Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Planeta

Índex Planeta

Venus (a escala) Plutó i Haumea (a escala). La resta es veu augmentat a la fotografia inferior Un planeta és un astre sense llum pròpia que gira al voltant d'una estrella; és abastament massiu per tenir forma esfèrica, o quasi esfèrica; i és l'element principal dins la seva òrbita; segons la definició de la reunió de la Unió Astronòmica Internacional de Praga, de l'any 2006.

169 les relacions: Acreció, Aleksander Wolszczan, Anells d'Urà, Anells de Júpiter, Anells de Neptú, Anells de Saturn, Antiga Grècia, Aristarc de Samos, Asteroide, Astrònom, Astronomia, Atmosfera, Babilònia, Cal·listo (satèl·lit), Caront (satèl·lit), Ceres (planeta nan), Christiaan Huygens, Cinturó d'asteroides, Cinturó de Kuiper, Clyde William Tombaugh, Cometa, Dale Frail, Desgasificació, Deuteri, Diòxid de carboni, Didier Queloz, Dione (satèl·lit), Disc dispers, Disc protoplanetari, Disnòmia (satèl·lit), Dominància orbital, Edat antiga, Efecte Poynting-Robertson, Element químic, Eris (planeta nan), Estats Units d'Amèrica, Estrella, Europa (satèl·lit), Excentricitat orbital, Fotoevaporació, Fred Lawrence Whipple, Fusió nuclear, Galileo Galilei, Ganimedes (satèl·lit), Gas, Gegant de glaç, Gegant gasós, Ginebra, Giovanni Cassini, Haumea, ..., Heli, Hidrogen, Inclinació, Io (satèl·lit), Jàpet (satèl·lit), Júpiter (planeta), Johann Gottfried Galle, Johannes Kepler, Journal des sçavans, Llum, Lluna, Mart (planeta), Massa joviana, Mèdici, Medi interestel·lar, Mercuri (planeta), Mesopotàmia, Metal·licitat, Michael E. Brown, Michel Mayor, Mitologia, Model heliocèntric, Nan blanc, Nana marró, Nebulosa, Neptú (planeta), Nicolau Copèrnic, Nitrogen, Nombre atòmic, Objecte de massa planetària, Objecte transneptunià, Oxigen, Púlsar, Període de rotació, Període orbital, Planeta doble, Planeta extrasolar, Planeta menor, Planeta nan, Planeta tel·lúric, Planetesimal, Praga, Protoestrella, Protoplaneta, Radioactivitat, Raymond Lyttleton, Rea (satèl·lit), Redefinició de planeta de 2006, Roca, Satèl·lit natural, Satèl·lits d'Haumea, Satèl·lits d'Urà, Satèl·lits de Júpiter, Satèl·lits de Mart, Satèl·lits de Neptú, Satèl·lits de Plutó, Satèl·lits de Saturn, Satèl·lits galileans, Saturn (planeta), Sírius, Scott S. Sheppard, Segle I aC, Segle VI aC, Semieix major, Seqüència principal, Simulació d'ordinador, Sistema de Dades Astrofísiques, Sistema planetari, Sistema solar, Sol, Stellarium, Sumer, Terra, Tetis (satèl·lit), Tità (satèl·lit), Unió Astronòmica Internacional, Unitat astronòmica, Univers, Universitat de Ginebra, Urà (planeta), Vent solar, Venus (planeta), William Herschel, Xina, (10) Higiea, (11) Partènope, (12) Victòria, (13) Egèria, (134340) Plutó, (136472) Makemake, (14) Irene, (15) Eunòmia, (2) Pal·les, (20000) Varuna, (3) Juno, (4) Vesta, (5) Astrea, (50000) Quaoar, (6) Hebe, (7) Iris, (8) Flora, (9) Metis, (90377) Sedna, (90482) Orc, 1543, 1781, 1801, 1807, 1845, 1846, 1850, 1851, 1854, 1930, 1995, 2006, 47 Ursae Majoris, 51 Pegasi, 70 Virginis. Ampliar l'índex (119 més) »

Acreció

En astrofísica, el terme acreció és usat com a mínim per a dos processos diferents.

Nou!!: Planeta і Acreció · Veure més »

Aleksander Wolszczan

Aleksander Wolszczan, (Szczecinek, Polònia, 29 d'abril de 1946) és un astrònom polonès.

Nou!!: Planeta і Aleksander Wolszczan · Veure més »

Anells d'Urà

Esquema del sistema d'anells-satèl·lits d'Urà. Les línies sòlides són els anells; les línies discontínues denoten les òrbites dels satèl·lits. Els anells d'Urà configuren un sistema d'anells de complexitat mitjana que es pot situar a mig camí entre sistemes més extensos –com els anells de Saturn– i més simples –com els de Júpiter i els de Neptú.

Nou!!: Planeta і Anells d'Urà · Veure més »

Anells de Júpiter

llunes interiors. El sistema d'anells planetaris de Júpiter és molt tènue i està compost per partícules de pols despreses de les seves llunes interiors a causa d'impactes de meteorits.

Nou!!: Planeta і Anells de Júpiter · Veure més »

Anells de Neptú

Els anells de Neptú són un sistema d'anells planetaris molt tènues i febles, compostos principalment de pols còsmica, descoberts el 1989 per la sonda espacial Voyager 2.

Nou!!: Planeta і Anells de Neptú · Veure més »

Anells de Saturn

Anells de Saturn. Hi ha etiquetes en els més importants Els anells de Saturn són un sistema de quatre anells planetaris que envolten aquell planeta.

Nou!!: Planeta і Anells de Saturn · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia, o Grècia clàssica, és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, també conegut com Alexandre el Gran, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Planeta і Antiga Grècia · Veure més »

Aristarc de Samos

Tal com es veu en el diagrama adjunt, Aristarc va calcular l'angle entre el Sol i la Lluna (phi) quan aquesta es trobava en el primer o últim quart. És a dir, quan el triangle és rectangle. Llavors, mesurant phi podia resoldre el rectangle. Va observar que la distància entre la Terra i el Sol era molt més gran que la distància entre la Terra i la Lluna i que, conseqüentment, el Sol havia de ser molt més gran, ja que sabem que tant el disc solar com el lunar tenen un diàmetre aparent d'uns 32 minuts d'arc. Va ser la idea d'un Sol tan gran la que el va induir a pensar tots els cossos més petits havien de girar al seu voltant. Aristarc (Arístarkhos, Aristarchus) (ca.310 aC - 230 aC) era un astrònom i matemàtic grec, nascut a Samos, Grècia.

Nou!!: Planeta і Aristarc de Samos · Veure més »

Asteroide

Dactyl. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.

Nou!!: Planeta і Asteroide · Veure més »

Astrònom

Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.

Nou!!: Planeta і Astrònom · Veure més »

Astronomia

La nebulosa planetària «de la formiga» Menzel 3 (Mz3). L'ejecció de gas, des del centre d'una estrella moribunda segueix uns patrons simètrics Lastronomia és la ciència que estudia l'univers i els cossos celestes o astres, a partir de la informació que ens n'arriba per la radiació electromagnètica, tant pel que fa a la posició i moviment en l'esfera celeste com pel que fa a la seva natura, estructura i evolució (astrofísica).

Nou!!: Planeta і Astronomia · Veure més »

Atmosfera

Gran taca roja L'atmosfera és la capa de gasos que envolta la Terra (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni...) o, en general, un altre planeta o cos celeste.

Nou!!: Planeta і Atmosfera · Veure més »

Babilònia

Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).

Nou!!: Planeta і Babilònia · Veure més »

Cal·listo (satèl·lit)

Cal·listo (del grec Καλλιστώ) és un satèl·lit de Júpiter descobert el 1610 per Galileo Galilei.

Nou!!: Planeta і Cal·listo (satèl·lit) · Veure més »

Caront (satèl·lit)

Caront és el més gran dels satèl·lits de Plutó.

Nou!!: Planeta і Caront (satèl·lit) · Veure més »

Ceres (planeta nan)

Ceres és el planeta menor més petit del sistema solar i l'únic situat en el cinturó d'asteroides; de fet, durant molt temps fou classificat com a asteroide ((1) Ceres).

Nou!!: Planeta і Ceres (planeta nan) · Veure més »

Christiaan Huygens

Christiaan Huygens (l'Haia, 14 d'abril del 1629 - 8 de juliol del 1695) va ser un matemàtic, físic i astrònom neerlandès, del segle XVII, i un dels científics més influents en la seva època.

Nou!!: Planeta і Christiaan Huygens · Veure més »

Cinturó d'asteroides

Júpiter. El cinturó d'asteroides és la regió del sistema solar que es troba aproximadament entre les òrbites dels planetes Mart i Júpiter.

Nou!!: Planeta і Cinturó d'asteroides · Veure més »

Cinturó de Kuiper

El cinturó de Kuiper és una àrea del sistema solar que s'estén des de l'òrbita de Neptú (a 30 UA) fins a 50 UA del Sol.

Nou!!: Planeta і Cinturó de Kuiper · Veure més »

Clyde William Tombaugh

Clyde William Tombaugh (4 de febrer de 1906 – 17 de gener de 1997) va ser un astrònom nord-americà que va descobrir Plutó en 1930.

Nou!!: Planeta і Clyde William Tombaugh · Veure més »

Cometa

Cometa Hale-Bopp l'any 1997 Un cometa (dita també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.

Nou!!: Planeta і Cometa · Veure més »

Dale Frail

Dale Frail és un astrònom que treballa al National Radio Astronomy Observatory (NRAO) a Socorro (Nou Mèxic, Estats Units).

Nou!!: Planeta і Dale Frail · Veure més »

Desgasificació

La desgasificació és l'alliberament lent d'un gas que estava atrapat, glaçat o absorbit en un material.

Nou!!: Planeta і Desgasificació · Veure més »

Deuteri

Tub de descàrrega de deuteriEl deuteri, D o 2H és un dels isòtops estables de l'hidrogen.

Nou!!: Planeta і Deuteri · Veure més »

Diòxid de carboni

El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni o anhídrid carbònic), és un gas incolor, inodor, i insípid.

Nou!!: Planeta і Diòxid de carboni · Veure més »

Didier Queloz

Didier Queloz (23 de febrer del 1966) és un astrònom suís amb un prolífic rècord en la recerca de planetes extrasolars.

Nou!!: Planeta і Didier Queloz · Veure més »

Dione (satèl·lit)

Dione és el quart satèl·lit més gran de Saturn.

Nou!!: Planeta і Dione (satèl·lit) · Veure més »

Disc dispers

El disc dispers és una regió del sistema solar que s'estén des del cinturó de Kuiper (a 30 UA del Sol) fins a una distància desconeguda que podria ser d'uns quants centenars de UA i també a altes inclinacions per sobre i per sota de l'eclíptica.

Nou!!: Planeta і Disc dispers · Veure més »

Disc protoplanetari

Imatge artística d'un disc protoplanetari Un disc circumestel·lar és un disc de material al voltant d'una estrella jove, generalment del tipus T tauri.

Nou!!: Planeta і Disc protoplanetari · Veure més »

Disnòmia (satèl·lit)

és l'única lluna coneguda d'Eris (el planeta nan més gran conegut en el sistema solar).

Nou!!: Planeta і Disnòmia (satèl·lit) · Veure més »

Dominància orbital

La dominància orbital, és a dir, que un planeta hagi aclarit d'altres cossos la seva òrbita, és un dels tres criteris per a poder considerar un cos celeste com a planeta del sistema solar.

Nou!!: Planeta і Dominància orbital · Veure més »

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi romà el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Nou!!: Planeta і Edat antiga · Veure més »

Efecte Poynting-Robertson

L'efecte Poynting-Robertson és un procés pel qual les partícules de pols interestel·lar es mouen lentament en espiral cap al Sol per causa de la radiació solar.

Nou!!: Planeta і Efecte Poynting-Robertson · Veure més »

Element químic

La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.

Nou!!: Planeta і Element químic · Veure més »

Eris (planeta nan)

(136199) Eris, anteriorment anomenat 2003 UB313, és el planeta nan amb més massa i el segon objecte transneptunià més gran que s'ha descobert.

Nou!!: Planeta і Eris (planeta nan) · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: The United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Planeta і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Estrella

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrela o estrella i antigament i dialectalment estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.

Nou!!: Planeta і Estrella · Veure més »

Europa (satèl·lit)

Europa (Jupiter II) és un satèl·lit de Júpiter, el sisè més pròxim al planeta i el més petit dels quatre satèl·lits galileans, però tot i això el quart més gran de Júpiter i el sisè de tot el sistema solar.

Nou!!: Planeta і Europa (satèl·lit) · Veure més »

Excentricitat orbital

Exemples de les trajectòries amb diferents excentricitats. En astrodinàmica, segons els axiomes habituals qualsevol òrbita ha de ser una figura en forma de secció cònica.

Nou!!: Planeta і Excentricitat orbital · Veure més »

Fotoevaporació

Osiris. La fotoevaporació es refereix al procés pel qual s'arrenquen els àtoms o les molècules de gas d'un disc protoplanetari d'un estel, o de l'atmosfera d'un planeta, pels fotons d'alta energia i per la resta de radiació electromagnètica emesa per un estel.

Nou!!: Planeta і Fotoevaporació · Veure més »

Fred Lawrence Whipple

Fred Lawrence Whipple (Red Oak, Iowa, 5 de novembre 1906 - Cambridge, Massachusetts, 30 d'agost 2004) va ser un astrofísic estatunidenc, que va treballar a l'Observatori de la Universitat de Hardvard durant més de 70 anys.

Nou!!: Planeta і Fred Lawrence Whipple · Veure més »

Fusió nuclear

Diagrama de fusió del deuteri i el triti per formar Heli 4. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l'exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules (en l'exemple del deuteri un neutró).

Nou!!: Planeta і Fusió nuclear · Veure més »

Galileo Galilei

Galileo Galilei, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dóna segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.

Nou!!: Planeta і Galileo Galilei · Veure més »

Ganimedes (satèl·lit)

Ganimedes (Jupiter III) és el més gran dels satèl·lits de Júpiter i de tot el sistema solar i l'únic satèl·lit conegut amb magnetosfera.

Nou!!: Planeta і Ganimedes (satèl·lit) · Veure més »

Gas

Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.

Nou!!: Planeta і Gas · Veure més »

Gegant de glaç

Un gegant de glaç o gegant glaçat és un planeta gegant compost principalment de substàncies més pesades que l'hidrogen i l'heli, com podrien ser l'oxigen, el carboni, el nitrogen o el sofre.

Nou!!: Planeta і Gegant de glaç · Veure més »

Gegant gasós

Un gegant gasós és un planeta de grans dimensions que no està compost en gran part per roca o alguna altra matèria sòlida.

Nou!!: Planeta і Gegant gasós · Veure més »

Ginebra

Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zuric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.

Nou!!: Planeta і Ginebra · Veure més »

Giovanni Cassini

Giovanni Domenico Cassini (1625-1712) fou un astrònom genovès, el nom del qual està principalment unit a l'anomenada divisió de Cassini.

Nou!!: Planeta і Giovanni Cassini · Veure més »

Haumea

Haumea (conegut per la designació provisional 2003 EL61 o 2003 EL61) i designat pel Minor Planet Center (MPC) com a (136108) Haumea, és un planeta nan del cinturó de Kuiper descobert el 2005.

Nou!!: Planeta і Haumea · Veure més »

Heli

Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.

Nou!!: Planeta і Heli · Veure més »

Hidrogen

Lhidrogen és un element químic de símbol H i nombre atòmic 1.

Nou!!: Planeta і Hidrogen · Veure més »

Inclinació

En general, la inclinació és l'angle entre un eix de direcció o un pla, i un pla de referència.

Nou!!: Planeta і Inclinació · Veure més »

Io (satèl·lit)

Io és el més interior dels quatre satèl·lits galileans del planeta Júpiter.

Nou!!: Planeta і Io (satèl·lit) · Veure més »

Jàpet (satèl·lit)

Jàpet és el tercer satèl·lit més gran de Saturn, amb un diàmetre aproximat de 1.470 km, després dels satèl·lits més grans, Tità i Rea.

Nou!!: Planeta і Jàpet (satèl·lit) · Veure més »

Júpiter (planeta)

Júpiter és el planeta més gran del sistema solar i el cinquè segons la seva distància al Sol.

Nou!!: Planeta і Júpiter (planeta) · Veure més »

Johann Gottfried Galle

Johann Gottfried Galle (9 de juny de 1812 – 10 de juliol de 1910) va ser un astrònom alemany de l'Observatori de Berlín qui, amb l'ajuda de l'estudiant Heinrich Louis d'Arrest, va descobrir el planeta Neptú el 23 de setembre de 1846.

Nou!!: Planeta і Johann Gottfried Galle · Veure més »

Johannes Kepler

Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi Romanogermànic, 27 de desembre de 1571 - Ratisbona, 15 de novembre de 1630) va ser un astrònom i matemàtic alemany que va servir com a figura clau en la revolució científica.

Nou!!: Planeta і Johannes Kepler · Veure més »

Journal des sçavans

Le Journal des sçavans, més tard dita Journal des savants, és la revista científica i literària més antiga d'Europa.

Nou!!: Planeta і Journal des sçavans · Veure més »

Llum

Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.

Nou!!: Planeta і Llum · Veure més »

Lluna

La Lluna, tintada de vermell i taronja, tal com es veu des de la Terra durant un eclipsi lunar La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra.

Nou!!: Planeta і Lluna · Veure més »

Mart (planeta)

Mart és el quart planeta del sistema solar segons la distància al Sol i el segon planeta més petit, després de Mercuri.

Nou!!: Planeta і Mart (planeta) · Veure més »

Massa joviana

Mides relatives del planeta Júpiter i les nanes marrons Gliese 229B i Teide 1 La massa joviana o massa de Júpiter (MJ o MJUP), és una unitat de massa equivalent a la massa total del planeta Júpiter (1,8986×1027 kg, o 317,83 masses terrestres; 1 massa terrestre equival a 0,00315 masses jovianes).

Nou!!: Planeta і Massa joviana · Veure més »

Mèdici

Escut d'armes dels Mèdici Els Mèdici foren un llinatge acabalat i que promogué el mecenatge de l'art florentí, encapçalaren la ciutat de Florència tant en el període de la República com en el de la Monarquia.

Nou!!: Planeta і Mèdici · Veure més »

Medi interestel·lar

El medi interestel·lar (MIE) és el gas i la pols còsmica que omplen l'espai interestel·lar.

Nou!!: Planeta і Medi interestel·lar · Veure més »

Mercuri (planeta)

Mercuri és el planeta més proper al Sol i el més petit del sistema solar.

Nou!!: Planeta і Mercuri (planeta) · Veure més »

Mesopotàmia

Mesopotàmia (del grec, Me.so.po.taˈmi.a, «entre dos rius») és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.

Nou!!: Planeta і Mesopotàmia · Veure més »

Metal·licitat

Es diu metal·licitat d'un estel, o d'un medi, al seu contingut en elements pesants, és a dir, convencionalment, elements de massa atòmica igual o superior a la del carboni.

Nou!!: Planeta і Metal·licitat · Veure més »

Michael E. Brown

Michael (Mike) E. Brown (1965 -) és un astrònom nord-americà conegut per haver descobert un bon nombre d'objectes transneptunians, especialment 2003 UB313 (Xena) i (90377) Sedna.

Nou!!: Planeta і Michael E. Brown · Veure més »

Michel Mayor

Michel G.E. Mayor, (12 de gener de 1942) és un astrònom suís del Departament d'Astronomia de la Universitat de Ginebra.

Nou!!: Planeta і Michel Mayor · Veure més »

Mitologia

En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup socio-cultural.

Nou!!: Planeta і Mitologia · Veure més »

Model heliocèntric

El model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios.

Nou!!: Planeta і Model heliocèntric · Veure més »

Nan blanc

Comparació entre el nan blanc IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nan blanc té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Un nan blanc és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.

Nou!!: Planeta і Nan blanc · Veure més »

Nana marró

Una nana marró és un estel de dimensions reduïdes, que es caracteritza per no tenir la suficient massa per iniciar les reaccions termonuclears de fusió d'hidrogen, però produeix una emissió important en l'infraroig.

Nou!!: Planeta і Nana marró · Veure més »

Nebulosa

Nebulosa Nord-amèrica Una nebulosa és una regió del medi interestel·lar format per gas i per pols.

Nou!!: Planeta і Nebulosa · Veure més »

Neptú (planeta)

Neptú és el vuitè planeta en distància respecte al Sol i el més llunyà del sistema solar.

Nou!!: Planeta і Neptú (planeta) · Veure més »

Nicolau Copèrnic

Nicolau Copèrnic (Toruń, 19 de febrer de 1473 - Frombork, 24 de maig de 1543) va ser un astrònom polonès, també conegut com a Mikołaj Kopernik (en polonès) o Nicolaus Copernicus (en llatí).

Nou!!: Planeta і Nicolau Copèrnic · Veure més »

Nitrogen

El nitrogen, o azot, és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.

Nou!!: Planeta і Nitrogen · Veure més »

Nombre atòmic

Z - Nombre atòmic El nombre atòmic, usualment representat per la lletra Z, és el nombre de protons present en el nucli atòmic.

Nou!!: Planeta і Nombre atòmic · Veure més »

Objecte de massa planetària

Esquema comparatiu del Sol, una nana vermella i alguns cossos de massa planetària Un objecte de massa planetària o planemo (acrònim de l'anglès planetary-mass object) és un objecte celeste amb una massa que se situa dins la definició de planeta, és a dir, prou massiu com per adquirir equilibri hidroestàtic (tenir forma arrodonida per la seva pròpia gravetat), però no prou massiu com per a produir la fusió del nucli com a les estrelles.

Nou!!: Planeta і Objecte de massa planetària · Veure més »

Objecte transneptunià

Un objecte transneptunià és qualsevol objecte del sistema solar que orbita el Sol a una distància mitjana més gran que la del planeta Neptú (30 UA).

Nou!!: Planeta і Objecte transneptunià · Veure més »

Oxigen

L'oxigen, dels ètims grecs ὀξύς (oxys) ("àcid", del gust dels àcids) i -γενής (-genēs) ("productor", literalment "engendrador"), és l'element químic de nombre atòmic 8.

Nou!!: Planeta і Oxigen · Veure més »

Púlsar

Imatge del púlsar de la nebulosa planetària de Cranc. Es poden apreciar els gasos nebulars essent agitats pel camp magnètic i la radiació del púlsar. Aquesta imatge és un fotomuntatge a partir d'una imatge òptica obtinguda amb el telescopi espacial Hubble (en roig) i l'observatori de raigs-X Chandra (en blau). Un púlsar és un estel de neutrons que emet radiacions periòdiques.

Nou!!: Planeta і Púlsar · Veure més »

Període de rotació

En astronomia, el període de rotació és el temps que tarda un cos celeste a completar una revolució sobre si mateix (al voltant del seu propi eix).

Nou!!: Planeta і Període de rotació · Veure més »

Període orbital

El període orbital és el temps que triga un planeta o un satèl·lit (o un altre objecte celeste) a completar la seva òrbita.

Nou!!: Planeta і Període orbital · Veure més »

Planeta doble

Un planeta doble és el terme informal, o no oficial, utilitzat per a descriure a dos planetes que s'orbiten mútuament al voltant d'un centre de masses comú que no es troba localitzat a l'interior de cap dels dos cossos celestes.

Nou!!: Planeta і Planeta doble · Veure més »

Planeta extrasolar

Planetes extrasolars descoberts per anyUn planeta extrasolar o exoplaneta és un planeta que orbita al voltant de qualsevol estrella que no sigui el Sol i, per tant, forma part de sistemes planetaris diferents del nostre.

Nou!!: Planeta і Planeta extrasolar · Veure més »

Planeta menor

Els planetes menors són cossos celestes del sistema solar que orbiten al voltant del Sol (o d'altres sistemes planetaris orbitant altres estrelles) més grans que els meteoroides però més petits que els planetes.

Nou!!: Planeta і Planeta menor · Veure més »

Planeta nan

Caront, considerat un planeta durant 76 anys i reclassificat l'any 2006 per la UAI com a planeta nan. Un planeta nan és un conjunt d'astres definits per una resolució aprovada per la Unió Astronòmica Internacional el 24 d'agost del 2006.

Nou!!: Planeta і Planeta nan · Veure més »

Planeta tel·lúric

Un planeta tel·lúric és un planeta compost majoritàriament de silicats.

Nou!!: Planeta і Planeta tel·lúric · Veure més »

Planetesimal

Els planetesimals són objectes sòlids que possiblement existeixen en els discs protoplanetaris i en els discs de roques.

Nou!!: Planeta і Planetesimal · Veure més »

Praga

Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.

Nou!!: Planeta і Praga · Veure més »

Protoestrella

Es denomina protoestel el núvol molecular format per hidrogen, heli i partícules de pols, que comença a contreure's fins que assoleix la seqüència principal en el diagrama de Hertzsprung-Russell.

Nou!!: Planeta і Protoestrella · Veure més »

Protoplaneta

(4) Vesta és un exemple de protoplaneta Els protoplanetes són cossos celestes considerats embrions planetaris, de grandària similar a la de la Lluna, presents als discos protoplanetaris.

Nou!!: Planeta і Protoplaneta · Veure més »

Radioactivitat

Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat és un fenomen físic al qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionucleids, es transformen espontàniament en nucleids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.

Nou!!: Planeta і Radioactivitat · Veure més »

Raymond Lyttleton

Raymond Arthur Lyttleton FRS va ser un matemàtric i astrònom teòric britànic.

Nou!!: Planeta і Raymond Lyttleton · Veure més »

Rea (satèl·lit)

Rea és el segon satèl·lit més gran de Saturn.

Nou!!: Planeta і Rea (satèl·lit) · Veure més »

Redefinició de planeta de 2006

L'esborrany de proposta de la UAI hagués afegit immediatament 3 planetes, mostrats aquí en comparació amb la Terra. D'esquerra a dreta, Eris, Caront, Ceres i la Terra. El 2006, la Unió Astronòmica Internacional va proposar que el terme «planeta» es redefineix per aclarir l'estatus planetari de Plutó i incloure en el grup de planetes de Sistema Solar a altres objectes a part dels nou tradicionals.

Nou!!: Planeta і Redefinició de planeta de 2006 · Veure més »

Roca

Columnes naturals de basalt a Staffa (Escòcia) El Gran Canyó (Estats Units) talla diverses capes de roca sedimentària Una roca és la matèria en estat sòlid que forma part de l'escorça terrestre.

Nou!!: Planeta і Roca · Veure més »

Satèl·lit natural

Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la En astronomia, un satèl·lit natural és qualsevol objecte natural que gira al voltant d'un planeta.

Nou!!: Planeta і Satèl·lit natural · Veure més »

Satèl·lits d'Haumea

El planeta nan del sistema solar exterior Haumea té dos satèl·lits naturals, Hiokinaiaka i Namaka, anomenats en honor a dees hawaianes.

Nou!!: Planeta і Satèl·lits d'Haumea · Veure més »

Satèl·lits d'Urà

D'esquerra a dreta: Urà, Puck, Miranda, Ariel, Umbriel, Titània i Oberó. Els diàmetres són a escala, les distàncies no Urà té 27 satèl·lits coneguts i tots tenen nom definitiu.

Nou!!: Planeta і Satèl·lits d'Urà · Veure més »

Satèl·lits de Júpiter

Europa. Júpiter té 67 satèl·lits naturals coneguts, 48 dels quals tenen ja un nom definitiu mentre que els altres 19 porten encara una designació provisional.

Nou!!: Planeta і Satèl·lits de Júpiter · Veure més »

Satèl·lits de Mart

Mart té dos minúsculs satèl·lits: dos penyals de forma irregular, Fobos i Deimos.

Nou!!: Planeta і Satèl·lits de Mart · Veure més »

Satèl·lits de Neptú

Neptú té 13 satèl·lits coneguts.

Nou!!: Planeta і Satèl·lits de Neptú · Veure més »

Satèl·lits de Plutó

Plutó i les seves tres llunes: Caront, Hidra i NixÒrbites de les llunes i del planeta PlutóMides aproximades dels cossos del sistema de Plutó Plutó té cinc satèl·lits naturals coneguts.

Nou!!: Planeta і Satèl·lits de Plutó · Veure més »

Satèl·lits de Saturn

Saturn té 59 satèl·lits coneguts, el major dels quals, Tità, és l'única lluna del sistema solar amb una atmosfera important.

Nou!!: Planeta і Satèl·lits de Saturn · Veure més »

Satèl·lits galileans

Cal·listo Comparació dels satèl·lits del sistema solar. Els satèl·lits galileans són els de la quarta columna Els satèl·lits galileans són els quatre satèl·lits de Júpiter descoberts per Galileo Galilei.

Nou!!: Planeta і Satèl·lits galileans · Veure més »

Saturn (planeta)

Saturn és el sisè planeta en ordre de proximitat al Sol i el segon més gran del sistema solar, després de Júpiter.

Nou!!: Planeta і Saturn (planeta) · Veure més »

Sírius

Sírius és l'estrella més brillant del cel nocturn vista des de la Terra.

Nou!!: Planeta і Sírius · Veure més »

Scott S. Sheppard

Scott S. Sheppard és un astrònom del departament de Magnetisme Terrestre de la Carnegie Institution for Science.

Nou!!: Planeta і Scott S. Sheppard · Veure més »

Segle I aC

Vil·la romana de can Llauder, relacionada amb Gai Mari a Mataró, '''segle I aC''', segle III dC El segle I aC és un període de l'edat antiga marcat per la forta crisi a Roma, que acaba suposant un canvi de règim amb l'esfondrament de la república i l'inici de l'imperi.

Nou!!: Planeta і Segle I aC · Veure més »

Segle VI aC

El segle VI aC inclou els anys compresos entre el 600 aC i el 501 aC i constueix un dels moments de canvi més rellevants de l'edat antiga.

Nou!!: Planeta і Segle VI aC · Veure més »

Semieix major

En geometria, el terme semieix major és utilitzat per descriure les dimensions d'el·lipses e hipèrboles.

Nou!!: Planeta і Semieix major · Veure més »

Seqüència principal

Diagrama Hertzsprung-Russell La seqüència principal d'un diagrama Hertzsprung-Russell és la corba en què es troben la majoria dels estels.

Nou!!: Planeta і Seqüència principal · Veure més »

Simulació d'ordinador

Simulació per ordinador feta el 1990 de boirina contaminada sobre sobre Karl Marx Stadt (Chemnitz), Alemanya Una simulació d'ordinador, un model de simulació per ordinador o un model informatitzat és un programa informàtic o una xarxa d’ordinadors la finalitat del qual és crear una simulació d’un model abstracte d’un determinat sistema.

Nou!!: Planeta і Simulació d'ordinador · Veure més »

Sistema de Dades Astrofísiques

Logotip del Sistema de dades astrofísiques (ADS) El Sistema de Dades Astrofísiques (Astrophysics Data System en anglès o ADS les seues sigles) és una base de dades en línia, finançada per la NASA, amb més de cinc milions d'articles científics sobre astronomia i astrofísica en revistes amb revisió per parells i de fonts sense ella.

Nou!!: Planeta і Sistema de Dades Astrofísiques · Veure més »

Sistema planetari

Dibuix artístic d'un sistema planetari en la seva fase de formacióComparanció entre el Sistema Solar i el Sistema 55 CanriConcepció artística d'un sistema planetariRepresentació artística d'un sistema planetari llunyà Un sistema planetari està format per una o diverses estrelles centrals i diversos objectes orbitant al seu voltant.

Nou!!: Planeta і Sistema planetari · Veure més »

Sistema solar

El sistema solarLes majúscules del nom varia.

Nou!!: Planeta і Sistema solar · Veure més »

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Nou!!: Planeta і Sol · Veure més »

Stellarium

Stellarium és un programari de simulació de planetaris, de caràcter educatiu.

Nou!!: Planeta і Stellarium · Veure més »

Sumer

Bau, deessa sumèria. Sumer (ki-en-gi en sumeri, šumer en accadi) fou una regió al sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris.

Nou!!: Planeta і Sumer · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar.

Nou!!: Planeta і Terra · Veure més »

Tetis (satèl·lit)

Tetis és el cinquè satèl·lit més gran de Saturn.

Nou!!: Planeta і Tetis (satèl·lit) · Veure més »

Tità (satèl·lit)

Tità és el satèl·lit més gran de Saturn i el segon més gran del sistema solar (el primer és Ganimedes).

Nou!!: Planeta і Tità (satèl·lit) · Veure més »

Unió Astronòmica Internacional

La Unió Astronòmica Internacional (International Astronomical Union, en anglès, o Union Astronomique Internationale en francès) està formada per 9.040 membres individuals i 63 membres nacionals en tot el món.

Nou!!: Planeta і Unió Astronòmica Internacional · Veure més »

Unitat astronòmica

La unitat astronòmica (símbol UA; recomanat per la UAI: au; de vegades també AU, a.u. o ua) és una unitat de longitud del sistema astronòmic que correspon aproximadament la distància que separa la Terra del Sol.

Nou!!: Planeta і Unitat astronòmica · Veure més »

Univers

L'univers és la totalitat del continu espaitemps en què es troba la humanitat, juntament amb tota la matèria i energia que conté.

Nou!!: Planeta і Univers · Veure més »

Universitat de Ginebra

Universitat de Ginebra La Universitat de Ginebra (Université de Genève) és una universitat a Ginebra, Suïssa.

Nou!!: Planeta і Universitat de Ginebra · Veure més »

Urà (planeta)

Urà és el setè planeta des del Sol, el tercer més gran i el quart amb major massa del Sistema Solar.

Nou!!: Planeta і Urà (planeta) · Veure més »

Vent solar

plasma del vent solar arribant a l'heliopausa El vent solar és un flux de partícules (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de l'atmosfera d'una estrella.

Nou!!: Planeta і Vent solar · Veure més »

Venus (planeta)

Venus és el segon planeta en proximitat al Sol, i l'orbita cada 224,7 dies terrestres.

Nou!!: Planeta і Venus (planeta) · Veure més »

William Herschel

William Herschel (Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi romanogermànic, 1738 - Slough, Anglaterra, Regne Unit, 1822) va ser l'astrònom més famós de la seva època.

Nou!!: Planeta і William Herschel · Veure més »

Xina

Ubicació de la Xina al món La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris, que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.

Nou!!: Planeta і Xina · Veure més »

(10) Higiea

(10) Higiea és el quart major asteroide del cinturó d'asteroides, amb un diàmetre de 407 km.

Nou!!: Planeta і (10) Higiea · Veure més »

(11) Partènope

(11) Partènope és un asteroide gran i brillant del cinturó d'asteroides.

Nou!!: Planeta і (11) Partènope · Veure més »

(12) Victòria

(12) Victòria és un gran asteroide del cinturó d'asteroides.

Nou!!: Planeta і (12) Victòria · Veure més »

(13) Egèria

(13) Egèria és un asteroide gran del cinturó d'asteroides, nombre 13 de la sèrie.

Nou!!: Planeta і (13) Egèria · Veure més »

(134340) Plutó

(134340) Plutó(134340) Plutó és la designació oficial de la Unió Astronòmica Internacional des del 13 de setembre del 2006.

Nou!!: Planeta і (134340) Plutó · Veure més »

(136472) Makemake

(136472) Makemake (abans conegut amb la designació temporal 2005 FY9 o 2005 FY9) és un gran objecte del cinturó de Kuiper descobert el 31 de març de 2005 per l'equip de Michael Brown utilitzant el telescopi Samuel Oschin des de l'observatori Palomar.

Nou!!: Planeta і (136472) Makemake · Veure més »

(14) Irene

(14) Irene és un asteroide molt gran del cinturó d'asteroides.

Nou!!: Planeta і (14) Irene · Veure més »

(15) Eunòmia

(15) Eunòmia és un asteroide que fa el nombre 15 de la sèrie.

Nou!!: Planeta і (15) Eunòmia · Veure més »

(2) Pal·les

(2) Pal·les (del grec Παλλάς) és el segon asteroide més gran i el segon a ser descobert (el primer fou (1) Ceres).

Nou!!: Planeta і (2) Pal·les · Veure més »

(20000) Varuna

(20000) Varuna és un objecte del cinturó de Kuiper (KBO, Kuiper Belt Object).

Nou!!: Planeta і (20000) Varuna · Veure més »

(3) Juno

Juno fou el tercer asteroide descobert, l'1 de setembre de 1804 per l'astrònom alemany Karl Ludwig Harding.

Nou!!: Planeta і (3) Juno · Veure més »

(4) Vesta

Vesta és el tercer major asteroide del cinturó d'asteroides, amb 468 km de diàmetre, i el quart que fou descobert.

Nou!!: Planeta і (4) Vesta · Veure més »

(5) Astrea

(5) Astrea és un gran asteroide del cinturó d'asteroides.

Nou!!: Planeta і (5) Astrea · Veure més »

(50000) Quaoar

Imatge de Quaoar presa pel telescopi espacial Hubble Comparació del diàmetre de Quaoar amb el d'altres cossos del sistema solar (50000) Quaoar (anteriorment conegut per la seva designació provisional 2002 LM60) és un gran objecte transneptunià descobert el 2002.

Nou!!: Planeta і (50000) Quaoar · Veure més »

(6) Hebe

Hebe és un asteroide molt gran del cinturó d'asteroides.

Nou!!: Planeta і (6) Hebe · Veure més »

(7) Iris

Iris és un dels majors asteroides del cinturó d'asteroides.

Nou!!: Planeta і (7) Iris · Veure més »

(8) Flora

Flora és un asteroide gran i brillant del cinturó d'asteroides.

Nou!!: Planeta і (8) Flora · Veure més »

(9) Metis

(9) Metis és un dels majors asteroides del cinturó d'asteroides.

Nou!!: Planeta і (9) Metis · Veure més »

(90377) Sedna

(90377) Sedna (amb designació anterior de 2003 VB12) és un objecte transneptunià que es troba a unes 90 UA del Sol, fet que el converteix en l'objecte més remot del sistema solar descobert fins ara.

Nou!!: Planeta і (90377) Sedna · Veure més »

(90482) Orc

90482 Orc és un objecte del Cinturó de Kuiper.

Nou!!: Planeta і (90482) Orc · Veure més »

1543

Nicolaus Copernicus de Toruń, Sisena part'' (Portada de la segona edició, Basilea, 1566).

Nou!!: Planeta і 1543 · Veure més »

1781

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Planeta і 1781 · Veure més »

1801

;Països Catalans.

Nou!!: Planeta і 1801 · Veure més »

1807

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Planeta і 1807 · Veure més »

1845

Sense descripció.

Nou!!: Planeta і 1845 · Veure més »

1846

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Planeta і 1846 · Veure més »

1850

;Països Catalans.

Nou!!: Planeta і 1850 · Veure més »

1851

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Planeta і 1851 · Veure més »

1854

;Països Catalans.

Nou!!: Planeta і 1854 · Veure més »

1930

Terrassa, el raval de Montserrat, el '''1930'''.

Nou!!: Planeta і 1930 · Veure més »

1995

;Països Catalans.

Nou!!: Planeta і 1995 · Veure més »

2006

L'any 2006 fou declarat lAny internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Nou!!: Planeta і 2006 · Veure més »

47 Ursae Majoris

47 Ursae Majoris, sovint abreujat 47 UMa, és una nana groga anàloga solar que es troba a aproximadament 46 anys-llum de la Terra, a la constel·lació de l'Óssa Major.

Nou!!: Planeta і 47 Ursae Majoris · Veure més »

51 Pegasi

51 Pegasi és una estrella de tipus solar en la constel·lació de Pegàs, situada a uns 50 anys llum del Sistema Solar.

Nou!!: Planeta і 51 Pegasi · Veure més »

70 Virginis

70 Virginis, (abreviada 70 Vir), també anomenada HIP 117176 o Gliese 512, és una estrella nana groga situada a la constel·lació de la Verge, a uns 58 anys-llum (17,8 pàrsecs) de distància a la Terra.

Nou!!: Planeta і 70 Virginis · Veure més »

Redirigeix aquí:

Planetes.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »