Taula de continguts
73 les relacions: Abbas Mirza, Afganistan, Ali Xah, Ardabil, Azerbaidjan, Índia, Budjnurd, Caucas, Dinastia Qajar, Encyclopædia Iranica, Erzurum, Fat·h-Alí Xah Qajar, Fe babí, Gandja, Gilan, Gran Khorasan, Hamadan, Hasan Ali Mirza Shudja al-Sultana, Herat, Husayn Ali Mirza, Imperi Otomà, Isfahan, Ismaïlisme, Kara Gözlüler, Kermanxah, Khiva, Khuzestan, Kokand, Maragha, Mashad, Nàssir-ad-Din Xah Qajar, Nixapur, Pèrsia, Província de Fars, Província de Lorestan, Qazvín, Rússia, Sabzevar, Sulaimaniya, Tabriz, Tbilissi, Teheran, Tractat de Turkmantxai, Xa, Xiraz, 1 de març, 10 de novembre, 15 de maig, 16 de novembre, 1808, ... Ampliar l'índex (23 més) »
- Persones de Tabriz
- Xas qadjars
Abbas Mirza
fou príncep de la dinastia qajar de Pèrsia.
Veure Muhammad Xah Qajar і Abbas Mirza
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Veure Muhammad Xah Qajar і Afganistan
Ali Xah
Ali Xah, nascut Ali Mirza Zill al-Sultan (Teheran, 1794 - Kerbela, 1855) fou príncep qajar de Pèrsia i proclamat breument xa a Teheran el 1834 com Ali Xah o Adel Xah.
Veure Muhammad Xah Qajar і Ali Xah
Ardabil
Ardabil (persa i àzeri: اردبیل, Ardebil; turc, Erdebil; antic persa: Artavil que vol dir "Lloc Sagrat"; armeni Artavet i Artavel) és una ciutat de l'Iran, capital de la província d'Ardabil.
Veure Muhammad Xah Qajar і Ardabil
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Veure Muhammad Xah Qajar і Azerbaidjan
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Veure Muhammad Xah Qajar і Índia
Budjnurd
Budjnurd (Bodjnurd o Bojnurd, persa بجنورد) és una antiga província o districte i una vila del Gran Khorasan.
Veure Muhammad Xah Qajar і Budjnurd
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Veure Muhammad Xah Qajar і Caucas
Dinastia Qajar
La dinastia Qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.
Veure Muhammad Xah Qajar і Dinastia Qajar
Encyclopædia Iranica
LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.
Veure Muhammad Xah Qajar і Encyclopædia Iranica
Erzurum
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.
Veure Muhammad Xah Qajar і Erzurum
Fat·h-Alí Xah Qajar
Fat·h-Alí Xah Qajar (25 de setembre de 1772-23 d'octubre de 1834) nascut Baba-Khan, fou el segon xa de la dinastia qajar de Pèrsia.
Veure Muhammad Xah Qajar і Fat·h-Alí Xah Qajar
Fe babí
La Fe babí és una religió que va ser fundada el maig de 1844 quan un jove mercader de la ciutat iraniana de Xiraz anuncià que era el qàïm promès ("el qui s'aixecarà": nom amb el qual es coneix una figura profètica futura de l'islam xiïta).
Veure Muhammad Xah Qajar і Fe babí
Gandja
Gandja és la segona ciutat més important de l'Azerbaidjan, que durant el període tsarista es va dir Elizavétpol i durant el període soviètic Kirovabad.
Veure Muhammad Xah Qajar і Gandja
Gilan
Gilan és una regió i una de les 31 províncies de l'Iran, es troba al nord-oest del país, a la costa de la mar Càspia.
Veure Muhammad Xah Qajar і Gilan
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Veure Muhammad Xah Qajar і Gran Khorasan
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Veure Muhammad Xah Qajar і Hamadan
Hasan Ali Mirza Shudja al-Sultana
Hàssan Alí Mirza Xuja al-Sultana fou un príncep qadjar.
Veure Muhammad Xah Qajar і Hasan Ali Mirza Shudja al-Sultana
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Veure Muhammad Xah Qajar і Herat
Husayn Ali Mirza
Husayn Ali Mirza conegut com a Farman Farma (1789 - 1835) fou príncep qajar de Pèrsia i xa a Xiraz i Isfahan (1834-1835) El 1799 fou nomenat governador de Fars (també diversos germans van rebre governs provincials).
Veure Muhammad Xah Qajar і Husayn Ali Mirza
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Muhammad Xah Qajar і Imperi Otomà
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Veure Muhammad Xah Qajar і Isfahan
Ismaïlisme
Lismaïlisme (esmāʿiliyān) és un dels corrents de l'islam xiïta.
Veure Muhammad Xah Qajar і Ismaïlisme
Kara Gözlüler
Els Kara Gözlü foren una tribu turca de Pèrsia (modern Iran), dependent inicialment de la tribu dels shamlu en el període safàvida.
Veure Muhammad Xah Qajar і Kara Gözlüler
Kermanxah
Kermanxah és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Kermanxah, a l'oest del país, i del comtat de Kermanxah.
Veure Muhammad Xah Qajar і Kermanxah
Khiva
* Khivà, ciutat de l'Uzbekistan.
Veure Muhammad Xah Qajar і Khiva
Khuzestan
Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.
Veure Muhammad Xah Qajar і Khuzestan
Kokand
Kokand, Khokand o Qo'qon és una ciutat de l'est de l'Uzbekistan, situada a l'extrem sud-occidental de la vall de Ferganà, vora el riu Sokh, i és la capital de la regió de Fergana.
Veure Muhammad Xah Qajar і Kokand
Maragha
Mesquita Maragha o Maragheh és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.
Veure Muhammad Xah Qajar і Maragha
Mashad
emam reza Mashad (de l'àrab, literalment ‘santuari’, ‘tomba d'un màrtir’) és la segona ciutat més gran en població de l'Iran i una de les ciutats santes de l'islam.
Veure Muhammad Xah Qajar і Mashad
Nàssir-ad-Din Xah Qajar
Nassereddín o Nàssir-ad-Din Xah Qajar, nascut Nàssir-ad-Din Mirza, (17 de juliol de 1831, Kuhnamir -1896) fou xa de Pèrsia de la dinastia qajar durant 49 anys (1848-1896).
Veure Muhammad Xah Qajar і Nàssir-ad-Din Xah Qajar
Nixapur
Nixapur és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Mashad, que n'és la capital regional.
Veure Muhammad Xah Qajar і Nixapur
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Muhammad Xah Qajar і Pèrsia
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Veure Muhammad Xah Qajar і Província de Fars
Província de Lorestan
Comtats de Lorestan Khorramabad La província de Lorestan (també província de Luristan, de Lurestan o de Loristan; en persa Lorestān; en lori: Luressu) és una divisió administrativa de l'Iran a la part occidental del país, a les muntanyes Zagros.
Veure Muhammad Xah Qajar і Província de Lorestan
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Veure Muhammad Xah Qajar і Qazvín
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Muhammad Xah Qajar і Rússia
Sabzevar
Sabzevar és una ciutat a la província Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, a la vora del Gran desert, amb una població aproximada de 214.165 habitants (2005).
Veure Muhammad Xah Qajar і Sabzevar
Sulaimaniya
Sulaimaniya Vista de Sulaimaniya Sulaimaniya és una ciutat del Kurdistan, a l'Iraq.
Veure Muhammad Xah Qajar і Sulaimaniya
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Veure Muhammad Xah Qajar і Tabriz
Tbilissi
Tbilissi (თბილისი,; Тбилиси, Tbilissi) també anomenada amb l'antic nom rus de Tiflis, és la capital de Geòrgia, situada a banda i banda del riu Mtkvari.
Veure Muhammad Xah Qajar і Tbilissi
Teheran
Teheran (en persa تهران / Tehrân) és la capital de l'Iran i una de les ciutats més grans del món.
Veure Muhammad Xah Qajar і Teheran
Tractat de Turkmantxai
El tractat de Turkmantxai (Rus: Туркманчайский договор, Persa: عهدنامه ترکمنچای) fou un acord de pau negociat a Turkmantxai, al Caucas, al final de la guerra russopersa del 1826-1828 (amb derrota persa), pel qual els qajars (la dinastia persa) reconeixien la sobirania russa sobre els kanats de Nakhitxevan, Erevan i Talish amb les regions d'Ordubad i Mughan, establint el riu Aras (Araxes) com a frontera entre l'Imperi Rus i Pèrsia confirmant les disposicions del tractat de Gulistan.
Veure Muhammad Xah Qajar і Tractat de Turkmantxai
Xa
Xa (literalment ‘rei’) és un títol reial que fou utilitzat històricament per les principals figures de les monarquies iranianes.
Veure Muhammad Xah Qajar і Xa
Xiraz
Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.
Veure Muhammad Xah Qajar і Xiraz
1 de març
El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Muhammad Xah Qajar і 1 de març
10 de novembre
El 10 de novembre o 10 de santandria és el tres-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quinzè en els anys de traspàs.
Veure Muhammad Xah Qajar і 10 de novembre
15 de maig
El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Muhammad Xah Qajar і 15 de maig
16 de novembre
El 16 de novembre o 16 de santandria és el tres-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.
Veure Muhammad Xah Qajar і 16 de novembre
1808
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Veure Muhammad Xah Qajar і 1808
1832
;Països Catalans.
Veure Muhammad Xah Qajar і 1832
1833
;Països Catalans.
Veure Muhammad Xah Qajar і 1833
1834
;Països catalans.
Veure Muhammad Xah Qajar і 1834
1835
;Països Catalans.
Veure Muhammad Xah Qajar і 1835
1836
Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.
Veure Muhammad Xah Qajar і 1836
1837
;Països Catalans.
Veure Muhammad Xah Qajar і 1837
1839
;Països Catalans.
Veure Muhammad Xah Qajar і 1839
1842
;Països Catalans: Espartero a Barcelona.
Veure Muhammad Xah Qajar і 1842
1846
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Muhammad Xah Qajar і 1846
1847
;Països Catalans.
Veure Muhammad Xah Qajar і 1847
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Veure Muhammad Xah Qajar і 1848
2 de gener
El 2 de gener és el segon dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Muhammad Xah Qajar і 2 de gener
20 d'octubre
El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Muhammad Xah Qajar і 20 d'octubre
22 de desembre
El 22 de desembre és el tres-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Muhammad Xah Qajar і 22 de desembre
23 d'octubre
El 23 d'octubre és el dos-cents noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-setè en els anys de traspàs.
Veure Muhammad Xah Qajar і 23 d'octubre
25 d'octubre
El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Muhammad Xah Qajar і 25 d'octubre
26 de juny
El 26 de juny és el cent setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Muhammad Xah Qajar і 26 de juny
29 de març
El 29 de març és el vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Muhammad Xah Qajar і 29 de març
31 de maig
El 31 de maig és el cent cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Muhammad Xah Qajar і 31 de maig
4 de setembre
El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Muhammad Xah Qajar і 4 de setembre
5 de desembre
El 5 de desembre és el tres-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quarantè en els anys de traspàs.
Veure Muhammad Xah Qajar і 5 de desembre
5 de gener
El 5 de gener és el cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Muhammad Xah Qajar і 5 de gener
7 de novembre
El 7 de novembre o 7 de santandria és el tres-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dotzè en els anys de traspàs.
Veure Muhammad Xah Qajar і 7 de novembre
Vegeu també
Persones de Tabriz
- Ardaixir Mirza Rukn al-Dawla
- Dariush Shayegan
- Jahan-Xah
- Muhammad Xah Qajar
- Nàssir-ad-Din Xah Qajar
- Sakineh Mohammadi Ashtiani
- Varto Terian
Xas qadjars
- Agha Muhàmmad Khan Qajar
- Ahmad Xah Qajar
- Fat·h-Alí Xah Qajar
- Mudhàffar-ad-Din Xah Qajar
- Muhàmmad-Alí Xah Qajar
- Muhammad Xah Qajar
- Nàssir-ad-Din Xah Qajar
També conegut com Muhammad Shah Qadjar, Muhammad Xa Qadjar.