Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Tipus espectral

Índex Tipus espectral

El tipus espectral és la manera de classificaió dels estels usant la llei de Desplaçament de Wien; però això posa dificultats pels estels distants.

129 les relacions: Aldebaran, Alfa del Centaure, Annie Jump Cannon, Antares (estrella), Antonia Maury, Arcturus, Associació estel·lar, Astrògraf, Astrophysical Journal, Atmosfera terrestre, Bari (element), Betelgeuse, Binocle, Branca asimptòtica de les gegants, Calci, Canopus, Capella (estrella), Carboni, Cúmul obert, Cinemàtica estel·lar, Cos negre, Crom, Deneb, Diagrama de Hertzsprung-Russell, Disc protoplanetari, Edward Charles Pickering, Epsilon Eridani, Epsilon Indi, Espectroscòpia astronòmica, Estel de Barnard, Estel hipergegant, Estel nan, Estel peculiar, Estrella, Estrella binària, Estrella de carboni, Estrella de Wolf-Rayet, Estrella gegant, Estrella múltiple, Estrella subgegant, Estrella subnana, Estrella supergegant, Estrella variable, Estronci, Europi, Evolució estel·lar, Ferro, Fotoevaporació, Fusió nuclear, Galàxia, ..., Galàxia espiral, Gegant vermell, Gliese 581, Grau Celsius, Gravetat, Harvard College Observatory, Heli, Henrietta Swan Leavitt, Hidrogen, Infraroig, Kelvin, Línia espectral, Liti, Llum, Lluminositat, Lluminositat solar, Magnesi, Magnitud absoluta, Manganès, Massa solar, Matís (color), Mercuri (element), Metal·licitat, Metall alcalí, Metà, Mintaka, Molècula, Monòxid de carboni, Nan blanc, Nana blanca polsant, Nana marró, Nana roja, Núvol molecular, Nebulosa planetària, Nitrogen, Nova, Observatori Yerkes, Orió (constel·lació), Oxigen, Plèiades, Pròxima del Centaure, Procés S, Procés triple-alfa, Procyon, Protoestrella, Radi solar, Radiació, Rigel, Sèries de Balmer, Seqüència principal, Silici, Sirius, Sistema fotomètric, Sistema fotomètric UBV, Sodi, Sol, Spica, Taca solar, Tau Ceti, Teide 1, Telescopi espacial Hubble, Telescopi espacial Spitzer, Temperatura, Temperatura efectiva, Tipus espectral, Ull nu, Ultraviolat, V838 Monocerotis, Variable Mira, Vega, Vent estel·lar, Via Làctia, Williamina Fleming, Zirconi, 1943, 1983, 1999, 2004, 2008. Ampliar l'índex (79 més) »

Aldebaran

Aldebaran (α Tau / α Tauri / alfa Tauri), anomenada popularment la Cabra, la Mosca, o lUll de Bou, és l'estrella més brillant de la constel·lació de Taure i una de les estrelles més brillants en el cel nocturn.

Nou!!: Tipus espectral і Aldebaran · Veure més »

Alfa del Centaure

L'Alfa del Centaure (α Cen / α Centauri) és l'estrella més brillant de la constel·lació del Centaure i la quarta de tot el cel nocturn.

Nou!!: Tipus espectral і Alfa del Centaure · Veure més »

Annie Jump Cannon

Annie Jump Cannon (Dover, Delaware, 11 de desembre de 1863-Cambridge, Massachusetts, 13 d'abril de 1941) fou una astrònoma estatunidenca el treball de catalogació de la qual, amb la classificació espectral de Harvard, fou fonamental per a l'actual classificació estel·lar.

Nou!!: Tipus espectral і Annie Jump Cannon · Veure més »

Antares (estrella)

Antares (α Sco / α Scorpii / alfa Scorpii) és l'estrella més brillant de la constel·lació de l'Escorpió i una de les més brillants del cel.

Nou!!: Tipus espectral і Antares (estrella) · Veure més »

Antonia Maury

Antonia Caetana Maury de Paiva Pereira (21 de març de 1866 – 8 de gener de 1952) va ser una astrònoma nord-americana que va treballar en sistemes de classificació d’estels.

Nou!!: Tipus espectral і Antonia Maury · Veure més »

Arcturus

Arcturus, l'alfa de la constel·lació Bootes, és la quarta estrella més brillant del cel amb magnitud -0.05.

Nou!!: Tipus espectral і Arcturus · Veure més »

Associació estel·lar

El cúmul del Trapezi a la Nebulosa d'Orió, és una associació estel·lar OB. Una associació estel·lar és un cúmul estel·lar caracteritzat per una unió gravitacional molt feble, menys intensa que la que manté units els cúmuls oberts i els cúmuls globulars.

Nou!!: Tipus espectral і Associació estel·lar · Veure més »

Astrògraf

''L'Astrògraf doble Bruce'' de l'observatori Heidelberg-Königstuhl, f.

Nou!!: Tipus espectral і Astrògraf · Veure més »

Astrophysical Journal

The Astrophysical Journal, sovint abreujat ApJ, és una revista científica que cobreix desenvolupaments, descobriments i teories recents sobre astronomia i astrofísica.

Nou!!: Tipus espectral і Astrophysical Journal · Veure més »

Atmosfera terrestre

halo de color blau quan es veu des de l'espai. Latmosfera terrestre és la capa fina de gasos quals depenen totes les formes de vida, distingeix aquesta atmosfera de la d'altres planetes en el sistema solar.

Nou!!: Tipus espectral і Atmosfera terrestre · Veure més »

Bari (element)

El bari és un element químic de la taula periòdica, el símbol del qual és Ba i el seu nombre atòmic és 56.

Nou!!: Tipus espectral і Bari (element) · Veure més »

Betelgeuse

Betelgeuse, anomenada també alfa d'Orió, és una gran estrella vermella a la constel·lació d'Orió.

Nou!!: Tipus espectral і Betelgeuse · Veure més »

Binocle

Uns enormes '''binocles''' usats a l'Armada El binocle (mot usat generalment en plural, binocles) és un instrument òptic usat per a ampliar la imatge dels objectes distants que hom observa, igual que el monocle i el telescopi, però, a diferència d'aquests, provoca l'efecte d'estereoscòpia en la imatge, i per això és més còmode com a mitjà d'apreciar la distància entre objectes distants, així com per a jutjar i seguir objectes en moviment.

Nou!!: Tipus espectral і Binocle · Veure més »

Branca asimptòtica de les gegants

Evolució d'estrelles de diferents masses representades en el diagrama de Hertzsprung-Russell. La fase de la branca asimptòtica de les gegants apareix marcada com a BAG per al cas d'una estrella de 2 masses solars. La branca asimptòtica de les gegants (BAG, en anglès ''asymptotic giant branch'') és un període de l'evolució estel·lar que experimenten totes les estrelles de massa intermèdia (entre 0,5 i 9-10 masses solars) al final de les seves vides.

Nou!!: Tipus espectral і Branca asimptòtica de les gegants · Veure més »

Calci

El calci és un element químic, de símbol Ca i de nombre atòmic 20.

Nou!!: Tipus espectral і Calci · Veure més »

Canopus

Canopus, o α Carinae, és l'estel més brillant de la constel·lació Carina, a l'hemisferi sud.

Nou!!: Tipus espectral і Canopus · Veure més »

Capella (estrella)

Capella (α Aur / α Aurigae / Alfa Aurigae) és l'estrella més brillant de la constel·lació Auriga i la sisena més brillant del cel.

Nou!!: Tipus espectral і Capella (estrella) · Veure més »

Carboni

El carboni és un element químic de nombre atòmic 6.

Nou!!: Tipus espectral і Carboni · Veure més »

Cúmul obert

M11, el cúmul de l'ànec salvatge. Es pot veure com presenta una estructura poc densa i està format per estrelles joves i brillants. Un cúmul estel·lar obert és un grup nombrós d'estrelles que pot contenir alguns milers d'objectes formats gairebé simultàniament a partir d'un mateix núvol molecular i que romanen encara lligats per la gravitació.

Nou!!: Tipus espectral і Cúmul obert · Veure més »

Cinemàtica estel·lar

La cinemàtica estel·lar és l'estudi del moviment dels estels sense tenir en compte com l'han adquirit.

Nou!!: Tipus espectral і Cinemàtica estel·lar · Veure més »

Cos negre

Radiació d'un cos negre En física, un cos negre és un cos ideal, aïllat, en equilibri termodinàmic, tal que la radiació emesa és igual a l'absorbida.

Nou!!: Tipus espectral і Cos negre · Veure més »

Crom

El crom és un element químic de nombre atòmic 24 que es troba en el grup 6 de la taula periòdica dels elements.

