Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

William Herschel

Índex William Herschel

William Herschel (Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi romanogermànic, 1738 - Slough, Anglaterra, Regne Unit, 1822) va ser l'astrònom més famós de la seva època.

94 les relacions: Agència Espacial Europea, Anglaterra, Úranos, Asteroide, Astrònom, Astronomia, Bath, Berkshire, Caroline Herschel, Charles Messier, Cometa, Constel·lació d'Hèrcules, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Encèlad (satèl·lit), Estrella, Estrella doble, Física, Fotosfera, Galàxia, Hannover, Heinrich Olbers, Illes Canàries, Immanuel Kant, Infraroig, Johann Elert Bode, John Herschel, Jordi III del Regne Unit, La Palma, Lluna, Mart (planeta), Música, Medalla Copley, Mimas (satèl·lit), Mitologia grega, Napoleó Bonaparte, National Portrait Gallery, Nebulosa, NGC 3842, Oberó (satèl·lit), Oboè, Observatori Espacial Herschel, Orgue, París, Pierre-Simon Laplace, Planeta, Planeta menor, Prisma òptic, Quilòmetre, Regne Unit, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, ..., Royal Society, Sacre Imperi Romanogermànic, Satèl·lit natural, Saturn (planeta), Sistema solar, Slough, Sol, Telescopi, Telescopi de 40 peus, Telescopi reflector, Telescopi refractor, Telescopi William Herschel, Titània (satèl·lit), Urà (planeta), Via Làctia, William Parsons, (2) Pal·les, 13 de març, 15 de novembre, 17 de setembre, 1738, 1757, 1759, 1773, 1781, 1782, 1783, 1787, 1789, 1792, 1800, 1801, 1802, 1816, 1822, 1845, 1847, 1852, 1960, 1982, 2009, 25 d'agost, 28 d'agost, 7 de desembre. Ampliar l'índex (44 més) »

Agència Espacial Europea

L'Agència Espacial Europea (European Space Agency, ESA) fou creada l'any 1975.

Nou!!: William Herschel і Agència Espacial Europea · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: William Herschel і Anglaterra · Veure més »

Úranos

Úranos o Urà (del grec Οὐρανός) era un déu primordial de la mitologia grega, la deïficació del cel, que els poetes i artistes van personificar.

Nou!!: William Herschel і Úranos · Veure més »

Asteroide

Dactyl. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.

Nou!!: William Herschel і Asteroide · Veure més »

Astrònom

Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.

Nou!!: William Herschel і Astrònom · Veure més »

Astronomia

La nebulosa planetària «de la formiga» Menzel 3 (Mz3). L'ejecció de gas, des del centre d'una estrella moribunda segueix uns patrons simètrics Lastronomia és la ciència que estudia l'univers i els cossos celestes o astres, a partir de la informació que ens n'arriba per la radiació electromagnètica, tant pel que fa a la posició i moviment en l'esfera celeste com pel que fa a la seva natura, estructura i evolució (astrofísica).

Nou!!: William Herschel і Astronomia · Veure més »

Bath

Bath és una ciutat del sud-oest d'Anglaterra, al comtat de Somerset, coneguda pels seus balnearis termals.

Nou!!: William Herschel і Bath · Veure més »

Berkshire

Berkshire és un dels comtats d'Anglaterra.

Nou!!: William Herschel і Berkshire · Veure més »

Caroline Herschel

Caroline Lucretia Herschel (Hannover, Alemanya, 16 de març de 1750 - 9 de gener de 1848) fou una astrònoma d'origen alemany nacionalitzada al Regne Unit, germana del també astrònom William Herschel, que al llarg dels seus quasi 98 anys de vida va descobrir nombrosos cometes, entre altres astres.

Nou!!: William Herschel і Caroline Herschel · Veure més »

Charles Messier

Charles Messier (26 de juny de 1730 - 12 d'abril de 1817) va ser un astrònom francès conegut per compilar un catàleg de 110 objectes de l'espai profund (nebuloses i cúmuls d'estels) (els objectes Messier) que porta el seu nom.

Nou!!: William Herschel і Charles Messier · Veure més »

Cometa

Cometa Hale-Bopp l'any 1997 Un cometa (dita també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.

Nou!!: William Herschel і Cometa · Veure més »

Constel·lació d'Hèrcules

Hèrcules (Hercules) és la cinquena constel·lació més gran de les 88 modernes, i una de les Ptolemaiques.

Nou!!: William Herschel і Constel·lació d'Hèrcules · Veure més »

Ducat de Brunsvic-Lüneburg

Armes dels Ducs de Braunschweig-Lüneburg. El Ducat de Brunsvic-Lüneburg (en alemany, Herzogtum Braunschweig-Lüneburg) històricament va ser un estat del Sacre Imperi Romanogermànic des de l'Edat Mitjana fins a principis de l'era contemporània.

Nou!!: William Herschel і Ducat de Brunsvic-Lüneburg · Veure més »

Encèlad (satèl·lit)

Encèlad és un satèl·lit de Saturn, descobert el 1789 per William Herschel.

Nou!!: William Herschel і Encèlad (satèl·lit) · Veure més »

Estrella

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrela o estrella i antigament i dialectalment estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.

Nou!!: William Herschel і Estrella · Veure més »

Estrella doble

binària) i que es pot observar fàcilment amb un telescopi: β Cygni (Albireo) Una estrella doble són dues estrelles tals que, vistes des de la Terra a ull nu, es troben tan pròximes entre si que semblen una única estrella.

Nou!!: William Herschel і Estrella doble · Veure més »

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Nou!!: William Herschel і Física · Veure més »

Fotosfera

La fotosfera és la zona des de la qual s'emet pràcticament tota la llum visible del Sol i es considera com la «superfície» solar, la qual, vista amb el telescopi, es presenta formada per grànuls brillants que es projecten sobre un fons més fosc.

Nou!!: William Herschel і Fotosfera · Veure més »

Galàxia

Una galàxia és un sistema ensems gravitacionalment, format per milers de milions d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas i pols còsmica i matèria fosca.

Nou!!: William Herschel і Galàxia · Veure més »

Hannover

Hannover és la capital del Bundesland de la Baixa Saxònia i una de les més importants ciutats del nord d'Alemanya.

Nou!!: William Herschel і Hannover · Veure més »

Heinrich Olbers

Heinrich Wilhelm Olbers einrich Wilhelm Matthäus Olbers (Arbergen, prop de Bremen, 11 d'octubre de 1758 - Bremen, 2 de març de 1840) fou un astrònom, físic i metge alemany, principalment conegut per la paradoxa d'Olbers.

Nou!!: William Herschel і Heinrich Olbers · Veure més »

Illes Canàries

Les illes Canàries (oficialment i en castellà Islas Canarias) és un arxipèlag africà de vuit illes volcàniques de l'oceà Atlàntic, situades al nord-oest del continent africà, concretament davant les costes del Marroc i el Sàhara Occidental.

Nou!!: William Herschel і Illes Canàries · Veure més »

Immanuel Kant

Immanuel Kant (22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià.

Nou!!: William Herschel і Immanuel Kant · Veure més »

Infraroig

Esquema de l'espectre electromagnètic L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones.

Nou!!: William Herschel і Infraroig · Veure més »

Johann Elert Bode

Johann Elert Bode (Hamburg, 19 de gener de 1747 - Berlín, 23 de novembre de 1826) fou un astrònom alemany.

Nou!!: William Herschel і Johann Elert Bode · Veure més »

John Herschel

Imatge de John Herschel, creada per Alfred Edward Chalon (1780-1860) Sir John Frederick William Herschel 1r Baronet KH FRS (Slough, 7 de març de 1792 – Collingwood, Kent, 11 de maig de 1871) John Herschel va popularitzar l'ús de la data juliana en astronomia i en fotografia va inventar el procés de la cianotípia.

Nou!!: William Herschel і John Herschel · Veure més »

Jordi III del Regne Unit

Jordi III del Regne Unit (Norfolk House (Londres) 1738 – Windsor 1820).

Nou!!: William Herschel і Jordi III del Regne Unit · Veure més »

La Palma

La Palma és una illa de l'arxipèlag de les Canàries (comunitat autònoma de les Canàries), dins la província de Santa Cruz de Tenerife.

Nou!!: William Herschel і La Palma · Veure més »

Lluna

La Lluna, tintada de vermell i taronja, tal com es veu des de la Terra durant un eclipsi lunar La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra.

Nou!!: William Herschel і Lluna · Veure més »

Mart (planeta)

Mart és el quart planeta del sistema solar segons la distància al Sol i el segon planeta més petit, després de Mercuri.

Nou!!: William Herschel і Mart (planeta) · Veure més »

Música

«''El cant dels àngels''» obra de William Bouguereau (Segle XIX). Sovint, a la cultura europea, la música ha estat associada a allò celestial La música és un art que s’expressa mitjançant la combinació de sons, tenint com a elements constitutius la melodia, l’harmonia, el ritme i el timbre.

Nou!!: William Herschel і Música · Veure més »

Medalla Copley

La medalla Copley és el major reconeixent al treball científic, en qualsevol dels seus camps, atorgada per la Royal Society.

Nou!!: William Herschel і Medalla Copley · Veure més »

Mimas (satèl·lit)

Mimes amb el cràter Herschel Mimas és una lluna de Saturn que exerceix de satèl·lit pastor de la divisió Cassini.

Nou!!: William Herschel і Mimas (satèl·lit) · Veure més »

Mitologia grega

Bust de Zeus trobat a Ocriculum (Sala Rotonda, Museus Vaticans, Vaticà). La mitologia grega és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Nou!!: William Herschel і Mitologia grega · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: William Herschel і Napoleó Bonaparte · Veure més »

National Portrait Gallery

La National Portrait Gallery en un dels més famosos museus de Londres, la seva col·lecció es basa en retrats de personatges famosos de la història i està construïda just darrere de la National Gallery.

Nou!!: William Herschel і National Portrait Gallery · Veure més »

Nebulosa

Nebulosa Nord-amèrica Una nebulosa és una regió del medi interestel·lar format per gas i per pols.

Nou!!: William Herschel і Nebulosa · Veure més »

NGC 3842

NGC 3842 és una galàxia el·líptica a la constel·lació del Lleó.

Nou!!: William Herschel і NGC 3842 · Veure més »

Oberó (satèl·lit)

Oberó és el més exterior dels satèl·lits majors del planeta Urà.

Nou!!: William Herschel і Oberó (satèl·lit) · Veure més »

Oboè

Oboè modern L'oboè és un instrument aeròfon, de llengüeta doble, tub cònic i tessitura aguda.

Nou!!: William Herschel і Oboè · Veure més »

Observatori Espacial Herschel

L'Observatori Espacial Herschel és una missió de l'Agència Espacial Europea.

Nou!!: William Herschel і Observatori Espacial Herschel · Veure més »

Orgue

dreta Lorgue (del grec: όργανον, organon, "orgue, instrument, eina")Escalona, p. 19 és un aeròfon (instrument de vent) d'un o més cossos sonors, cadascun dels quals és controlat pel seu propi teclat, sigui manual o pedaler.

Nou!!: William Herschel і Orgue · Veure més »

París

París (en francès: Paris), és la capital i la major ciutat de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: William Herschel і París · Veure més »

Pierre-Simon Laplace

Pierre-Simon Laplace (23 de març del 1749, Beaumont-en-Auge, Normandia - 5 de març del 1827, París), fou un brillant matemàtic, astrònom i físic francès.

Nou!!: William Herschel і Pierre-Simon Laplace · Veure més »

Planeta

Venus (a escala) Plutó i Haumea (a escala). La resta es veu augmentat a la fotografia inferior Un planeta és un astre sense llum pròpia que gira al voltant d'una estrella; és abastament massiu per tenir forma esfèrica, o quasi esfèrica; i és l'element principal dins la seva òrbita; segons la definició de la reunió de la Unió Astronòmica Internacional de Praga, de l'any 2006.

Nou!!: William Herschel і Planeta · Veure més »

Planeta menor

Els planetes menors són cossos celestes del sistema solar que orbiten al voltant del Sol (o d'altres sistemes planetaris orbitant altres estrelles) més grans que els meteoroides però més petits que els planetes.

Nou!!: William Herschel і Planeta menor · Veure més »

Prisma òptic

Descomposició de la llum en travessar un prisma. Un prisma òptic és un instrument òptic capaç de refractar, reflectir i descompondre la llum en els colors de l'arc de Sant Martí.

Nou!!: William Herschel і Prisma òptic · Veure més »

Quilòmetre

Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.

Nou!!: William Herschel і Quilòmetre · Veure més »

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Nou!!: William Herschel і Regne Unit · Veure més »

Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda

Jordi III, el primer rei del nou país. El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda fou un estat que existí entre l'1 de gener de 1801 i el 12 d'abril de 1927 a les Illes Britàniques format per la fusió del Regne de la Gran Bretanya i el Regne d'Irlanda en la signatura de l'Acta d'Unió de 1800.

Nou!!: William Herschel і Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda · Veure més »

Royal Society

La Royal Society of London for the Improvement of Natural Knowledge, més coneguda simplement com la Royal Society, va ser fundada el 1660 i és considerada com la més antiga de les societats científiques que encara existeixen.

Nou!!: William Herschel і Royal Society · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: William Herschel і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Satèl·lit natural

Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la En astronomia, un satèl·lit natural és qualsevol objecte natural que gira al voltant d'un planeta.

Nou!!: William Herschel і Satèl·lit natural · Veure més »

Saturn (planeta)

Saturn és el sisè planeta en ordre de proximitat al Sol i el segon més gran del sistema solar, després de Júpiter.

Nou!!: William Herschel і Saturn (planeta) · Veure més »

Sistema solar

El sistema solarLes majúscules del nom varia.

Nou!!: William Herschel і Sistema solar · Veure més »

Slough

Slough és un poble de Slough districte, Berkshire, Anglaterra.

Nou!!: William Herschel і Slough · Veure més »

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Nou!!: William Herschel і Sol · Veure més »

Telescopi

Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.

Nou!!: William Herschel і Telescopi · Veure més »

Telescopi de 40 peus

El telescopi de 40 peus (12 metres) de William Herschel, també conegut com el telescopi Great Forty-Foot, va ser un telescopi òptic construït entre 1785 i 1789 al Observatory House a Slough, Anglaterra.

Nou!!: William Herschel і Telescopi de 40 peus · Veure més »

Telescopi reflector

Un telescopi reflector Ritchey de 24 polzades Un telescopi reflector és un tipus de telescopi l'objectiu del qual és un mirall còncau.

Nou!!: William Herschel і Telescopi reflector · Veure més »

Telescopi refractor

Telescopi de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena Un telescopi refractiu és un telescopi òptic que forma imatges d'objectes llunyans utilitzant un sistema de lents convergents en els quals la llum es refracta.

Nou!!: William Herschel і Telescopi refractor · Veure més »

Telescopi William Herschel

El Telescopi William Herschel al Roque de los Muchachos, a les Illes Canàries. El telescopi William Herschel (WHT) és un telescopi reflector de 4,2 metres de diàmetre que es troba a l'Observatori del Roque de los Muchachos a l'illa de La Palma, a les Illes Canàries.

Nou!!: William Herschel і Telescopi William Herschel · Veure més »

Titània (satèl·lit)

Sense descripció.

Nou!!: William Herschel і Titània (satèl·lit) · Veure més »

Urà (planeta)

Urà és el setè planeta des del Sol, el tercer més gran i el quart amb major massa del Sistema Solar.

Nou!!: William Herschel і Urà (planeta) · Veure més »

Via Làctia

La Via Làctia és una galàxia en forma d'espiral (més concretament d'espiral barrada), on es troba el sistema solar.

Nou!!: William Herschel і Via Làctia · Veure més »

William Parsons

William Parsons, 3rd Earl of Rosse (1800 –1867) va ser un astrònom angloírlandès que va construir diversos telescopis.

Nou!!: William Herschel і William Parsons · Veure més »

(2) Pal·les

(2) Pal·les (del grec Παλλάς) és el segon asteroide més gran i el segon a ser descobert (el primer fou (1) Ceres).

Nou!!: William Herschel і (2) Pal·les · Veure més »

13 de març

El 13 de març és el setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: William Herschel і 13 de març · Veure més »

15 de novembre

El 15 de novembre és el tres-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vintè en els anys de traspàs.

Nou!!: William Herschel і 15 de novembre · Veure més »

17 de setembre

El 17 de setembre és el dos-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: William Herschel і 17 de setembre · Veure més »

1738

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: William Herschel і 1738 · Veure més »

1757

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: William Herschel і 1757 · Veure més »

1759

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Nou!!: William Herschel і 1759 · Veure més »

1773

Sense descripció.

Nou!!: William Herschel і 1773 · Veure més »

1781

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: William Herschel і 1781 · Veure més »

1782

;Països Catalans.

Nou!!: William Herschel і 1782 · Veure més »

1783

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: William Herschel і 1783 · Veure més »

1787

Llinda de la Torre de la Corriu - IB-603.

Nou!!: William Herschel і 1787 · Veure més »

1789

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Nou!!: William Herschel і 1789 · Veure més »

1792

;Països catalans.

Nou!!: William Herschel і 1792 · Veure més »

1800

;Països Catalans.

Nou!!: William Herschel і 1800 · Veure més »

1801

;Països Catalans.

Nou!!: William Herschel і 1801 · Veure més »

1802

;Països Catalans.

Nou!!: William Herschel і 1802 · Veure més »

1816

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Nou!!: William Herschel і 1816 · Veure més »

1822

Sense descripció.

Nou!!: William Herschel і 1822 · Veure més »

1845

Sense descripció.

Nou!!: William Herschel і 1845 · Veure més »

1847

;Països Catalans.

Nou!!: William Herschel і 1847 · Veure més »

1852

Sense descripció.

Nou!!: William Herschel і 1852 · Veure més »

1960

;Països Catalans.

Nou!!: William Herschel і 1960 · Veure més »

1982

;Països Catalans.

Nou!!: William Herschel і 1982 · Veure més »

2009

L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.

Nou!!: William Herschel і 2009 · Veure més »

25 d'agost

El 25 d'agost és el dos-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: William Herschel і 25 d'agost · Veure més »

28 d'agost

El 28 d'agost és el dos-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: William Herschel і 28 d'agost · Veure més »

7 de desembre

El 7 de desembre és el tres-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: William Herschel і 7 de desembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Frederick William Herschel, Friedrich Wilhelm Herschel, Sir William Herschel, Wilhelm Herschel.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »