Taula de continguts
170 les relacions: Accident del transbordador espacial Challenger, Accident del transbordador espacial Columbia, Agència Espacial Europea, Agència Espacial Japonesa, Alan Shepard, Apollo 1, Apollo 11, Apollo 13, Apollo 17, Apollo 18, Ariane, Asteroide, Astronauta, Austràlia, Barstow (Califòrnia), Buran, Buzz Aldrin, Califòrnia, Canadà, Canberra, Cap Canaveral, Cassini-Huygens, Centre d'Investigació Ames, Centre de vol espacial Goddard, Centre de Vol Espacial Marshall, Centre Espacial Lyndon B. Johnson, Charles F. Bolden, Jr., Cleveland, COBE, Cometa, Congrés, Dècada del 1990, Deep Impact, Dwight David Eisenhower, Edward Higgins White II, Espai exterior, Espanya, Estació Espacial Internacional, Estats Units d'Amèrica, Exploració espacial, Fairmont (Virgínia de l'Oest), Florida, Galileo (sonda), George Walker Bush, Goddard Institute for Space Studies, Greenbelt, Guerra del Vietnam, Guerra Freda, Houston, IRAS, ... Ampliar l'índex (120 més) »
Accident del transbordador espacial Challenger
Michael J. Smith, Dick Scobee i Ronald McNair; (fila posterior) Ellison Onizuka, Christa McAuliffe, Gregory Jarvis i Judith Resnik L'accident del transbordador espacial Challenger fou un accident mortal del programa espacial dels Estats Units que es produí el 28 de gener del 1986, quan el transbordador espacial ''Challenger'' (OV-099) es desintegrà 73 segons després d'enlairar-se, amb la posterior mort dels set membres de la tripulació.
Veure NASA і Accident del transbordador espacial Challenger
Accident del transbordador espacial Columbia
Laccident del transbordador espacial Columbia fou un accident espacial que es produí l'1 de febrer del 2003 durant la missió STS-107, fet que provocà la destrucció del transbordador i la mort dels set tripulants durant la reentrada atmosfèrica.
Veure NASA і Accident del transbordador espacial Columbia
Agència Espacial Europea
L'Agència Espacial Europea (European Space Agency, ESA, Agence spatiale européenne, ASE; Europäische Weltraumorganisation) és una organització intergovernamental de 22 estats participants dedicada a l'exploració de l'espai.
Veure NASA і Agència Espacial Europea
Agència Espacial Japonesa
Kibo, mòdul experimental de l'agència japonesa. L', o JAXA (Japan Aerospace eXploration Agency), és una agència governamental japonesa que dedica les seves investigacions i pressupostos a projectes per a l'exploració de l'espai.
Veure NASA і Agència Espacial Japonesa
Alan Shepard
va ser un astronauta nord-americà.
Veure NASA і Alan Shepard
Apollo 1
Apollo 1 és el nom oficial assignat retrospectivament a la missió Apollo/Saturn 204 (AS-204), que mai no arribà a volar.
Veure NASA і Apollo 1
Apollo 11
La missió lunar nord-americana Apollo 11 va ser la primera a posar una persona a la superfície de la Lluna.
Veure NASA і Apollo 11
Apollo 13
L'Apollo 13 va ser el setè vol del programa Apollo, llançat en direcció cap a la Lluna el dia 11 d'abril del 1970 mitjançant un coet del tipus Saturn 5.
Veure NASA і Apollo 13
Apollo 17
L'Apollo 17 va ser el dissetè vol del programa Apollo.
Veure NASA і Apollo 17
Apollo 18
Apollo 18 és una pel·lícula de terror de ciència-ficció nord-americana de 2011 escrita per Brian Miller, dirigida per Gonzalo López-Gallego i coproduïda per Timur Bekmambétov i Michele Wolkoff.
Veure NASA і Apollo 18
Ariane
Coet Ariane 42P amb el satèl·lit TOPEX/Poseidon (Kourou, 10 d'agost de 1992 Ariane EPS 5 Ariane és una família de vehicles llançadors d'elaboració europea, fabricats inicialment per un consorci de l'Agència Espacial Europea (ESA), format per França (64%), Alemanya (20%), El Regne Unit (5%), Espanya (2%) i altres països (7%), el (2%) restant és una incògnita, destinats a trencar amb la dependència dels Estats Units d'Amèrica en el camp de l'Aeronàutica, així com per al llançament de satèl·lits artificials en òrbita geoestacionària i la sonda espacial Giotto.
Veure NASA і Ariane
Asteroide
Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.
Veure NASA і Asteroide
Astronauta
Un astronauta (també cosmonauta o taikonauta) és una persona que viatja a l'espai exterior a la Terra.
Veure NASA і Astronauta
Austràlia
Austràlia, oficialment la Mancomunitat d'Austràlia (en anglès: Commonwealth of Australia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma un continent; i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.
Veure NASA і Austràlia
Barstow (Califòrnia)
Barstow és una població dels Estats Units a l'estat de Califòrnia.
Veure NASA і Barstow (Califòrnia)
Buran
Buran —— (desembre del 807 - setembre del 884) fou esposa del califa abbàssida al-Mamun i filla del visir al-Hàssan ibn Sahl.
Veure NASA і Buran
Buzz Aldrin
, nascut Edwin Eugene Aldrin, Jr., és un astronauta i pilot estatunidenc que va ser el segon home a trepitjar la Lluna (després de Neil Armstrong) durant la missió Apollo 11, la primera missió tripulada que va aterrar a la Lluna.
Veure NASA і Buzz Aldrin
Califòrnia
Califòrnia és un dels estats dels Estats Units d'Amèrica.
Veure NASA і Califòrnia
Canadà
El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.
Veure NASA і Canadà
Canberra
Canberra és la capital d'Austràlia, situada en una plana als contraforts dels Alps Australians, vora el riu Molonglo.
Veure NASA і Canberra
Cap Canaveral
Cape Canaveral des de l'espai, agost de 1991 El cap Canaveral (Cape Canaveral, del castellà cañaveral, 'canyissar') és, des de l'any 1950, el principal centre de les activitats espacials dels Estats Units.
Veure NASA і Cap Canaveral
Cassini-Huygens
Cassini-Huygens fou una sonda espacial, projecte conjunt de la NASA, l'ESA i la ASI.
Veure NASA і Cassini-Huygens
Centre d'Investigació Ames
Mapa del Centre d'Investigació Ames El Centre d'Investigació Ames (ARC, per les seves sigles en anglès: Ames Research Center), és un centre d'investigacions de la NASA (National Aeronautics and Space Administration).
Veure NASA і Centre d'Investigació Ames
Centre de vol espacial Goddard
Vista aèria del Centre de vol espacial Goddard. El Centre de vol espacial Goddard (CVEG) Goddard Space Flight Center (GSFC) és un laboratori de recerca de la NASA considerable, establert l'1 de maig de 1959 com el primer Centre espacial de vol de la NASA.
Veure NASA і Centre de vol espacial Goddard
Centre de Vol Espacial Marshall
El Centre de Vol Espacial Marshall (George C. Marshall Space Flight Center, MSFC, en anglès) la seu original de la NASA, és un centre per dirigir la propulsió del transbordador espacial, el combustible del tanc extern del transbordador espacial, l'entrenament d'astronautes i les càrregues, el disseny i construcció de l'Estació Espacial Internacional (ISS), a més del control dels ordinadors, les xarxes, i la informació.
Veure NASA і Centre de Vol Espacial Marshall
Centre Espacial Lyndon B. Johnson
Vista aèria del centre espacial el 1989. L'entrada del centre espacial - El primer de febrer de 2003 El Centre Espacial Lyndon B. Johnson (Lyndon B. Johnson Space Center en anglès, abreujat JSC) és la instal·lació de la NASA per a les activitats tripulades espacials situada al Houston sud-oriental, Texas.
Veure NASA і Centre Espacial Lyndon B. Johnson
Charles F. Bolden, Jr.
Charles F. Bolden, Jr va néixer el 19 d'agost de 1946, és un ex Marin dels Estats Units i l'actual administrador de la NASA, sent el primer afroamericà a ocupar el càrrec.
Veure NASA і Charles F. Bolden, Jr.
Cleveland
Cleveland és la capital del comtat de Cuyahoga, el comtat més poblat de l'estat d'Ohio als Estats Units.
Veure NASA і Cleveland
COBE
El COBE (de l'anglès, Cosmic Background Explorer), o Explorador del Fons Còsmic, també conegut com a Explorer 66, va ser el primer satèl·lit construït especialment per a estudis de cosmologia.
Veure NASA і COBE
Cometa
Cometa C/2020 F3 (NEOWISE) el 14 de Juliol de 2020 Un cometa (dit també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.
Veure NASA і Cometa
Congrés
El Congrés dels Estats Units, reunit en sessió conjunta del Senat i la Cambra de Representants. En la política, un congrés (literalment "una reunió o assemblea de persones") és el nom del cos legislatiu d'un Estat que opera sota un sistema congressual (també anomenat sistema presidencialista) de govern.
Veure NASA і Congrés
Dècada del 1990
La dècada del 1990 comprèn el període d'anys entre el 1990 i el 1999, tots dos inclosos.
Veure NASA і Dècada del 1990
Deep Impact
Il·lustració de la sonda espacial ''Deep Impact'' després de la separació del projectil Deep Impact (en català Impacte Profund) és una sonda espacial de tipus Discovery de la NASA ideada per estudiar la composició interior d'un cometa.
Veure NASA і Deep Impact
Dwight David Eisenhower
, també conegut com a «Ike» Eisenhower, fou un militar i polític estatunidenc, 34è president dels Estats Units entre el 1953 i 1961.
Veure NASA і Dwight David Eisenhower
Edward Higgins White II
Edward Higgins White II (San Antonio, Texas, 14 de novembre de 1930 - Cap Canaveral, Florida, 27 de gener de 1967) va ser un famós astronauta nord-americà.
Veure NASA і Edward Higgins White II
Espai exterior
Interfície entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la línia de Kármán a 100 km i l'exosfera a 690 km (no està a escala) L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la Terra, dels cossos celestes o de la seva atmosfera.
Veure NASA і Espai exterior
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure NASA і Espanya
Estació Espacial Internacional
La ISS el 17 d'abril de 2002 LEstació Espacial Internacional (EEI) (en International Space Station, ISS, Междунаро́дная косми́ческая ста́нция Mejdunaródnaia kosmítxeskaia stàntsia, МКС) és un projecte internacional per a construir i mantenir una estació espacial permanent en òrbita al voltant de la Terra.
Veure NASA і Estació Espacial Internacional
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure NASA і Estats Units d'Amèrica
Exploració espacial
L'exploració espacial és l'ús de l'astronomia i la tecnologia espacial per a explorar l'espai exterior.
Veure NASA і Exploració espacial
Fairmont (Virgínia de l'Oest)
Fairmont és una població dels Estats Units a l'estat de Virgínia de l'Oest.
Veure NASA і Fairmont (Virgínia de l'Oest)
Florida
Florida o la Florida és l'estat més meridional dels Estats Units d'Amèrica.
Veure NASA і Florida
Galileo (sonda)
La sonda és extreta del Transbordador espacial Atlantis en la missió STS-34 La Galileo fou una sonda espacial de l'agència espacial nord-americana, NASA, amb l'objectiu d'estudiar el planeta Júpiter i el seu sistema de satèl·lits.
Veure NASA і Galileo (sonda)
George Walker Bush
George Walker Bush (6 de juliol de 1946) és un polític estatunidenc, el 43è president dels Estats Units, ocupant el càrrec entre 2001 i 2009.
Veure NASA і George Walker Bush
Goddard Institute for Space Studies
El Institut Goddard d'Estudis Espacials (Goddard Institute for Space Studies en anglès o GISS) és un laboratori de la Divisió de Ciències de la Terra del Centre de Vol Espacial Goddard de la NASA i una divisió de l'Institut de la Terra de la Universitat de Colúmbia.
Veure NASA і Goddard Institute for Space Studies
Greenbelt
Greenbelt és una població al Comtat de Prince George's a l'estat de Maryland.
Veure NASA і Greenbelt
Guerra del Vietnam
La Guerra del Vietnam, també anomenada Segona Guerra d'Indoxina, és el conflicte bèl·lic entre la República Democràtica del Vietnam i el Front Nacional d'Alliberament del Vietnam, i els Estats Units d'Amèrica i el règim dictatorial del Vietnam del Sud, que va tenir lloc entre els anys 1955 a 1975, amb la intervenció directa i indirecta de diversos països estrangers, (al sud, principalment els Estats Units, que hi intervingueren directament, amb centenars de milers de combatents, fins a la seva retirada el 1973; i al Nord amb el suport material, tècnic i polític de la Unió Soviètica i la Xina).
Veure NASA і Guerra del Vietnam
Guerra Freda
El terme Guerra Freda va ser un model de relacions internacionals que va desenvolupar-se després de la Segona Guerra Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats.
Veure NASA і Guerra Freda
Houston
Houston (pronunciat en anglès /ˈhjuːstən/) és la quarta ciutat més gran dels Estats Units i la ciutat més gran de l'estat de Texas.
Veure NASA і Houston
IRAS
LIRAS (Infrared Astronomical Satellite) fou un observatori espacial.
Veure NASA і IRAS
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Veure NASA і Júpiter (planeta)
Jet Propulsion Laboratory
Pasadena, Califòrnia. El Jet Propulsion Laboratory (o Laboratori de Propulsió a Raig, JPL per els seves sigles en anglès), ubicat a La Cañada Flintridge, a prop de Los Angeles, Califòrnia, EUA, construeix i opera sondes espacials no tripulades per a la National Aeronautics and Space Administration.
