Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Gravetat

Índex Gravetat

La gravetat manté els planetes en òrbita al voltant del Sol (imatge no a escala) La gravetat és la forca d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.

151 les relacions: Acceleració, Albert Einstein, Alexander Friedmann, Anomalia dels Pioneer, Anomalia gravitatòria, Any llum, Aristòtil, Arrel quadrada, Arthur Eddington, Assistència gravitatòria, Astronomia, Òrbita, Balança de torsió, Buit, Camp gravitatori, Càrrega elèctrica, Cònica, Cúmul de galàxies, Centre de massa, Centre galàctic, Constant cosmològica, Constant de la gravitació, Curvatura, Distància, Edat moderna, Edwin Hubble, El·lipse, Equació diferencial, Equacions de camp d'Einstein, Escalar de Ricci, Espaitemps, Estrella, Forat negre, Força, Força electromagnètica, Força nuclear feble, Força nuclear forta, Forces fonamentals, Fotó, Freqüència, Fricció, Galàxia, Galileo Galilei, Geodèsica, Georges Lemaître, Giroscopi, Grans estructures galàctiques, Gravetat quàntica, Gravimetria, Gravitó, ..., Henry Cavendish, Homogeneïtat, Horitzó d'esdeveniments, Intensitat del camp gravitatori, Interferometria, Isaac Newton, Isotropia, Júpiter (planeta), Joan Filopò, Johann Gottfried Galle, Johannes Kepler, John Couch Adams, Lent gravitatòria, Llei de l'invers del quadrat, Llei de la gravitació universal, Lleis de Kepler, Lleis de Newton, Lluna, Longitud de Planck, Loránd Eötvös, Mart (planeta), Massa, Matèria fosca, Mètrica de Kerr, Mètrica de Schwarzschild, Mètrica FLRW, Mecànica clàssica, Mecànica quàntica, Mercuri (planeta), Metre, Neptú (planeta), Newton (unitat), Ona gravitacional, Oscil·lació, Partícula elemental, Partícula hipotètica, Partícula subatòmica, Partícula virtual, Púlsar, PDF, Periheli, Pes, Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, Planeta, Plató, Precessió, Principi d'equivalència, Programa Viking, Punt de Lagrange, Quàsar, Quilòmetre, Quilogram, Radi de Schwarzschild, Radiació electromagnètica, Ràdio, Relativitat general, Robert Hooke, Saturn (planeta), Sèrie de Taylor, Segle, Segle VI, Segle XIX, Sistema de posicionament global, Sistema solar, Sol, Stanford Torus, Tensor, Tensor de Ricci, Tensor mètric, Teoria de camp unificat, Teoria de cordes, Teoria de la relativitat, Teoria de la xarxa d'espín, Teoria M, Teoria quàntica de camps, Terra, Triangulació dinàmica causal, Univers, Urà (planeta), Urbain Le Verrier, Velocitat, Velocitat d'escapament, Velocitat de la llum, Venus (planeta), Via Làctia, (134340) Plutó, 1687, 1797, 1845, 1846, 1885, 1906, 1909, 1915, 1919, 1922, 1927, 1929, 1931, 1964, 23 de setembre. Ampliar l'índex (101 més) »

Acceleració

En física, l'acceleració és una magnitud física que indica com canvia la velocitat d'un cos en relació amb el temps.

Nou!!: Gravetat і Acceleració · Veure més »

Albert Einstein

Albert Einstein AFI (Ulm, Wurtemberg, 14 de març del 1879 - Princeton, Nova Jersey, 18 d'abril del 1955) va ser un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i nord-americà.

Nou!!: Gravetat і Albert Einstein · Veure més »

Alexander Friedmann

Aleksandr Aleksàndrovitx Frídman Алекса́ндр Алекса́ндрович Фри́дман, conegut internacionalment com a Alexander Friedmann (Sant Petersburg, 16 de juny de 1888 - Leningrad, 16 de setembre de 1925), va ser un físic i matemàtic rus.

Nou!!: Gravetat і Alexander Friedmann · Veure més »

Anomalia dels Pioneer

L'anomalia dels Pioneer o efecte Pioneer és la desviació observada de les trajectòries esperades de diferents sondes espacials que visiten la part exterior del Sistema solar, en especial la Pioneer 10 i la 11.

Nou!!: Gravetat і Anomalia dels Pioneer · Veure més »

Anomalia gravitatòria

L'anomalia gravitatòria és la diferència existent entre l'acceleració de la gravetat en un determinat indret d'un planeta (generalment un punt de la superfície) i la gravetat que es pot esperar basant-se en un determinat model de densitat planetària de referència.

Nou!!: Gravetat і Anomalia gravitatòria · Veure més »

Any llum

La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any de llum o any llum (anglicisme per calc sintàctic) és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.

Nou!!: Gravetat і Any llum · Veure més »

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'Antiga Grècia.

Nou!!: Gravetat і Aristòtil · Veure més »

Arrel quadrada

gràfica de la funció \sqrtx En matemàtiques, una arrel quadrada d'un nombre real no negatiu x és qualsevol nombre real que, multiplicat amb si mateix, dóna x. Per exemple, les arrels quadrades de 16 són 4 i -4, ja que 4 × 4.

