Isfahan і Yazd
Zanjan
Zanjan (en persa i àzeri زنجان) és una ciutat i municipi de l'Iran, capital del comtat de Zanjan i de la província de Zanjan al nord-oest de l'estat a 298 km de Teheran i 125 km de la mar Càspia.
Veure Història d'Isfahan і Zanjan
Ziyàrides
La dinastia ziyàrida o dels ziyàrides fou una nissaga de Tabaristan (i sovint Gurgan) d'origen daylamita que va existir del 928 al 1077.
Veure Història d'Isfahan і Ziyàrides
1022
El 1022 (MXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Història d'Isfahan і 1022
1029
El 1029 (MXXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Història d'Isfahan і 1029
1030
El 1030 (MXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Història d'Isfahan і 1030
1032
El 1032 fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Història d'Isfahan і 1032
1042
El 1042 (MXLII) fou un any comú iniciat en divendres pertanyent a l'alta edat mitjana.
Veure Història d'Isfahan і 1042
1043
El 1043 (MXLIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Història d'Isfahan і 1043
1047
El 1047 (MXLVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Història d'Isfahan і 1047
1072
El 1072 (MLXXII) fou un any de traspàs iniciat en diumenge pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Història d'Isfahan і 1072
1092
Països Catalans.
Veure Història d'Isfahan і 1092
1102
El 1102 (MCII) fou un any comú del que va començar en dimecres.
Veure Història d'Isfahan і 1102
1194
;Països Catalans:;Món.
Veure Història d'Isfahan і 1194
12 de juny
El 12 de juny és el cent seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Història d'Isfahan і 12 de juny
1226
L'any 1226 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dijous.
Veure Història d'Isfahan і 1226
1230
El 1230 (MCCXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Història d'Isfahan і 1230
1231
Resum dels esdeveniments de l'any 1231.
Veure Història d'Isfahan і 1231
1241
El 1241 (MCCXLI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià del calendari julià.
Veure Història d'Isfahan і 1241
1242
;Països catalans.
Veure Història d'Isfahan і 1242
1339
;Països Catalans.
Veure Història d'Isfahan і 1339
1340
Una miniatura de la batalla de les '' Cròniques de Jean Froissart''.
Veure Història d'Isfahan і 1340
1341
El 1341 (MCCCXLI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Història d'Isfahan і 1341
1354
Porta dels Apòstols de la catedral de València.
Veure Història d'Isfahan і 1354
1387
;Països Catalans.
Veure Història d'Isfahan і 1387
1402
El 1402 (MCDII) fou un any comú del que pertany a l'edat mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.
Veure Història d'Isfahan і 1402
1413
; Països Catalans.
Veure Història d'Isfahan і 1413
1414
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Història d'Isfahan і 1414
1452
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Història d'Isfahan і 1452
1474
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Història d'Isfahan і 1474
1475
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Història d'Isfahan і 1475
15 d'agost
El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Història d'Isfahan і 15 d'agost
15 de desembre
El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs.
Veure Història d'Isfahan і 15 de desembre
1502
El 1502 (MDII) fou un any comú començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Història d'Isfahan і 1502
1503
;Països Catalans.
Veure Història d'Isfahan і 1503
1596
Països Catalans Resta del món.
Veure Història d'Isfahan і 1596
1722
Llinda de Cal Pauet de l'Espunyola.
Veure Història d'Isfahan і 1722
1729
;Països Catalans.
Veure Història d'Isfahan і 1729
1747
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.
Veure Història d'Isfahan і 1747
1749
Llinda d'una casa de Besalú.
Veure Història d'Isfahan і 1749
1750
Llinda d'una casa de la Pobla de Lillet.
Veure Història d'Isfahan і 1750
1751
;Països Catalans.
Veure Història d'Isfahan і 1751
1752
1752 (MDCCLII) va ser un any de traspàs començat en dissabte del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimecres segons el calendari julià.
Veure Història d'Isfahan і 1752
1756
;Països Catalans.
Veure Història d'Isfahan і 1756
1757
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Història d'Isfahan і 1757
1758
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Veure Història d'Isfahan і 1758
1759
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Veure Història d'Isfahan і 1759
1766
;Països Catalans.
Veure Història d'Isfahan і 1766
1774
;Països catalans;Resta del món.
Veure Història d'Isfahan і 1774
1775
;Països Catalans.
Veure Història d'Isfahan і 1775
1779
;Països catalans.
Veure Història d'Isfahan і 1779
1794
;Països Catalans.
Veure Història d'Isfahan і 1794
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Història d'Isfahan і 1797
1798
;Països Catalans.
Veure Història d'Isfahan і 1798
1800
;Països Catalans.
Veure Història d'Isfahan і 1800
1801
;Països Catalans.
Veure Història d'Isfahan і 1801
1804
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Història d'Isfahan і 1804
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Història d'Isfahan і 1805
1810
;Països Catalans.
Veure Història d'Isfahan і 1810
1826
;Països Catalans.
Veure Història d'Isfahan і 1826
1827
;Països Catalans.
Veure Història d'Isfahan і 1827
1834
;Països catalans.
Veure Història d'Isfahan і 1834
1838
centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.
Veure Història d'Isfahan і 1838
1839
;Països Catalans.
Veure Història d'Isfahan і 1839
1840
;Països Catalans.
Veure Història d'Isfahan і 1840
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Veure Història d'Isfahan і 1848
1849
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Història d'Isfahan і 1849
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Veure Història d'Isfahan і 1850
1871
;Països Catalans.
Veure Història d'Isfahan і 1871
1873
;Països Catalans.
Veure Història d'Isfahan і 1873
1874
;Països Catalans.
Veure Història d'Isfahan і 1874
1881
;Països Catalans.
Veure Història d'Isfahan і 1881
1882
Barcelona, carrer de Pelai.
Veure Història d'Isfahan і 1882
1888
;Països Catalans.
Veure Història d'Isfahan і 1888
1903
;Països Catalans.
Veure Història d'Isfahan і 1903
1904
;Països Catalans.
Veure Història d'Isfahan і 1904
1909
;Països Catalans.
Veure Història d'Isfahan і 1909
20 de juliol
El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs.
Veure Història d'Isfahan і 20 de juliol
22 d'octubre
El 22 d'octubre és el dos-cents noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Història d'Isfahan і 22 d'octubre
24 de maig
El 24 de maig és el cent quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Història d'Isfahan і 24 de maig
26 de maig
El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.
Veure Història d'Isfahan і 26 de maig
26 de novembre
El 26 de novembre o 26 de santandria és el tres-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-unè en els anys de traspàs.
Veure Història d'Isfahan і 26 de novembre
28 d'agost
El 28 d'agost és el dos-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.
Veure Història d'Isfahan і 28 d'agost
30 de maig
El 30 de maig és el cent cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Història d'Isfahan і 30 de maig
687
El 687 (DCLXXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Història d'Isfahan і 687
694
El 694 (DCXCIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Història d'Isfahan і 694
744
El 744 (DCCXLIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Història d'Isfahan і 744
745
El 745 (DCCXLV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Història d'Isfahan і 745
747
El 747 (DCCXLVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Història d'Isfahan і 747
748
El 748 (DCCXLVIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Història d'Isfahan і 748
749
El 749 (DCCXLIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Història d'Isfahan і 749
805
El 805 (DCCCV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Història d'Isfahan і 805
815
El 815 (DCCCXV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Història d'Isfahan і 815
817
; Països Catalans.
Veure Història d'Isfahan і 817
875
El 875 (DCCCLXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Història d'Isfahan і 875
878
El 878 (DCCCLXXVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Història d'Isfahan і 878
887
;Països Catalans;Món.
Veure Història d'Isfahan і 887
894
El 894 (DCCCXCIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Història d'Isfahan і 894
895
El 895 (DCCCXCV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Història d'Isfahan і 895
908
El 908 (CMVIII) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Veure Història d'Isfahan і 908
931
El 931 (CMXXXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Història d'Isfahan і 931
932
El 932 (CMXXXII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Veure Història d'Isfahan і 932
, Caravanserrall, Cobànides, Daï, Dai, Daylam, Daylamites, Derguzin, Dinastia afxàrida, Dinastia Zand, Dinavar, Diyarbakır, Dulàfides, Elam, Fakhr-ad-Dawla, Faràmurz ibn Muhàmmad, Fasa, Fat·h-Alí Xah Qajar, Fe babí, Garmsir, Gaznèvides, Gazni, Ghulam, Gran Khorasan, Gran Visir, Gulpayagan, Hafiz-i Abru, Hamadan, Hasan Kücük, Herat, Ibn Battuta, Il-kanat, Imad al-Din Sultan Ahmad, Imad-ad-Dawla, Imperi Aquemènida, Imperi Mede, Imperi Mogol, Imperi Otomà, Imperi Safàvida, Imperi Sassànida, Imperi Selèucida, Indjúida, Iraq, Iraq ajamita, Isfahan, Ishpabadh, Iskandar ibn Úmar Xaykh, Ismaïl I, Ismaïlisme, Istakhr, Jafar Khan Zand, Jahan Malik, Jahan-Xah, Jalal-ad-Din Mangubertí, Jibal, Kaixan, Kandahar, Karadj, Karim Khan Zand, Khalil Sultan, Kharigisme, Khorasan, Khorasan (província del Califat), Khutba, Khuzestan, Khwarizm, Kirman, Kufa, Kuhistan, Kurds, Lur-i Kučik, Mahmud ibn Màlik-Xah, Majd-ad-Dawla, Mamelucs, Maragha, Mardawidj ibn Ziyar, Mashad, Massud I ibn Mahmud, Masud Xah Djalal al-Din, Mazandaran, Màlik Aixraf, Màlik-Xah I, Miran Xah, Muàyyid-ad-Dawla, Mubariz al-Din Shah Yahya, Mugan, Muhammad Xah Qajar, Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah, Muhàmmad ibn Màlik-Xah, Muhàmmad ibn Yaqut, Muhàmmad Sadik Khan Zand, Muhàmmad Sultan ibn Jahangir, Muhàmmad Xams al-Din, Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali, Nàdir-Xah Afxar, Nidham-al-Mulk, Nihawand, Nixapur, Nom àrab, Oghuz, Ogodei, Omeies, Pèrsia, Pir Husayn, Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh, Pogrom, Primer califat, Província de Fars, Província de Lorestan, Qajar (tribu), Qara Qoyunlu, Qara Yússuf, Qawurd, Qazvín, Qom, Rayy, Riu Kura, Ruhol·lah Khomeini, Rukn-ad-Dawla, Rustem ibn Úmar Xaykh, Safàrides, Saif al-Din Barles, Samànides, Sari, Saveh, Selim I, Semnan, Shah Mansur, Sirjan, Sistan, Sultan Abu Ishaq, Sultan al-Motasim, Sultan Husayn I, Sultaniyya, Tabaristan, Tabas, Tabriz, Tahmasp I, Tahmasp II, Tamerlà, Tarom, Teheran, Transoxiana, Txormaghan, Umar Xaikh, Uzun Hasan, Visir, Wuixmaguir ibn Ziyar, Xabanqara, Xah Rukh (timúrida), Xah Sultan, Xah Xuia, Xahriyar, Xaikh Ali Bahadur, Xaikh Ibrahim, Xiraz, Xirvan, Xuixtar, Yaghi Basti, Yazd, Zanjan, Ziyàrides, 1022, 1029, 1030, 1032, 1042, 1043, 1047, 1072, 1092, 1102, 1194, 12 de juny, 1226, 1230, 1231, 1241, 1242, 1339, 1340, 1341, 1354, 1387, 1402, 1413, 1414, 1452, 1474, 1475, 15 d'agost, 15 de desembre, 1502, 1503, 1596, 1722, 1729, 1747, 1749, 1750, 1751, 1752, 1756, 1757, 1758, 1759, 1766, 1774, 1775, 1779, 1794, 1797, 1798, 1800, 1801, 1804, 1805, 1810, 1826, 1827, 1834, 1838, 1839, 1840, 1848, 1849, 1850, 1871, 1873, 1874, 1881, 1882, 1888, 1903, 1904, 1909, 20 de juliol, 22 d'octubre, 24 de maig, 26 de maig, 26 de novembre, 28 d'agost, 30 de maig, 687, 694, 744, 745, 747, 748, 749, 805, 815, 817, 875, 878, 887, 894, 895, 908, 931, 932.