Accés més ràpid que el navegador!
161 les relacions: Aire, Albert Abraham Michelson, Albert Einstein, Arthur Eddington, Astronauta, Astronomia, Axioma, Èter (física), Buit, Caiguda lliure, Camp electromagnètic, Camp tensorial, Camp vectorial, Carl Friedrich Gauß, Cartografia, Christiaan Huygens, Cobalt, Connexió de Levi-Civita, Constant cosmològica, Constant de Hubble, Constant de la gravitació, Conveni de sumació d'Einstein, Cosmologia, Cosmologia física, Curvatura, David Hilbert, Derivada covariant, Desplaçament cap al roig, Dilatació gravitacional del temps, Dinàmica, Eclipsi de Sol, Edward Williams Morley, Edwin Hubble, Efecte de Coriolis, Electroestàtica, Electromagnetisme, Endomorfisme, Energia, Energia cinètica, Equació, Equació de Poisson, Equacions de camp d'Einstein, Equacions de Maxwell, Escalar de Ricci, Escòcia, Esfera, Espai, Espai euclidià, Espaitemps, Estel, ..., Estrella binària, Euclides, Expansió de l'Univers, Experiment de Michelson-Morley, Física moderna, Física teòrica, Fissió nuclear, Fluid, Forat de cuc, Forat negre, Forat negre estel·lar, Forat negre supermassiu, Força, Força centrífuga, Forma lineal, Fotó, França, Freqüència, Galàxia activa, Galileo Galilei, Geodèsica, Geometria analítica, Geometria diferencial, Geometria no euclidiana, Georg Friedrich Bernhard Riemann, Gottfried Wilhelm Leibniz, Gravetat, Gravitació quàntica, Hendrik Lorentz, Henri Poincaré, Hermann Minkowski, Hidrostàtica, Hipòtesi, Isaac Newton, Itàlia, James Clerk Maxwell, János Bolyai, John Archibald Wheeler, Karl Schwarzschild, Laser Interferometer Space Antenna, Làser, Línia d'univers, Lent gravitatòria, LIGO, Lise Meitner, Llei de la gravitació universal, Lleis de Newton, Llum, Lluna, Longitud d'ona, Magnetoestàtica, Massa, Matèria, Matemàtiques, Mètrica de Schwarzschild, Mètrica FLRW, Mecànica dels fluids, Mecànica quàntica, Mercuri (planeta), Microquàsar, Moviment, Navalla d'Occam, Nombre complex, Ona, Ona gravitacional, Paul Adrien Maurice Dirac, Principi d'equivalència, Principi de mínima acció, Producte escalar, Proves de la relativitat general, Quadrivector, Quantitat de moviment, Radiació, Relativitat especial, Rellotge atòmic, Repòs, Satèl·lit artificial, Sistema de posicionament global, Sistema de referència, Sistema solar, Sol, Stephen Hawking, Superfície de Riemann, Temps, Tensor, Tensor d'Einstein, Tensor d'energia-moment, Tensor de Ricci, Tensor mètric, Teoria de la relativitat, Teoria del tot, Terra, Transformació de Lorentz, Triangulació, Univers, Universitat Harvard, Varietat (matemàtiques), Varietat diferenciable, Velocitat de la llum, VIRGO, Viscositat, 1881, 1887, 1905, 1907, 1915, 1916, 1919, 1938, 1959, 2004. Ampliar l'índex (111 més) »
Aire
Laire és una mescla de gasos constitutiva de les capes baixes de l'atmosfera terrestre.
Nou!!: Relativitat general і Aire · Veure més »
Albert Abraham Michelson
Albert Abraham Michelson (Strzelno, Confederació Germànica 1852 - Pasadena, Estats Units 1931) fou un físic nord-americà d'ascendència judeo-polonesa, guanyador del Premi Nobel de Física l'any 1907 i conegut pels seus treballs sobre la velocitat de la llum.
Nou!!: Relativitat general і Albert Abraham Michelson · Veure més »
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Nou!!: Relativitat general і Albert Einstein · Veure més »
Arthur Eddington
V Club for the meeting where Eddington presented his observations of the curvature of light around the sun, confirming Einstein's Theory of General Relativity. They include the line "A general discussion followed. The President remarked that the 83rd meeting was historic".--> fou un astrofísic britànic de principis del.
Nou!!: Relativitat general і Arthur Eddington · Veure més »
Astronauta
Un astronauta (també cosmonauta o taikonauta) és una persona que viatja a l'espai exterior a la Terra.
Nou!!: Relativitat general і Astronauta · Veure més »
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Nou!!: Relativitat general і Astronomia · Veure més »
Axioma
Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.
Nou!!: Relativitat general і Axioma · Veure més »
Èter (física)
Representació de l'èter En física, l’èter lumínic indicava la hipotètica matèria a través de la qual, fins al, es pensava que es propagaven les ones electromagnètiques.
Nou!!: Relativitat general і Èter (física) · Veure més »
Buit
Una cambra de buit En física clàssica, el concepte de buit s'aplica a un espai sense aire o d'altres fluids i, en general, mancat de qualsevol tipus de matèria, però en el qual es poden propagar els camps.
Nou!!: Relativitat general і Buit · Veure més »
Caiguda lliure
. Caiguda lliure d'una pilota. Es mostra, mitjançant fotografia estroboscòpica, la posicions de la pilota a intervals regulars de temps: per t.
Nou!!: Relativitat general і Caiguda lliure · Veure més »
Camp electromagnètic
El camp electromagnètic és un camp produït per la presència d'objectes carregats elèctricament.
Nou!!: Relativitat general і Camp electromagnètic · Veure més »
Camp tensorial
Un camp tensorial és una assignació d'una aplicació multilineal a cada punt d'un domini de l'espai.
Nou!!: Relativitat general і Camp tensorial · Veure més »
Camp vectorial
conservatiu el rotacional no s'anul·la En matemàtica un camp vectorial és una construcció del càlcul vectorial, que associa un vector a cada punt de l'espai euclidià, de la forma \varphi:\R^n\to\R^m.
Nou!!: Relativitat general і Camp vectorial · Veure més »
Carl Friedrich Gauß
Johann Carl Friedrich Gauss (ˈɡaʊs; Gauß, Carolus Fridericus Gauss) (Braunschweig, Regne de Braunschweig-Wolfenbüttel, 30 d'abril del 1777 - Göttingen, Regne de Hannover, 23 de febrer del 1855), fou un matemàtic i científic alemany que feu descobertes significatives en molts camps, incloent-hi la teoria de nombres, l'estadística, l'anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l'electroestàtica, l'astronomia i l'òptica.
Nou!!: Relativitat general і Carl Friedrich Gauß · Veure més »
Cartografia
projecció emprada La cartografia és l'art i la ciència que té per objecte la representació gràfica d'una àrea geogràfica, habitualment sobre una superfície plana en forma de mapa, plànol o d'altres formes d'expressió cartogràfica.
Nou!!: Relativitat general і Cartografia · Veure més »
Christiaan Huygens
Christiaan Huygens (l'Haia, 14 d'abril del 1629 - l'Haia, 8 de juny o 8 de juliol del 1695) va ser un matemàtic, físic i astrònom neerlandès, del, i un dels científics més influents en la seva època.
Nou!!: Relativitat general і Christiaan Huygens · Veure més »
Cobalt
El cobalt és l'element químic de símbol Co i nombre atòmic 27.
Nou!!: Relativitat general і Cobalt · Veure més »
Connexió de Levi-Civita
En geometria de Riemann, la connexió de Levi-Civita (anomenada així per Tullio Levi-Civita) és la connexió lliure de torsió del fibrat tangent, preservant una mètrica de Riemann (o mètrica pseudoriemanniana) donada.
Nou!!: Relativitat general і Connexió de Levi-Civita · Veure més »
Constant cosmològica
La constant cosmològica és un terme representat per Λ afegit per Albert Einstein a les seves equacions del camp gravitatori, amb l'objecte que hi hagués una solució en forma d'univers estàtic.
Nou!!: Relativitat general і Constant cosmològica · Veure més »
Constant de Hubble
En cosmologia, la llei de Hubble-Lemaître estableix una relació de proporcionalitat entre la distància i la velocitat de recessió de les galàxies.
Nou!!: Relativitat general і Constant de Hubble · Veure més »
Constant de la gravitació
miniatura La constant de la gravitació, també anomenada constant gravitacional, constant de la gravitació universal o constant de Newton, denotada G, és la constant física fonamental que determina la intensitat de la interacció gravitacional entre masses que actualment té el valor següent: La notació moderna de la llei de Newton que implica G fou introduïda a la dècada de 1890 pel físic anglès Charles V. Boys. La primera mesura implícita amb una precisió d'aproximadament l'1% s'atribueix a Henry Cavendish en un experiment de 1798. La constant G és la constant de proporcionalitat que apareix en la llei de la gravitació universal d'Isaac Newton i en la teoria de la relativitat general d'Einstein. A la llei de Newton, és la constant de proporcionalitat que connecta la força gravitatòria entre dos cossos amb el producte de les seves masses i la quadrat invers de la seva distància. Això és equivalent a dir que dues masses d'1 quilogram cada una, separades una distància d'1 metre, s'atrauen l'una a l'altra amb una força gravitacional aproximada de 6,67 × 10–11 newtons. A les equacions de camp d'Einstein, quantifica la relació entre la geometria de l'espai-temps i el tensor d'energia i impuls (també conegut com a Tensor d'energia-moment).
Nou!!: Relativitat general і Constant de la gravitació · Veure més »
Conveni de sumació d'Einstein
El conveni de sumació d'Einstein o notació d'Einstein és una convenció utilitzada per abreujar l'escriptura de sumatoris, en el qual se suprimeix el símbol de sumatori (representat amb la lletra grega sigma \Sigma).
Nou!!: Relativitat general і Conveni de sumació d'Einstein · Veure més »
Cosmologia
La cosmologia és l'estudi de l'estructura i la història de l'Univers a gran escala.
Nou!!: Relativitat general і Cosmologia · Veure més »
Cosmologia física
Imatge del fons còsmic de microones presa per la sonda WMAP La cosmologia física és la branca de l'astrofísica que estudia l'estructura a gran escala i la dinàmica de l'univers.
Nou!!: Relativitat general і Cosmologia física · Veure més »
Curvatura
En geometria, la curvatura és la qualitat d'una corba associada al canvi de direcció de diversos punts successius de la corba.
Nou!!: Relativitat general і Curvatura · Veure més »
David Hilbert
David Hilbert (Königsberg, Prússia Oriental, 23 de gener de 1862 – Göttingen, Alemanya, 14 de febrer de 1943) va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: Relativitat general і David Hilbert · Veure més »
Derivada covariant
connexió matemàtica. L'angle \alpha després de recórrer una vegada la corba és proporcional a l'àrea dins de la corba. La derivada covariant (\scriptstyle \nabla_i) és una generalització del concepte de derivada parcial (\scriptstyle \partial_i) que permet estendre el càlcul diferencial sobre \scriptstyle \R^n amb coordenades cartesianes al cas de coordenades curvilínies en \scriptstyle \R^n (i també al cas encara més general de varietats diferenciables).
Nou!!: Relativitat general і Derivada covariant · Veure més »
Desplaçament cap al roig
línies espectrals en l'espectre visible d'un supercúmul de galàxies distants (dreta), comparat amb el del Sol (esquerra). La longitud d'ona s'incrementa cap al vermell i més enllà. Desplaçament cap al roig o al blau en funció del moviment relatiu entre l'objecte emissor i l'observador. Figura il·lustrant el desplaçament cap al roig de tipus gravitacional. En física i astronomia, el desplaçament cap al roig o decalatge cap al roig (en anglès, redshift) designa el desplaçament de la llum o altra radiació electromagnètica cap a una longitud d'ona major, o cap a l'extrem roig de l'espectre, i sovint se'l designa amb la lletra.
Nou!!: Relativitat general і Desplaçament cap al roig · Veure més »
Dilatació gravitacional del temps
La dilatació Universal del temps va ser descoberta per Albert Einstein l'any 1915, juntament amb la teoria de la relativitat general.
Nou!!: Relativitat general і Dilatació gravitacional del temps · Veure més »
Dinàmica
La dinàmica és una part de la mecànica clàssica que se centra en les forces i les acceleracions que aquestes produeixen sobre els cossos.
Nou!!: Relativitat general і Dinàmica · Veure més »
Eclipsi de Sol
Geometria d'un eclipsi total de Sol (no a escala) eclipsi total del 1999 Vist des de la Terra, un eclipsi solar succeeix quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra, i la Lluna cobreix totalment o parcial el Sol en una posició concreta de la Terra.
Nou!!: Relativitat general і Eclipsi de Sol · Veure més »
Edward Williams Morley
Edward Williams Morley el 1887 Edward Williams Morley (Newark, Nova Jersey, EUA, gener 1838 – West Hartford, Connecticut, febrer 1923) fou un químic estatunidenc conegut per haver realitzat l'experiment de Michelson-Morley amb Albert Abraham Michelson el 1887.
Nou!!: Relativitat general і Edward Williams Morley · Veure més »
Edwin Hubble
va ser un dels més importants astrònoms nord-americans del, famós principalment per haver demostrat l'expansió de l'univers mesurant el desplaçament al roig de galàxies distants.
Nou!!: Relativitat general і Edwin Hubble · Veure més »
Efecte de Coriolis
Figura 1: El sentit de gir en sentit contrari a les agulles del rellotge d'una depressió atmosfèrica s'explica per la força de Coriolis i pel gradient de pressió. L'efecte de Coriolis, acceleració de Coriolis o força de Coriolis és una acceleració aparent, afegida a la real, que un observador atribueix a un cos en moviment amb una velocitat diferent a zero, quan l'observa des d'un sistema de referència S' en rotació respecte a un sistema de referència inercial S. És a dir, sempre apareix quan hi ha una translació de qualsevol cos respecte a una rotació.
Nou!!: Relativitat general і Efecte de Coriolis · Veure més »
Electroestàtica
l'adherència estàtica a la roba. L'electroestàtica és la branca de la física que estudia els fenòmens elèctrics produïts per distribucions de càrregues estàtiques (és a dir, que no canvien al llarg del temps).
Nou!!: Relativitat general і Electroestàtica · Veure més »
Electromagnetisme
L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica alhora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.
Nou!!: Relativitat general і Electromagnetisme · Veure més »
Endomorfisme
Exemple d'un endomorfisme. En matemàtiques, un endomorfisme és un morfisme que té com a codomini el mateix conjunt que el seu domini.
Nou!!: Relativitat general і Endomorfisme · Veure més »
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Nou!!: Relativitat general і Energia · Veure més »
Energia cinètica
L'energia cinètica (de símbol Ec, K o T) és l'energia que conté un cos pel fet d'estar en moviment.
Nou!!: Relativitat general і Energia cinètica · Veure més »
Equació
date.
Nou!!: Relativitat general і Equació · Veure més »
Equació de Poisson
En matemàtiques lequació de Poisson és una equació diferencial en derivades parcials que s'utilitza a bastament en electroestàtica, enginyeria mecànica i física teòrica.
Nou!!: Relativitat general і Equació de Poisson · Veure més »
Equacions de camp d'Einstein
Les equacions de camp d'Einstein, també anomenades simplement equacions d'Einstein o equació d'Einstein, són el conjunt bàsic d'equacions de la relativitat general.
Nou!!: Relativitat general і Equacions de camp d'Einstein · Veure més »
Equacions de Maxwell
Les equacions de Maxwell són un conjunt de quatre equacions que, afegint-hi la força de Lorentz, descriuen completament els fenòmens electromagnètics.
Nou!!: Relativitat general і Equacions de Maxwell · Veure més »
Escalar de Ricci
En geometria de Riemann, l'escalar de curvatura o escalar de Ricci és la forma més simple per descriure la curvatura d'una varietat de Riemann.
Nou!!: Relativitat general і Escalar de Ricci · Veure més »
Escòcia
Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.
Nou!!: Relativitat general і Escòcia · Veure més »
Esfera
En geometria, una esfera és la superfície formada per tots els punts que es troben a una mateixa distància (anomenada radi) d'un punt donat (anomenat centre) de l'espai.
Nou!!: Relativitat general і Esfera · Veure més »
Espai
L'espai físic és l'espai infinit on es troben els objectes i en el qual els esdeveniments que ocorren tenen una posició i direcció relatives.
Nou!!: Relativitat general і Espai · Veure més »
Espai euclidià
Un espai euclidià és un espai vectorial normat de dimensió finita, en què la norma és heretada d'un producte escalar.
Nou!!: Relativitat general і Espai euclidià · Veure més »
Espaitemps
L'espaitemps és un concepte introduït per Hermann Minkowski el 1908, que fusiona el temps i l'espai absoluts de Newton en una nova entitat de quatre dimensions, les tres ordinàries de l'espai amb la quarta del temps.
Nou!!: Relativitat general і Espaitemps · Veure més »
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Nou!!: Relativitat general і Estel · Veure més »
Estrella binària
Hubble de Sírius, un sistema binari, en la qual Sírius B es pot veure clarament (a baix a l'esquerra) Una estrella binària és un sistema de dues estrelles lligades físicament per la força gravitatòria i que, per tant, giren al voltant d'un centre de massa comú; per aquesta raó giren l'una al voltant de l'altra.
Nou!!: Relativitat general і Estrella binària · Veure més »
Euclides
Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».
Nou!!: Relativitat general і Euclides · Veure més »
Expansió de l'Univers
L'expansió de l'Univers representada per l'inflament d'un pastís amb panses L'expansió de l'Univers o expansió mètrica de l'espai és l'increment de la distància mètrica (això vol dir mesurada) entre dos objectes distants de l'univers al llarg del temps.
Nou!!: Relativitat general і Expansió de l'Univers · Veure més »
Experiment de Michelson-Morley
Esquema de l'interferòmetre de Michelson-Morley L'experiment de Michelson-Morley fou un experiment realitzat el 1887 pels físics Albert Abraham Michelson i Edward Williams Morley amb l'objectiu de detectar el moviment relatiu de la Terra a través de l'èter lumínic que se suposava omplia el buit i que era el suport per a la propagació de les ones electromagnètiques.
Nou!!: Relativitat general і Experiment de Michelson-Morley · Veure més »
Física moderna
La física clàssica en general es preocupa de les condicions quotidianes: velocitats molt més baixes que la velocitat de la llum, i mida molt més gran que la dels àtoms. La física moderna es refereix en general amb altes velocitats i distàncies petites. La física moderna és la concepció post-newtoniana de la física.
Nou!!: Relativitat general і Física moderna · Veure més »
Física teòrica
La física intenta comprendre l'univers elaborant un model matemàtic i conceptual de la realitat que s'utilitza per a racionalitzar, explicar i predir els fenòmens de la natura, plantejant una teoria física de la realitat.
Nou!!: Relativitat general і Física teòrica · Veure més »
Fissió nuclear
Representació animada de la fissió nuclear, un neutró impacta amb un nucli i el divideix en dos nuclis més petits, alliberant-se tres neutrons que poden impactar amb d'altres nuclis recomençant el procés. Central nuclear de fissió Una fissió nuclear és una reacció nuclear mitjançant la qual un nucli atòmic pesant es divideix en dos o més nuclis lleugers i potser altres subproductes, generalment neutrons i fotons, sovint en forma de raigs gamma.
Nou!!: Relativitat general і Fissió nuclear · Veure més »
Fluid
L'aigua i l'aire són dos dels fluids més habituals Un fluid és una substància que es pot deformar amb facilitat; a diferència d'un sòlid, quan s'hi aplica un esforç tangencial, i per petit que aquest sigui, sempre apareixerà una deformació en forma de gradient de velocitats.
Nou!!: Relativitat general і Fluid · Veure més »
Forat de cuc
corbes temporals tancades En física, un forat de cuc, també conegut com un pont EPR.
Nou!!: Relativitat general і Forat de cuc · Veure més »
Forat negre
El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.
Nou!!: Relativitat general і Forat negre · Veure més »
Forat negre estel·lar
Forat negre estel·lar Un forat negre estel·lar és un forat negre format pel col·lapse gravitatori d'una estrella massiva (20 o més masses solars, encara que la quantitat de massa que cal per formar-lo no ha estat encara determinada i depèn de molts paràmetres) al final de la seva vida.
Nou!!: Relativitat general і Forat negre estel·lar · Veure més »
Forat negre supermassiu
El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. Concepte artístic d'un forat negre supermassiu amb milions de bilions de cops la massa del Sol Un forat negre supermassiu és un forat negre amb una massa de l'ordre de milions o milers de milions de masses solars.
Nou!!: Relativitat general і Forat negre supermassiu · Veure més »
Força
En física, una força (habitualment simbolitzada com F) és una acció que provoca una pertorbació en la quantitat de moviment d'un cos.
Nou!!: Relativitat general і Força · Veure més »
Força centrífuga
La força centrífuga és una força inercial (forces també anomenades "fictícies" o "pseudoforces") que tendeix a allunyar els objectes del seu centre de rotació quan segueixen un moviment circular.
Nou!!: Relativitat general і Força centrífuga · Veure més »
Forma lineal
Sigui V un objecte matemàtic qualsevol amb estructura lineal sobre un altre objecte K amb estructura aritmètica.
Nou!!: Relativitat general і Forma lineal · Veure més »
Fotó
Sense descripció.
Nou!!: Relativitat general і Fotó · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Relativitat general і França · Veure més »
Freqüència
Modulació de freqüència La freqüència és la mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment per unitat de temps.
Nou!!: Relativitat general і Freqüència · Veure més »
Galàxia activa
Un nucli de galàxia actiu (AGN per les sigles en anglès) és una regió compacta al centre d'una galàxia que té una lluminositat més alta del normal en alguns o tots els espectres electromagnètics (en la longitud d'ona de ràdio, infraroig, òptic, ultraviolat, raigs X i/o raigs gamma).
Nou!!: Relativitat general і Galàxia activa · Veure més »
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.
Nou!!: Relativitat general і Galileo Galilei · Veure més »
Geodèsica
La geodèsica en la geodèsia és la línia més curta que va d'un punt a un altre dins una superfície.
Nou!!: Relativitat general і Geodèsica · Veure més »
Geometria analítica
La geometria analítica és la part de les matemàtiques que fa ús de l'àlgebra per descriure i analitzar figures geomètriques.
Nou!!: Relativitat general і Geometria analítica · Veure més »
Geometria diferencial
En matemàtiques, la geometria diferencial és la utilització de les eines del càlcul diferencial a l'estudi de la geometria.
Nou!!: Relativitat general і Geometria diferencial · Veure més »
Geometria no euclidiana
La geometria no euclidiana es diferencia de la geometria euclidiana perquè, en aquesta mena de geometria, el cinquè postulat d'Euclides no és vàlid.
Nou!!: Relativitat general і Geometria no euclidiana · Veure més »
Georg Friedrich Bernhard Riemann
va ser un matemàtic alemany que va fer profundes contribucions a l'anàlisi, la teoria dels nombres i la geometria diferencial.
Nou!!: Relativitat general і Georg Friedrich Bernhard Riemann · Veure més »
Gottfried Wilhelm Leibniz
Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.
Nou!!: Relativitat general і Gottfried Wilhelm Leibniz · Veure més »
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Nou!!: Relativitat general і Gravetat · Veure més »
Gravitació quàntica
La gravitació quàntica és un camp de física teòrica que busca descriure la gravetat segons els principis de la mecànica quàntica, i on els efectes quàntics no poden ser ignorats, com en la proximitat de forats negres o objectes astrofísics compactes on els efectes de gravetat són forts Dins del marc de la mecànica quàntica i la teoria quàntica de camps es descriuen tres de les quatre forces fonamentals de la física.
Nou!!: Relativitat general і Gravitació quàntica · Veure més »
Hendrik Lorentz
Hendrik Antoon Lorentz (Arnhem, 18 de juliol de 1853 - Haarlem, 4 de febrer de 1928) fou un físic i matemàtic neerlandès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1902.
Nou!!: Relativitat general і Hendrik Lorentz · Veure més »
Henri Poincaré
fou un matemàtic francès destacat pels seus treballs sobre equacions diferencials i les seves aplicacions a la mecànica celeste.
Nou!!: Relativitat general і Henri Poincaré · Veure més »
Hermann Minkowski
Hermann Minkowski (Aleksotas, Imperi Rus, 22 de juny del 1864 - Göttingen, Imperi alemany, 12 de gener del 1909) va ser un matemàtic alemany d'origen jueu que va desenvolupar la teoria geomètrica dels nombres.
Nou!!: Relativitat general і Hermann Minkowski · Veure més »
Hidrostàtica
La hidroestàtica o estàtica de fluids és la branca de la física que estudia el comportament mecànic dels fluids en repòs o equilibri, dins d'un camp de forces.
Nou!!: Relativitat general і Hidrostàtica · Veure més »
Hipòtesi
òrbites excèntriques i epicícliques. Una hipòtesi és una proposició acceptable formulada a través de la recollida d'informació i dades, i encara que no estigui confirmada, serveix per respondre de forma temptativa a un problema amb base científica, del se'n poden deduir un conjunt de proposicions o conseqüències.
Nou!!: Relativitat general і Hipòtesi · Veure més »
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Nou!!: Relativitat general і Isaac Newton · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Relativitat general і Itàlia · Veure més »
James Clerk Maxwell
James Clerk Maxwell FRS FRSE (13 de juny de 1831 – 5 de novembre de 1879) fou un matemàtic i físic teòric escocès.
Nou!!: Relativitat general і James Clerk Maxwell · Veure més »
János Bolyai
János Bolyai (15 de desembre de 1802, Kolozsvár, actual Romania, llavors part de l'Imperi Austrohongarès - 17 o 27 de gener de 1860, Marosvásárhely, actual Hongria) fou un matemàtic hongarès.
Nou!!: Relativitat general і János Bolyai · Veure més »
John Archibald Wheeler
John Archibald Wheeler (Jacksonville, Florida, 9 de juliol de 1911 - 13 d'abril de 2008) fou un físic teòric nord-americà. Es va doctorar a la Universitat Johns Hopkins.
Nou!!: Relativitat general і John Archibald Wheeler · Veure més »
Karl Schwarzschild
va ser un físic alemany.
Nou!!: Relativitat general і Karl Schwarzschild · Veure més »
Laser Interferometer Space Antenna
El Laser Interferometer Space Antenna (LISA) és una proposta de missió espacial dissenyada per detectar i mesurar amb precisió ones gravitatòries de fonts astronòmiques.
Nou!!: Relativitat general і Laser Interferometer Space Antenna · Veure més »
Làser
Làsers Làsers en un espectacle musical. El làser (acrònim anglès de Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation «amplificació de llum per emissió estimulada de radiació») és una font de llum que utilitza un efecte quàntic, l'emissió estimulada, per emetre un raig de llum coherent i normalment d'alta monocromaticitat i direccionalitat.
Nou!!: Relativitat general і Làser · Veure més »
Línia d'univers
La línia d'univers és la trajectòria en l'espaitemps d'un objecte.
Nou!!: Relativitat general і Línia d'univers · Veure més »
Lent gravitatòria
Esquema d'una lent gravitatòria. Efecte de la lent gravitatòria a l'observar el cúmul de galàxies Abell 1689. Imatge del telescopi espacial Hubble. (Amplieu la imatge per observar millor l'efecte). Es parla de lent gravitatòria quan un objecte massiu (galàxia, cúmul de galàxies) produeix una curvatura local de l'espaitemps, la qual cosa produeix un efecte de deflexió dels raigs lluminosos.
Nou!!: Relativitat general і Lent gravitatòria · Veure més »
LIGO
Imatge del LIGO Hanford Observatory, a la Reserva Nuclear de Hanford. El LIGO (Laser Interferometer Gravitational-wave Observatory, «Observatori d'ones gravitatòries per interferometria làser») és un observatori astronòmic format per dos interferòmetres situats als estats de Louisiana i Washington (EUA) que té per objectiu la detecció i estudi de les ones gravitatòries.
Nou!!: Relativitat general і LIGO · Veure més »
Lise Meitner
fou una física austríaca d'origen jueu, nacionalitzada sueca.
Nou!!: Relativitat general і Lise Meitner · Veure més »
Llei de la gravitació universal
sempre seran iguals. ''G'' és la constant de la gravitació. La llei de la gravitació universal de Newton ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m1 i m₂ respectivament, és proporcional al producte de les masses m1 i m₂ i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos.
Nou!!: Relativitat general і Llei de la gravitació universal · Veure més »
Lleis de Newton
Primera i segona lleis en llatí en l'edició original del 1687 de la ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica''Les lleis del moviment de Newton, o simplement les lleis de Newton, són les lleis que Isaac Newton va formular, que descrivien les causes i formes de moviment dels cossos i són la base de la mecànica clàssica.
Nou!!: Relativitat general і Lleis de Newton · Veure més »
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Nou!!: Relativitat general і Llum · Veure més »
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Nou!!: Relativitat general і Lluna · Veure més »
Longitud d'ona
Aquesta imatge mostra la mesura de la longitud d'ona entre dos punts d'equilibri i l'equivalent sobre dues crestes consecutives. La longitud d'ona és la magnitud física que indica la distància entre el principi i el final d'una ona completa (cicle).
Nou!!: Relativitat general і Longitud d'ona · Veure més »
Magnetoestàtica
La magnetoestàtica és la part de la física que estudia els camps magnètics estàtics, que no canvien al llarg del temps, creats per imants o per corrents elèctrics estacionaris.
Nou!!: Relativitat general і Magnetoestàtica · Veure més »
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Nou!!: Relativitat general і Massa · Veure més »
Matèria
La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.
Nou!!: Relativitat general і Matèria · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Relativitat general і Matemàtiques · Veure més »
Mètrica de Schwarzschild
La mètrica de Schwarzschild (o solució de Schwarzschild o buit de Schwarzschild) és una solució exacta de les equacions de camp d'Einstein que descriu l'espaitemps al voltant d'un cos massiu esfèric sense rotació i sense càrrega elèctrica neta, com una estrella, planeta o forat negre sense moviment de rotació.
Nou!!: Relativitat general і Mètrica de Schwarzschild · Veure més »
Mètrica FLRW
La mètrica de Friedmann-Lemaître-Robertson-Walker (o mètrica FLRW) és una mètrica basada en la solució exacta de les equacions de camp de la relativitat general d'Einstein; descriu un Univers homogeni, isòtrop, en expansió (o en contracció) que està connectat per camins, però no necessàriament simplement connectat.
Nou!!: Relativitat general і Mètrica FLRW · Veure més »
Mecànica dels fluids
Túnel de vent La mecànica dels fluids és la part de la física que estudia l'efecte de les forces sobre els fluids i el seu moviment.
Nou!!: Relativitat general і Mecànica dels fluids · Veure més »
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Nou!!: Relativitat general і Mecànica quàntica · Veure més »
Mercuri (planeta)
Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.
Nou!!: Relativitat general і Mercuri (planeta) · Veure més »
Microquàsar
ESA/NASA) Els microquàsars són objectes astronòmics que es consideren rèpliques a petita escala dels quàsars.
Nou!!: Relativitat general і Microquàsar · Veure més »
Moviment
Mà movent-se ràpidament El moviment és un desplaçament en què es canvia de posició (desplaçament) o d'orientació (rotació).
Nou!!: Relativitat general і Moviment · Veure més »
Navalla d'Occam
Guillem d'Occam La navalla d'Occam o navalla d'Ockham és un principi metodològic i filosòfic atribuït al frare franciscà Guillem d'Occam, lògic del, que forma la base del mètode reduccionista segons el qual «en igualtat de condicions, l'explicació més simple sol ser la més probable».
Nou!!: Relativitat general і Navalla d'Occam · Veure més »
Nombre complex
Figura 1: Un nombre complex z.
Nou!!: Relativitat general і Nombre complex · Veure més »
Ona
miniatura Una ona és una pertorbació que es propaga transportant energia i quantitat de moviment, però sense transport de matèria.
Nou!!: Relativitat general і Ona · Veure més »
Ona gravitacional
Representació de l'ona gravitacional generada per dues estrelles de neutrons en òrbita recíproca. En física, les ones gravitacionals són definides com a deformacions de l'espaitemps, creades per l'acceleració d'una massa en aquest, que es propaguen en forma d'ones a la velocitat de la llum.
Nou!!: Relativitat general і Ona gravitacional · Veure més »
Paul Adrien Maurice Dirac
fou un enginyer, matemàtic i professor britanicosuís, guardonat el 1933 amb el Premi Nobel de Física.
Nou!!: Relativitat general і Paul Adrien Maurice Dirac · Veure més »
Principi d'equivalència
El principi d'equivalència és el principi físic fonamental de la relativitat general i de diverses altres teories mètriques de la gravetat.
Nou!!: Relativitat general і Principi d'equivalència · Veure més »
Principi de mínima acció
A la imatge apareixen una càrrega positiva fixa (en vermell) i un electró lliure (en blau). De totes les trajectòries possibles, quin escollirà l'electró? El principi d'acció mínima determina que la trajectòria 1 serà la triada. El principi de mínima acció o principi de Hamilton és un pressupost bàsic de la mecànica clàssica i la mecànica relativista per a descriure l'evolució al llarg del temps de l'estat de moviment d'una partícula com d'un camp físic.
Nou!!: Relativitat general і Principi de mínima acció · Veure més »
Producte escalar
En les matemàtiques, un producte escalar —també conegut com a producte interior o punt— és una operació algebraica entre dos vectors que resulta en un escalar.
Nou!!: Relativitat general і Producte escalar · Veure més »
Proves de la relativitat general
Les proves de la relativitat general serveixen per a establir l'evidència observacional necessària de la teoria de la relativitat.
Nou!!: Relativitat general і Proves de la relativitat general · Veure més »
Quadrivector
Un quadrivector és un vector d'un espai vectorial real de quatre dimensions, anomenat espai de Minkowski, les components del qual es transformen igual que les coordenades espacials i temporals (t, x, y, z) sota rotacions espacials i canvis d'un sistema de referència inercial a un altre.
Nou!!: Relativitat general і Quadrivector · Veure més »
Quantitat de moviment
La quantitat de moviment o moment lineal (p) d'un cos és el producte de la seva massa per la seva velocitat mesurades en un determinat sistema de referència.
Nou!!: Relativitat general і Quantitat de moviment · Veure més »
Radiació
Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.). Va ser descoberta principalment per Marie Curie.
Nou!!: Relativitat general і Radiació · Veure més »
Relativitat especial
Albert Einstein 1921 La Teoria especial de la relativitat (coneguda també com a relativitat especial, relativitat restringida o RE), va ser publicada per Albert Einstein el 1905,Albert Einstein (1905).
