Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Kirman

Índex Kirman

Kirman (en persa کرمان Kerman) fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.

179 les relacions: Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid, Abu-Kalijar, Abu-Mussa al-Aixarí, Adud-ad-Dawla, Afganistan, Afxar, Agha Muhàmmad Khan Qajar, Ahwaz, Al-Anbar, Al-Istakhrí, Al-Mútamid, Al-Muhtadí (abbàssida), Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam, Ammià Marcel·lí, Amr ibn al-Layth, Aq Qoyunlu, Argent (element), Ariana, Arrajan, Atabeg, Azraquisme, Índia, Bagdad, Bahà-ad-Dawla (búyida), Bahrain, Balutxis, Balutxistan (regió), Bam, Bandar Abbas, Bàssora, Behistun, Biyabanak, Bukharà, Burak Hadjib, Buwàyhides, Califat abbàssida, Califat fatimita, Cinabri, Claudi Ptolemeu, Coure, Daylamites, Dinastia qajar, Dinastia samànida, Dinastia Zand, Drangiana, Elburz, Encyclopædia Iranica, Estrabó, Fadlawàyhides, Gaznèvides, ..., Gedròsia, Germanis, Ghilzai, Golf Pèrsic, Gran Khorasan, Grec antic, Gurgan, Hamadan, Harun ar-Raixid, Hasanwàyhida, Herat, Ibn al-Àixath, Ibn Hàwqal, Ibrahim Inal, Il-khanat, Imad-ad-Dawla, Imperi Aquemènida, Imperi Part, Imperi safàvida, Imperi Sassànida, Imperi Selèucida, Imperi Seljúcida, Indjúida, Iran, Iraq, Isfahan, Ismaïl I, Izz-ad-Dawla Bakhtiyar, Jalal-ad-Dawla, Jalal-ad-Din Mangubertí, Jiroft, Kandahar, Karim Khan Zand, Kerman, Kharigisme, Khorasan (província del Califat), Khoy, Khutba, Khuzestan, Khwarizm, Kufs, Kuhistan, Kutlughkhànida, Laks, Llatí, Lutf Ali Khan Zand, Majd-ad-Dawla, Makan ben Kaki, Marwan II, Marzban, Màlik Dinar, Medes, Muïzz al-Dawla, Muhammad Xah Qajar, Muzaffàrida, Narmashir, Nasr II ibn Àhmad, Nàdir-Xah Afxar, Nestorianisme, Nixapur, Oghuz, Ogodei, Oman, Omeies, Or, Pahlevi, Pèrsia, Persa, Persis, Província de Fars, Província de Kerman, Qara Qoyunlu, Qawurd, Qàhtaba ibn Xabib, Rafi ibn Hàrthama, Rayy, Regió de Makran, Regne de Macedònia, Saffàrida, Samarra, Samsam-ad-Dawla, Sàtrapa, Seljúcides de Kirman, Sind, Sirjan, Sistan, Solimà I el Magnífic, Sultan Husayn I, Sultan-ad-Dawla, Tabaristan, Tabas, Tahírides del Khorasan, Talha al-Muwàffaq, Tamerlà, Teheran, Timúrides, Toghril Beg I, Transoxiana, Txagatai Khan, Uqàylides, Uzbeks, Uzun Hasan, Wasit, Xah Rukh (timúrida), Xàraf-ad-Dawla, Xiraz, Yakub ibn al-Layth, Yazid ibn al-Muhallab, Yezd, Zands, Zengita, Ziyàrides, Zoroastrisme, 1012, 1016, 1017, 11 de setembre, 1187, 1340, 1405, 1447, 1478, 1794, 1803, 2 de desembre, 24 d'octubre, 6 de gener, 6 de setembre, 989. Ampliar l'índex (129 més) »

Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid

Dinar d'or encunyat per Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid en l'any 438 de l'Hègira (1045/1046 dC). Abu-Amr Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid (en àrab أبو عمر عباد بن محمد المعتضد, Abū ʿAmr ʿAbbād ibn Muḥammad al-Muʿtaḍid), més conegut simplement pel seu nom o ism, Abbad, pel seu làqab, al-Mútadid, o pel seu nom i el seu primer nàssab, Abbad ibn Muhàmmad, fou emir de Sevilla, de la dinastia abbadita, successor del seu pare Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abbad quan aquest va morir el 1042.

Nou!!: Kirman і Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid · Veure més »

Abu-Kalijar

Abu-Kalijar al-Marziban ibn Sultan-ad-Dawla (Bàssora, maig/juny del 1009 - 1048) fou un soldà buwàyhida.

Nou!!: Kirman і Abu-Kalijar · Veure més »

Abu-Mussa al-Aixarí

Abd-Al·lah ibn Qays ibn Salim, més conegut com a Abu-Mussa al-Aixarí —en àrab عبد الله بن قيس بن سليم, ʿAbd Allāh ibn Qays ibn Salīm, i أبو موسى الأشعري, Abū Mūsà al-Axʿarī— (Iemen, 614- la Meca (?), vers 662) fou un company del profeta Muhàmmad i general i governador musulmà.

Nou!!: Kirman і Abu-Mussa al-Aixarí · Veure més »

Adud-ad-Dawla

Abu-Xujà Fannà Khusraw, més conegut pel seu làqab Adud-ad-Dawla (Isfahan 24 de setembre del 936 - Bagdad, 26 de març de 983) fou un sobirà buwàyhida fill de l'amir al-umarà buwàyhida Rukn-ad-Dawla Hàssan ibn Búyah (o Buwayh).

Nou!!: Kirman і Adud-ad-Dawla · Veure més »

Afganistan

L'Afganistan és una república islàmica de l'Àsia Central, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.

Nou!!: Kirman і Afganistan · Veure més »

Afxar

Afxar (o Awshar) (en turc Afşar) són una tribu turquesa dels oghuz (ghuzz), que van emigrar junt a les altres tribus de l'Àsia Central cap a Pèrsia al segle XI.

Nou!!: Kirman і Afxar · Veure més »

Agha Muhàmmad Khan Qajar

Agha Muhammad Xah o Agha Muhammad Khan Qajar (1742-1797) fou el fundador de la dinastia qajar de Pèrsia.

Nou!!: Kirman і Agha Muhàmmad Khan Qajar · Veure més »

Ahwaz

Pont sobre el Karun Ahwaz (àrab: اهواز) és una ciutat d'Iran, capital de la província anomenada Khuzestan.

Nou!!: Kirman і Ahwaz · Veure més »

Al-Anbar

Al-Anbar (en àrab الأنبار, al-Anbār), antiga Firuz Chapur, Perisapora o Anbar (en persa انبار, Anbār, "graner", "arsenal", "dipòsit", "reserva d'aigua", derivat dab anbar, un dipòsit d'aigua potable a l'Iran) fou una antiga ciutat d'Iraq avui en ruïnes, a 5 km al nord-oest de Falluja i al costat del llogaret d'as-Saqlāwīya.

Nou!!: Kirman і Al-Anbar · Veure més »

Al-Istakhrí

Mapa d'Istakhrí del Golf pèrsic Abu-Ishaq Ibrahim ibn Muhàmmad al-Istakhrí al-Farissí al-Karkhí (en àrab Abū Isḥāq Ibrāhīm b. Muḥammad al-Iṣṭaẖrī al-Fārisī al-Karẖī) (m. en 951), més conegut simplement com Al-Istakhrí, va ser un dels geògrafs i cartògrafs perses més importants del segle X. Membre de l'escola d'Abu-Zayd al-Balkhí († 934) a Bagdad, és conegut sobretot per l'obra Kitab al-massàlik wa-l-mamàlik ("Llibre dels camins i les províncies"), que conté un mapamundi i 23 mapes regionals, i de la que se'n conserva una traducció integral en persa.

Nou!!: Kirman і Al-Istakhrí · Veure més »

Al-Mútamid

Abu-l-Abbàs Àhmad al-Mútamid ala-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Mútamid —en àrab أبو العباس أحمد المعتمد على الله, Abū l-ʿAbbās Aḥmad al-Muʿtamid alà-Llāh— (844-893) fou califa abbàssida de Bagdad (870-892).

Nou!!: Kirman і Al-Mútamid · Veure més »

Al-Muhtadí (abbàssida)

Abu-Ishaq Muhàmmad al-Muhtadí bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Muhtadí —en àrab أبو إسحاق محمد المهتدي بالله, Abū Isḥāq Muḥammad al-Muhtadī bi-Llāh ibn Hārūn al-Wāik— (? - 870), fou califa abbàssida de Bagdad (869-870).

Nou!!: Kirman і Al-Muhtadí (abbàssida) · Veure més »

Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam

Mapa dels emirats alides Els alides del Tabaristan, Gilan i Daylam foren una sèrie de dinasties d'origen alida que van governar a tots o alguns d'aquests territoris entre el i el XV.

Nou!!: Kirman і Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam · Veure més »

Ammià Marcel·lí

Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí (Ammianus Marcellinus) fou el darrer ciutadà romà que va escriure una història profana en llatí, Res Gestae.

Nou!!: Kirman і Ammià Marcel·lí · Veure més »

Amr ibn al-Layth

Amr ibn al-Layth fou un general persa, germà i successor de Yakub ibn al-Layth fundador de la dinastia saffàrida del Sistan (Sidjistan).

Nou!!: Kirman і Amr ibn al-Layth · Veure més »

Aq Qoyunlu

Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.

Nou!!: Kirman і Aq Qoyunlu · Veure més »

Argent (element)

Largent (del llatí argentum) o plata és un element químic de nombre atòmic 47 situat en el grup 11 de la taula periòdica dels elements i de símbol és Ag.

Nou!!: Kirman і Argent (element) · Veure més »

Ariana

Mapa de l'Imperi d'Alexandre. Ariana (grec i llatí Ariane) fou una regió de l'imperi Persa i més tard selèucida, que abraçava el conjunt de Pèrsia pròpia, limitant al nord amb Bactriana, Margiana i Hircània; a l'est amb el riu Indus; al sud, amb l'oceà i el golf pèrsic; i a l'oest amb la Mèdia, la mar Càspia i les muntanyes al sud d'aquesta mar (Eratòstenes precisa més i diu que una part de la Paratacene, la part de la moderna Yedz i el Kerman, formava part de l'Ariana, però no pas la resta, el Fars).

Nou!!: Kirman і Ariana · Veure més »

Arrajan

Arrajan o Arradjan és una ciutat medieval d'Iran al Fars que va donar nom a un districte entre Khuzestan i Fars.

Nou!!: Kirman і Arrajan · Veure més »

Atabeg

Atabeg (també atabek o Atabak) fou un títol d'alt dignatari sota els seljúcides.

Nou!!: Kirman і Atabeg · Veure més »

Azraquisme

Lazraquisme (de l'àrab الأزارقة, al-azāriqa, del nom del seu fundador, Ibn al-Àzraq) va ser una branca molt radical de l'islam sorgida del kharigisme a Pèrsia l'any 685, fundada per Nafi ibn al-Àzraq al-Hanafí al-Handhalí.

Nou!!: Kirman і Azraquisme · Veure més »

Índia

LÍndia (en hindi भारत, Bhārat)", oficialment la República de l'Índia (en hindi भारत गणराज्य, Bhārat Gaṇarājya) és un Estat del sud de l'Àsia.

Nou!!: Kirman і Índia · Veure més »

Bagdad

Bagdad (en àrab بغداد, Baḡdād) és la capital d'Iraq i de la província de Bagdad.

Nou!!: Kirman і Bagdad · Veure més »

Bahà-ad-Dawla (búyida)

Bahà-ad-Dawla wa-Diyà-al-Mil·la Abu-Nasr Fíruz ibn Adud-ad-Dwla, més conegut per la primera part del seu làqab com Bahà-ad-Dawla (972-22 de desembre de 1012) fou emir (sovint anomenat sultà) buwàyhida o búyida de l'Iraq, Fars i Kirman.

Nou!!: Kirman і Bahà-ad-Dawla (búyida) · Veure més »

Bahrain

Bahrain, oficialment el Regne de Bahrain (en àrab مملكة البحرين, Mamlakat al-Baḥrayn), és un estat insular del sud-oest d'Àsia, format per un arxipèlag d'unes 30 illes situat al Golf Pèrsic, prop de la costa d'Aràbia Saudita, a la qual la uneix un dic artificial de 24 km; les illes principals són Al-Bahrayn i Al-Muharraq, unides també per un dic.

Nou!!: Kirman і Bahrain · Veure més »

Balutxis

Home balutxi Els balutxis són un poble que viu al Balutxistan (avui repartit entre Pakistan i l'Iran) des d'èpoques molt antigues; se suposa que van venir de Síria al començament de l'era cristiana.

Nou!!: Kirman і Balutxis · Veure més »

Balutxistan (regió)

Balutxistan és una regió històrica del sud d'Àsia, dividida entre Pakistan, l'Iran i l'Afganistan.

Nou!!: Kirman і Balutxistan (regió) · Veure més »

Bam

Bam és una ciutat d'Iran a la província de Kerman, centre del comtat de Bam al sud-oest del gran de desert de Dasht-i Lut, a 193 km de Kirman, a uns 1.100 metres sobre el nivell de la mar.

Nou!!: Kirman і Bam · Veure més »

Bandar Abbas

Bandar Abbas o Bandar-e ‘Abbās (persa: بندر عباس; conegut pels europeus com Gombroon deformat a Gamrun pels holandesos) és un port de l'Iran, capital de la província d'Hormozgan a la costa del golf Pèrsic, prop de l'estret d'Ormuz.

Nou!!: Kirman і Bandar Abbas · Veure més »

Bàssora

Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora; àrab البصرة) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.

Nou!!: Kirman і Bàssora · Veure més »

Behistun

Inscripció de Dàrius I a BehistunEl Behistun o Bisutun, modernament Bistun (en persa: بیستون), és una muntanya a uns 30 km a l'est de Kermanxah, a la carretera entre Bagdad i Hamadan, en l'actual Iran.

Nou!!: Kirman і Behistun · Veure més »

Biyabanak

Biyabanak és una zona del desert central d'Iran (Dasht-i Kawir) amb una dotzena d'oasis.

Nou!!: Kirman і Biyabanak · Veure més »

Bukharà

Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.

Nou!!: Kirman і Bukharà · Veure més »

Burak Hadjib

Buraq (o Bàrak) Hàjib fou el primer sultà kutlughkhànida de Kirman, d'origen kara khitay.

Nou!!: Kirman і Burak Hadjib · Veure més »

Buwàyhides

El buwàyhides o búyides foren una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.

Nou!!: Kirman і Buwàyhides · Veure més »

Califat abbàssida

Els abbàssides (en àrab العباسيون, al-ʿabbāsiyyūn o بنو العباس, Banū al-ʿAbbās) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: Kirman і Califat abbàssida · Veure més »

Califat fatimita

El califat fatimita es caracteritza per ser l'únic califat xiïta ismaïlita de la història.

Nou!!: Kirman і Califat fatimita · Veure més »

Cinabri

El cinabri és un mineral format per sulfur de mercuri (HgS) que rep el seu nom del grec kinnàbari, vermelló.

Nou!!: Kirman і Cinabri · Veure més »

Claudi Ptolemeu

Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); circa 85 - circa 165, altres autors diuen c. 100- c. 170) va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grecoegipci, anomenat comunament Ptolemeu o Tolemeu.

Nou!!: Kirman і Claudi Ptolemeu · Veure més »

Coure

El coure (del llatí cuprum), de símbol Cu, és un element químic de nombre atòmic 29 i un dels metalls més importants.

Nou!!: Kirman і Coure · Veure més »

Daylamites

Daylamites també es diuen algunes dinasties o poders individuals que van governar principalment a l'Azerbaidjan i a la plana iraniana, i que tingueren origen en el Daylam o estigueren dirigides per natius de Daylam, essent les més conegudes les dels musafírides, ziyarids i els shaddàdides.

Nou!!: Kirman і Daylamites · Veure més »

Dinastia qajar

La dinastia qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.

Nou!!: Kirman і Dinastia qajar · Veure més »

Dinastia samànida

Àsia central a finals del segle X La dinastia samànida fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).

Nou!!: Kirman і Dinastia samànida · Veure més »

Dinastia Zand

La dinastia Zand (persa: زندیان Zandiān) fou una nissaga que va regnar sobre Pèrsia de 1750 a 1794.

Nou!!: Kirman і Dinastia Zand · Veure més »

Drangiana

Drangiana fou una satrapia o subsatrapia de la Pèrsia aquemènida i després dels selèucides, a la part oriental d'ambdós imperis.

Nou!!: Kirman і Drangiana · Veure més »

Elburz

Elburz o Alborz és una cadena muntanyosa que separa l'altiplà central iranià de la depressió de la mar Càspia i, d'altra part, estableix la continuïtat entre el Caucas i l'Hindu Kush (Paropamisades).

Nou!!: Kirman і Elburz · Veure més »

Encyclopædia Iranica

LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.

Nou!!: Kirman і Encyclopædia Iranica · Veure més »

Estrabó

Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec (nascut a Amàsia a mitjans del segle I a.C. vers 62 a.C., mort cap a l'any 20 d.C.). Molt viatger, va recórrer totes les terres de l'ecumene.

Nou!!: Kirman і Estrabó · Veure més »

Fadlawàyhides

Els Fadlawàyhides (dinastia Fadlawàyhida o dels Banu Fadlawayh, també coneguda com a dinastia Xabankara o dels Xabankares) foren una dinastia kurda que va governar a Xabanqara de 1056 a 1314 El seu ancestre fou Fadlawayh ibn Ali ibn al-Hasan ibn Ayyub (Fadlun segon Ibn al-Athir), executat el 1071/1072 o 1078.

Nou!!: Kirman і Fadlawàyhides · Veure més »

Gaznèvides

Els gaznèvides foren una dinastia turc que va governar a part d'Àsia Central, Pèrsia, l'Afganistan i part de l'Índia.

Nou!!: Kirman і Gaznèvides · Veure més »

Gedròsia

Gedròsia o Maka fou una satrapia persa i selèucida que limitava al sud amb l'oceà Índic; a l'est amb l'Indus; al nord amb Aracòsia; i a l'oest amb Drangiana i Carmània.

Nou!!: Kirman і Gedròsia · Veure més »

Germanis

Germanis (llatí Germanii, grec Germanioi) foren una de les tres tribus d'agricultors dels perses segons Heròdot.

Nou!!: Kirman і Germanis · Veure més »

Ghilzai

Els Ghilzai (Ghilzay, Ghalzay, Ghalzai, Ghiliji o Ghalji) són una important tribu paixtu del sud-est de l'Afganistan entre Kandahar i Gazni fins a la frontera amb Pakistan on també viuen.

Nou!!: Kirman і Ghilzai · Veure més »

Golf Pèrsic

Mapa El golf Pèrsic (en llatí Persicus Sinus; en grec Περσικός κόλπος, Persikos kolpos; en persa خلیج فارس, Khalij-e-Fars; en àrab الخليج العربي, al-Ḫalīj al-ʿArabī, literalment "golf Aràbic", i, menys usual, الخليج الفارسي, al-Ḫalīj al-Fārisī, "golf Pèrsic", tot i que històricament també بحر فارس, Baḥr Fāris, "mar de Pèrsia", entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.

Nou!!: Kirman і Golf Pèrsic · Veure més »

Gran Khorasan

El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.

Nou!!: Kirman і Gran Khorasan · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia Antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Kirman і Grec antic · Veure més »

Gurgan

Gurgan o Gorgan, antic persa Vrkana, àrab Djurdjan, és una regió històrica de l'Iran, modernament província de Golestan amb capital a Gorgan (ciutat) al nord-est de l'Iran.

Nou!!: Kirman і Gurgan · Veure més »

Hamadan

Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (en assiri Abdadana; en persa همدان, Hamedān o Hamadān; en persa antic 𐏃𐎥𐎶𐎫𐎠𐎴, Hagmatana; en grec antic Ἐϰβάτανα, Ecbatana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.

Nou!!: Kirman і Hamadan · Veure més »

Harun ar-Raixid

Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid —en àrab أبو جعفر هارون الرشيد, Abū Jaʿfar Hārūn ar-Raxīd— (Rey, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.

Nou!!: Kirman і Harun ar-Raixid · Veure més »

Hasanwàyhida

La dinastia hasanwàyhida o dels hasanwàyhides fou una nissaga kurda.

Nou!!: Kirman і Hasanwàyhida · Veure més »

Herat

Herat (2009) Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).

Nou!!: Kirman і Herat · Veure més »

Ibn al-Àixath

Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn al-Àixath —en àrab عبد الرحمن بن الأشعث—, més conegut senzillament com a Ibn al-Àixath, fou un general omeia descendent d'una família noble dels kinda d'Hadramaut, nét d'al-Àixath i fill de Muhàmmad ibn al-Àixath, un personatge notable però de segon nivell.

Nou!!: Kirman і Ibn al-Àixath · Veure més »

Ibn Hàwqal

Abu-l-Qàssim ibn Alí an-Nassibí —en àrab أبو القاسم محمد بن علي النصيبي, Abū l-Qāsim ibn ʿAlī an-Naṣībī—, més conegut com a Ibn Hàwqal —en àrab ابن حوقل, Ibn Ḥawqal—, fou un escriptor i geògraf àrab del segle X, nascut a Nisibis o Nisibin vers 920.

Nou!!: Kirman і Ibn Hàwqal · Veure més »

Ibrahim Inal

Ibrahim Inal (o Yenāl, + 1059) fou un cap seljúcida.

Nou!!: Kirman і Ibrahim Inal · Veure més »

Il-khanat

L’il-khanat va ser un khanat mongol establert a Pèrsia al segle XIII, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.

Nou!!: Kirman і Il-khanat · Veure més »

Imad-ad-Dawla

Alí ibn Buwayh o Buya, més tard conegut amb el làqab d'Imad-ad-Dawla (? - 949), fou un dels tres germans fundadors de la dinastia buwàyhida.

Nou!!: Kirman і Imad-ad-Dawla · Veure més »

Imperi Aquemènida

Limperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.

Nou!!: Kirman і Imperi Aquemènida · Veure més »

Imperi Part

L'imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.

Nou!!: Kirman і Imperi Part · Veure més »

Imperi safàvida

Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al XVIII.

Nou!!: Kirman і Imperi safàvida · Veure més »

Imperi Sassànida

L'Imperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Nou!!: Kirman і Imperi Sassànida · Veure més »

Imperi Selèucida

Limperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Kirman і Imperi Selèucida · Veure més »

Imperi Seljúcida

L'imperi seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l’Àsia menor entre els segles XI i XIII.

Nou!!: Kirman і Imperi Seljúcida · Veure més »

Indjúida

La dinastia indjúida o dels indjúides fou una dinastia que va governar Fars i Isfahan al (vers 1303-1357).

Nou!!: Kirman і Indjúida · Veure més »

Iran

La República Islàmica de l'Iran és un país de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Kirman і Iran · Veure més »

Iraq

LIraq (en àrab العراق, al-ʿIrāq), o el seu nom oficial República de l'Iraq (en àrab الجمهورية العراقية, al-Jumhūriyya al-ʿIrāqiyya), és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Nou!!: Kirman і Iraq · Veure més »

Isfahan

Hotel Abbasi Isfahan o Ispahan (en persa اصفهان Esfahān), localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashhad).

Nou!!: Kirman і Isfahan · Veure més »

Ismaïl I

Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.

Nou!!: Kirman і Ismaïl I · Veure més »

Izz-ad-Dawla Bakhtiyar

Izz-ad-Dawla Bakhtiyar fou un sultà buwàyhida, fill i successor de Muïzz-ad-Dawla (932-967).

Nou!!: Kirman і Izz-ad-Dawla Bakhtiyar · Veure més »

Jalal-ad-Dawla

Jalal-ad-Dawla Abu-Tàhir ibn Bahà-ad-Dawla (993/994-Bagdad, 9 de març de 1044) fou un sultà buwàyhida o búyida.

Nou!!: Kirman і Jalal-ad-Dawla · Veure més »

Jalal-ad-Din Mangubertí

Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.

Nou!!: Kirman і Jalal-ad-Din Mangubertí · Veure més »

Jiroft

Jiroft (de vegades coneguda com a Djiruft) és una ciutat d'Iran, al sud-est del país, a la província de Kerman, a la plana d'Hali Rud al sud de les muntanyes Bariz o Baridjan, sud-oest de Bam.

Nou!!: Kirman і Jiroft · Veure més »

Kandahar

Kandahar o Qandahar (em paixtu کندهار, en persa قندهار, Kandahār) és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.

Nou!!: Kirman і Kandahar · Veure més »

Karim Khan Zand

Muhammad Karim, conegut com a Karim Khan Zand, (? - Xiraz, 2 de març de 1779) fou sobirà (no pas xa) de Pèrsia, de la dinastia dels Zand.

Nou!!: Kirman і Karim Khan Zand · Veure més »

Kerman

La porta de Masjid per la qual va entrar Agha Mohammad Khan. Kerman és una ciutat de l'Iran.

Nou!!: Kirman і Kerman · Veure més »

Kharigisme

El kharigisme (en àrab الخوارج, al-ẖawārij, "els kharigites", "els dissidents"; en singular, الخارجي, al-ẖārijī) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.

Nou!!: Kirman і Kharigisme · Veure més »

Khorasan (província del Califat)

Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la que exerciren el poder efectiu del al principi del segle X. El nom de regió del Khorasan (vegeu Gran Khorasan) apareix al segle VII i els àrabs el donaven a totes les terres a l'est del Jibal iranià.

Nou!!: Kirman і Khorasan (província del Califat) · Veure més »

Khoy

Darvazeh Sangi (Porta Rocosa) al Bazar de Khoy Khoy (persa: خوی, àzeri: خوی; derivat del kurd khoi que vol dir "sal") (apareix també com a Khoi o Khoï, Khuy i Khvoy) és una ciutat de lustan o província de l'Azerbaidjan Occidental, a l'Iran, al nord de la capital provincial Urmia.

Nou!!: Kirman і Khoy · Veure més »

Khutba

La khutba —en àrab خطبة, ẖuṭba— és el sermó del khatib, que el fa abans de l'oració del divendres, així com en alguns serveis religiosos en ocasions especials, com a la celebració de les dues festes islàmiques principals, Al-Id al-Kabir i Id al-Fitr.

Nou!!: Kirman і Khutba · Veure més »

Khuzestan

Comtats de Khuzestan Khuzestān (persa: خوزستان) és una de les 31 províncies d'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.

Nou!!: Kirman і Khuzestan · Veure més »

Khwarizm

Khwarizm (Khwarazm, Khorazm, Khwarezm, Khorezm) anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amur Darya (Oxus).

Nou!!: Kirman і Khwarizm · Veure més »

Kufs

Kufs és una forma arabitzada pel persa Kufič que designa a un poble establert al Kirman al temps de la conquesta àrab.

Nou!!: Kirman і Kufs · Veure més »

Kuhistan

Kuhistan és una regió del Khorasan al sud de Nishapur fins al Sistan, rodejada per totes parts pel gran desert salat de l'altiplà central iranià, amb diversos grups d'oasis dispersos.

Nou!!: Kirman і Kuhistan · Veure més »

Kutlughkhànida

La dinastia Kutlughkhànida (dels kutlughkhànides) de vegades també kutlúghida (dels kutúghlides) fou una nissaga de Kirman que va governar la província entre 1222 i 1318.

Nou!!: Kirman і Kutlughkhànida · Veure més »

Laks

Bandera ètnica dels laks, model 1 Bandera ètnica dels laks, model 2 Els laks o qaziqumuks o khazi kumukhs (de l'àrab ghazi "combatent de la fe" i Kumukh, centre econòmic, polític i social del seu territori), són una ètnia que parla el lak, i que practiquen l'islam sunnita xafïta.

Nou!!: Kirman і Laks · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Kirman і Llatí · Veure més »

Lutf Ali Khan Zand

Lutf Ali Khan Zand o Loft Ali Khan (1769-1794) fou el darrer sobirà de la dinastia persa dels zand.

Nou!!: Kirman і Lutf Ali Khan Zand · Veure més »

Majd-ad-Dawla

Abu-Tàlib Rústam Majd-ad-Dawla Kahf-al-Umma ibn Fakhr-ad-Dawla, més conegut senzillament pel seu làqab com Majd-ad-Dawla, fou emir buwàyhida de Rayy i el Jibal (997-1029).

Nou!!: Kirman і Majd-ad-Dawla · Veure més »

Makan ben Kaki

Abu-Mansur Maqan ibn Kaki o ibn Kakuy fou un general daylamita que va governar el Tabaristan, Kerman i Gurgan i el principat d'Amol entre 928 i 940.

Nou!!: Kirman і Makan ben Kaki · Veure més »

Marwan II

Marwan ibn Muhàmmad o Marwan II (en àrab مروان بن محمد, Marwān ibn Muḥammad) (vers 692-750), darrer califa omeia marwànida de Damasc, que governà des de Harran (744-750).

Nou!!: Kirman і Marwan II · Veure més »

Marzban

Marzban fou un títol persa equivalent a governador de província fronterera, usat al període sassànida.

Nou!!: Kirman і Marzban · Veure més »

Màlik Dinar

Màlik Dinar (? - 1195) fou un dels caps oghuz que va aconseguir el poder al Gran Khorasan a la mort del sultà Sanjar (1157).

Nou!!: Kirman і Màlik Dinar · Veure més »

Medes

El palau d'Apadana, detall de les escales del nord. Baixos-relleus del segle V mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera un arquer persa. Els medes (/miːdz/;; en hebreu: מָדַי; en persa antic: Māda-; en sànscrit: मैढ़) eren els membres d'un antic grup ètnic irànic que vivien a una zona coneguda amb el nom de Mèdia (nord-oest de l'actual Iran i sud-est de l'actual Turquia que parlaven una llengua llengua irànica occidental que ells referien com a mede. La seva arribada a la regió està associada amb la primera onada de les tribus d'aris des del final del Mil·lenni II aC (el col·lapse de l'última edat de bronze) fins als inicis del Mil·lenni I aC. Entre els segles X aC i VII aC, els medes i els perses van caure sota el domini de l'Imperi Neo-Assiri assentat a Mesopotàmia. Després de la caiguda de l'Imperi Assiri, entre el 616 aC i el 605 aC, es va formar un estat unit mede que, juntament amb Babilònia, Lídia i Egipte va esdevenir un dels quatre poders més importants de l'Antic Orient Pròxim. Aliats amb els perses i amb rebels babilonis, escites, caldeus i cimmeris, els medes van capturar a Nínive el 612 aC, cosa que va provocar el col·lapse de l'Imperi Neo-Assiri. Llavors els medes van poder establir el seu Regne Mede (amb la ciutat d'Ecbatana com a capital reial) en el seu territori original (centre-oest de l'actual Iran) i de manera eventual van arribar fins al riu Kizil Irmak, a Anatòlia. Cir II el Gran va conquerir el Regne Mede el 550 aC i hi va establir la dinastia iraniana, l'imperi persa aquemènida. Uns quants llocs arqueològics (descoberts a l'oest d'Iran, al "Triangle Mede") i fonts escrites (dels assiris contemporanis i dels futurs grecs) ens proveeixen de documentació sobre la història i la cultura de l'estat mede. Els medes utilitzaven un equipament semblant als dels perses i el vestit comú entre ambdós és tant persa com mede. La llengua que parlavenels medes encara és totalment desconeguda, excepte uns pocs noms personals. De totes maneres, un nombre de paraules del mede encara s'utilitzen i hi ha llengües de les que s'ha traçat el seu origen des d'aquesta llengua al nord-oest d'Iran. Els medes tenien una religió antiga iraniana (una forma de pre-zoroastrisme, mazdaisme o creença en Mitra) amb uns clergues anomenats com "Magi". Posteriorment, durant els últims reis medes, les reformes de zoroastre van arribar a l'Iran occidental. A més a més d'Ectabana (l'actual Hamedan), les altres ciutats que hi havia a Mèdia eren Laodicea (l'actual Nahavand) i la que s'ha considerat la ciutat de Medes més gran, Rhages (o Rayy), al sud de l'actual Teheran. Apamea era la quarta ciutat mede, situada a prop d'Ecbatana. En períodes posteriors els medes i sobretot els soldats medes foren identificats i retratats en llocs arqueològics perses com Persèpolis, a on són mostrats com els que tenien un rol dominat i una gran presència en l'exèrcit de la dinastia Aquemènida de l'Imperi Persa. Segons les Històries d'Heròdot, hi havia sis tribus medes: Així, Deioces va agrupar els medes en una nació única i els va governar a tots com una sola. Aquestes tribus eren els busae, els paretaceni, els struchates, els arizanti, els budii i els magi. Les sis tribus medes vivien a la zona pròpia de la Mèdia, el triangle entre les ciutats d'Ecbatana, Rhagae i Aspadana,http://books.google.no/books?id.

Nou!!: Kirman і Medes · Veure més »

Muïzz al-Dawla

Abu l-Husayn Ahmad ibn Abi Shudja Fanakhusraw Buya Muizz al-Dawla (915/916 - 967) fou un dels tres emirs buwàyhides originals, fundadors de la dinastia.

Nou!!: Kirman і Muïzz al-Dawla · Veure més »

Muhammad Xah Qajar

Muhammad Xah Qajar o محمد شاه قاجار Muhammad Mirza (5 de gener de 1808 - 4 de setembre de 1848) fou xa de la dinastia qajar de Pèrsia (1735-1748) fill d'Abbas Mirza.

Nou!!: Kirman і Muhammad Xah Qajar · Veure més »

Muzaffàrida

Mapa de Pèrsia a la meitat del segle XIV La dinastia muzaffàrida o dels muzaffàrides fou una nissaga que va governar Pèrsia central i occidental quan es va desfer l'imperi mongol ilkhànida.

Nou!!: Kirman і Muzaffàrida · Veure més »

Narmashir

Narmashir o Narmasir fou una població de Pèrsia de l'edat mitjana, situada al Kirman oriental al sud-est de Bam, en la ruta entre Kirman i Sistan.

Nou!!: Kirman і Narmashir · Veure més »

Nasr II ibn Àhmad

Nasr II ibn Àhmad ibn Ismaïl Amir al-Said (L'emir Feliç) fou un emir samànida de Transoxiana i Khurasan que va governar del 914 al 943.

Nou!!: Kirman і Nasr II ibn Àhmad · Veure més »

Nàdir-Xah Afxar

Nàdir-Xah Afxar (Kubkan, Coràsmia, 1688 - Fathabad, 20 de juny del 1747) fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.

Nou!!: Kirman і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »

Nestorianisme

El nestorianisme és una doctrina cristològica iniciada al segle V per Nestori, patriarca de Constantinoble.

Nou!!: Kirman і Nestorianisme · Veure més »

Nixapur

Nixapur (en persa: نیشابور, Neyshābūr) és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Meixad, que és la capital regional.

Nou!!: Kirman і Nixapur · Veure més »

Oghuz

Els oghuz (en turc Oğuz; en àrab غز, ḡuzz; en grec bizantí Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses semi-nòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.

Nou!!: Kirman і Oghuz · Veure més »

Ogodei

Ogodei (vers 1186 - 1241), fou el tercer fill de Genguis Khan i de la seva dona Borte, i el segon khan suprem o gran khan (kakhan) de les tribus turcomongoles o imperi mongol, en el que va succeir al seu pare.

Nou!!: Kirman і Ogodei · Veure més »

Oman

El Sultanat d'Oman és un estat d'Àsia situat a l'Orient Mitjà, a la punta sud-est de la península d'Aràbia.

Nou!!: Kirman і Oman · Veure més »

Omeies

Els Banu Umayya o omeies (en àrab بنو أمية, Banū Umayya) van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.

Nou!!: Kirman і Omeies · Veure més »

Or

Lor (del llatí aurum) és un element químic de nombre atòmic 79 situat al grup 11 de la taula periòdica.

Nou!!: Kirman і Or · Veure més »

Pahlevi

Dinastia Pahlevi o Pahlavi (arabitzat Pahlawī) fou el nom adoptat per la nissaga persa fundada el 1925 per Rida Shah (1925-1941) i continuada per Muhammad Rida Shah (Mohammad Reza Pahlevi, 1945-1979).

Nou!!: Kirman і Pahlevi · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Kirman і Pèrsia · Veure més »

Persa

El persa (فارسی Fārsi) és una llengua indoeuropea parlada a l'Iran, l'Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des de 1958 per raons polítiques), el Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), l'Uzbekistan, Bahrain, l'Iraq, l'Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i països veïns que han estat sota la influència persa.

Nou!!: Kirman і Persa · Veure més »

Persis

Persis o Pèrsida (Perside) (''Parsa''.; پارس, Pars) fou una regió de l'antiga Pèrsia al Iran considerada el cor de Pèrsia i el districte que dóna nom al poble dels perses entre les muntanyes Zagros o el llac Urmia.

Nou!!: Kirman і Persis · Veure més »

Província de Fars

Ruïnes de Persèpolis. Fars (en persa: فارس, Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.

Nou!!: Kirman і Província de Fars · Veure més »

Província de Kerman

Comtats de Kerman La província de Kerman (استان کرمان, Ostān-e Kermān) és una de les 31 províncies d'Iran.

Nou!!: Kirman і Província de Kerman · Veure més »

Qara Qoyunlu

Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (en àzeri: Qaraqoyunlu; en turc: Karakoyunlu; en persa: قرا قویونلو, "els xais negres") foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.

Nou!!: Kirman і Qara Qoyunlu · Veure més »

Qawurd

Qawurd (Kawurd) ibn Txaghri Beg Dawud conegut també com a Qawurd Beg o Kara Arslan Beg (nom que apareix a les seves monedes) fou el fundador de la dinastia seljúcida de Kirman que va governar 140 anys al Kirman.

Nou!!: Kirman і Qawurd · Veure més »

Qàhtaba ibn Xabib

Abu-Abd-al-Hamid Qàhtaba ibn Xàbib ibn Khàlid ibn Madan at-Taí, més conegut senzillament com a Qàhtaba ibn Xabib o Qàhtaba (m. 749) fou un general abbàssida, cap de la dawa (missió) abbàssida del Khurasan abans del triomf de la dinastia.

Nou!!: Kirman і Qàhtaba ibn Xabib · Veure més »

Rafi ibn Hàrthama

Rafi ibn Hàrthama (en àrab Rāfiʿ b. Harṯama) fou un militar i aventurer àrab que va disputar el govern de Khorasan al final del segle IX amb el saffàrida Amr ibn al-Layth i altres pretendents.

Nou!!: Kirman і Rafi ibn Hàrthama · Veure més »

Rayy

Rayy, Ray o Rey (en persa ری, Rayy) és una antiga ciutat iraniana de l’ostan o província de Teheran.

Nou!!: Kirman і Rayy · Veure més »

Regió de Makran

Makran (Makkuran) és una regió del sud-oest de Pakistan i sud-est de l'Iran (prdu/persa: مکران) semidesèrtica i que ocupa la zona de la costa de la mar d'Aràbia.

Nou!!: Kirman і Regió de Makran · Veure més »

Regne de Macedònia

El regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.

Nou!!: Kirman і Regne de Macedònia · Veure més »

Saffàrida

La dinastia saffàrida o dels saffàrides de l'Iran va governar un efímer imperi centrat sobre el Sistan, una regió fronterera entre l'Afganistan i l'Iran actuals, entre 861 i 1003.

Nou!!: Kirman і Saffàrida · Veure més »

Samarra

Samarra (en àrab سامَرّاء, Sāmarrāʾ) és una ciutat de l'Iraq de la governació de Salah ad-Din.

Nou!!: Kirman і Samarra · Veure més »

Samsam-ad-Dawla

Samsam-ad-Dawla (964-998) fou un príncep (emir) buwàyhida, fill gran d'Adud-ad-Dawla.

Nou!!: Kirman і Samsam-ad-Dawla · Veure més »

Sàtrapa

Satrapia o Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les divisions administratives, entre 20 i 25, en què Darios I va dividir l'imperi Persa.

Nou!!: Kirman і Sàtrapa · Veure més »

Seljúcides de Kirman

La dinastia seljúcida de Kirman fou una nissaga que va governar Kirman entre el 1048 i el 1187.

Nou!!: Kirman і Seljúcides de Kirman · Veure més »

Sind

Bandera de l'estat Sindhu Desh proposat pel partit independentista Jeay Sindh La província pakistanesa del Sind -des de 1990 oficialment Sindh en transcripció a l'anglès- (Sindhi: سنڌ) és el territori on viuen majoritàriament els sindis (el poble sindi) i administrativament és una divisió administrativa de primer nivell del Pakistan.

Nou!!: Kirman і Sind · Veure més »

Sirjan

Sirjan (de vegades apareix com a Sirdjan) és una ciutat de Kirman, la principal ciutat de la regió del segle VII al X. Està situada a uns 150 km al sud-oest de la ciutat de Kerman.

Nou!!: Kirman і Sirjan · Veure més »

Sistan

Sistan (Persa: سیستان) fou una regió de Pèrsia.

Nou!!: Kirman і Sistan · Veure més »

Solimà I el Magnífic

Solimà I (Trebisonda, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 7 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'imperi Otomà (1520-1566).

Nou!!: Kirman і Solimà I el Magnífic · Veure més »

Sultan Husayn I

Sultan Husayn I (1668 -1726) fou xa safàvida de Pèrsia.

Nou!!: Kirman і Sultan Husayn I · Veure més »

Sultan-ad-Dawla

Abu-Xujà Firuz Sultan-ad-Dawla ibn Bahà-ad-Dawla (?, vers 1000-Xiraz, 1024) fou un emir buwàyhida de Fars i l'Iraq (1012-1024).

Nou!!: Kirman і Sultan-ad-Dawla · Veure més »

Tabaristan

Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan és l'antic nom de la regió al sud de la mar Càspia.

Nou!!: Kirman і Tabaristan · Veure més »

Tabas

* Tabas (comtat), comtat a la província de Yedz, creat el 1960 (segregat del de Ferdows).

Nou!!: Kirman і Tabas · Veure més »

Tahírides del Khorasan

Els tahírides foren una nissaga de governadors del Khorasan per compte dels califes abbàssides encara que gaudint d'àmplia independència.

Nou!!: Kirman і Tahírides del Khorasan · Veure més »

Talha al-Muwàffaq

Abu-Àhmad Talha ibn Jàfar al-Muwàffaq (en àrab أبو أحمد طلحة الموفق, Abū Aḥmad Ṭalḥa al-Muwaffaq) (842-891), conegut com "l'Afortunat", fou un príncep abbàssida, regent de l'imperi entre 870 i 891.

Nou!!: Kirman і Talha al-Muwàffaq · Veure més »

Tamerlà

Tamerlà (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 8 d'abril de 1336 - Otrar, 14 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.

Nou!!: Kirman і Tamerlà · Veure més »

Teheran

Teheran és la capital de l'Iran i una de les ciutats més grans del món.

Nou!!: Kirman і Teheran · Veure més »

Timúrides

Els timúrides (en persa: گوركانى, anomenada per ells mateixos Gurkānī) foren una dinastia musulmana d'origen turcomongol.

Nou!!: Kirman і Timúrides · Veure més »

Toghril Beg I

Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.

Nou!!: Kirman і Toghril Beg I · Veure més »

Transoxiana

Transoxiana (literalment "més enllà de l'Oxus", en àrab Mawara al-Nahr "el país més enllà del riu") és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.

Nou!!: Kirman і Transoxiana · Veure més »

Txagatai Khan

Khanat de Txagatai, segle XIII Txagatai Khan —també escrit Chagatay, Djagatai, Chaghadai o Tschagatai— (? - 1241) fou el segon fill de Genguis Khan i de la princesa Borte.

Nou!!: Kirman і Txagatai Khan · Veure més »

Uqàylides

La dinastia uqàylida o dels uqàylides fou una nissaga àrab que va governar a Síria del nord i l'Iraq del 990 al 1169.

Nou!!: Kirman і Uqàylides · Veure més »

Uzbeks

Els uzbeks (autoanomenats O‘zbek en singular, O‘zbeklar en plural) són un poble de l'Àsia central de llengua turquesa (l'uzbek) que viu principalment a la república de l'Uzbekistan, però també a l'Afganistan, al Tadjikistan, al Turkmenistan, al Kazakhstan, a Rússia i a la província xinesa del Xinjiang.

Nou!!: Kirman і Uzbeks · Veure més »

Uzun Hasan

Abu Nasr Uzun Hasan ibn Ali ibn Kara Yoluk Uthman (1425 –1478) fou un emir dels turcmans Aq Qoyunlu (1454-1478).

Nou!!: Kirman і Uzun Hasan · Veure més »

Wasit

Wasit o Al-Wasit (en àrab واسط, Wāsiṭ, que significa «el centre») fou una ciutat de l'Iraq, a la riba de l'antic curs del riu Tigris.

Nou!!: Kirman і Wasit · Veure més »

Xah Rukh (timúrida)

Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (20 d'agost de 1377 –13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà al que va succeir a la seva mort el 18 de febrer de 1405.

Nou!!: Kirman і Xah Rukh (timúrida) · Veure més »

Xàraf-ad-Dawla

Xàraf-ad-Dawla o Abu l-Fawaris Shirdhil Sharaf al-Dawla (~967 - 6 de setembre del 989) fou un emir, a vegades esmentat erròniament com a sultà, buwàyhida fill d'Adud al-Dawla i d'una esclava turca.

Nou!!: Kirman і Xàraf-ad-Dawla · Veure més »

Xiraz

Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.

Nou!!: Kirman і Xiraz · Veure més »

Yakub ibn al-Layth

Abu-Yússuf Yaqub (I) ibn al-Layth as-Saffar (en àrab أبو يوسف يعقوب بن الليث الصفار, Abū Yūsuf Yaʿqūb b. al-Layṯ aṣ-Ṣaffār) o, més senzillament, Yaqub (I) ibn al-Layth (? - 879) fou el fundador de la dinastia saffàrida.

Nou!!: Kirman і Yakub ibn al-Layth · Veure més »

Yazid ibn al-Muhallab

Yazid ibn al-Muhàl·lab fou fill del general Abu-Saïd al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra i el seu successor en el govern del Khurasan vers 702, i després governador de l'Iraq i Khurasan (715/716 a 717).

Nou!!: Kirman і Yazid ibn al-Muhallab · Veure més »

Yezd

Takyeh Amir Chakhmagh Yezd o Yazd (Persa: یزد, Yezd) és una ciutat de l'Iran central, capital de la província de Yazd o Yazd, i el centre de la cultura zoroastriana (al segle XIX restaven unes 200 famílies a la ciutat i unes 640 a la comarca, practicant aquesta religió, en contacte amb els seus coreligionaris de l'Índia, que a final de segle van augmenar arribant a entre 7 i 10.000).

Nou!!: Kirman і Yezd · Veure més »

Zands

Els zands foren una tribu de l'Iran que vivia a la part oriental de les muntanyes Zagros, probablement part del grup lakk dins del poble lur, encara que també és reclamada com a parcialment kurda.

Nou!!: Kirman і Zands · Veure més »

Zengita

La dinastia zengita o dels zengites fou una nissaga musulmana d'atabegs que va governar a Mossul, Alep, Damasc, Sindjar i al-Jazira, l'origen de la qual fou Imad-ad-Din Zengi I, sota la sobirania teòrica dels turcs seljúcides.

Nou!!: Kirman і Zengita · Veure més »

Ziyàrides

La dinastia ziyàrida o dels ziyàrides fou una nissaga de Tabaristan (i sovint Gurgan) d'origen daylamita que va existir del 928 al 1077.

Nou!!: Kirman і Ziyàrides · Veure més »

Zoroastrisme

El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme (culte d'Ahura Mazda) era la religió dels antics perses abans de l'arribada de l'islam, basada en la doctrina predicada per Zoroastre a l'Iran.

Nou!!: Kirman і Zoroastrisme · Veure més »

1012

L'any 1012 (MXII) fou un any de traspàs començat en dimarts que pertany al segle XI i per tant a la plena edat mitjana.

Nou!!: Kirman і 1012 · Veure més »

1016

Sense descripció.

Nou!!: Kirman і 1016 · Veure més »

1017

Sense descripció.

Nou!!: Kirman і 1017 · Veure més »

11 de setembre

L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Kirman і 11 de setembre · Veure més »

1187

Sense descripció.

Nou!!: Kirman і 1187 · Veure més »

1340

Una miniatura de la batalla de les '' Cròniques de Jean Froissart''.

Nou!!: Kirman і 1340 · Veure més »

1405

Sense descripció.

Nou!!: Kirman і 1405 · Veure més »

1447

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Kirman і 1447 · Veure més »

1478

;Països Catalans;* La Bíblia és impresa en català, molt abans que en anglès o castellà.

Nou!!: Kirman і 1478 · Veure més »

1794

;Països Catalans.

Nou!!: Kirman і 1794 · Veure més »

1803

Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).

Nou!!: Kirman і 1803 · Veure més »

2 de desembre

El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Kirman і 2 de desembre · Veure més »

24 d'octubre

El 24 d'octubre és el dos-cents noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Kirman і 24 d'octubre · Veure més »

6 de gener

El 6 de gener és el sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Kirman і 6 de gener · Veure més »

6 de setembre

El 6 de setembre és el dos-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Kirman і 6 de setembre · Veure més »

989

Sense descripció.

Nou!!: Kirman і 989 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Alexandria de Carmània, Carmana, Carmanis, Carmània.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »