Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Ishpabadh

Índex Ishpabadh

Ishpabadh o ispahbadh (‘cap de l'exèrcit’) és la forma darrera d'un càrrec persa d'època preislàmica que va subsistir a Pèrsia, a la zona de la mar Càspia i part del Khurasan, fins a les invasions mongoles.

Taula de continguts

  1. 23 les relacions: Arsàcides, Baduspànides, Balkh, Bawàndides, Conquesta musulmana de Pèrsia, Dabúyida, Fraates IV de Pàrtia, Gilan, Gran Khorasan, Imperi Aquemènida, Imperi Sassànida, Ispahsalar, Karínides, Mamikonian, Mar Càspia, Mugan, Nasa, Pahlavi, Pèrsia, Ruyan, Tabaristan, Turcs occidentals, Yezdegerd III.

Arsàcides

Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides.

Veure Ishpabadh і Arsàcides

Baduspànides

Els padusbànides o badusbànides foren una dinastia de la zona de la mar Càspia de llarga durada (665 a 1598) que estenia el seu poder per Rustamdar, Ruyan, Nur i Kudjur.

Veure Ishpabadh і Baduspànides

Balkh

Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.

Veure Ishpabadh і Balkh

Bawàndides

Símbol del regne de Tapúria Els bawàndides (en farsi Al-e Bavand) fou una dinastia de sobirans que va regir Tabaristan del al XIV.

Veure Ishpabadh і Bawàndides

Conquesta musulmana de Pèrsia

La conquesta àrab de Pèrsia (en تجاوز اعراب., Tajāvoz arab, ‘l'atac dels àrabs', o ظهور اسلام. zohur-i eslam, ‘les albors de l'islam’) va conduir a la fi de l'Imperi Sassànida el 644, a la caiguda de la dinastia sassànida i a l'eventual declivi del zoroastrisme, la religió de l'Iran.

Veure Ishpabadh і Conquesta musulmana de Pèrsia

Dabúyida

Khursid La dinastia dabúyida fou una dinastia dispahbads (caps militars) que va governar inicialment el Gilan i després la plana del Tabaristan; eren suposats descendents d'un rei sassànida i inicialment foren governadors sassànides que van esdevenir independents amb la invasió musulmana.

Veure Ishpabadh і Dabúyida

Fraates IV de Pàrtia

Fraates IV fou rei de Pàrtia del 37 aC al 2 aC Va succeir al seu pare Orodes II que va abdicar el 37 aC després de les desfetes contra els romans.

Veure Ishpabadh і Fraates IV de Pàrtia

Gilan

Gilan és una regió i una de les 31 províncies de l'Iran, es troba al nord-oest del país, a la costa de la mar Càspia.

Veure Ishpabadh і Gilan

Gran Khorasan

El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.

Veure Ishpabadh і Gran Khorasan

Imperi Aquemènida

LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.

Veure Ishpabadh і Imperi Aquemènida

Imperi Sassànida

LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Veure Ishpabadh і Imperi Sassànida

Ispahsalar

Ispahsalar o sipahsalar fou un títol que en persa significa ‘cap d'un exèrcit’.

Veure Ishpabadh і Ispahsalar

Karínides

La dinastia karínida o dels karínides fou una nissaga del Tabaristan que va regnar sobre parts de les regions muntanyoses des de temps del rei sassànida Cosroes I (551-579) fins al 840.

Veure Ishpabadh і Karínides

Mamikonian

Vardan Mamikonian a la Batalla d'Avarayr (451) Expansió dels Mamikonian Mamikonian (en armeni: Մամիկոնյան; en llatí: Mamiconius) va ser una antiga família de nakharark (senyors hereditaris) d'Armènia, que van governar en diferents moments sobre les regions de Beznunik, Taron, Bidlis, Sassun, Bagrevand i d'altres (c.

Veure Ishpabadh і Mamikonian

Mar Càspia

La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.

Veure Ishpabadh і Mar Càspia

Mugan

Mugan, Mughan, Mughan o Mukan o país Talix, Talish o Talyx és una regió de l'Azerbaidjan, que forma la seva part més meridional.

Veure Ishpabadh і Mugan

Nasa

Nasa o Nisa fou una antiga ciutat de Turkmenistan.

Veure Ishpabadh і Nasa

Pahlavi

El pahlavi o pehlevi, també anomenat persa mitjà o persa sassànida, és una antiga llengua indoeuropea occidental parlada a Pèrsia, que va constituir l'idioma oficial, religiós i literari de l'Imperi Sassànida.

Veure Ishpabadh і Pahlavi

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Veure Ishpabadh і Pèrsia

Ruyan

El Ruyan (en mazandarani رویان) fou un districte del nord de Pèrsia, a la costa de la mar Càspia, format per la part occidental del Mazanderan o Tabaristan.

Veure Ishpabadh і Ruyan

Tabaristan

miniatura Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan fou una regió al sud de la mar Càspia.

Veure Ishpabadh і Tabaristan

Turcs occidentals

Kanat Turc Oriental El kanat dels turcs occidentals fou un estat turc de l'Àsia central que es va formar el 552.

Veure Ishpabadh і Turcs occidentals

Yezdegerd III

Yezdegerd III (en persa یزدگرد سوم"fet per Déu") fou el darrer rei de la dinastia sassànida a Pèrsia.

Veure Ishpabadh і Yezdegerd III

També conegut com Isbahbad, Ispahbad, Ispahbadh.