43 les relacions: Şamaxı, Àixraf Khan, Bahrain, Balutxistan (regió), Caucas, Daguestan, Derbent, Enciclopèdia de l'Islam, Geòrgia, Ghilzai, Herat, Illa de Laraq, Imperi Safàvida, Isfahan, Jordi XI de Kartli, Kandahar, Kirman, Lesguians, Masqat, Pèrsia, Qeshm, Vakhtang VI, Xirvan, 1604, 1668, 1694, 1699, 1703, 1704, 1709, 1714, 1717, 1719, 1720, 1721, 1722, 1723, 1724, 1725, 1726, 23 d'abril, 7 d'agost, 9 de setembre.
Şamaxı
Şamaxı Şamaxı (nom oficial en àzeri tot i que apareix escrit també com Schemacha, Shamakhy, Shammakhi o Shammakha i Shemakha), és una ciutat de l'Azerbaidjan capital del raion o districte de Şamaxı.
Nou!!: Sultan Husayn I і Şamaxı · Veure més »
Àixraf Khan
Aixraf Khan Ghilzay fou sobirà de l'Afganistan i Pèrsia del 1725 al 1729.
Nou!!: Sultan Husayn I і Àixraf Khan · Veure més »
Bahrain
Bahrain, oficialment el Regne de Bahrain, és un estat insular del sud-oest d'Àsia, format per un arxipèlag d'unes 30 illes situat al Golf Pèrsic, prop de la costa de l'Aràbia Saudita, a la qual la uneix un dic artificial de 24 km; les illes principals són Al-Bahrayn i Al-Muharraq, unides també per un dic.
Nou!!: Sultan Husayn I і Bahrain · Veure més »
Balutxistan (regió)
Balutxistan és una regió històrica del sud d'Àsia, dividida entre el Pakistan, l'Iran i l'Afganistan.
Nou!!: Sultan Husayn I і Balutxistan (regió) · Veure més »
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Nou!!: Sultan Husayn I і Caucas · Veure més »
Daguestan
El canó de Sulak és un dels canons més profunds del món auls abandonats al Daguestan Poble abandonat dels Lesguians de Grar Daguestan, oficialment la República del Daguestan, és una república de Rússia situada al Caucas del Nord, a l'Europa del Est, al llarg de la mar Càspia.
Nou!!: Sultan Husayn I і Daguestan · Veure més »
Derbent
Derbent (en rus: Дербент; en lesguià: Дербент; en àzeri: Dərbənd; en àvar: Дербенд; en persa: دربند) és una ciutat del Daguestan (república constituent de Rússia), prop de la frontera amb l'Azerbaidjan, i a la vora del riu Rubas.
Nou!!: Sultan Husayn I і Derbent · Veure més »
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Nou!!: Sultan Husayn I і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Sultan Husayn I і Geòrgia · Veure més »
Ghilzai
Els Ghilzai (Ghilzay, Ghalzay, Ghalzai, Ghiliji o Ghalji) són una important tribu paixtu del sud-est de l'Afganistan entre Kandahar i Gazni fins a la frontera amb Pakistan on també viuen.
Nou!!: Sultan Husayn I і Ghilzai · Veure més »
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Nou!!: Sultan Husayn I і Herat · Veure més »
Illa de Laraq
L'illa de Laraq, també designada Larak, Lark, Jasak o Jesaq, es troba a la costa iraniana a l'estret d'Ormuz, al sud de l'illa d'Ormuz i a l'est de la de Qeshm, centre d'exportacions del petroli iranià a partir del 1987.
Nou!!: Sultan Husayn I і Illa de Laraq · Veure més »
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Nou!!: Sultan Husayn I і Imperi Safàvida · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Sultan Husayn I і Isfahan · Veure més »
Jordi XI de Kartli
Jordi XI de Kartli (Shah Nawaz Khan III), nascut després de 1648, segon fill de Vakhtang V de Kartli i de Rwadam, fou tres vegades rei de Kartli.
Nou!!: Sultan Husayn I і Jordi XI de Kartli · Veure més »
Kandahar
Kandahar o Qandahar és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.
Nou!!: Sultan Husayn I і Kandahar · Veure més »
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Nou!!: Sultan Husayn I і Kirman · Veure més »
Lesguians
Els lesguians (també anomenats lesgins, lèsgics, lèzgics, lezgs, o lezgians (la paraula kurin per a designar un lesguià o la llengua dels lesguians fou usada pels turcs i russos; el poble en turc s'anomena lezghi en singular i lezghiar en plural; en rus Lezgintsi o Kyurintsi; altres noms: Lezgh o Lezğ i Lezgin) és un grup ètnic que viu a Akhti, Dokuzpara, Kamzukent, Kurekh, Rutul i Magaramkent, sud del Daguestan, i a Kuba, Nukha i Semakha, al nord de l'Azerbaidjan, i que parla el lesguià, una llengua caucàsica. Els lesguians formen part del grup samurià, integrat pels lesguians, aguls, tsakhurs, rutuls, tabarsarans, tots a Daguestan, i els cinc pobles del Shah Dagh (djek o dzhek, kriz, khaputz, budukh, i kinalug) més l'udi a l'Azerbaidjan.
Nou!!: Sultan Husayn I і Lesguians · Veure més »
Masqat
La ciutat vella Palau del sultà Districte de Negocis al centre de la ciutat Masqat és la ciutat més gran i la capital d'Oman, situada a la costa del golf d'Oman.
Nou!!: Sultan Husayn I і Masqat · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Sultan Husayn I і Pèrsia · Veure més »
Qeshm
Mapa Castell portugués Un lloc de l'illa Qeshm (Persa: قشم- pronunciat kē´shm, arabitzat Kishm, nom àrab Jazira al-Tawila) és una illa de l'Iran a l'estret d'Hormuz, la més gran de les illes del golf Pèrsic.
Nou!!: Sultan Husayn I і Qeshm · Veure més »
Vakhtang VI
Vakhtang VI —Husain Quli Khan— el legislador, (15 de setembre de 1675 - Astrakhan el 25 de març de 1737) fou fill de Levan de Kartli i de Toutha i designat hereu i se li va donar Surami com a feu el 1701.
Nou!!: Sultan Husayn I і Vakhtang VI · Veure més »
Xirvan
Xirvan era un territori equivalent a la moderna república de l'Azerbaidjan i el sud de Daguestan.
Nou!!: Sultan Husayn I і Xirvan · Veure més »
1604
Sense descripció.
Nou!!: Sultan Husayn I і 1604 · Veure més »
1668
Sense descripció.
Nou!!: Sultan Husayn I і 1668 · Veure més »
1694
Façana d'una casa del carrer de l'Església de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Sultan Husayn I і 1694 · Veure més »
1699
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Sultan Husayn I і 1699 · Veure més »
1703
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Sultan Husayn I і 1703 · Veure més »
1704
miniatura.
Nou!!: Sultan Husayn I і 1704 · Veure més »
1709
;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.
Nou!!: Sultan Husayn I і 1709 · Veure més »
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Sultan Husayn I і 1714 · Veure més »
1717
;Països Catalans.
Nou!!: Sultan Husayn I і 1717 · Veure més »
1719
;Països Catalans.
Nou!!: Sultan Husayn I і 1719 · Veure més »
1720
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Sultan Husayn I і 1720 · Veure més »
1721
Mapa simplificat d'Europa al final de la Gran Guerra del Nord el 1721.
Nou!!: Sultan Husayn I і 1721 · Veure més »
1722
Llinda de Cal Pauet de l'Espunyola.
Nou!!: Sultan Husayn I і 1722 · Veure més »
1723
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Sultan Husayn I і 1723 · Veure més »
1724
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Sultan Husayn I і 1724 · Veure més »
1725
;Països Catalans.
Nou!!: Sultan Husayn I і 1725 · Veure més »
1726
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Sultan Husayn I і 1726 · Veure més »
23 d'abril
El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Sultan Husayn I і 23 d'abril · Veure més »
7 d'agost
El 7 d'agost és el dos-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vintè en els anys de traspàs.
Nou!!: Sultan Husayn I і 7 d'agost · Veure més »
9 de setembre
El 9 de setembre és el dos-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Sultan Husayn I і 9 de setembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Shah Sultan Husayn, Sultan Hoseyn I.