Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Mashad

Índex Mashad

emam reza Mashad (de l'àrab, literalment ‘santuari’, ‘tomba d'un màrtir’) és la segona ciutat més gran en població de l'Iran i una de les ciutats santes de l'islam.

Taula de continguts

  1. 70 les relacions: Abbas I el Gran, Abbas Mirza, Abd-al-Mumin ibn Abd-Al·lah, Afganistan, Agha Muhàmmad Khan Qajar, Al-Mamun (abbàssida), Al-Qaida, Alí ar-Ridà, Àhmad Xah Durrani, Dinastia afxàrida, Dinastia Qajar, Fat·h-Alí Xah Qajar, Firdawsí, Gaznèvides, Harun ar-Raixid, Herat, Ibn Battuta, Imperi Safàvida, Institut d'Estudis Catalans, Iran, Islam, Ismaïl I, Karim Khan Zand, Mahmud Ghazan, Miran Xah, Muhammad Xah Qajar, Nàdir-Xah Afxar, Nàssir-ad-Din Xah Qajar, Nixapur, Oghuz, Qom, Rafi ibn al-Layth, Razavi Khorasan, Samarcanda, Tahmasp I, Tahmasp II, Tamerlà, Teheran, Transoxiana, Turcmans, Turkmenistan, Tus, Xah Rukh (timúrida), Xibànides, 1037, 1161, 1389, 1506, 1528, 1535, ... Ampliar l'índex (20 més) »

Abbas I el Gran

Abbas I de Pèrsia, també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.

Veure Mashad і Abbas I el Gran

Abbas Mirza

fou príncep de la dinastia qajar de Pèrsia.

Veure Mashad і Abbas Mirza

Abd-al-Mumin ibn Abd-Al·lah

Abd-al-Mumin ibn Abd-Al·lah (16 de gener de 1568- juliol de 1598) fou kan uzbek xibànida de Transoxiana i Balkh.

Veure Mashad і Abd-al-Mumin ibn Abd-Al·lah

Afganistan

L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.

Veure Mashad і Afganistan

Agha Muhàmmad Khan Qajar

Agha Muhammad Xah o Agha Muhammad Khan Qajar (1742-1797) fou el fundador de la dinastia qajar de Pèrsia.

Veure Mashad і Agha Muhàmmad Khan Qajar

Al-Mamun (abbàssida)

Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).

Veure Mashad і Al-Mamun (abbàssida)

Al-Qaida

Al-Qaida o al-Qaeda (literalment ‘la Base’, també traduïble com ‘el Fonament’ o ‘el Mètode’) és una organització fonamentalista islàmica (o més aviat una xarxa d'organitzacions d'aquesta mena) d'abast mundial.

Veure Mashad і Al-Qaida

Alí ar-Ridà

Abu-l-Hàssan ibn Mussa ibn Jàfar, conegut com a Alí ibn Mussa ar-Ridà o simplement Alí ar-Ridà (Medina, vers 765 o 770 - Tus, 818), fou el vuitè imam dels xiïtes duodecimams.

Veure Mashad і Alí ar-Ridà

Àhmad Xah Durrani

Àhmad Xah Durrani, també conegut com a Àhmad Xah Abdali (Multan, vers el 1723 - Murghab, prop de Kandahar, 1773) fou el primer sobirà sadozay de l'Afganistan fundador de la dinastia durrani i és considerat com el govern fundacional de l'estat-nació modern d'Afganistan.

Veure Mashad і Àhmad Xah Durrani

Dinastia afxàrida

Mapa del territori regit per la dinastia afxàrida La dinastia afxàrida fou una dinastia de Pèrsia i l'Afganistan (1736-1796) fundada per Nàdir-Xah de la tribu turca dels afxar, branca dels qirqlu.

Veure Mashad і Dinastia afxàrida

Dinastia Qajar

La dinastia Qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.

Veure Mashad і Dinastia Qajar

Fat·h-Alí Xah Qajar

Fat·h-Alí Xah Qajar (25 de setembre de 1772-23 d'octubre de 1834) nascut Baba-Khan, fou el segon xa de la dinastia qajar de Pèrsia.

Veure Mashad і Fat·h-Alí Xah Qajar

Firdawsí

Tomba de Firdawsī a Tus, Iran Ferdosi, en persa, o Firdawsí, en àrab, és el pseudònim literari d'Abu-l-Qàssim Firdawsí (en persa ابوالقاسمفردوسی) (Baji (Iran), ~940 - ~1025), un dels principals poetes perses, anomenat «el recreador de la llengua persa».

Veure Mashad і Firdawsí

Gaznèvides

Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.

Veure Mashad і Gaznèvides

Harun ar-Raixid

Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.

Veure Mashad і Harun ar-Raixid

Herat

Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).

Veure Mashad і Herat

Ibn Battuta

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Battuta, més conegut simplement com a Ibn Battuta (Tànger, 25 de febrer de 1304 – 1368 o 1369), va ser un viatger, explorador i ulema (erudit musulmà) amazic de l'època de la dinastia marínida que és conegut pels seus viatges anomenats Rihla.

Veure Mashad і Ibn Battuta

Imperi Safàvida

Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.

Veure Mashad і Imperi Safàvida

Institut d'Estudis Catalans

LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.

Veure Mashad і Institut d'Estudis Catalans

Iran

La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.

Veure Mashad і Iran

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Veure Mashad і Islam

Ismaïl I

Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.

Veure Mashad і Ismaïl I

Karim Khan Zand

Muhammad Karim, conegut com a Karim Khan Zand, (? - Xiraz, 2 de març de 1779) fou sobirà (no pas xa) de Pèrsia, de la dinastia dels Zand.

Veure Mashad і Karim Khan Zand

Mahmud Ghazan

Ghazan als braços del seu pare Arghun i el seu avi Abaqa Ghazan i esposa la cort date.

Veure Mashad і Mahmud Ghazan

Miran Xah

Muizz al-Din Miran Xah (?, 1366 o 1367 - Tabriz, 16 d'abril de 1408) —en persa میران شاہ— fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek.

Veure Mashad і Miran Xah

Muhammad Xah Qajar

Muhammad Xah Qajar o محمد شاه قاجار Muhammad Mirza (5 de gener de 1808 - 4 de setembre de 1848) fou xa de la dinastia qajar de Pèrsia (1735-1748) fill d'Abbas Mirza.

Veure Mashad і Muhammad Xah Qajar

Nàdir-Xah Afxar

fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.

Veure Mashad і Nàdir-Xah Afxar

Nàssir-ad-Din Xah Qajar

Nassereddín o Nàssir-ad-Din Xah Qajar, nascut Nàssir-ad-Din Mirza, (17 de juliol de 1831, Kuhnamir -1896) fou xa de Pèrsia de la dinastia qajar durant 49 anys (1848-1896).

Veure Mashad і Nàssir-ad-Din Xah Qajar

Nixapur

Nixapur és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Mashad, que n'és la capital regional.

Veure Mashad і Nixapur

Oghuz

Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.

Veure Mashad і Oghuz

Qom

Qom (en persa: قم, també transcrit com Q'um o Ghom) és una ciutat de l'Iran a 156 km al sud-est de Teheran a la riba del riu Qom.

Veure Mashad і Qom

Rafi ibn al-Layth

Rafi ibn al-Layth ibn Nasr ibn Sayyar o, més senzillament, Rafi ibn al-Layth fou un rebel contra el Califat Abbàssida a Transoxiana al principi del segle IX.

Veure Mashad і Rafi ibn al-Layth

Razavi Khorasan

La Província de Razavi Khorasan (استان خراسان رضوی, Ostān-e Khorāsān-e Rażavī) és una província de l'Iran que té per capital la ciutat de Mashad.

Veure Mashad і Razavi Khorasan

Samarcanda

Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).

Veure Mashad і Samarcanda

Tahmasp I

Tahmasp I (22 de febrer de 1514-14 de maig de 1576) va ser un xa de Pèrsia de la dinastia safàvida.

Veure Mashad і Tahmasp I

Tahmasp II

Moneda de Tahmasp II Tahmasp II (1704? – 1740) fou xa safàvida de Pèrsia (1722 - 1732).

Veure Mashad і Tahmasp II

Tamerlà

Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.

Veure Mashad і Tamerlà

Teheran

Teheran (en persa تهران / Tehrân) és la capital de l'Iran i una de les ciutats més grans del món.

Veure Mashad і Teheran

Transoxiana

La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.

Veure Mashad і Transoxiana

Turcmans

Els turcmans és un terme col·lectiu que designa als pobles turcs nòmades de l'Àsia Central.

Veure Mashad і Turcmans

Turkmenistan

El Turkmenistan, oficialment la República de Turkmenistan (en turcman Türkmenistan Respublikasi, en rus Туркменистан), és un estat de l'Àsia Central que limita al nord amb el Kazakhstan i l'Uzbekistan, al sud-est amb l'Afganistan, al sud amb l'Iran i a l'oest amb la mar Càspia.

Veure Mashad і Turkmenistan

Tus

Tus és una antiga ciutat-regió de l'Iran a la província de Razavi Khorasan.

Veure Mashad і Tus

Xah Rukh (timúrida)

Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.

Veure Mashad і Xah Rukh (timúrida)

Xibànides

Xibànides, o xaybànides, és el nom d'una dinastia mongol descendent de Xiban, un fill de Jotxi, el fill gran de Genguis Khan.

Veure Mashad і Xibànides

1037

El 1037 (MXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Veure Mashad і 1037

1161

El 1161 (MCLXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Veure Mashad і 1161

1389

;Països Catalans.

Veure Mashad і 1389

1506

;Països Catalans.

Veure Mashad і 1506

1528

;Països Catalans.

Veure Mashad і 1528

1535

Barba-roja.

Veure Mashad і 1535

1544

El 1544 (MDXLIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Veure Mashad і 1544

1585

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.

Veure Mashad і 1585

1587

Retrat de Francis Drake del 1581.

Veure Mashad і 1587

1589

122x122px.

Veure Mashad і 1589

1705

Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.

Veure Mashad і 1705

1722

Llinda de Cal Pauet de l'Espunyola.

Veure Mashad і 1722

1726

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Mashad і 1726

1753

;Països Catalans.

Veure Mashad і 1753

1792

;Països catalans.

Veure Mashad і 1792

1796

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Mashad і 1796

1803

Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).

Veure Mashad і 1803

1825

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Mashad і 1825

1833

;Països Catalans.

Veure Mashad і 1833

1847

;Països Catalans.

Veure Mashad і 1847

1849

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Mashad і 1849

1911

;Països Catalans.

Veure Mashad і 1911

1912

;Països Catalans.

Veure Mashad і 1912

24 de març

El 24 de març és el vuitanta tercer dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Mashad і 24 de març

29 de març

El 29 de març és el vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Veure Mashad і 29 de març

809

El 809 (DCCCIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Veure Mashad і 809

També conegut com Mashdad, Mashhad, Mašhad, Meixad, Meshad, Meshed.

, 1544, 1585, 1587, 1589, 1705, 1722, 1726, 1753, 1792, 1796, 1803, 1825, 1833, 1847, 1849, 1911, 1912, 24 de març, 29 de març, 809.