Taula de continguts
70 les relacions: Abbas I el Gran, Abbas Mirza, Abd-al-Mumin ibn Abd-Al·lah, Afganistan, Agha Muhàmmad Khan Qajar, Al-Mamun (abbàssida), Al-Qaida, Alí ar-Ridà, Àhmad Xah Durrani, Dinastia afxàrida, Dinastia Qajar, Fat·h-Alí Xah Qajar, Firdawsí, Gaznèvides, Harun ar-Raixid, Herat, Ibn Battuta, Imperi Safàvida, Institut d'Estudis Catalans, Iran, Islam, Ismaïl I, Karim Khan Zand, Mahmud Ghazan, Miran Xah, Muhammad Xah Qajar, Nàdir-Xah Afxar, Nàssir-ad-Din Xah Qajar, Nixapur, Oghuz, Qom, Rafi ibn al-Layth, Razavi Khorasan, Samarcanda, Tahmasp I, Tahmasp II, Tamerlà, Teheran, Transoxiana, Turcmans, Turkmenistan, Tus, Xah Rukh (timúrida), Xibànides, 1037, 1161, 1389, 1506, 1528, 1535, ... Ampliar l'índex (20 més) »
Abbas I el Gran
Abbas I de Pèrsia, també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.
Veure Mashad і Abbas I el Gran
Abbas Mirza
fou príncep de la dinastia qajar de Pèrsia.
Veure Mashad і Abbas Mirza
Abd-al-Mumin ibn Abd-Al·lah
Abd-al-Mumin ibn Abd-Al·lah (16 de gener de 1568- juliol de 1598) fou kan uzbek xibànida de Transoxiana i Balkh.
Veure Mashad і Abd-al-Mumin ibn Abd-Al·lah
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Veure Mashad і Afganistan
Agha Muhàmmad Khan Qajar
Agha Muhammad Xah o Agha Muhammad Khan Qajar (1742-1797) fou el fundador de la dinastia qajar de Pèrsia.
Veure Mashad і Agha Muhàmmad Khan Qajar
Al-Mamun (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).
Veure Mashad і Al-Mamun (abbàssida)
Al-Qaida
Al-Qaida o al-Qaeda (literalment ‘la Base’, també traduïble com ‘el Fonament’ o ‘el Mètode’) és una organització fonamentalista islàmica (o més aviat una xarxa d'organitzacions d'aquesta mena) d'abast mundial.
Veure Mashad і Al-Qaida
Alí ar-Ridà
Abu-l-Hàssan ibn Mussa ibn Jàfar, conegut com a Alí ibn Mussa ar-Ridà o simplement Alí ar-Ridà (Medina, vers 765 o 770 - Tus, 818), fou el vuitè imam dels xiïtes duodecimams.
Veure Mashad і Alí ar-Ridà
Àhmad Xah Durrani
Àhmad Xah Durrani, també conegut com a Àhmad Xah Abdali (Multan, vers el 1723 - Murghab, prop de Kandahar, 1773) fou el primer sobirà sadozay de l'Afganistan fundador de la dinastia durrani i és considerat com el govern fundacional de l'estat-nació modern d'Afganistan.
Veure Mashad і Àhmad Xah Durrani
Dinastia afxàrida
Mapa del territori regit per la dinastia afxàrida La dinastia afxàrida fou una dinastia de Pèrsia i l'Afganistan (1736-1796) fundada per Nàdir-Xah de la tribu turca dels afxar, branca dels qirqlu.
Veure Mashad і Dinastia afxàrida
Dinastia Qajar
La dinastia Qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.
Veure Mashad і Dinastia Qajar
Fat·h-Alí Xah Qajar
Fat·h-Alí Xah Qajar (25 de setembre de 1772-23 d'octubre de 1834) nascut Baba-Khan, fou el segon xa de la dinastia qajar de Pèrsia.
Veure Mashad і Fat·h-Alí Xah Qajar
Firdawsí
Tomba de Firdawsī a Tus, Iran Ferdosi, en persa, o Firdawsí, en àrab, és el pseudònim literari d'Abu-l-Qàssim Firdawsí (en persa ابوالقاسمفردوسی) (Baji (Iran), ~940 - ~1025), un dels principals poetes perses, anomenat «el recreador de la llengua persa».
Veure Mashad і Firdawsí
Gaznèvides
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.
Veure Mashad і Gaznèvides
Harun ar-Raixid
Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.
Veure Mashad і Harun ar-Raixid
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Veure Mashad і Herat
Ibn Battuta
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Battuta, més conegut simplement com a Ibn Battuta (Tànger, 25 de febrer de 1304 – 1368 o 1369), va ser un viatger, explorador i ulema (erudit musulmà) amazic de l'època de la dinastia marínida que és conegut pels seus viatges anomenats Rihla.
Veure Mashad і Ibn Battuta
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Veure Mashad і Imperi Safàvida
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Veure Mashad і Institut d'Estudis Catalans
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Veure Mashad і Iran
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Veure Mashad і Islam
Ismaïl I
Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.
Veure Mashad і Ismaïl I
Karim Khan Zand
Muhammad Karim, conegut com a Karim Khan Zand, (? - Xiraz, 2 de març de 1779) fou sobirà (no pas xa) de Pèrsia, de la dinastia dels Zand.
Veure Mashad і Karim Khan Zand
Mahmud Ghazan
Ghazan als braços del seu pare Arghun i el seu avi Abaqa Ghazan i esposa la cort date.
Veure Mashad і Mahmud Ghazan
Miran Xah
Muizz al-Din Miran Xah (?, 1366 o 1367 - Tabriz, 16 d'abril de 1408) —en persa میران شاہ— fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek.
Veure Mashad і Miran Xah
Muhammad Xah Qajar
Muhammad Xah Qajar o محمد شاه قاجار Muhammad Mirza (5 de gener de 1808 - 4 de setembre de 1848) fou xa de la dinastia qajar de Pèrsia (1735-1748) fill d'Abbas Mirza.
Veure Mashad і Muhammad Xah Qajar
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Veure Mashad і Nàdir-Xah Afxar
Nàssir-ad-Din Xah Qajar
Nassereddín o Nàssir-ad-Din Xah Qajar, nascut Nàssir-ad-Din Mirza, (17 de juliol de 1831, Kuhnamir -1896) fou xa de Pèrsia de la dinastia qajar durant 49 anys (1848-1896).
Veure Mashad і Nàssir-ad-Din Xah Qajar
Nixapur
Nixapur és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Mashad, que n'és la capital regional.
Veure Mashad і Nixapur
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Veure Mashad і Oghuz
Qom
Qom (en persa: قم, també transcrit com Q'um o Ghom) és una ciutat de l'Iran a 156 km al sud-est de Teheran a la riba del riu Qom.
Veure Mashad і Qom
Rafi ibn al-Layth
Rafi ibn al-Layth ibn Nasr ibn Sayyar o, més senzillament, Rafi ibn al-Layth fou un rebel contra el Califat Abbàssida a Transoxiana al principi del segle IX.
Veure Mashad і Rafi ibn al-Layth
Razavi Khorasan
La Província de Razavi Khorasan (استان خراسان رضوی, Ostān-e Khorāsān-e Rażavī) és una província de l'Iran que té per capital la ciutat de Mashad.
Veure Mashad і Razavi Khorasan
Samarcanda
Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).
Veure Mashad і Samarcanda
Tahmasp I
Tahmasp I (22 de febrer de 1514-14 de maig de 1576) va ser un xa de Pèrsia de la dinastia safàvida.
Veure Mashad і Tahmasp I
Tahmasp II
Moneda de Tahmasp II Tahmasp II (1704? – 1740) fou xa safàvida de Pèrsia (1722 - 1732).
Veure Mashad і Tahmasp II
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Veure Mashad і Tamerlà
Teheran
Teheran (en persa تهران / Tehrân) és la capital de l'Iran i una de les ciutats més grans del món.
Veure Mashad і Teheran
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Veure Mashad і Transoxiana
Turcmans
Els turcmans és un terme col·lectiu que designa als pobles turcs nòmades de l'Àsia Central.
Veure Mashad і Turcmans
Turkmenistan
El Turkmenistan, oficialment la República de Turkmenistan (en turcman Türkmenistan Respublikasi, en rus Туркменистан), és un estat de l'Àsia Central que limita al nord amb el Kazakhstan i l'Uzbekistan, al sud-est amb l'Afganistan, al sud amb l'Iran i a l'oest amb la mar Càspia.
Veure Mashad і Turkmenistan
Tus
Tus és una antiga ciutat-regió de l'Iran a la província de Razavi Khorasan.
Veure Mashad і Tus
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Veure Mashad і Xah Rukh (timúrida)
Xibànides
Xibànides, o xaybànides, és el nom d'una dinastia mongol descendent de Xiban, un fill de Jotxi, el fill gran de Genguis Khan.
Veure Mashad і Xibànides
1037
El 1037 (MXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Mashad і 1037
1161
El 1161 (MCLXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Mashad і 1161
1389
;Països Catalans.
Veure Mashad і 1389
1506
;Països Catalans.
Veure Mashad і 1506
1528
;Països Catalans.
Veure Mashad і 1528
1535
Barba-roja.
Veure Mashad і 1535
1544
El 1544 (MDXLIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Mashad і 1544
1585
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Mashad і 1585
1587
Retrat de Francis Drake del 1581.
Veure Mashad і 1587
1589
122x122px.
Veure Mashad і 1589
1705
Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.
Veure Mashad і 1705
1722
Llinda de Cal Pauet de l'Espunyola.
Veure Mashad і 1722
1726
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Mashad і 1726
1753
;Països Catalans.
Veure Mashad і 1753
1792
;Països catalans.
Veure Mashad і 1792
1796
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Mashad і 1796
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Veure Mashad і 1803
1825
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Mashad і 1825
1833
;Països Catalans.
Veure Mashad і 1833
1847
;Països Catalans.
Veure Mashad і 1847
1849
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Mashad і 1849
1911
;Països Catalans.
Veure Mashad і 1911
1912
;Països Catalans.
Veure Mashad і 1912
24 de març
El 24 de març és el vuitanta tercer dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Mashad і 24 de març
29 de març
El 29 de març és el vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Mashad і 29 de març
809
El 809 (DCCCIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Mashad і 809
També conegut com Mashdad, Mashhad, Mašhad, Meixad, Meshad, Meshed.