Obrir a Google MapsTaula de continguts
42 les relacions: Abhar, Al-Mustawfi, Alamut, Aq Qoyunlu, Ardabil, Armènia, Arran (regió), Asfar ben Shiroya, Azerbaidjan, Buwàyhides, Cadusis, Comtat (divisió administrativa), Daylam, Daylamites, Dinastia Qajar, Djustànides, Enciclopèdia de l'Islam, Fakhr-ad-Dawla, Gilan, Gran Khorasan, Il-kanat, Imperi Safàvida, Iran, Ismaïl I, Ismaïlisme, Llac Urmia, Mahmud de Ghazna, Mardawidj ibn Ziyar, Massud I ibn Mahmud, Musafírides, Persa, Província de Zanjan, Qazvín, Rayy, Reza I de l'Iran, Rudbar, Sultaniyya, Tarom, Taron, Xafiisme, Zanjan, Ziyàrides.
Abhar
Abhar és una ciutat de l'Iran, a mig camí entre Qazwin i Zandjan (a uns 87 km de cadascuna).
Veure Tarom і Abhar
Al-Mustawfi
Mausoleu d'Al-Mustawfi. Qazwin, Iran. Hamd-Al·lah ibn Abi-Bakr ibn Àhmad ibn Nasr al-Mustawfí al-Qazwiní (en persa, حمدالله مستوفی), més conegut senzillament com al-Mustawfí (Qazwin 1281/1282- vers 1340) fou un historiador i geògraf persa d'una família que havia donat diversos governadors a Qazwin als segles IX i X.
Veure Tarom і Al-Mustawfi
Alamut
Alamut Alamut (Alamūt, 'Senyal de l'Àliga';, 'Castell de la Mort') fou una fortalesa de muntanya avui en ruïnes l'Iran, al centre de les muntanyes Alborz al sud de la mar Càspia, propera a Gazor Khan i a dos dies i mig caminant al nord-nord-est de Qazwin, i uns 100 km de la moderna Teheran, que va donar nom a l'estat ismaïlita format per aquesta fortalesa i fins a unes 40 més.
Veure Tarom і Alamut
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Veure Tarom і Aq Qoyunlu
Ardabil
Ardabil (persa i àzeri: اردبیل, Ardebil; turc, Erdebil; antic persa: Artavil que vol dir "Lloc Sagrat"; armeni Artavet i Artavel) és una ciutat de l'Iran, capital de la província d'Ardabil.
Veure Tarom і Ardabil
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Veure Tarom і Armènia
Arran (regió)
Arran és el nom que va portar a partir de la dominació musulmana la regió situada entre el Kura i l'Araxes.
Veure Tarom і Arran (regió)
Asfar ben Shiroya
Asfar ibn Xirawayhí o Asfar ibn Xiruya o Aspar fill de Sheroe fou un general daylamita que va governar Jibal i Tabaristan vers el 929-931.
Veure Tarom і Asfar ben Shiroya
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Veure Tarom і Azerbaidjan
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Veure Tarom і Buwàyhides
Cadusis
Cadusis Els cadusis (en llatí cadusii, en grec Καδοὺσιοι) eren un poble que vivia a les muntanyes del sud-oest de la mar Càspia, en un territori anomenat Cadúsia que correspondria a un districte muntanyós de la Mèdia Atropatene al sud-oest de les ribes de la mar Càspia.
Veure Tarom і Cadusis
Comtat (divisió administrativa)
Un comtat (county en anglès), com a divisió administrativa, especialment en alguns països angloparlants, és un territori (land area) de govern local (local government) dins d'una contrada.
Veure Tarom і Comtat (divisió administrativa)
Daylam
Daylam és una regió de l'Iran formada per la part alta del Gilan, al vessant septentrional de les muntanyes Alburz.
Veure Tarom і Daylam
Daylamites
Daylamites també es diuen algunes dinasties o poders individuals que van governar principalment a l'Azerbaidjan i a la plana iraniana, i que tingueren origen en el Daylam o estigueren dirigides per natius de Daylam, essent les més conegudes les dels musafírides, ziyarids i els shaddàdides.
Veure Tarom і Daylamites
Dinastia Qajar
La dinastia Qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.
Veure Tarom і Dinastia Qajar
Djustànides
Els justànides o jastànides foren una dinastia daylamita del Daylam que va governar d'abans el 791 fins després del 1042.
Veure Tarom і Djustànides
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Veure Tarom і Enciclopèdia de l'Islam
Fakhr-ad-Dawla
Fakhr-ad-Dawla Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hàssan, més conegut simplement pel seu làqab com a Fakhr-ad-Dawla (952-997) fou el tercer fill del sultà buwàyhida o búyida Rukn-ad-Dawla.
Veure Tarom і Fakhr-ad-Dawla
Gilan
Gilan és una regió i una de les 31 províncies de l'Iran, es troba al nord-oest del país, a la costa de la mar Càspia.
Veure Tarom і Gilan
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Veure Tarom і Gran Khorasan
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Veure Tarom і Il-kanat
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Veure Tarom і Imperi Safàvida
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Veure Tarom і Iran
Ismaïl I
Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.
Veure Tarom і Ismaïl I
Ismaïlisme
Lismaïlisme (esmāʿiliyān) és un dels corrents de l'islam xiïta.
Veure Tarom і Ismaïlisme
Llac Urmia
Vídeo que mostra el procés de dessecació del llac Urmia entre 1984 i 2014. El llac Urmia (en farsi دریاچهٔ ارومیه) és un llac salat de l'Azerbaidjan iranià, al nord-oest de l'Iran, situat al costat est de la ciutat d'Urmia.
Veure Tarom і Llac Urmia
Mahmud de Ghazna
Abu-l-Qàssim Mahmud ibn Sebüktigin més conegut com a Mahmud de Ghazna (2 de novembre de 971 - 30 d'abril de 1030) fou el fundador de l'Imperi gaznèvida, que regí des del 997 fins a la seva mort.
Veure Tarom і Mahmud de Ghazna
Mardawidj ibn Ziyar
Abu-l-Hajjaj Mardawij ibn Ziyar ibn Wardanxah o, més senzillament, Mardawij ibn Ziyar fou un general daylamita, emir del Jibal (931-935) i fundador de la dinastia ziyàrida.
Veure Tarom і Mardawidj ibn Ziyar
Massud I ibn Mahmud
Abu-Saïd Massud I ibn Mahmud Xihab-ad-Dawla Jamal-al-Mil·la o, més senzillament, Massud I ibn Mahmud (998-1040) fou sultà gaznèvida (1030-1040), fill del sultà Mahmud ben Sebuktegin.
Veure Tarom і Massud I ibn Mahmud
Musafírides
Els mussafírides o dinastia dels Banu Mussàfir, també anomenats sal·làrides o dinastia dels Banu Sal·lar, kangàrides o encara dinastia dels Banu l-Marzuban, foren una dinastia musulmana que va governar a Tarom, Samiran, Daylam, Gilan i, posteriorment, l'Azerbaidjan Iranià, Arran, i alguns districtes de l'Armènia oriental a la segona meitat del.
Veure Tarom і Musafírides
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Veure Tarom і Persa
Província de Zanjan
La Província de Zanjan (استان زنجان, Ostān-e Zanjān: زنگان اوستانی) és una de les 31 províncies de l'Iran.
Veure Tarom і Província de Zanjan
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Veure Tarom і Qazvín
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Veure Tarom і Rayy
Reza I de l'Iran
Reza I de l'Iran (Sevah Kuh, Mazanderan, 16 de març de 1878 - Johannesburg, 26 de juliol de 1944) va regnar com a xa de l'Iran des de 1925 fins a 1941.
Veure Tarom і Reza I de l'Iran
Rudbar
* Rudbar (ciutat de Gilan) a l'Iran.
Veure Tarom і Rudbar
Sultaniyya
Sultaniyya o Soltaniyeh (persa: سلطانيه, romanitzat com Solţānīyeh, Solţāneyyeh, Sultaniye, Sultaniya, Sultānīyeh i altres variacions; coneguda també com a Saīdīyeh) és una ciutat de l'Iran capital del districte de Soltaniyeh del comtat d'Abhar a la província de Zanjan.
Veure Tarom і Sultaniyya
Tarom
Tarom (en persa شهرستان طارم) és un comtat a la província de Zanjan o Zandjan a l'Iran.
Veure Tarom і Tarom
Taron
Taron (Տարոն; en armeni occidental Daron; Ταρών, Tarōn; Taraunitis) fou una regió d'Armènia feu originari dels Mamikonian i més tard d'una branca bagràtida.
Veure Tarom і Taron
Xafiisme
El xafiisme —,, o — és una de les quatre escoles jurídico-teològiques (o del fiqh) de l'islam sunnita, juntament amb el hanbalisme, el hanafisme i el malikisme.
Veure Tarom і Xafiisme
Zanjan
Zanjan (en persa i àzeri زنجان) és una ciutat i municipi de l'Iran, capital del comtat de Zanjan i de la província de Zanjan al nord-oest de l'estat a 298 km de Teheran i 125 km de la mar Càspia.
Veure Tarom і Zanjan
Ziyàrides
La dinastia ziyàrida o dels ziyàrides fou una nissaga de Tabaristan (i sovint Gurgan) d'origen daylamita que va existir del 928 al 1077.
Veure Tarom і Ziyàrides
També conegut com Shamiran, Tarum.