Accés més ràpid que el navegador!
35 les relacions: Binària eclipsant, Branca asimptòtica de les gegants, Cianogen, Dècada del 1990, Estel de bari, Estrella binària, Estrella de carboni, Estrella simbiòtica, Estrella variable polsant, Fotosfera, Fusió nuclear, Gegant roig, Heli, Hidrogen, HR Pegasi, Itri, Khi del Cigne, Línia espectral, Liti, Lluminositat, Magnitud aparent, Nana blanca, Pi1 de la Grua, Procés S, R d'Andròmeda, R del Linx, R dels Bessons, S Cassiopeiae, SIMBAD, Sistema binari (astronomia), Taula periòdica, Tecneci, Tipus espectral, Variable Mira, Zirconi.
Binària eclipsant
Les estrelles binàries eclipsants són aquelles en què les seves òrbites estan alineades amb la nostra de tal manera que, periòdicament, l'una passa per davant de l'altra.
Nou!!: Estel de tipus S і Binària eclipsant · Veure més »
Branca asimptòtica de les gegants
Evolució d'estrelles de diferents masses representades en el diagrama de Hertzsprung-Russell. La fase de la branca asimptòtica de les gegants apareix marcada com a BAG per al cas d'una estrella de 2 masses solars. La branca asimptòtica de les gegants (BAG, en anglès ''asymptotic giant branch'') és un període de l'evolució estel·lar que experimenten totes les estrelles de massa intermèdia (entre 0,5 i 9-10 masses solars) al final de les seves vides.
Nou!!: Estel de tipus S і Branca asimptòtica de les gegants · Veure més »
Cianogen
El cianogen és un compost químic amb la fórmula (CN)₂.
Nou!!: Estel de tipus S і Cianogen · Veure més »
Dècada del 1990
La dècada del 1990 comprèn el període d'anys entre el 1990 i el 1999, tots dos inclosos.
Nou!!: Estel de tipus S і Dècada del 1990 · Veure més »
Estel de bari
Un estel de bari o estrella de bari és una estrella gegant de tipus espectral G i K, els espectres del qual mostren excés d'elements generats mitjançant el «procés S» de captura de neutrons, per la presència de bari ionitzat, Ba + i Ba 2 +, a una longitud d'ona de 455,4 nm.
Nou!!: Estel de tipus S і Estel de bari · Veure més »
Estrella binària
Hubble de Sírius, un sistema binari, en la qual Sírius B es pot veure clarament (a baix a l'esquerra) Una estrella binària és un sistema de dues estrelles lligades físicament per la força gravitatòria i que, per tant, giren al voltant d'un centre de massa comú; per aquesta raó giren l'una al voltant de l'altra.
Nou!!: Estel de tipus S і Estrella binària · Veure més »
Estrella de carboni
Una estrella de carboni és una estrella gegant del darrer tipus semblant a les estrelles gegants vermelles (o ocasionalment nanes vermelles), que tenen una atmosfera que conté més carboni que oxigen; els dos elements es combinen a les parts més altes de l'atmosfera de l'estrella formant monòxid de carboni, la qual cosa consumeix tot l'oxigen de l'atmosfera, alliberant àtoms de carboni que formen altres compostos, que donen a l'estrella una atmosfera sutjosa, i, pels humans, una xocant aparença rogenca.
Nou!!: Estel de tipus S і Estrella de carboni · Veure més »
Estrella simbiòtica
Una estrella variable simbiòtica és una estrella variable que forma un sistema binari que ha expandit el seu embolcall exterior i va perdent massa ràpidament, mentre una altra estrella calenta (sovint una nana blanca) està ionitzant el gas.
Nou!!: Estel de tipus S і Estrella simbiòtica · Veure més »
Estrella variable polsant
Es diu estel variable polsant a un tipus d'estel variable intrínsec la lluminositat del qual, temperatura superficial i espectre canvien a causa d'una expansió i contracció periòdica de les capes exteriors de l'estel.
Nou!!: Estel de tipus S і Estrella variable polsant · Veure més »
Fotosfera
La fotosfera és la zona des de la qual s'emet pràcticament tota la llum visible del Sol i es considera com la «superfície» solar, la qual, vista amb el telescopi, es presenta formada per grànuls brillants que es projecten sobre un fons més fosc.
Nou!!: Estel de tipus S і Fotosfera · Veure més »
Fusió nuclear
Diagrama de fusió del deuteri i el triti per formar Heli 4. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l'exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules (en l'exemple del deuteri un neutró).
Nou!!: Estel de tipus S і Fusió nuclear · Veure més »
Gegant roig
Comparació entre un gegant roig, un estel carabassa i el nostre Sol En astronomia, un gegant roig és un estel gegant que ha evolucionat sortint de la seqüència principal.
Nou!!: Estel de tipus S і Gegant roig · Veure més »
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Nou!!: Estel de tipus S і Heli · Veure més »
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Nou!!: Estel de tipus S і Hidrogen · Veure més »
HR Pegasi
HR Pegasi (HR Peg / HD 216672 / HR 8714 / HIP 113131) és un estel variable s la constel·lació del Pegàs de magnitud aparent mitjana +6,47.
Nou!!: Estel de tipus S і HR Pegasi · Veure més »
Itri
L'itri és l'element químic de símbol Y i nombre atòmic 39.
Nou!!: Estel de tipus S і Itri · Veure més »
Khi del Cigne
Khi del Cigne (χ Cygni) és un estel variable en la constel·lació del Cigne.
Nou!!: Estel de tipus S і Khi del Cigne · Veure més »
Línia espectral
Línes espectrals del cesi Una línia espectral és una línia fosca o clara en un espectre òptic, resultant d'un excés o deficiència de fotons en un rang de freqüències estret.
Nou!!: Estel de tipus S і Línia espectral · Veure més »
Liti
El liti és l'element químic de símbol Li i nombre atòmic 3.
Nou!!: Estel de tipus S і Liti · Veure més »
Lluminositat
La lluminositat o brillantor és la quantitat de flux lluminós que emet una font de llum en una direcció, en una unitat d'angle sòlid.
Nou!!: Estel de tipus S і Lluminositat · Veure més »
Magnitud aparent
La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.
Nou!!: Estel de tipus S і Magnitud aparent · Veure més »
Nana blanca
Comparació entre la nana blanca IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nana blanca té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Una nana blanca és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.
Nou!!: Estel de tipus S і Nana blanca · Veure més »
Pi1 de la Grua
Pi¹ de la Grua (π¹ Gruis) és un estel variable a la constel·lació de la Grua, de magnitud aparent mitjana +6,14.
Nou!!: Estel de tipus S і Pi1 de la Grua · Veure més »
Procés S
El procés S o captura lenta de neutrons és un tipus de nucleosíntesi que requereix condicions de menor densitat neutrònica i menor temperatura en les estrelles que el procés R. En aquestes condicions, l'índex de captura neutrònica pels nuclis és lent si el comparem amb la velocitat de desintegració beta.
Nou!!: Estel de tipus S і Procés S · Veure més »
R d'Andròmeda
R d'Andròmeda (R Andromedae) és una estrella variable de tipus Mira de la constel·lació d'Andromeda.
Nou!!: Estel de tipus S і R d'Andròmeda · Veure més »
R del Linx
R del Linx (R Lyncis) és un estel variable a la constel·lació del Linx.
Nou!!: Estel de tipus S і R del Linx · Veure més »
R dels Bessons
R dels Bessons (R Geminorum) és un estel variable a la constel·lació dels Bessons.
Nou!!: Estel de tipus S і R dels Bessons · Veure més »
S Cassiopeiae
S Cassiopeiae (S Cas / HD 7769 / SAO 4374) és un estel variable a la constel·lació de Cassiopea.
Nou!!: Estel de tipus S і S Cassiopeiae · Veure més »
SIMBAD
SIMBAD (the Set of Identifications, Measurements, and Bibliography for Astronomical Data) és una base de dades astronòmica d'objectes situats fora del sistema solar.
Nou!!: Estel de tipus S і SIMBAD · Veure més »
Sistema binari (astronomia)
En astronomia, un sistema binari és un terme que s'utilitza per a referir-se a dos objectes celestes que es troben tan pròxims entre si que estan lligats per la seva força gravitatòria, orbitant al voltant del seu centre de masses comú.
Nou!!: Estel de tipus S і Sistema binari (astronomia) · Veure més »
Taula periòdica
upright.
Nou!!: Estel de tipus S і Taula periòdica · Veure més »
Tecneci
El tecneci (del grec, tekhnetos, 'artificial') és un element químic de nombre atòmic 43 situat en el grup 7 de la taula periòdica dels elements.
Nou!!: Estel de tipus S і Tecneci · Veure més »
Tipus espectral
El tipus espectral és la manera de classificació dels estels usant la llei de desplaçament de Wien però això posa dificultats pels estels distants.
Nou!!: Estel de tipus S і Tipus espectral · Veure més »
Variable Mira
Una imatge de Mira, feta amb llum de la part de l'espectre ultraviolat: Mira amb la seva cua Les variables Mira anomenades així per l'estrella Mira, són una classe d'estrelles variables polsants caracteritzades per ser de color vermell, amb períodes de pulsació més llargs que 100 dies, i amplitud de lluminositat més gran que una magnitud.
Nou!!: Estel de tipus S і Variable Mira · Veure més »
Zirconi
El zirconi és un element químic de nombre atòmic 40 situat en el grup 4 de la taula periòdica dels elements.
Nou!!: Estel de tipus S і Zirconi · Veure més »
Redirigeix aquí:
Estrella de tipus S, Estrella tipus S.