Veure NASA і Jet Propulsion Laboratory
John Fitzgerald Kennedy
, sovint esmentat per les seves inicials JFK o pel malnom Jack, fou el 35è president dels Estats Units.
Veure NASA і John Fitzgerald Kennedy
John Glenn
fou un astronauta estatunidenc, pilot militar i polític.
Veure NASA і John Glenn
Langley Research Center
Langley Research Center (LaRC) són unes instal·lacions de la NASA, ubicades a Hampton, Virgínia, Estats Units.
Veure NASA і Langley Research Center
Las Cruces
Las Cruces és una població dels Estats Units a l'estat de Nou Mèxic.
Veure NASA і Las Cruces
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Veure NASA і Lluna
Louisiana
Louisiana (del francès Louisiane) és un estat dels Estats Units d'Amèrica situat al sud del país.
Veure NASA і Louisiana
Lunar Orbiter 1
El Lunar Orbiter 1 va ser una sonda espacial robòtica (no tripulada) com a part del Programa Lunar Orbiter, va ser la primera sonda americana en orbitar la Lluna.
Veure NASA і Lunar Orbiter 1
Lunar Prospector
El Lunar Prospector (en català: Prospector lunar) és una sonda espacial d'exploració automàtica lunar de tipus Discovery de la NASA amb la finalitat de l'estudi i l'exploració de la superfície del satèl·lit.
Veure NASA і Lunar Prospector
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure NASA і Madrid
Madrid Deep Space Communications Complex
El complex d'antenes de Robledo de Chavela des de l'aire. El Madrid Deep Space Communications Complex (MDSCC en anglès), és a dir, Complejo de Comunicaciones del Espacio Profundo de Madrid (en castellà) o Complex de Comunicacions de l'Espai Profund de Madrid, està situat a Robledo de Chavela, sent l'única instal·lació de la NASA a Espanya, en col·laboració amb l'INTA (Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial Esteban Terradas).
Veure NASA і Madrid Deep Space Communications Complex
Magellan
Atlantis'' La Magellan fou una sonda espacial no tripulada de la NASA amb l'objectiu d'estudiar el planeta Venus, especialment per obtenir un mapa topogràfic acurat mitjançant observacions de radar.
Veure NASA і Magellan
Mariner
''Des del port de Copenhagen I'' (Albert Edelfelt, ''c.'' 1890) Detall de Jaume Ferrer a l'Atles Català (1375) Un mariner és una persona que es dedica a una professió relativa al mar a bord d'un vaixell i que desenvolupa les tasques necessàries per al bon estat de navegació.
Veure NASA і Mariner
Mariner 10
La Mariner 10 fou una missió espacial no tripulada de la NASA llançada el 3 de novembre de 1973 amb l'objectiu de sobrevolar els planetes Mercuri i Venus.
Veure NASA і Mariner 10
Mariner 2
La Mariner 2 fou la segona sonda espacial del programa Mariner de la NASA.
Veure NASA і Mariner 2
Mars Climate Orbiter
La Mars Climate Orbiter (MQO) va ser una sonda de la NASA llançada des de Cap Canaveral l'11 de desembre del 1998 amb un coet Delta II 7425 i va arribar a Mart el 23 de setembre del 1999, després d'un viatge de 9 mesos i mig.
Veure NASA і Mars Climate Orbiter
Mars Global Surveyor
La Mars Global Surveyor (MGS, «Explorador Global de Mart») és una nau espacial de la NASA, llançada el 7 de novembre de 1996, amb l'objectiu de cartografiar el planeta Mart.
Veure NASA і Mars Global Surveyor
Mars Pathfinder
La Mars Pathfinder fou una sonda espacial no tripulada de tipus Discovery de la NASA, llançada el 1996 i la primera d'una sèrie de missions d'exploració del planeta Mart que inclouen vehicles robòtics tot terreny (rovers en anglès).
Veure NASA і Mars Pathfinder
Mars Polar Lander
La Mars Polar Lander (MPL) va ser una sonda espacial robòtica de la NASA.
Veure NASA і Mars Polar Lander
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Veure NASA і Mart (planeta)
Mercuri (planeta)
Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.
Veure NASA і Mercuri (planeta)
Mercury-Atlas 6
Mercury-Atlas 6 (MA-6) va ser una missió espacial tripulada realitzada per la NASA, l'agència espacials dels Estats Units.
Veure NASA і Mercury-Atlas 6
Mercury-Redstone 3
El Mercury-Redstone 3, MR-3 o Freedom 7 va ser el primer vol espacial tripulat dels Estats Units.
Veure NASA і Mercury-Redstone 3
MESSENGER
La MESSENGER va ser una sonda espacial no tripulada de tipus Discovery de la NASA amb l'objectiu d'estudiar el planeta Mercuri.
Veure NASA і MESSENGER
Mir (estació espacial)
Mir (Мир, que significa «món» i «pau») fou una estació espacial soviètica i posteriorment russa.
Veure NASA і Mir (estació espacial)
Missió Clementine
Clementine (oficialment anomenat Deep Space Program Science Experiment (DSPSE)) va ser un projecte conjunt espacial estatunidenc entre el Ballistic Missile Defense Organization (BMDO, anteriorment conegut com el Strategic Defense Initiative Organization, o SDIO) i la NASA.
Veure NASA і Missió Clementine
Missió Kepler
Òrbita de Kepler La Missió Kepler és un telescopi espacial de la NASA, la desena missió del programa Discovery.
Veure NASA і Missió Kepler
Mississipi
Mississipi és un estat del sud dels Estats Units d'Amèrica.
Veure NASA і Mississipi
National Advisory Committee for Aeronautics
National Advisory Committee for Aeronautics (Comitè Consultiu Nacional d'Aeronàutica o NACA) va ser una agència federal dels EUA fundada el 3 de març de 1915 per realitzar, promoure i institucionalitzar la recerca aeronàutica.
Veure NASA і National Advisory Committee for Aeronautics
National Aeronautics and Space Act
La National Aeronautics and Space Act (lit. català Llei Nacional de l'Espai i de l'Aeronàutica),, és una llei federal dels Estats Units de 1958, que va crear l'Administració Nacional de l'Aeronàutica i de l'Espai (NASA).
Veure NASA і National Aeronautics and Space Act
NEAR Shoemaker
El Near Earth Asteroid Rendezvous - Shoemaker (NEAR Shoemaker), reanomenat després del llançament en el 1996 en honor del científic planetari Eugene M. Shoemaker, va ser una sonda espacial robòtica de tipus Discovery dissenyada per la Applied Physics Laboratory de la Johns Hopkins University per a la NASA per estudiar l'asteroide proper a la Terra Eros des d'una òrbita propera en un període d'un any.
Veure NASA і NEAR Shoemaker
Neil Armstrong
fou un pilot d'avió, astronauta, pilot de proves, enginyer aeronàutic, professor d'universitat i aviador naval estatunidenc.
Veure NASA і Neil Armstrong
Neptú (planeta)
Neptú és el vuitè i últim planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Veure NASA і Neptú (planeta)
Nou Mèxic
Nou Mèxic (New Mexico, en anglès; Nuevo México, en castellà) és un estat dels Estats Units d'Amèrica, està situat al sud-oest del país.
Veure NASA і Nou Mèxic
Nova Orleans
Nova Orleans (La Nouvelle-Orléans en francès, New Orleans en anglès) és la ciutat més gran de l'estat de Louisiana, als Estats Units.
Veure NASA і Nova Orleans
Nova York
Nova York (en anglès i oficialment, City of New York) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York i dels Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent, després de la Ciutat de Mèxic.
Veure NASA і Nova York
Observatori de raigs gamma Compton
LObservatori de raigs gamma Compton (en anglès: Compton Gamma Ray Observatory, CGRO) va ser el segon dels Grans Observatoris de la NASA, després del telescopi espacial Hubble.
Veure NASA і Observatori de raigs gamma Compton
Observatori de raigs X Chandra
L'observatori de raigs X Chandra és un satèl·lit artificial llançat per la NASA el 23 de juliol de 1999.
Veure NASA і Observatori de raigs X Chandra
Opportunity
LOpportunity (oficialment Mars Exploration Rover - B o MER-B) és el segon dels dos vehicles tot terreny no tripulats de la NASA que van aterrar a Mart el 2004 formant part del programa d'exploració de Mart.
Veure NASA і Opportunity
Pasadena (Califòrnia)
Pasadena és una ciutat situada al Comtat de Los Angeles, a l'estat de Califòrnia dels Estats Units.
Veure NASA і Pasadena (Califòrnia)
Pioneer Venus
Pioneer Venus Orbiter. Pioneer Venus Multiprobe. La missió Pioneer Venus va consistir en dues sondes, llançades per separat al planeta Venus el 1978.
Veure NASA і Pioneer Venus
Programa Apollo
El programa Apollo fou un projecte espacial dels EUA desenvolupat durant els anys 1960 i 70.
Veure NASA і Programa Apollo
Programa Artemis
El Programa Artemis és un programa d'exploració lunar dirigit per la NASA en col·laboració amb l'Agència Espacial Europea (ESA), l'Agència Espacial Japonesa (JAXA) i l'Agència Espacial Canadenca (CSA) que, en cas de tenir èxit, portarà l'ésser humà a la Lluna per primera vegada des de l'Apollo 17 el 1972.
Veure NASA і Programa Artemis
Programa de proves Apollo-Soiuz
El programa de proves Apollo-Soiuz (Apollo–Soyuz Test Project (ASTP)) en anglès i (Экспериментальный полёт «Союз» — «Аполлон») (Eksperimantalni poliot Soiuz-Apol·lon) fou un vol espacial de juliol del 1975.
Veure NASA і Programa de proves Apollo-Soiuz
Programa espacial soviètic
S'engloben sota l'etiqueta de programa espacial soviètic les iniciatives astronàutiques desenvolupades per l'URSS des del 1931 fins al moment de la seva dissolució el 1991.
Veure NASA і Programa espacial soviètic
Programa Gemini
Gemini 6 vist des del Gemini 7 El Projecte Gemini va començar el 1965 després que l'agència espacial nord-americana NASA finalitzés el seu primer programa de vols espacials, el pioner Projecte Mercury, que havia aconseguit posar a l'espai els primers estatunidencs.
Veure NASA і Programa Gemini
Programa Lunar Orbiter
El Programa Lunar Orbiter va ser una sèrie de cinc missions d'orbitadors lunars no tripulats llançades pels Estats Units del 1966 al 1967.
Veure NASA і Programa Lunar Orbiter
Programa Mariner
El Programa Mariner fou un programa de llançament de vehicles espacials de la NASA realitzat entre 1962 i finals de 1973.
Veure NASA і Programa Mariner
Programa Mercury
Llançament de la històrica missió Mercury 6 en la que John Glenn es va convertir en el primer nord-americà a orbitar la Terra. El programa Mercury va ser el primer programa espacial tripulat dels Estats Units, de 1961 a 1963.
Veure NASA і Programa Mercury
Programa Pioneer
El programa Pioneer és un conjunt de missions espacials no tripulades dels Estats Units, dissenyades per a l'exploració planetària.
Veure NASA і Programa Pioneer
Programa Ranger
Primera imatge de la Lluna enviada per una missió Ranger (Ranger 7 en el 1964)El programa Ranger va ser una sèrie de missions espacials no tripulades dels Estats Units en la dècada de 1960 que tenien com a objectiu obtenir imatges detallades de la superfície de la Lluna.
Veure NASA і Programa Ranger
Programa Surveyor
Fotografia de la nau Surveyor 3 descansant sobre la superfície de la Lluna, presa pels astronautes de l'Apollo 12 (descripcions afegides). No es mostren els retrocoets principals i la unitat de radar, que van ser expulsades abans d'aterrar. (NASA) El programa Surveyor de la NASA és un programa d'exploració de la Lluna per mitjà de màquines automàtiques que van tenir un paper important en la preparació de les missions del programa Apollo.
Veure NASA і Programa Surveyor
Programa Viking
El programa Viking és un conjunt de dues missions no tripulades de la NASA per a l'exploració del planeta Mart, conegudes com a Viking 1 i Viking 2.
Veure NASA і Programa Viking
Programa Voyager
Situació de les dues sondes ''Voyager'' respecte al Sol al maig de 2005 Model 3D interactiu de la ''Voyager'' El Programa Voyager fou una sèrie de dues sondes interplanetàries no tripulades de la NASA amb l'objectiu d'investigar Júpiter i Saturn.
Veure NASA і Programa Voyager
Proton
EEI. Primer pla de la pPrimera etapa del Proton Un Proton en procés de verticalització a Baikonur Un proton amb un satèl·lit Anik-F1R embolcallat per la torre auxiliar mòbil abans del llançament UN Proton preparat per al llançament Enlairament d'un Proton a Baikonur Imatge de les les primeres versions del Proton El Proton (Прото́н en rus), formalment designat com UR-500, és un llançador no reutilitzable habitualment emprat tant per llançaments comercials internacionals com per llançaments governamentals russos.
Veure NASA і Proton
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure NASA і Rússia
RC4WD
RC4WD és una empresa que fabrica i ven de peces, vehicles i equipament de radiocontrol.
Veure NASA і RC4WD
Reentrada atmosfèrica
Carcassa aerodinàmica del Mars Exploration Rover (MER). Mòdul de comandament Apollo volant amb un elevat angle d'atac. La reentrada atmosfèrica es refereix al moviment dels objectes, naturals o artificials, que entren a l'atmosfera d'un planeta des de l'espai exterior des d'una altitud superior a la de la "frontera de l'espai".
Veure NASA і Reentrada atmosfèrica
Roscosmos
La Corporació estatal per a les activitats espacials « Roscosmos », Государственная корпорация по космической деятельности «Роскосмос», Gossudarstvénnaia korporàtsia po kosmítxeskoi déiatelnosti « Roscosmos », abreujadament Goskorporàtsia «Roskosmos», Госкорпорация «Роскосмос» i coneguda habitualment com a Roscosmos, Роско́смос, és una corporació estatal de la Federació Russa responsable dels vols espacials, dels programes de cosmonàutica i de la investigació aeroespacial.
Veure NASA і Roscosmos
Saturn (planeta)
Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.
Veure NASA і Saturn (planeta)
Skylab
LSkylab va ser la primera estació espacial que els Estats Units d'Amèrica van col·locar en òrbita al voltant de la terra.
Veure NASA і Skylab
Soiuz (nau espacial)
Coet Soiuz transportant la nau Soiuz 19 el 1975. Soiuz (en rus: Сою́з, 'unió', pronunciació AFI) és una nau espacial (primer soviètica i ara russa) i també el coet portador que la col·loca en òrbita.
Veure NASA і Soiuz (nau espacial)
Solar and Heliospheric Observatory
El Solar and Heliosferic Observatory (SOHO) - “observatori solar i heliosfèric” en català - és una sonda espacial llançada el 2 de desembre de 1995 amb la missió d'estudiar el Sol.
Veure NASA і Solar and Heliospheric Observatory
Spútnik 1
LSpútnik 1 (rus: Спу́тник-1; vegeu Etimologia) fou el primer satèl·lit artificial de la història.
Veure NASA і Spútnik 1
Spirit
Spirit rover MER-A (Mars Exploration Rover - A), conegut com a Spirit, és el primer dels dos rovers de la missió "Mars Exploration Rover" de la NASA.
Veure NASA і Spirit
Stanford Torus
Vista exterior d'un Stanford Torus. Part central inferior és el mirall solar primari no giratori, que reflecteix la llum del sol sobre l'anell en angle de miralls secundaris de tot el cub. La pintura per Donald E. Davis Interior d'un Stanford Torus, pintat per Donald E. Davis Vista exterior d'un Stanford Torus amb algunes bigues antiradiació retirades per mostrar l'espai interior LStanford Torus o Tor de Stanford, és un disseny proposat per a un hàbitat espacial capaç d'allotjar des de 10.000 a 140.000 residents permanents.
Veure NASA і Stanford Torus
Stardust
Representació artística de la ''Stardust'' durant l'encontre amb el Wild 2. Es pot observar l'aerogel recol·lector de pols estès des de l'interior de la càpsula que retornarà a la Terra.La Stardust és una sonda espacial no tripulada de tipus Discovery de la NASA, llançada el 7 de febrer de 1999 amb l'objectiu d'estudiar el cometa 81P/Wild (Wild 2), recollir mostres de partícules de la seva coma i retornar-les a la Terra.
Veure NASA і Stardust
STS-119
L'STS-119 va ser una missió de la NASA amb el transbordador espacial Discovery que tenia com a objectiu donar continuïtat a la construcció de l'Estació Espacial Internacional instal·lant nous plafons solars.
Veure NASA і STS-119
STS-51-L
La missió STS-51-L fou el vint-i-cinquè vol del programa del transbordador espacial estatunidenc, i la primera vegada en què un civil volava al transbordador espacial.
Veure NASA і STS-51-L
Telescopi espacial Hubble
El telescopi espacial Hubble (HST, per les seues sigles angleses de Hubble Space Telescope) és un telescopi robòtic localitzat a les vores exteriors de l'atmosfera, en òrbita circular al voltant de la Terra a 593 quilòmetres sobre el nivell del mar, amb un període orbital d'entre 96 i 97 minuts.
Veure NASA і Telescopi espacial Hubble
Telescopi espacial Spitzer
El Telescopi Espacial Spitzer (SST en les seves sigles en anglès) conegut inicialment com a Instal·lació de Telescopi Infraroig Espacial, o SIRTF de les seves sigles en anglès), és un observatori espacial infraroig, el quart i últim dels grans observatoris de la NASA.
Veure NASA і Telescopi espacial Spitzer
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure NASA і Terra
Thomas O. Paine
Thomas Otten Paine (Berkeley 9 de novembre de 1921 – Los Angeles 4 de maig de 1992), va ser un científic estatunidenc i defensor de l'exploració espacial, va ser el tercer Administrador de la NASA, càrrec que ostentà entre el 21 de març de 1969 i el 15 de setembre de 1970.
Veure NASA і Thomas O. Paine
Transbordador espacial
El transbordador espacial, oficialment denominat «Space Transportation System» (STS o Sistema de Transport Espacial), va ser un sistema de naus espacials orbitals baixes retirat, parcialment reutilitzable, operat des del 1981 fins al 2011 per la National Aeronautics and Space Administration (NASA) dels EUA com a part del programa del transbordador espacial.
Veure NASA і Transbordador espacial
Transbordador espacial Atlantis
L'''Atlantis'' poc després d'enlairar-se per la missió STS-27. El transbordador espacial Atlantis (designació NASA: OV-104) és un dels transbordadors espacials de la flota pertanyent a lAgència Nacional Aeroespacial dels Estats Units (NASA).
Veure NASA і Transbordador espacial Atlantis
Transbordador espacial Columbia
El transbordador espacial Columbia (Designació NASA: OV-102) va ser el primer dels transbordadors espacials de la NASA a complir missions fora de la Terra.
Veure NASA і Transbordador espacial Columbia
Ulysses (sonda)
La Ulysses és una sonda espacial no tripulada dissenyada per a estudiar el Sol i el seu entorn a totes les latituds.
Veure NASA і Ulysses (sonda)
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Veure NASA і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Urà (planeta)
Urà és el setè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Veure NASA і Urà (planeta)
Venus (planeta)
Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Veure NASA і Venus (planeta)
Virgínia
Virgínia és una de les quatre mancomunitats entre els 50 estats que conformen els Estats Units d'Amèrica.
Veure NASA і Virgínia
Wallops Flight Facility
La Wallops Flight Facility (WFF) és un port espacial, dedicat principalment al llançament de coets per donar suport a les missions científiques i d'exploració de la NASA i altres agències federals.
Veure NASA і Wallops Flight Facility
Wernher von Braun
El doctor Wernher Magnus Maximilian Freiherr von Braun (Wirsitz, Imperi Alemany, 23 de març de 1912 – Alexandria, Estats Units, 16 de juny de 1977) va ser una de les figures més importants en el desenvolupament de la tecnologia aeroespacial a Alemanya i als Estats Units d'Amèrica.
Veure NASA і Wernher von Braun
1 d'octubre
L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure NASA і 1 d'octubre
1 de març
El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.
Veure NASA і 1 de març
11 de novembre
L11 de novembre o 11 de santandria és el tres-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setzè en els anys de traspàs.
Veure NASA і 11 de novembre
12 d'abril
El 12 d'abril és el cent dosè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.
Veure NASA і 12 d'abril
14 de gener
El 14 de gener és el catorzè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure NASA і 14 de gener
15 de desembre
El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs.
Veure NASA і 15 de desembre
16 de març
El dia 16 de març és el setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure NASA і 16 de març
17 de juliol
El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs.
Veure NASA і 17 de juliol
1957
1957 (MCMLVII) fou un any començat en dimarts.
Veure NASA і 1957
1958
1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.
Veure NASA і 1958
1961
;Països Catalans.
Veure NASA і 1961
1962
;Països Catalans.
Veure NASA і 1962
1965
Placa del pont Vell de Besalú.
Veure NASA і 1965
1966
Catalunya.
Veure NASA і 1966
1969
1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.
Veure NASA і 1969
1975
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Veure NASA і 1975
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Veure NASA і 1981
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Veure NASA і 1986
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Veure NASA і 1990
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Veure NASA і 1995
1997
1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure NASA і 1997
20 de febrer
El 20 de febrer és el cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure NASA і 20 de febrer
20 de juliol
El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs.
Veure NASA і 20 de juliol
2001 Mars Odyssey
2001 Mars Odyssey és un vehicle espacial robòtic que orbita el planeta Mart.
Veure NASA і 2001 Mars Odyssey
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure NASA і 2003
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure NASA і 2004
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Veure NASA і 2010
2014
L'any 2014 fou un any normal començat en dimecres.
Veure NASA і 2014
2020
L'any 2020 fou un any que va començar dimecres en el calendari gregorià.
Veure NASA і 2020
21 de març
El 21 de març és el vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Veure NASA і 21 de març
24 de juliol
El 24 de juliol és el dos-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents sisè en els anys de traspàs.
Veure NASA і 24 de juliol
25 de maig
El 25 de maig és el cent quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Veure NASA і 25 de maig
29 de juliol
El 29 de juliol és el dos-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents onzè en els anys de traspàs.
Veure NASA і 29 de juliol
3 de juny
El 3 de juny és el cent cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure NASA і 3 de juny
4 d'octubre
El 4 d'octubre és el dos-cents setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure NASA і 4 d'octubre
5 de maig
El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Veure NASA і 5 de maig
També conegut com Administració Nacional d'Aeronàutica i de l'Espai, National Aeronautic and Space Administration, National Aeronautics and Space Administration.