Nou!!: Tipus espectral і Crom · Veure més »

Deneb

Deneb és l'estrella alfa del Cigne, la més brillant de la seva constel·lació.

Nou!!: Tipus espectral і Deneb · Veure més »

Diagrama de Hertzsprung-Russell

Diagrama de Hertzsprung-Russell En astronomia, el diagrama de Hertzsprung-Russell (de vegades, diagrama H-R) mostra la relació entra la magnitud absoluta i el tipus espectral de les estrelles.

Nou!!: Tipus espectral і Diagrama de Hertzsprung-Russell · Veure més »

Disc protoplanetari

Imatge artística d'un disc protoplanetari Un disc circumestel·lar és un disc de material al voltant d'una estrella jove, generalment del tipus T tauri.

Nou!!: Tipus espectral і Disc protoplanetari · Veure més »

Edward Charles Pickering

Edward Charles Pickering (1846-1919) fou un astrònom estatunidenc, quart director de l'Observatori de Harvard (Harvard College Observatory).

Nou!!: Tipus espectral і Edward Charles Pickering · Veure més »

Epsilon Eridani

Epsilon Eridani (ε Eri / ε Eridani) és una estrella de la constel·lació d'Eridanus.

Nou!!: Tipus espectral і Epsilon Eridani · Veure més »

Epsilon Indi

Epsilon Indi (ε Ind) és una estrella situada a la petita constel·lació d'Indus (l'indi) a prop del Petit Núvol de Magalhães.

Nou!!: Tipus espectral і Epsilon Indi · Veure més »

Espectroscòpia astronòmica

L'espectroscòpia astronòmica és la tècnica d'espectroscòpia emprada en astronomia.

Nou!!: Tipus espectral і Espectroscòpia astronòmica · Veure més »

Estel de Barnard

L'estel de Barnard és un estel de la constel·lació d'Ophiuchus que té el moviment propi més gran de qualsevol estrella respecte al Sol (10,3" per any, que equival a 140 km/s).

Nou!!: Tipus espectral і Estel de Barnard · Veure més »

Estel hipergegant

Un estel hipergegant és un estel excepcionalment gran, massiu i lluminós, que posseeix un índex de pèrdua de massa molt elevat.

Nou!!: Tipus espectral і Estel hipergegant · Veure més »

Estel nan

El terme estel nan o estrella nana es refereix a diferents classes d'estels.

Nou!!: Tipus espectral і Estel nan · Veure més »

Estel peculiar

Un estel peculiar o estrella peculiar (estels CP de l'anglès Chemically peculiar) és un tipus d'estel que posseeix una abundància de metalls anòmala, almenys en les seves capes superficials.

Nou!!: Tipus espectral і Estel peculiar · Veure més »

Estrella

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrela o estrella i antigament i dialectalment estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.

Nou!!: Tipus espectral і Estrella · Veure més »

Estrella binària

Sírius, un sistema binari, en la qual Sírius B es pot veure clarament (a baix a l'esquerra) Una estrella binària és un sistema de dues estrelles lligades físicament per la força gravitatòria i que, per tant, giren al voltant d'un centre de massa comú; per aquesta raó giren l'una al voltant de l'altra.

Nou!!: Tipus espectral і Estrella binària · Veure més »

Estrella de carboni

Una estrella de carboni és una estrella gegant del darrer tipus semblant a les estrelles gegants vermelles (o ocasionalment nanes vermelles), que tenen una atmosfera que conté més carboni que oxigen; els dos elements es combinen a les parts més altes de l'atmosfera de l'estrella formant monòxid de carboni, la qual cosa consumeix tot l'oxigen de l'atmosfera, alliberant àtoms de carboni que formen altres compostos, que donen a l'estrella una atmosfera sutjosa, i, pels humans, una xocant aparença rogenca.

Nou!!: Tipus espectral і Estrella de carboni · Veure més »

Estrella de Wolf-Rayet

Estrella de Wolf-Rayet WR124 (imatge del telescopi espacial Hubble) Les estrelles de Wolf-Rayet (abreujades sovint com a WR) són estrelles massives, calentes i en una fase d'evolució gairebé al final del seu cicle.

Nou!!: Tipus espectral і Estrella de Wolf-Rayet · Veure més »

Estrella gegant

Una estrella gegant és una estrella que és de 10 a 100 vegades més gran que el Sol.

Nou!!: Tipus espectral і Estrella gegant · Veure més »

Estrella múltiple

Una imatge artística de l'òrbita de HD 188753, un sistema estel·lar triple Una estrella múltiple és un sistema estel·lar que té tres o més estrelles que pareixen estar, vistes des de la Terra, molt a prop una de l'altra.

Nou!!: Tipus espectral і Estrella múltiple · Veure més »

Estrella subgegant

Una estrella subgegant és una classe d'estrelles que són més brillants que el que és normal en el cas de les estrelles nanes de la seqüència principal de la mateixa classe espectral, però no tan brillants com les estrelles gegants.

Nou!!: Tipus espectral і Estrella subgegant · Veure més »

Estrella subnana

Diagrama de Hertzsprung-Russell: abscisses: Tipus espectral Ordenades: Magnitud absoluta 0, Ia, Ib Supergegants. II Gegants lluminoses. III Gegants. IV subgegant. V Seqüència principal. '''VI subnana'''. VII Nanes blanques. Una estrella subnana o estel subnan és una estrella amb lluminositat classe VI en la classificació espectral de Yerkes.

Nou!!: Tipus espectral і Estrella subnana · Veure més »

Estrella supergegant

En astronomia, una estrella supergegant és un tipus d'estrella molt voluminosa, devers 10 a 50 masses solars.

Nou!!: Tipus espectral і Estrella supergegant · Veure més »

Estrella variable

Una estrella variable és una estrella la lluminositat de la qual varia considerablement al llarg del temps.

Nou!!: Tipus espectral і Estrella variable · Veure més »

Estronci

L'estronci és un element químic de la taula periòdica, el símbol del qual és Sr i el seu nombre atòmic és 38.

Nou!!: Tipus espectral і Estronci · Veure més »

Europi

Leuropi és un element químic de la taula periòdica, el símbol del qual és Eu i el seu nombre atòmic és 63.

Nou!!: Tipus espectral і Europi · Veure més »

Evolució estel·lar

En astronomia, es denomina evolució estel·lar la seqüència de canvis que una estrella experimenta al llarg de la seva existència.

Nou!!: Tipus espectral і Evolució estel·lar · Veure més »

Ferro

El ferro és un element químic de nombre atòmic 26, situat en el grup 8 de la taula periòdica.

Nou!!: Tipus espectral і Ferro · Veure més »

Fotoevaporació

Osiris. La fotoevaporació es refereix al procés pel qual s'arrenquen els àtoms o les molècules de gas d'un disc protoplanetari d'un estel, o de l'atmosfera d'un planeta, pels fotons d'alta energia i per la resta de radiació electromagnètica emesa per un estel.

Nou!!: Tipus espectral і Fotoevaporació · Veure més »

Fusió nuclear

Diagrama de fusió del deuteri i el triti per formar Heli 4. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l'exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules (en l'exemple del deuteri un neutró).

Nou!!: Tipus espectral і Fusió nuclear · Veure més »

Galàxia

Una galàxia és un sistema ensems gravitacionalment, format per milers de milions d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas i pols còsmica i matèria fosca.

Nou!!: Tipus espectral і Galàxia · Veure més »

Galàxia espiral

285x285px Una galàxia espiral és un cert tipus de galàxia originàriament descrit per Edwin Hubble el 1936 en la seva obra The Realm of the Nebulae ('El regne de les nebuloses') i, com a tal, forma part de la seqüència d'Hubble.

Nou!!: Tipus espectral і Galàxia espiral · Veure més »

Gegant vermell

Comparació entre un gegant vermell, una estrella taronja i el nostre Sol En astronomia, un gegant vermell és una estrella gegant que ha evolucionat sortint de la seqüència principal.

Nou!!: Tipus espectral і Gegant vermell · Veure més »

Gliese 581

Gliese 581, (HO Librae, HO Lib) és una estrella de la constel·lació de la Balança.

Nou!!: Tipus espectral і Gliese 581 · Veure més »

Grau Celsius

Anders Celsius, creador del grau amb el seu nom El grau Celsius, representat com a ℃ (°C), és una unitat de temperatura, i deu el seu nom a l'astrònom suec Anders Celsius (1701-1744), que proposà per primera vegada una escala de temperatura el 1742, dos anys abans de morir.

Nou!!: Tipus espectral і Grau Celsius · Veure més »

Gravetat

La gravetat manté els planetes en òrbita al voltant del Sol (imatge no a escala) La gravetat és la forca d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.

Nou!!: Tipus espectral і Gravetat · Veure més »

Harvard College Observatory

El Harvard College Observatory (o HCO) és un observatori astronòmic.

Nou!!: Tipus espectral і Harvard College Observatory · Veure més »

Heli

Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.

Nou!!: Tipus espectral і Heli · Veure més »

Henrietta Swan Leavitt

Henrietta Swan Leavitt (Massachusetts, 4 de juliol de 1868 – 12 de desembre de 1921) va ser una astrònoma estatunidenca.

Nou!!: Tipus espectral і Henrietta Swan Leavitt · Veure més »

Hidrogen

Lhidrogen és un element químic de símbol H i nombre atòmic 1.

Nou!!: Tipus espectral і Hidrogen · Veure més »

Infraroig

Esquema de l'espectre electromagnètic L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones.

Nou!!: Tipus espectral і Infraroig · Veure més »

Kelvin

El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del Sistema Internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.

Nou!!: Tipus espectral і Kelvin · Veure més »

Línia espectral

Línes espectrals del cesi Una línia espectral és una línia fosca o clara en un espectre òptic, resultant d'un excés o deficiència de fotons en un rang de freqüències estret.

Nou!!: Tipus espectral і Línia espectral · Veure més »

Liti

El liti és un element químic de símbol Li i nombre atòmic 3.

Nou!!: Tipus espectral і Liti · Veure més »

Llum

Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.

Nou!!: Tipus espectral і Llum · Veure més »

Lluminositat

La lluminositat o brillantor és la quantitat de flux lluminós que emet una font de llum en una direcció, en una unitat d'angle sòlid.

Nou!!: Tipus espectral і Lluminositat · Veure més »

Lluminositat solar

arxiv.

Nou!!: Tipus espectral і Lluminositat solar · Veure més »

Magnesi

El magnesi (element químic de símbol Mg i nombre atòmic 12) és un metall blanc brillant, d'aspecte semblant a l'argent.

Nou!!: Tipus espectral і Magnesi · Veure més »

Magnitud absoluta

La magnitud absoluta és la mesura de la brillantor d'un astre proporcional al logaritme de la seva lluminositat.

Nou!!: Tipus espectral і Magnitud absoluta · Veure més »

Manganès

El manganès o manganés és un element químic de nombre atòmic 25 situat en el grup 7 de la taula periòdica dels elements i se simbolitza com Mn.

Nou!!: Tipus espectral і Manganès · Veure més »

Massa solar

La massa solar és una unitat de mesura de massa que equival a la massa del Sol, i que val 1,989·1030 kg.

Nou!!: Tipus espectral і Massa solar · Veure més »

Matís (color)

Alguns matisos de blau. El matís és una de les propietats del color.

Nou!!: Tipus espectral і Matís (color) · Veure més »

Mercuri (element)

El mercuri és un element químic de nombre atòmic 80.

Nou!!: Tipus espectral і Mercuri (element) · Veure més »

Metal·licitat

Es diu metal·licitat d'un estel, o d'un medi, al seu contingut en elements pesants, és a dir, convencionalment, elements de massa atòmica igual o superior a la del carboni.

Nou!!: Tipus espectral і Metal·licitat · Veure més »

Metall alcalí

Els metalls alcalins Els metalls alcalins són els elements del grup 1 de la taula periòdica (excloent l'Hidrogen (H)),.

Nou!!: Tipus espectral і Metall alcalí · Veure més »

Metà

El metà és l'hidrocarbur alcà més senzill possible.

Nou!!: Tipus espectral і Metà · Veure més »

Mintaka

Mintaka Mintaka (Delta Orionis / δ Ori / 34 Orionis) és una estrella a la constel·lació d'Orió el nom del qual deriva de la paraula àrab per cinturó, منطقة manţaqah.

Nou!!: Tipus espectral і Mintaka · Veure més »

Molècula

Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).

Nou!!: Tipus espectral і Molècula · Veure més »

Monòxid de carboni

El monòxid de carboni (CO), també anomenat òxid carbonós, és un gas incolor, inodor i insípid que és una mica més lleuger que l'aire.

Nou!!: Tipus espectral і Monòxid de carboni · Veure més »

Nan blanc

Comparació entre el nan blanc IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nan blanc té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Un nan blanc és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.

Nou!!: Tipus espectral і Nan blanc · Veure més »

Nana blanca polsant

Una nana blanca polsant és una estrella nana blanca amb lluminositat variable degut a polsacions d'ona gravitatòria no radials dins d'ella mateixa.

Nou!!: Tipus espectral і Nana blanca polsant · Veure més »

Nana marró

Una nana marró és un estel de dimensions reduïdes, que es caracteritza per no tenir la suficient massa per iniciar les reaccions termonuclears de fusió d'hidrogen, però produeix una emissió important en l'infraroig.

Nou!!: Tipus espectral і Nana marró · Veure més »

Nana roja

Una nana roja és un tipus d'estrella caracteritzada per ser petita i relativament freda, situada a l'extrem inferior dret de la seqüència principal i de tipus espectral K o M. La majoria d'estrelles són nanes roges i tenen un diàmetre i una massa inferior a un terç del Sol (si tenen masses menors a 0,08 masses solars, ja es consideren nanes marrons) i una temperatura superficial inferior a 3.500 K. A causa del baix ritme a què cremen el seu hidrogen, les nanes roges tenen vides molt llargues.

Nou!!: Tipus espectral і Nana roja · Veure més »

Núvol molecular

En uns pocs milions d'anys la llum de les estrelles brillants dispersarà aquest núvol de gas i pols. El núvol s'ha trencat de la nebulosa de la Quilla. Es poden veure estrelles noves a les proximitats, les seves imatges es troben envermellides per la llum blava dispersada per la pols. Imatge del telescopi espacial Hubble presa al 1999 Un núvol molecular, també conegut com a viver estel·lar si hi ha formació estel·lar al seu interior, és un tipus de núvol interestel·lar en què la seva densitat i mida permet la formació de molècules, majoritàriament hidrogen molecular (H2).

Nou!!: Tipus espectral і Núvol molecular · Veure més »

Nebulosa planetària

Aquesta animació accelerada mostra el col·lapse d'una gegant vermella amb l'ejecció de material formant l'embolcall de la nebulosa planetària i la formació d'una nana blanca. Una nebulosa planetària és una nebulosa d'emissió formada per gas incandescent i plasma ionitzat en expansió expulsat durant la fase de branca asimptòtica de les gegants, és a dir, un objecte astronòmic gasós format a partir de l'expulsió de les capes externes d'una estrella de massa baixa o intermèdia durant l'etapa final de la seva vida.

Nou!!: Tipus espectral і Nebulosa planetària · Veure més »

Nitrogen

El nitrogen, o azot, és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.

Nou!!: Tipus espectral і Nitrogen · Veure més »

Nova

Una nova és una explosió termonuclear a la superfície d'una nana blanca, causada per l'acreció d'hidrogen.

Nou!!: Tipus espectral і Nova · Veure més »

Observatori Yerkes

Observatori Yerkes Foto de 1897. Foto de l'any 2006 del telescopi refractor de 102 cm L'Observatori Yerkes és un observatori astronòmic operat per la Universitat de Chicago a Williams Bay, Wisconsin als Estats Units d'Amèrica.

Nou!!: Tipus espectral і Observatori Yerkes · Veure més »

Orió (constel·lació)

Orió o El Caçador (Orion) és una constel·lació prominent situada a l'equador celeste, i, per tant, és visible des de qualsevol lloc del món.

Nou!!: Tipus espectral і Orió (constel·lació) · Veure més »

Oxigen

L'oxigen, dels ètims grecs ὀξύς (oxys) ("àcid", del gust dels àcids) i -γενής (-genēs) ("productor", literalment "engendrador"), és l'element químic de nombre atòmic 8.

Nou!!: Tipus espectral і Oxigen · Veure més »

Plèiades

;Mitologia.

Nou!!: Tipus espectral і Plèiades · Veure més »

Pròxima del Centaure

La més brillant és ''Rigil Kentaurus'', ''Alpha Centauri'' o ''Pròxima Centauri'' Mides relatives del Sol, i el sistema triple d'Alpha Centauri Pròxima del Centaure (Proxima Centauri) o Alfa del Centaure C (Alpha Centauri C) és l'estrella més propera a la Terra després del Sol.

Nou!!: Tipus espectral і Pròxima del Centaure · Veure més »

Procés S

El procés S o captura lenta de neutrons és un tipus de nucleosíntesi que requereix condicions de menor densitat neutrònica i menor temperatura en les estrelles que el procés R. En aquestes condicions, l'índex de captura neutrònica pels nuclis és lent si el comparem amb la velocitat de desintegració beta.

Nou!!: Tipus espectral і Procés S · Veure més »

Procés triple-alfa

Diagrama del procés triple-alfa. El procés triple alfa és el procés pel qual tres nuclis d'heli (partícules alfa) es transformen en un nucli de carboni.

Nou!!: Tipus espectral і Procés triple-alfa · Veure més »

Procyon

Procyon, (α Canis Minoris) o (α Cmi) és una estrella binària de la constel·lació de Canis Minor.

Nou!!: Tipus espectral і Procyon · Veure més »

Protoestrella

Es denomina protoestel el núvol molecular format per hidrogen, heli i partícules de pols, que comença a contreure's fins que assoleix la seqüència principal en el diagrama de Hertzsprung-Russell.

Nou!!: Tipus espectral і Protoestrella · Veure més »

Radi solar

El radi solar és una unitat de longitud emprada en astronomia i astrofísica per a mesurar comparativament el radi de les estrelles i d'altres objectes astronòmics de grans dimensions.

Nou!!: Tipus espectral і Radi solar · Veure més »

Radiació

Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.). La radiació, pròpiament dita, es refereix a la transportada per ones electromagnètiques, en conseqüència, radiació electromagnètica.

Nou!!: Tipus espectral і Radiació · Veure més »

Rigel

Rigel en comparació amb el Sol. Rigel, la Beta d'Orió, és la setena estrella més brillant del cel, amb magnitud 0,18.

Nou!!: Tipus espectral і Rigel · Veure més »

Sèries de Balmer

ultraviolades, ja que tenen una longitud d'ona inferior a 400nm. En física atòmica les sèries de Balmer o línies de Balmer és la designació d'un conjunt de sis sèries anomenades de manera diferent que descriuen les emissions de línies espectrals de l'àtom d'hidrogen.

Nou!!: Tipus espectral і Sèries de Balmer · Veure més »

Seqüència principal

Diagrama Hertzsprung-Russell La seqüència principal d'un diagrama Hertzsprung-Russell és la corba en què es troben la majoria dels estels.

Nou!!: Tipus espectral і Seqüència principal · Veure més »

Silici

El silici és un element químic no metàl·lic de la taula periòdica que té el símbol Si i un nombre atòmic de 14.

Nou!!: Tipus espectral і Silici · Veure més »

Sirius

Sirius és el primer tema de l'àlbum Eye in the Sky de The Alan Parsons Project.

Nou!!: Tipus espectral і Sirius · Veure més »

Sistema fotomètric

Un sistema fotomètric és un conjunt d'estrelles i filtres fotogràfics emprats en astronomia com a estàndards per a determinar la lluentor dels diferents astres.

Nou!!: Tipus espectral і Sistema fotomètric · Veure més »

Sistema fotomètric UBV

El sistema fotomètric UBV, també conegut com a sistema Johnson (o sistema Johnson-Morgan), és un sistema fotomètric de banda ampla per classificar estels segons el seu color.

Nou!!: Tipus espectral і Sistema fotomètric UBV · Veure més »

Sodi

El sodi és un element químic de símbol Na i nombre atòmic 11.

Nou!!: Tipus espectral і Sodi · Veure més »

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Nou!!: Tipus espectral і Sol · Veure més »

Spica

Ja que Spica és un sistema binari, les barres que hi ha a la taula són per les dades de les dues estrelles.

Nou!!: Tipus espectral і Spica · Veure més »

Taca solar

Taques solars l'11 de juny de 2004 Una taca solar és una regió del Sol amb una temperatura més baixa que la seva contornada, i amb una intensa activitat magnètica.

Nou!!: Tipus espectral і Taca solar · Veure més »

Tau Ceti

Tau Ceti (τ Cet, τ Ceti) és una estrella de la constel·lació de la BalenaLa 19a estrella de la constel·lació.

Nou!!: Tipus espectral і Tau Ceti · Veure més »

Teide 1

Visió artística de Teide 1. Teide 1 va ser la primera nana marró identificada.

Nou!!: Tipus espectral і Teide 1 · Veure més »

Telescopi espacial Hubble

El telescopi espacial Hubble (HST, per les seues sigles angleses Hubble Space Telescope) és un telescopi robòtic localitzat en les vores exteriors de l'atmosfera, en òrbita circular al voltant de la Terra a 593 quilòmetres sobre el nivell del mar, amb un període orbital d'entre 96 i 97 minuts.

Nou!!: Tipus espectral і Telescopi espacial Hubble · Veure més »

Telescopi espacial Spitzer

El Telescopi Espacial Spitzer (SST en les seves sigles en anglès) conegut inicialment com a Instal·lació de Telescopi Infraroig Espacial, o SIRTF de les seves sigles en anglès), és un observatori espacial infraroig, el quart i últim dels grans observatoris de la NASA.

Nou!!: Tipus espectral і Telescopi espacial Spitzer · Veure més »

Temperatura

Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.

Nou!!: Tipus espectral і Temperatura · Veure més »

Temperatura efectiva

El terme temperatura efectiva és utilitzat en astrofísica i en climatització.

Nou!!: Tipus espectral і Temperatura efectiva · Veure més »

Tipus espectral

El tipus espectral és la manera de classificaió dels estels usant la llei de Desplaçament de Wien; però això posa dificultats pels estels distants.

Nou!!: Tipus espectral і Tipus espectral · Veure més »

Ull nu

Ull L'ull nu és un modisme que fa referència a la percepció visual no ajudada per equipament, com pot ser un telescopi o uns prismàtics.

Nou!!: Tipus espectral і Ull nu · Veure més »

Ultraviolat

L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 nanòmetres a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.

Nou!!: Tipus espectral і Ultraviolat · Veure més »

V838 Monocerotis

V838 Monocerotis en una imatge feta pel telescopi espacial ''Hubble'' el 17 de desembre de 2002.V838 Monocerotis (V838 Mon) és una estrella extremadament brillant, de tipus dubtós, situada a la constel·lació de Monoceros.

Nou!!: Tipus espectral і V838 Monocerotis · Veure més »

Variable Mira

Una imatge de Mira, feta amb llum de la part de l'espectre ultraviolat: Mira amb la seva cua Les variables Mira anomenades així per l'estrella Mira, són una classe d'estrelles variables polsants caracteritzades per ser de color vermell, amb períodes de pulsació més llargs que 100 dies, i amplitud de lluminositat més gran que una magnitud.

Nou!!: Tipus espectral і Variable Mira · Veure més »

Vega

Vega (α Lyrae, alfa de Lira) és l'estel més brillant de la constel·lació de la Lira, i culmina al zenit a les latituds mitjanes de l'hemisferi nord, durant l'estiu.

Nou!!: Tipus espectral і Vega · Veure més »

Vent estel·lar

El vent estel·lar és un corrent de partícules carregades, això és, plasma, que és ejectat per l'atmosfera d'una estrella.

Nou!!: Tipus espectral і Vent estel·lar · Veure més »

Via Làctia

La Via Làctia és una galàxia en forma d'espiral (més concretament d'espiral barrada), on es troba el sistema solar.

Nou!!: Tipus espectral і Via Làctia · Veure més »

Williamina Fleming

Williamina Paton Stevens Fleming (15 de maig de 1857, Dundee, Escòcia - 21 de maig de 1911, Boston, Massachusetts) va ser una astrònoma estatunidenca d'origen escocès.Durant la seva carrera, va ajudar a desenvolupar un sistema de designació comú per a les estrelles i va catalogar milers d'estrelles i altres fenòmens astronòmics.

Nou!!: Tipus espectral і Williamina Fleming · Veure més »

Zirconi

El zirconi és un element químic de nombre atòmic 40 situat en el grup 4 de la taula periòdica dels elements.

Nou!!: Tipus espectral і Zirconi · Veure més »

1943

;Països Catalans.

Nou!!: Tipus espectral і 1943 · Veure més »

1983

;Països Catalans.

Nou!!: Tipus espectral і 1983 · Veure més »

1999

;Països Catalans.

Nou!!: Tipus espectral і 1999 · Veure més »

2004

Sense descripció.

Nou!!: Tipus espectral і 2004 · Veure més »

2008

No lliures (42) El 2008 és un any bixest començat en dimarts en el calendari gregorià.

Nou!!: Tipus espectral і 2008 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Classe de lluminositat, Classe espectral, Classificació espectral, Classificació estelar, Classificació estel·lar, Tipus Espectral, Tipus espectral (estel·lar), Tipus espectral O.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »