Taula de continguts
99 les relacions: Agència Espacial Europea, Anglaterra, Asteroide, Astrònom, Astronomia, Batalla de Hastenbeck, Bath, Caroline Herschel, Charles Avison, Charles Messier, Clavicèmbal, Cometa, Constel·lació d'Hèrcules, Darlington, Descobriment d'Urà, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Encèlad (satèl·lit), Estel, Estrella doble, Física, Fotosfera, Galàxia, Halifax (West Yorkshire), Hannover, Heinrich Olbers, Helioscopi, Illes Canàries, Immanuel Kant, Infraroig, Johann Elert Bode, John Herschel, Jordi II del Regne Unit, Jordi III del Regne Unit, La Palma, Lluna, Mart (planeta), Mimas (satèl·lit), Mitologia grega, Napoleó Bonaparte, National Portrait Gallery, Nebulosa, NGC 3842, Oberó (satèl·lit), Oboè, Observatori espacial Herschel, Orde Reial Güelf, París, Pierre-Simon Laplace, Pirna, Planeta, ... Ampliar l'índex (49 més) »
- Compositors del Classicisme
- Naixements del 1738
- Organistes alemanys
- Urà
Agència Espacial Europea
L'Agència Espacial Europea (European Space Agency, ESA, Agence spatiale européenne, ASE; Europäische Weltraumorganisation) és una organització intergovernamental de 22 estats participants dedicada a l'exploració de l'espai.
Veure William Herschel і Agència Espacial Europea
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Veure William Herschel і Anglaterra
Asteroide
Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.
Veure William Herschel і Asteroide
Astrònom
Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.
Veure William Herschel і Astrònom
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Veure William Herschel і Astronomia
Batalla de Hastenbeck
La batalla de Hastenbeck (26 de juliol de 1757) fou un enfrontament que tingué lloc durant la guerra dels set anys, entre les forces aliades de Hannover, Hesse-Kassel i Brunswick, per una banda, i les forces del Regne de França, per l'altra.
Veure William Herschel і Batalla de Hastenbeck
Bath
Bath és una ciutat en el comtat cerimonial de Somerset, en el sud-oest d'Anglaterra.
Veure William Herschel і Bath
Caroline Herschel
fou una astrònoma d'origen alemany nacionalitzada al Regne Unit, germana del també astrònom William Herschel, que al llarg dels seus quasi 98 anys de vida va descobrir nombrosos cometes, entre altres astres.
Veure William Herschel і Caroline Herschel
Charles Avison
Charles Avison (Newcastle upon Tyne, Regne de la Gran Bretanya, 16 de febrer de 1709 - 9 o 10 de maig de 1770) fou un violinista, organista i compositor anglès.
Veure William Herschel і Charles Avison
Charles Messier
Charles Messier (26 de juny de 1730 - 12 d'abril de 1817) va ser un astrònom francès conegut per compilar un catàleg de 110 objectes de l'espai profund (nebuloses i cúmuls d'estels) (els objectes Messier) que porta el seu nom.
Veure William Herschel і Charles Messier
Clavicèmbal
El clavicèmbal o clavecí és un instrument musical de teclat de cordes polsades (a diferència del piano o el clavicordi, que són de cordes percudides).
Veure William Herschel і Clavicèmbal
Cometa
Cometa C/2020 F3 (NEOWISE) el 14 de Juliol de 2020 Un cometa (dit també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.
Veure William Herschel і Cometa
Constel·lació d'Hèrcules
Hèrcules (Hercules) és una constel·lació que porta el nom d'Hèrcules, l'heroi de la mitologia romana.
Veure William Herschel і Constel·lació d'Hèrcules
Darlington
Darlington és una ciutat del districte de Darlington, Durham, Anglaterra.
Veure William Herschel і Darlington
Descobriment d'Urà
William Herschel, descobridor d'Urà Urà ja s'havia observat en moltes ocasions abans del seu descobriment com a planeta, però generalment s'havia confós amb un estel a causa de la seua foscor i l'òrbita lenta.
Veure William Herschel і Descobriment d'Urà
Ducat de Brunsvic-Lüneburg
Armes dels Ducs de Braunschweig-Lüneburg. El Ducat de Brunsvic-Lüneburg (en alemany, Herzogtum Braunschweig-Lüneburg) històricament va ser un estat del Sacre Imperi Romanogermànic des de l'edat mitjana fins a principis de l'era contemporània.
Veure William Herschel і Ducat de Brunsvic-Lüneburg
Encèlad (satèl·lit)
Encèlad és la sisena lluna més gran de Saturn (la 19a més gran del Sistema Solar).
Veure William Herschel і Encèlad (satèl·lit)
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Veure William Herschel і Estel
Estrella doble
binària) i que es pot observar fàcilment amb un telescopi: β Cygni (Albireo) Una estrella doble són dues estrelles tals que, vistes des de la Terra a ull nu, es troben tan pròximes entre si que semblen una única estrella.
Veure William Herschel і Estrella doble
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Veure William Herschel і Física
Fotosfera
La fotosfera és la zona des de la qual s'emet pràcticament tota la llum visible del Sol i es considera com la «superfície» solar, la qual, vista amb el telescopi, es presenta formada per grànuls brillants que es projecten sobre un fons més fosc.
Veure William Herschel і Fotosfera
Galàxia
anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.
Veure William Herschel і Galàxia
Halifax (West Yorkshire)
Ajuntament de Halifax. Halifax és una ciutat del West Yorkshire, a Anglaterra.
Veure William Herschel і Halifax (West Yorkshire)
Hannover
Hannover és la capital del Bundesland de la Baixa Saxònia i una de les més importants ciutats del nord d'Alemanya.
Veure William Herschel і Hannover
Heinrich Olbers
Heinrich Wilhelm Matthäus Olbers (Arbergen, prop de Bremen, 11 d'octubre de 1758 - Bremen, 2 de març de 1840), fou un astrònom, físic i metge alemany, principalment conegut per la paradoxa d'Olbers.
Veure William Herschel і Heinrich Olbers
Helioscopi
Helioscopi de Christoph Scheiner Un helioscopi és un instrument utilitzat per a observar el sol i les taques solars.
Veure William Herschel і Helioscopi
Illes Canàries
Les Illes Canàries (oficialment i en castellà las Islas Canarias) és un arxipèlag africà de vuit illes volcàniques de l'oceà Atlàntic, situades al nord-oest del continent africà, concretament davant les costes del Marroc i el Sàhara Occidental.
Veure William Herschel і Illes Canàries
Immanuel Kant
Immanuel Kant (Königsberg, 22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià.
Veure William Herschel і Immanuel Kant
Infraroig
Esquema de l'espectre electromagnètic L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones.
Veure William Herschel і Infraroig
Johann Elert Bode
Johann Elert Bode (Hamburg, 19 de gener de 1747 - Berlín, 23 de novembre de 1826), fou un astrònom alemany.
Veure William Herschel і Johann Elert Bode
John Herschel
Imatge de John Herschel, creada per Alfred Edward Chalon (1780-1860) Sir John Frederick William Herschel 1r Baronet KH FRS (Slough, 7 de març de 1792 – Collingwood, Kent, 11 de maig de 1871)"Herschel | Sir | John Frederick William | 1792-1871 | astronomer" (biography), John Herschel va popularitzar l'ús de la data juliana en astronomia i en fotografia va inventar el procés de la cianotípia.
Veure William Herschel і John Herschel
Jordi II del Regne Unit
Jordi II del Regne Unit o de Hannover (en alemany Georg Augustus von Hannover) va néixer a Hannover (Alemanya) el 10 de novembre de 1683 i va morir al palau de Kensington a Londres el 25 d'octubre de 1760.
Veure William Herschel і Jordi II del Regne Unit
Jordi III del Regne Unit
fou rei de la Gran Bretanya i rei d'Irlanda des del dia 25 d'octubre de 1760 fins al dia 1 de gener de 1801, i posteriorment rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda fins a la seva mort el 29 de gener de 1820.
Veure William Herschel і Jordi III del Regne Unit
La Palma
La Palma és una illa de l'arxipèlag de les Canàries (comunitat autònoma de les Canàries), dins la província de Santa Cruz de Tenerife (Espanya).
Veure William Herschel і La Palma
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Veure William Herschel і Lluna
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Veure William Herschel і Mart (planeta)
Mimas (satèl·lit)
Mimas és una lluna de Saturn que exerceix de satèl·lit pastor de la divisió Cassini.
Veure William Herschel і Mimas (satèl·lit)
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Veure William Herschel і Mitologia grega
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure William Herschel і Napoleó Bonaparte
National Portrait Gallery
La National Portrait Gallery en un dels més famosos museus de Londres, la seva col·lecció es basa en retrats de personatges famosos de la història i està construïda just darrere de la National Gallery.
Veure William Herschel і National Portrait Gallery
Nebulosa
Nebulosa de Nord-amèrica Les nebuloses són aglutinacions de gas i pols interestel·lar.
Veure William Herschel і Nebulosa
NGC 3842
NGC 3842 és una galàxia el·líptica a la constel·lació del Lleó.
Veure William Herschel і NGC 3842
Oberó (satèl·lit)
Oberó és el més exterior dels satèl·lits majors del planeta Urà.
Veure William Herschel і Oberó (satèl·lit)
Oboè
Oboè modern L'oboè o oboé és un instrument aeròfon, de llengüeta doble, amb tub cònic i tessitura aguda.
Veure William Herschel і Oboè
Observatori espacial Herschel
LObservatori espacial Herschel és una missió de l'Agència Espacial Europea.
Veure William Herschel і Observatori espacial Herschel
Orde Reial Güelf
L'Orde Reial Güelf (en alemany: Guelphen-Orden), de vegades referit com a Orde Güelf Hannoverià, és un orde de cavalleria hannoverià instituït el 28 d'abril de 1815 pel príncep regent i després rei Jordi IV.
Veure William Herschel і Orde Reial Güelf
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure William Herschel і París
Pierre-Simon Laplace
Pierre-Simon Laplace (Beaumont-en-Auge, Normandia, 23 o 28 de març del 1749 - París, 5 de març del 1827), fou un brillant matemàtic, astrònom i físic francès.
Veure William Herschel і Pierre-Simon Laplace
Pirna
Pirna és una ciutat del districte de Saxònia, Alemanya, en el cercle de Dresden, i és la capital del mateix nom.
Veure William Herschel і Pirna
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Veure William Herschel і Planeta
Planeta menor
Els planetes menors són cossos celestes del sistema solar que orbiten al voltant del Sol (o d'altres sistemes planetaris orbitant altres estrelles) més grans que els meteoroides però més petits que els planetes.
Veure William Herschel і Planeta menor
Prisma òptic
Un prisma òptic és un instrument òptic capaç de refractar, reflectir i descompondre la llum en els colors de l'arc de Sant Martí.
Veure William Herschel і Prisma òptic
Quilòmetre
Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.
Veure William Herschel і Quilòmetre
Regne de la Gran Bretanya
El Regne de Gran Bretanya fou un estat que existí entre els anys 1707 i 1800 que dominava els territoris de l'illa de la Gran Bretanya al 1707.
Veure William Herschel і Regne de la Gran Bretanya
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Veure William Herschel і Regne Unit
Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda
Jordi III, el primer rei del nou país. El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda fou un estat que existí entre l'1 de gener de 1801 i el 12 d'abril de 1927 a les Illes Britàniques format per la fusió del Regne de la Gran Bretanya i el Regne d'Irlanda en la signatura de l'Acta d'Unió de 1800.
Veure William Herschel і Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda
Royal Astronomical Society
La Royal Astronomical Society (RAS) començà com la Societat Astronòmica de Londres (Astronomical Society of London) el 1820 per donar suport a la investigació astronòmica.
Veure William Herschel і Royal Astronomical Society
Royal Society
La Royal Society of London for the Improvement of Natural Knowledge, més coneguda simplement com la Royal Society, va ser fundada el 1660 i és considerada com la més antiga de les societats científiques que encara existeixen.
Veure William Herschel і Royal Society
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure William Herschel і Sacre Imperi Romanogermànic
Satèl·lit natural
Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la Un satèl·lit natural és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta.
Veure William Herschel і Satèl·lit natural
Saturn (planeta)
Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.
Veure William Herschel і Saturn (planeta)
Simfonia
Una representació de la vuitena simfonia de Gustav Mahler a la Kölner Philharmonie. L'orquestra és la Wuppertaler Sinfonieorchester, dirigida per Heinz-Walter Florin Una simfonia és una composició musical, més aviat extensa, normalment composta per ser interpretada per una orquestra i que comprèn diversos moviments.
Veure William Herschel і Simfonia
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Veure William Herschel і Sistema solar
Slough
Slough és un poble de Slough districte, Berkshire, Anglaterra.
Veure William Herschel і Slough
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure William Herschel і Sol
Sonata
Mozart. Sonata núm. 16 en do major, K. 545 (''sonata facile''). Una sonata (del llatí i de l'italià sonare, "sonar") és una composició musical per a un instrument solista o conjunt instrumental de cambra, normalment en diversos moviments.
Veure William Herschel і Sonata
Sunderland (Tyne i Wear)
Sunderland és una ciutat del nord-est d'Anglaterra, al comtat metropolità de Tyne i Wear.
Veure William Herschel і Sunderland (Tyne i Wear)
Telescopi
Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.
Veure William Herschel і Telescopi
Telescopi de 40 peus
El telescopi de 40 peus (12 metres) de William Herschel, també conegut com el telescopi Great Forty-Foot, va ser un telescopi òptic construït entre 1785 i 1789 al Observatory House a Slough, Anglaterra.
Veure William Herschel і Telescopi de 40 peus
Telescopi reflector
Un telescopi reflector Ritchey de 24 polzades Un telescopi reflector és un tipus de telescopi l'objectiu del qual és un mirall còncau.
Veure William Herschel і Telescopi reflector
Telescopi refractor
Telescopi de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena Un telescopi refractiu és un telescopi òptic que forma imatges d'objectes llunyans utilitzant un sistema de lents convergents en els quals la llum es refracta.
Veure William Herschel і Telescopi refractor
Telescopi William Herschel
El Telescopi William Herschel al Roque de los Muchachos, a les Illes Canàries. El telescopi William Herschel (WHT) és un telescopi reflector de 4,2 metres de diàmetre que es troba a l'Observatori del Roque de los Muchachos a l'illa de La Palma, a les Illes Canàries.
Veure William Herschel і Telescopi William Herschel
Unió personal
Una unió personal és una situació política on una persona és al mateix temps el sobirà de dues o més terres (comtats, ducats, regnes…), per la casualitat de casaments, heretatges i altres peripècies de les cases reials.
Veure William Herschel і Unió personal
Urà (mitologia)
Urà, Úranos o Úran (en Ūrănós; en Caelus) era un déu primordial de la mitologia grega, la deïficació del cel, que els poetes i artistes van personificar.
Veure William Herschel і Urà (mitologia)
Urà (planeta)
Urà és el setè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Veure William Herschel і Urà (planeta)
Via Làctia
La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.
Veure William Herschel і Via Làctia
William Parsons
William Parsons, 3rd Earl of Rosse (17 de juny de 1800 – 31 d'octubre de 1867), va ser un astrònom angloírlandès que va construir diversos telescopis.
Veure William Herschel і William Parsons
(2) Pal·les
(2) Pal·les (del grec Παλλάς) és el segon asteroide més gros i el segon a ser descobert (el primer fou (1) Ceres) que posteriorment va ser com reassignat com Ceres, planeta nan.
Veure William Herschel і (2) Pal·les
13 de març
El 13 de març és el setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure William Herschel і 13 de març
15 de novembre
El 15 de novembre o 15 de santandria és el tres-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vintè en els anys de traspàs.
Veure William Herschel і 15 de novembre
17 de setembre
El 17 de setembre és el dos-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.
Veure William Herschel і 17 de setembre
1738
;Països Catalans;Resta del món.
Veure William Herschel і 1738
1782
;Països Catalans.
Veure William Herschel і 1782
1783
;Països Catalans;Resta del món.
Veure William Herschel і 1783
1787
Llinda de la Torre de la Corriu - IB-603.
Veure William Herschel і 1787
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Veure William Herschel і 1789
1792
;Països catalans.
Veure William Herschel і 1792
1800
;Països Catalans.
Veure William Herschel і 1800
1801
;Països Catalans.
Veure William Herschel і 1801
1802
;Països Catalans.
Veure William Herschel і 1802
1816
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Veure William Herschel і 1816
1847
;Països Catalans.
Veure William Herschel і 1847
1852
El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure William Herschel і 1852
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Veure William Herschel і 1960
1982
1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.
Veure William Herschel і 1982
2009
L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.
Veure William Herschel і 2009
25 d'agost
El 25 d'agost és el dos-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure William Herschel і 25 d'agost
28 d'agost
El 28 d'agost és el dos-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.
Veure William Herschel і 28 d'agost
7 de desembre
El 7 de desembre és el tres-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.
Veure William Herschel і 7 de desembre
Vegeu també
Compositors del Classicisme
- Aleksei Nikolàievitx Titov
- Antoine-Frédéric Gresnick
- Carl Michael Bellman
- Christoph Willibald Gluck
- Dmitri Bortnianski
- Escola de Mannheim
- François Krafft
- François-Joseph Gossec
- Józef Ksawery Elsner
- Jean-Jacques Rousseau
- John Field
- José Maurício Nunes Garcia
- Josef M Wolfram
- Llista de compositors del Classicisme
- Maksim Berezovski
- Primera Escola de Viena
- Vassili Paixkévitx
- William Herschel
Naixements del 1738
- Anselm Viola i Valentí
- Antonio Boroni
- Betje Wolff
- Bonaventura Furlanetto
- Cesare Beccaria
- Charles Mann Cornwallis
- Etteilla
- Francisco Garcés
- Frederica de Dohna-Leistenau
- Friedrich Kasimir Medikus
- Hayashi Shihei
- Jacques François Dugommier
- Jean Hermann
- Jean Marie du Lau
- John Singleton Copley
- Jonathan Battishill
- Jordi III del Regne Unit
- Josef Plenck
- Joseph Ignace Guillotin
- Joseph-Antoine Cerutti
- Juan Vicente de Güemes y Pacheco
- Karel la Fargue
- Leopold Hofmann
- Louis-Charles-Joseph Rey
- Louis-Joseph Francœur
- Madame de Montesson
- Manuel Lassala i Sangerman
- Maria Margaretha la Fargue
- Mary Goddard
- Mary Whateley
- Michel Clodion
- Philip Hayes
- Pierre Joseph Desault
- Pierre Vachon
- Pietro Rossi (científic)
- Thomas Ebdon
- William Cavendish-Bentinck
- William Herschel
Organistes alemanys
- Alfred Sittard
- August Eberhard Müller
- Bernhard Mettenleiter
- Carl Ferdinand Becker
- Caspar Ett
- Christoph Gottlieb Schröter
- Eduard Grell
- Eduard Rottmanner
- Franz Xaver Gebauer
- Günther Ramin
- Hans Leo Hassler
- Heinrich Grimm
- Johannes Schäfer
- Joseph Graetz
- Marianus Königsperger
- Nico
- William Herschel
- Wolfgang Dachstein
Urà
- Anells d'Urà
- Asteroides que creuen l'òrbita d'Urà
- Exploració d'Urà
- Llei de Titius-Bode
- Urà (planeta)
- William Herschel
- William Lassell
També conegut com Frederick William Herschel, Friedrich Wilhelm Herschel, Sir William Herschel, Wilhelm Herschel.