Taula de continguts
20 les relacions: Any llum, Bulb galàctic, Cúmul globular, Constel·lació, Constel·lació d'Hèrcules, Constel·lació de l'Hidra Femella, Constel·lació de la Verge, Constel·lació del Pegàs, Diagrama de Hertzsprung-Russell, Estrella subnana, Estrella variable, Fritz Zwicky, Galàxia el·líptica, Galàxia espiral, Gegant roig, Heli, Hidrogen, Nana blanca, Nucleosíntesi primordial, V391 Pegasi.
Any llum
La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.
Veure Estel subnan B і Any llum
Bulb galàctic
En astronomia, es diu bulb galàctic o protuberància galàctica el grup central d'estrelles que es troba en la majoria de les galàxies espirals.
Veure Estel subnan B і Bulb galàctic
Cúmul globular
cúmul globular M80 Un cúmul globular és un grup esfèric d'estrelles velles (cúmul d'estrelles) que orbita entorn d'una galàxia com si fos un satèl·lit.
Veure Estel subnan B і Cúmul globular
Constel·lació
Orió en el llibre ''Uranometria'' de Johann Bayer. Una constel·lació és un conjunt d'estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari i arbitrari al cel.
Veure Estel subnan B і Constel·lació
Constel·lació d'Hèrcules
Hèrcules (Hercules) és una constel·lació que porta el nom d'Hèrcules, l'heroi de la mitologia romana.
Veure Estel subnan B і Constel·lació d'Hèrcules
Constel·lació de l'Hidra Femella
L'Hidra Femella (Hydra) és la més vasta i la més llarga de les 88 constel·lacions modernes, estenent-se sobre més de 1.300 graus quadrats i més 100 graus de llargada.
Veure Estel subnan B і Constel·lació de l'Hidra Femella
Constel·lació de la Verge
La Verge (en llatí: Virgo; «verge»), de símbol Verge, és una constel·lació del Zodíac que es troba a l'hemisferi nord celeste.
Veure Estel subnan B і Constel·lació de la Verge
Constel·lació del Pegàs
El Pegàs (Pegasus) és una constel·lació de l'hemisferi nord anomenada així degut al mític Pegàs el cavall alat de la mitologia grega.
Veure Estel subnan B і Constel·lació del Pegàs
Diagrama de Hertzsprung-Russell
Diagrama de Hertzsprung-Russell En astronomia, el diagrama de Hertzsprung-Russell (de vegades, diagrama H-R) mostra la relació entra la magnitud absoluta i el tipus espectral de les estrelles.
Veure Estel subnan B і Diagrama de Hertzsprung-Russell
Estrella subnana
Diagrama de Hertzsprung-Russell: abscisses: Tipus espectral Ordenades: Magnitud absoluta 0, Ia, Ib Supergegants. II Gegants lluminoses. III Gegants. IV subgegant. V Seqüència principal. '''VI subnana'''. VII Nanes blanques. Una estrella subnana o estel subnan és una estrella amb lluminositat classe VI en la classificació espectral de Yerkes.
Veure Estel subnan B і Estrella subnana
Estrella variable
Una estrella variable és una estrella la lluminositat de la qual varia considerablement al llarg del temps.
Veure Estel subnan B і Estrella variable
Fritz Zwicky
va ser un astrònom i físic suís emigrat als EUA.
Veure Estel subnan B і Fritz Zwicky
Galàxia el·líptica
Messier 87, una galàxia el·líptica gegant típica. Una galàxia el·líptica és un tipus de galàxia de la seqüència de Hubble que es caracteritza per les següents propietats físiques.
Veure Estel subnan B і Galàxia el·líptica
Galàxia espiral
285x285px Una galàxia espiral és un cert tipus de galàxia originàriament descrit per Edwin Hubble el 1936 en la seva obra The Realm of the Nebulae ('El regne de les nebuloses') i, com a tal, forma part de la seqüència d'Hubble.
Veure Estel subnan B і Galàxia espiral
Gegant roig
Comparació entre un gegant roig, un estel carabassa i el nostre Sol En astronomia, un gegant roig és un estel gegant que ha evolucionat sortint de la seqüència principal.
Veure Estel subnan B і Gegant roig
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Veure Estel subnan B і Heli
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Veure Estel subnan B і Hidrogen
Nana blanca
Comparació entre la nana blanca IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nana blanca té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Una nana blanca és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.
Veure Estel subnan B і Nana blanca
Nucleosíntesi primordial
En cosmologia, la nucleosíntesi primordial és el breu període després del ''big bang'' durant el qual es van formar determinats elements lleugers.
Veure Estel subnan B і Nucleosíntesi primordial
V391 Pegasi
V391 Pegasi (GSC 02212-01369 / HS 2201+2610) és una subnana de la constel·lació del Pegàs.
Veure Estel subnan B і V391 Pegasi
També conegut com Estrella subnana B.