Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Elam

Índex Elam

Elam, casa reial Elam fou un regne de la part sud-oest Khuzestan de l'actual Iran, constituït per una federació de regnes o regions de població elamita.

64 les relacions: Accad, Alexandre el Gran, Anxan, Aris (poble), Arqueologia d'Elam, Assiriologia, Assurbanipal, Awan, Bactriana, Badakhxan, Baixa Mesopotàmia, Bíblia, Buixehr, Caucas, Civilització protoelamita, Darios el Gran, Dècada del 1500 aC, Dècada del 530 aC, Dècada del 640 aC, Dinastia Epàrtida, Dur Ilu, Ecbatana, Enciclopèdia Espasa, Encyclopædia Iranica, Golf Pèrsic, Hamadan, Huhunuri, Igihàlquides, Imperi Aquemènida, Imperi Mede, Iran, Kerman, Khuzestan, Kidínuides, Kix, Lapislàtzuli, Llengua elamita, Llista de reis d'Elam, Mar Càspia, Margians, Medes, Mesopotàmia, Neoelamita I, Neoelamita II, Neoelamita III, Parts, Pasargada, Pèrsia, Persèpolis, Persis, ..., Religió elamita, Sagartis, Segle XIV, Segle XXV aC, Simaixki, Sogdians, Sukkal, Sukkalmah, Susa (Iran), Susiana, Sutrúquides, Ur, Xerxes I de Pèrsia, 486 aC. Ampliar l'índex (14 més) »

Accad

Accad (cuneiforme, 𒌵𒆠 URIKI)fou una ciutat fundada cap al 2340 aC per Sargon, capital d'un imperi conegut amb el mateix nom.

Nou!!: Elam і Accad · Veure més »

Alexandre el Gran

Estàtua d'Alexandre el Gran a Tessalònica Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.

Nou!!: Elam і Alexandre el Gran · Veure més »

Anxan

Anxan fou un regne de la regió d'Elam, situat al sud-est a l'oest del modern Fars.

Nou!!: Elam і Anxan · Veure més »

Aris (poble)

Els aris o arians són una sèrie de pobles, derivat del sànscrit "Ārya" que vol dir “noble” o “honorable”.

Nou!!: Elam і Aris (poble) · Veure més »

Arqueologia d'Elam

Larqueologia d'Elam és una ciència encara poc desenvolupada que estudia les troballes al territori de l'antic regne d'aquest nom.

Nou!!: Elam і Arqueologia d'Elam · Veure més »

Assiriologia

Brau alat Dur-Sharrukin (actual Khorsabad), Museu del Louvre Lassiriologia (del grec Ἀσσυρίᾱ, 'Assíria', i -λογία, 'estudi') és l'estudi arqueològic, històric i lingüístic de l'antiga Mesopotàmia i les cultures relacionades que usaven l'escriptura cuneïforme.

Nou!!: Elam і Assiriologia · Veure més »

Assurbanipal

Assurbanipal o Ashurbanipal (Aššur-bāni-apal, literalment "Assur ha donat un fill hereu"; en accadi: Aššur-bāni-apli, en arameu: "ܐܵܫܘܿܪ ܒܵܢܝܼ ܐܵܦܠܝܼ") va ser l'últim gran rei d'Assíria.

Nou!!: Elam і Assurbanipal · Veure més »

Awan

Awan fou un regne a la regió d'Elam, al sud de Susa.

Nou!!: Elam і Awan · Veure més »

Bactriana

La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'imperi persa i després de l'imperi selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.

Nou!!: Elam і Bactriana · Veure més »

Badakhxan

El Badakhxan (en persa: بدخشان, en tadjik: Бадахшон) fou un antic país muntanyós situat a la riba esquerra de l'Amudarià, on neix el riu Panj.

Nou!!: Elam і Badakhxan · Veure més »

Baixa Mesopotàmia

Baixa Mesopotàmia és part sud de Mesopotàmia, generalment anomenada Babilònia (en sentit regional, com a lloc on estava ubicada la ciutat històrica de Babilònia).

Nou!!: Elam і Baixa Mesopotàmia · Veure més »

Bíblia

La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.

Nou!!: Elam і Bíblia · Veure més »

Buixehr

Bushehr Buixehr Bushire Bushir, Bushihr o Bushahr (en persa:بوشهر) és una ciutat d'Iran amb una població de 165.377 habitants (cens del 2005), a la costa sud-oest del Golf Pèrsic.

Nou!!: Elam і Buixehr · Veure més »

Caucas

Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre el mar Negre i el mar Caspi.

Nou!!: Elam і Caucas · Veure més »

Civilització protoelamita

Copa de plata de Marvdaixt, Fars, amb una inscripció elamita-lineal en ella, III mil·lenni aC Museu Nacional de l'Iran. ''Tappeh Sialk'' és una de les ruïnes proto-elamites que queden a l'Iran. Les ruïnes es remunten al VI mil·lenni aC en la seva part més antiga. El període proto-elamita discorre, aproximadament, del 3200 aC al 2700 aC quan Susa, més tard capital dels elamites, va començar a rebre influència de les cultures de l'altiplà iranià.

Nou!!: Elam і Civilització protoelamita · Veure més »

Darios el Gran

Darios I el Gran (vers 540 aC– 485 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.

Nou!!: Elam і Darios el Gran · Veure més »

Dècada del 1500 aC

Sense descripció.

Nou!!: Elam і Dècada del 1500 aC · Veure més »

Dècada del 530 aC

Sense descripció.

Nou!!: Elam і Dècada del 530 aC · Veure més »

Dècada del 640 aC

Sense descripció.

Nou!!: Elam і Dècada del 640 aC · Veure més »

Dinastia Epàrtida

La dinastia Epàrtida o Sukkalmah (vers 1970-1600 aC.) va governar Elam després de la dinastia de Simashki.

Nou!!: Elam і Dinastia Epàrtida · Veure més »

Dur Ilu

Dur Ilu fou un mític petit regne o ciutat-estat a la regió d'Elam, que apareix a la crònica de Sargon I cap al 2325 aC.

Nou!!: Elam і Dur Ilu · Veure més »

Ecbatana

Ecbatana o Echbatana (grec antic: Ἐϰβάτανα; llatí: Ecbătăna. Per aquesta raó, la catalanització correcta d'aquest topònim hauria d'ésser: Ecbàtana) fou la capital de l'Imperi mede, capital d'estiu dels perses aquemènides, i seu de la satrapia de Mèdia durant el període aquemènida, part i sassànida.

Nou!!: Elam і Ecbatana · Veure més »

Enciclopèdia Espasa

3 volums de Enciclopèdia Espasa. Enciclopèdia Espasa, de nom original: Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana, és una gran enciclopèdia en castellà del segle XX, continuadora d'altres projectes de menys envergadura desenvolupats en el mateix sentit als darrers anys del segle XIX.

Nou!!: Elam і Enciclopèdia Espasa · Veure més »

Encyclopædia Iranica

LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.

Nou!!: Elam і Encyclopædia Iranica · Veure més »

Golf Pèrsic

Mapa El golf Pèrsic (en llatí Persicus Sinus; en grec Περσικός κόλπος, Persikos kolpos; en persa خلیج فارس, Khalij-e-Fars; en àrab الخليج العربي, al-Ḫalīj al-ʿArabī, literalment "golf Aràbic", i, menys usual, الخليج الفارسي, al-Ḫalīj al-Fārisī, "golf Pèrsic", tot i que històricament també بحر فارس, Baḥr Fāris, "mar de Pèrsia", entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.

Nou!!: Elam і Golf Pèrsic · Veure més »

Hamadan

Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (en assiri Abdadana; en persa همدان, Hamedān o Hamadān; en persa antic 𐏃𐎥𐎶𐎫𐎠𐎴, Hagmatana; en grec antic Ἐϰβάτανα, Ecbatana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.

Nou!!: Elam і Hamadan · Veure més »

Huhunuri

Huhunuri fou un regne elamita que s'esmenta cap al 2500 aC.

Nou!!: Elam і Huhunuri · Veure més »

Igihàlquides

La dinastia Igihàlquida o dels igihàlquides (vers 1400-1200 aC) fou una dinastia d'Elam.

Nou!!: Elam і Igihàlquides · Veure més »

Imperi Aquemènida

Limperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.

Nou!!: Elam і Imperi Aquemènida · Veure més »

Imperi Mede

L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en assiri Mataa) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.

Nou!!: Elam і Imperi Mede · Veure més »

Iran

La República Islàmica de l'Iran és un país de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Elam і Iran · Veure més »

Kerman

La porta de Masjid per la qual va entrar Agha Mohammad Khan. Kerman és una ciutat de l'Iran.

Nou!!: Elam і Kerman · Veure més »

Khuzestan

Comtats de Khuzestan Khuzestān (persa: خوزستان) és una de les 31 províncies d'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.

Nou!!: Elam і Khuzestan · Veure més »

Kidínuides

Els Kidínuides (o Quidínuides) foren una dinastia que va governar Elam vers la meitat del segon mil·lenni.

Nou!!: Elam і Kidínuides · Veure més »

Kix

Kix i Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC Kix (o Kiś) fou una ciutat estat de Mesopotàmia.

Nou!!: Elam і Kix · Veure més »

Lapislàtzuli

El lapislàtzuli és una latzurita, una varietat de l'haüyna, destinada a l'ornamentació.

Nou!!: Elam і Lapislàtzuli · Veure més »

Llengua elamita

Lelamita era una llengua parlada a Elam i regions veïnes, coneguda pels textos escrits en escriptura cuneïforme trobats a Susa i alguns altres llocs, i que daten d'entre el 2400 i el 300 aC.

Nou!!: Elam і Llengua elamita · Veure més »

Llista de reis d'Elam

La llista de reis d'Elam és la següent.

Nou!!: Elam і Llista de reis d'Elam · Veure més »

Mar Càspia

La mar Càspia o mar Caspiana (i mar Caspi) és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que forma part de la gran depressió aralocaspiana.

Nou!!: Elam і Mar Càspia · Veure més »

Margians

Els margian foren un poble iranià establert durant el primer mil·lenni abans de Crist a la regió que del nom d'aquest pobla va ser anomenada Margiana, i fou després una de les satrapies perses aquemènides.

Nou!!: Elam і Margians · Veure més »

Medes

El palau d'Apadana, detall de les escales del nord. Baixos-relleus del segle V mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera un arquer persa. Els medes (/miːdz/;; en hebreu: מָדַי; en persa antic: Māda-; en sànscrit: मैढ़) eren els membres d'un antic grup ètnic irànic que vivien a una zona coneguda amb el nom de Mèdia (nord-oest de l'actual Iran i sud-est de l'actual Turquia que parlaven una llengua llengua irànica occidental que ells referien com a mede. La seva arribada a la regió està associada amb la primera onada de les tribus d'aris des del final del Mil·lenni II aC (el col·lapse de l'última edat de bronze) fins als inicis del Mil·lenni I aC. Entre els segles X aC i VII aC, els medes i els perses van caure sota el domini de l'Imperi Neo-Assiri assentat a Mesopotàmia. Després de la caiguda de l'Imperi Assiri, entre el 616 aC i el 605 aC, es va formar un estat unit mede que, juntament amb Babilònia, Lídia i Egipte va esdevenir un dels quatre poders més importants de l'Antic Orient Pròxim. Aliats amb els perses i amb rebels babilonis, escites, caldeus i cimmeris, els medes van capturar a Nínive el 612 aC, cosa que va provocar el col·lapse de l'Imperi Neo-Assiri. Llavors els medes van poder establir el seu Regne Mede (amb la ciutat d'Ecbatana com a capital reial) en el seu territori original (centre-oest de l'actual Iran) i de manera eventual van arribar fins al riu Kizil Irmak, a Anatòlia. Cir II el Gran va conquerir el Regne Mede el 550 aC i hi va establir la dinastia iraniana, l'imperi persa aquemènida. Uns quants llocs arqueològics (descoberts a l'oest d'Iran, al "Triangle Mede") i fonts escrites (dels assiris contemporanis i dels futurs grecs) ens proveeixen de documentació sobre la història i la cultura de l'estat mede. Els medes utilitzaven un equipament semblant als dels perses i el vestit comú entre ambdós és tant persa com mede. La llengua que parlavenels medes encara és totalment desconeguda, excepte uns pocs noms personals. De totes maneres, un nombre de paraules del mede encara s'utilitzen i hi ha llengües de les que s'ha traçat el seu origen des d'aquesta llengua al nord-oest d'Iran. Els medes tenien una religió antiga iraniana (una forma de pre-zoroastrisme, mazdaisme o creença en Mitra) amb uns clergues anomenats com "Magi". Posteriorment, durant els últims reis medes, les reformes de zoroastre van arribar a l'Iran occidental. A més a més d'Ectabana (l'actual Hamedan), les altres ciutats que hi havia a Mèdia eren Laodicea (l'actual Nahavand) i la que s'ha considerat la ciutat de Medes més gran, Rhages (o Rayy), al sud de l'actual Teheran. Apamea era la quarta ciutat mede, situada a prop d'Ecbatana. En períodes posteriors els medes i sobretot els soldats medes foren identificats i retratats en llocs arqueològics perses com Persèpolis, a on són mostrats com els que tenien un rol dominat i una gran presència en l'exèrcit de la dinastia Aquemènida de l'Imperi Persa. Segons les Històries d'Heròdot, hi havia sis tribus medes: Així, Deioces va agrupar els medes en una nació única i els va governar a tots com una sola. Aquestes tribus eren els busae, els paretaceni, els struchates, els arizanti, els budii i els magi. Les sis tribus medes vivien a la zona pròpia de la Mèdia, el triangle entre les ciutats d'Ecbatana, Rhagae i Aspadana,http://books.google.no/books?id.

Nou!!: Elam і Medes · Veure més »

Mesopotàmia

Mesopotàmia (del grec, Me.so.po.taˈmi.a, «entre dos rius») és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.

Nou!!: Elam і Mesopotàmia · Veure més »

Neoelamita I

El Neoelamita I (vers 1100-770 aC) és un període de la història d'Elam que no va deixar documents elamites escrits.

Nou!!: Elam і Neoelamita I · Veure més »

Neoelamita II

El Neoelamita II (vers 770-646 aC) és un període de la història d'Elam.

Nou!!: Elam і Neoelamita II · Veure més »

Neoelamita III

Neoelamita III (vers 646-539 aC) és un període de la història d'Elam que va entre el saqueig de Susa per Assurbanipal (646 aC) i la conquesta de Susiana pels aquemènides d'Anshan, segurament obra de Cir II el gran després del 539 aC.

Nou!!: Elam і Neoelamita III · Veure més »

Parts

Els parts (llatí parthi o parthyaei, grec parthuaoi o parthoi), originàriament anomenats parnis foren un poble indoeuropeu establert a la zona del nord-est del modern Iran.

Nou!!: Elam і Parts · Veure més »

Pasargada

Pasargada fou la capital de les tribus iranianes del sud-oest i de la dinastia fundada per Aquemenes, situada entre l'actual Marvdasht i Saadat Abad, a 130 km al nord-est de Shiraz, a uns 87 km al nord-est de Persèpolis (província de Fars), a la vora d'un riu anomenat Cir (Cyrus, modern Kur).

Nou!!: Elam і Pasargada · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Elam і Pèrsia · Veure més »

Persèpolis

Persèpolis (llatí: Persepolis) fou la capital de Pèrsia, que va substituir Pasargada.

Nou!!: Elam і Persèpolis · Veure més »

Persis

Persis o Pèrsida (Perside) (''Parsa''.; پارس, Pars) fou una regió de l'antiga Pèrsia al Iran considerada el cor de Pèrsia i el districte que dóna nom al poble dels perses entre les muntanyes Zagros o el llac Urmia.

Nou!!: Elam і Persis · Veure més »

Religió elamita

La religió elamita es refereix a les creences de la població d'Elam.

Nou!!: Elam і Religió elamita · Veure més »

Sagartis

Els sagartis (llatí sagartii, elamita Aš-šá-kar-ti-ia, babiloni kurSa-ga-ar-ta-a-a, grec sagartía, sagártioi) foren un poble un poble nòmada indoari establert durant el primer mil·lenni abans de Crist a la regió que del nom d'aquest pobla va ser anomenada Sagàrtia, i fou després una de les satrapies perses aquemènides, la XIV.

Nou!!: Elam і Sagartis · Veure més »

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Nou!!: Elam і Segle XIV · Veure més »

Segle XXV aC

El segle XXV aC és un període de l'edat antiga que suposa l'entrada massiva de Sud-amèrica a la història i l'auge de l'Índia com a civilització.

Nou!!: Elam і Segle XXV aC · Veure més »

Simaixki

Simaixki fou un regne de la regió d'Elam, a l'oest de Susa (a l'actual Iran), també anomenat Simaix o Kimaix.

Nou!!: Elam і Simaixki · Veure més »

Sogdians

Els sogdians o sogdis (sogdii o sogdiani) foren un antic poble que vivia a la Sogdiana, semblants als bactrians, que estaven sota domini persa.

Nou!!: Elam і Sogdians · Veure més »

Sukkal

Sukkal fou un títol reial dels reis d'Elam, portat pels reis de la dinastia de Simashki i els epàrtides.

Nou!!: Elam і Sukkal · Veure més »

Sukkalmah

Sukkalmah fou el títol reial dels reis elamites de Simashki (reis d'Anshan i Susa), i per extensió nom donat a la seva dinastia.

Nou!!: Elam і Sukkalmah · Veure més »

Susa (Iran)

Localització de '''Susa''' a Mesopotàmia Susa (شوش Shush, en farsi; Çūšā, en persa antic; Σοῦσα, en grec; ܫܘܫ Shush, en siríac; al-Sus, en àrab; שׁוּשָׁן Shushān, en hebreu bíblic) fou una antiga ciutat que va ser capital del Regne d'Elam i residència del senyor suprem del país.

Nou!!: Elam і Susa (Iran) · Veure més »

Susiana

Susiana (Σουσιανή) fou una regió i satrapia de l'Imperi Persa i després selèucida que limitava al nord amb la Mèdia; a l'est amb les muntanyes Parachoathras i el riu Oroatis; al sud el golf Pèrsic; i a l'oest les planes de Babilònia.

Nou!!: Elam і Susiana · Veure més »

Sutrúquides

Els Sutrúquides (vers 1200-1100 aC) foren una dinastia que va governar Elam, i va portar al país a la cimera del seu poder.

Nou!!: Elam і Sutrúquides · Veure més »

Ur

Mari i la Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC. Ur fou una ciutat estat de Mesopotàmia.

Nou!!: Elam і Ur · Veure més »

Xerxes I de Pèrsia

cuneïforme, atribuïdes a Xerxes I Xerxes I (persa: خشایارشاه, 'Khashayar Shah') (519 aC - 465 aC) fou rei de reis de l'Imperi persa (Xahanxah) del 485 aC al 465 aC.

Nou!!: Elam і Xerxes I de Pèrsia · Veure més »

486 aC

L'any 486 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Elam і 486 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Elamites, Imperi Elamita, Imperi elamita, Regne d'Elam.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »