Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Venus (planeta)

Índex Venus (planeta)

Venus és el segon planeta en proximitat al Sol, i l'orbita cada 224,7 dies terrestres.

144 les relacions: Accad, Acceleració, Agència Espacial Europea, Aigua carbonatada, Albedo geomètrica, Any julià, Aracnoide, Argó, Assistència gravitatòria, Assurbanipal, Atmosfera, Època (astronomia), Babilònia, Biomassa, Caldera volcànica, Califòrnia, Camp magnètic, Cèl·lula de Hadley, Ceres (planeta nan), Cicle del carboni, Conjunció (astronomia), Continent, Cràter d'impacte, Déu, Deuteri, Dia, Diòxid de carboni, Diòxid de sofre, Dona, Eclíptica, Efecte d'hivernacle, Eris (planeta nan), Escorça terrestre, Est, Ferro, Força de marea, Força g, Galileo Galilei, Geoquímica, Giovanni Schiaparelli, Globus aerostàtic, Goldstone, Grau Celsius, Grau Fahrenheit, Haumea, Heli, Hemisferi nord, Hemisferi sud, Hidrogen, Ievpatòria, ..., Inèrcia tèrmica, Ionosfera, Isòtop, Ixtar, James Clerk Maxwell, Jeremiah Horrocks, Kelvin, Lava, Llista de missions d'exploració de Venus, Llum, Llum Ashen, Magellan, Magnitud aparent, Mantell terrestre, Mariner 2, Mercuri (planeta), Microones, Mikhaïl Lomonóssov, Mitologia grega, Mitologia romana, Model heliocèntric, Moment d'inèrcia, Monòxid de carboni, Moviment retrògrad, Núvol, Neó, Neith (satèl·lit), Nicolau Copèrnic, Nit, Nitrogen, Nucli planetari, Observatori de Jodrell Bank, Oest, Oxigen, Pascal (unitat), Període de rotació, Període orbital, Petroli, Pioneer Venus, Pla invariable, PLANET-C, Planeta nan, Planeta tel·lúric, Prehistòria, Pressió atmosfèrica, Radar, Radiació solar, Regne Unit, Segle XIX, Sistema solar, Sofre, Sol, Subducció, Sulfur de carbonil, Tectònica de plaques, Temperatura, Terra, Trànsit de Venus, Unió Astronòmica Internacional, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Unitat astronòmica, Urà (planeta), Vapor d'aigua, Vega 1, Venera 1, Venera 10, Venera 4, Venera 7, Venera 9, Venera-D, Vent solar, Venus (mitologia), Venus Entry Probe, Venus Express, Volcà, William Crabtree, (134340) Plutó, 11 d'abril, 12 de febrer, 19 d'agost, 1961, 1962, 1967, 1970, 1985, 1990, 1998, 1999, 20 de gener, 2001, 2005, 2006, 29 de març, 9 de novembre. Ampliar l'índex (94 més) »

Accad

Accad (cuneiforme, 𒌵𒆠 URIKI)fou una ciutat fundada cap al 2340 aC per Sargon, capital d'un imperi conegut amb el mateix nom.

Nou!!: Venus (planeta) і Accad · Veure més »

Acceleració

En física, l'acceleració és una magnitud física que indica com canvia la velocitat d'un cos en relació amb el temps.

Nou!!: Venus (planeta) і Acceleració · Veure més »

Agència Espacial Europea

L'Agència Espacial Europea (European Space Agency, ESA) fou creada l'any 1975.

Nou!!: Venus (planeta) і Agència Espacial Europea · Veure més »

Aigua carbonatada

Bombolles de diòxid de carboni de l'aigua carbonatada. L'aigua carbonatada és una mescla d'aigua i diòxid de carboni (CO2) i bombolleja quan la beguda es despressuritza.

Nou!!: Venus (planeta) і Aigua carbonatada · Veure més »

Albedo geomètrica

La correlació entre lalbedo geomètrica (albedo astronòmica), la magnitud absoluta d'un planeta menor i el diàmetre ve donada per l'equació: A.

Nou!!: Venus (planeta) і Albedo geomètrica · Veure més »

Any julià

En astronomia, un any julià és una unitat de temps definida exactament com 365,25 dies o 31.557.660 segons.

Nou!!: Venus (planeta) і Any julià · Veure més »

Aracnoide

Un aracnoide venusià. En astrogeologia, un aracnoide és una gran estructura, probablement d'origen volcànic, que només s'ha trobat a la superfície de Venus.

Nou!!: Venus (planeta) і Aracnoide · Veure més »

Argó

L'argó és un element químic de nombre atòmic 18 i símbol Ar.

Nou!!: Venus (planeta) і Argó · Veure més »

Assistència gravitatòria

Swing-by amb acceleració Swing-by amb deceleració En astronàutica s'anomena assistència gravitacional a la maniobra destinada a emprar l'energia del camp gravitacional d'un planeta o satèl·lit natural, per obtenir una acceleració o frenada d'una sonda o nau espacial canviant la seva trajectòria.

Nou!!: Venus (planeta) і Assistència gravitatòria · Veure més »

Assurbanipal

Assurbanipal o Ashurbanipal (Aššur-bāni-apal, literalment "Assur ha donat un fill hereu"; en accadi: Aššur-bāni-apli, en arameu: "ܐܵܫܘܿܪ ܒܵܢܝܼ ܐܵܦܠܝܼ") va ser l'últim gran rei d'Assíria.

Nou!!: Venus (planeta) і Assurbanipal · Veure més »

Atmosfera

Gran taca roja L'atmosfera és la capa de gasos que envolta la Terra (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni...) o, en general, un altre planeta o cos celeste.

Nou!!: Venus (planeta) і Atmosfera · Veure més »

Època (astronomia)

En astronomia, una època és una data concreta a la qual fan referència les coordenades celestes o els elements orbitals d'un cos celeste.

Nou!!: Venus (planeta) і Època (astronomia) · Veure més »

Babilònia

Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).

Nou!!: Venus (planeta) і Babilònia · Veure més »

Biomassa

La biomassa, en l'àmbit de la tecnologia de les fonts d'energia renovables, és la matèria orgànica d’origen vegetal o animal, que pot ser utilitzada com a font d'energia, ja sigui com a combustible o per altres processos.

Nou!!: Venus (planeta) і Biomassa · Veure més »

Caldera volcànica

Caldera del Kīlauea(Caldera volcànica no explosiva) Caldera, en geologia i vulcanologia, és una cavitat de grans dimensions aproximadament circular.

Nou!!: Venus (planeta) і Caldera volcànica · Veure més »

Califòrnia

Califòrnia és un dels estats dels Estats Units d'Amèrica.

Nou!!: Venus (planeta) і Califòrnia · Veure més »

Camp magnètic

Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.

Nou!!: Venus (planeta) і Camp magnètic · Veure més »

Cèl·lula de Hadley

Circulació general en l'atmosfera terrestre amb la cèl·lula de Hadley subtropical, la cèl·lula de Ferrell i la cèl·lula polar. Els vents alisis i la Zona de convergència intertropical també es mostren. La cèl·lula de Hadley és una cèl·lula de circulació tancada de l'atmosfera terrestre que domina la circulació global atmosfèrica en les latituds equatorials i tropicals.

Nou!!: Venus (planeta) і Cèl·lula de Hadley · Veure més »

Ceres (planeta nan)

Ceres és el planeta menor més petit del sistema solar i l'únic situat en el cinturó d'asteroides; de fet, durant molt temps fou classificat com a asteroide ((1) Ceres).

Nou!!: Venus (planeta) і Ceres (planeta nan) · Veure més »

Cicle del carboni

La desforestació modifica el cicle natural del carboni. El cicle del carboni és un cicle biogeoquímic en el qual intervenen els bescanvis de l'element carboni referits a qualsevol planeta.

Nou!!: Venus (planeta) і Cicle del carboni · Veure més »

Conjunció (astronomia)

Venus. Venus (dreta) i Júpiter (esquerra) en una fotografia feta amb un petit instrument el març de 2012. Dos astres estan amb conjunció quan observats des d'un tercer (generalment la Terra) es troben en la mateixa longitud celeste.

Nou!!: Venus (planeta) і Conjunció (astronomia) · Veure més »

Continent

Animació on s'aprecien els diferents criteris de classificació dels continents utilitzats arreu del món. Segons el criteri Euràsia es pot dividir en Europa i Àsia o Amèrica es pot separar en Amèrica del Nord i Amèrica del Sud. Un continent és una vasta extensió de terra emergida amb fronteres usualment delimitades per accidents del relleu.

Nou!!: Venus (planeta) і Continent · Veure més »

Cràter d'impacte

Un cràter d'impacte és una depressió aproximadament circular a la superfície d'un planeta, satèl·lit o un altre cos sòlid del Sistema Solar (planeta nan, asteroide...), format per l'impacte hiperveloç d'un cos més petit (un meteorit, asteroide o cometa).

Nou!!: Venus (planeta) і Cràter d'impacte · Veure més »

Déu

200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.

Nou!!: Venus (planeta) і Déu · Veure més »

Deuteri

Tub de descàrrega de deuteriEl deuteri, D o 2H és un dels isòtops estables de l'hidrogen.

Nou!!: Venus (planeta) і Deuteri · Veure més »

Dia

*Vegeu també: Dia (desambiguació) asteca, de la Pedra del Sol. Un dia o jorn és el període que tarda el planeta Terra a girar 360 graus sobre el seu eix.

Nou!!: Venus (planeta) і Dia · Veure més »

Diòxid de carboni

El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni o anhídrid carbònic), és un gas incolor, inodor, i insípid.

Nou!!: Venus (planeta) і Diòxid de carboni · Veure més »

Diòxid de sofre

El diòxid de sofre és un compost binari de sofre i oxigen, un òxid de fórmula SO2.

Nou!!: Venus (planeta) і Diòxid de sofre · Veure més »

Dona

Venus, també simbolitzen la dona Una dona és una persona de sexe femení de l'espècie humana,Enciclopèdia Catalana especialment quan ja és adulta, en contraposició amb una nena.

Nou!!: Venus (planeta) і Dona · Veure més »

Eclíptica

Mercuri. L'eclíptica és la línia corba creada per la posició on es «veu» el Sol, al llarg de l'any, en el seu «moviment aparent», vist des de la Terra, imaginada «fixa».

Nou!!: Venus (planeta) і Eclíptica · Veure més »

Efecte d'hivernacle

Una representació esquemàtica dels intercanvis d'energia entre l'espai exterior, l'atmosfera terrestre, i la superfície de la Terra. L'habilitat de l'atmosfera de capturar i reciclar energia emesa per la superfície terrestre és la definició característica de l'efecte hivernacle. Lefecte d'hivernacle és el procés pel qual l'atmosfera d'un planeta fa que s'escalfi, permetent l'entrada de radiació solar visible, però impedint o dificultant l'emissió de calor des del planeta.

Nou!!: Venus (planeta) і Efecte d'hivernacle · Veure més »

Eris (planeta nan)

(136199) Eris, anteriorment anomenat 2003 UB313, és el planeta nan amb més massa i el segon objecte transneptunià més gran que s'ha descobert.

Nou!!: Venus (planeta) і Eris (planeta nan) · Veure més »

Escorça terrestre

Mantell superior. '''4''': Escorça oceànica. Lescorça terrestre és la part sòlida i més externa de la Terra.

Nou!!: Venus (planeta) і Escorça terrestre · Veure més »

Est

L'est, orient, naixent o llevant és un dels quatre punts cardinals.

Nou!!: Venus (planeta) і Est · Veure més »

Ferro

El ferro és un element químic de nombre atòmic 26, situat en el grup 8 de la taula periòdica.

Nou!!: Venus (planeta) і Ferro · Veure més »

Força de marea

Acció de la gravetat en el sistema Terra-Lluna. La direcció cap enfora de les fletxes a l'esquerra i la dreta indiquen que quan la Lluna es troba al nadir la seva força pertorbadora s'oposa i afebleix l'atracció neta de la Terra. En la direcció cap a l'interior de les fletxes a dalt i a sota, indica que quan la Lluna es troba a 90° del nadir, l'efecte de la seva força pertorbadora reforça i intensifica l'atracció neta del planeta Terra La força de marea és un efecte secundari de la força de la gravetat, que és responsable de l'existència de les marees.

Nou!!: Venus (planeta) і Força de marea · Veure més »

Força g

La força g és una mesura de força, una mesura intuïtiva d'acceleració.

Nou!!: Venus (planeta) і Força g · Veure més »

Galileo Galilei

Galileo Galilei, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dóna segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.

Nou!!: Venus (planeta) і Galileo Galilei · Veure més »

Geoquímica

La geoquímica és la branca de la geologia i de la química que estudia la composició i el comportament químic de la Terra, determinant l'abudància absoluta i relativa dels elements químics, distribució i migració dels elements entre les diferents parts que conforment la Terra (hidrosfera, atmosfera, biosfera i geosfera) utilitzant com principals mostres minerals i roques components de l'escorça terrestre, intentant determinar les lleis o principis en les quals es basa tal distribució i migració.

Nou!!: Venus (planeta) і Geoquímica · Veure més »

Giovanni Schiaparelli

Giovanni Virginio Schiaparelli (Savigliano, prop de Cuneo, Piemont, 14 de març de 1835 – Milà, 4 de juliol de 1910) va ser un astrònom italià.

Nou!!: Venus (planeta) і Giovanni Schiaparelli · Veure més »

Globus aerostàtic

Un globus aerostàtic o baló aerostàtic és una aeronau aerostàtica no propulsada que se serveix del principi dels fluids d'Arquimedes per volar, entenent l'aire com un fluid.

Nou!!: Venus (planeta) і Globus aerostàtic · Veure més »

Goldstone

Sense descripció.

Nou!!: Venus (planeta) і Goldstone · Veure més »

Grau Celsius

Anders Celsius, creador del grau amb el seu nom El grau Celsius, representat com a ℃ (°C), és una unitat de temperatura, i deu el seu nom a l'astrònom suec Anders Celsius (1701-1744), que proposà per primera vegada una escala de temperatura el 1742, dos anys abans de morir.

Nou!!: Venus (planeta) і Grau Celsius · Veure més »

Grau Fahrenheit

El grau Fahrenheit (°F) és una unitat de temperatura proposada per Gabriel Fahrenheit el 1724.

Nou!!: Venus (planeta) і Grau Fahrenheit · Veure més »

Haumea

Haumea (conegut per la designació provisional 2003 EL61 o 2003 EL61) i designat pel Minor Planet Center (MPC) com a (136108) Haumea, és un planeta nan del cinturó de Kuiper descobert el 2005.

Nou!!: Venus (planeta) і Haumea · Veure més »

Heli

Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.

Nou!!: Venus (planeta) і Heli · Veure més »

Hemisferi nord

Hemisferi nord vist des del Pol Nord. L'hemisferi nord o hemisferi boreal és una de les divisions clàssiques en què es divideix el planeta Terra.

Nou!!: Venus (planeta) і Hemisferi nord · Veure més »

Hemisferi sud

Hemisferi sud vist des del Pol Sud. L'hemisferi sud, hemisferi austral (o meridional) és una de les divisions clàssiques en què es divideix el planeta Terra, i també l'esfera celeste.

Nou!!: Venus (planeta) і Hemisferi sud · Veure més »

Hidrogen

Lhidrogen és un element químic de símbol H i nombre atòmic 1.

Nou!!: Venus (planeta) і Hidrogen · Veure més »

Ievpatòria

Ievpatòria és una ciutat a Crimea, Rússia.

Nou!!: Venus (planeta) і Ievpatòria · Veure més »

Inèrcia tèrmica

La inèrcia tèrmica és la propietat que indica la quantitat de calor que pot conservar un cos i la velocitat amb què la cedeix o absorbeix de l'entorn.

Nou!!: Venus (planeta) і Inèrcia tèrmica · Veure més »

Ionosfera

La ionosfera és la part de l'atmosfera terrestre ionitzada permanentment a causa de la fotoionització que provoca la radiació solar.

Nou!!: Venus (planeta) і Ionosfera · Veure més »

Isòtop

Els isòtops d'un element químic són àtoms amb el mateix nombre atòmic però diferent nombre màssic.

Nou!!: Venus (planeta) і Isòtop · Veure més »

Ixtar

Detall de la reconstruïda Porta d'Ixtar. Ixtar (Ištar) era, en la mitologia babilònica i la mitologia hittita, la deessa de l'amor i la guerra, de la vida, del sexe i la libido, de la fertilitat i de la natura, atorgadora de fecunditat als éssers humans, animals i plantes.

Nou!!: Venus (planeta) і Ixtar · Veure més »

James Clerk Maxwell

James Clerk Maxwell FRS FRSE (13 de juny de 1831 – 5 de novembre de 1879) fou un matemàtic i físic teòric escocès.

Nou!!: Venus (planeta) і James Clerk Maxwell · Veure més »

Jeremiah Horrocks

Jeremiah Horrocks va ser un astrònom anglès, conegut per haver estat el primer a observar un trànsit de Venus.

Nou!!: Venus (planeta) і Jeremiah Horrocks · Veure més »

Kelvin

El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del Sistema Internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.

Nou!!: Venus (planeta) і Kelvin · Veure més »

Lava

La lava és un tipus de roca que arriba a la superfície de la Terra a causa de l'aflorament de magma.

Nou!!: Venus (planeta) і Lava · Veure més »

Llista de missions d'exploració de Venus

A continuació es presenta una llista de les missions d'exploració del planeta Venus, ordenades cronològicament i agrupades per dècades.

Nou!!: Venus (planeta) і Llista de missions d'exploració de Venus · Veure més »

Llum

Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.

Nou!!: Venus (planeta) і Llum · Veure més »

Llum Ashen

La llum Ashen, en anglès: Ashen light, derivat dash: 'cendra', que literalment significa llum cendrosa o pàl·lida, és un fenomen que s'ha observat per part d'astrònoms des de la Terra que consisteix en una brillantor groguenca emesa des del planeta Venus Va ser observat per primera vegada per Giovanni Riccioli el 9 de gener de 1643.

Nou!!: Venus (planeta) і Llum Ashen · Veure més »

Magellan

Atlantis'' La Magellan fou una sonda espacial no tripulada de la NASA amb l'objectiu d'estudiar el planeta Venus, especialment per obtenir un mapa topogràfic acurat mitjançant observacions de radar.

Nou!!: Venus (planeta) і Magellan · Veure més »

Magnitud aparent

La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.

Nou!!: Venus (planeta) і Magnitud aparent · Veure més »

Mantell terrestre

Representació d'una secció de la Terra. En geologia, el mantell és la capa de la Terra situada per sota de l'escorça terrestre i que s'estén cap a l'interior fins al límit exterior del nucli (ocupa aproximadament el 87% de la Terra).

Nou!!: Venus (planeta) і Mantell terrestre · Veure més »

Mariner 2

La Mariner 2 fou la segona sonda espacial del programa Mariner de la NASA.

Nou!!: Venus (planeta) і Mariner 2 · Veure més »

Mercuri (planeta)

Mercuri és el planeta més proper al Sol i el més petit del sistema solar.

Nou!!: Venus (planeta) і Mercuri (planeta) · Veure més »

Microones

Amb el terme microones s'identifica a les ones electromagnètiques la freqüència de les quals és compresa entre 300 MHz i 300 GHz, i la corresponent longitud d'ona és d'1 m a 1 mm.

Nou!!: Venus (planeta) і Microones · Veure més »

Mikhaïl Lomonóssov

Mikhaïl Vassílievitx Lomonóssov (–) va ser un científic, escriptor i erudit rus que va fer importants contribucions a la literatura, l'educació i la ciència.

Nou!!: Venus (planeta) і Mikhaïl Lomonóssov · Veure més »

Mitologia grega

Bust de Zeus trobat a Ocriculum (Sala Rotonda, Museus Vaticans, Vaticà). La mitologia grega és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Nou!!: Venus (planeta) і Mitologia grega · Veure més »

Mitologia romana

Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que conformaven el pensament religiós a l'Antiga Roma.

Nou!!: Venus (planeta) і Mitologia romana · Veure més »

Model heliocèntric

El model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios.

Nou!!: Venus (planeta) і Model heliocèntric · Veure més »

Moment d'inèrcia

En física, el moment d'inèrcia (de símbol I) és la propietat que tenen els cossos de resistir-se al canvi de velocitat de rotació.

Nou!!: Venus (planeta) і Moment d'inèrcia · Veure més »

Monòxid de carboni

El monòxid de carboni (CO), també anomenat òxid carbonós, és un gas incolor, inodor i insípid que és una mica més lleuger que l'aire.

Nou!!: Venus (planeta) і Monòxid de carboni · Veure més »

Moviment retrògrad

El satèl·lit de color taronja orbita en direcció oposada El moviment retrògrad és un concepte astronòmic aplicat a cossos celestes que indica que el seu moviment de rotació es fa en sentit invers a l'habitual (anomenat moviment directe).

Nou!!: Venus (planeta) і Moviment retrògrad · Veure més »

Núvol

Un cúmul En la meteorologia, un núvol (var. nugul, nigul) o broma és un conjunt de gotes d'aigua o cristalls de gel o tots dos alhora a l'atmosfera, sobre de la superfície terrestre.

Nou!!: Venus (planeta) і Núvol · Veure més »

Neó

El neó és un element químic de nombre atòmic 10 i símbol Ne.

Nou!!: Venus (planeta) і Neó · Veure més »

Neith (satèl·lit)

Neith és el nom donat a un objecte celeste observat per primera vegada per Giovanni Cassini el 1672, i que durant uns anys es va creure que era un satèl·lit natural de Venus.

Nou!!: Venus (planeta) і Neith (satèl·lit) · Veure més »

Nicolau Copèrnic

Nicolau Copèrnic (Toruń, 19 de febrer de 1473 - Frombork, 24 de maig de 1543) va ser un astrònom polonès, també conegut com a Mikołaj Kopernik (en polonès) o Nicolaus Copernicus (en llatí).

Nou!!: Venus (planeta) і Nicolau Copèrnic · Veure més »

Nit

Una nit rasa La nit (del llatí nox, noctis) és el període entre l'ocàs del Sol i l'ortus de l'endemà.

Nou!!: Venus (planeta) і Nit · Veure més »

Nitrogen

El nitrogen, o azot, és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.

Nou!!: Venus (planeta) і Nitrogen · Veure més »

Nucli planetari

Nuclis de diferents planetes En geologia, el nucli (d'un planeta) és el conjunt de les seves capes més internes.

Nou!!: Venus (planeta) і Nucli planetari · Veure més »

Observatori de Jodrell Bank

L'Observatori de Jodrell Bank (de l'anglès Jodrell Bank Observatory, originalment el Jodrell Bank Experimental Station, llavors Nuffield Radio Astronomy Laboratories de 1966 a 1999) és un observatori astronòmic britànic que hostatja un seguit de radiotelescopis, i és part del Jodrell Bank Centre for Astrophysics a la Universitat de Manchester.

Nou!!: Venus (planeta) і Observatori de Jodrell Bank · Veure més »

Oest

Loest és un dels quatre punts cardinals.

Nou!!: Venus (planeta) і Oest · Veure més »

Oxigen

L'oxigen, dels ètims grecs ὀξύς (oxys) ("àcid", del gust dels àcids) i -γενής (-genēs) ("productor", literalment "engendrador"), és l'element químic de nombre atòmic 8.

Nou!!: Venus (planeta) і Oxigen · Veure més »

Pascal (unitat)

El pascal (símbol: Pa) és una unitat derivada del Sistema Internacional utilitzada per mesurar la pressió interna, la tensió mecànica, el mòdul de Young i la resistència a la tracció.

Nou!!: Venus (planeta) і Pascal (unitat) · Veure més »

Període de rotació

En astronomia, el període de rotació és el temps que tarda un cos celeste a completar una revolució sobre si mateix (al voltant del seu propi eix).

Nou!!: Venus (planeta) і Període de rotació · Veure més »

Període orbital

El període orbital és el temps que triga un planeta o un satèl·lit (o un altre objecte celeste) a completar la seva òrbita.

Nou!!: Venus (planeta) і Període orbital · Veure més »

Petroli

Petroli El petroli és una barreja complexa no homogènia d'hidrocarburs, composts/formats per hidrogen i carboni.

Nou!!: Venus (planeta) і Petroli · Veure més »

Pioneer Venus

Pioneer Venus Orbiter. Pioneer Venus Multiprobe. La missió Pioneer Venus va consistir en dues sondes, llançades per separat al planeta Venus el 1978.

Nou!!: Venus (planeta) і Pioneer Venus · Veure més »

Pla invariable

El pla invariable d'un sistema planetari, també anomenat pla invariable de Laplace, és el pla que passa pel seu baricentre (centre de massa) perpendicular al vector del seu moment angular.

Nou!!: Venus (planeta) і Pla invariable · Veure més »

PLANET-C

PLANET-C, també coneguda com a Venus Climate Orbiter (VCO) o Akatsuki, és una sonda espacial dissenyada per la JAXA (l'agència espacial japonesa) destinada a l'exploració de l'atmosfera de Venus.

Nou!!: Venus (planeta) і PLANET-C · Veure més »

Planeta nan

Caront, considerat un planeta durant 76 anys i reclassificat l'any 2006 per la UAI com a planeta nan. Un planeta nan és un conjunt d'astres definits per una resolució aprovada per la Unió Astronòmica Internacional el 24 d'agost del 2006.

Nou!!: Venus (planeta) і Planeta nan · Veure més »

Planeta tel·lúric

Un planeta tel·lúric és un planeta compost majoritàriament de silicats.

Nou!!: Venus (planeta) і Planeta tel·lúric · Veure més »

Prehistòria

Prehistòria (llatí, præ.

Nou!!: Venus (planeta) і Prehistòria · Veure més »

Pressió atmosfèrica

Un baròmetre aneroide La pressió atmosfèrica és la pressió que exerceix l'atmosfera terrestre sobre la Terra a causa del pes de l'aire sobre la superfície de contacte amb ell.

Nou!!: Venus (planeta) і Pressió atmosfèrica · Veure més »

Radar

Antena de radar per a la detecció d'avions. Radar és un sistema per a detectar o localitzar objectes a distància mitjançant ones de ràdio d'alta freqüència.

Nou!!: Venus (planeta) і Radar · Veure més »

Radiació solar

Radiació solar La radiació solar és el conjunt de radiacions electromagnètiques emeses pel sol i que arriben a la superfície de la terra.

Nou!!: Venus (planeta) і Radiació solar · Veure més »

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Nou!!: Venus (planeta) і Regne Unit · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Venus (planeta) і Segle XIX · Veure més »

Sistema solar

El sistema solarLes majúscules del nom varia.

Nou!!: Venus (planeta) і Sistema solar · Veure més »

Sofre

El sofre és un element químic de nombre atòmic 16 i símbol S, i també és un mineral.

Nou!!: Venus (planeta) і Sofre · Veure més »

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Nou!!: Venus (planeta) і Sol · Veure més »

Subducció

La subducció és un procés d'enfonsament d'una placa litosfèrica sota una altra en un límit de plaques convergent, segons la teoria de la tectònica de plaques.

Nou!!: Venus (planeta) і Subducció · Veure més »

Sulfur de carbonil

El sulfur de carbonil és el compost orgànic amb la fórmula OCS.

Nou!!: Venus (planeta) і Sulfur de carbonil · Veure més »

Tectònica de plaques

Esquema general de diferents tipus de volcanisme associat al moviment de les plaques tectòniques 1-Astenosfera; 2-Litosfera; 3-Punt calent; 4-Escorça oceànica; 5-Placa de subducció; 6-Escorça continental; 7-Rift continental; 8-Marges de les plaques convergents; 9-Marges de les plaques divergents; 10-Falla transformant; 11-Volcà d'escut; 12-Dorsal oceànica; 13-Fossa marina; 14-Estratovolcà; 15-Arc insular; 16-Litosfera; 17-Astenosfera; 18-Fossa La tectònica de plaques (del grec τεκτων, tekton, que significa "el que construeix") és una teoria geològica que explica la forma en què s'ha format la litosfera, és a dir, la part superior més freda i rígida de la Terra.

Nou!!: Venus (planeta) і Tectònica de plaques · Veure més »

Temperatura

Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.

Nou!!: Venus (planeta) і Temperatura · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar.

Nou!!: Venus (planeta) і Terra · Veure més »

Trànsit de Venus

Trànsit de Venus del 2004 Un Trànsit de Venus és el pas de Venus per davant del Sol, vist des de la Terra.

Nou!!: Venus (planeta) і Trànsit de Venus · Veure més »

Unió Astronòmica Internacional

La Unió Astronòmica Internacional (International Astronomical Union, en anglès, o Union Astronomique Internationale en francès) està formada per 9.040 membres individuals i 63 membres nacionals en tot el món.

Nou!!: Venus (planeta) і Unió Astronòmica Internacional · Veure més »

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз Советских Социалистических Республик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), o la Rússia Soviètica va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Nou!!: Venus (planeta) і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Unitat astronòmica

La unitat astronòmica (símbol UA; recomanat per la UAI: au; de vegades també AU, a.u. o ua) és una unitat de longitud del sistema astronòmic que correspon aproximadament la distància que separa la Terra del Sol.

Nou!!: Venus (planeta) і Unitat astronòmica · Veure més »

Urà (planeta)

Urà és el setè planeta des del Sol, el tercer més gran i el quart amb major massa del Sistema Solar.

Nou!!: Venus (planeta) і Urà (planeta) · Veure més »

Vapor d'aigua

El vapor d'aigua és la fase gasosa de la molècula d'aigua.

Nou!!: Venus (planeta) і Vapor d'aigua · Veure més »

Vega 1

Vega 1 (i la seva bessona Vega 2) és una sonda espacial soviètica del programa Vega, amb l'objectiu d'estudiar Venus i el cometa Halley.

Nou!!: Venus (planeta) і Vega 1 · Veure més »

Venera 1

La Venera 1 (Венера 1) fou una sonda espacial no tripulada de la Unió Soviètica destinada a l'exploració del planeta Venus mitjançant un sobrevol o flyby.

Nou!!: Venus (planeta) і Venera 1 · Veure més »

Venera 10

La Venera 10 (Венера-10), designada pel fabricant com 4V-1 No.

Nou!!: Venus (planeta) і Venera 10 · Veure més »

Venera 4

La Venera 4 (Венера 4) fou una sonda espacial no tripulada del programa Venera de la Unió Soviètica, destinada a l'exploració del planeta Venus mitjançant un mòdul que havia de desprendre's de la sonda principal, penetrar en l'atmosfera i aterrar a la superfície.

Nou!!: Venus (planeta) і Venera 4 · Veure més »

Venera 7

La sonda Venera 7 (en rus, Венера-7) del programa espacial soviètic Venera es va convertir en la primera nau espacial en un altre planeta.

Nou!!: Venus (planeta) і Venera 7 · Veure més »

Venera 9

Venera 9 (Венера-9), designat pel fabricant com: 4V-1 No.

Nou!!: Venus (planeta) і Venera 9 · Veure més »

Venera-D

La sonda Venera-D (Венера-Д) és un projecte espacial rus d'exploració de Venus, que serà llançada cap a 2016.

Nou!!: Venus (planeta) і Venera-D · Veure més »

Vent solar

plasma del vent solar arribant a l'heliopausa El vent solar és un flux de partícules (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de l'atmosfera d'una estrella.

Nou!!: Venus (planeta) і Vent solar · Veure més »

Venus (mitologia)

Venus naixent de l'escuma de mar Venus és una deessa romana principalment associada amb l'amor i la bellesa, amplament, encara que no completament, equivalent a la bella grega Afrodita.

Nou!!: Venus (planeta) і Venus (mitologia) · Veure més »

Venus Entry Probe

Venus Entry Probe (VEP), és un projecte de sonda espacial de l'Agència Espacial Europea (ESA).

Nou!!: Venus (planeta) і Venus Entry Probe · Veure més »

Venus Express

La Venus Express (també abreujada VEX) és una sonda orbital de l'Agència Espacial Europea destinada a l'estudi del planeta Venus i, especialment, de la seva atmosfera.

Nou!!: Venus (planeta) і Venus Express · Veure més »

Volcà

Tall transversal d'un estratovolcà Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior del nucli d'un planeta que en sortir a l'exterior es converteix en lava, roca fosa, a causa de la pèrdua de gasos.

Nou!!: Venus (planeta) і Volcà · Veure més »

William Crabtree

William Crabtree (1610–1644) va ser un astrònom, matemàtic i comerciant de Broughton, després en els Centenars de Salford, Lancashire, Anglaterra.

Nou!!: Venus (planeta) і William Crabtree · Veure més »

(134340) Plutó

(134340) Plutó(134340) Plutó és la designació oficial de la Unió Astronòmica Internacional des del 13 de setembre del 2006.

Nou!!: Venus (planeta) і (134340) Plutó · Veure més »

11 d'abril

L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Venus (planeta) і 11 d'abril · Veure més »

12 de febrer

El 12 de febrer és el quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Venus (planeta) і 12 de febrer · Veure més »

19 d'agost

El 19 d'agost és el dos-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Venus (planeta) і 19 d'agost · Veure més »

1961

;Països Catalans.

Nou!!: Venus (planeta) і 1961 · Veure més »

1962

;Països Catalans.

Nou!!: Venus (planeta) і 1962 · Veure més »

1967

Sense descripció.

Nou!!: Venus (planeta) і 1967 · Veure més »

1970

Sense descripció.

Nou!!: Venus (planeta) і 1970 · Veure més »

1985

;Països Catalans.

Nou!!: Venus (planeta) і 1985 · Veure més »

1990

;Països Catalans.

Nou!!: Venus (planeta) і 1990 · Veure més »

1998

;Països Catalans.

Nou!!: Venus (planeta) і 1998 · Veure més »

1999

;Països Catalans.

Nou!!: Venus (planeta) і 1999 · Veure més »

20 de gener

El 20 de gener és el vintè dia de l'any.

Nou!!: Venus (planeta) і 20 de gener · Veure més »

2001

;Països Catalans.

Nou!!: Venus (planeta) і 2001 · Veure més »

2005

Llibertat al món el 2005 segons la Freedom House.

Nou!!: Venus (planeta) і 2005 · Veure més »

2006

L'any 2006 fou declarat lAny internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Nou!!: Venus (planeta) і 2006 · Veure més »

29 de març

El 29 de març és el vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Venus (planeta) і 29 de març · Veure més »

9 de novembre

El 9 de novembre és el tres-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Venus (planeta) і 9 de novembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Estrella del matí, Planeta Venus, Sol 2.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »