Obrir a Google MapsTaula de continguts
40 les relacions: Abbas I el Gran, Abd-Al·lah ibn Àmir, Abu-Mussa al-Aixarí, Al-Istakhrí, Alí ibn Abi-Tàlib, Ali Mirza, Ardaixir I, Armeni, Àdud-ad-Dawla, Bahrain, Bàssora, Ctesifont, Fadlawayh, Hebreu, Imad-ad-Dawla, Imperi Aquemènida, Imperi Sassànida, Ismaïl I, Kutalmix, Màlik-Xah I, Muàwiya ibn Abi-Sufyan, Nidham-al-Mulk, Pahlavi, Pèrsida, Persèpolis, Província de Fars, Pulwar, Quint Curci Ruf, Rustam, Samsam-ad-Dawla, Sapor I, Siríac, Universitat de Chicago, Xiraz, 1074, 1489, 1493, 640, 643, 649.
- Jaciments arqueològics de l'Iran
Abbas I el Gran
Abbas I de Pèrsia, també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.
Veure Istakhr і Abbas I el Gran
Abd-Al·lah ibn Àmir
Abu-Abd-ar-Rahman Abd-Al·lah ibn Àmir ibn Qurayx, més conegut simplement com a Abd-Al·lah ibn Àmir (la Meca, 626-680) fou un general àrab del clan dels Abd-Xams, parent del califa Uthman ibn Affan.
Veure Istakhr і Abd-Al·lah ibn Àmir
Abu-Mussa al-Aixarí
Abd-Al·lah ibn Qays ibn Salim, més conegut com a Abu-Mussa al-Aixarí (Iemen, 614Encyclopaedia of Islam. Second Edition, Brill Publishers, Leiden, s.v. «(al-)Aʿarī, Abū Mūsā». - la Meca?, vers 662) fou un company del profeta Muhàmmad i un general i governador musulmà.
Veure Istakhr і Abu-Mussa al-Aixarí
Al-Istakhrí
Mapa d'Istakhrí del Golf pèrsic Abu-Ishaq Ibrahim ibn Muhàmmad al-Istakhrí al-Farissí al-Karkhí —en àrab أبو إسحاق إبراهيمبن محمد الإصطخري الفارسي الكرخي, Abū Isḥāq Ibrāhīm b. Muḥammad al-Iṣṭaẖrī al-Fārisī al-Karẖī— (m.
Veure Istakhr і Al-Istakhrí
Alí ibn Abi-Tàlib
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'islam (656-659).
Veure Istakhr і Alí ibn Abi-Tàlib
Ali Mirza
Ali Mirza (mort 1494) fou el fill gran del Shaykh Haydar, el cap de la congregació safàvida, i d'Alamshag Begum, filla de l'emir ak koyunlu Uzun Hasan.
Veure Istakhr і Ali Mirza
Ardaixir I
Relleu d'Ardaixir I prop de Persèpolis, Iran. Ardaixir I, del grec Artaxerxes (? - 240), fou el primer Xahanxà (Rei dels reis) de la dinastia sassànida, i rei dels reis de Pèrsia des de l'any 226, quan prengué el poder a Artaban V de Pàrtia (rei de l'Imperi Part) fins a l'any 240.
Veure Istakhr і Ardaixir I
Armeni
Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.
Veure Istakhr і Armeni
Àdud-ad-Dawla
Abu-Xujà Fannà Khusraw, més conegut pel seu làqab Àdud-ad-Dawla (Isfahan 24 de setembre del 936 - Bagdad, 26 de març de 983) fou un sobirà buwàyhida fill de l'amir al-umarà buwàyhida Rukn-ad-Dawla Hàssan ibn Búyah (o Buwayh).
Veure Istakhr і Àdud-ad-Dawla
Bahrain
Bahrain, oficialment el Regne de Bahrain, és un estat insular del sud-oest d'Àsia, format per un arxipèlag d'unes 30 illes situat al Golf Pèrsic, prop de la costa de l'Aràbia Saudita, a la qual la uneix un dic artificial de 24 km; les illes principals són Al-Bahrayn i Al-Muharraq, unides també per un dic.
Veure Istakhr і Bahrain
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Veure Istakhr і Bàssora
Ctesifont
Ctesifont (Ktēsiphōn; persa sassànida: 𐭲𐭩𐭮𐭯𐭥𐭭, tysfwn; تیسفون; ܩܛܝܣܦܘܢ) fou la capital de l'Imperi part i després de l'imperi dels perses sassànides.
Veure Istakhr і Ctesifont
Fadlawayh
Abu l-Abbas Fadlawayh ibn Ali ibn al-Hasan ibn Ayyub (Fadlun segons Ibn al-Athir, Fazluya en persa), que portà el títol de Nizam al-Din Fazl Allah, fou cap de la subtribu kurda dels Ramani dins dels Xabanqara (també es pot trobar com a Šabānkāra o shabankares) que governava a la regió muntanyosa de Kohgiluya dins la regió anomenada també Xabankara.
Veure Istakhr і Fadlawayh
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Veure Istakhr і Hebreu
Imad-ad-Dawla
Alí ibn Buwayh o Buya, més tard conegut amb el làqab d'Imad-ad-Dawla (? - 949), fou un dels tres germans fundadors de la dinastia buwàyhida.
Veure Istakhr і Imad-ad-Dawla
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Veure Istakhr і Imperi Aquemènida
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Veure Istakhr і Imperi Sassànida
Ismaïl I
Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.
Veure Istakhr і Ismaïl I
Kutalmix
Kutalmix (el nom apareix com Kutulmish, Kutlumish, Kutalmish, Kutlamish, Kutulmush, Kutlumush i altres variacions) fou un príncep seljúcida, origen de la branca que va fundar el Soldanat de Rum.
Veure Istakhr і Kutalmix
Màlik-Xah I
Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fat·h Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou gran soldà seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi Seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.
Veure Istakhr і Màlik-Xah I
Muàwiya ibn Abi-Sufyan
Muàwiya ibn Abi-Sufyan o Muàwiya I (602 - 680) fou califa omeia sufyànida de Damasc (661 - 680).
Veure Istakhr і Muàwiya ibn Abi-Sufyan
Nidham-al-Mulk
Abu-Alí al-Hàssan ibn Alí at-Tussí, conegut com a Nidham-al-Mulk (Radkan, 10 d'abril de 1018 - Sihna, 14 d'octubre de 1092), fou un destacat visir seljúcida dels sultans Alp Arslan i Màlik-Xah I.
Veure Istakhr і Nidham-al-Mulk
Pahlavi
El pahlavi o pehlevi, també anomenat persa mitjà o persa sassànida, és una antiga llengua indoeuropea occidental parlada a Pèrsia, que va constituir l'idioma oficial, religiós i literari de l'Imperi Sassànida.
Veure Istakhr і Pahlavi
Pèrsida
Persis o Pèrsida (Perside) (''Parsa''.) fou una regió de l'antiga Pèrsia, a l'Iran, considerada el cor de Pèrsia i el districte que dona nom al poble dels perses entre les muntanyes Zagros o el llac Urmia.
Veure Istakhr і Pèrsida
Persèpolis
Persèpolis (literalment ‘la ciutat persa’; en persa antic: Pārsa; en persa modern, Takht-i Jamshid, ‘el tron de Jamxid') va ser la capital de l'Imperi Persa durant l'època aquemènida.
Veure Istakhr і Persèpolis
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Veure Istakhr і Província de Fars
Pulwar
XIX. Fulla de 82 cm de corba profunde, feta d'acer de Damasc, incrustada d'una banda amb la marca del fabricant i un inscripció islàmica a l'altra, incrustacions d'or a tota la fulla, gran empunyadura de ferro amb la característica creu corbada i reblons de llautó.
Veure Istakhr і Pulwar
Quint Curci Ruf
Quint Curci Ruf o Rufus (Quintus Curtius Rufus; ?, dC) va ser un historiador romà especialitzat en la vida d'Alexandre el Gran.
Veure Istakhr і Quint Curci Ruf
Rustam
* Nobles georgians.
Veure Istakhr і Rustam
Samsam-ad-Dawla
Samsam-ad-Dawla (964-998) fou un príncep (emir) buwàyhida, fill gran d'Àdud-ad-Dawla.
Veure Istakhr і Samsam-ad-Dawla
Sapor I
Sapor I o Xapur I (215-272) va ser el segon Rei de reis (240-270) de la dinastia sassànida.
Veure Istakhr і Sapor I
Siríac
El siríac (en siríac) és un conjunt de dialectes de l'arameu, una llengua semítica parlada a l'Orient Mitjà; durant el seu apogeu es va parlar a la major part del Creixent Fèrtil.
Veure Istakhr і Siríac
Universitat de Chicago
La Universitat de Chicago és una universitat privada de recerca a Chicago, Illinois, Estats Units.
Veure Istakhr і Universitat de Chicago
Xiraz
Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.
Veure Istakhr і Xiraz
1074
El 107 (MLXXIV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Istakhr і 1074
1489
Països Catalans Resta del món.
Veure Istakhr і 1489
1493
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Istakhr і 1493
640
El 640 (DCXL) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Veure Istakhr і 640
643
El 643 (DCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Istakhr і 643
649
El 649 (DCXLIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Istakhr і 649
Vegeu també
Jaciments arqueològics de l'Iran
- Ali Kosh
- Amol
- Anxan
- Behistun
- Chia Jani
- Chogha Bonut
- Chogha Golan
- Chogha Mish
- Chogha Zanbil
- Cova de Bisitun
- Cova de Wezmeh
- Ecbàtana
- Ganj Dareh
- Hajji Firuz Tepe
- Humans de sal
- Inscripció de Behistun
- Istakhr
- Jiroft
- Kharg
- Khurramabad (Iran)
- Kul Tepe Jolfa
- Marlik
- Naqsh-e Rostam
- Nixapur
- Pasàrgada
- Persèpolis
- Sang-i Chakmak
- Sari (Iran)
- Shah Tepe
- Sialk
- Susa (Iran)
- Tabriz
- Takht-e Soleyman
- Taq-e Bostan
- Tepe Hisar
- Teppe Zagheh
- Tureng Tepe
- Xahr-i Sokhta
- Yarim Tepe (Iran)
També conegut com Estakr, Ishtakhr.