Nou!!: Gravetat і Arrel quadrada · Veure més »

Arthur Eddington

Sir Arthur Stanley Eddington, OM, FRS (28 de desembre de 1882 - 22 de novembre de 1944) fou un astrofísic britànic de principis del segle XX.

Nou!!: Gravetat і Arthur Eddington · Veure més »

Assistència gravitatòria

Swing-by amb acceleració Swing-by amb deceleració En astronàutica s'anomena assistència gravitacional a la maniobra destinada a emprar l'energia del camp gravitacional d'un planeta o satèl·lit natural, per obtenir una acceleració o frenada d'una sonda o nau espacial canviant la seva trajectòria.

Nou!!: Gravetat і Assistència gravitatòria · Veure més »

Astronomia

La nebulosa planetària «de la formiga» Menzel 3 (Mz3). L'ejecció de gas, des del centre d'una estrella moribunda segueix uns patrons simètrics Lastronomia és la ciència que estudia l'univers i els cossos celestes o astres, a partir de la informació que ens n'arriba per la radiació electromagnètica, tant pel que fa a la posició i moviment en l'esfera celeste com pel que fa a la seva natura, estructura i evolució (astrofísica).

Nou!!: Gravetat і Astronomia · Veure més »

Òrbita

Un satèl·lit orbitant la Terra té una velocitat tangent i una acceleració cap a dins. Caront. En física, l'òrbita és el camí que un objecte recorre a l'espai al voltant d'un altre objecte, sota la influència d'una força centrípeta.

Nou!!: Gravetat і Òrbita · Veure més »

Balança de torsió

Pèndol de torsió. Una balança de torsió és un aparell que té el seu fonament en el pèndol de torsió.

Nou!!: Gravetat і Balança de torsió · Veure més »

Buit

Una cambra de buit En física clàssica, el concepte de buit s'aplica a un espai sense aire o d'altres fluids i, en general, mancat de qualsevol tipus de matèria, però en el qual es poden propagar els camps.

Nou!!: Gravetat і Buit · Veure més »

Camp gravitatori

Una de les aplicacions del càlcul del camp gravitatori és l'estimació de les trajectòries que mantenen els planetes quan orbiten al voltant d'una estrella En física, el camp gravitatori és un camp de força vectorial que descriu l'acceleració de la gravetat en una regió de l'espai.

Nou!!: Gravetat і Camp gravitatori · Veure més »

Càrrega elèctrica

La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.

Nou!!: Gravetat і Càrrega elèctrica · Veure més »

Cònica

Les còniques són de tres tipus: paràboles (1), el·lipses, incloent-hi cercles (2), i hipèrboles (3).

Nou!!: Gravetat і Cònica · Veure més »

Cúmul de galàxies

Grup de galàxies '''HCG''' ('''H'''ickson '''C'''ompact '''G'''roup) 87, vist des de l'observatori Gemini a Cerro Pachón, Xile Un cúmul de galàxies o amàs de galàxies és un conjunt d'estels units per la gravetat que conté des d'algunes galàxies (llavors, es parla de ''grup'') fins a alguns milers.

Nou!!: Gravetat і Cúmul de galàxies · Veure més »

Centre de massa

En física, el centre de massa (o baricentre) d'un sistema de partícules o un sòlid continu es pot equiparar dinàmicament, en molts aspectes, a una partícula puntual de massa equivalent.

Nou!!: Gravetat і Centre de massa · Veure més »

Centre galàctic

El centre galàctic és el centre de rotació de la Via Làctia.

Nou!!: Gravetat і Centre galàctic · Veure més »

Constant cosmològica

La constant cosmològica és un terme representat per Λ afegit per Albert Einstein a les seves equacions del camp gravitatori, amb l'objecte que hi hagués una solució en forma d'univers estàtic.

Nou!!: Gravetat і Constant cosmològica · Veure més »

Constant de la gravitació

La constant de la gravitació (també anomenada constant gravitacional, constant de la gravitació universal o constant de Newton), denotada G, és una constant física fonamental.

Nou!!: Gravetat і Constant de la gravitació · Veure més »

Curvatura

En geometria, la curvatura és la qualitat d'una corba associada al canvi de direcció de diversos punts successius de la corba.

Nou!!: Gravetat і Curvatura · Veure més »

Distància

La distància és la longitud del camí més curt entre dues entitats.

Nou!!: Gravetat і Distància · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la tercera de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: Gravetat і Edat moderna · Veure més »

Edwin Hubble

Edwin Powell Hubble (Marshfield, Missouri 20 de novembre del 1889 - Pasadena, Califòrnia 28 de setembre del 1953) va ser un dels més importants astrònoms nord-americans del segle XX, famós principalment per haver demostrat l'expansió de l'univers mesurant el desplaçament al roig de galàxies distants.

Nou!!: Gravetat і Edwin Hubble · Veure més »

El·lipse

El·lipse El·lipse Una el·lipse és el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la suma de les distàncies a dos punts interiors fixos denominats focus, que regeixen l'excentricitat de l'el·lipse: L'equació d'una el·lipse centrada en el punt (0,0) és: on a és la semidistància de l'eix d'abscisses de l'el·lipse, mentre que b és la semidistància sobre l'eix d'ordenades.

Nou!!: Gravetat і El·lipse · Veure més »

Equació diferencial

En matemàtiques, una equació diferencial és una equació funcional entre una o diverses funcions desconegudes i les seves funcions derivades.

Nou!!: Gravetat і Equació diferencial · Veure més »

Equacions de camp d'Einstein

Les equacions de camp d'Einstein, també anomenades simplement equacions d'Einstein o equació d'Einstein, són el conjunt bàsic d'equacions de la relativitat general.

Nou!!: Gravetat і Equacions de camp d'Einstein · Veure més »

Escalar de Ricci

En geometria de Riemann, l'escalar de curvatura o escalar de Ricci és la forma més simple per descriure la curvatura d'una varietat de Riemann.

Nou!!: Gravetat і Escalar de Ricci · Veure més »

Espaitemps

L'espaitemps és un concepte introduït per Hermann Minkowski el 1908, que fusiona el temps i l'espai absoluts de Newton en una nova entitat de quatre dimensions, les tres ordinàries de l'espai amb la quarta del temps.

Nou!!: Gravetat і Espaitemps · Veure més »

Estrella

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrela o estrella i antigament i dialectalment estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.

Nou!!: Gravetat і Estrella · Veure més »

Forat negre

En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.

Nou!!: Gravetat і Forat negre · Veure més »

Força

En física, una força (habitualment simbolitzada com F) és una acció que provoca una pertorbació en la quantitat de moviment d'un cos.

Nou!!: Gravetat і Força · Veure més »

Força electromagnètica

rajos són una manifestació de la força electromagnètica. L'electromagnetisme, o força electromagnètica, és una de les quatre interaccions fonamentals de la natura, juntament amb la interacció forta, la interacció feble i la gravetat.

Nou!!: Gravetat і Força electromagnètica · Veure més »

Força nuclear feble

La força nuclear feble, també anomenada força feble, interacció feble, força nuclear dèbil, força dèbil o interacció dèbil, és una de les quatre forces fonamentals de la natura, juntament amb la força nuclear forta, la gravetat i la força electromagnètica.

Nou!!: Gravetat і Força nuclear feble · Veure més »

Força nuclear forta

En física de partícules, la força nuclear forta, també anomenada força forta, interacció nuclear forta o interacció forta és una de les quatre forces fonamentals de l'univers.

Nou!!: Gravetat і Força nuclear forta · Veure més »

Forces fonamentals

En física, les forces fonamentals o interaccions fonamentals són el mecanisme mitjançant el qual les partícules interaccionen entre si, i aquestes interaccions no poden ser explicades d'altra manera.

Nou!!: Gravetat і Forces fonamentals · Veure més »

Fotó

|mean_lifetime.

Nou!!: Gravetat і Fotó · Veure més »

Freqüència

Modulació de freqüència La freqüència és la mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment per unitat de temps.

Nou!!: Gravetat і Freqüència · Veure més »

Fricció

Bloc en repòs A la física o enginyeria es defineix com fregament o fricció a la resistència que s'oposa a la rotació o al lliscament d'un cos sobre un altre, o també a la força que apareix en la superfície de contacte de dos cossos quan s'intenta lliscar un sobre un altre.

Nou!!: Gravetat і Fricció · Veure més »

Galàxia

Una galàxia és un sistema ensems gravitacionalment, format per milers de milions d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas i pols còsmica i matèria fosca.

Nou!!: Gravetat і Galàxia · Veure més »

Galileo Galilei

Galileo Galilei, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dóna segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.

Nou!!: Gravetat і Galileo Galilei · Veure més »

Geodèsica

La geodèsica en la geodèsia és la línia més curta que va d'un punt a un altre dins una superfície.

Nou!!: Gravetat і Geodèsica · Veure més »

Georges Lemaître

Georges-Henri Lemaître (Charleroi, 17 de juliol del 1894 - Lovaina, 20 de juny del 1966) va ser un sacerdot, astrofísic i matemàtic belga.

Nou!!: Gravetat і Georges Lemaître · Veure més »

Giroscopi

Giroscopi en moviment El giroscopi és un dispositiu mecànic format essencialment per un cos amb simetria de rotació que gira al voltant del seu eix de simetria.

Nou!!: Gravetat і Giroscopi · Veure més »

Grans estructures galàctiques

Supercúmul Coma S'anomenen grans estructures galàctiques o supercúmuls aquelles desviacions, respecte a la uniforme, de la distribució uniforme de les galàxies.

Nou!!: Gravetat і Grans estructures galàctiques · Veure més »

Gravetat quàntica

La gravetat quàntica és una teoria de la física que intenta unificar la mecànica quàntica amb la relativitat general, explica la força gravitatòria per la interacció de partícules, d'una manera semblant a la força electrodèbil.

Nou!!: Gravetat і Gravetat quàntica · Veure més »

Gravimetria

La gravimetria, o estudi del camp gravitatori terrestre, és una branca de la Geofísica entre les aplicacions de la qual es troben establir la forma de la Terra (Geodèsia), deduir l'estructura de la litosfera, calcular la massa i densitat de les distintes capes, explicar els moviments verticals dels blocs corticals o siostàsia, així com descobrir els jaciments minerals d'interès econòmic, o els jaciments arqueològics o paleontològics abans d'iniciar-ne l'excavació.

Nou!!: Gravetat і Gravimetria · Veure més »

Gravitó

El gravitó és una partícula elemental hipotètica que permetria de quantitzar la força gravitatòria de la mateixa manera que els fotons ho fan amb l'electromagnètica, els bosons W i Z per a la nuclear feble, i els gluons per a la nuclear forta.

Nou!!: Gravetat і Gravitó · Veure més »

Henry Cavendish

Henry Cavendish (Niça, 10 d'octubre de 1731 - Londres, 24 de febrer de 1810) fou un físic i químic britànic que treballà en gravitació, electroestàtica i química de l'aigua i de l'aire.

Nou!!: Gravetat і Henry Cavendish · Veure més »

Homogeneïtat

L'homogeneïtat és la qualitat o estat de ser homogeni, és a dir, de la mateixa o similar naturalesa, o també que té una estructura uniforme.

Nou!!: Gravetat і Homogeneïtat · Veure més »

Horitzó d'esdeveniments

Un horitzó d'esdeveniments és una frontera en l'espai-temps per a un observador determinat, més enllà de la qual cap informació, llum inclosa, pot arribar-hi.

Nou!!: Gravetat і Horitzó d'esdeveniments · Veure més »

Intensitat del camp gravitatori

Variació de l'acceleració de la gravetat en funció de la distància a la superfície de la Terra. La intensitat del camp gravitatori, acceleració de la gravetat o, simplement, gravetat, és la força gravitatòria específica que actua sobre un cos en el camp gravitatori d'un altre, és a dir, com la força gravitatòria per unitat de massa del cos que l'experimenta.

Nou!!: Gravetat і Intensitat del camp gravitatori · Veure més »

Interferometria

La interferometria és la tècnica de combinar dues o més ones, de les quals es diu que interfereixen l'una amb l'altra.

Nou!!: Gravetat і Interferometria · Veure més »

Isaac Newton

Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 4 de gener de 1643 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 31 de març de 1727) fou un físic, matemàtic i filòsof anglès.

Nou!!: Gravetat і Isaac Newton · Veure més »

Isotropia

Isotropia vol dir "independent de la direcció".

Nou!!: Gravetat і Isotropia · Veure més »

Júpiter (planeta)

Júpiter és el planeta més gran del sistema solar i el cinquè segons la seva distància al Sol.

Nou!!: Gravetat і Júpiter (planeta) · Veure més »

Joan Filopò

Joan Filopò (Joannes Philoponus, ̓Ιωάννης ὁ Φιλόπονος) o Joan Gramàtic (Joannes Grammaticus(Ιωάννης ὁ Γραμματικός), fou un erudit grec alexandrí, de gran renom que fou un dels homes més laboriosos i estudiosos del seu temps. Va viure al segle VII. La seva obra Physica, està data el 10 de maig del 617. Fou deixeble del filòsof Ammoni. Al seu temps la ciutat d'Alexandria fou conquerida pel general àrab Amru (639) i és possible que fou la seva petició de conservar la biblioteca la que va provocar la seva destrucció per ordre del Califa, segons ho explica Abul Faradj (segle XIII i cristià). Filopò era probablement membre de la secta dels triteistes condemnada pel concili de Constantinoble del 681. No se sap quan va morir. Algunes obres seves foren.

Nou!!: Gravetat і Joan Filopò · Veure més »

Johann Gottfried Galle

Johann Gottfried Galle (9 de juny de 1812 – 10 de juliol de 1910) va ser un astrònom alemany de l'Observatori de Berlín qui, amb l'ajuda de l'estudiant Heinrich Louis d'Arrest, va descobrir el planeta Neptú el 23 de setembre de 1846.

Nou!!: Gravetat і Johann Gottfried Galle · Veure més »

Johannes Kepler

Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi Romanogermànic, 27 de desembre de 1571 - Ratisbona, 15 de novembre de 1630) va ser un astrònom i matemàtic alemany que va servir com a figura clau en la revolució científica.

Nou!!: Gravetat і Johannes Kepler · Veure més »

John Couch Adams

John Couch Adams (5 de juny de 1819 – 21 de gener de 1892) va ser un matemàtic i astrònom anglès.

Nou!!: Gravetat і John Couch Adams · Veure més »

Lent gravitatòria

Esquema d'una lent gravitatòria. Efecte de la lent gravitatòria a l'observar el cúmul de galàxies Abell 1689. Imatge del telescopi espacial Hubble. (Amplieu la imatge per observar millor l'efecte). Es parla de lent gravitatòria quan un objecte massiu (galàxia, cúmul de galàxies) produeix una curvatura local de l'espaitemps, la qual cosa produeix un efecte de deflexió dels raigs lluminosos.

Nou!!: Gravetat і Lent gravitatòria · Veure més »

Llei de l'invers del quadrat

flux que emana des de la font. El nombre total de línies de flux depèn de la intensitat de la font i és constant conforme la distància augmenta. Una densitat major de línies de flux (és a dir, línies per unitat d'àrea) significa que el camp és més fort. La densitat de línies de flux és inversament proporcional al quadrat de la distància des de la font perquè la superfície d'una esfera incrementa amb el quadrat del radi. Per tant, la intensitat del camp és inversament proporcional al quadrat de la distància des de la font. En física, una llei de l'invers del quadrat és qualsevol llei física que postula que la intensitat d'una magnitud física és inversament proporcional al quadrat de la distància des de la font de dita magnitud.

Nou!!: Gravetat і Llei de l'invers del quadrat · Veure més »

Llei de la gravitació universal

sempre seran iguals. ''G'' és la constant de la gravitació. La llei de la gravitació universal de Newton ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m1 i m2 respectivament, és proporcional al producte de les masses m1 i m2 i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos.

Nou!!: Gravetat і Llei de la gravitació universal · Veure més »

Lleis de Kepler

Representació de la primera i la segona lleis de Kepler. Podem veure, en primer lloc, com el Sol se situa en un dels focus. En segon lloc, com que en temps iguals les àrees escombrades pel planeta són iguals, el planeta es mourà de pressa a prop del Sol i lentament lluny. Les lleis de Kepler van ser enunciades per Johannes Kepler per a descriure el moviment dels planetes en les seves òrbites al voltant del Sol.

Nou!!: Gravetat і Lleis de Kepler · Veure més »

Lleis de Newton

Primera i segona lleis en llatí en l'edició original del 1687 de la ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica'' Les lleis del moviment o d'inèrcia de Newton, o simplement les lleis de Newton, són les lleis que Isaac Newton va formular, que descrivien les causes i formes de moviment dels cossos i són la base de la mecànica clàssica.

Nou!!: Gravetat і Lleis de Newton · Veure més »

Lluna

La Lluna, tintada de vermell i taronja, tal com es veu des de la Terra durant un eclipsi lunar La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra.

Nou!!: Gravetat і Lluna · Veure més »

Longitud de Planck

La longitud de Planck, segons la teoria de la xarxa d'espín, és la longitud mínima que pot existir.

Nou!!: Gravetat і Longitud de Planck · Veure més »

Loránd Eötvös

El baró Loránd Eötvös de Vásárosnamény (Buda, 27 de juliol de 1848 – Budapest, 8 d'abril de 1919), va ser un físic hongarès.

Nou!!: Gravetat і Loránd Eötvös · Veure més »

Mart (planeta)

Mart és el quart planeta del sistema solar segons la distància al Sol i el segon planeta més petit, després de Mercuri.

Nou!!: Gravetat і Mart (planeta) · Veure més »

Massa

La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.

Nou!!: Gravetat і Massa · Veure més »

Matèria fosca

En cosmologia, matèria fosca és un tipus de matèria hipotètica, de composició desconeguda, que no interacciona amb la radiació electromagnètica, però la presència de la qual es pot inferir a partir dels efectes gravitatoris sobre galàxies.

Nou!!: Gravetat і Matèria fosca · Veure més »

Mètrica de Kerr

La mètrica de Kerr (o buit de Kerr) és una solució exacta de les equacions de camp d'Einstein que descriu la geometria de l'espaitemps al voltant d'un objecte massiu en rotació i sense càrrega (com, per exemple, un forat negre en rotació).

Nou!!: Gravetat і Mètrica de Kerr · Veure més »

Mètrica de Schwarzschild

La mètrica de Schwarzschild (o solució de Schwarzschild o buit de Schwarzschild) és una solució exacta de les equacions de camp d'Einstein que descriu l'espaitemps al voltant d'un cos massiu esfèric sense rotació i sense càrrega elèctrica neta, com una estrella, planeta o forat negre sense moviment de rotació.

Nou!!: Gravetat і Mètrica de Schwarzschild · Veure més »

Mètrica FLRW

La mètrica o model Friedmann-Lemaître-Robertson-Walker (FLRW), Friedmann-Robertson-Walker (FRW) o Robertson-Walker (RW) és una solució mètrica de les equacions de camp d'Einstein, que descriu un univers homogeni, isòtrop i en expansió o contracció.

Nou!!: Gravetat і Mètrica FLRW · Veure més »

Mecànica clàssica

Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.

Nou!!: Gravetat і Mecànica clàssica · Veure més »

Mecànica quàntica

freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.

Nou!!: Gravetat і Mecànica quàntica · Veure més »

Mercuri (planeta)

Mercuri és el planeta més proper al Sol i el més petit del sistema solar.

Nou!!: Gravetat і Mercuri (planeta) · Veure més »

Metre

El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.

Nou!!: Gravetat і Metre · Veure més »

Neptú (planeta)

Neptú és el vuitè planeta en distància respecte al Sol i el més llunyà del sistema solar.

Nou!!: Gravetat і Neptú (planeta) · Veure més »

Newton (unitat)

El newton és una unitat derivada de força del SI.

Nou!!: Gravetat і Newton (unitat) · Veure més »

Ona gravitacional

Representació de l'ona gravitacional generada per dues estrelles de neutrons en òrbita recíproca. En física, les ones gravitacionals són oscil·lacions de la curvatura de l'espaitemps.

Nou!!: Gravetat і Ona gravitacional · Veure més »

Oscil·lació

Un oscil·lador harmònic simple (no amortit) és un exemple de sistema oscil·latori. Una oscil·lació és la variació, pertorbació o fluctuació en el temps d'un medi o sistema físic, al voltant d'un punt central (sovint un punt d'equilibri) o entre dos o més estats.

Nou!!: Gravetat і Oscil·lació · Veure més »

Partícula elemental

Model estàndard de les partícules elementals En física, una partícula elemental o partícula fonamental és qualsevol de les unitats bàsiques constituents de la matèria, no formades per altres unitats i considerades indivisibles segons els coneixements actuals.

Nou!!: Gravetat і Partícula elemental · Veure més »

Partícula hipotètica

A Física de partícules, una partícula hipotètica és un tipus de partícula elemental l'existència és conjecturat o predita per alguna teoria física, però l'existència no ha estat corroborada empíricament ni ha estat detectada.

Nou!!: Gravetat і Partícula hipotètica · Veure més »

Partícula subatòmica

Una partícula subatòmica és una unitat bàsica constituent de la matèria que per si sola no conserva les propietats d'un element químic.

Nou!!: Gravetat і Partícula subatòmica · Veure més »

Partícula virtual

Una partícula virtual és en general una partícula elemental que existeix durant un temps tan curt que, a causa del principi d'incertesa de Heisenberg, no és possible mesurar les seves propietats de forma exacta.

Nou!!: Gravetat і Partícula virtual · Veure més »

Púlsar

Imatge del púlsar de la nebulosa planetària de Cranc. Es poden apreciar els gasos nebulars essent agitats pel camp magnètic i la radiació del púlsar. Aquesta imatge és un fotomuntatge a partir d'una imatge òptica obtinguda amb el telescopi espacial Hubble (en roig) i l'observatori de raigs-X Chandra (en blau). Un púlsar és un estel de neutrons que emet radiacions periòdiques.

Nou!!: Gravetat і Púlsar · Veure més »

PDF

PDF (acrònim en anglès de Portable Document Format, Format de Document Portàtil) és un format de fitxer desenvolupat per l'empresa Adobe com a fitxer contenidor de documents, independentment del programari, maquinari o sistema operatiu utilitzat.

Nou!!: Gravetat і PDF · Veure més »

Periheli

Al present esquema el '''perigeu''' és designat per la lletra '''F ''' El periheli (del grec peri.

Nou!!: Gravetat і Periheli · Veure més »

Pes

En física, el pes és una mesura de la força amb la qual la Terra atreu a qualsevol objecte en la direcció de la vertical, a causa de la gravetat.

Nou!!: Gravetat і Pes · Veure més »

Philosophiae Naturalis Principia Mathematica

Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica ('Principis matemàtics de la filosofia natural'), sovint abreujat també com els Principia o Principia Mathematica, és un llibre de ciència escrit per Isaac Newton.

Nou!!: Gravetat і Philosophiae Naturalis Principia Mathematica · Veure més »

Planeta

Venus (a escala) Plutó i Haumea (a escala). La resta es veu augmentat a la fotografia inferior Un planeta és un astre sense llum pròpia que gira al voltant d'una estrella; és abastament massiu per tenir forma esfèrica, o quasi esfèrica; i és l'element principal dins la seva òrbita; segons la definició de la reunió de la Unió Astronòmica Internacional de Praga, de l'any 2006.

Nou!!: Gravetat і Planeta · Veure més »

Plató

Plató —Πλάτων Plátōn en grec, Aflatun en àrab— (ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un filòsof d'immensa influència en l'Antiga Grècia.

Nou!!: Gravetat і Plató · Veure més »

Precessió

Precessió d'un giroscopi La precessió és el moviment semblant al que realitza la part superior d'un giroscopi (o d'una baldufa) en girar quan el seu eix instantani de rotació (CIR) no coincideix amb la perpendicular a terra on se situa o desplaça la trompa.

Nou!!: Gravetat і Precessió · Veure més »

Principi d'equivalència

El principi d'equivalència és el principi físic fonamental de la relativitat general i de diverses altres teories mètriques de la gravetat.

Nou!!: Gravetat і Principi d'equivalència · Veure més »

Programa Viking

El programa Viking és un conjunt de dues missions no tripulades de la NASA per a l'exploració del planeta Mart, conegudes com a Viking 1 i Viking 2.

Nou!!: Gravetat і Programa Viking · Veure més »

Punt de Lagrange

Un punt de Lagrange (o punt L o punt de libració) és qualsevol de les cinc posicions de l'espai respecte a dos cossos en què un tercer, afectat només per la gravetat, pot estar-ne estacionari respecte als altres dos.

Nou!!: Gravetat і Punt de Lagrange · Veure més »

Quàsar

Representació artística del quàsar GB1508 Els quàsars corresponen a una classe de galàxies amb nuclis actius.

Nou!!: Gravetat і Quàsar · Veure més »

Quilòmetre

Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.

Nou!!: Gravetat і Quilòmetre · Veure més »

Quilogram

El quilogram, kilogram o abreviat quilo (símbol: kg) és la unitat base de massa del Sistema Internacional (SI).

Nou!!: Gravetat і Quilogram · Veure més »

Radi de Schwarzschild

El radi de Schwarzschild és el radi en què hauria d'estar comprimida una massa per tal que l'objecte en qüestió esdevingués un forat negre.

Nou!!: Gravetat і Radi de Schwarzschild · Veure més »

Radiació electromagnètica

La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.

Nou!!: Gravetat і Radiació electromagnètica · Veure més »

Ràdio

Una emissora de ràdio. La ràdio és la transmissió de senyals mitjançant la modulació d'ones electromagnètiques amb freqüències per sota de les de la llum visible.

Nou!!: Gravetat і Ràdio · Veure més »

Relativitat general

Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.

Nou!!: Gravetat і Relativitat general · Veure més »

Robert Hooke

Robert Hooke FRS (Freshwater, 18 de juliol de 1635 – Londres, 3 de març de 1703) científic anglès.

Nou!!: Gravetat і Robert Hooke · Veure més »

Saturn (planeta)

Saturn és el sisè planeta en ordre de proximitat al Sol i el segon més gran del sistema solar, després de Júpiter.

Nou!!: Gravetat і Saturn (planeta) · Veure més »

Sèrie de Taylor

El polinomi de Taylor aproxima una funció en el veïnat d'un punt. A mesura que augmenta el grau del polinomi, millor és l'aproximació. Aquest gràfic mostra la funció sinus (en negre) i els seus polinomis de Taylor de graus 1, 3, 5, 7, 9, 11 i 13. La funció exponencial (en blau) i la suma dels primers ''n''+1 termes de la seva sèrie de Taylor centrada a 0 (en vermell) En matemàtiques, i més específicament en càlcul infinitesimal, la sèrie de Taylor és una representació d'una funció com una suma infinita de termes calculats a partir dels valors de les derivades de la funció en un punt concret.

Nou!!: Gravetat і Sèrie de Taylor · Veure més »

Segle

Un segle és un període de cent anys.

Nou!!: Gravetat і Segle · Veure més »

Segle VI

El segle VI és un període de la primera edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 501 i el 600.

Nou!!: Gravetat і Segle VI · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Gravetat і Segle XIX · Veure més »

Sistema de posicionament global

Satèl·lit NAVSTAR GPS El Sistema de posicionament global, conegut com a GPS (originàriament NAVSTAR Global Positioning System o NAVSTAR GPS), és un sistema de navegació per satèl·lit que permet saber amb molta precisió la mateixa situació geogràfica i l'hora de referència amb gran exactitud en gairebé qualsevol lloc de la Terra o en una Òrbita de la Terra.

Nou!!: Gravetat і Sistema de posicionament global · Veure més »

Sistema solar

El sistema solarLes majúscules del nom varia.

Nou!!: Gravetat і Sistema solar · Veure més »

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Nou!!: Gravetat і Sol · Veure més »

Stanford Torus

Vista exterior d'un Stanford Torus. Part central inferior és el mirall solar primari no giratori, que reflecteix la llum del sol sobre l'anell en angle de miralls secundaris de tot el cub. La pintura per Donald E. Davis Interior d'un Stanford Torus, pintat per Donald E. Davis Vista exterior d'un Stanford Torus amb algunes bigues antiradiació retirades per mostrar l'espai interior LStanford Torus és un disseny proposat per a un hàbitat espacial capaç d'allotjar des de 10.000 a 140.000 residents permanents.

Nou!!: Gravetat і Stanford Torus · Veure més »

Tensor

Un tensor de segon ordre, en tres dimensions. En matemàtiques, un tensor és certa classe d'entitat algebraica de diverses components, que generalitza els conceptes d'escalar, vector i matriu d'una manera que sigui independent de qualsevol sistema de coordenades escollit.

Nou!!: Gravetat і Tensor · Veure més »

Tensor de Ricci

En geometria diferencial, el tensor de curvatura de Ricci (anomenat així a partir de Gregorio Ricci-Curbastro) és un tensor—(0,2)—bivalent, obtingut com una traça del tensor de curvatura complet.

Nou!!: Gravetat і Tensor de Ricci · Veure més »

Tensor mètric

En matemàtiques, dins la geometria riemanniana, el tensor mètric és un tensor de rang 2 que s'utilitza per definir conceptes mètrics com distància, angle i volum en un espai localment euclidià.

Nou!!: Gravetat і Tensor mètric · Veure més »

Teoria de camp unificat

En física, una teoria de camp unificat és un tipus de teoria de camp que permet a totes les forces fonamentals entre partícules elementals ser escrites en termes d'un únic camp.

Nou!!: Gravetat і Teoria de camp unificat · Veure més »

Teoria de cordes

La teoria de cordes és una proposta de descripció quàntica unificada de totes les interaccions, incloent-hi la gravetat, que considera que els constituents fonamentals de la matèria no són partícules puntuals sinó objectes unidimensionals (cordes).

Nou!!: Gravetat і Teoria de cordes · Veure més »

Teoria de la relativitat

En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.

Nou!!: Gravetat і Teoria de la relativitat · Veure més »

Teoria de la xarxa d'espín

Segons la teoria de la xarxa d'espín o gravitació quàntica de llaços (en anglès, loop quantum gravity), l'espaitemps estaria quantitzat de manera que no poden existir longituds menors que la longitud de Planck, ni temps menors que el temps de Planck.

Nou!!: Gravetat і Teoria de la xarxa d'espín · Veure més »

Teoria M

En física, la teoria M és una teoria que unifica totes les versions consistents de la teoria de supercordes.

Nou!!: Gravetat і Teoria M · Veure més »

Teoria quàntica de camps

La teoria quàntica de camps (sovint abreujat TQC o QFT per Quantum Field Theory) és l'aplicació de la mecànica quàntica al concepte físic de camp (com per exemple el camp electromagnètic), així com a les interaccions dels camps amb la matèria.

Nou!!: Gravetat і Teoria quàntica de camps · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar.

Nou!!: Gravetat і Terra · Veure més »

Triangulació dinàmica causal

La Triangulació dinàmica causal (CDT, o Causal Dynamical Triangulation) és una teoria quàntica de la gravetat proposada per Renate Loll, Jan Ambjørn i Jerzy Jurkiewicz, i popularitzada per Fotini Markopoulou i Lee Smolin.

Nou!!: Gravetat і Triangulació dinàmica causal · Veure més »

Univers

L'univers és la totalitat del continu espaitemps en què es troba la humanitat, juntament amb tota la matèria i energia que conté.

Nou!!: Gravetat і Univers · Veure més »

Urà (planeta)

Urà és el setè planeta des del Sol, el tercer més gran i el quart amb major massa del Sistema Solar.

Nou!!: Gravetat і Urà (planeta) · Veure més »

Urbain Le Verrier

Urbain Jean Joseph Le Verrier (Saint-Lô, 11 de març de 1811 – 23 de setembre de 1877) va ser un matemàtic francès especialitzat en mecànica celeste i un astrònom.

Nou!!: Gravetat і Urbain Le Verrier · Veure més »

Velocitat

En física, la velocitat (v) és la mesura del canvi de mòdul i direcció de la posició d'un mòbil.

Nou!!: Gravetat і Velocitat · Veure més »

Velocitat d'escapament

Anàlisi de la velocitat d'escapament d'Isaac Newton. En augmentar la velocitat de la bala de canó, aquesta òrbita cada cop més amunt fins que aconsegueix escapar de la gravetat terrestre (projectil E) La velocitat d'escapament és la velocitat mínima que es necessita per poder escapar de l'atracció del camp gravitatori generat per un objecte qualsevol, en lloc de caure-hi a sobre una altra vegada o entrar en òrbita a una alçada concreta sobre la seva superfície, suposant convencionalment que aquest objecte no es veu afectat per cap altra força externa a part de la gravetat.

Nou!!: Gravetat і Velocitat d'escapament · Veure més »

Velocitat de la llum

La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.

Nou!!: Gravetat і Velocitat de la llum · Veure més »

Venus (planeta)

Venus és el segon planeta en proximitat al Sol, i l'orbita cada 224,7 dies terrestres.

Nou!!: Gravetat і Venus (planeta) · Veure més »

Via Làctia

La Via Làctia és una galàxia en forma d'espiral (més concretament d'espiral barrada), on es troba el sistema solar.

Nou!!: Gravetat і Via Làctia · Veure més »

(134340) Plutó

(134340) Plutó(134340) Plutó és la designació oficial de la Unió Astronòmica Internacional des del 13 de setembre del 2006.

Nou!!: Gravetat і (134340) Plutó · Veure més »

1687

; Països Catalans.

Nou!!: Gravetat і 1687 · Veure més »

1797

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Gravetat і 1797 · Veure més »

1845

Sense descripció.

Nou!!: Gravetat і 1845 · Veure més »

1846

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Gravetat і 1846 · Veure més »

1885

Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.

Nou!!: Gravetat і 1885 · Veure més »

1906

;Països Catalans.

Nou!!: Gravetat і 1906 · Veure més »

1909

;Països Catalans.

Nou!!: Gravetat і 1909 · Veure més »

1915

;Països Catalans.

Nou!!: Gravetat і 1915 · Veure més »

1919

Llinda d'un edifici del carrer Major d'Olot.

Nou!!: Gravetat і 1919 · Veure més »

1922

;Països Catalans.

Nou!!: Gravetat і 1922 · Veure més »

1927

;Països Catalans.

Nou!!: Gravetat і 1927 · Veure més »

1929

Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.

Nou!!: Gravetat і 1929 · Veure més »

1931

;Països Catalans.

Nou!!: Gravetat і 1931 · Veure més »

1964

;Països Catalans.

Nou!!: Gravetat і 1964 · Veure més »

23 de setembre

El 23 de setembre és el dos-cents seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Gravetat і 23 de setembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Atracció gravitatòria, Força de gravetat, Força de gravetat terrestre, Força de la gravetat, Força gravitacional, Força gravitatòria, G (unitat), Gravetat de la Terra, Gravitacional, Gravitació, Gravitatòria, Gravitatòries, Interacció gravitatòria, La força de la gravetat.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »