Obrir a Google MapsTaula de continguts
49 les relacions: Ahmad ibn Uways, Ahwaz, Ardaixir I, Úmar ibn al-Khattab, Bagdad, Bakhtiyaris, Califat Abbàssida, Darios el Gran, Dezful, Fat·h-Alí Xah Qajar, Hajjaj, Hawiza, Imperi Safàvida, Iran, Isfahan, Kharigisme, Khuzestan, Kodadad Husayni, Museu del Louvre, Mustawfi, Omeies, Pahlevi, Persa, Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh, Plini el Vell, Província de Fars, Província de Lorestan, Qara Qoyunlu, Qara Yússuf, Ram-Hurmuz, Revolució islàmica, Riu Karun, Sapor II, Sàyyid, Shah Mansur, Sultan Husayn, Sultan Husayn Mirza, Susa (Iran), Tamerlà, Timúrides, Umar Xaikh, Uways II, Valerià, Xah Rukh (timúrida), Xiraz, Yazd, 1724, 18 de març, 1979.
Ahmad ibn Uways
Shaykh Ahmad ibn Uways Jalayr (+ 1410) fou un emir jalayírida fill d'Uways ibn Hasan (Uways I).
Veure Xuixtar і Ahmad ibn Uways
Ahwaz
Pont sobre el Karun Ahwaz (اهواز, Ahvāz) és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Khuzestan.
Veure Xuixtar і Ahwaz
Ardaixir I
Relleu d'Ardaixir I prop de Persèpolis, Iran. Ardaixir I, del grec Artaxerxes (? - 240), fou el primer Xahanxà (Rei dels reis) de la dinastia sassànida, i rei dels reis de Pèrsia des de l'any 226, quan prengué el poder a Artaban V de Pàrtia (rei de l'Imperi Part) fins a l'any 240.
Veure Xuixtar і Ardaixir I
Úmar ibn al-Khattab
Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol damir al-muminín (‘príncep dels creients’).
Veure Xuixtar і Úmar ibn al-Khattab
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Veure Xuixtar і Bagdad
Bakhtiyaris
Els bakhtiyaris (també bakhtiaris) són un conglomerat d'ètnies emigrades al des de Síria cap a Iran, coneguts fins al com a grans lurs.
Veure Xuixtar і Bakhtiyaris
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Veure Xuixtar і Califat Abbàssida
Darios el Gran
Darios I el Gran (antic persa: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁, Dārayava(h)uš; nascut cap al 550 aC i mort el 486 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.
Veure Xuixtar і Darios el Gran
Dezful
Mesquita de Dezful Jama Dezful o Dezh-pol (‘Fortalesa del Pont’) és una ciutat de l'Iran, capital del shahristan del mateix nom a lustan o província del Khuzestan.
Veure Xuixtar і Dezful
Fat·h-Alí Xah Qajar
Fat·h-Alí Xah Qajar (25 de setembre de 1772-23 d'octubre de 1834) nascut Baba-Khan, fou el segon xa de la dinastia qajar de Pèrsia.
Veure Xuixtar і Fat·h-Alí Xah Qajar
Hajjaj
* Juwayra, Juwayriyya o Hàritha ibn al-Hajjaj, més conegut com a Abu-Duad al-Iyadí, poeta preislàmic.
Veure Xuixtar і Hajjaj
Hawiza
Hawiza (apareix també el diminitiu Huwayza) fou una antiga ciutat a la regió de maresmes a l'est del Tigris, dins el Khuzistan (avui Iran), que va donar nom a tota la comarca.
Veure Xuixtar і Hawiza
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Veure Xuixtar і Imperi Safàvida
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Veure Xuixtar і Iran
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Veure Xuixtar і Isfahan
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Veure Xuixtar і Kharigisme
Khuzestan
Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.
Veure Xuixtar і Khuzestan
Kodadad Husayni
Kodadad Husayni - nom transcrit amb diverses variants com ara Kudadad Husayni o Khudaidad Husayni, (segles XIV-XV, + 1411) fou un amir de Tamerlà.
Veure Xuixtar і Kodadad Husayni
Museu del Louvre
El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.
Veure Xuixtar і Museu del Louvre
Mustawfi
Mustawfi era un funcionari islàmic medieval encarregat de la comptabilitat i actuant com a comptable general.
Veure Xuixtar і Mustawfi
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Veure Xuixtar і Omeies
Pahlevi
Dinastia Pahlevi o Pahlavi (arabitzat Pahlawī) fou el nom adoptat per la nissaga persa fundada el 1925 per Rida Shah (1925-1941) i continuada per Muhammad Rida Shah (Mohammad Reza Pahlevi, 1945-1979).
Veure Xuixtar і Pahlevi
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Veure Xuixtar і Persa
Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh
Pir Muhammad Sultan o Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh (1378-1410) fou un príncep timúrida fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.
Veure Xuixtar і Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Veure Xuixtar і Plini el Vell
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Veure Xuixtar і Província de Fars
Província de Lorestan
Comtats de Lorestan Khorramabad La província de Lorestan (també província de Luristan, de Lurestan o de Loristan; en persa Lorestān; en lori: Luressu) és una divisió administrativa de l'Iran a la part occidental del país, a les muntanyes Zagros.
Veure Xuixtar і Província de Lorestan
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Veure Xuixtar і Qara Qoyunlu
Qara Yússuf
Qara Yússuf o Kara Yússuf de nom formal des de 1411 Abu-l Nasr Yusuf Bahadur (? - 13 de novembre de 1420) fou emir dels qara qoyunlu i sultà.
Veure Xuixtar і Qara Yússuf
Ram-Hurmuz
Ram-Hurmuz o Ramhormoz és una antiga població de la província del Khuzestan, antiga Samangan, a 84 km al sud-est d'al-Ahwaz.
Veure Xuixtar і Ram-Hurmuz
Revolució islàmica
La revolució islàmica (en persa: انقلاب اسلامی, Enghelābe Eslāmi) de l'Iran és el conjunt d'esdeveniments que comporten el derrocament de la monarquia (personalitzada en el Xa Mohammad Reza Pahlavi) i la seva substitució per una República islàmica sota el lideratge de l'Aiatol·là Ruhol·lah Khomeini.
Veure Xuixtar і Revolució islàmica
Riu Karun
El riu Karun (també escrit Karun, Karūn i Karoun) és un riu de l'Iran, que antigament es va dir Pasitigris.
Veure Xuixtar і Riu Karun
Sapor II
Sapor II o Xapur II (de vegades anomenat 'el gran') va ser un governant de l'Imperi Sassànida a partir del 309 fins al 379.
Veure Xuixtar і Sapor II
Sàyyid
Sàyyid (en plural) és un mot àrab que literalment significa ‘senyor’.
Veure Xuixtar і Sàyyid
Shah Mansur
Shah Mansur ibn Shah Muzaffar ibn Muhammad ibn Muzaffar (n. abans de 1350, + en combat el 1393) fou un príncep muzaffàrida que va exercir el poder suprem al Khuzestan (1382-1393), a Shiraz/Fars del 1388 al 1393 i a Isfahan del 1391 al 1393).
Veure Xuixtar і Shah Mansur
Sultan Husayn
* Sultan Husayn I (1668 -1726), xa safàvida de Pèrsia.
Veure Xuixtar і Sultan Husayn
Sultan Husayn Mirza
Sultan Husayn Mirza fou un príncep timúrida per via femenina.
Veure Xuixtar і Sultan Husayn Mirza
Susa (Iran)
Localització de '''Susa''' a Mesopotàmia Susa (elamita: Ŝuŝan, Ŝuŝun, cuneiforme:;,; persa mitjà: o; persa antic) fou una antiga ciutat que va ser capital del Regne d'Elam i residència del senyor suprem del país.
Veure Xuixtar і Susa (Iran)
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Veure Xuixtar і Tamerlà
Timúrides
Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.
Veure Xuixtar і Timúrides
Umar Xaikh
Umar Xaikh - عمر شیخ میرزا - (1394-1356) fou un príncep timúrida fill de Tamerlà.
Veure Xuixtar і Umar Xaikh
Uways II
Uways II ibn Shah Walad (mort el 1421) fou emir jalayírida de l'Iraq.
Veure Xuixtar і Uways II
Valerià
Publi Licini Valerià (en llatí) (200-260) fou emperador romà del 253 al 260.
Veure Xuixtar і Valerià
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Veure Xuixtar і Xah Rukh (timúrida)
Xiraz
Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.
Veure Xuixtar і Xiraz
Yazd
Takyeh Amir Chakhmagh Yezd o Yazd (Persa: یزد, Yezd) és una ciutat de l'Iran central, capital de la província de Yazd o Yazd, i el centre de la cultura zoroastriana (al restaven unes 200 famílies a la ciutat i unes 640 a la comarca, practicant aquesta religió, en contacte amb els seus correligionaris de l'Índia, que a final de segle van augmenar arribant a entre 7 i 10.000).
Veure Xuixtar і Yazd
1724
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Xuixtar і 1724
18 de març
El 18 de març és el setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Xuixtar і 18 de març
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Veure Xuixtar і 1979
També conegut com Shushtar, Sosirate, Tustar, Xushtar.