Taula de continguts
21 les relacions: Alides, Amol, Andràgores, Antíoc III, Daylam, Diòdot I, Eutidem I, Gaznèvides, Gilan, Gorgan, Gran Khorasan, Imperi Aquemènida, Imperi Safàvida, Imperi Selèucida, Iran, Ishpabadh, Mar Càspia, Mazandaran, Pàrtia, Samànides, Ziyàrides.
- Geografia històrica de l'Iran
- Rius de la mar Càspia
Alides
Alides és el nom donat als descendents d'Alí ibn Abi-Tàlib.
Veure Tabaristan і Alides
Amol
El Damavand, vist des d'Amol Amol o Amul, (en persa: آمل) és una ciutat de la plana de Mazanderan, a la província de Mazanderan a l'Iran, a la vora del riu Haraz o Harhaz, a 20 km de la costa de la mar Càspia i 10 al nord de les muntanyes Alburz.
Veure Tabaristan і Amol
Andràgores
fou un sàtrapa selèucida de Pàrtia i Hircània conegut principalment per les monedes.
Veure Tabaristan і Andràgores
Antíoc III
Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC-187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.
Veure Tabaristan і Antíoc III
Daylam
Daylam és una regió de l'Iran formada per la part alta del Gilan, al vessant septentrional de les muntanyes Alburz.
Veure Tabaristan і Daylam
Diòdot I
Diòdot I o Diòdot Sòter (Diodotus Soter o Diodotos I Soter Διόδοτος Α' ὁ Σωτήρ) (vers 285 aC – 239 aC) fou el primer rei de la monarquia grega de Bactriana.
Veure Tabaristan і Diòdot I
Eutidem I
Eutidem I Euthydemus, Εὐθύδημος Α΄ (vers 260-200 aC) fou rei grec de Bactriana fundador de la dinastia eutidèmida.
Veure Tabaristan і Eutidem I
Gaznèvides
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.
Veure Tabaristan і Gaznèvides
Gilan
Gilan és una regió i una de les 31 províncies de l'Iran, es troba al nord-oest del país, a la costa de la mar Càspia.
Veure Tabaristan і Gilan
Gorgan
* Gorgan, nom persa de la Gorduene (Korduq).
Veure Tabaristan і Gorgan
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Veure Tabaristan і Gran Khorasan
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Veure Tabaristan і Imperi Aquemènida
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Veure Tabaristan і Imperi Safàvida
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Veure Tabaristan і Imperi Selèucida
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Veure Tabaristan і Iran
Ishpabadh
Ishpabadh o ispahbadh (‘cap de l'exèrcit’) és la forma darrera d'un càrrec persa d'època preislàmica que va subsistir a Pèrsia, a la zona de la mar Càspia i part del Khurasan, fins a les invasions mongoles.
Veure Tabaristan і Ishpabadh
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Veure Tabaristan і Mar Càspia
Mazandaran
Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.
Veure Tabaristan і Mazandaran
Pàrtia
La regió de Pàrtia (en groc), durant l'Imperi romà (en morat) any 200 aC. Pàrtia va ser el nom d'una regió d'Àsia, més coneguda per haver estat la base política i cultural de la dinastia Arsàcida, els governants de l'Imperi Part.
Veure Tabaristan і Pàrtia
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Veure Tabaristan і Samànides
Ziyàrides
La dinastia ziyàrida o dels ziyàrides fou una nissaga de Tabaristan (i sovint Gurgan) d'origen daylamita que va existir del 928 al 1077.
Veure Tabaristan і Ziyàrides
Vegeu també
Geografia històrica de l'Iran
Rius de la mar Càspia
- Tabaristan
- Terres baixes de Lankaran
També conegut com Regne de Tapúria, Tapúria, .