Obrir a Google MapsTaula de continguts
53 les relacions: Accad, Alexandre el Gran, Anxan, Aris (poble), Arqueologia d'Elam, Assiriologia, Assurbanipal, Awan, Bactriana, Badakhxan, Bíblia, Buixehr, Civilització protoelamita, Dinastia epàrtida, Dur Ilu, Ecbàtana, Encyclopædia Iranica, Golf Pèrsic, Hamadan, Huhunuri, Igihàlquides, Imperi Aquemènida, Imperi Mede, Iran, Kerman, Khuzestan, Kidínuides, Kix, Lapislàtzuli, Llengua elamita, Llista de reis d'Elam, Mar Càspia, Margiana, Medes, Mesopotàmia, Neoelamita I, Neoelamita II, Neoelamita III, Parts, Pasàrgada, Pèrsida, Persèpolis, Religió elamita, Sagartis, Simaixki, Sogdians, Sukkal, Sukkalmah, Susa (Iran), Susiana, ... Ampliar l'índex (3 més) »
Accad
Accad (cuneiforme, 𒌵𒆠 URIKI) va ser una ciutat fundada cap al 2340 aC per Sargon.
Veure Elam і Accad
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Veure Elam і Alexandre el Gran
Anxan
Anxan (en sumeri: 𒀭𒍝𒀭 An sá an) va ser un regne de la regió d'Elam, situat al sud-est a l'oest del modern Fars.
Veure Elam і Anxan
Aris (poble)
Els aris o arians són una sèrie de pobles, derivat del sànscrit "Ārya" que vol dir “noble” o “honorable”.
Veure Elam і Aris (poble)
Arqueologia d'Elam
Larqueologia d'Elam és una ciència encara poc desenvolupada que estudia les troballes al territori de l'antic regne d'aquest nom.
Veure Elam і Arqueologia d'Elam
Assiriologia
Brau alat Dur-Sharrukin (actual Khorsabad), Museu del Louvre Lassiriologia (del grec Ἀσσυρίᾱ, 'Assíria', i -λογία, 'estudi') és l'estudi arqueològic, històric i lingüístic de l'antiga Mesopotàmia i les cultures relacionades que usaven l'escriptura cuneïforme.
Veure Elam і Assiriologia
Assurbanipal
Assurbanipal o Aixurbanipal (Aššur-bāni-apal, literalment "Aixur ha donat un fill hereu"; en accadi: Aššur-bāni-apli, en arameu: "ܐܵܫܘܿܪ ܒܵܢܝܼ ܐܵܦܠܝܼ") va ser l'últim gran rei d'Assíria.
Veure Elam і Assurbanipal
Awan
Awan va ser un regne a la regió d'Elam, al sud de Susa.
Veure Elam і Awan
Bactriana
La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'Imperi Persa i després de l'Imperi Selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.
Veure Elam і Bactriana
Badakhxan
El Badakhxan fou un antic país muntanyós situat a la riba esquerra de l'Amudarià, on neix el riu Panj.
Veure Elam і Badakhxan
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Veure Elam і Bíblia
Buixehr
Bushehr Buixehr Bushire Bushir, Bushihr o Bushahr (en persa:بوشهر) és una ciutat de l'Iran amb una població de 165.377 habitants (cens del 2005), a la costa sud-oest del Golf Pèrsic.
Veure Elam і Buixehr
Civilització protoelamita
Copa de plata de Marvdaixt, Fars, amb una inscripció elamita-lineal en ella, III mil·lenni aC Museu Nacional de l'Iran. ''Tappeh Sialk'' és una de les ruïnes proto-elamites que queden a l'Iran. Les ruïnes es remunten al VI mil·lenni aC en la seva part més antiga.
Veure Elam і Civilització protoelamita
Dinastia epàrtida
La dinastia epàrtida o Sukkalmah (vers 1970-1600 aC.) va governar Elam després de la dinastia de Simashki.
Veure Elam і Dinastia epàrtida
Dur Ilu
Dur Ilu fou un mític petit regne o ciutat estat a la regió d'Elam, que apareix a la crònica de Sargon I cap al 2325 aC.
Veure Elam і Dur Ilu
Ecbàtana
Ecbàtana fou la capital de l'Imperi mede, capital d'estiu dels perses aquemènides, i seu de la satrapia de Mèdia durant el període aquemènida, part i sassànida.
Veure Elam і Ecbàtana
Encyclopædia Iranica
LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.
Veure Elam і Encyclopædia Iranica
Golf Pèrsic
Mapa El golf Pèrsic (literalment ‘golf Aràbic’, i, menys usual,, ‘golf Pèrsic’, tot i que històricament també, ‘mar de Pèrsia’, entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.
Veure Elam і Golf Pèrsic
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Veure Elam і Hamadan
Huhunuri
Huhunuri fou un regne elamita que s'esmenta cap al 2500 aC.
Veure Elam і Huhunuri
Igihàlquides
La dinastia Igihàlquida o dels igihàlquides (que va regnar possiblement entre el 1400 aC i el 1200 aC) va ser una dinastia d'Elam.
Veure Elam і Igihàlquides
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Veure Elam і Imperi Aquemènida
Imperi Mede
L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.
Veure Elam і Imperi Mede
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Veure Elam і Iran
Kerman
La porta de Masjid per la qual va entrar Agha Mohammad Khan. Kerman és una ciutat de l'Iran.
Veure Elam і Kerman
Khuzestan
Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.
Veure Elam і Khuzestan
Kidínuides
Els Kidínuides (o Quidínuides) van ser una dinastia que va governar Elam cap a la meitat del segon mil·lenni aC.
Veure Elam і Kidínuides
Kix
Kix i Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC Kix (en sumeri Kiš, en cuneïforme 𒆧𒆠, en accadi kiššatu) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia.
Veure Elam і Kix
Lapislàtzuli
El lapislàtzuli és una roca metamòrfica poc comuna, que té la latzurita com a component essencial, i que és destinada bàsicament a l'ornamentació.
Veure Elam і Lapislàtzuli
Llengua elamita
Lelamita era una llengua parlada a Elam i regions veïnes, fins fa poc coneguda només pels textos escrits en escriptura cuneïforme trobats a Susa i alguns altres llocs, i que daten d'entre el 2400 i el 300 aC.
Veure Elam і Llengua elamita
Llista de reis d'Elam
Els elamites eren un poble situat al sud-oest de l'Iran, a les províncies actuals de Khuzestan, Ilam, Fars, Buixehr, Lorestan, Bakhtiari i Kohgiluyeh.
Veure Elam і Llista de reis d'Elam
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Veure Elam і Mar Càspia
Margiana
Margiana (llatí Margiana, grec: Μαργιανή, i en persa antic Margu o Marguš) fou una satrapia sassànida i després selèucida.
Veure Elam і Margiana
Medes
V, mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera d'un arquer persa. Els medes o medians (la paraula prové del Llatí clàssic Mēdus (normalment com a plural, Mēdī) del Grec antic (Àtica i Iònica) Μῆδος (xipriota ma-to-i Μᾶδοι, plural) del persa antic Māda.
Veure Elam і Medes
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Veure Elam і Mesopotàmia
Neoelamita I
El Neoelamita I (vers 1100-770 aC) és un període de la història d'Elam que no va deixar documents elamites escrits.
Veure Elam і Neoelamita I
Neoelamita II
El Neoelamita II (vers 770-646 aC) és un període de la història d'Elam.
Veure Elam і Neoelamita II
Neoelamita III
Neoelamita III (vers 646-539 aC) és un període de la història d'Elam que va entre el saqueig de Susa per Assurbanipal (646 aC) i la conquesta de Susiana pels aquemènides d'Anshan, segurament obra de Cir II el gran després del 539 aC.
Veure Elam і Neoelamita III
Parts
Els parts (en llatí: parthi o parthyaei, en grec antic Πάρθοι), originàriament anomenats parnis o aparnis (Πάρνοι, 'Parnoi', Ἄπαρνοι, 'Aparnoi') van ser un poble indoeuropeu establert a la zona del nord-est del modern Iran.
Veure Elam і Parts
Pasàrgada
Pasàrgada fou la capital de les tribus iranianes del sud-oest i de la dinastia fundada per Aquèmenes, situada entre l'actual Marvdasht i Saadat Abad, a 130 km al nord-est de Xiraz, a uns 87 km al nord-est de Persèpolis (província de Fars), a la vora d'un riu anomenat Cir (Cyrus, modern Kur).
Veure Elam і Pasàrgada
Pèrsida
Persis o Pèrsida (Perside) (''Parsa''.) fou una regió de l'antiga Pèrsia, a l'Iran, considerada el cor de Pèrsia i el districte que dona nom al poble dels perses entre les muntanyes Zagros o el llac Urmia.
Veure Elam і Pèrsida
Persèpolis
Persèpolis (literalment ‘la ciutat persa’; en persa antic: Pārsa; en persa modern, Takht-i Jamshid, ‘el tron de Jamxid') va ser la capital de l'Imperi Persa durant l'època aquemènida.
Veure Elam і Persèpolis
Religió elamita
La religió elamita es refereix a les creences de la població d'Elam.
Veure Elam і Religió elamita
Sagartis
Els sagartis (llatí: sagartii, elamita Aš-šá-kar-ti-ia, babiloni kurSa-ga-ar-ta-a-a, grec sagartía, sagártioi) foren un poble un poble nòmada indoari establert durant el primer mil·lenni abans de Crist a la regió que del nom d'aquest pobla va ser anomenada Sagàrtia, i fou després una de les satrapies perses aquemènides, la XIV.
Veure Elam і Sagartis
Simaixki
Simaixki va ser un regne de la regió d'Elam, a l'oest de Susa (a l'actual Iran), també anomenat Simaix o Kimaix.
Veure Elam і Simaixki
Sogdians
Els sogdians o sogdis (sogdii o sogdiani) van ser un antic poble de llengua irànica que vivia a la Sogdiana, veïns dels bactrians, sotmesos a domini de l'Imperi Persa.
Veure Elam і Sogdians
Sukkal
Sukkal (traduït convencionalment del sumeri per 'visir') era una paraula que designava un tipus d'oficial de la cort d'un rei.
Veure Elam і Sukkal
Sukkalmah
Sukkalmah ('gran regent') fou el títol reial dels reis elamites de Simashki (reis d'Anshan i Susa) entre el 2000 i el 1500 aC i. És documentat a partir de la tercera dinastia d'Ur.
Veure Elam і Sukkalmah
Susa (Iran)
Localització de '''Susa''' a Mesopotàmia Susa (elamita: Ŝuŝan, Ŝuŝun, cuneiforme:;,; persa mitjà: o; persa antic) fou una antiga ciutat que va ser capital del Regne d'Elam i residència del senyor suprem del país.
Veure Elam і Susa (Iran)
Susiana
Susiana (Σουσιανή) fou una regió i satrapia de l'Imperi Persa i després selèucida que limitava al nord amb la Mèdia; a l'est amb les muntanyes Parachoathras i el riu Oroatis; al sud el golf Pèrsic; i a l'oest les planes de Babilònia.
Veure Elam і Susiana
Sutrúquides
Els Sutrúquides (que van regnar entre els anys 1200 aC - 1100 aC aproximadament) van ser una dinastia que va governar Elam, i va portar al país a la cimera del seu poder.
Veure Elam і Sutrúquides
Ur
Ur (sumeri cuneiforme: URI₅, URIM₂, URIM₅; accadi: URU), actualment Tell al-Muqayyar (‘el turó enquitranat’), és una de les ciutats més antigues i importants de l'antiga Mesopotàmia, a l'actual Iraq, que aleshores es trobava en una de les branques de l'Eufrates, a prop del golf Pèrsic.
Veure Elam і Ur
Xerxes I de Pèrsia
cuneïforme, atribuïdes a Xerxes I Xerxes I (persa: خشایارشاه, 'Khashayar Shah') (519 aC - 465 aC) fou rei dels reis de l'Imperi persa (xahanxà) del 485 aC al 465 aC.
Veure Elam і Xerxes I de Pèrsia
També conegut com Elamites, Imperi Elamita, Regne d'Elam.