Taula de continguts
37 les relacions: Alemanys, Alfa del Centaure, Alvan Graham Clark, Aprenent, Astrònom, Astronomische Nachrichten, Bremen, Carl Friedrich Gauß, Cometa de Halley, Daniel Bernoulli, Funció de Bessel, Guillem II de Prússia, Heinrich Olbers, James Bradley, Joseph von Fraunhofer, Kaliningrad, Longitud, Matemàtic, Nana blanca, Nevil Maskelyne, Prússia, Proció, Sirius, Sol, Terra, Vega, 17 de març, 1784, 1811, 1818, 1838, 1844, 1846, 1862, 1895, 22 de juliol, 61 del Cigne.
Alemanys
Els alemanys són un grup germànic nadiu de l'Europa Central.
Veure Friedrich Bessel і Alemanys
Alfa del Centaure
Alfa del Centaure (α Centauri) és l'estel més brillant de la constel·lació del Centaure i el tercer estel més brillant del cel nocturn.
Veure Friedrich Bessel і Alfa del Centaure
Alvan Graham Clark
fou un astrònom i òptic estatunidenc, constructor de grans objectius per a telescopis refractors.
Veure Friedrich Bessel і Alvan Graham Clark
Aprenent
'' Antonio Stradivari '' amb un aprenent davant seu i una noia ajudant, (obra pictòrica de Edgar Bundy, 1893). Tradicionalment s'anomenava aprenent aquella persona que es formava en algun art o ofici.
Veure Friedrich Bessel і Aprenent
Astrònom
Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.
Veure Friedrich Bessel і Astrònom
Astronomische Nachrichten
Astronomische Nachrichten (Notes d'astronomia), és una de les primeres revistes internacionals en el camp de l'astronomia, va ser fundada el 1821 per l'astrònom alemany Heinrich Christian Schumacher.
Veure Friedrich Bessel і Astronomische Nachrichten
Bremen
La ciutat de Bremen, al nord-oest d'Alemanya, forma juntament amb el port de Bremerhaven (60 km al nord-oest) la Ciutat Lliure Hanseàtica de Bremen o Estat de Bremen, un dels 16 ländern federats que formen la República Federal d'Alemanya.
Veure Friedrich Bessel і Bremen
Carl Friedrich Gauß
Johann Carl Friedrich Gauss (ˈɡaʊs; Gauß, Carolus Fridericus Gauss) (Braunschweig, Regne de Braunschweig-Wolfenbüttel, 30 d'abril del 1777 - Göttingen, Regne de Hannover, 23 de febrer del 1855), fou un matemàtic i científic alemany que feu descobertes significatives en molts camps, incloent-hi la teoria de nombres, l'estadística, l'anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l'electroestàtica, l'astronomia i l'òptica.
Veure Friedrich Bessel і Carl Friedrich Gauß
Cometa de Halley
El cometa de Halley (1P/Halley) és un cometa periòdic, gran i brillant, que orbita al voltant del Sol cada 76 anys de mitjana, encara que el seu període orbital pot oscil·lar entre 74 i 79 anys.
Veure Friedrich Bessel і Cometa de Halley
Daniel Bernoulli
Daniel Bernoulli (Groningen, 29 de gener o 8 de febrer de 1700 – Basilea, 17 de març de 1782) va ser un matemàtic neerlandès de naixement que va passar la major part de la seva vida a Basilea, Suïssa.
Veure Friedrich Bessel і Daniel Bernoulli
Funció de Bessel
La part radial dels modes de vibració d'un tambor circular segueixen la funció de Bessel. Les funcions de Bessel són les solucions canòniques y(x) de l'equació diferencial de Bessel: que tenen com a punt singular regular x.
Veure Friedrich Bessel і Funció de Bessel
Guillem II de Prússia
Guillem II de Prússia (Potsdam, 1859 - Haus Doorn, Països Baixos, 1941) fou l'últim emperador (Kàiser) de l'Imperi Alemany i Rei de Prússia (1888-1918) i cap de la casa imperial i reial de Prússia (1918-1941).
Veure Friedrich Bessel і Guillem II de Prússia
Heinrich Olbers
Heinrich Wilhelm Matthäus Olbers (Arbergen, prop de Bremen, 11 d'octubre de 1758 - Bremen, 2 de març de 1840), fou un astrònom, físic i metge alemany, principalment conegut per la paradoxa d'Olbers.
Veure Friedrich Bessel і Heinrich Olbers
James Bradley
James Bradley FRS (Sherborne, Gloucestershire, març de 1693 - Chalford, 13 juliol de 1762) va ser un astrònom anglès, nomenat Astrònom reial de la corona anglesa el 1742.
Veure Friedrich Bessel і James Bradley
Joseph von Fraunhofer
Joseph von Fraunhofer Joseph von Fraunhofer (Straubing, Baviera, 6 de març de 1787 – Múnic, 7 de juny de 1826) fou un òptic alemany.
Veure Friedrich Bessel і Joseph von Fraunhofer
Kaliningrad
Kaliningrad (en rus: Калининград, en honor de Mikhaïl Kalinin, nom original alemany: Königsberg) és la capital de l'óblast o província de Kaliningrad, un enclavament rus situat entre Polònia i Lituània, a la vora de la mar Bàltica.
Veure Friedrich Bessel і Kaliningrad
Longitud
Imatge de la barra de platí-iridi utilitzada com a patró del '''metre''' entre 1889 i 1960. La longitud és la dimensió que correspon a la llargària d'un objecte; la llargada d'una cosa, d'una superfície.
Veure Friedrich Bessel і Longitud
Matemàtic
Leonhard Euler (1707-1783) és àmpliament considerat un dels matemàtics més importants de la història. Representació anacrònica d'Hipàcia en el mural feminista de Gandia Un/a matemàtic/a és una persona l'àrea primària d'estudi i investigació de la qual és la matemàtica.
Veure Friedrich Bessel і Matemàtic
Nana blanca
Comparació entre la nana blanca IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nana blanca té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Una nana blanca és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.
Veure Friedrich Bessel і Nana blanca
Nevil Maskelyne
Nevil Maskelyne (Londres, Anglaterra, 6 d'octubre 1732-Londres, 9 de febrer 1811) va ser un astrònom anglès, va ser el cinquè "Astrònom Reial" i director de l'Observatori Astronòmic de Greenwich.
Veure Friedrich Bessel і Nevil Maskelyne
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Veure Friedrich Bessel і Prússia
Proció
Proció (Procyon / α Canis Minoris / α Cmi / 10 Cmi) és una estrella binària de la constel·lació del Ca Menor i la vuitena més brillant del cel nocturn.
Veure Friedrich Bessel і Proció
Sirius
Sirius és el primer tema de l'àlbum Eye in the Sky de The Alan Parsons Project.
Veure Friedrich Bessel і Sirius
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Friedrich Bessel і Sol
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Friedrich Bessel і Terra
Vega
Vega (Alfa de la Lira / α Lyrae) és l'estel més brillant de la constel·lació de la Lira i el cinquè més brillant del cel nocturn, i culmina al zenit a les latituds mitjanes de l'hemisferi nord durant l'estiu.
Veure Friedrich Bessel і Vega
17 de març
El 17 de març és el setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Friedrich Bessel і 17 de març
1784
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Friedrich Bessel і 1784
1811
El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').
Veure Friedrich Bessel і 1811
1818
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Friedrich Bessel і 1818
1838
centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.
Veure Friedrich Bessel і 1838
1844
;Països Catalans.
Veure Friedrich Bessel і 1844
1846
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Friedrich Bessel і 1846
1862
Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.
Veure Friedrich Bessel і 1862
1895
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Friedrich Bessel і 1895
22 de juliol
El 22 de juliol és el dos-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quatrè en els anys de traspàs.
Veure Friedrich Bessel і 22 de juliol
61 del Cigne
61 del Cigne (61 Cygni) és una estrella de la constel·lació del Cigne.
Veure Friedrich Bessel і 61 del Cigne
També conegut com Bessel, Friedrich Wilhelm Bessel, Tabulae Regiomontanae.