Accés més ràpid que el navegador!
23 les relacions: Alamut, Ar-Raqqà, Birjand, Dinastia Qajar, Ghiyath al-Din Muhammad ibn Rashid al-Din, Hasan Buzurg, Heftalites, Herat, Imperi Safàvida, Ja'un-i-Qurban, Kart, Khorasan (província de l'Iran), Khorasan Sud, Khwarizm, Kirman, Nàdir-Xah Afxar, Nixapur, Safàrides, Shaikh Ali ibn Ali Qushji, Sistan, Tahírides del Khorasan, Togha Temur (il-kànida), Yazd.
Alamut
Alamut Alamut (Alamūt, 'Senyal de l'Àliga';, 'Castell de la Mort') fou una fortalesa de muntanya avui en ruïnes l'Iran, al centre de les muntanyes Alborz al sud de la mar Càspia, propera a Gazor Khan i a dos dies i mig caminant al nord-nord-est de Qazwin, i uns 100 km de la moderna Teheran, que va donar nom a l'estat ismaïlita format per aquesta fortalesa i fins a unes 40 més.
Nou!!: Kuhistan і Alamut · Veure més »
Ar-Raqqà
Ar-Raqqà o Rakka (també transcrit Al-Rakka, al-Raqqa, ar-Raqqa o ar-Rakka) és una ciutat de Síria a la riba de l'Eufrates, a la part nord, a la confluència amb el Balikh, a uns 160 km a l'est d'Alep.
Nou!!: Kuhistan і Ar-Raqqà · Veure més »
Birjand
Cossacs a Birjand, vers 1909. Birjand o Birdjand (Persa: بیرجند) és una ciutat de l'Iran, capital de la província del Khorasan Meridional i del comtat de Birjand.
Nou!!: Kuhistan і Birjand · Veure més »
Dinastia Qajar
La dinastia Qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.
Nou!!: Kuhistan і Dinastia Qajar · Veure més »
Ghiyath al-Din Muhammad ibn Rashid al-Din
Ghiyath al-Din Muhammad ibn Rashid al-Din Fadhl Allah (+ 1336) fou un ministre i polític del il-kanat mongol de Pèrsia, fill del historiador i polític Rashid-al-Din al-Hamadani, un jueu convertit al islam.
Nou!!: Kuhistan і Ghiyath al-Din Muhammad ibn Rashid al-Din · Veure més »
Hasan Buzurg
Xeic Hasan, anomenat "Buzurg" ("El Gran"), fou el primer dels diversos de facto independents governants jalayírides governants d'Iraq i Iran central.
Nou!!: Kuhistan і Hasan Buzurg · Veure més »
Heftalites
Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.
Nou!!: Kuhistan і Heftalites · Veure més »
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Nou!!: Kuhistan і Herat · Veure més »
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Nou!!: Kuhistan і Imperi Safàvida · Veure més »
Ja'un-i-Qurban
Ja'un-i-Qurban fou el nom que es va donar a un poder político-militar establert al Khurasan (província mongola) (Pèrsia, avui Iran) que va subsistir amb autonomia entre 1335 i 1381 quan fou eliminat per Tamerlà.
Nou!!: Kuhistan і Ja'un-i-Qurban · Veure més »
Kart
Un kart RiMO del 2014 Els karts o carrets de motor són vehicles terrestres monoplaça sense sostre o cabine, sense suspensions i amb elements de carrosseria o sense, amb quatre rodes no alineades que estan en contacte amb el terra, les dues davanteres exercint el control de direcció i les dues darreres connectades per un eix d'una peça que transmet la potència d'un motor monocilíndric.
Nou!!: Kuhistan і Kart · Veure més »
Khorasan (província de l'Iran)
Khorasan fou una de les províncies de l'Iran fins al 2004.
Nou!!: Kuhistan і Khorasan (província de l'Iran) · Veure més »
Khorasan Sud
La Província de Khorasan del Sud (استان خراسان جنوبی, Ostān-e Khorāsān-e Jonūbī) és una de les 31 províncies de l'Iran ocupa una superfície de 151.913 km² iestà situada a l'est del país.
Nou!!: Kuhistan і Khorasan Sud · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Kuhistan і Khwarizm · Veure més »
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Nou!!: Kuhistan і Kirman · Veure més »
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Nou!!: Kuhistan і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »
Nixapur
Nixapur és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Mashad, que n'és la capital regional.
Nou!!: Kuhistan і Nixapur · Veure més »
Safàrides
La dinastia safàrida o dels safàrides de l'Iran va governar un imperi centrat en el Sistan, una regió fronterera entre els actuals Afganistan i Iran, entre 861 i 1003.
Nou!!: Kuhistan і Safàrides · Veure més »
Shaikh Ali ibn Ali Qushji
Shaikh Ali ibn Ali Qushji (el nom familiar apareix en diverses formes, Qurji, Kushči, Qurdji i altres), fou un funcionari dels kans ilkhans que sota Abu Said Bahadur Khan, per consell de Ghiyath al-Din Muhammad ibn Rashid al-Din fou enviat (1828/1829) com a governador al Khurasan (província mongola).
Nou!!: Kuhistan і Shaikh Ali ibn Ali Qushji · Veure més »
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Kuhistan і Sistan · Veure més »
Tahírides del Khorasan
Els tahírides foren una nissaga de governadors del Khorasan per compte dels califes abbàssides encara que gaudint d'àmplia independència.
Nou!!: Kuhistan і Tahírides del Khorasan · Veure més »
Togha Temur (il-kànida)
Togha Temur, Togha Timur o Toka Timur fou el darrer il-kan mongol de Pèrsia.
Nou!!: Kuhistan і Togha Temur (il-kànida) · Veure més »
Yazd
Takyeh Amir Chakhmagh Yezd o Yazd (Persa: یزد, Yezd) és una ciutat de l'Iran central, capital de la província de Yazd o Yazd, i el centre de la cultura zoroastriana (al restaven unes 200 famílies a la ciutat i unes 640 a la comarca, practicant aquesta religió, en contacte amb els seus correligionaris de l'Índia, que a final de segle van augmenar arribant a entre 7 i 10.000).
Nou!!: Kuhistan і Yazd · Veure més »
