Accés més ràpid que el navegador!
33 les relacions: Abu l-Fadl Muhammad ibn al-Husayn ibn Muhammad, Abu-l-Fat·h Alí ibn Muhàmmad, Abu-l-Hussayn Bàjkam, Al-Baridi, Azerbaidjan, Àdud-ad-Dawla, Bagdad, Buwàyhides, Califat Abbàssida, Gorgan, Gran Khorasan, Hamadan, Imad-ad-Dawla, Isfahan, Izz-ad-Dawla Bakhtiyar, Jàbal (orografia), Kazerun, Khuzestan, Maqan ibn Kaki, Muàyyid-ad-Dawla, Muïzz al-Dawla, Musafírides, Nasr I ibn Ahmad, Pèrsia, Província de Fars, Qazvín, Rayy, Samànides, Tabaristan, Wasit, Wuixmaguir ibn Ziyar, Ziyàrides, 976.
Abu l-Fadl Muhammad ibn al-Husayn ibn Muhammad
Abu-l-Fadl Muhàmmad ibn al-Hussayn ibn Muhàmmad, més conegut com Abu-l-Fadl ibn al-Amid o, senzillament, Ibn al-Amid, fou visir dels buwàyhides, fill d'un mercader de Qom que va exercir algunes funcions destacades al Khurasan i que el 933 era visir del ziyarida Wuixmaguir a Rayy, i l'any següent era un dels principals dignataris de Mardawij ibn Ziyar, general i emir daylamita que va governar al Jibal del 931 al 935, poc abans que aquest fou assassinat a Isfahan.
Nou!!: Rukn-ad-Dawla і Abu l-Fadl Muhammad ibn al-Husayn ibn Muhammad · Veure més »
Abu-l-Fat·h Alí ibn Muhàmmad
Abu-l-Fat·h Alí ibn Muhàmmad (947/948 - 977) fou gran visir buwàyhida, fill i successor d'Abu-l-Fadl Muhàmmad ibn al-Hussayn ibn Muhàmmad.
Nou!!: Rukn-ad-Dawla і Abu-l-Fat·h Alí ibn Muhàmmad · Veure més »
Abu-l-Hussayn Bàjkam
Abu-l-Hussayn Bàjkam o Bačkam, més conegut com Bàjkam at-Turkí (‘Bàjkam el Turc’; Bàjkam deriva d'una paraula iraniana passada al turc que descriu la cua de cavall o de iak) fou un amir turc del Califat Abbàssida.
Nou!!: Rukn-ad-Dawla і Abu-l-Hussayn Bàjkam · Veure més »
Al-Baridi
Al-Baridí fou una nisba que van portar tres germans famosos fills d'un cap de comunicacions de Bàssora conegut com al-Baridí.
Nou!!: Rukn-ad-Dawla і Al-Baridi · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Rukn-ad-Dawla і Azerbaidjan · Veure més »
Àdud-ad-Dawla
Abu-Xujà Fannà Khusraw, més conegut pel seu làqab Àdud-ad-Dawla (Isfahan 24 de setembre del 936 - Bagdad, 26 de març de 983) fou un sobirà buwàyhida fill de l'amir al-umarà buwàyhida Rukn-ad-Dawla Hàssan ibn Búyah (o Buwayh).
Nou!!: Rukn-ad-Dawla і Àdud-ad-Dawla · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Rukn-ad-Dawla і Bagdad · Veure més »
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Nou!!: Rukn-ad-Dawla і Buwàyhides · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Rukn-ad-Dawla і Califat Abbàssida · Veure més »
Gorgan
* Gorgan, nom persa de la Gorduene (Korduq).
Nou!!: Rukn-ad-Dawla і Gorgan · Veure més »
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Nou!!: Rukn-ad-Dawla і Gran Khorasan · Veure més »
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Nou!!: Rukn-ad-Dawla і Hamadan · Veure més »
Imad-ad-Dawla
Alí ibn Buwayh o Buya, més tard conegut amb el làqab d'Imad-ad-Dawla (? - 949), fou un dels tres germans fundadors de la dinastia buwàyhida.
Nou!!: Rukn-ad-Dawla і Imad-ad-Dawla · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Rukn-ad-Dawla і Isfahan · Veure més »
Izz-ad-Dawla Bakhtiyar
Izz-ad-Dawla Bakhtiyar ibn Muïzz-ad-Dawla al-Buwayhí fou un sultà buwàyhida, fill i successor de Muïzz-ad-Dawla (932-967).
Nou!!: Rukn-ad-Dawla і Izz-ad-Dawla Bakhtiyar · Veure més »
Jàbal (orografia)
Jàbal i, en plural, jibal són dos mots àrabs —en àrab جبل, jabal; pl.
Nou!!: Rukn-ad-Dawla і Jàbal (orografia) · Veure més »
Kazerun
Kazerun, Kazarun o Kazirun és una ciutat de Fars a l'Iran entre Xiraz i Bushehr.
Nou!!: Rukn-ad-Dawla і Kazerun · Veure més »
Khuzestan
Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.
Nou!!: Rukn-ad-Dawla і Khuzestan · Veure més »
Maqan ibn Kaki
Abu-Mansur Maqan o Màkan ibn Kaki o ibn Kakuy fou un general daylamita que va governar el Tabaristan, Kerman i Gurgan i el principat d'Amol entre 928 i 940.
Nou!!: Rukn-ad-Dawla і Maqan ibn Kaki · Veure més »
Muàyyid-ad-Dawla
Muàyyid-ad-Dawla Abu-Mansur Buya ibn Rukn-ad-Dawla Hàssan, més conegut simplement com Muàyyid-ad-Dawla, fou emir buwàyhida d'Isfahan, Rayy i la major part del Djibal.
Nou!!: Rukn-ad-Dawla і Muàyyid-ad-Dawla · Veure més »
Muïzz al-Dawla
Abu-l-Hussayn Àhmad ibn Abi-Xujà Fanakhusraw Buya Muïzz-ad-Dawla (915/916 - 967) fou un dels tres emirs buwàyhides originals, fundadors de la dinastia.
Nou!!: Rukn-ad-Dawla і Muïzz al-Dawla · Veure més »
Musafírides
Els mussafírides o dinastia dels Banu Mussàfir, també anomenats sal·làrides o dinastia dels Banu Sal·lar, kangàrides o encara dinastia dels Banu l-Marzuban, foren una dinastia musulmana que va governar a Tarom, Samiran, Daylam, Gilan i, posteriorment, l'Azerbaidjan Iranià, Arran, i alguns districtes de l'Armènia oriental a la segona meitat del.
Nou!!: Rukn-ad-Dawla і Musafírides · Veure més »
Nasr I ibn Ahmad
Nasr (I) ibn Àhmad fou un samànida fill d'Àhmad ibn Àssad el governador de Ferganà i des de 842 de Transoxiana.
Nou!!: Rukn-ad-Dawla і Nasr I ibn Ahmad · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Rukn-ad-Dawla і Pèrsia · Veure més »
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Nou!!: Rukn-ad-Dawla і Província de Fars · Veure més »
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Nou!!: Rukn-ad-Dawla і Qazvín · Veure més »
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Nou!!: Rukn-ad-Dawla і Rayy · Veure més »
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Nou!!: Rukn-ad-Dawla і Samànides · Veure més »
Tabaristan
miniatura Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan fou una regió al sud de la mar Càspia.
Nou!!: Rukn-ad-Dawla і Tabaristan · Veure més »
Wasit
Wasit o Al-Wasit (literalment ‘Centre’) fou una ciutat de l'Iraq, a la riba de l'antic curs del riu Tigris.
Nou!!: Rukn-ad-Dawla і Wasit · Veure més »
Wuixmaguir ibn Ziyar
Dhahir-ad-Dawla Wuixmaguir ibn Ziyar (en persa: وشمگير) (mort en 967) fou el segon sobirà de la dinastia ziyàrida, ixd'origen daylamita.
Nou!!: Rukn-ad-Dawla і Wuixmaguir ibn Ziyar · Veure més »
Ziyàrides
La dinastia ziyàrida o dels ziyàrides fou una nissaga de Tabaristan (i sovint Gurgan) d'origen daylamita que va existir del 928 al 1077.
Nou!!: Rukn-ad-Dawla і Ziyàrides · Veure més »
976
Sense descripció.
Nou!!: Rukn-ad-Dawla і 976 · Veure més »
