Accés més ràpid que el navegador!
585 les relacions: Acreció, Administració Espacial Nacional de la Xina, Agència Índia d'Investigació Espacial, Agència Bolivariana per a Activitats Espacials, Agència Espacial Brasilera, Agència Espacial Europea, Agència Espacial Israeliana, Agència Espacial Italiana, Agència Espacial Japonesa, Agrupament vermell, Almagest, Anell planetari, Anells d'Urà, Anells de Júpiter, Anells de Neptú, Anells de Saturn, Annie Jump Cannon, Antínous (constel·lació), Arqueoastronomia, Associació estel·lar, Asterisme, Asteroide, Asteroide damocloide, Asteroide troià, Astrobiologia, Astrofísica, Astrofotografia, Astrometria, Astronomia, Astronomia amateur, Astronomia índia, Astronomia babilònica, Astronomia de l'antiga Grècia, Astronomia de raigs gamma, Astronomia de raigs X, Astronomia egípcia, Astronomia estel·lar, Astronomia extragalàctica, Astronomia galàctica, Astronomia infraroja, Astronomia islàmica medieval, Astronomia nova, Astronomia observacional, Astronomia visible, Astronomia xinesa, Astronomical Journal, Astrophysical Journal, Astroquímica, Astrosismologia, Atmosfera, ..., Atmosfera estel·lar, Atmosfera terrestre, Òrbita, Banda d'inestabilitat, Bellesa, Big Bang, Blàzar, Bolla de pelussa (teoria de cordes), Bombolla de vent estel·lar, Bonner Durchmusterung, Branca asimptòtica de les gegants, Branca horitzontal, Cadena protó-protó, Camp magnètic estel·lar, Canadian Space Agency, Catàleg Messier, Cúmul estel·lar, Cúmul globular, Cúmul obert, Cefeida, Centaure (astronomia), Centre Aeroespacial Alemany, Centre de Satèl·lits de la Unió Europea, Centre National d'Études Spatiales, Cerberus (constel·lació), Ceres (planeta nan), Ciència, Ciència espacial, Ciència medieval, Ciència planetària, Ciències naturals, Cicle CNO, Cicle solar, Cinemàtica, Cinemàtica estel·lar, Cinturó d'asteroides, Cinturó de Kuiper, Claudi Ptolemeu, Col·lapse gravitatori, Combustió de l'oxigen, Combustió del carboni, Cometa, Cometa de Halley, Comisión Nacional de Actividades Espaciales, Comissió d'Investigació sobre l'Espai i l'Alta Atmosfera, Comissió de l'Espai de les Nacions Unides, Comitè Coreà de Tecnologia Espacial, Comitè sobre Recerca Espacial, Constant de Hubble, Constel·lació, Constel·lació d'Andròmeda, Constel·lació d'Aquari, Constel·lació d'Àries, Constel·lació d'Eridà, Constel·lació d'Hèrcules, Constel·lació de Brúixola, Constel·lació de Capricorn, Constel·lació de Cassiopea, Constel·lació de Cefeu, Constel·lació de l'Altar, Constel·lació de l'Au del Paradís, Constel·lació de l'Àguila, Constel·lació de l'Escaire, Constel·lació de l'Escorpió, Constel·lació de l'Escultor, Constel·lació de l'Escut, Constel·lació de l'Hidra Femella, Constel·lació de l'Hidra Mascle, Constel·lació de l'Indi, Constel·lació de l'Octant, Constel·lació de l'Orada, Constel·lació de l'Ossa Major, Constel·lació de l'Ossa Menor, Constel·lació de l'Unicorn, Constel·lació de la Balança, Constel·lació de la Balena, Constel·lació de la Cabellera de Berenice, Constel·lació de la Coloma, Constel·lació de la Copa, Constel·lació de la Corona Austral, Constel·lació de la Corona Boreal, Constel·lació de la Creu del Sud, Constel·lació de la Girafa, Constel·lació de la Grua, Constel·lació de la Guineueta, Constel·lació de la Lira, Constel·lació de la Llebre, Constel·lació de la Màquina Pneumàtica, Constel·lació de la Mosca, Constel·lació de la Popa, Constel·lació de la Quilla, Constel·lació de la Sageta, Constel·lació de la Taula, Constel·lació de la Vela, Constel·lació de la Verge, Constel·lació de Perseu, Constel·lació del Bover, Constel·lació del Burí, Constel·lació del Ca Major, Constel·lació del Ca Menor, Constel·lació del Camaleó, Constel·lació del Cavallet, Constel·lació del Cavallet de Pintor, Constel·lació del Centaure, Constel·lació del Cigne, Constel·lació del Compàs, Constel·lació del Corb, Constel·lació del Cranc, Constel·lació del Dofí, Constel·lació del Dragó, Constel·lació del Fènix, Constel·lació del Forn, Constel·lació del Gall Dindi, Constel·lació del Linx, Constel·lació del Llangardaix, Constel·lació del Lleó, Constel·lació del Lleó Menor, Constel·lació del Llop, Constel·lació del Microscopi, Constel·lació del Pegàs, Constel·lació del Peix Austral, Constel·lació del Peix Volador, Constel·lació del Rellotge, Constel·lació del Reticle, Constel·lació del Sagitari, Constel·lació del Serpent, Constel·lació del Serpentari, Constel·lació del Sextant, Constel·lació del Taure, Constel·lació del Telescopi, Constel·lació del Triangle, Constel·lació del Triangle Austral, Constel·lació del Tucà, Constel·lació dels Bessons, Constel·lació dels Llebrers, Constel·lació dels Peixos, Corona solar, Corrent heliosfèric difús, Cos menor del sistema solar, Cosmologia física, Cosmos, Cotxer, Cromosfera, Curiositat, Custos Messium, De Revolutionibus Orbium Coelestium, Densitat, Departament de Defensa dels Estats Units, Desplaçament cap al roig, Diagrama color-color, Diagrama de Hertzsprung-Russell, Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo, Dinamo solar, Dinàmica estel·lar, Disc d'acreció, Disc dispers, Disc protoplanetari, Disciplina acadèmica, Disnòmia (satèl·lit), Drenatge (astronomia), Eclíptica, Eclipsi, Eclipsi de Sol, Edward Charles Pickering, Edwin Hubble, Efecte Doppler, Ejecció de massa coronal, Endarrerida blava, Energia solar, Ergosfera, Eris (planeta nan), Erupció solar, Escala de distàncies còsmiques, Esclat de raigs gamma, Espaguetització, Espai exterior, Espícula (astronomia), Espectroscòpia, Estel, Estel Ap i Bp, Estel CH, Estel circumpolar, Estel d'energia fosca, Estel de bari, Estel de quarks, Estel de tecneci, Estel de tipus S, Estel exòtic, Estel gegant lluminós, Estel hipergegant, Estel hipergegant groc, Estel nan, Estel negre (gravitació semiclàssica), Estel peculiar, Estel polar, Estel subnan B, Estel subnan marró, Estrella AM, Estrella Be, Estrella binària, Estrella binària de contacte, Estrella blanca de la seqüència principal, Estrella compacta, Estrella de carboni, Estrella de mercuri-manganès, Estrella de neutrons, Estrella de plom, Estrella de seqüència principal de tipus B, Estrella de seqüència principal de tipus F, Estrella de seqüència principal de tipus O, Estrella de tipus tardana, Estrella de Wolf-Rayet, Estrella extrema d'heli, Estrella FU Orionis, Estrella fulgurant, Estrella gegant, Estrella Herbig Ae/Be, Estrella intergalàctica, Estrella K V, Estrella Lambda Boötis, Estrella múltiple, Estrella predegenerada, Estrella preseqüència principal, Estrella subgegant, Estrella subnana, Estrella supergegant, Estrella T Tauri, Estrella variable, Estrella variable cataclísmica, Estructura estel·lar, EUMETSAT, Evolució, Evolució estel·lar, Exoplanetologia, Fàcula, Física, Física solar, Felis (constel·lació), Fenomen, Flaix de l'heli, Forat blanc, Forat coronal, Forat de cuc, Forat negre, Forat negre de Kerr-Newman, Forat negre estel·lar, Forat negre extrem, Forat negre microscòpic, Forat negre primordial, Forat negre supermassiu, Formació estel·lar, Formació i evolució de les galàxies, Formació i evolució del sistema solar, Fotometria, Fotosfera, Frederici Honores, Friedrich Bessel, Fusor (astronomia), Galàxia, Galàxia activa, Galàxia d'Andròmeda, Galileo Galilei, Gallus (constel·lació), Gegant blau, Gegant roig, George Ellery Hale, Gerard Kuiper, Glòbul de Bok, Globus Aerostaticus, Grans estructures galàctiques, Granulació fotosfèrica, Gravastar, Gravetat, Gravitó, Harlow Shapley, Haumea, Hawaii, Heliofunda, Heliopausa, Heliosfera, Heliosismologia, Henrietta Swan Leavitt, Henry Draper Catalogue, Henry Norris Russell, High-Z Supernova Search Team, Hipernova, Història de l'astronomia, Història del telescopi, Horitzó d'esdeveniments, Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial d'Espanya, Institut Rus de Recerca Espacial, Interkosmos, Intersputnik, Isaac Newton, Jacobus Kapteyn, Júpiter (planeta), Johannes Kepler, Jordanus (constel·lació), Korea Aerospace Research Institute, Límit d'Eddington, Límit de Hayashi, Límit de Tolman-Oppenheimer-Volkoff, Lent gravitatòria, Lleis de Kepler, Llista d'agències espacials, Llista d'asteroides, Llista d'estrelles més properes, Llista de nebuloses planetàries, Llista de planetes extrasolars, Llista de romanents dels supernova, Llista dels estels més brillants, Lluminositat, Lluna, Magnetar, Magnetosfera, Magnitud (astronomia), Magnitud absoluta, Magnitud aparent, Magnitud fotogràfica, Makemake (planeta nan), Marea, Mart (planeta), Massa solar, Matèria fosca, Màxim solar, Mètode científic, Mètode empíric, Mètrica de Kerr, Mètrica de Schwarzschild, Mínim solar, Mecanisme de Kelvin-Helmholtz, Medi interestel·lar, Mercuri (planeta), Metal·licitat, Meteoroide, Meteorologia, Microturbulència, Model heliocèntric, Model solar estàndard, Moviment, Moviment propi, Musca Borealis, Nan blau (etapa de nan roig), Nana blanca, Nana blanca polsant, Nana groga, Nana marró, Nana negra, Nana roja, NASA, Natura, Nau Argo, Núvol d'Oort, Núvol de Hills, Núvol molecular, Núvols de Magalhães, Nebulosa, Nebulosa d'Orió, Nebulosa del Cranc, Nebulosa planetària, Nebulosa protoplanetària, Neptú (planeta), Neutrí, New General Catalogue, Nicolau Copèrnic, Nombre de Wolf, Nomenclatura estel·lar, Nova, Nova lluminosa vermella, Nova nana, Nucleosíntesi de les supernoves, Nucleosíntesi estel·lar, Nucli solar, Nutació, Objecte astronòmic, Objecte clàssic del cinturó de Kuiper, Objecte de Herbig-Haro, Objecte estel·lar jove, Objecte eternament col·lapsant, Objecte proper a la Terra, Objecte transneptunià, Observatori W. M. Keck, Ona de Moreton, Ona gravitacional, Orió (constel·lació), Oscil·lacions de tipus solar, PAGASA, Paradoxa d'Olbers, Paradoxa de la informació, Paral·laxi, Púlsar, Pertorbació (astronomia), Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, Planeta, Planeta d'heli, Planeta extrasolar, Planeta menor, Planeta nan, Plasma (estat de la matèria), Plasma astrofísic, Platja (astronomia), Plèiades (astronomia), Plomall coronal, Plutí, Plutó (planeta nan), Pol celeste, Pols (partícules), Precessió, Principi hologràfic, Procés alfa, Procés de combustió del neó, Procés de combustió del silici, Procés Penrose, Procés R, Procés S, Procés triple-alfa, Programa espacial soviètic, Protoestrella, Protuberància solar, Quadrans Muralis, Quàsar, Química, Radi de Schwarzschild, Radiació còsmica de fons, Radiació de Hawking, Radiació solar, Radioastronomia, Raigs còsmics, Rínxol coronal, Regió de transició solar, Regió H I, Regió H II, Relativitat especial, Relativitat general, Resum de l'exploració espacial, Revolució científica, Revolució de Copèrnic, Romanent de nova, Romanent de supernova, Roscosmos, Rotació estel·lar, Satèl·lit asteroidal, Satèl·lit natural, Satèl·lits d'Haumea, Satèl·lits d'Urà, Satèl·lits de Júpiter, Satèl·lits de Mart, Satèl·lits de Neptú, Satèl·lits de Plutó, Satèl·lits de Saturn, Satèl·lits galileans, Saturn (planeta), Súper-Terra, Seqüència principal, Singularitat gravitatòria, Sistema biològic, Sistema d'estrelles, Sistema fotomètric UBV, Sistema planetari, Sistema solar, Sistema ticònic, SN 1006, SN 1054, SN 1572, SN 1604, SN 185, SN 1987A, Sol, Superfície planetària, Supergegant blau, Supergegant groga, Supergegant roig, Supergranulació, Supernova, Supernova Cosmology Project, Supernova de tipus Ia, Supernova impostora, Taca solar, Telescopi solar, Temperatura, Temperatura efectiva, Teoria geocèntrica, Termodinàmica dels forats negres, Terra, Tipus espectral, Trajectòria de Hayashi, Trajectòria de Henyey, Troià de Neptú, Tycho Brahe, Univers, Urà (planeta), Variable Alfa Cygni, Variable Algol, Variable Alpha² Canum Venaticorum, Variable Beta Cephei, Variable Beta Lyrae, Variable BY Draconis, Variable Delta Scuti, Variable Gamma Cassiopeiae, Variable irregular lenta, Variable lluminosa blava, Variable Mira, Variable Orió, Variable PV Telescopii, Variable R Coronae Borealis, Variable RR Lyrae, Variable RS Canum Venaticorum, Variable RV Tauri, Variable semiregular, Variable SX Phoenicis, Variable W Ursae Majoris, Variació solar, Velocitat radial, Vent estel·lar, Vent solar, Venus (planeta), Via Làctia, Vulcanoide, Walter Baade, William Herschel, Xoc de terminació, Xoc en arc, Zodíac, Zona de convecció, Zona de radiació, (10) Higiea, (2) Pal·les, (20000) Varuna, (28978) Ixion, (3) Juno, (38628) Huya, (4) Vesta, (50000) Quaoar, (90377) Sedna, (90482) Orc. Ampliar l'índex (535 més) »
Acreció
En astrofísica, el terme acreció és usat com a mínim per a dos processos diferents.
Nou!!: Resum d'astronomia і Acreció · Veure més »
Administració Espacial Nacional de la Xina
L'Administració Espacial Nacional de la Xina (en xinès 国家航天局) és l'agència espacial nacional de la Xina, responsable del programa espacial nacional.
Nou!!: Resum d'astronomia і Administració Espacial Nacional de la Xina · Veure més »
Agència Índia d'Investigació Espacial
Chandrayaan 1 La Indian Space Research Organisation (ISRO, en hindi भारतीय अंतरिक्ष अनुसंधान संगठन i en català Agència Índia d'Investigació Espacial) és l'agència espacial de l'Índia.
Nou!!: Resum d'astronomia і Agència Índia d'Investigació Espacial · Veure més »
Agència Bolivariana per a Activitats Espacials
LAgència Bolivariana para Activitats Espacials (ABAE) és un organisme del Ministeri del Poder Popular per a la Ciència i Tecnologia encarregat de desenvolupar i portar a terme les polítiques de l'Executiu Nacional de Veneçuela respecte a l'ús pacífic de l'espai ultraterrestre.
Nou!!: Resum d'astronomia і Agència Bolivariana per a Activitats Espacials · Veure més »
Agència Espacial Brasilera
La Agència Espacial Brasilera (en portuguès Agência Espacial Brasileira) coneguda també per la seva sigla AEB, és l'autoritat civil del Brasil que està a càrrec del programa espacial del país.
Nou!!: Resum d'astronomia і Agència Espacial Brasilera · Veure més »
Agència Espacial Europea
L'Agència Espacial Europea (European Space Agency, ESA, Agence spatiale européenne, ASE; Europäische Weltraumorganisation) és una organització intergovernamental de 22 estats participants dedicada a l'exploració de l'espai.
Nou!!: Resum d'astronomia і Agència Espacial Europea · Veure més »
Agència Espacial Israeliana
Ilan Ramon, astronauta israelià LAgència Espacial d'Israel (AEI) (en hebreu: סוכנות החלל הישראלית) és la institució d'Israel encarregada del programa espacial d'aquest país.
Nou!!: Resum d'astronomia і Agència Espacial Israeliana · Veure més »
Agència Espacial Italiana
LAgència Espacial Italiana (acrònim ASI, en italià Agenzia Spaziale Italiana) va ser fundada el 1988 per promoure i coordinar les activitats espacials a Itàlia.
Nou!!: Resum d'astronomia і Agència Espacial Italiana · Veure més »
Agència Espacial Japonesa
Kibo, mòdul experimental de l'agència japonesa. L', o JAXA (Japan Aerospace eXploration Agency), és una agència governamental japonesa que dedica les seves investigacions i pressupostos a projectes per a l'exploració de l'espai.
Nou!!: Resum d'astronomia і Agència Espacial Japonesa · Veure més »
Agrupament vermell
Evolució d'estels de diferents masses representades en el diagrama de Hertzsprung-Russell. La fase de l'agrupament vermell està marcada com a AV per al cas d'un estel de dues masses. L'agrupament vermell (red clump en anglès), o més exactament agrupament dels vermells, és una regió en el diagrama de Hertzsprung-Russell ocupada bàsicament per estels gegants vermells rics en metall.
Nou!!: Resum d'astronomia і Agrupament vermell · Veure més »
Almagest
Almagest (‘El més gran llibre’) és el nom llatinitzat d'un tractat d'astronomia escrit en el per Claudi Ptolemeu d'Alexandria, província romana d'Egipte.
Nou!!: Resum d'astronomia і Almagest · Veure més »
Anell planetari
Un anell planetari és un anell de pols còsmica i altres partícules petites que orbiten al voltant d'un planeta en una regió en forma de disc pla.
Nou!!: Resum d'astronomia і Anell planetari · Veure més »
Anells d'Urà
Esquema del sistema d'anells-satèl·lits d'Urà. Les línies sòlides són els anells; les línies discontínues denoten les òrbites dels satèl·lits. Els anells d'Urà configuren un sistema d'anells de complexitat mitjana que es pot situar a mig camí entre sistemes més extensos –com els anells de Saturn– i més simples –com els de Júpiter i els de Neptú.
Nou!!: Resum d'astronomia і Anells d'Urà · Veure més »
Anells de Júpiter
satèl·lits interiors El sistema d'anells planetaris de Júpiter és molt tènue i està compost per partícules de pols despreses de les seves llunes interiors a causa d'impactes de meteorits.
Nou!!: Resum d'astronomia і Anells de Júpiter · Veure més »
Anells de Neptú
Els anells de Neptú són un sistema d'anells planetaris molt tènues i febles, compostos principalment de pols còsmica, descoberts el 1989 per la sonda espacial Voyager 2.
Nou!!: Resum d'astronomia і Anells de Neptú · Veure més »
Anells de Saturn
Anells de Saturn. Hi ha etiquetes en els més importants Els anells de Saturn són un sistema de quatre anells planetaris que envolten aquell planeta.
Nou!!: Resum d'astronomia і Anells de Saturn · Veure més »
Annie Jump Cannon
fou una astrònoma estatunidenca el treball de catalogació de la qual, amb la classificació espectral de Harvard, fou fonamental per a l'actual classificació estel·lar.
Nou!!: Resum d'astronomia і Annie Jump Cannon · Veure més »
Antínous (constel·lació)
Antínous era una antiga constel·lació sense vigència actual al sud d'Aquila.
Nou!!: Resum d'astronomia і Antínous (constel·lació) · Veure més »
Arqueoastronomia
L'arqueoastronomia és una disciplina científica que estudia les proves arqueològiques i històriques de les diverses cultures humanes a la recerca de la reconstrucció de les antigues astronomies i els seus diversos aspectes culturals.
Nou!!: Resum d'astronomia і Arqueoastronomia · Veure més »
Associació estel·lar
El cúmul del Trapezi a la Nebulosa d'Orió, és una associació estel·lar OB. Una associació estel·lar és un cúmul estel·lar caracteritzat per una unió gravitacional molt feble, menys intensa que la que manté units els cúmuls oberts i els cúmuls globulars.
Nou!!: Resum d'astronomia і Associació estel·lar · Veure més »
Asterisme
Un asterisme és un conjunt d'estels brillants d'una constel·lació o de constel·lacions properes que es reconeix independent de la constel·lació o constel·lacions de les quals formen part.
Nou!!: Resum d'astronomia і Asterisme · Veure més »
Asteroide
Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.
Nou!!: Resum d'astronomia і Asteroide · Veure més »
Asteroide damocloide
Els damocloides són planetes menors com el (5335) Dàmocles i el 1996 PW que tenen família Halley o tenen òrbites de llarg període i molt excèntriques típiques de cometes periòdics com el Cometa de Halley, però sense presentar la coma del cometes o cua.
Nou!!: Resum d'astronomia і Asteroide damocloide · Veure més »
Asteroide troià
Mart i Júpiter Els asteroides troians són un sub-grup dels objectes troians.
Nou!!: Resum d'astronomia і Asteroide troià · Veure més »
Astrobiologia
Mart entre estrelles Lastrobiologia (del grec àstron.
Nou!!: Resum d'astronomia і Astrobiologia · Veure més »
Astrofísica
L'LMC N 63A del romanent de supernova capturat en longituds d'ona de raigs X (blau), òptica (verd) i de ràdio (vermell). La resplendor de raigs X prové del material escalfat a uns deu milions de graus centígrads per una ona de xoc generada per l'explosió de la supernova. L'astrofísica és la branca de la física que estudia l'Univers i els cossos que conté, com ara els estels i les reaccions nuclears que es produeixen al seu interior, les galàxies, els forats negres, els púlsars, les estrelles de neutrons i el medi interestel·lar en general.
Nou!!: Resum d'astronomia і Astrofísica · Veure més »
Astrofotografia
La Lluna. Fotografia realitzada a 1/250 de sg, f/11, i a una distància focal de 800 mm. L'astrofotografia, o astrofoto, és un tipus especialitzat de fotografia que consisteix en la captació d'imatges dels cossos celestes, de vegades amb unes tècniques i un material específic.
Nou!!: Resum d'astronomia і Astrofotografia · Veure més »
Astrometria
L'astrometria és la part de l'astronomia que s'encarrega d'estudiar la posició i el moviment dels astres.
Nou!!: Resum d'astronomia і Astrometria · Veure més »
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Nou!!: Resum d'astronomia і Astronomia · Veure més »
Astronomia amateur
Astrònoms afeccionats observant la pluja de Perseids al riu Delaware, Nova Jersey, EUA l'agost del 2006. L'astronomia afeccionada és la realitzada per astrònoms no professionals.
Nou!!: Resum d'astronomia і Astronomia amateur · Veure més »
Astronomia índia
Primera pàgina del text sànscrit d'un manuscrit d'astronomia índia. Lastronomia índia té una llarga història que s'estén des de l'època prehistòrica fins a l'actualitat.
Nou!!: Resum d'astronomia і Astronomia índia · Veure més »
Astronomia babilònica
Lastronomia de Babilònia és l'origen de l'astronomia occidental (segons Asger Aaboe).
Nou!!: Resum d'astronomia і Astronomia babilònica · Veure més »
Astronomia de l'antiga Grècia
Lastronomia a l'antiga Grècia comprèn totes les descobertes i innovacions en astronomia fetes pel món hel·lènic.
Nou!!: Resum d'astronomia і Astronomia de l'antiga Grècia · Veure més »
Astronomia de raigs gamma
Els raigs gamma no penetren en l'atmosfera, per la qual cosa han de ser estudiats des d'un telescopi espacial L'astronomia de raigs gamma es defineix com l'estudi astronòmic de cosmos a través dels raigs gamma (fotons d'energia superior als raigs X).
Nou!!: Resum d'astronomia і Astronomia de raigs gamma · Veure més »
Astronomia de raigs X
Absorció dels raigs X a l'atmosfera terrestre. Els raigs X comencen a ~0,008 nm i s'estenen a l'espectre electromagnètic fins a ~8 nm, sobre els quals l'atmosfera de la Terra és opaca. L'astronomia de raigs X és una branca de l'astronomia que s'encarrega de l'estudi de l'emissió de raigs X dels cossos celestes.
Nou!!: Resum d'astronomia і Astronomia de raigs X · Veure més »
Astronomia egípcia
L'astronomia egípcia va ser una de les més destacades de l'edat antiga i barreja els coneixements sobre l'univers amb creences mitològiques.
Nou!!: Resum d'astronomia і Astronomia egípcia · Veure més »
Astronomia estel·lar
S'anomena astronomia estel·lar l'estudi dels estels; la seva formació, evolució i final, així com les seves propietats i distribució.
Nou!!: Resum d'astronomia і Astronomia estel·lar · Veure més »
Astronomia extragalàctica
L'astronomia extragalàctica és l'estudi d'objectes fora de la Via Làctia.
Nou!!: Resum d'astronomia і Astronomia extragalàctica · Veure més »
Astronomia galàctica
Representació artística de la Via Làctia, objecte d'estudi de l''''astronomia galàctica'''. L'astronomia galàctica és l'estudi de la nostra pròpia galàxia la Via Làctia i tot el seu contingut.
Nou!!: Resum d'astronomia і Astronomia galàctica · Veure més »
Astronomia infraroja
Hubble. L'astronomia infraroja és la branca de l'astronomia i l'astrofísica que estudia els objectes astronòmics visibles en radiació infraroja (IR).
Nou!!: Resum d'astronomia і Astronomia infraroja · Veure més »
Astronomia islàmica medieval
Lastronomia islàmica medieval fa referència als avanços en astronomia fets en el món islàmic sobretot entre els segles i. Aquest desenvolupament va ser escrit majoritàriament en àrab i va desenvolupar-se a l'Orient Pròxim, el nord d'Àfrica, l'Àndalus i l'Àsia Central.
Nou!!: Resum d'astronomia і Astronomia islàmica medieval · Veure més »
Astronomia nova
Astronomia nova és un llibre escrit per Johannes Kepler (1571–1630), matemàtic imperial entre 1601 i 1612, el 1609 en què apareixen els resultats de les seves investigacions al llarg més de cinc anys a Praga sobre el moviment dels planetes i en particular sobre el moviment aparent de Mart.
Nou!!: Resum d'astronomia і Astronomia nova · Veure més »
Astronomia observacional
Las Campanas L'astronomia observacional és una divisió de la ciència astronòmica que es dedica a la gravació de dades, en contrast amb l'astrofísica teòrica, que se centra principalment en la recerca de les implicacions mesurables de física models.
Nou!!: Resum d'astronomia і Astronomia observacional · Veure més »
Astronomia visible
Telescopi de John Herschel M51 amb llum visual Lastronomia visible és l'àrea de l'astronomia que utilitza llum per estudiar l'univers en una petita regió de l'espectre electromagnètic, coincident en gran part amb la qual l'ull humà pot detectar.
Nou!!: Resum d'astronomia і Astronomia visible · Veure més »
Astronomia xinesa
Mapa de la Xina que mostra les constel·lacions del pol Nord. Segle VII Lastronomia xinesa és més antiga que l'occidental i ha evolucionat de manera independent; els experts consideren que els xinesos eren els observadors de fenòmens celestials més perseverants i precisos de tot el món, fins i tot abans dels estudis astronòmics dels àrabs.
Nou!!: Resum d'astronomia і Astronomia xinesa · Veure més »
Astronomical Journal
Astronomical Journal (sovint abreujat com AJ en articles científics i referències) és una revista científica mensual avaluada per experts propietat de l'American Astronomical Society i actualment publicada per IOP Publishing.
Nou!!: Resum d'astronomia і Astronomical Journal · Veure més »
Astrophysical Journal
The Astrophysical Journal, sovint abreujat ApJ, és una revista científica que cobreix desenvolupaments, descobriments i teories recents sobre astronomia i astrofísica.
Nou!!: Resum d'astronomia і Astrophysical Journal · Veure més »
Astroquímica
Lastroquímica és la ciència que s'ocupa de l'estudi de la composició química del material difús trobat en l'espai interestel·lar, normalment concentrat en grans núvols moleculars.
Nou!!: Resum d'astronomia і Astroquímica · Veure més »
Astrosismologia
Diferent modes d'oscil·lació penetren a diferents profunditats dins l'estel. LAstrosismologia (del Grec ἀστήρ, astēr, "estel"; σεισμός, seismos, "terratrèmol"; i-λογία, logia, parlar de) també coneguda com a sismologia estel·larBBC.
Nou!!: Resum d'astronomia і Astrosismologia · Veure més »
Atmosfera
Gran taca roja. Latmosfera és la capa de gasos que envolta el món (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni...) o, en general, un altre planeta o cos celeste.
Nou!!: Resum d'astronomia і Atmosfera · Veure més »
Atmosfera estel·lar
Foto presa durant l'eclipsi solar del 1999 L'atmosfera estel·lar és la regió exterior del volum d'un estel, i es troba per sobre del nucli solar, la zona de radiació i la zona de convecció.
Nou!!: Resum d'astronomia і Atmosfera estel·lar · Veure més »
Atmosfera terrestre
halo de color blau quan es veu des de l'espai. Latmosfera terrestre és la capa fina de gasos dels quals depenen totes les formes de vida, distingeix aquesta atmosfera de la d'altres planetes en el sistema solar.
Nou!!: Resum d'astronomia і Atmosfera terrestre · Veure més »
Òrbita
Un satèl·lit orbitant la Terra té una velocitat tangent i una acceleració cap endins. Caront. En física, l'òrbita és el camí que un objecte recorre a l'espai al voltant d'un altre objecte, sota la influència d'una força centrípeta.
Nou!!: Resum d'astronomia і Òrbita · Veure més »
Banda d'inestabilitat
La banda d'inestabilitat La banda d'inestabilitat és una regió en diagonal en el diagrama HR que està ocupat per estrelles variables polsants (incloent variables RR Lyrae, variables Cepheides, variables W Virginis, variables ZZ Ceti, variables RV Tauri, variables Delta Scuti, variables SX Phoenicis i estrelles oscil·lants ràpides Ap).
Nou!!: Resum d'astronomia і Banda d'inestabilitat · Veure més »
Bellesa
El ''Dorífor'' de Policlet és el cànon estètic més conegut de l'antiguitat. Còpia romana de marbre del Museu Arqueològic Nacional de Nàpols La bellesa (o bellea) és una característica d'una persona, animal, lloc, objecte o idea, que proporciona una percepció plaent, de valor personal i cultural, o de satisfacció.
Nou!!: Resum d'astronomia і Bellesa · Veure més »
Big Bang
El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.
Nou!!: Resum d'astronomia і Big Bang · Veure més »
Blàzar
jet amb la Terra és zero, el quàsar o nucli galàctic actiu és denominat ''blàzar '' Un blàzar és una font d'energia molt compacta i altament variable, associada a un forat negre situat al centre d'una galàxia.
Nou!!: Resum d'astronomia і Blàzar · Veure més »
Bolla de pelussa (teoria de cordes)
Boles de pelussa teòriques, com els clàssics forats negres, que distorsionen l'espaitemps i dobleguen la llum. En el dibuix artístic, els límits del punt central fosc, l'horitzó d'esdeveniments, delimita no sols el llindar on la seva velocitat d'escapament iguala la velocitat de la llum, sinó també el de la superfície física de la bola de pelussa (''fuzzball'') Una bolla de pelussa o bola de pelussa (Fuzzballs en anglès) seria la veritable descripció quàntica dels forats negres segons alguns científics de la teoria de supercordes.
Nou!!: Resum d'astronomia і Bolla de pelussa (teoria de cordes) · Veure més »
Bombolla de vent estel·lar
Estructura de l'heliosfera. En astronomia, una bombolla de vent estel·lar és una cavitat que s'estén alguns anys llum dins el medi interestel·lar constituïda per gas sobreescalfat del vent emès a alta velocitat per un estel massiu de classe espectral O o B. Vents estel·lars menys potents també poden formar estructures de bombolla que s'anomenen astrosferes.
Nou!!: Resum d'astronomia і Bombolla de vent estel·lar · Veure més »
Bonner Durchmusterung
El Bonner Durchmusterung ("compilació de Bonn", en alemany) és un catàleg estel·lar publicat per Friedrich Wilhelm Argelander, Adalbert Krüger i Eduard Schönfeld entre 1852 i 1859.
Nou!!: Resum d'astronomia і Bonner Durchmusterung · Veure més »
Branca asimptòtica de les gegants
Evolució d'estrelles de diferents masses representades en el diagrama de Hertzsprung-Russell. La fase de la branca asimptòtica de les gegants apareix marcada com a BAG per al cas d'una estrella de 2 masses solars. La branca asimptòtica de les gegants (BAG, en anglès ''asymptotic giant branch'') és un període de l'evolució estel·lar que experimenten totes les estrelles de massa intermèdia (entre 0,5 i 9-10 masses solars) al final de les seves vides.
Nou!!: Resum d'astronomia і Branca asimptòtica de les gegants · Veure més »
Branca horitzontal
La branca horitzontal (RH, en anglès ''horizontal branch'') és un estadi de l'evolució estel·lar que segueix immediatament al de branca de gegant vermella, en estrelles de massa similar a la del Sol.
Nou!!: Resum d'astronomia і Branca horitzontal · Veure més »
Cadena protó-protó
La cadena protó-protó domina en estrelles de la mida del Sol o més petites. La cadena protó-protó és una de les dues reaccions de fusió que es produeixen en les estrelles per a convertir l'hidrogen en heli, l'altre procés conegut és el cicle CNO.
Nou!!: Resum d'astronomia і Cadena protó-protó · Veure més »
Camp magnètic estel·lar
El camp magnètic del sol condueix una massiva ejecció de plasma. ''NOAA image.'' Un camp magnètic estel·lar és un camp magnètic generat pel moviment del plasma conductiu dins d'una estrella de la seqüència principal, que és una forma de transport d'energia que involucra al moviment físic de material.
Nou!!: Resum d'astronomia і Camp magnètic estel·lar · Veure més »
Canadian Space Agency
LAgència Espacial Canadenca (en anglès Canadian Space Agency (CSA) o en francès Agence spatiale canadienne (ASC)), és l'agència espacial del Canadà.
Nou!!: Resum d'astronomia і Canadian Space Agency · Veure més »
Catàleg Messier
Charles Messier El Catàleg Messier és una llista de 110 objectes astronòmics realitzada per l'astrònom francès Charles Messier i publicada el 1774 sota el títol Catàleg de nebuloses i cúmuls d'estrelles, que es troben entre les estrelles fixes sobre l'horitzó de París (en francès, Catalogue des Nébuleuses & des amas d'Étoiles, que l'on découvre parmi les Étoiles fixes sur l'horizon de Paris).
Nou!!: Resum d'astronomia і Catàleg Messier · Veure més »
Cúmul estel·lar
miniatura Un cúmul estel·lar és un grup d'estrelles atretes entre si per la gravetat.
Nou!!: Resum d'astronomia і Cúmul estel·lar · Veure més »
Cúmul globular
cúmul globular M80 Un cúmul globular és un grup esfèric d'estrelles velles (cúmul d'estrelles) que orbita entorn d'una galàxia com si fos un satèl·lit.
Nou!!: Resum d'astronomia і Cúmul globular · Veure més »
Cúmul obert
M11, el cúmul de l'ànec salvatge. Es pot veure com presenta una estructura poc densa i està format per estels jóvens i brillants. Un cúmul estel·lar obert és un grup nombrós d'estels que pot contenir alguns milers d'objectes formats gairebé simultàniament a partir d'un mateix núvol molecular i que romanen encara lligats per la gravitació.
Nou!!: Resum d'astronomia і Cúmul obert · Veure més »
Cefeida
Una cefeida o variable cefeida és una classe particular d'estrella variable, la lluminositat de les quals varia de forma periòdica.
Nou!!: Resum d'astronomia і Cefeida · Veure més »
Centaure (astronomia)
Els centaures són una classe de planetes menors que giren al voltant del Sol en òrbites situades entre la de Júpiter i la de Neptú.
Nou!!: Resum d'astronomia і Centaure (astronomia) · Veure més »
Centre Aeroespacial Alemany
Helicòpter de DLR. Túnel de vent Adlershof de DLR. El Centre Aeroespacial Alemany (Deutsches Zentrum für Luft-und Raumfahrt eV) és el centre de recerca nacional per aviació i vols espacials d'Alemanya i de l'Agència espacial Alemanya.
Nou!!: Resum d'astronomia і Centre Aeroespacial Alemany · Veure més »
Centre de Satèl·lits de la Unió Europea
El Centre de Satèl·lits de la Unió Europea (EUSC) és un òrgan descentralitzat o agència de la Unió Europea (UE) que recull informació a través d'imatges de satèl·lit de la UE per a ajudar a prevenir els conflictes i oferir ajuda humanitària.
Nou!!: Resum d'astronomia і Centre de Satèl·lits de la Unió Europea · Veure més »
Centre National d'Études Spatiales
El Centre National d'Études Spatiales o (CNES, en català Centre Nacional d'Estudis Espacials) és un organisme governamental francès a càrrec del desenvolupament dels estudis de l'espai.
Nou!!: Resum d'astronomia і Centre National d'Études Spatiales · Veure més »
Cerberus (constel·lació)
Cerberus o Cèrber és una antiga constel·lació creada per Johannes Hevelius que apareix per primera vegada en el seu atles estel·lar Firmamentum Sobiescianum de 1690.
Nou!!: Resum d'astronomia і Cerberus (constel·lació) · Veure més »
Ceres (planeta nan)
Ceres (designació de planeta menor: (1) Ceres) és el planeta nan més petit del sistema solar i, alhora, l'asteroide més gros del cinturó principal.
Nou!!: Resum d'astronomia і Ceres (planeta nan) · Veure més »
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Nou!!: Resum d'astronomia і Ciència · Veure més »
Ciència espacial
Una observació guiada per làser de la galàxia de la Via Làctia a l'Observatori del Paranal a Xile el 2010. El terme ciència espacial pot significar.
Nou!!: Resum d'astronomia і Ciència espacial · Veure més »
Ciència medieval
principis geomètrics. Frontispici de la Bible Moralisée, 1215 La ciència medieval correspon als descobriments en el camp de la filosofia natural que van ocórrer en el període de l'edat mitjana-el període intermedi, en una divisió esquemàtica de la història d'Europa.
Nou!!: Resum d'astronomia і Ciència medieval · Veure més »
Ciència planetària
Aristarc. Missió Apollo 15. Les ciències planetàries, també anomenades planetologia i estretament lligades a l'astronomia planetària, són el conjunt de matèries interdisciplinars implicades en l'estudi dels planetes, o sistemes planetaris, incloent-hi tant el sistema solar, del qual hi ha moltes dades sobre els seus planetes, i per tant, els seus models són més elaborats, com també els planetes extrasolars.
Nou!!: Resum d'astronomia і Ciència planetària · Veure més »
Ciències naturals
Les ciències naturals són aquelles que tenen per objecte l'estudi de la naturalesa.
Nou!!: Resum d'astronomia і Ciències naturals · Veure més »
Cicle CNO
Diagrama del cicle CNO El cicle CNO (carboni-nitrogen-oxigen) és una de les dues reaccions de fusió per les quals les estrelles converteixen hidrogen en heli, i n'és l'altra la cadena protó-protó.
Nou!!: Resum d'astronomia і Cicle CNO · Veure més »
Cicle solar
Un cicle solar és un període durant el qual l'activitat del Sol varia reproduint els mateixos fenòmens que durant el període de la mateixa durada precedent.
Nou!!: Resum d'astronomia і Cicle solar · Veure més »
Cinemàtica
El mot cinemàtica (del grec κίνημα, kínēma, «moviment») és la branca de la mecànica clàssica que estudia les lleis del moviment dels cossos sense tenir en compte les causes que el produeixen, és l'estudi relatiu al moviment.
Nou!!: Resum d'astronomia і Cinemàtica · Veure més »
Cinemàtica estel·lar
La cinemàtica estel·lar és l'estudi del moviment dels estels sense tenir en compte com l'han adquirit.
Nou!!: Resum d'astronomia і Cinemàtica estel·lar · Veure més »
Cinturó d'asteroides
Masses relatives dels dotze asteroides més grossos que es coneixen en comparació amb la massa total dels altres asteroides que formen el cinturó d'asteroides. El cinturó d'asteroides és la regió del sistema solar que es troba aproximadament entre les òrbites dels planetes Mart i Júpiter.
Nou!!: Resum d'astronomia і Cinturó d'asteroides · Veure més »
Cinturó de Kuiper
El cinturó de Kuiper és una àrea del sistema solar que s'estén des de l'òrbita de Neptú (a 30 ua) fins a 50 ua del Sol.
Nou!!: Resum d'astronomia і Cinturó de Kuiper · Veure més »
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Nou!!: Resum d'astronomia і Claudi Ptolemeu · Veure més »
Col·lapse gravitatori
Col·lapse gravitatori d'una estrella En astronomia, el col·lapse gravitatori és la contracció d'un cos massiu a conseqüència de la seva pròpia força gravitatòria.
Nou!!: Resum d'astronomia і Col·lapse gravitatori · Veure més »
Combustió de l'oxigen
El procés de combustió de l'oxigen és un conjunt de reaccions de fusió nuclear que tenen lloc a estels massius que han esgotat els elements més lleugers en els seus nuclis.
Nou!!: Resum d'astronomia і Combustió de l'oxigen · Veure més »
Combustió del carboni
El procés de combustió del carboni o fusió del carboni és un conjunt de reaccions de fusió nuclear que tenen lloc en els estels massius (més de 8 MSol en néixer) que han convertit en carboni tots els elements més lleugers.
Nou!!: Resum d'astronomia і Combustió del carboni · Veure més »
Cometa
Cometa C/2020 F3 (NEOWISE) el 14 de Juliol de 2020 Un cometa (dit també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.
Nou!!: Resum d'astronomia і Cometa · Veure més »
Cometa de Halley
El cometa de Halley (1P/Halley) és un cometa periòdic, gran i brillant, que orbita al voltant del Sol cada 76 anys de mitjana, encara que el seu període orbital pot oscil·lar entre 74 i 79 anys.
Nou!!: Resum d'astronomia і Cometa de Halley · Veure més »
Comisión Nacional de Actividades Espaciales
La Comisión Nacional de Actividades Espaciales (CONAE, en català Comissió Nacional d'Activitats Espacials) és una organització estatal argentina dependent del Ministeri de Relacions Exteriors, Comerç Internacional i Culte d'aquest país.
Nou!!: Resum d'astronomia і Comisión Nacional de Actividades Espaciales · Veure més »
Comissió d'Investigació sobre l'Espai i l'Alta Atmosfera
La Comissió d'Investigació sobre l'Espai i l'Alta Atmosfera (de l'anglès: Space and Upper Atmosphere Research Commission o SUPARCO), és una agència espacial executiva i burocràtica del govern de Pakistan, situada a Karachi, responsable del programa espacial públic i civil de la nació i la recerca en aeronàutica i aeroespacial.
Nou!!: Resum d'astronomia і Comissió d'Investigació sobre l'Espai i l'Alta Atmosfera · Veure més »
Comissió de l'Espai de les Nacions Unides
La Comissió de l'Espai de les Nacions Unides, posada en marxa l'any 1959 i denominat correctament COPUOS (Committee on the Peaceful Uses Of Outer Space; en català: Comitè per a Usos Pacífics de l'Espai Extra atmosfèric de Nacions Unides) és un òrgan subsidiari de l'Assemblea General de l'Organització de les Nacions Unides.
Nou!!: Resum d'astronomia і Comissió de l'Espai de les Nacions Unides · Veure més »
Comitè Coreà de Tecnologia Espacial
El Comitè Coreà de Tecnologia Espacial (en coreà: 우주공간기술위원회) (en anglès: Korean Committee of Space Technology) és una agència espacial controlada pel govern de Corea del Nord.
Nou!!: Resum d'astronomia і Comitè Coreà de Tecnologia Espacial · Veure més »
Comitè sobre Recerca Espacial
El Comitè sobre Recerca Espacial (en anglès Committee on Space Research o COSPAR) va ser establert pel Consell Internacional per a la Ciència el 1958.
Nou!!: Resum d'astronomia і Comitè sobre Recerca Espacial · Veure més »
Constant de Hubble
En cosmologia, la llei de Hubble-Lemaître estableix una relació de proporcionalitat entre la distància i la velocitat de recessió de les galàxies.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constant de Hubble · Veure més »
Constel·lació
Orió en el llibre ''Uranometria'' de Johann Bayer. Una constel·lació és un conjunt d'estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari i arbitrari al cel.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació · Veure més »
Constel·lació d'Andròmeda
Andròmeda (Andromeda) és una constel·lació que té 722º quadrats, i ocupa el lloc 19, en tossa, entre les 88 constel·lacions.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació d'Andròmeda · Veure més »
Constel·lació d'Aquari
Aquari (Aquarius) és una de les constel·lacions conegudes des de l'antiguitat, pertany al zodíac, el cercle per on corre aparentment el sol.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació d'Aquari · Veure més »
Constel·lació d'Àries
Àries (Aries), l'ovella, amb el símbol Àries, és una de les constel·lacions del zodíac, situada entre Pisces a l'oest i Taurus a l'est.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació d'Àries · Veure més »
Constel·lació d'Eridà
Eridà (Eridanus) és la sisena constel·lació més gran de les 88 constel·lacions modernes, i una de les 48 constel·lacions Ptolemaiques.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació d'Eridà · Veure més »
Constel·lació d'Hèrcules
Hèrcules (Hercules) és una constel·lació que porta el nom d'Hèrcules, l'heroi de la mitologia romana.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació d'Hèrcules · Veure més »
Constel·lació de Brúixola
Búixola o Brúixola (Pyxis) és una constel·lació introduïda per Nicolas-Louis de Lacaille amb el nom de Pyxis Nautica.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació de Brúixola · Veure més »
Constel·lació de Capricorn
Capricorn (Capricornus, ♑) que vol dir el boc en llatí, és una de les constel·lacions del zodíac.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació de Capricorn · Veure més »
Constel·lació de Cassiopea
Cassiopea (Cassiopeia) és una constel·lació de l'hemisferi nord, les cinc estrelles més brillants de la qual presenten una característica forma de ve doble (W) que, en funció de l'època de l'any i de la latitud es pot veure dreta, de costat o invertida.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació de Cassiopea · Veure més »
Constel·lació de Cefeu
Cefeu (Cepheus) és una constel·lació de l'hemisferi nord relacionada amb el mite de Perseu i Andròmeda.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació de Cefeu · Veure més »
Constel·lació de l'Altar
LAltar (Ara) és una feble constel·lació de l'hemisferi sud, entre Centaurus i Lupus.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació de l'Altar · Veure més »
Constel·lació de l'Au del Paradís
L'Au del Paradís (Apus) és una constel·lació de l'hemisferi sud.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació de l'Au del Paradís · Veure més »
Constel·lació de l'Àguila
L'Àguila (Aquila) és una de les 48 constel·lacions ptolemaiques, i una de les 88 constel·lacions en què es va dividir el cel per la Unió Astronòmica Internacional.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació de l'Àguila · Veure més »
Constel·lació de l'Escaire
Escaire (Norma) és una petita i poc llampant constel·lació de l'hemisferi sud situada entre Scorpius i Centaurus, entravessada per la Via Làctia, anomenada originalment Norma et Regula, fent referència a les eines del fuster: "Escaire i Nivell".
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació de l'Escaire · Veure més »
Constel·lació de l'Escorpió
L'Escorpió o Escorpí (Scorpius), és una de les 88 constel·lacions definides per la Unió Astronòmica Internacional.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació de l'Escorpió · Veure més »
Constel·lació de l'Escultor
L'Escultor (Sculptor) és una petita constel·lació de l'hemisferi sud introduïda per Nicolas-Louis de Lacaille.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació de l'Escultor · Veure més »
Constel·lació de l'Escut
L'Escut (Scutum) és una petita constel·lació.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació de l'Escut · Veure més »
Constel·lació de l'Hidra Femella
L'Hidra Femella (Hydra) és la més vasta i la més llarga de les 88 constel·lacions modernes, estenent-se sobre més de 1.300 graus quadrats i més 100 graus de llargada.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació de l'Hidra Femella · Veure més »
Constel·lació de l'Hidra Mascle
L'Hidra mascle (Hydrus) és una petita constel·lació situada prop del pol sud celeste i retalla una part de l'espai situada sota el pla de la Via Làctia.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació de l'Hidra Mascle · Veure més »
Constel·lació de l'Indi
L'Indi (Indus) és una constel·lació de l'hemisferi sud.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació de l'Indi · Veure més »
Constel·lació de l'Octant
L'Octant (Octans) és una constel·lació poc llampant creada per Nicolas-Louis de Lacaille, situada al voltant del pol sud celeste.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació de l'Octant · Veure més »
Constel·lació de l'Orada
L'Orada (Dorado) és una constel·lació austral.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació de l'Orada · Veure més »
Constel·lació de l'Ossa Major
L'Ossa Major (Ursa Major) és una constel·lació boreal.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació de l'Ossa Major · Veure més »
Constel·lació de l'Ossa Menor
L'Ossa Menor (Ursa Minor), popularment anomenada Carro Petit, Carro Menor o simplement Carro, és una constel·lació de l'hemisferi nord.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació de l'Ossa Menor · Veure més »
Constel·lació de l'Unicorn
LUnicorn (Monoceros) és una constel·lació feble del cel hivernal, envoltada per Orió a l'oest, Canis Major al sud, Hydra a l'est.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació de l'Unicorn · Veure més »
Constel·lació de la Balança
La Balança (Libra) és la setena constel·lació del zodíac (símbol Balança.) Segons la Unió Astronòmica Internacional el nom, en llatí, de la constel·lació és Libra.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació de la Balança · Veure més »
Constel·lació de la Balena
La Balena (Cetus) és una constel·lació de l'hemisferi sud, en la regió coneguda com l'aigua, a prop d'altres constel·lacions aquàtiques com Aquari, Pisces, i Eridanus.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació de la Balena · Veure més »
Constel·lació de la Cabellera de Berenice
La Cabellera de Berenice (Coma Berenices) és una constel·lació considerada tradicionalment un asterisme.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació de la Cabellera de Berenice · Veure més »
Constel·lació de la Coloma
Coloma (Columba) és una petita constel·lació al sud de Canis Major i de Lepus, fou separada de la constel·lació Canis Major per part de Petrus Plancius l'any 1592.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació de la Coloma · Veure més »
Constel·lació de la Copa
La Copa (Crater) és una de les 88 constel·lacions modernes i era una de les 48 de la relació de Claudi Ptolemeu.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació de la Copa · Veure més »
Constel·lació de la Corona Austral
La Corona Austral (Corona Australis) era una de les 48 constel·lacions Ptolemaiques, i també una de les 88 constel·lacions modernes.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació de la Corona Austral · Veure més »
Constel·lació de la Corona Boreal
La Corona Boreal (Corona Borealis) és una petita però ben definida constel·lació del nord (hemisferi boreal) amb els principals estels formant un arc semicircular.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació de la Corona Boreal · Veure més »
Constel·lació de la Creu del Sud
La Creu del Sud (Crux o Crux Australis), per contrast amb la Creu del Nord, és la més petita de les 88 constel·lacions modernes, però també una de les més famoses.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació de la Creu del Sud · Veure més »
Constel·lació de la Girafa
La Girafa (Camelopardalis) és una extensa però feble constel·lació de l'hemisferi nord, enregistrada per primera vegada pel matemàtic i astrònom alemany Jakob Bartsch el 1624, encara que probablement havia estat descoberta prèviament per l'astrònom holandès Petrus Plancius. Les set estrelles principals de la constel·lació són de cinquena magnitud. L'estrella més brillant és Beta Cam.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació de la Girafa · Veure més »
Constel·lació de la Grua
La Grua (Grus) fou esmentada per primera vegada per Johann Bayer el 1603 a l'obra Uranometria, però podria ser que hagués estat descoberta anteriorment.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació de la Grua · Veure més »
Constel·lació de la Guineueta
La Guineueta (Vulpecula) és una constel·lació de l'hemisferi nord situada a dins del Triangle d'Estiu, un asterisme que consisteix en les tres estrelles brillants Deneb, Vega i Altair. Fitxer:Vulpecula_IAU.svg Fitxer:VulpeculaCC.jpg Fitxer:Sidney_Hall_-_Urania's_Mirror_-_Lacerta,_Cygnus,_Lyra,_Vulpecula_and_Anser.jpg.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació de la Guineueta · Veure més »
Constel·lació de la Lira
La Lira (Lyra) és una de les 88 constel·lacions modernes i una de les 48 constel·lacions ptolemaiques.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació de la Lira · Veure més »
Constel·lació de la Llebre
La Llebre (Lepus) és una constel·lació, situada al sud d'Orió, i possiblement representant una llebre caçada per ell.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació de la Llebre · Veure més »
Constel·lació de la Màquina Pneumàtica
La Màquina Pneumàtica (Antlia) és una constel·lació relativament nova, ja que va ser creada el, introduïda per Nicolas-Louis de Lacaille.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació de la Màquina Pneumàtica · Veure més »
Constel·lació de la Mosca
La Mosca (Musca) és una de les constel·lacions situades més al sud.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació de la Mosca · Veure més »
Constel·lació de la Popa
La Popa (Puppis) és una constel·lació de l'hemisferi sud.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació de la Popa · Veure més »
Constel·lació de la Quilla
La Quilla (Carina) és una constel·lació que formà part de l'antiga constel·lació Argo Navis, juntament amb Vela i Puppis.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació de la Quilla · Veure més »
Constel·lació de la Sageta
La Sageta (Sagitta) és una petita constel·lació de l'hemisferi nord que està situada entre les constel·lacions d'Hèrcules, la Guineueta, el Dofí i l'Àguila.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació de la Sageta · Veure més »
Constel·lació de la Taula
La Taula (Mensa) és una constel·lació de l'hemisferi sud introduïda per Nicolas-Louis de Lacaille amb el nom de Mons Mensae (Muntanya taula en llatí), fent referència a Table Mountain a Àfrica del Sud, on Lacaille feu importants observacions en l'hemisferi sud.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació de la Taula · Veure més »
Constel·lació de la Vela
La Vela (Vela) és una de les quatre constel·lacions en què es va dividir la gegantina constel·lació coneguda com el Vaixell d'Argos quan la Unió Astronòmica Internacional definí les 88 constel·lacions.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació de la Vela · Veure més »
Constel·lació de la Verge
La Verge (en llatí: Virgo; «verge»), de símbol Verge, és una constel·lació del Zodíac que es troba a l'hemisferi nord celeste.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació de la Verge · Veure més »
Constel·lació de Perseu
Perseu (Perseus) és una constel·lació de l'hemisferi nord, associada a l'heroi grec que va matar el monstre Medusa (Perseu).
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació de Perseu · Veure més »
Constel·lació del Bover
El Bover (Bootes) és una de les 88 constel·lacions modernes, que ja figurava a la llista de les 48 constel·lacions ptolemaiques.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació del Bover · Veure més »
Constel·lació del Burí
El Burí (Caelum) és una constel·lació menor de l'hemisferi sud anomenada així per primera vegada per Nicolas-Louis de Lacaille.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació del Burí · Veure més »
Constel·lació del Ca Major
El Ca Major (Canis Major) és una de les 88 constel·lacions, i també figurava a la llista de 48 constel·lacions de Claudi Ptolemeu.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació del Ca Major · Veure més »
Constel·lació del Ca Menor
El Ca Menor (Canis Minor) és una petita constel·lació de l'hemisferi sud que està situada entre les constel·lació dels Bessons, l'Unicorn, l'Hidra Femella i el Cranc.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació del Ca Menor · Veure més »
Constel·lació del Camaleó
El Camaleó (Chamaeleon) és una constel·lació que fou nomenada per primera vegada pels navegants dels mars del sud, i descrita per Johann Bayer a Uranometria.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació del Camaleó · Veure més »
Constel·lació del Cavallet
El Cavallet (Equuleus) és una de les més petites de les 88 constel·lacions modernes; només Crux és més petita.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació del Cavallet · Veure més »
Constel·lació del Cavallet de Pintor
El Cavallet de Pintor (Pictor) és una de les constel·lacions menors de l'hemisferi sud (declinació -50 a -60).
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació del Cavallet de Pintor · Veure més »
Constel·lació del Centaure
El Centaure (Centaurus) era una de les 48 constel·lacions ptolemaiques, i una de les 88 constel·lacions modernes.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació del Centaure · Veure més »
Constel·lació del Cigne
El Cigne (Cygnus) és una constel·lació de l'hemisferi nord.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació del Cigne · Veure més »
Constel·lació del Compàs
El Compàs (Circinus) és una de les petites constel·lacions australs (declinació de −50 a −60 graus).
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació del Compàs · Veure més »
Constel·lació del Corb
El Corb (Corvus) és una petita constel·lació austral de només 11 estels visibles a simple vista (de brillantor major que la magnitud 5,5).
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació del Corb · Veure més »
Constel·lació del Cranc
El Cranc (Cancer), de símbol), és una de les 88 constel·lacions modernes i una de les dotze constel·lacions del zodíac. Càncer és petita i tènue, i a molts no els sembla un cranc. Destaca una de les seves estrelles, la 55, perquè té 5 planetes orbitant al seu voltant, un dels sistemes més nombrosos descoberts fora del sistema solar. Es troba entre les constel·lacions de Bessons a l'Est, Linx al Nord i les constel·lacions de Ca Menor i Hydra al Sud. La constel·lació també dona el seu nom al Tròpic de Càncer Fitxer:Cancer_IAU.svg Fitxer:CancerCC_cropped.jpg Fitxer:Cancer_Hevelius.jpg.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació del Cranc · Veure més »
Constel·lació del Dofí
El Dofí (Delphinus) és una petita constel·lació boreal molt a prop de l'equador celeste.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació del Dofí · Veure més »
Constel·lació del Dragó
El Dragó (Draco) és una constel·lació de l'hemisferi nord.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació del Dragó · Veure més »
Constel·lació del Fènix
El Fènix (Phoenix) és una constel·lació menor del sud, descoberta pels navegants danesos Pieter Dirkszoon Keyser i Frederick de Houtman, i popularitzada pel llibre Uranometria de Johann Bayer el 1603.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació del Fènix · Veure més »
Constel·lació del Forn
El Forn (Fornax) és una constel·lació austral a la qual va donar nom per primera vegada Nicolas-Louis de Lacaille, amb el nom de Fornax Chemica ('Forn químic', en llatí).
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació del Forn · Veure més »
Constel·lació del Gall Dindi
El Gall Dindi (pavo) és una constel·lació de l'hemisferi sud creada per Pieter Dirkszoon Keyser i Frederick de Houtman entre 1595 i 1597, i aparegueren per primera vegada a l'obra Uranometria de Johann Bayer en el 1603.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació del Gall Dindi · Veure més »
Constel·lació del Linx
El Linx (Lynx) és una constel·lació de l'hemisferi nord, es troba entre les constel·lacions del Cotxer, la Girafa, l'Ossa Major, el Lleó Menor i el Cranc.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació del Linx · Veure més »
Constel·lació del Llangardaix
El Llargandaix (Lacerta) és una de les 88 constel·lacions modernes segons la divisió de la Unió Astronòmica Internacional.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació del Llangardaix · Veure més »
Constel·lació del Lleó
El Lleó (Leo), de símbol Símbol del Lleó, és una constel·lació del Zodíac que el Sol travessa del 10 d'agost fins al 16 de setembre.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació del Lleó · Veure més »
Constel·lació del Lleó Menor
El Lleó Menor (Leo Minor) és una constel·lació de l'hemisferi nord.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació del Lleó Menor · Veure més »
Constel·lació del Llop
El Llop (Lupus) és el nom que es dona a una petita constel·lació de l'hemisferi sud, situada sota la constel·lació de la Balança a l'oest d'Scorpius i a l'est de Centaure.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació del Llop · Veure més »
Constel·lació del Microscopi
El Microscopi (Microscopium) és una petita constel·lació de l'hemisferi Sud creada per Nicolas-Louis de Lacaille.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació del Microscopi · Veure més »
Constel·lació del Pegàs
El Pegàs (Pegasus) és una constel·lació de l'hemisferi nord anomenada així degut al mític Pegàs el cavall alat de la mitologia grega.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació del Pegàs · Veure més »
Constel·lació del Peix Austral
El Peix Austral (Piscis Austrinus) és una de les 48 constel·lacions ptolemaiques, i també una de les 88 constel·lacions modernes.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació del Peix Austral · Veure més »
Constel·lació del Peix Volador
El Peix Volador (Volans) és una constel·lació de l'hemisferi sud.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació del Peix Volador · Veure més »
Constel·lació del Rellotge
El Rellotge (Horologium) fou anomenada originalment Horologium Oscillitorium per l'Abbé Nicolas Louis de Lacaille, en honor del rellotge de pèndol, de Christiaan Huygens.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació del Rellotge · Veure més »
Constel·lació del Reticle
El Reticle (Reticulum) és una petita constel·lació de l'hemisferi sud.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació del Reticle · Veure més »
Constel·lació del Sagitari
El Sagitari (Sagittarius), amb símbol Sagitari, és una constel·lació zodiacal situada entre les de l'Àguila, Capricorn, el Microscopi, el Telescopi, la Corona Austral, l'Escorpió, el Serpentari, Serpent i l'Escut.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació del Sagitari · Veure més »
Constel·lació del Serpent
El Serpent (Serpens) és una de les 88 constel·lacions modernes, i també fou una de les 48 ptolemaiques.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació del Serpent · Veure més »
Constel·lació del Serpentari
El Serpentari, també anomenat Ofiüc, (Ophiuchus, ⛎) és una gran constel·lació que s'estén per l'equador celeste.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació del Serpentari · Veure més »
Constel·lació del Sextant
El Sextant (Sextans) és una constel·lació de l'hemisferi sud, es troba entre les constel·lacions del Lleó, la de la Copa i la de l'Hidra Femella.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació del Sextant · Veure més »
Constel·lació del Taure
El Taure (taurus en llatí vol dir "toro") és una de les constel·lacions del zodíac i es troba a l'hemisferi celeste nord.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació del Taure · Veure més »
Constel·lació del Telescopi
El Telescopi (Telescopium) és una petita constel·lació que identificà —i a la qual donà nom— Nicolas-Louis de Lacaille, astrònom francès del, un estudiós dels cels de l'hemisferi sud.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació del Telescopi · Veure més »
Constel·lació del Triangle
El Triangle (Triangulum) és una petita constel·lació amb tres estrelles de la tercera i quarta magnitud que formen un triangle allargat.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació del Triangle · Veure més »
Constel·lació del Triangle Austral
El Triangle Austral (Triangulum Australe) és una petita constel·lació de l'hemisferi sud.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació del Triangle Austral · Veure més »
Constel·lació del Tucà
El Tucà (Tucana) és una constel·lació de l'hemisferi sud lleugerament més lluminosa que les altres constel·lacions d'aquesta part del cel austral.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació del Tucà · Veure més »
Constel·lació dels Bessons
Els Bessons (Gemini) és una constel·lació zodiacal.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació dels Bessons · Veure més »
Constel·lació dels Llebrers
Els Llebrers (Canes Venatici) és una constel·lació de l'hemisferi nord, situada entre les de l'Óssa Major, el Bover i la Cabellera de Berenice.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació dels Llebrers · Veure més »
Constel·lació dels Peixos
Els Peixos (Pisces), de símbol Símbol dels Peixos, és una de les vuitanta-vuit constel·lacions modernes que pertany al grup de constel·lacions del Zodíac.
Nou!!: Resum d'astronomia і Constel·lació dels Peixos · Veure més »
Corona solar
eclipsi solar total l'11 d'agost del 1999, a França La corona solar és la part exterior de l'atmosfera del Sol.
Nou!!: Resum d'astronomia і Corona solar · Veure més »
Corrent heliosfèric difús
Corrent heliosfèric difús El corrent heliosfèric difús (sigles HCS en anglès) és la superfície dins el sistema solar on la polaritat del camp magnètic solar canvia des nord a sud.
Nou!!: Resum d'astronomia і Corrent heliosfèric difús · Veure més »
Cos menor del sistema solar
Ceres i la Lluna. Ceres és el planeta nan més petit, i Vesta el ''cos menor'' més gran (exceptuant els objectes transneptunians) Un cos menor del sistema solar (CMSS o de l'anglès SSSB, small Solar System body) és, segons la resolució de la UAI (Unió Astronòmica Internacional) del 22 d'agost de 2006, un cos celeste que orbita a l'entorn del Sol i que no és planeta, ni planeta nan, ni satèl·lit: Recreació artística del naixement del sistema solar (NASA) Per tant, segons la definició de la UAI, són cossos menors del sistema solar, independentment de la seva òrbita i composició.
Nou!!: Resum d'astronomia і Cos menor del sistema solar · Veure més »
Cosmologia física
Imatge del fons còsmic de microones presa per la sonda WMAP La cosmologia física és la branca de l'astrofísica que estudia l'estructura a gran escala i la dinàmica de l'univers.
Nou!!: Resum d'astronomia і Cosmologia física · Veure més »
Cosmos
Peter Apian (Antwerp, 1539). En un sentit general, un cosmos és un sistema ordenat o harmoniós.
Nou!!: Resum d'astronomia і Cosmos · Veure més »
Cotxer
Cotxer, Boston, 1902 Un cotxer és una persona que té per ofici conduir un cotxe o carruatge tirat per cavalls o altres animals de càrrega, destinat al transport.
Nou!!: Resum d'astronomia і Cotxer · Veure més »
Cromosfera
Imatge de la cromosfera del Sol La cromosfera és la regió de l'atmosfera solar situada entre la fotosfera i la corona solar.
Nou!!: Resum d'astronomia і Cromosfera · Veure més »
Curiositat
Un cadell de gat encuriosit La curiositat és qualsevol comportament inquisitiu natural, evident per l'observació en moltes espècies animals, i és l'aspecte emocional en éssers vius que engendra l'exploració, la investigació, i l'aprenentatge.
Nou!!: Resum d'astronomia і Curiositat · Veure més »
Custos Messium
La constel·lació de Custom Messium. Custos Messium (el guardià de la collita) és una antiga constel·lació ideada per l'astrònom francès Joseph Lalande en 1.775.
Nou!!: Resum d'astronomia і Custos Messium · Veure més »
De Revolutionibus Orbium Coelestium
De Revolutionibus Orbium Coelestium (De les revolucions dels orbes celestes) és una obra de l'astrònom polonès Nicolau Copèrnic, publicada el 1543 a Nuremberg (Sacre Imperi Romanogermànic) per Andreas Osiander i dedicada al papa Pau III (Alessandro Farnese).
Nou!!: Resum d'astronomia і De Revolutionibus Orbium Coelestium · Veure més »
Densitat
En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.
Nou!!: Resum d'astronomia і Densitat · Veure més »
Departament de Defensa dels Estats Units
El Departament de Defensa dels Estats Units (en anglès, United States Department of Defense, DoD o DOD, i anomenat de vegades Department of Defense) és el ministeri del govern dels Estats Units d'Amèrica encarregat de les forces militars del país, tot el temps.
Nou!!: Resum d'astronomia і Departament de Defensa dels Estats Units · Veure més »
Desplaçament cap al roig
línies espectrals en l'espectre visible d'un supercúmul de galàxies distants (dreta), comparat amb el del Sol (esquerra). La longitud d'ona s'incrementa cap al vermell i més enllà. Desplaçament cap al roig o al blau en funció del moviment relatiu entre l'objecte emissor i l'observador. Figura il·lustrant el desplaçament cap al roig de tipus gravitacional. En física i astronomia, el desplaçament cap al roig o decalatge cap al roig (en anglès, redshift) designa el desplaçament de la llum o altra radiació electromagnètica cap a una longitud d'ona major, o cap a l'extrem roig de l'espectre, i sovint se'l designa amb la lletra.
Nou!!: Resum d'astronomia і Desplaçament cap al roig · Veure més »
Diagrama color-color
En astronomia, el diagrama color–color és un diagrama que compara les magnituds aparents d'estels a diferents longituds d'ona.
Nou!!: Resum d'astronomia і Diagrama color-color · Veure més »
Diagrama de Hertzsprung-Russell
Diagrama de Hertzsprung-Russell En astronomia, el diagrama de Hertzsprung-Russell (de vegades, diagrama H-R) mostra la relació entra la magnitud absoluta i el tipus espectral de les estrelles.
Nou!!: Resum d'astronomia і Diagrama de Hertzsprung-Russell · Veure més »
Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo
El Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo, en català Diàleg Sobre els Dos Grans Sistemes del Món, és una obra del físic i matemàtic toscà Galileo Galilei (1564-1642), conegut als Països Catalans com Galileu, publicada el 1632 a Florència i escrita en forma de diàleg entre diversos personatges en italià, on l'autor ataca el model geocèntric del sistema solar de Claudi Ptolemeu (circa 90-circa 168) i defensa el model heliocèntric de Nicolau Copèrnic (1473-1543).
Nou!!: Resum d'astronomia і Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo · Veure més »
Dinamo solar
Visualització del model de dinamo solar. L'altura de la columna de la dreta indica el nombre de taques solars, que caracteritza l'activitat magnètica del sol.. Una dinamo solar és un procés físic que genera el camp magnètic del Sol.
Nou!!: Resum d'astronomia і Dinamo solar · Veure més »
Dinàmica estel·lar
La dinàmica estel·lar és una branca de l'astrofísica que descriu de manera estadística el moviment col·lectiu dels estels provocat per la mútua gravetat.
Nou!!: Resum d'astronomia і Dinàmica estel·lar · Veure més »
Disc d'acreció
Imatge d'artista d'un disc d'acreció en una estrella massiva alimentat per material procedent de la seva companya binària Un disc d'acreció és una estructura en forma de disc al voltant d'un objecte central massiu.
Nou!!: Resum d'astronomia і Disc d'acreció · Veure més »
Disc dispers
El disc dispers és una regió del sistema solar que s'estén des del cinturó de Kuiper (a 30 ua del Sol) fins a una distància desconeguda que podria ser d'uns quants centenars de UA i també a altes inclinacions per sobre i per sota de l'eclíptica.
Nou!!: Resum d'astronomia і Disc dispers · Veure més »
Disc protoplanetari
Imatge artística d'un disc protoplanetari Un disc circumestel·lar és un disc de material al voltant d'una estrella jove, generalment del tipus T Tauri.
Nou!!: Resum d'astronomia і Disc protoplanetari · Veure més »
Disciplina acadèmica
Una disciplina acadèmica o àmbit acadèmic és una subdivisió del coneixement que s'ensenya i s'investiga a nivell universitari o universitari.
Nou!!: Resum d'astronomia і Disciplina acadèmica · Veure més »
Disnòmia (satèl·lit)
Disnòmia, també conegut com a Eris I (designació provisional S/2005 (2003 UB313) 1), és l'única lluna coneguda d'Eris (el segon planeta nan més gros conegut en el sistema solar).
Nou!!: Resum d'astronomia і Disnòmia (satèl·lit) · Veure més »
Drenatge (astronomia)
En astronomia, drenatge fa referència a un període de l'evolució d'un estel on una zona de convecció de la superfície s'estén cap avall a les capes on el material ha començat fusió nuclear.
Nou!!: Resum d'astronomia і Drenatge (astronomia) · Veure més »
Eclíptica
Mercuri. L'eclíptica és la línia corba creada per la posició on es «veu» el Sol, al llarg de l'any, en el seu «moviment aparent», vist des de la Terra imaginada «fixa».
Nou!!: Resum d'astronomia і Eclíptica · Veure més »
Eclipsi
Fotografia de la corona solar durant l'eclipsi solar total a França, 1999 Un eclipsi o eclipse és un fenomen astronòmic que es produeix quan un objecte celestial es mou a través de l'ombra d'un altre.
Nou!!: Resum d'astronomia і Eclipsi · Veure més »
Eclipsi de Sol
Geometria d'un eclipsi total de Sol (no a escala) eclipsi total del 1999 Vist des de la Terra, un eclipsi solar succeeix quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra, i la Lluna cobreix totalment o parcial el Sol en una posició concreta de la Terra.
Nou!!: Resum d'astronomia і Eclipsi de Sol · Veure més »
Edward Charles Pickering
Edward Charles Pickering (1846-1919) fou un astrònom estatunidenc, quart director de l'Observatori de Harvard (Harvard College Observatory).
Nou!!: Resum d'astronomia і Edward Charles Pickering · Veure més »
Edwin Hubble
va ser un dels més importants astrònoms nord-americans del, famós principalment per haver demostrat l'expansió de l'univers mesurant el desplaçament al roig de galàxies distants.
Nou!!: Resum d'astronomia і Edwin Hubble · Veure més »
Efecte Doppler
Lefecte Doppler és el canvi de freqüència aparent d'una ona produït pel moviment relatiu de la font respecte al seu observador.
Nou!!: Resum d'astronomia і Efecte Doppler · Veure més »
Ejecció de massa coronal
Una ejecció de massa coronal o CME (de l'anglès Coronal Mass Ejection) és l'expulsió d'una enorme quantitat de plasma de la corona solar cap a l'espai, a velocitats de centenars de quilòmetres per segon.
Nou!!: Resum d'astronomia і Ejecció de massa coronal · Veure més »
Endarrerida blava
accès.
Nou!!: Resum d'astronomia і Endarrerida blava · Veure més »
Energia solar
Irradiació solar mitjana al món Irradiació solar a l'Estat espanyol Friburg, Alemanya). Lenergia solar és l'energia que prové del Sol en ones electromagnètiques.
Nou!!: Resum d'astronomia і Energia solar · Veure més »
Ergosfera
Ergosfera envoltant l'horitzó d'esdeveniments d'un forat negre en rotació. L'ergosfera (també coneguda com a ergoesfera) és la regió exterior i propera a l'horitzó d'esdeveniments d'un forat negre en rotació.
Nou!!: Resum d'astronomia і Ergosfera · Veure més »
Eris (planeta nan)
Eris (designació de planeta menor: 136199 Eris; símbol: ⯰) és el planeta nan amb més massa i el segon objecte transneptunià més gros que s'ha descobert.
Nou!!: Resum d'astronomia і Eris (planeta nan) · Veure més »
Erupció solar
Dues fotografies successives d'una erupció solar. La llum del disc solar ha sigut bloquejada per tal d'aconseguir una major visualització de les erupcions Una erupció solar Una erupció solar és una explosió gegantina en l'atmosfera del Sol, que allibera quantitats d'energia similars a unes centenes de bombes d'hidrogen (6·1025joules).
Nou!!: Resum d'astronomia і Erupció solar · Veure més »
Escala de distàncies còsmiques
Lescala de distàncies còsmiques són els diferents mètodes amb els quals els astrònoms determinen les distàncies als objectes celestes.
Nou!!: Resum d'astronomia і Escala de distàncies còsmiques · Veure més »
Esclat de raigs gamma
estrella massiva en procés de fusió nuclear convertint els elements més lleugers en altres més pesants. Quan la fusió ja no genera la pressió suficient per contrarestar la gravetat, l'estrella es col·lapsa ràpidament per formar un forat negre. Teòricament, l'energia pot ser alliberada durant el col·lapse al llarg de l'eix de rotació per formar un esclat de raigs gamma. En astrofísica es coneix com a esclat de raigs gamma, explosió de raigs gamma o simplement GRB (de l'anglès gamma-ray burst) una font intensa i breu de raigs gamma associada amb explosions extremadament energètiques en galàxies distants.
Nou!!: Resum d'astronomia і Esclat de raigs gamma · Veure més »
Espaguetització
Forces de marees actuant sobre un cos esfèric en un camp gravitatori En astrofísica, l'espaguetització o efecte agulla és l'estirament vertical i la compressió horitzontal d'objectes que els converteix en formes llargues i primes (com espaguetis) en un camp gravitatori molt fort; és causada per forces de marea extremes.
Nou!!: Resum d'astronomia і Espaguetització · Veure més »
Espai exterior
Interfície entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la línia de Kármán a 100 km i l'exosfera a 690 km (no està a escala) L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la Terra, dels cossos celestes o de la seva atmosfera.
Nou!!: Resum d'astronomia і Espai exterior · Veure més »
Espícula (astronomia)
Espícules, visibles com a tubs foscos en la regió solar activa 10380, Juny de 2004 En física solar, una espícula és un jet dinàmic d'uns 500 km de diàmetre de la cromosfera del Sol que pot ascendir a una velocitat de fins a 20 km/s des de la fotosfera.
Nou!!: Resum d'astronomia і Espícula (astronomia) · Veure més »
Espectroscòpia
prisma. L'espectroscòpia és una tècnica analítica experimental, molt usada en química i en física.
Nou!!: Resum d'astronomia і Espectroscòpia · Veure més »
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estel · Veure més »
Estel Ap i Bp
Els estels Ap i Bp o estrelles Ap i Bp són estels peculiars (d'aquí la "p") de tipus A i B que presenten superabundància d'alguns metalls com l'estronci, el crom i l'europi; A més, les superabundàncies més grans es veuen sovint en praseodimi i neodimi.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estel Ap i Bp · Veure més »
Estel CH
Un estel CH o estrella CH és una classe d'estel de carboni caracteritzat per la presència de bandes d'absorció CH summament fortes en els seus espectres.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estel CH · Veure més »
Estel circumpolar
Fotografia de 15 minuts d'exposició enfocant el pol celeste Imatge creada amb 144 fotos de 33 segons d'exposició cadascuna. Un estel circumpolar és aquell que mai no es pon sota l'horitzó de l'observador.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estel circumpolar · Veure més »
Estel d'energia fosca
Un estel d'energia fosca o estrella d'energia fosca és un objecte compacte hipotètic, que, segons alguns científics, podria constituir una explicació alternativa per a l'observació de candidats a forats negres.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estel d'energia fosca · Veure més »
Estel de bari
Un estel de bari o estrella de bari és una estrella gegant de tipus espectral G i K, els espectres del qual mostren excés d'elements generats mitjançant el «procés S» de captura de neutrons, per la presència de bari ionitzat, Ba + i Ba 2 +, a una longitud d'ona de 455,4 nm.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estel de bari · Veure més »
Estel de quarks
Imatge de raigs X de ''3C58'', on es podria localitzar un estel d'aquest tipus Un estel de quarks o estrella de quarks, també conegut com a estel estrany, és un tipus hipotètic d'estel exòtic compost per matèria de quark o matèria estranya.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estel de quarks · Veure més »
Estel de tecneci
Un estel de tecneci o estrella de tecneci és un estel peculiar l'espectre del qual conté línies d'absorció de tecneci, un metall lleugerament radioactiu.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estel de tecneci · Veure més »
Estel de tipus S
Un estel de tipus S o estrella de tipus S (o simplement S) és un estel gegant vermell de tipus espectral S similars als de tipus k5-M, que mostra bandes d'òxid de zirconi a més de les d'òxid de titani característiques dels estels gegants de tipus K i M. Altres elements de processos S, per exemple òxid d'itri i tecneci, estan també ampliats, indicant captura neutrònica d'elements del cinquè període de la taula periòdica (zirconi, itri, etc.). Els estels de tipus S presenten bandes intenses de cianogen (CN) i contenen línies espectrals de liti.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estel de tipus S · Veure més »
Estel exòtic
Un estel exòtic o estrella exòtica és un estel compacte compost per alguna cosa diferent a electrons, protons i neutrons, on el col·lapse gravitatori està compensat per la pressió de degeneració.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estel exòtic · Veure més »
Estel gegant lluminós
Diagrama de Hertzsprung-Russell: Abscisses: Tipus espectral / Ordenades: Magnitud absoluta 0, Ia, Ib Supergegants. II '''Gegants lluminosos'''. III Gegants. IV Subgegant. V Seqüència principal. VI Subnanes. VII Subnanes blanques. Un estel gegant lluminós o estrella gegant lluminosa és un estel de classe de lluminositat II en la classificació espectral de Yerkes.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estel gegant lluminós · Veure més »
Estel hipergegant
Un estel hipergegant és un estel excepcionalment gran, massiu i lluminós, que posseeix un índex de pèrdua de massa molt elevat.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estel hipergegant · Veure més »
Estel hipergegant groc
Un estel hipergegant groc o estrella hipergegant groga és un tipus d'estel de classe 0, de classe espectral entre A i K, am una massa entre 20 i 50 masses solars.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estel hipergegant groc · Veure més »
Estel nan
El terme estel nan o estrella nana es refereix a diferents classes d'estels.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estel nan · Veure més »
Estel negre (gravitació semiclàssica)
Un estel negre o estrella negra és una estrella hipotètica, que suposa una alternativa teòrica al concepte de forat negre proposat per la relativitat general.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estel negre (gravitació semiclàssica) · Veure més »
Estel peculiar
Un estel peculiar o estrella peculiar (estels CP de l'anglès Chemically peculiar) és un tipus d'estel que posseeix una abundància de metalls anòmala, almenys en les seves capes superficials.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estel peculiar · Veure més »
Estel polar
Mapa de l'Ossa Menor S'anomena estel polar (o estela polar o estrella polar) a l'estel de magnitud significativa que té la posició aparent més pròxima al pol celeste, és a dir, que es troba alineat amb l'eix de rotació del cos celeste, de manera que vist des dels pols sud o nord d'aquest es troba just a sobre de l'observador.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estel polar · Veure més »
Estel subnan B
Secció esquemàtica d'un estel subnan B Un estel subnan B o estrella subnana B és una tipus d'estel subnan amb tipus espectral B. A diferència dels estels subnans típics, els de tipus B són més calents i brillants.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estel subnan B · Veure més »
Estel subnan marró
Júpiter. A mesura que una nana marró envelleix, a poc a poc es refreda i es contrau. Un estel subnan marró o estrella subnana marró és un objecte de massa planetària que no orbita un estel i que la massa del qual és menor que la massa mínima límit per a una nan marró (al voltant de 13 vegades la massa de Júpiter).
Nou!!: Resum d'astronomia і Estel subnan marró · Veure més »
Estrella AM
Les estrelles Am, també anomenades estrelles amb línies metàl·liques, són estrelles l'espectre de les quals presenta línies d'absorció fortes i sovint variables d'alguns metalls (d'aquí la lletra m), com el zinc, l'estronci, el coure, el zirconi i el bari, i deficiències d'altres, com el calci i/o l'escandi.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estrella AM · Veure més »
Estrella Be
Una estrella Be és una estrella del tipus espectral B que mostra línies espectrals d'emissió.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estrella Be · Veure més »
Estrella binària
Hubble de Sírius, un sistema binari, en la qual Sírius B es pot veure clarament (a baix a l'esquerra) Una estrella binària és un sistema de dues estrelles lligades físicament per la força gravitatòria i que, per tant, giren al voltant d'un centre de massa comú; per aquesta raó giren l'una al voltant de l'altra.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estrella binària · Veure més »
Estrella binària de contacte
Dibuix de l'estrella binària de contacte VFTS 352. Un estel binari de contacte o estrella binària de contacte és un sistema d'estrelles binàries on les seves components estan tant properes que es toquen o s'han unit per compartir els seus embolcalls gasosos.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estrella binària de contacte · Veure més »
Estrella blanca de la seqüència principal
La impressió artística de Sirius A i Sirius B. Sirius A, una estrella de seqüència principal de tipus A, és la més gran de les dues. Una estrella de seqüència principal de tipus A (A V) o estrella nana A és una estrella de la seqüència principal (que crema hidrogen) del tipus espectral A i la classe de lluminositat V. Aquestes estrelles tenen espectres que estan definits per línies d'absorció Balmer d'hidrogen forts.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estrella blanca de la seqüència principal · Veure més »
Estrella compacta
En astronomia, el terme estrella compacta (també objecte compacte) s'usa per a referir-se col·lectivament a nanes blanques, estrelles de neutrons, forats negres i altres romanents estel·lars.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estrella compacta · Veure més »
Estrella de carboni
Una estrella de carboni és una estrella gegant del darrer tipus semblant a les estrelles gegants vermelles (o ocasionalment nanes vermelles), que tenen una atmosfera que conté més carboni que oxigen; els dos elements es combinen a les parts més altes de l'atmosfera de l'estrella formant monòxid de carboni, la qual cosa consumeix tot l'oxigen de l'atmosfera, alliberant àtoms de carboni que formen altres compostos, que donen a l'estrella una atmosfera sutjosa, i, pels humans, una xocant aparença rogenca.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estrella de carboni · Veure més »
Estrella de mercuri-manganès
Alpheratz (α Andromedae), arquetip d'estrelles de mercuri-manganès. Una estrella de mercuri-manganès és una classe d'estrella peculiar no magnètica que presenta una línia prominent a 398,4 nm en el seu espectre, a causa de l'absorció de mercuri ionitzat.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estrella de mercuri-manganès · Veure més »
Estrella de neutrons
Diagrama explicatiu d'una '''estrella de neutrons'''. Es pot apreciar clarament com, a mesura que hom s'hi endinsa, la densitat augmenta Una estrella de neutrons és un tipus d'estrella degenerada, composta bàsicament per neutrons a densitats altíssimes: acostumen a tenir uns 20-30 km de diàmetre i una massa igual a la d'una estrella mitjana.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estrella de neutrons · Veure més »
Estrella de plom
Una estrella de plom o estel de plom és una estrella de metal·licitat feble que presenta una superabundància de plom i de bismut en relació a altres elements sorgits de la nucleosíntesi per procés S. Es tracta d'un tipus particular d'estrella CH, que és alhora un tipus específic d'estrella de carboni.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estrella de plom · Veure més »
Estrella de seqüència principal de tipus B
Part de la constel·lació de la Quilla, Èpsilon Carinae és un exemple d'una estrella doble que presenta una estrella de la seqüència principal de tipus B. El primari és una estrella gegant evolucionada amb un tipus espectral K0III, per això el seu color groguenc. La secundària és una estrella de seqüència principal tipus B de fusió d'hidrogen típica de classe espectral B2 Vp Una estrella de seqüència principal de tipus B (BV) és una estrella de seqüència principal (de combustió d’hidrogen) de tipus espectral B i de classe de lluminositat V. Aquestes estrelles tenen de 2 a 16 vegades la massa del Sol i temperatures superficials d'entre 10.000 i 30.000 K. Les estrelles de tipus B són extremadament lluminoses i blaves.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estrella de seqüència principal de tipus B · Veure més »
Estrella de seqüència principal de tipus F
consulta.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estrella de seqüència principal de tipus F · Veure més »
Estrella de seqüència principal de tipus O
Una estrella de seqüència principal de tipus O (VO) és una estrella de seqüència principal (nucli que crema hidrogen) de tipus espectral O i de classe de lluminositat V. Aquestes estrelles tenen entre 15 i 90 vegades la massa solar i temperatures de la superfície d'entre 30.000 i 50.000 K. Són entre 40.000 i 1.000.000 vegades més lluminoses que el Sol.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estrella de seqüència principal de tipus O · Veure més »
Estrella de tipus tardana
En classificació estel·lar, un estel de tipus tardà o estrella de tipus tardana és un estel de classe K o classe M. Els estels de tipus tardà poden ser de baixa massa, si són de la seqüència principal o més massius que el Sol si són estels gegants o supergegants.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estrella de tipus tardana · Veure més »
Estrella de Wolf-Rayet
Estrella de Wolf-Rayet WR124 (imatge del telescopi espacial Hubble) Les estrelles de Wolf-Rayet (abreujades sovint com a WR) són estrelles massives, calentes i en una fase d'evolució gairebé al final del seu cicle.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estrella de Wolf-Rayet · Veure més »
Estrella extrema d'heli
Un estel extrem d'heli o estrella extrema d'heli (EHE), és un tipus peculiar d'estel supergegant de baixa massa que mostra una inusual pobresa d'hidrogen, l'element més abundant a l'univers.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estrella extrema d'heli · Veure més »
Estrella FU Orionis
Una estrella FU Orionis o estel FU Orionis, també anomenades objectes FU Orionis (FU Ori), són estrelles preseqüència principal que mostren un canvi molt acusat de magnitud i tipus espectral.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estrella FU Orionis · Veure més »
Estrella fulgurant
Erupció a la superfície de l'estrella Una estrella fulgurant és una estrella variable que pot experimentar dramàtics augments impredictibles del seu esclat d'alguns minuts o unes poques hores.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estrella fulgurant · Veure més »
Estrella gegant
Un estel gegant és un estel que ha augmentat de mida al final de la seva vida, un cop ha consumit tot l'hidrogen del seu nucli transformant-lo en heli.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estrella gegant · Veure més »
Estrella Herbig Ae/Be
La regió fosca del catàleg LDN 1265 (vdB 1) en la regió de formació estel·lar de Cassiopea, il·luminada per les estrelles veïnes; s'hi troba V633 Cassiopeiae, una estrella Herbig Ae/Be. ''2MASS'' Una estrella Herbig Ae/Be és una estrella preseqüència principal, una estrella jove (L'emissió de radiació lliure-lliure (en llengua anglesa free-free) s'origina al gas completament ionitzat, constituït de partícules carregades (ions i electrons, en agitació tèrmica). La radiació emesa es defineix com Bremsstrahlung (en alemany "radiació de frenada"); s'obté quan un electró pateix un canvi de velocitat en passar a prop d'una altra partícula per via de força coulumbiana. Aquesto procés es pot descriure com la transició d'un electró d'un estat a un estat lliure (no lligat a un àtom) a un altre estat lliure.) Algunes vegades les estrelles Herbig Ae/Be mostren variabilitats de brillantor significatives.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estrella Herbig Ae/Be · Veure més »
Estrella intergalàctica
El cúmul de galàxies de la Verge, on es va descobrir el fenomen conegut com a estrelles intergalàctiques. Una estrella intergalàctica o estrella fugitiva o errant és una estrella que no pertany a cap galàxia.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estrella intergalàctica · Veure més »
Estrella K V
Un estel K V o estrella K V, també conegut com a nan taronja o estrella nana taronja és un estel de la seqüència principal de tipus espectral K i lluminositat de classe V. Aquests estels tenen una mida entre els nans vermells i els nans grocs anàlegs al Sol.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estrella K V · Veure més »
Estrella Lambda Boötis
Una estrella Lambda Boötis és un tipus d'estrella peculiar que presenta una inusual baixa abundància dels elements pesants, particularment els del pic del ferro (crom, magnesi, ferro, cobalt i níquel) en les seves capes externes, amb la clara excepció de carboni, nitrogen, oxigen i sofre.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estrella Lambda Boötis · Veure més »
Estrella múltiple
Una imatge artística de l'òrbita de HD 188753, un sistema estel·lar triple Una estrella múltiple és un sistema estel·lar que té tres o més estrelles que pareixen estar, vistes des de la Terra, molt a prop una de l'altra.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estrella múltiple · Veure més »
Estrella predegenerada
Un estel predegenerat o estel PG 1159 (estrella predegenerada o estrella PG 1159), és un estel amb una atmosfera deficient en hidrogen que està en transició entre ser l'estel central d'una nebulosa planetària i una nana blanca calent.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estrella predegenerada · Veure més »
Estrella preseqüència principal
classe homònima d'estrelles de pre-seqüència principal. Una estrella preseqüència principal (estrella o objecte PMS - acrònim de l'anglès pre-main sequence) és la fase de la formació estel·lar compresa entre l'estadi protoestrella i la seqüència principal.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estrella preseqüència principal · Veure més »
Estrella subgegant
Una estrella subgegant és una classe d'estrelles que són més brillants que el que és normal en el cas de les estrelles nanes de la seqüència principal de la mateixa classe espectral, però no tan brillants com les estrelles gegants.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estrella subgegant · Veure més »
Estrella subnana
Diagrama de Hertzsprung-Russell: abscisses: Tipus espectral Ordenades: Magnitud absoluta 0, Ia, Ib Supergegants. II Gegants lluminoses. III Gegants. IV subgegant. V Seqüència principal. '''VI subnana'''. VII Nanes blanques. Una estrella subnana o estel subnan és una estrella amb lluminositat classe VI en la classificació espectral de Yerkes.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estrella subnana · Veure més »
Estrella supergegant
En astronomia, una estrella supergegant és un tipus d'estrella molt voluminosa, devers 10 a 50 masses solars.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estrella supergegant · Veure més »
Estrella T Tauri
'''Estrella T Tauri''' amb un disc circumestel·lar (representació artística) Les estrelles T Tauri, o estels T Tauri, són un tipus d'estrelles variables irregulars anomenades a partir de l'objecte prototípic del grup, en aquest cas, l'estrella T Tauri.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estrella T Tauri · Veure més »
Estrella variable
Una estrella variable és una estrella la lluminositat de la qual varia considerablement al llarg del temps.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estrella variable · Veure més »
Estrella variable cataclísmica
Esquema d'un estel variable cataclísmic Una estrella variable cataclísmica o estel variable cataclísmic és un estel que experimenta increments sobtats de lluentor i després torna a un estat inactiu.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estrella variable cataclísmica · Veure més »
Estructura estel·lar
Corona # Taca solar # Granulació fotosfèrica # Protuberància solar Els models actuals sobre l'estructura estel·lar tracten de descriure amb cert detall l'estructura interna d'una estrella utilitzant la lluminositat i el color, d'aquesta manera aquests models permeten predir amb certa exactitud l'evolució futura de l'astre.
Nou!!: Resum d'astronomia і Estructura estel·lar · Veure més »
EUMETSAT
Seu central a Darmstadt, Alemanya EUMETSAT (European Organisation for the Exploitation of Meteorological Satellites, Organització Europea per a l'Explotació de Satèl·lits Meteorològics) és una organització intergovernamental formada l'any 1986 dedicada a establir, mantenir i explotar els sistemes europeus de satèl·lits meteorològics, i s'encarrega del seu llançament operativitat i del lliurament de les dades als usuaris finals.
Nou!!: Resum d'astronomia і EUMETSAT · Veure més »
Evolució
L'evolució és el procés segons el qual els caràcters hereditaris d'una població d'organismes canvien amb el pas de les generacions.
Nou!!: Resum d'astronomia і Evolució · Veure més »
Evolució estel·lar
En astronomia, es denomina evolució estel·lar la seqüència de canvis que una estrella experimenta al llarg de la seva existència.
Nou!!: Resum d'astronomia і Evolució estel·lar · Veure més »
Exoplanetologia
La exoplanetologia, o ciència exoplanetaria, és una ciència integrada relacionada amb l'estudi d'exoplanetes (planetes extrasolars).
Nou!!: Resum d'astronomia і Exoplanetologia · Veure més »
Fàcula
Les àrees brillants visibles a la imatge són ''fàcules'' Una fàcula (del llatí facula, ‘falla o torxa encesa’, plural faculae) és un terme que en astronomia i nomenclatura planetària s'usa per designar punts brillants a estrelles, planetes o al Sol.
Nou!!: Resum d'astronomia і Fàcula · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Resum d'astronomia і Física · Veure més »
Física solar
La física solar és una branca de l'astrofísica que s'especialitza en l'estudi i l'explicació de les dades referides al Sol.
Nou!!: Resum d'astronomia і Física solar · Veure més »
Felis (constel·lació)
Felis, (el gat), és una antiga constel·lació creada el 1.799 pel francès Joseph Jêrôme Lalanded'estels entre Antlia i Hydra; no obstant això no apareix sinó fins a l'atles de Bode Uranographia de 1801.
Nou!!: Resum d'astronomia і Felis (constel·lació) · Veure més »
Fenomen
Un fenomen (del grec φαινόμενoν, "aparença") és l'aspecte que ofereixen les coses captades pels nostres sentits: el primer contacte que tenim amb aquestes, que denominem "experiència".
Nou!!: Resum d'astronomia і Fenomen · Veure més »
Flaix de l'heli
El flaix de l'heli és una reacció nuclear de fusió descontrolada que té lloc en el nucli d'estrelles de baixa massa (entre 0,5 i 2, 25 masses solars) o en la superfície d'una nana blanca que està absorbint matèria.
Nou!!: Resum d'astronomia і Flaix de l'heli · Veure més »
Forat blanc
Diagrama de Kruskal, que mostra la regió de forat negre (zona blanca adjacent a la zona gris superior), la regió de forat blanc (zona blanca adjacent a la zona gris inferior), i les dues regions asintòticament planes en blanc, a esquerra i dreta, les quals descriuen el camp gravitatori al voltant d'un cos esfèric. Un forat blanc és un objecte celeste amb una densitat tal que deforma l'espai, però que a diferència del forat negre, deixa escapar matèria i energia en lloc d'absorbir-la.
Nou!!: Resum d'astronomia і Forat blanc · Veure més »
Forat coronal
A les zones A, les línies de camp són tancades i mantenen el plasma de la corona. A les zones B el plasma pot escapar al llargde les línies de camp magnètic. Aquestes zones són els forats coronals. Un forat coronal és una àrea de la corona solar més fosca, freda i amb un plasma de menor densitat que l'àrea que l'envolta.
Nou!!: Resum d'astronomia і Forat coronal · Veure més »
Forat de cuc
corbes temporals tancades En física, un forat de cuc, també conegut com un pont EPR.
Nou!!: Resum d'astronomia і Forat de cuc · Veure més »
Forat negre
El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.
Nou!!: Resum d'astronomia і Forat negre · Veure més »
Forat negre de Kerr-Newman
Un forat negre de Kerr-Newman o forat negre en rotació amb càrrega elèctrica és aquell que es defineix per tres paràmetres: la massa M, el moment angular J i la càrrega elèctrica Q. Aquesta solució va ser obtinguda en 1960 pels matemàtics Roy Kerr i Erza Newman a les equacions de camp de la relativitat per a objectes massius elèctricament carregats o amb conservació de moment angular.
Nou!!: Resum d'astronomia і Forat negre de Kerr-Newman · Veure més »
Forat negre estel·lar
Forat negre estel·lar Un forat negre estel·lar és un forat negre format pel col·lapse gravitatori d'una estrella massiva (20 o més masses solars, encara que la quantitat de massa que cal per formar-lo no ha estat encara determinada i depèn de molts paràmetres) al final de la seva vida.
Nou!!: Resum d'astronomia і Forat negre estel·lar · Veure més »
Forat negre extrem
En física teòrica, un forat negre extrem és un forat negre amb la massa mínima possible compatible amb la seva càrrega i moment angular.
Nou!!: Resum d'astronomia і Forat negre extrem · Veure més »
Forat negre microscòpic
Els forats negres microscòpics són forats negres minúsculs, també anomenats forats negres quàntics o mini forats negres, on els efectes de la mecànica quàntica tenen un paper important.
Nou!!: Resum d'astronomia і Forat negre microscòpic · Veure més »
Forat negre primordial
Un dibuix del concepte de forat negre fet per la NASA Un forat negre primordial és un tipus teòric de forat negre que es forma no pel col·lapse gravitatori d'una estrella sinó per l'extrema densitat de la matèria durant els primers temps de l'expansió de l'univers.
Nou!!: Resum d'astronomia і Forat negre primordial · Veure més »
Forat negre supermassiu
El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. Concepte artístic d'un forat negre supermassiu amb milions de bilions de cops la massa del Sol Un forat negre supermassiu és un forat negre amb una massa de l'ordre de milions o milers de milions de masses solars.
Nou!!: Resum d'astronomia і Forat negre supermassiu · Veure més »
Formació estel·lar
Pilars de gas molecular en la nebulosa de l'àguila. Algunes estrelles estan encara formant-se en el seu interior. La formació d'estrelles és el procés pel qual les parts denses del núvols moleculars col·lapsen en una bola de plasma per a formar una estrella.
Nou!!: Resum d'astronomia і Formació estel·lar · Veure més »
Formació i evolució de les galàxies
galàxia Lenticular La formació de galàxies és una de les àrees d'investigació més actives de l'astrofísica i, en aquest sentit, també s'aplica a levolució de les galàxies.
Nou!!: Resum d'astronomia і Formació i evolució de les galàxies · Veure més »
Formació i evolució del sistema solar
Creació artística d'un disc protoplanetari Les teories pel que fa a la formació i evolució del sistema solar són complexes i variades, i en la seva elaboració involucren diverses disciplines científiques com l'astronomia, la física, la geologia i la ciència planetària.
Nou!!: Resum d'astronomia і Formació i evolució del sistema solar · Veure més »
Fotometria
Fotòmetre espacial de la missió Kepler La fotometria és una tècnica utilitzada en astronomia per a mesurar el flux o la intensitat de la radiació electromagnètica de diferents astres: estrelles, planetes, satèl·lits, asteroides, cometes, etc.
Nou!!: Resum d'astronomia і Fotometria · Veure més »
Fotosfera
La fotosfera és la zona des de la qual s'emet pràcticament tota la llum visible del Sol i es considera com la «superfície» solar, la qual, vista amb el telescopi, es presenta formada per grànuls brillants que es projecten sobre un fons més fosc.
Nou!!: Resum d'astronomia і Fotosfera · Veure més »
Frederici Honores
Frederici Honores, també anomenada Gloria Frederici o Honors Friderici, va ser una constel·lació creada per l'astrònom alemany Johann Elert Bode entre 1.787 i 1.790 per honorar Frederic el Gran, rei de Prússia, qui havia mort en 1.786.
Nou!!: Resum d'astronomia і Frederici Honores · Veure més »
Friedrich Bessel
Friedrich Wilhelm Bessel (Minden, Prússia, 22 de juliol de 1784 - Konigsberg, 17 de març de 1846), fou un matemàtic i astrònom alemany, sistematitzador de les funcions de Bessel (les quals, malgrat el seu nom, van ser descobertes per Daniel Bernoulli).
Nou!!: Resum d'astronomia і Friedrich Bessel · Veure més »
Fusor (astronomia)
Un fusor és un terme proposat per Gibor Basri, professor Universitat de Califòrnia, Berkeley, per ajudar a aclarir la nomenclatura dels cossos celestes.
Nou!!: Resum d'astronomia і Fusor (astronomia) · Veure més »
Galàxia
anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.
Nou!!: Resum d'astronomia і Galàxia · Veure més »
Galàxia activa
Un nucli de galàxia actiu (AGN per les sigles en anglès) és una regió compacta al centre d'una galàxia que té una lluminositat més alta del normal en alguns o tots els espectres electromagnètics (en la longitud d'ona de ràdio, infraroig, òptic, ultraviolat, raigs X i/o raigs gamma).
Nou!!: Resum d'astronomia і Galàxia activa · Veure més »
Galàxia d'Andròmeda
La galàxia d'Andròmeda, Messier 31, M31 o NGC 224, és una galàxia espiral gegant catalogada per Charles Messier el 1764.
Nou!!: Resum d'astronomia і Galàxia d'Andròmeda · Veure més »
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.
Nou!!: Resum d'astronomia і Galileo Galilei · Veure més »
Gallus (constel·lació)
Gallus, (el Gall), és una antiga constel·lació introduïda pel teòleg holandès Petrus Plancius i va aparèixer per primera vegada en el seu globus celeste de 1.612.
Nou!!: Resum d'astronomia і Gallus (constel·lació) · Veure més »
Gegant blau
Comparació de Bellatrix (un gegant blau, dalt a l'esquerra), Algol (β Per) (gegant carabassa), el Sol (al centre) i altres objectes. En astronomia, es denomina gegant blau un estel de tipus espectral O o B i de classe de lluminositat III (gegants).
Nou!!: Resum d'astronomia і Gegant blau · Veure més »
Gegant roig
Comparació entre un gegant roig, un estel carabassa i el nostre Sol En astronomia, un gegant roig és un estel gegant que ha evolucionat sortint de la seqüència principal.
Nou!!: Resum d'astronomia і Gegant roig · Veure més »
George Ellery Hale
George Ellery Hale (Chicago, Illinois, 29 de juny de 1868 – Pasadena, Califòrnia, 21 de febrer de 1938) va ser un astrònom estatunidenc, especialista del Sol.
Nou!!: Resum d'astronomia і George Ellery Hale · Veure més »
Gerard Kuiper
Gerard Peter Kuiper, nascut Gerrit Pieter Kuiper (Harenkarspel, Holanda Septentrional, 7 de desembre de 1905-i mort a Ciutat de Mèxic el 23 de desembre de 1973) va ser un astrònom d'origen neerlandès nacionalitzat estatunidenc.
Nou!!: Resum d'astronomia і Gerard Kuiper · Veure més »
Glòbul de Bok
WFPC2 del telescopi espacial Hubble. Un glòbul de Bok és un núvol fosc de pols i gas dens en el que a vegades es produeix formació estel·lar.
Nou!!: Resum d'astronomia і Glòbul de Bok · Veure més »
Globus Aerostaticus
Globus Aerostaticus, el globus aerostàtic, és una minsa constel·lació creada per Joseph Lalande el 1.798 en honor del globus d'aire calent, que es considera un avançament científic de l'època.
Nou!!: Resum d'astronomia і Globus Aerostaticus · Veure més »
Grans estructures galàctiques
Supercúmul Coma Un supercúmul és un gran grup de cúmuls o grups galàctics més petits.
Nou!!: Resum d'astronomia і Grans estructures galàctiques · Veure més »
Granulació fotosfèrica
La granulació fotosfèrica és l'aspecte que presenta la «superfície» solar (anomenada fotosfera), formada per un gran nombre de grànuls brillants en moviment.
Nou!!: Resum d'astronomia і Granulació fotosfèrica · Veure més »
Gravastar
En astrofísica, la teoria de gravastar (acrònim de l'anglès GRAvitational VAcuum STAR, estrella de buit gravitacional) és una proposta feta per Pawel Mazur i Emil Mottola per reemplaçar la teoria que prediu l'existència de forats negres.
Nou!!: Resum d'astronomia і Gravastar · Veure més »
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Nou!!: Resum d'astronomia і Gravetat · Veure més »
Gravitó
El gravitó és bosó intermediari hipotètic, una partícula elemental que permetria de quantitzar la força gravitatòria de la mateixa manera que els fotons ho fan amb l'electromagnètica, els bosons ''W'' i ''Z'' per a la nuclear feble, i els gluons per a la nuclear forta.
Nou!!: Resum d'astronomia і Gravitó · Veure més »
Harlow Shapley
fou un astrònom estatunidenc.
Nou!!: Resum d'astronomia і Harlow Shapley · Veure més »
Haumea
Haumea (designat pel Minor Planet Center (MPC) com a (136108) Haumea; símbol: 🝻) és un planeta nan situat més enllà de l'òrbita de Neptú, del cinturó de Kuiper, descobert el 2004 i també el 2005.
Nou!!: Resum d'astronomia і Haumea · Veure més »
Hawaii
Hawaii constitueix cronològicament el 50è estat dels Estats Units d'Amèrica, i en el cens de l'any 2000 tenia una població d'1.211.537 habitants.
Nou!!: Resum d'astronomia і Hawaii · Veure més »
Heliofunda
La situació dels Voyager 1 i 2 el 2005 L'heliofundaTERMCAT.
Nou!!: Resum d'astronomia і Heliofunda · Veure més »
Heliopausa
L''''heliopausa''' és el límit entre l'heliosfera i la matèria interestel·lar que es troba a l'exterior del sistema solar. A mesura que el vent solar s'apropa a l'heliopausa, es desaccelera súbitament, i forma una ona de xoc que rep el nom de ''front de xoc de terminació'' En astronomia, l'heliopausa és el punt en què el vent solar és desaccelerat sobtadament per la matèria interestel·lar.
Nou!!: Resum d'astronomia і Heliopausa · Veure més »
Heliosfera
Esquema amb els trets principals de l'heliosfera L'heliosfera és una bombolla que el vent solar produeix a l'espai.
Nou!!: Resum d'astronomia і Heliosfera · Veure més »
Heliosismologia
Imatge generada per ordinador que mostra les oscil·lacions acústiques d'un modo-p del Sol tant al seu interior com a la superfície. Aquest mode es caracteritza pels números l.
Nou!!: Resum d'astronomia і Heliosismologia · Veure més »
Henrietta Swan Leavitt
va ser una astrònoma estatunidenca que va establir i caracteritzar la relació període-luminositat de les variables cefeides.
Nou!!: Resum d'astronomia і Henrietta Swan Leavitt · Veure més »
Henry Draper Catalogue
El Henry Draper Catalogue (HD) és un catàleg estel·lar amb dades astromètriques i espectroscòpiques de més de 225.000 estrelles.
Nou!!: Resum d'astronomia і Henry Draper Catalogue · Veure més »
Henry Norris Russell
fou un astrònom americà.
Nou!!: Resum d'astronomia і Henry Norris Russell · Veure més »
High-Z Supernova Search Team
Proposta original d'ús (1994) del telescopi del Observatori Interamericà de Cerro Tololo que va iniciar l'Equip High-Z.El High-Z Supernova Search Team (Equip de Recerca de Supernoves a Gran Z, on 'Z' indica el desplaçament cap al roig) fou una col·laboració internacional experimental de cosmologia que va utilitzar supernoves de tipus Ia per a estudiar l'expansió de l'univers.
Nou!!: Resum d'astronomia і High-Z Supernova Search Team · Veure més »
Hipernova
Eta Carinae, en la constel·lació de la Quilla, és una de les candidates més properes a futura hipernova Una hipernova és un tipus teòric de supernova que es produiria en una estrella excepcionalment gran que es col·lapsaria al final de la seva vida.
Nou!!: Resum d'astronomia і Hipernova · Veure més »
Història de l'astronomia
Eclipsi solar de 2010 La història de l'astronomia relata l'evolució d'aquesta ciència, considerada la més antiga de les ciències naturals.
Nou!!: Resum d'astronomia і Història de l'astronomia · Veure més »
Història del telescopi
Ocular d'un telescopi galileà (c. 1620) Leviatan de Parsonstown (1869) Observatori Paranal Telescopi espacial Hubble La història del telescopi com a instrument científic que ha contribuït decisivament a modelar la imatge que avui es té de l'Univers, es va iniciar cap al 1609, quan Galileo Galilei va dirigir per primera vegada les seves ulleres cap al cel.
Nou!!: Resum d'astronomia і Història del telescopi · Veure més »
Horitzó d'esdeveniments
Un horitzó d'esdeveniments és una frontera en l'espaitemps per a un observador determinat, més enllà de la qual cap informació, llum inclosa, pot arribar-hi.
Nou!!: Resum d'astronomia і Horitzó d'esdeveniments · Veure més »
Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial d'Espanya
El Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial «Esteban Terradas», (INTA, en català Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial Esteve Terradas) és un organisme públic espanyol dependent del Ministeri de Defensa i adscrit a la Secretaria d'Estat de Defensa (SEDEF) encarregat de projectes d'investigació espacial i aeronàutica, fundat en 1942 per Esteve Terradas i Illa i Felipe Lafita Babío, enginyer naval, industrial i aeronàutic.
Nou!!: Resum d'astronomia і Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial d'Espanya · Veure més »
Institut Rus de Recerca Espacial
LInstitut Rus de Recerca Espacial (Институт космическихисследований Российской Академии Наук, Institut d'Investigacions Espacials de l'Acadèmia de Ciències Russa Rus abreujat: ИКИ РАН, IKI RAN) és l'organització líder de l'Acadèmia Russa de les Ciències en l'exploració de l'espai en benefici de la ciència bàsica.
Nou!!: Resum d'astronomia і Institut Rus de Recerca Espacial · Veure més »
Interkosmos
Escut del programa Participants Interkosmos (en rus: Интеркосмос) fou un programa espacial dirigit per l'Acadèmia de Ciències de l'URSS dissenyat per a donar accés a missions espacials tripulades i no tripulades a les nacions aliades de la Unió Soviètica.
Nou!!: Resum d'astronomia і Interkosmos · Veure més »
Intersputnik
Logotip de Intersputnik LOrganització Internacional de Telecomunicacions Espacials Intersputnik (en rus: Международная организация космической связи Интерспутник o bé Интерспутник), conegut senzillament com a Intersputnik, és una organització internacional de serveis de comunicacions per satèl·lit creada el 15 de novembre de 1971, a Moscou per la Unió Soviètica juntament amb un grup de vuit anteriors estats socialistes (Polònia, Txecoslovàquia, Alemanya Oriental, Hongria, Romania, Bulgària, Mongòlia, i Cuba).
Nou!!: Resum d'astronomia і Intersputnik · Veure més »
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Nou!!: Resum d'astronomia і Isaac Newton · Veure més »
Jacobus Kapteyn
va ser un astrònom neerlandès conegut pels seus estudis de la Via Làctia i per descobrir la primera evidència de la seva rotació.
Nou!!: Resum d'astronomia і Jacobus Kapteyn · Veure més »
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Nou!!: Resum d'astronomia і Júpiter (planeta) · Veure més »
Johannes Kepler
Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.
Nou!!: Resum d'astronomia і Johannes Kepler · Veure més »
Jordanus (constel·lació)
Jordanus o Fluvius Jordanus, el riu Jordà, va ser una constel·lació creada per Petrus Plancius en la seva esfera celeste de 1.612.
Nou!!: Resum d'astronomia і Jordanus (constel·lació) · Veure més »
Korea Aerospace Research Institute
LInstitut de Recerca Aeroespacial de Corea (en anglès: Korea Aerospace Research Institute) (KARI) és l'agència espacial i aeronàutica de Corea del Sud.
Nou!!: Resum d'astronomia і Korea Aerospace Research Institute · Veure més »
Límit d'Eddington
η Carinae pot ser el resultat d'un traspàs del límit d'Eddington El límit d'Eddington, o lluminositat d'Eddington, és un valor màxim de lluminositat què pot passar a través d'una capa de gas en equilibri hidroestàtic, suposant una simetria esfèrica.
Nou!!: Resum d'astronomia і Límit d'Eddington · Veure més »
Límit de Hayashi
pistes de Hayashi de les estrelles de massa diferent:resaltant la "regió prohibida" de Hayashi. El límit d Hayashi és un concepte astrofísic, aplicat per Chushiro Hayashi sobretot a les estrelles, que defineix una limitació del radi per a una massa donada: una estrella que es troba en un estadi perfecte d'equilibri hidroestàtic; condició en la qual la força de gravetat és contrarestada per la pressió de radiació del plasma; no pot excedir el radi imposat pel límit Hayashi.
Nou!!: Resum d'astronomia і Límit de Hayashi · Veure més »
Límit de Tolman-Oppenheimer-Volkoff
En astrofísica, el límit de Tolman-Oppenheimer-Volkoff, representa la massa teòrica màxima que pot assolir una estrella de neutrons; més enllà d'aquest valor, l'objecte s'esfondra llavors en forat negre.
Nou!!: Resum d'astronomia і Límit de Tolman-Oppenheimer-Volkoff · Veure més »
Lent gravitatòria
Esquema d'una lent gravitatòria. Efecte de la lent gravitatòria a l'observar el cúmul de galàxies Abell 1689. Imatge del telescopi espacial Hubble. (Amplieu la imatge per observar millor l'efecte). Es parla de lent gravitatòria quan un objecte massiu (galàxia, cúmul de galàxies) produeix una curvatura local de l'espaitemps, la qual cosa produeix un efecte de deflexió dels raigs lluminosos.
Nou!!: Resum d'astronomia і Lent gravitatòria · Veure més »
Lleis de Kepler
Els temps d'òrbita totals pels planetes 1 i 2 segueixen la proporció \left(\fraca_1a_2\right)^\frac32. En astronomia, les lleis de Kepler són tres lleis científiques que descriuen el moviment dels planetes al voltant del Sol.
Nou!!: Resum d'astronomia і Lleis de Kepler · Veure més »
Llista d'agències espacials
Això és una llista de les agències estatals que participen en activitats relacionades amb l'espai exterior i l'exploració espacial.
Nou!!: Resum d'astronomia і Llista d'agències espacials · Veure més »
Llista d'asteroides
Aquesta és una llista per a planetes menors numerats, que componen el catàleg d'asteroides del Minor Planet Center (MPC, Centre de Planetes Menors), de la divisió F de la Unió Astronòmica Internacional, agrupats en taules.
Nou!!: Resum d'astronomia і Llista d'asteroides · Veure més »
Llista d'estrelles més properes
Aquesta llista d'estrelles més properes a la Terra està ordenada per distància creixent.
Nou!!: Resum d'astronomia і Llista d'estrelles més properes · Veure més »
Llista de nebuloses planetàries
Aquesta és una llista de nebuloses planetàries.
Nou!!: Resum d'astronomia і Llista de nebuloses planetàries · Veure més »
Llista de planetes extrasolars
A continuació es presenta una llista de les estrelles amb planetes extrasolars confirmats.
Nou!!: Resum d'astronomia і Llista de planetes extrasolars · Veure més »
Llista de romanents dels supernova
Aquesta és una llista dels romanents de supernova observades.
Nou!!: Resum d'astronomia і Llista de romanents dels supernova · Veure més »
Llista dels estels més brillants
El que segueix és una llista dels estels més brillants fins a una magnitud de +2,5, determinada per les seves magnituds aparents màximes, totals o combinades vistes des de la Terra.
Nou!!: Resum d'astronomia і Llista dels estels més brillants · Veure més »
Lluminositat
La lluminositat o brillantor és la quantitat de flux lluminós que emet una font de llum en una direcció, en una unitat d'angle sòlid.
Nou!!: Resum d'astronomia і Lluminositat · Veure més »
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Nou!!: Resum d'astronomia і Lluna · Veure més »
Magnetar
Un magnetar o magnetoestrella és una estrella de neutrons alimentada amb un camp magnètic extremadament fort.
Nou!!: Resum d'astronomia і Magnetar · Veure més »
Magnetosfera
vents solars bufen de esquerra a dreta. Una magnetosfera és una regió al voltant d'un objecte astronòmic on el seu camp magnètic actua com escut modificant o organitzant les partícules carregades d'alta energia procedents del Sol.
Nou!!: Resum d'astronomia і Magnetosfera · Veure més »
Magnitud (astronomia)
En astronomia, la magnitud és la mesura de la lluentor d'un estel.
Nou!!: Resum d'astronomia і Magnitud (astronomia) · Veure més »
Magnitud absoluta
La magnitud absoluta, de símbol M, és una mesura de la brillantor intrínseca d'un astre, correspon a la magnitud aparent que tindria si estigués situat a una distància de 10 parsecs de la Terra, equivalent aproximadament a 32,6 anys llum.
Nou!!: Resum d'astronomia і Magnitud absoluta · Veure més »
Magnitud aparent
La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.
Nou!!: Resum d'astronomia і Magnitud aparent · Veure més »
Magnitud fotogràfica
Abans de l'existència del fotòmetre capaç de mesura acuradament la lluentor dels objectes astronòmics, la magnitud aparent d'un objecte s'obtenia a prenent una fotografia amb una càmera.
Nou!!: Resum d'astronomia і Magnitud fotogràfica · Veure més »
Makemake (planeta nan)
(136472) Makemake (símbol: 🝼) és un gran objecte del cinturó de Kuiper descobert el 31 de març de 2005 per l'equip de Michael Brown utilitzant el telescopi Samuel Oschin des de l'observatori Palomar.
Nou!!: Resum d'astronomia і Makemake (planeta nan) · Veure més »
Marea
Diferència entre marea baixa i marea alta al port de l'illa Ré, al golf de Biscaia Mecanisme de les marees La marea és el moviment cíclic de nivell del mar i els oceans, acompanyat per un moviment ascendent (flux) i descendent (reflux).
Nou!!: Resum d'astronomia і Marea · Veure més »
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Nou!!: Resum d'astronomia і Mart (planeta) · Veure més »
Massa solar
La massa solar és una unitat de mesura de massa que equival a la massa del Sol, i que val 1,9885·10³⁰ kg.
Nou!!: Resum d'astronomia і Massa solar · Veure més »
Matèria fosca
En cosmologia, la matèria fosca és un tipus de matèria hipotètica, de composició desconeguda, que no interacciona amb la radiació electromagnètica, però la presència de la qual es pot inferir a partir dels efectes gravitatoris sobre galàxies.
Nou!!: Resum d'astronomia і Matèria fosca · Veure més »
Màxim solar
El màxim solar és un període de gran activitat solar en el cicle solar del Sol.
Nou!!: Resum d'astronomia і Màxim solar · Veure més »
Mètode científic
El mètode científic és un conjunt de tècniques utilitzades per investigar fenòmens, adquirir nous coneixements, o corregir i integrar coneixements previs.
Nou!!: Resum d'astronomia і Mètode científic · Veure més »
Mètode empíric
El mètode empíric-analític o mètode empíric és un model d'investigació científica, que es basa en la lògica empírica i que juntament amb el mètode fenomenològic és el més utilitzat en el camp de les ciències socials i en les ciències descriptives.
Nou!!: Resum d'astronomia і Mètode empíric · Veure més »
Mètrica de Kerr
La mètrica de Kerr (o buit de Kerr) és una solució exacta de les equacions de camp d'Einstein que descriu la geometria de l'espaitemps al voltant d'un objecte massiu en rotació i sense càrrega (com, per exemple, un forat negre en rotació).
Nou!!: Resum d'astronomia і Mètrica de Kerr · Veure més »
Mètrica de Schwarzschild
La mètrica de Schwarzschild (o solució de Schwarzschild o buit de Schwarzschild) és una solució exacta de les equacions de camp d'Einstein que descriu l'espaitemps al voltant d'un cos massiu esfèric sense rotació i sense càrrega elèctrica neta, com una estrella, planeta o forat negre sense moviment de rotació.
Nou!!: Resum d'astronomia і Mètrica de Schwarzschild · Veure més »
Mínim solar
Tres cicles solars recents El mínim solar és el període de menys activitat solar en el cicle solar del Sol.
Nou!!: Resum d'astronomia і Mínim solar · Veure més »
Mecanisme de Kelvin-Helmholtz
El mecanisme de Kelvin–Helmholtz és un procés astronòmic que es produeix quan la superfície d'una estrella o un planeta es refreda.
Nou!!: Resum d'astronomia і Mecanisme de Kelvin-Helmholtz · Veure més »
Medi interestel·lar
El medi interestel·lar (MIE) és el gas i la pols còsmica que omplen l'espai interestel·lar.
Nou!!: Resum d'astronomia і Medi interestel·lar · Veure més »
Mercuri (planeta)
Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.
Nou!!: Resum d'astronomia і Mercuri (planeta) · Veure més »
Metal·licitat
Es diu metal·licitat d'un estel, o d'un medi, al seu contingut en elements pesants, és a dir, convencionalment, elements de massa atòmica igual o superior a la del carboni.
Nou!!: Resum d'astronomia і Metal·licitat · Veure més »
Meteoroide
meteor i meteorit. Il·lustració animada de les diferents fases en què un meteoroide entra a l'atmosfera i és visible com un meteor i afecta la superfície de la Terra en forma de meteorit Un meteoroide (del llatí meteōrus, i aquest del grec, 'elevat en l'aire') és un fragment de roca relativament petit, entre 100 µm i 10 m, segons la Royal Astronomical Society (altres fonts estableixen límits diferents), que es troba en l'espai.
Nou!!: Resum d'astronomia і Meteoroide · Veure més »
Meteorologia
Mapa de temperatures a les 08:16 UTC del 15 de febrer del 2005 La meteorologia és la ciència que tracta l'estat del temps i dels meteors en l'atmosfera de la Terra.
Nou!!: Resum d'astronomia і Meteorologia · Veure més »
Microturbulència
Una Microturbulència és una forma de turbulència que varia en escales de distància petites (les escales de distància grans es coneixen com a macroturbulències.).
Nou!!: Resum d'astronomia і Microturbulència · Veure més »
Model heliocèntric
El model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios.
Nou!!: Resum d'astronomia і Model heliocèntric · Veure més »
Model solar estàndard
El model solar estàndard (MSS) és actualment el model més acceptat per a la descripció física del Sol.
Nou!!: Resum d'astronomia і Model solar estàndard · Veure més »
Moviment
Mà movent-se ràpidament El moviment és un desplaçament en què es canvia de posició (desplaçament) o d'orientació (rotació).
Nou!!: Resum d'astronomia і Moviment · Veure més »
Moviment propi
arc segons per any. En astronomia, s'anomena moviment propi el moviment aparent de les estrelles sobre l'esfera celeste.
Nou!!: Resum d'astronomia і Moviment propi · Veure més »
Musca Borealis
Musca Borealis, la Mosca Boreal, va ser una petita i feble constel·lació situada entre Àries, Triangle i Perseu.
Nou!!: Resum d'astronomia і Musca Borealis · Veure més »
Nan blau (etapa de nan roig)
Un estel nan blau o estrella nana blava és una hipotètica Classe d'estel que es forma quan un estel nan roig exhaureix la major part del seu hidrogen.
Nou!!: Resum d'astronomia і Nan blau (etapa de nan roig) · Veure més »
Nana blanca
Comparació entre la nana blanca IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nana blanca té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Una nana blanca és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.
Nou!!: Resum d'astronomia і Nana blanca · Veure més »
Nana blanca polsant
Una nana blanca polsant és una estrella nana blanca amb lluminositat variable degut a polsacions d'ona de gravetat no radials dins d'ella mateixa.
Nou!!: Resum d'astronomia і Nana blanca polsant · Veure més »
Nana groga
El Sol és un exemple de '''nana groga''' Una nana groga és una estrella de la seqüència principal de color groc amb una massa d'entre 1 M☉ i 1.4 M☉.
Nou!!: Resum d'astronomia і Nana groga · Veure més »
Nana marró
Les nanes marrons són objectes substel·lars que, tot i que són més massius que els planetes gegants gasosos més massius, (a diferència d'una estel de seqüència principal), no són prou massius per mantenir la fusió nuclear d'hidrogen ordinari (1H) en heli en els seus nuclis.
Nou!!: Resum d'astronomia і Nana marró · Veure més »
Nana negra
Una nana negra és una hipotètica nana blanca tan vella i freda que ja no emet calor ni llum.
Nou!!: Resum d'astronomia і Nana negra · Veure més »
Nana roja
Una nana roja és un tipus d'estrella caracteritzada per ser petita i relativament freda, situada a l'extrem inferior dret de la seqüència principal i de tipus espectral K o M. La majoria d'estrelles són nanes roges i tenen un diàmetre i una massa inferior a un terç del Sol (si tenen masses menors a 0,08 masses solars, ja es consideren nanes marrons) i una temperatura superficial inferior a 3.500 K. A causa del baix ritme al què cremen el seu hidrogen, les nanes roges tenen vides molt llargues.
Nou!!: Resum d'astronomia і Nana roja · Veure més »
NASA
La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.
Nou!!: Resum d'astronomia і NASA · Veure més »
Natura
La natura, naturalesa o naturalea inclou tot allò físic que existeix en l'Univers, i que no és artificial o imaginat.
Nou!!: Resum d'astronomia і Natura · Veure més »
Nau Argo
La Nau Argos (Johannes Hevelius, ''Uranometria'') La Nau Argo (Argo Navis) va ser una extensa constel·lació en l'hemisferi sud celeste, que representava Argo, el navili en què, segons la mitologia grega, van viatjar Jasó i els Argonautes.
Nou!!: Resum d'astronomia і Nau Argo · Veure més »
Núvol d'Oort
Visió artística del '''núvol d'Oort'''. La regió central més densa seria el núvol d'Oort intern. En la imatge ampliada, el cinturó de Kuiper, les òrbites dels planetes i el Sol. El núvol d'Oort (pronunciat i que porta el nom de l'astrònom neerlandès Jan Oort), també anomenat núvol d'Öpik-Oort, és un hipotètic conjunt en forma esfèrica d'objectes sòlids congelats al límit més exterior del sistema solar.
Nou!!: Resum d'astronomia і Núvol d'Oort · Veure més »
Núvol de Hills
Imatge artística del núvol de Öort, el Núvol i Hills i el Cinturó de Kuiper. El núvol de Hills, també anomenat núvol d'Oort interior i núvol Interior és, en astronomia, un vast i esfèric cos hipotètic interior en la Núvol d'Oort, la vora exterior del qual es localitza a una distància de 2 a 3×104 ua del Sol, i la vora interior del qual, no tan definit, està hipotèticament localitzat dins les 100 i les 3000 ua, molt més enllà de planetes i òrbites d'objectes del cinturó de Kuiper, però les distàncies podrien ser molt majors.
Nou!!: Resum d'astronomia і Núvol de Hills · Veure més »
Núvol molecular
En uns pocs milions d'anys la llum de les estrelles brillants dispersarà aquest núvol de gas i pols. El núvol s'ha trencat de la nebulosa de la Quilla. Es poden veure estrelles noves a les proximitats, les seves imatges es troben envermellides per la llum blava dispersada per la pols. Imatge del telescopi espacial Hubble presa al 1999 Un núvol molecular, també conegut com a viver estel·lar si hi ha formació estel·lar al seu interior, és un tipus de núvol interestel·lar en què la seva densitat i mida permet la formació de molècules, majoritàriament hidrogen molecular (H₂).
Nou!!: Resum d'astronomia і Núvol molecular · Veure més »
Núvols de Magalhães
Els Núvols de Magalhães són dues galàxies nanes irregulars visibles des de l'hemisferi sud.
Nou!!: Resum d'astronomia і Núvols de Magalhães · Veure més »
Nebulosa
Nebulosa de Nord-amèrica Les nebuloses són aglutinacions de gas i pols interestel·lar.
Nou!!: Resum d'astronomia і Nebulosa · Veure més »
Nebulosa d'Orió
La nebulosa d'Orió (Messier 42,M42, or NGC 1976) és una nebulosa difusa situada al sud del cinturó d'Orió.
Nou!!: Resum d'astronomia і Nebulosa d'Orió · Veure més »
Nebulosa del Cranc
La nebulosa del Cranc (coneguda igualment com a M1, NGC 1952, Taurus A i Taurus X-1) és un romanent de supernova de tipus nebulosa de vent de púlsar.
Nou!!: Resum d'astronomia і Nebulosa del Cranc · Veure més »
Nebulosa planetària
Aquesta animació accelerada mostra el col·lapse d'una gegant vermella amb l'ejecció de material formant l'embolcall de la nebulosa planetària i la formació d'una nana blanca. Una nebulosa planetària és una nebulosa d'emissió formada per gas incandescent i plasma ionitzat en expansió expulsat durant la fase de branca asimptòtica de les gegants, és a dir, un objecte astronòmic gasós format a partir de l'expulsió de les capes externes d'una estrella de massa baixa o intermèdia durant l'etapa final de la seva vida.
Nou!!: Resum d'astronomia і Nebulosa planetària · Veure més »
Nebulosa protoplanetària
Cygnus Una nebulosa protoplanetària és un objecte astronòmic corresponent a l'episodi de curta durada en ràpida evolució estel·lar d'una estrella entre els darrers estadis de la frase de la branca asimptòtica de les gegants la fase de nebulosa planetària posterior.
Nou!!: Resum d'astronomia і Nebulosa protoplanetària · Veure més »
Neptú (planeta)
Neptú és el vuitè i últim planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Nou!!: Resum d'astronomia і Neptú (planeta) · Veure més »
Neutrí
El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que tenen una massa molt petita i un espín 1/2.
Nou!!: Resum d'astronomia і Neutrí · Veure més »
New General Catalogue
El New General Catalogue (en català, «Nou catàleg general»), també conegut amb les sigles NGC, és com es coneix el New General Catalogue of Nebulae and Clusters of Stars (o «Nou catàleg general de nebuloses i cúmuls d'estrelles»), i és el catàleg d'objectes astronòmics del cel profund més conegut dins l'astronomia amateur.
Nou!!: Resum d'astronomia і New General Catalogue · Veure més »
Nicolau Copèrnic
fou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí).
Nou!!: Resum d'astronomia і Nicolau Copèrnic · Veure més »
Nombre de Wolf
El nombre de Wolf (també conegut com el nombre relatiu de taques solars o nombre de Zuric) és una quantitat que mesura el nombre i la grandària de les taques solars.
Nou!!: Resum d'astronomia і Nombre de Wolf · Veure més »
Nomenclatura estel·lar
La nomenclatura estel·lar és competència de la Unió Astronòmica Internacional (UAI), l'autoritat internacional reconeguda per assignar noms a les estrelles i altres objectes astronòmics.
Nou!!: Resum d'astronomia і Nomenclatura estel·lar · Veure més »
Nova
Una nova és una explosió termonuclear a la superfície d'una nana blanca, causada per l'acreció d'hidrogen.
Nou!!: Resum d'astronomia і Nova · Veure més »
Nova lluminosa vermella
V838 Monocerotis, arquetip de nova lluminosa vermella Una nova lluminosa vermella és una explosió estel·lar possiblement produïda per la unió de dues estrelles.
Nou!!: Resum d'astronomia і Nova lluminosa vermella · Veure més »
Nova nana
Imatge de Z Camelopardalis a l'ultraviolat. Una nova nana és un tipus d'estrella variable cataclísmica http://www.sai.msu.su/groups/cluster/gcvs/gcvs/iii/vartype.txt que augmenta la seva brillantor de manera abrupta i impredictible en un factor d'entre 5 i 250 (de 2 a 6 magnituds).
Nou!!: Resum d'astronomia і Nova nana · Veure més »
Nucleosíntesi de les supernoves
l'observatori de raigs X Chandra La nucleosíntesi de les supernoves fa referència a la producció de nous elements químics dins de les supernoves.
Nou!!: Resum d'astronomia і Nucleosíntesi de les supernoves · Veure més »
Nucleosíntesi estel·lar
La nucleosíntesi estel·lar és el conjunt de reaccions nuclears que tenen lloc en les estrelles per a fabricar elements més pesats.
Nou!!: Resum d'astronomia і Nucleosíntesi estel·lar · Veure més »
Nucli solar
L'estructura del Sol El nucli solar és la part del Sol que s'estén des del centre fins a 0,2 radis solars.
Nou!!: Resum d'astronomia і Nucli solar · Veure més »
Nutació
Rotació (verd), precessió (blau) i nutació (vermell) de la Terra La nutació és una lleugera oscil·lació (com un moviment de caboteig) de l'eix de rotació d'un planeta.
Nou!!: Resum d'astronomia і Nutació · Veure més »
Objecte astronòmic
Un objecte astronòmic és una entitat física significativa, una associació o estructura que la ciència ha confirmat que existeix en l'univers.
Nou!!: Resum d'astronomia і Objecte astronòmic · Veure més »
Objecte clàssic del cinturó de Kuiper
Un objecte clàssic del cinturó de Kuiper és un objecte del cinturó de Kuiper que orbita a més de 41 ua del Sol i no presenta ressonàncies orbitals amb els planetes exteriors del sistema solar.
Nou!!: Resum d'astronomia і Objecte clàssic del cinturó de Kuiper · Veure més »
Objecte de Herbig-Haro
Els objectes de Herbig-Haro (HH) són una categoria de nebuloses d'emissió dèbilment lluminoses, visibles a l'interior o a les vores de les regions formadores d'estrelles.
Nou!!: Resum d'astronomia і Objecte de Herbig-Haro · Veure més »
Objecte estel·lar jove
Un objecte estel·lar jove és un estel en els primers estadis d'evolució.
Nou!!: Resum d'astronomia і Objecte estel·lar jove · Veure més »
Objecte eternament col·lapsant
Un objecte eternament col·lapsant (també coneguts per les sigles en anglès ECO), és una hipotètica estrella compacta tan calenta que la seva radiació l'ajudaria a romandre així a pesar de la intensa atracció de la gravetat, en ser tan compactes, els ECOs imitarien els forats negres matemàtics, i serien un proposta alternativa als forats negres, fou proposada per Abhas Mitra el 1998.
Nou!!: Resum d'astronomia і Objecte eternament col·lapsant · Veure més »
Objecte proper a la Terra
L'asteroide (4179) Toutatis és un objecte potecialment perillós que passà a 2,3 distàncies lunars L'asteroide Toutatis vist des de l'observatori Paranal Un objecte proper a la Terra, també conegut com a NEO (Near Earth Object), és un objecte del Sistema solar, l'òrbita del qual el porta molt a prop de la Terra.
Nou!!: Resum d'astronomia і Objecte proper a la Terra · Veure més »
Objecte transneptunià
Un objecte transneptunià és qualsevol objecte del sistema solar que orbita el Sol a una distància mitjana més gran que la del planeta Neptú (30 ua).
Nou!!: Resum d'astronomia і Objecte transneptunià · Veure més »
Observatori W. M. Keck
Lobservatori W. M. Keck és un observatori astronòmic situat a una altitud de 4.145 msnm prop del cim del Mauna Kea a Hawaii.
Nou!!: Resum d'astronomia і Observatori W. M. Keck · Veure més »
Ona de Moreton
Tsunami solar Una ona de Moreton és la petjada cromosfèrica deixada per una ona de xoc a gran escala de la corona solar.
Nou!!: Resum d'astronomia і Ona de Moreton · Veure més »
Ona gravitacional
Representació de l'ona gravitacional generada per dues estrelles de neutrons en òrbita recíproca. En física, les ones gravitacionals són definides com a deformacions de l'espaitemps, creades per l'acceleració d'una massa en aquest, que es propaguen en forma d'ones a la velocitat de la llum.
Nou!!: Resum d'astronomia і Ona gravitacional · Veure més »
Orió (constel·lació)
Orió o El Caçador (Orion) és una constel·lació prominent situada a l'equador celeste i, per tant, és visible des de qualsevol lloc del món.
Nou!!: Resum d'astronomia і Orió (constel·lació) · Veure més »
Oscil·lacions de tipus solar
Les oscil·lacions de tipus solar són oscil·lacions en estrelles que s'exciten de la mateixa manera que les del Sol, és a dir, per convecció turbulenta a les seves capes exteriors.
Nou!!: Resum d'astronomia і Oscil·lacions de tipus solar · Veure més »
PAGASA
La zona de responsabilitat de monitoratge de ciclons tropicals de PAGASA L'Administració de Serveis Atmosfèrics, Geofísics i Astronòmics de Les Filipines (PAGASA, Pangasiwaang Pilipino sa Palingkurang Atmosperiko, Heopisikal at Astronomiko en tagàlog) és una institució nacional filipina destinada a proveir recomanacions, alertes i avisos sobre inundacions i tifons, i la previsió meteorològica incloent avisos de temps violent, així com informacions addicionals sobre meteorologia, astronomia i climatologia.
Nou!!: Resum d'astronomia і PAGASA · Veure més »
Paradoxa d'Olbers
Animació que mostra l'efecte col·lectiu d'afegir infinites estrelles uniformement distribuïdes. Tot i que cada vegada més petites (més llunyanes), l'efecte global és una iŀluminació total del cel La paradoxa d'Olbers estableix que són incompatibles l'obscuritat del cel nocturn i l'existència d'un univers infinit i estàtic.
Nou!!: Resum d'astronomia і Paradoxa d'Olbers · Veure més »
Paradoxa de la informació
Representació artística d'un forat negre La paradoxa de la informació (o paradoxa de la informació de Hawking) fou una hipòtesi formulada pel físic britànic Stephen Hawking cap als anys 70.
Nou!!: Resum d'astronomia і Paradoxa de la informació · Veure més »
Paral·laxi
La paral·laxi: dos observadors, en '''A''' i en '''B''', veuen '''O''' en posicions diferents respecte del fons La paral·laxi (del mot Grec παράλλαξις, desplaçament contigu) és l'efecte del canvi de posició d'un observador respecte de l'objecte observat.
Nou!!: Resum d'astronomia і Paral·laxi · Veure més »
Púlsar
Imatge del púlsar de la nebulosa planetària de Cranc. Es poden apreciar els gasos nebulars essent agitats pel camp magnètic i la radiació del púlsar. Aquesta imatge és un fotomuntatge a partir d'una imatge òptica obtinguda amb el telescopi espacial Hubble (en roig) i l'observatori de raigs-X Chandra (en blau). Un púlsar (nom creat a partir de la contracció de les paraules angleses pulsating radio source) és un estel de neutrons en rotació altament magnetitzada que emet feixos de radiació electromagnètica fora dels seus pols magnètics.
Nou!!: Resum d'astronomia і Púlsar · Veure més »
Pertorbació (astronomia)
En astronomia, una pertorbació és el moviment complex d'un cos massiu que depèn de forces diferents a l'atracció gravitatòria d'un altre cos massiu.
Nou!!: Resum d'astronomia і Pertorbació (astronomia) · Veure més »
Philosophiae Naturalis Principia Mathematica
Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica ('Principis matemàtics de la filosofia natural'), sovint abreujat també com els Principia o Principia Mathematica, és un llibre de ciència escrit per Isaac Newton.
Nou!!: Resum d'astronomia і Philosophiae Naturalis Principia Mathematica · Veure més »
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Nou!!: Resum d'astronomia і Planeta · Veure més »
Planeta d'heli
Un planeta d'heli és un tipus teòric de planeta que potencialment es pot formar a partir d'estels nans blancs de massa baixa, en aquest cas el planeta conté poc d'hidrogen (en contrast, els planetes gegants de gas com Júpiter i Saturn consisteixen principalment en hidrogen i heli).
Nou!!: Resum d'astronomia і Planeta d'heli · Veure més »
Planeta extrasolar
Exoplanetes detectats per any.Un planeta extrasolar o exoplaneta és un planeta que orbita al voltant de qualsevol estrella que no sigui el Sol i, per tant, forma part de sistemes planetaris que no és el sistema solar.
Nou!!: Resum d'astronomia і Planeta extrasolar · Veure més »
Planeta menor
Els planetes menors són cossos celestes del sistema solar que orbiten al voltant del Sol (o d'altres sistemes planetaris orbitant altres estrelles) més grans que els meteoroides però més petits que els planetes.
Nou!!: Resum d'astronomia і Planeta menor · Veure més »
Planeta nan
Un planeta nan és un objecte de massa planetària que gira directament al voltant del Sol i té prou massa perquè les forces gravitatòries li facin adoptar una forma en equilibri hidroestàtic, generalment un esferoide, però que no ha estat capaç d'escombrar altres objectes comparables de l'entorn de la seva òrbita.
Nou!!: Resum d'astronomia і Planeta nan · Veure més »
Plasma (estat de la matèria)
En física i química, el plasma és un estat de la matèria en el qual pràcticament tots els àtoms estan ionitzats i lliures amb la presència d'una certa quantitat d'electrons lliures, no lligats a cap àtom o molècula.
Nou!!: Resum d'astronomia і Plasma (estat de la matèria) · Veure més »
Plasma astrofísic
newspaper.
Nou!!: Resum d'astronomia і Plasma astrofísic · Veure més »
Platja (astronomia)
taques solars, ja que tots dos són fenòmens associats a regions actives. Una platja o (plage en anglès) és una regió brillant de la cromosfera solar; normalment, se solen trobar en regions de la cromosfera properes a les taques solars.
Nou!!: Resum d'astronomia і Platja (astronomia) · Veure més »
Plèiades (astronomia)
Les Plèiades (també conegudes com a Messier 45, M45, les Set Germanes, o Subaru (al Japó)) és un cúmul obert en la constel·lació de Taure.
Nou!!: Resum d'astronomia і Plèiades (astronomia) · Veure més »
Plomall coronal
Abundància de plomalls coronals en un màxim solar Plomalls coronals en un mínim solar Els plomalls coronals o Helmet streamers són estructures brillants semblants a rínxols que es desenvolupen sobre regions actives del Sol.
Nou!!: Resum d'astronomia і Plomall coronal · Veure més »
Plutí
Els plutins o plutinos són objectes del cinturó de Kuiper que presenten ressonància orbital 3:2 amb Neptú.
Nou!!: Resum d'astronomia і Plutí · Veure més »
Plutó (planeta nan)
Plutó (designació de planeta menor: (134340) Plutó) és el planeta nan més gros del sistema solar (2.370 km de diàmetre, 44 km més que 136199 Eris) i, després d'Eris, el segon més massiu del sistema solar, cosa que en fa el novè objecte més gros i el desè més massiu que gira directament al voltant del Sol.
Nou!!: Resum d'astronomia і Plutó (planeta nan) · Veure més »
Pol celeste
Els pols celestes nord i sud i l'equador celeste. Mapa de l'Ossa Menor Els pols celestes són cadascun dels dos punts, Pol Nord celeste i Pol Sud celeste, on l'eix de rotació de la Terra talla l'esfera celeste.
Nou!!: Resum d'astronomia і Pol celeste · Veure més »
Pols (partícules)
Després de només 3 anys d'ús, la '''pols''' ha bloquejat el dissipador tèrmic d'aquest ordinador portàtil, fent fallar la computadora. La pols és un nom genèric per a les partícules sòlides formades per òxid de silici de matèria fina.
Nou!!: Resum d'astronomia і Pols (partícules) · Veure més »
Precessió
Precessió i nutació d'una baldufa Precessió d'un giroscopi Rotació (verd), precessió (blau) i nutació (vermell) de la Terra La precessió és el moviment harmònic que efectua l'eix de rotació d'un sòlid no esfèric sotmès a forces exteriors.
Nou!!: Resum d'astronomia і Precessió · Veure més »
Principi hologràfic
El principi hologràfic és una conjectura especulativa sobre les teories de la gravetat quàntiques, proposades per Gerardus 't Hooft i millorades i promogudes per Leonard Susskind demandant que tota la informació continguda en un volum d'espai pugui ser representada per una teoria que visca en el límit d'eixa regió.
Nou!!: Resum d'astronomia і Principi hologràfic · Veure més »
Procés alfa
El procés alfa és un dels dos tipus de reaccions de fusió nuclear pels quals els estels converteixen l'heli en elements més pesants; l'altre és el procés triple alfa.
Nou!!: Resum d'astronomia і Procés alfa · Veure més »
Procés de combustió del neó
El procés de combustió del neó és un conjunt de reaccions de fusió nuclear que tenen lloc a estels massius (de com a mínim 8 masses solars).
Nou!!: Resum d'astronomia і Procés de combustió del neó · Veure més »
Procés de combustió del silici
En astrofísica, la combustió del silici és una seqüència molt breu de reaccions de fusió nuclear que es produeixen en estels massius amb un mínim de 8 a 11 masses solars.
Nou!!: Resum d'astronomia і Procés de combustió del silici · Veure més »
Procés Penrose
En el camp de la física dels forats negre, el procés Penrose és el nom donat a un procés físic que pot extreure l'energia d'un forat negre en rotació (forat negre de Kerr o forat negre de Kerr-Newman).
Nou!!: Resum d'astronomia і Procés Penrose · Veure més »
Procés R
El procés R (de 'ràpid') és un procés de captura de neutrons per elements radioactius que es dona en condicions d'alta temperatura i alta densitat neutrònica.
Nou!!: Resum d'astronomia і Procés R · Veure més »
Procés S
El procés S o captura lenta de neutrons és un tipus de nucleosíntesi que requereix condicions de menor densitat neutrònica i menor temperatura en les estrelles que el procés R. En aquestes condicions, l'índex de captura neutrònica pels nuclis és lent si el comparem amb la velocitat de desintegració beta.
Nou!!: Resum d'astronomia і Procés S · Veure més »
Procés triple-alfa
Diagrama del procés triple-alfa. El procés triple alfa és el procés pel qual tres nuclis d'heli (partícules alfa) es transformen en un nucli de carboni.
Nou!!: Resum d'astronomia і Procés triple-alfa · Veure més »
Programa espacial soviètic
S'engloben sota l'etiqueta de programa espacial soviètic les iniciatives astronàutiques desenvolupades per l'URSS des del 1931 fins al moment de la seva dissolució el 1991.
Nou!!: Resum d'astronomia і Programa espacial soviètic · Veure més »
Protoestrella
Es denomina protoestrella o protoestel el núvol molecular format per hidrogen, heli i partícules de pols, que comença a contreure's fins que assoleix la seqüència principal en el diagrama de Hertzsprung-Russell.
Nou!!: Resum d'astronomia і Protoestrella · Veure més »
Protuberància solar
Vídeo d'una protuberància solar del 30 de març de 2010 Una protuberància és un flux de plasma solar molt gran i lluminós que, partint de la fotosfera solar, s'estén a la zona de la corona solar allunyant-se milers de quilòmetres a conseqüència de les forces del camp magnètic del Sol.
Nou!!: Resum d'astronomia і Protuberància solar · Veure més »
Quadrans Muralis
La constel·lació de Quadrans Muralis. Quadrans Muralis o quadrant mural, va ser una constel·lació creada per Joseph Jêrôme Lalande el 1.795 a partir d'estrelles al nord de Bootes.
Nou!!: Resum d'astronomia і Quadrans Muralis · Veure més »
Quàsar
Representació artística del quàsar GB1508 Un quàsar és un objecte estel·lar de gran intensitat lluminosa que es troba al centre d'algunes galàxies amb nuclis actius que és alimentat per una espiral gasosa d'una gran velocitat en un forat negre molt extens.
Nou!!: Resum d'astronomia і Quàsar · Veure més »
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Nou!!: Resum d'astronomia і Química · Veure més »
Radi de Schwarzschild
Radi de Schwarzschild a un forat negre. El radi de Schwarzschild és el radi mínim que ha de tenir un astre per tal que la llum pugui escapar de la seva superfície vers l'espai exterior.
Nou!!: Resum d'astronomia і Radi de Schwarzschild · Veure més »
Radiació còsmica de fons
La radiació còsmica de fons (també anomenada fons còsmic de microones o CMB, de l'anglès Cosmic microwave background) és una radiació residual isòtropa procedent del període del desacoblament, quan l'Univers tenia només 400.000 anys.
Nou!!: Resum d'astronomia і Radiació còsmica de fons · Veure més »
Radiació de Hawking
La radiació de Hawking és la radiació alliberada pels forats negres degut als efectes de la mecànica quàntica a la regió del seu horitzó d'esdeveniments.
Nou!!: Resum d'astronomia і Radiació de Hawking · Veure més »
Radiació solar
Radiació solar La radiació solar és el conjunt de radiacions electromagnètiques emeses pel sol i que arriben a la superfície de la terra.
Nou!!: Resum d'astronomia і Radiació solar · Veure més »
Radioastronomia
EUA La radioastronomia és la branca de l'astronomia que estudia els objectes celestes i els fenòmens astrofísics mesurant la seva emissió de radiació electromagnètica en la regió de ràdio de l'espectre.
Nou!!: Resum d'astronomia і Radioastronomia · Veure més »
Raigs còsmics
Cascada de partícules produïda per l'impacte d'un protó de 1015 eV d'energia a 35 km d'altura. Els raigs còsmics són partícules subatòmiques que procedeixen de l'espai exterior i que arriben a la Terra amb una energia elevada a causa de la seva gran velocitat.
Nou!!: Resum d'astronomia і Raigs còsmics · Veure més »
Rínxol coronal
Rínxols coronals típics observats pel TRACE Els rínxols coronals (també coneguts com a anells coronals o llaços coronals) constitueixen l'estructura bàsica de la corona solar inferior i de la regió de transició del Sol.
Nou!!: Resum d'astronomia і Rínxol coronal · Veure més »
Regió de transició solar
Imatge de la corona solar amb una prominència fosca al centre. La regió de transició és visible com una boira baixa i lluent sobre la superfície solar i com un prim nimbus brillant al voltant de la prominència en si. Les grans estructures brillants són rínxols magnètics a la corona solar. La regió de transició solar és una regió de l'atmosfera del Sol, situada entre la cromosfera i la corona.
Nou!!: Resum d'astronomia і Regió de transició solar · Veure més »
Regió H I
Una regió H I és un núvol format per hidrogen atòmic fred, poc dens i molt feblement ionitzat, al voltant de 10−4 (una partícula entre 10.000), amb temperatures al voltant de 100 K. Aquestes regions HI són d'hidrogen atòmic neutre, mentre que les HII ho són d'hidrogen ionitzat i H₂ d'hidrogen molecular.
Nou!!: Resum d'astronomia і Regió H I · Veure més »
Regió H II
NGC 604, una regió II gegant a la galàxia del Triangle Una regió H II és un núvol de gas ionitzat, fonamentalment hidrogen i heli, amb traces de nitrogen, oxigen, neó, i sofre, localitzat a prop d'estels massius de classe espectral O. En aquests núvols brillants de gas i plasma, que poden mesurar centenars d'anys llum de diàmetre, existeix un procés de formació estel·lar.
Nou!!: Resum d'astronomia і Regió H II · Veure més »
Relativitat especial
Albert Einstein 1921 La Teoria especial de la relativitat (coneguda també com a relativitat especial, relativitat restringida o RE), va ser publicada per Albert Einstein el 1905,Albert Einstein (1905).
Nou!!: Resum d'astronomia і Relativitat especial · Veure més »
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Nou!!: Resum d'astronomia і Relativitat general · Veure més »
Resum de l'exploració espacial
El Mòdul Columbus de l'Agència Espacial Europea a l'Estació Espacial Internacional, llançat a l'espai en la missió del transbordador espacial estatunidenc STS-122 el 2008. Aquest article és un resum que proporciona un esquema jeràrquic i guia temàtica de l'exploració espacial: L'exploració espacial – utilitza l'astronomia i la tecnologia espacial per explorar l'espai exterior.
Nou!!: Resum d'astronomia і Resum de l'exploració espacial · Veure més »
Revolució científica
La revolució científica en la història de la ciència va ser el període en el qual les noves idees en física, astronomia, biologia, anatomia humana, química i altres ciències van portar a refusar les doctrines que prevalien des de l'antiga Grècia i que van continuar durant l'edat mitjana, i conduïren a la formació de la ciència moderna.
Nou!!: Resum d'astronomia і Revolució científica · Veure més »
Revolució de Copèrnic
La revolució de Copèrnic fou la revolució científica que es produí a l'Europa occidental, representada en l'astronomia pel pas del tradicional sistema ptolemaic geocèntric (herència clàssica adaptada i conservada pel pensament cristià medieval) a l'innovador sistema copernicà heliocèntric, iniciada el 1543 per Nicolau Copèrnic.
Nou!!: Resum d'astronomia і Revolució de Copèrnic · Veure més »
Romanent de nova
GK Persei: Nova de 1901 - romanent Un romanent de nova és fet del material qualsevol va deixar darrere per l'explosió gegantina d'un protagonitzar un nova, o de les bombolles de gas van atacar fora en un recurrent Un romanent de nova consisteix en el material que es deixa enrere per l'explosió gegantina d'una estrella a una nova, o per les bombolles del gas arrencat en una nova recurrent. Té una velocitat d'expansió de l'entorn de 1000 km/s, i té una vida útil d'uns pocs segles.
Nou!!: Resum d'astronomia і Romanent de nova · Veure més »
Romanent de supernova
Romanent de la supernova de Kepler, SN 1604 1987A Un romanent de supernova és l'estructura nebulosa que resulta d'una explosió gegantina d'una estrella molt massiva que es denomina supernova.
Nou!!: Resum d'astronomia і Romanent de supernova · Veure més »
Roscosmos
La Corporació estatal per a les activitats espacials « Roscosmos », Государственная корпорация по космической деятельности «Роскосмос», Gossudarstvénnaia korporàtsia po kosmítxeskoi déiatelnosti « Roscosmos », abreujadament Goskorporàtsia «Roskosmos», Госкорпорация «Роскосмос» i coneguda habitualment com a Roscosmos, Роско́смос, és una corporació estatal de la Federació Russa responsable dels vols espacials, dels programes de cosmonàutica i de la investigació aeroespacial.
Nou!!: Resum d'astronomia і Roscosmos · Veure més »
Rotació estel·lar
Aquesta il·lustració mostra l'aparença aplatada pels pols de l'estrela Achernar causada per la seva ràpida rotació. La rotació estel·lar és el moviment angular d'una estrella sobre el seu eix.
Nou!!: Resum d'astronomia і Rotació estel·lar · Veure més »
Satèl·lit asteroidal
(243) Ida i la seva lluna Dactyl Un satèl·lit asteroidal és un asteroide que gira a l'entorn d'un altre asteroide.
Nou!!: Resum d'astronomia і Satèl·lit asteroidal · Veure més »
Satèl·lit natural
Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la Un satèl·lit natural és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta.
Nou!!: Resum d'astronomia і Satèl·lit natural · Veure més »
Satèl·lits d'Haumea
right right El planeta nan del sistema solar exterior Haumea té dos satèl·lits naturals, Hiokinaiaka i Namaka, anomenats en honor de dees hawaianes.
Nou!!: Resum d'astronomia і Satèl·lits d'Haumea · Veure més »
Satèl·lits d'Urà
D'esquerra a dreta: Urà, Puck, Miranda, Ariel, Umbriel, Titània i Oberó. Els diàmetres són a escala, les distàncies no Urà té 27 satèl·lits coneguts i tots tenen nom definitiu.
Nou!!: Resum d'astronomia і Satèl·lits d'Urà · Veure més »
Satèl·lits de Júpiter
Júpiter i els seus quatre satèl·lits més grans (les distàncies i mides no estan a escala). Es coneixen 79 satèl·lits de Júpiter.
Nou!!: Resum d'astronomia і Satèl·lits de Júpiter · Veure més »
Satèl·lits de Mart
Els dos satèl·lits de Mart són Fobos i Deimos.
Nou!!: Resum d'astronomia і Satèl·lits de Mart · Veure més »
Satèl·lits de Neptú
Tritó (a sota), tres dies després del sobrevol de la ''Voyager 2'' el 1989 Es coneixen 14 satèl·lits de Neptú, que són anomenats en referència a deïtats aquàtiques menors de la mitologia grega.
Nou!!: Resum d'astronomia і Satèl·lits de Neptú · Veure més »
Satèl·lits de Plutó
Plutó i les seves tres llunes: Caront, Hidra i NixÒrbites de les llunes i del planeta PlutóMides aproximades dels cossos del sistema de Plutó Plutó té cinc satèl·lits naturals coneguts.
Nou!!: Resum d'astronomia і Satèl·lits de Plutó · Veure més »
Satèl·lits de Saturn
Els satèl·lits de Saturn són nombrosos i diversos, que van des de minúsculs satèl·lits de només desenes de metres d'ample fins a l'enorme Tità, que és més gros que el planeta Mercuri.
Nou!!: Resum d'astronomia і Satèl·lits de Saturn · Veure més »
Satèl·lits galileans
Cal·listo Comparació dels satèl·lits del sistema solar. Els satèl·lits galileans són els de la quarta columna Els satèl·lits galileans són els quatre satèl·lits de Júpiter descoberts per Galileo Galilei.
Nou!!: Resum d'astronomia і Satèl·lits galileans · Veure més »
Saturn (planeta)
Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.
Nou!!: Resum d'astronomia і Saturn (planeta) · Veure més »
Súper-Terra
Neptú En astronomia es diu súper-Terra o superterra a un planeta de fora del sistema solar (planeta extrasolar) de tipus rocós que té una massa d'entre 1,9 –5 i 10 vegades la massa terrestre (M⊕); Una superterra és un planeta de fora del sistema solar (planeta extrasolar) amb una massa que es trobi entre la de la Terra i la dels gegants gasosos del sistema solar.
Nou!!: Resum d'astronomia і Súper-Terra · Veure més »
Seqüència principal
Diagrama Hertzsprung-Russell La seqüència principal d'un diagrama Hertzsprung-Russell és la corba en què es troben la majoria dels estels.
Nou!!: Resum d'astronomia і Seqüència principal · Veure més »
Singularitat gravitatòria
Una singularitat gravitatòria, també anomenada singularitat de l'espaitemps, és un punt on les quantitats emprades per a mesurar el camp gravitatori esdevenen infinites.
Nou!!: Resum d'astronomia і Singularitat gravitatòria · Veure més »
Sistema biològic
Nivells d'organització en el cas dels humans. Un sistema biològic (o sistema orgànic) és un conjunt d'òrgans i estructures similars que treballen en conjunt per complir alguna funció fisiològica en un ésser viu.
Nou!!: Resum d'astronomia і Sistema biològic · Veure més »
Sistema d'estrelles
Un sistema estel·lar múltiple és un petit nombre d'estrelles que orbiten entorn d'un centre gravitacional comú, lligades per tant per la força gravitatòria.
Nou!!: Resum d'astronomia і Sistema d'estrelles · Veure més »
Sistema fotomètric UBV
El sistema fotomètric UBV, també conegut com a sistema Johnson (o sistema Johnson-Morgan), és un sistema fotomètric de banda ampla per classificar estels segons el seu color.
Nou!!: Resum d'astronomia і Sistema fotomètric UBV · Veure més »
Sistema planetari
Dibuix artístic d'un sistema planetari en la seva fase de formacióComparanció entre el Sistema Solar i el Sistema 55 CanriConcepció artística d'un sistema planetariRepresentació artística d'un sistema planetari llunyà Un sistema planetari està format per una o diverses estrelles centrals i diversos objectes orbitant al seu voltant.
Nou!!: Resum d'astronomia і Sistema planetari · Veure més »
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Nou!!: Resum d'astronomia і Sistema solar · Veure més »
Sistema ticònic
'''Sistema ticònic''': els objectes amb les òrbites blaves (la Lluna i el Sol) giren al voltant de la Terra, igual que els estels, mentre que els de òrbita taronja giren al voltant del Sol. El sistema ticònic va ser un model del sistema solar publicat per Tycho Brahe a finals del, que combinava els avantatges matemàtics del sistema heliocentrista de Copèrnic amb les idees filosòfiques i «físiques» del sistema geocèntric de Ptolemeu. El model va poder ser inspirat per Valentin Naboth i Paul Wittich.
Nou!!: Resum d'astronomia і Sistema ticònic · Veure més »
SN 1006
SN 1006 va ser una supernova esdevinguda a principis de l'any 1006, àmpliament observada des de diferents llocs de la Terra.
Nou!!: Resum d'astronomia і SN 1006 · Veure més »
SN 1054
SN 1054 és una supernova que va ser molt visible des d'una gran part de la Terra l'any 1054.
Nou!!: Resum d'astronomia і SN 1054 · Veure més »
SN 1572
SN 1572 o Nova Tycho va ser una supernova en la constel·lació de Cassiopea, una de les vuit supernoves que han estat visibles a ull nu.
Nou!!: Resum d'astronomia і SN 1572 · Veure més »
SN 1604
La supernova 1604 (SN 1604), també coneguda com la supernova de Kepler o estel de Kepler, va ser una supernova en la Via Làctia, detectada en la constel·lació Ophiuchus. Fins avui, aquesta ha estat l'última supernova observada en la nostra pròpia galàxia.
Nou!!: Resum d'astronomia і SN 1604 · Veure més »
SN 185
SN 185 era una supernova que va fer-se visible l'any 185, a prop de la direcció de l'alfa del Centaure entre les constel·lacions del Compàs i el Centaure.
Nou!!: Resum d'astronomia і SN 185 · Veure més »
SN 1987A
Remanent del ''SN 1987A'' visualitzat en capes de llum de diferents espectres SN 1987A fou una supernova tipus IILyman, J. D.; Bersier, D.; James, P. A. (2013).
Nou!!: Resum d'astronomia і SN 1987A · Veure més »
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Nou!!: Resum d'astronomia і Sol · Veure més »
Superfície planetària
superfície de la Lluna, que consta de regolit lunar (fotografiat per Neil Armstrong, el juliol de 1969). Imatge a mida completa)'' Una superfície planetària és on el material sòlid (o líquid) de l'escorça exterior de certs tipus d'objectes astronòmics entra en contacte amb l'atmosfera o l'espai exterior.
Nou!!: Resum d'astronomia і Superfície planetària · Veure més »
Supergegant blau
Mides relatives d'estrelles, des de les nanes vermelles, passant per les nanes grogues com el Sol, les gegants blaves, fins a un supergegant blau Els supergegants blaus són estels de gran grandària en els quals els processos de fusió nuclear es desenvolupen a tal ritme que l'hidrogen es consumeix en quantitats ingents, cosa que els converteix en els estels més actius de tots els que es coneixen.
Nou!!: Resum d'astronomia і Supergegant blau · Veure més »
Supergegant groga
Evolució d'estrelles de diferents masses representades en el diagrama de Hertzsprung-Russell. La fase de supergegant groga apareix marcada com SGG per al cas de la traça evolutiva de l'estrella de 15 masses solars La fase de supergegant groga és una fase intermèdia entre la de supergegant blava i la de supergegant vermella que travessen les estrelles de massa elevada (més de 9-10 masses solars i menys de 30-70 masses solars; el límit superior depèn fortament de la metal·licitat i, en menor mesura, de la velocitat de rotació de l'estrella).
Nou!!: Resum d'astronomia і Supergegant groga · Veure més »
Supergegant roig
Evolució d'estels de diferents masses representades en el diagrama de Hertzsprung-Russell. La fase de supergegant roig apareix marcada com SGV per al cas de la traça evolutiva de l'estel de 15 masses solars Els supergegants roigs, són els estels més grossos que per ara s'han trobat a l'univers.
Nou!!: Resum d'astronomia і Supergegant roig · Veure més »
Supergranulació
Supergranulació a la cromosfera solar La supergranulació és una estructura típica de la superfície del Sol formada com un mosaic de cèl·lules lluminoses de prop de 30.000 km amb un comportament ondulatori amb períodes de 6 a 9 dies, produïdes pel moviment de la fotosfera (interpretat com una manifestació de la zona de convecció de sota de la fotosfera) paral·lelament al moviment horitzontal del Sol a una velocitat de 0,3 a 4,0 quilòmetres/s.
Nou!!: Resum d'astronomia і Supergranulació · Veure més »
Supernova
Una supernova és una explosió estel·lar tremendament energètica i lluminosa.
Nou!!: Resum d'astronomia і Supernova · Veure més »
Supernova Cosmology Project
El Supernova Cosmology Project és un dels dos equips de recerca que van observar l'acceleracció de l'expansió de l'univers i per tant una constant cosmològica positiva.
Nou!!: Resum d'astronomia і Supernova Cosmology Project · Veure més »
Supernova de tipus Ia
Una supernova de tipus Ia és una subcategoria de supernoves que resulta de la violenta explosió d'una estrella nana blanca.
Nou!!: Resum d'astronomia і Supernova de tipus Ia · Veure més »
Supernova impostora
Les supernoves impostores són les explosions estel·lars que semblen ser al principi un tipus de supernova, però en les que l'explosió no destrueix les seves estrelles progenitores.
Nou!!: Resum d'astronomia і Supernova impostora · Veure més »
Taca solar
Taques solars l'11 de juny de 2004. Una taca solar és una regió del Sol amb una temperatura més baixa que la seva contornada, i amb una intensa activitat magnètica.
Nou!!: Resum d'astronomia і Taca solar · Veure més »
Telescopi solar
El Telescopi solar suec de l'Observatori del Roque de los Muchachos, a La Palma a les Illes Canàries. Un telescopi solar és un telescopi concebut amb el propòsit especial d'observar el Sol i per tant construït amb unes característiques específiques, són els únics telescopis que fan les observacions durant el dia.
Nou!!: Resum d'astronomia і Telescopi solar · Veure més »
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Nou!!: Resum d'astronomia і Temperatura · Veure més »
Temperatura efectiva
El terme temperatura efectiva és utilitzat en astrofísica i en climatització.
Nou!!: Resum d'astronomia і Temperatura efectiva · Veure més »
Teoria geocèntrica
Il·lustració de 1660-1661 de Johannes van Loon dels signes del zodíac i el sistema solar amb la Terra al seu centre (National Library of Australia, Canberra, Austràlia) En astronomia, la teoria geocèntrica (del grec γεοκεντρικό, geokentrikó, centrat en la Terra) és aquella que col·loca el planeta Terra immòbil en el centre de l'univers, i la resta dels planetes, el Sol i les estrelles giren al seu voltant.
Nou!!: Resum d'astronomia і Teoria geocèntrica · Veure més »
Termodinàmica dels forats negres
La termodinàmica dels forats negres és la branca de l'astrofísica que estudia els forats negres, desenvolupada a partir del descobriment de l'analogia entre les lleis de la termodinàmica i algunes de les propietats dels forats negres.
Nou!!: Resum d'astronomia і Termodinàmica dels forats negres · Veure més »
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Nou!!: Resum d'astronomia і Terra · Veure més »
Tipus espectral
El tipus espectral és la manera de classificació dels estels usant la llei de desplaçament de Wien però això posa dificultats pels estels distants.
Nou!!: Resum d'astronomia і Tipus espectral · Veure més »
Trajectòria de Hayashi
nucli radiatiu (entra a la pista de Henyey). 3. Iniciació de la fusió d'hidrogen: nucli totalment radiatiu (entra a la ZAMS). La pista de Hayashi és un camí que agafen les protoestrelles en el diagrama de Hertzsprung-Russell després que el núvol protoestel·lar hagi arribat aproximadament a l'equilibri hidroestàtic.
Nou!!: Resum d'astronomia і Trajectòria de Hayashi · Veure més »
Trajectòria de Henyey
La trajectòria de Henyey és una trajectòria pràcticament horitzontal del diagrama de Hertzsprung-Russell en la que es troben estels de la pre-seqüència principal amb masses menors a 0.5 masses solars després d'abandonar la coneguda com trajectòria de Hayashi i abans d'entrar a la seqüència principal.
Nou!!: Resum d'astronomia і Trajectòria de Henyey · Veure més »
Troià de Neptú
Troians de Neptú L₄ amb plutins de referència. Un troià de Neptú (anomenat així per analogia amb els asteroides troians de Júpiter) és un cos similar als objectes del cinturó de Kuiper en òrbita solar que té el mateix període orbital que Neptú i segueix aproximadament el mateix camí orbital.
Nou!!: Resum d'astronomia і Troià de Neptú · Veure més »
Tycho Brahe
Tycho Brahe (Knutstorp, Dinamarca, 14 de desembre de 1546 - Praga, 24 d'octubre de 1601) va ser un astrònom danès.
Nou!!: Resum d'astronomia і Tycho Brahe · Veure més »
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Nou!!: Resum d'astronomia і Univers · Veure més »
Urà (planeta)
Urà és el setè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Nou!!: Resum d'astronomia і Urà (planeta) · Veure més »
Variable Alfa Cygni
Les variables Alfa Cygni són estrelles variables que exhibeixen pulsacions no radials.
Nou!!: Resum d'astronomia і Variable Alfa Cygni · Veure més »
Variable Algol
Variables Algol o binàries del tipus Algol són una classe d'estrelles binàries eclipsants.
Nou!!: Resum d'astronomia і Variable Algol · Veure més »
Variable Alpha² Canum Venaticorum
Les variables Alfa² Canum Venaticorum són estrelles variables de la seqüència principal de la classe espectral B8p a A7p.
Nou!!: Resum d'astronomia і Variable Alpha² Canum Venaticorum · Veure més »
Variable Beta Cephei
Els estels variables Beta Cephei són un tipus d'estels variables que presenten variacions en la seva lluentor a causa de pulsacions en la superfície de l'estel.
Nou!!: Resum d'astronomia і Variable Beta Cephei · Veure més »
Variable Beta Lyrae
Les variables Beta Lyrae són una classe d'estrelles binàries molt pròximes entre elles.
Nou!!: Resum d'astronomia і Variable Beta Lyrae · Veure més »
Variable BY Draconis
Una variable BY Draconis és una estrella variable de la seqüència principal dels darrers tipus espectrals, usualment K o M. Mostren variacions en la seva lluminositat deguda a la rotació de l'estrella aparellada amb taques estel·lars i altres activitats cromosfèriques.
Nou!!: Resum d'astronomia і Variable BY Draconis · Veure més »
Variable Delta Scuti
Una variable Delta Scuti (també coneguda com a nana cefèida, estrella AI Velae, o estrella AI Velorum) és una estrella variable que mostra variacions en la seva lluminositat a causa de pulsacions radials i no radials de la superfície de l'estrella.
Nou!!: Resum d'astronomia і Variable Delta Scuti · Veure més »
Variable Gamma Cassiopeiae
Dibuix d'Achernar, l'estrella variable gamma ''cassiopeiae'' més brillant com es veu des de la Terra Una variable gamma cassiopeiae és un tipus d'estrella variable, que presenta unes característiques que indiquen la presència d'un disc de gas circumestel·lar al voltant del seu equador; a més, exhibeix unes variacions irregulars en la seva lluminositat, provocades per l'expulsió de matèria de l'estrella.
Nou!!: Resum d'astronomia і Variable Gamma Cassiopeiae · Veure més »
Variable irregular lenta
Una variable irregular lenta (adscrit al GCVS com L, LB i LC) és una estrella variable que no presenta periodicitat o té una periodicitat molt poc definida en les seves emissions de llum que canvien lentament.
Nou!!: Resum d'astronomia і Variable irregular lenta · Veure més »
Variable lluminosa blava
Evolució d'estrelles de diferents masses representades en el diagrama de Hertzsprung-Russell. La fase de variable lluminosa blava apareix marcada com a VLB per al cas de la traça evolutiva de l'estrella de 60 masses solars Les variables lluminoses blaves (VLB, en anglès ''luminous blue variables''), també conegudes com a variables S Doradus, són les estrelles més lluminoses que es coneixen i entre els seus exemples es troben algunes de les estrelles més massives de l'univers.
Nou!!: Resum d'astronomia і Variable lluminosa blava · Veure més »
Variable Mira
Una imatge de Mira, feta amb llum de la part de l'espectre ultraviolat: Mira amb la seva cua Les variables Mira anomenades així per l'estrella Mira, són una classe d'estrelles variables polsants caracteritzades per ser de color vermell, amb períodes de pulsació més llargs que 100 dies, i amplitud de lluminositat més gran que una magnitud.
Nou!!: Resum d'astronomia і Variable Mira · Veure més »
Variable Orió
Les estrelles variables Orió són estrelles variables que mostren variacions irregulars i eruptives en la seva lluminositat, s'associen habitualment a nebuloses difuses.
Nou!!: Resum d'astronomia і Variable Orió · Veure més »
Variable PV Telescopii
PV Telescopii és un tipus d'estrella variable que s'estableix al Catàleg general d'estrelles variables amb l'acrònim PVTEL.
Nou!!: Resum d'astronomia і Variable PV Telescopii · Veure més »
Variable R Coronae Borealis
Els estels variables R Coronae Borealis (variables R CrB o RCB) són un tipus de variables eruptives supergegants de tipus espectral F o G. Són riques en carboni i pobres en hidrogen, i es caracteritzen per una dràstica disminució en la seva lluminositat.
Nou!!: Resum d'astronomia і Variable R Coronae Borealis · Veure més »
Variable RR Lyrae
Les variables RR Lyrae són estrelles variables usades com a candeles estàndard.
Nou!!: Resum d'astronomia і Variable RR Lyrae · Veure més »
Variable RS Canum Venaticorum
Les Variables RS Canum Venaticorum són un tipus d'estrelles binàries que tenen una cromosfera activa que comporta variacions en la lluminositat observada.
Nou!!: Resum d'astronomia і Variable RS Canum Venaticorum · Veure més »
Variable RV Tauri
En astronomia, es denominen variables RV Tauri a una classe d'estels variables supergegants.
Nou!!: Resum d'astronomia і Variable RV Tauri · Veure més »
Variable semiregular
Les estrelles variables semiregulars són gegants o supergegants de tipus espectral intermedi o tardà que mostren una periodicitat en els seus canvis d'esclat, acompanyats o a vegades interromputs per diferents irregularitats.
Nou!!: Resum d'astronomia і Variable semiregular · Veure més »
Variable SX Phoenicis
Una variable SX Phoenicis és un tipus d'estrella variable que presenta un comportament de pulsació de curt període que varia en escales de temps de 0,03-0,08 dies (0,7-1,9 hores).
Nou!!: Resum d'astronomia і Variable SX Phoenicis · Veure més »
Variable W Ursae Majoris
Un estel variable W Ursae Majoris és un estel binari eclipsant amb un període molt curt comprès entre unes hores i un dia.
Nou!!: Resum d'astronomia і Variable W Ursae Majoris · Veure més »
Variació solar
La variació solar és tota variació que esdevé en el Sol.
Nou!!: Resum d'astronomia і Variació solar · Veure més »
Velocitat radial
La velocitat radial és la velocitat d'un objecte respecte a la visual de l'observador.
Nou!!: Resum d'astronomia і Velocitat radial · Veure més »
Vent estel·lar
Aquesta imatge mostra el vent de l'estrella LL Orionis generant un xoc d'arc (lluminós) mentre xoca amb matèria a la circumdant Nebulosa d'Orió El vent estel·lar és un corrent de partícules carregades, això és, plasma, que és ejectat per l'atmosfera d'una estrella.
Nou!!: Resum d'astronomia і Vent estel·lar · Veure més »
Vent solar
plasma del vent solar arribant a l'heliopausa El vent solar és un flux de partícules carregades (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de l'atmosfera exterior del Sol, la corona solar.
Nou!!: Resum d'astronomia і Vent solar · Veure més »
Venus (planeta)
Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Nou!!: Resum d'astronomia і Venus (planeta) · Veure més »
Via Làctia
La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.
Nou!!: Resum d'astronomia і Via Làctia · Veure més »
Vulcanoide
Impressió artística d'un asteroide vulcanoide Un asteroide vulcanoide, o simplement un vulcanoide, és un hipotètic asteroide que ocuparia la zona dinàmicament estable que es troba entre 0,08 i 0,21 unitats astronòmiques (entre 12 i 31 milions de quilòmetres) del Sol, dins l'òrbita de Mercuri.
Nou!!: Resum d'astronomia і Vulcanoide · Veure més »
Walter Baade
Wilhelm Heinrich Walter Baade (Schrottinghausen, Alemanya, 24 de març de 1893 - 25 de juny de 1960) va ser un astrònom alemany que va emigrar als Estats Units l'any 1931.
Nou!!: Resum d'astronomia і Walter Baade · Veure més »
William Herschel
William Herschel (Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi romanogermànic, 15 de novembre de 1738 - Slough, Anglaterra, Regne Unit, 25 d'agost de 1822), va ser músic i l'astrònom més famós de la seva època.
Nou!!: Resum d'astronomia і William Herschel · Veure més »
Xoc de terminació
La situació de les Voyager 1 i 2 el 2005 En astrofísica, el xoc de terminació és el límit exterior de la influència del Sol.
Nou!!: Resum d'astronomia і Xoc de terminació · Veure més »
Xoc en arc
Imatges de xocs en arc a la nebulosa d'Orió El xoc en arc (bow shock en anglès) és l'àrea entre la magnetosfera i un medi ambient.
Nou!!: Resum d'astronomia і Xoc en arc · Veure més »
Zodíac
El zodíac és la regió de l'esfera celeste per on passa l'eclíptica, i on s'hi poden trobar els planetes.
Nou!!: Resum d'astronomia і Zodíac · Veure més »
Zona de convecció
Granulacions 9. Prominència La zona de convecció és la capa exterior de l'interior del Sol.
Nou!!: Resum d'astronomia і Zona de convecció · Veure més »
Zona de radiació
La zona de radiació és la zona mitjana de l'interior del Sol.
Nou!!: Resum d'astronomia і Zona de radiació · Veure més »
(10) Higiea
(10) Higiea és el quart major asteroide del cinturó d'asteroides, amb un diàmetre de 407 km.
Nou!!: Resum d'astronomia і (10) Higiea · Veure més »
(2) Pal·les
(2) Pal·les (del grec Παλλάς) és el segon asteroide més gros i el segon a ser descobert (el primer fou (1) Ceres) que posteriorment va ser com reassignat com Ceres, planeta nan.
Nou!!: Resum d'astronomia і (2) Pal·les · Veure més »
(20000) Varuna
(20000) Varuna és un objecte del cinturó de Kuiper (KBO, Kuiper Belt Object).
Nou!!: Resum d'astronomia і (20000) Varuna · Veure més »
(28978) Ixion
(28978) Ixion és un objecte del Cinturó de Kuiper.
Nou!!: Resum d'astronomia і (28978) Ixion · Veure més »
(3) Juno
Juno fou el tercer asteroide descobert, l'1 de setembre de 1804 per l'astrònom alemany Karl Ludwig Harding.
Nou!!: Resum d'astronomia і (3) Juno · Veure més »
(38628) Huya
(38628) Huya (anteriorment conegut per la seva designació provisional) és un objecte ressonant transneptunià (TNO), més concretament un plutí, i és un possible planeta nan.
Nou!!: Resum d'astronomia і (38628) Huya · Veure més »
(4) Vesta
Vesta és el tercer major asteroide del cinturó d'asteroides, amb 468 km de diàmetre, i el quart que fou descobert.
Nou!!: Resum d'astronomia і (4) Vesta · Veure més »
(50000) Quaoar
Imatge de Quaoar presa pel telescopi espacial Hubble Comparació del diàmetre de Quaoar amb el d'altres cossos del sistema solar (50000) Quaoar (anteriorment conegut per la seva designació provisional 2002 LM60; símbol: 🝾) és un gran objecte transneptunià descobert el 2002.
Nou!!: Resum d'astronomia і (50000) Quaoar · Veure més »
(90377) Sedna
Sedna (designació de planeta menor: (90377) Sedna; símbol: ⯲) és un planeta nan o planetoide de grans dimensions de les regions exteriors del sistema solar que actualment es troba a la part més propera al Sol de la seva òrbita; el 2021 era a 84 unitats astronòmiques (1,26 km o 0,00041 pc) del Sol, gairebé tres vegades més lluny que Neptú.
Nou!!: Resum d'astronomia і (90377) Sedna · Veure més »
(90482) Orc
90482 Orc (símbol: 🝿) és un objecte del Cinturó de Kuiper.
Nou!!: Resum d'astronomia і (90482) Orc · Veure més »
