Accés més ràpid que el navegador!
97 les relacions: Abarquh, Alamut, Amàsia, Armenis, Azerbaidjan, Bagdad, Bahrain, Balkh, Caucas, Diyarbakır, Emir, Erevan, Farahabad, Gandja, Geòrgia, Ghulam, Gorgan (ciutat), Gran Khorasan, Hamadan, Harem, Herat, Illa d'Ormuz, Imerètia, Imperi Otomà, Imperi safàvida, Iraq, Isfahan, Ismaïl II de Pèrsia, Kakhètia, Kalenderoğlu Mehmed, Kandahar, Karbala, Kartli, Kerman, Kizilbaix, Mazandaran, Meixad, Merv, Muhàmmad Khodabanda, Najaf, Naxçıvan, Pèrsia, Persa, Polònia, Príncep, Província de Fars, Qazvín, Rússia, Safi de Pèrsia, Simó II de Kartli, ..., Sistan, Tabriz, Tbilissi, Teimuraz I de Kartli, Transoxiana, Visir, Xa, Xirvan, Yezd, 1 d'octubre, 1537, 1555, 1571, 1577, 1581, 1583, 1585, 1586, 1588, 1589, 1590, 1591, 1598, 1600, 1601, 1602, 1603, 1604, 1605, 1606, 1607, 1608, 1614, 1615, 1616, 1617, 1618, 1620, 1621, 1622, 1623, 1624, 1629, 1630, 19 de gener, 24 de novembre, 27 de gener. Ampliar l'índex (47 més) »
Abarquh
Abarquh o Abarkuh és una ciutat del nord de Fars, a l'Iran.
Nou!!: Abbas I el Gran і Abarquh · Veure més »
Alamut
Alamut Alamut (persa: الموت Alamūt "Senyal de l'Àliga", àrab: قلعه الموت Qal‘atu l-Mūt "Castell de la Mort") fou una fortalesa de muntanya avui en ruïnes l'Iran, al centre de les muntanyes Alborz al sud de la mar Càspia, propera a Gazor Khan i a dos dies i mig caminant al nord-nord-est de Qazwin, i uns 100 km de la moderna Teheran, que va donar nom a l'estat ismaïlita format per aquesta fortalesa i fins a unes 40 més.
Nou!!: Abbas I el Gran і Alamut · Veure més »
Amàsia
Amàsia és un possible supercontinent futur que podria ser format per la fusió d'Àsia i Amèrica del Nord.
Nou!!: Abbas I el Gran і Amàsia · Veure més »
Armenis
Els armenis (en armeni Հայեր, Hayer) són un grup humà i nació originari de la zona del Caucas i l'Altiplà d'Armènia.
Nou!!: Abbas I el Gran і Armenis · Veure més »
Azerbaidjan
L'Azerbaidjan (en àzeri: Azərbaycan), oficialment la República de l'Azerbaidjan (en àzeri: Azərbaycan Respublikası), és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Abbas I el Gran і Azerbaidjan · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en àrab بغداد, Baḡdād) és la capital d'Iraq i de la província de Bagdad.
Nou!!: Abbas I el Gran і Bagdad · Veure més »
Bahrain
Bahrain, oficialment el Regne de Bahrain (en àrab مملكة البحرين, Mamlakat al-Baḥrayn), és un estat insular del sud-oest d'Àsia, format per un arxipèlag d'unes 30 illes situat al Golf Pèrsic, prop de la costa d'Aràbia Saudita, a la qual la uneix un dic artificial de 24 km; les illes principals són Al-Bahrayn i Al-Muharraq, unides també per un dic.
Nou!!: Abbas I el Gran і Bahrain · Veure més »
Balkh
Balkh (persa: بلخ, Balḫ) és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.
Nou!!: Abbas I el Gran і Balkh · Veure més »
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre el mar Negre i el mar Caspi.
Nou!!: Abbas I el Gran і Caucas · Veure més »
Diyarbakır
Diyarbakır, segons el nom oficial en turc, o Amed, en kurd —en armeni Ամիդ, Amid; en grec antic, Amida; en llatí Amida; en siríac, Āmîḏ; en turc otomà دیاربکر, Diyâr-ı Bekr— és una ciutat de Turquia, capital de la província homònima i principal ciutat del nord del Kurdistan.
Nou!!: Abbas I el Gran і Diyarbakır · Veure més »
Emir
Un emir (de l'àrab أمير, amir, "aquell qui ordena", "cap", "governant", alhora derivat del verb amara, "manar") és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.
Nou!!: Abbas I el Gran і Emir · Veure més »
Erevan
Erevan (en armeni Երեվան o Երևան;; de vegades escrit Ierevan o Yerevan; antigament anomenada Erivan i Erebuni; turc Revan, abans Rewan o Eriwan) és la capital d'Armènia i la ciutat principal del país.
Nou!!: Abbas I el Gran і Erevan · Veure més »
Farahabad
Farahabad és una vila de l'Iran al Mazanderan a 27 km al nord de Sari, a la desembocadura del riu Tidjin o Tidjan.
Nou!!: Abbas I el Gran і Farahabad · Veure més »
Gandja
Gandja (en àzeri Gəncə) és la segona ciutat més important de l'Azerbaidjan, que durant el període tsarista es va dir Elizavetpol i durant el període soviètic Kirovabad.
Nou!!: Abbas I el Gran і Gandja · Veure més »
Geòrgia
Geòrgia (en georgià საქართველო, transcrit Sakartvelo) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Abbas I el Gran і Geòrgia · Veure més »
Ghulam
Un ghulam —en àrab غلام, ḡulām, en plural ghilman غلمان, ḡilmān, o també ghulams— és, segons l'islam, un jove servent immortal del Paradís que, amb les seves complementàries femenines anomenades hurís, estarà al servei dels musulmans justos.
Nou!!: Abbas I el Gran і Ghulam · Veure més »
Gorgan (ciutat)
Gorgan (persa: گرگان, caspià: Vergen) és una ciutat d'Iran, capital de la Província de Golestan i del comtat de Gorgan.
Nou!!: Abbas I el Gran і Gorgan (ciutat) · Veure més »
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Nou!!: Abbas I el Gran і Gran Khorasan · Veure més »
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (en assiri Abdadana; en persa همدان, Hamedān o Hamadān; en persa antic 𐏃𐎥𐎶𐎫𐎠𐎴, Hagmatana; en grec antic Ἐϰβάτανα, Ecbatana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Nou!!: Abbas I el Gran і Hamadan · Veure més »
Harem
''Harem'' (Giulio Rosati) Un harem (de l'àrab حرام ḥarām, "prohibit" o "sagrat") és el conjunt d'esposes en matrimonis polígams i el lloc on viuen (també anomenat 'serrall'), on les visites masculines són prohibides, tret de l'espòs o els fills.
Nou!!: Abbas I el Gran і Harem · Veure més »
Herat
Herat (2009) Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Nou!!: Abbas I el Gran і Herat · Veure més »
Illa d'Ormuz
Mapa L'illa d'Ormuz, Hormuz o Hormoz és una illa de l'Iran al golf Pèrsic, a l'estret al qual dóna nom (estret d'Ormuz), formant part de la província d'Hormozgan.
Nou!!: Abbas I el Gran і Illa d'Ormuz · Veure més »
Imerètia
Dissolució | 1753 Annexió a Rússia |- | Llengua oficial | georgià | Imerètia fou un regne a l'actual Geòrgia que ocupava la major part de l'actual regió d'Imerètia.
Nou!!: Abbas I el Gran і Imerètia · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi turc otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman.
Nou!!: Abbas I el Gran і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al XVIII.
Nou!!: Abbas I el Gran і Imperi safàvida · Veure més »
Iraq
LIraq (en àrab العراق, al-ʿIrāq), o el seu nom oficial República de l'Iraq (en àrab الجمهورية العراقية, al-Jumhūriyya al-ʿIrāqiyya), és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Abbas I el Gran і Iraq · Veure més »
Isfahan
Hotel Abbasi Isfahan o Ispahan (en persa اصفهان Esfahān), localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashhad).
Nou!!: Abbas I el Gran і Isfahan · Veure més »
Ismaïl II de Pèrsia
Ismail II de Pèrsia (farsi: شاه اسماعیل دوم, Esma'il, nascut 1533/1534 o 1537, mort a Qazwin el 24 de novembre de 1577), fou el tercer xa safàvida de Pèrsia (1576-1577).
Nou!!: Abbas I el Gran і Ismaïl II de Pèrsia · Veure més »
Kakhètia
Kakhètia és una regió de la part oriental de Geòrgia, que fou un regne des començaments del segle IX fins al 1104, i des del 1466 al 1801 en què fou annexat a Rússia juntament amb el regne de Kartli al que estava unit.
Nou!!: Abbas I el Gran і Kakhètia · Veure més »
Kalenderoğlu Mehmed
Kalenderoğlu Mehmed (? - 1609) fou un revolucionari turc cap dels djelalites o djelalis d'Anatòlia.
Nou!!: Abbas I el Gran і Kalenderoğlu Mehmed · Veure més »
Kandahar
Kandahar o Qandahar (em paixtu کندهار, en persa قندهار, Kandahār) és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.
Nou!!: Abbas I el Gran і Kandahar · Veure més »
Karbala
El santuari i part de la ciutat Karbala (en àrab كربلاء, Karbalāʾ), també coneguda com la Santa Karbala o Karbala al-Muqàddassa (en àrab كربلاء المقدسة, Karbalāʾ al-Muqaddasa) és una ciutat a l'Iraq, situada a uns 100 km al sud-oest de Bagdad a les coordenades 32.61°N, 44.08°E.
Nou!!: Abbas I el Gran і Karbala · Veure més »
Kartli
Kartli — ქართლი en georgià— fou un regne de Geòrgia, a la part central del país, que es va formar el 1490 resultat de la disgregació de la part Oriental (Kakhètia) i Occidental (Imerètia i Samtskhé) El naixement jurídic de l'estat fou un informe del consell reial al rei Constantí II de Geòrgia aconsellant de reconèixer els regnes que s'havien format a l'est i oest.
Nou!!: Abbas I el Gran і Kartli · Veure més »
Kerman
La porta de Masjid per la qual va entrar Agha Mohammad Khan. Kerman és una ciutat de l'Iran.
Nou!!: Abbas I el Gran і Kerman · Veure més »
Kizilbaix
Kizilbaix (cap vermell) són diversos grups o sectes a Turquia, entre les quals la principal és la dels alevis.
Nou!!: Abbas I el Gran і Kizilbaix · Veure més »
Mazandaran
Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.
Nou!!: Abbas I el Gran і Mazandaran · Veure més »
Meixad
emam reza Meixad o Maixhad (en persa مشهد; en àrab مشهد, Maxhad, literalment «santuari», «tomba d'un màrtir») és la segona ciutat més gran en població de l'Iran i una de les ciutats santes de l'Islam.
Nou!!: Abbas I el Gran і Meixad · Veure més »
Merv
Merv o Merw (en persa: مرو transliterat Marw o Mary; en xinès: 木鹿, Mulu, per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw al-Shahidjan o Marw al-Shāhidjān), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.
Nou!!: Abbas I el Gran і Merv · Veure més »
Muhàmmad Khodabanda
Muhàmmad Khodabanda, Mohammed Khodābande o Khudābanda, també anomenat Mohammed Shah o Sultan Mohammed (persa شاه محمد خدابنده) (nascut 1532; mort 1595/1596; va regnar del 1578 al 1587), fou el quart xa de la dinastia safàvida de Pèrsia.
Nou!!: Abbas I el Gran і Muhàmmad Khodabanda · Veure més »
Najaf
Mesquita de l'imam Alí, a Najaf Najaf —en àrab النجف, an-Najaf, pronunciat an-Nàjaf— és una ciutat de l'Iraq, situada a uns 160 km al sud de Bagdad, a 10 km a la vora del desert, en un altiplà àrid.
Nou!!: Abbas I el Gran і Najaf · Veure més »
Naxçıvan
Mausoleu Naxçıvan -pronunciat Nakhtxivan, de vegades anomenada Nachitschewan, Nakhchyvan, Nakhicevan, Nakhichevan’ o Nakhjavan- és una ciutat de l'Azerbaidjan, capital de la República Autònoma de Nakhtxivan.
Nou!!: Abbas I el Gran і Naxçıvan · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Abbas I el Gran і Pèrsia · Veure més »
Persa
El persa (فارسی Fārsi) és una llengua indoeuropea parlada a l'Iran, l'Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des de 1958 per raons polítiques), el Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), l'Uzbekistan, Bahrain, l'Iraq, l'Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i països veïns que han estat sota la influència persa.
Nou!!: Abbas I el Gran і Persa · Veure més »
Polònia
Polònia (en polonès: Polska), oficialment República de Polònia (en polonès: Rzeczpospolita Polska), és un estat de l'Europa central.
Nou!!: Abbas I el Gran і Polònia · Veure més »
Príncep
Un príncep és un membre de la família regnant, normalment el fill del rei.
Nou!!: Abbas I el Gran і Príncep · Veure més »
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis. Fars (en persa: فارس, Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Nou!!: Abbas I el Gran і Província de Fars · Veure més »
Qazvín
Qazvín (en farsi قزوین, Qazvīn), també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Nou!!: Abbas I el Gran і Qazvín · Veure més »
Rússia
Rússia, Россия, Rossia o la Federació Russa (en rus: Российская Федерация, Rossískaia Federàtsia) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Abbas I el Gran і Rússia · Veure més »
Safi de Pèrsia
Safi de Pèrsia (històricament Safi I de Pèrsia, ja que durant uns mesos el xa Sulayman I de Pèrsia va regnar amb el nom de Safi II de Pèrsia, persaشاه صفی) fou xa de Pèrsia de la dinastia safàvida del 1629 al 1642.
Nou!!: Abbas I el Gran і Safi de Pèrsia · Veure més »
Simó II de Kartli
Simó II (Semayun Khan), va néixer i va ser educat a Esfahan i estava casat amb una dama persa filla d'un general.
Nou!!: Abbas I el Gran і Simó II de Kartli · Veure més »
Sistan
Sistan (Persa: سیستان) fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Abbas I el Gran і Sistan · Veure més »
Tabriz
Tabriz (antigament enc català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Nou!!: Abbas I el Gran і Tabriz · Veure més »
Tbilissi
Tbilissi (en georgià, თბილისი; en rus, Тбилиси) també anomenada antigament amb el nom rus de Tiflis, és la capital de Geòrgia, situada a banda i banda del riu Mtkvari.
Nou!!: Abbas I el Gran і Tbilissi · Veure més »
Teimuraz I de Kartli
Teimuraz I (Taimuraz Khan), nascut el 1587, era fill gran de David I de Kakhètia i de Kethavan.
Nou!!: Abbas I el Gran і Teimuraz I de Kartli · Veure més »
Transoxiana
Transoxiana (literalment "més enllà de l'Oxus", en àrab Mawara al-Nahr "el país més enllà del riu") és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Nou!!: Abbas I el Gran і Transoxiana · Veure més »
Visir
Retrat de Sokollu Mehmet Paşa, gran visir de Solimà el Magnífic, de Selim II i de Murad III Un visir (del turc vezir, i aquest de l'àrab وزير, wazīr, literalment "el que du una càrrega") és un terme comú a molts països islàmics que designa un alt càrrec polític (o de vegades religiós) que actua com a conseller o ministre d'un monarca normalment també islàmic com ara califes, emirs, màliks o sultans.
Nou!!: Abbas I el Gran і Visir · Veure més »
Xa
Xa (del persa شاه, šāh, "rei") és el títol que reben els monarques de l'Iran i prové d'aquell que duien els sobirans aquemènides de l'antiga Pèrsia.
Nou!!: Abbas I el Gran і Xa · Veure més »
Xirvan
Xirvan era un territori equivalent a la moderna república de l'Azerbaidjan i el sud de Daguestan.
Nou!!: Abbas I el Gran і Xirvan · Veure més »
Yezd
Takyeh Amir Chakhmagh Yezd o Yazd (Persa: یزد, Yezd) és una ciutat de l'Iran central, capital de la província de Yazd o Yazd, i el centre de la cultura zoroastriana (al segle XIX restaven unes 200 famílies a la ciutat i unes 640 a la comarca, practicant aquesta religió, en contacte amb els seus coreligionaris de l'Índia, que a final de segle van augmenar arribant a entre 7 i 10.000).
Nou!!: Abbas I el Gran і Yezd · Veure més »
1 d'octubre
L'1 d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Abbas I el Gran і 1 d'octubre · Veure més »
1537
Sense descripció.
Nou!!: Abbas I el Gran і 1537 · Veure més »
1555
Sense descripció.
Nou!!: Abbas I el Gran і 1555 · Veure més »
1571
;Països Catalans.
Nou!!: Abbas I el Gran і 1571 · Veure més »
1577
Sense descripció.
Nou!!: Abbas I el Gran і 1577 · Veure més »
1581
Sense descripció.
Nou!!: Abbas I el Gran і 1581 · Veure més »
1583
;Països Catalans.
Nou!!: Abbas I el Gran і 1583 · Veure més »
1585
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Abbas I el Gran і 1585 · Veure més »
1586
;Països Catalans.
Nou!!: Abbas I el Gran і 1586 · Veure més »
1588
Sense descripció.
Nou!!: Abbas I el Gran і 1588 · Veure més »
1589
Enric III de França.
Nou!!: Abbas I el Gran і 1589 · Veure més »
1590
Sense descripció.
Nou!!: Abbas I el Gran і 1590 · Veure més »
1591
Llinda de la Casa Vila Moner de Figueres.
Nou!!: Abbas I el Gran і 1591 · Veure més »
1598
Sense descripció.
Nou!!: Abbas I el Gran і 1598 · Veure més »
1600
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Abbas I el Gran і 1600 · Veure més »
1601
Sense descripció.
Nou!!: Abbas I el Gran і 1601 · Veure més »
1602
L'any 1602 (MDCII) fou un any comú començat en dimarts segons el còmput del calendari gregorià.
Nou!!: Abbas I el Gran і 1602 · Veure més »
1603
Sense descripció.
Nou!!: Abbas I el Gran і 1603 · Veure més »
1604
Sense descripció.
Nou!!: Abbas I el Gran і 1604 · Veure més »
1605
Sense descripció.
Nou!!: Abbas I el Gran і 1605 · Veure més »
1606
Sense descripció.
Nou!!: Abbas I el Gran і 1606 · Veure més »
1607
Sense descripció.
Nou!!: Abbas I el Gran і 1607 · Veure més »
1608
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Abbas I el Gran і 1608 · Veure més »
1614
;Països catalans.
Nou!!: Abbas I el Gran і 1614 · Veure més »
1615
Sense descripció.
Nou!!: Abbas I el Gran і 1615 · Veure més »
1616
Nicolau Copèrnic.
Nou!!: Abbas I el Gran і 1616 · Veure més »
1617
Rosa de Santa Maria a Metz.
Nou!!: Abbas I el Gran і 1617 · Veure més »
1618
Sense descripció.
Nou!!: Abbas I el Gran і 1618 · Veure més »
1620
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Abbas I el Gran і 1620 · Veure més »
1621
Sense descripció.
Nou!!: Abbas I el Gran і 1621 · Veure més »
1622
Sense descripció.
Nou!!: Abbas I el Gran і 1622 · Veure més »
1623
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Abbas I el Gran і 1623 · Veure més »
1624
Sense descripció.
Nou!!: Abbas I el Gran і 1624 · Veure més »
1629
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Abbas I el Gran і 1629 · Veure més »
1630
;Països Catalans.
Nou!!: Abbas I el Gran і 1630 · Veure més »
19 de gener
El 19 de gener és el dinovè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Abbas I el Gran і 19 de gener · Veure més »
24 de novembre
El 24 de novembre és el tres-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Abbas I el Gran і 24 de novembre · Veure més »
27 de gener
El 27 de gener és el vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Abbas I el Gran і 27 de gener · Veure més »
Redirigeix aquí:
'Abbas I de Pèrsia, Abbas I, Abbas el Gran, Abbàs I el Gran, Shah Abbas I.