Nou!!: Relativitat general і Relativitat especial · Veure més »
Rellotge atòmic
Rellotge atòmic comercial de cesi, utilitzat per donar el temps legal a França els anys 80, i com a referència per al rellotge parlant, exposat a l'observatori de París. S'anomena rellotge atòmic a aquell rellotge que es basa en la freqüència d'una vibració atòmica.
Nou!!: Relativitat general і Rellotge atòmic · Veure més »
Repòs
''Repòs'' de Josep Clarà i Ayats Repòs és una escultura tallada en marbre de 104,2 x 76,7 x 69,6 cm realitzada per Josep Clarà i Ayats a París l'any 1929, la qual es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Nou!!: Relativitat general і Repòs · Veure més »
Satèl·lit artificial
Un satèl·lit artificial (o orbitador) és un objecte fabricat per l'ésser humà i llançat a l'espai que amb una velocitat adient perquè sigui capaç de mantenir-se en una òrbita estable al voltant de la terra o un altre cos celeste sense precipitar-se contra la superfície d'aquest.
Nou!!: Relativitat general і Satèl·lit artificial · Veure més »
Sistema de posicionament global
Satèl·lit NAVSTAR GPS El Sistema de posicionament global, conegut com a GPS (originàriament NAVSTAR Global Positioning System o NAVSTAR GPS), és un sistema de navegació per satèl·lit que permet saber amb molta precisió la mateixa situació geogràfica i l'hora de referència amb gran exactitud en gairebé qualsevol lloc de la Terra o en una Òrbita de la Terra.
Nou!!: Relativitat general і Sistema de posicionament global · Veure més »
Sistema de referència
Eixos de coordenades emprats habitualment en matemàtiques En cinemàtica, un sistema de referència és un conjunt de magnituds per poder mesurar la posició d'un objecte en el temps i en l'espai.
Nou!!: Relativitat general і Sistema de referència · Veure més »
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Nou!!: Relativitat general і Sistema solar · Veure més »
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Nou!!: Relativitat general і Sol · Veure més »
Stephen Hawking
Stephen William Hawking, CBE, FRS, CH, FRSA (Oxford, 8 de gener del 1942 – Cambridge, 14 de març de 2018), fou un físic teòric, astrofísic, cosmòleg i divulgador científic anglès.
Nou!!: Relativitat general і Stephen Hawking · Veure més »
Superfície de Riemann
Superfície de Riemann per a la funció f(z).
Nou!!: Relativitat general і Superfície de Riemann · Veure més »
Temps
Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.
Nou!!: Relativitat general і Temps · Veure més »
Tensor
Un tensor de segon ordre, en tres dimensions. En matemàtiques, un tensor és certa classe d'entitat algebraica de diverses components, que generalitza els conceptes d'escalar, vector i matriu d'una manera que sigui independent de qualsevol sistema de coordenades escollit.
Nou!!: Relativitat general і Tensor · Veure més »
Tensor d'Einstein
En geometria diferencial, el tensor d'Einstein, rep el nom degut a Albert Einstein, i s'utilitza per a expressar la curvatura d'una varietat de Riemann.
Nou!!: Relativitat general і Tensor d'Einstein · Veure més »
Tensor d'energia-moment
curvatura de l'espaitemps ve donada pel '''tensor d'energia-impuls''' El tensor de tensió-energia, també anomenat tensor energia-impuls (o igualment tensor d'energia-moment) és una quantitat tensorial en la teoria de la relativitat que s'usa per a descriure el flux d'energia i el moment lineal d'una distribució contínua de matèria en el context de la teoria de la relativitat, a més de ser molt important en les equacions d'Einstein per al camp gravitacional.
Nou!!: Relativitat general і Tensor d'energia-moment · Veure més »
Tensor de Ricci
En geometria diferencial, el tensor de curvatura de Ricci (anomenat així a partir de Gregorio Ricci-Curbastro) és un tensor—(0,2)—bivalent, obtingut com una traça del tensor de curvatura complet.
Nou!!: Relativitat general і Tensor de Ricci · Veure més »
Tensor mètric
En matemàtiques, dins la geometria riemanniana, el tensor mètric és un tensor de rang 2 que s'utilitza per definir conceptes mètrics com distància, angle i volum en un espai localment euclidià.
Nou!!: Relativitat general і Tensor mètric · Veure més »
Teoria de la relativitat
En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.
Nou!!: Relativitat general і Teoria de la relativitat · Veure més »
Teoria del tot
La teoria del tot (o ToE per les seues sigles en anglès, Theory of Everything) és una teoria hipotètica de la física teòrica que explica i connecta en una de sola tots els fenòmens físics coneguts.
Nou!!: Relativitat general і Teoria del tot · Veure més »
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Nou!!: Relativitat general і Terra · Veure més »
Transformació de Lorentz
La transformació de Lorentz (Hendrik Lorentz, 1853 - 1928) estableix una de les bases matemàtiques de la teoria de la relativitat especial que havia estat introduïda per a resoldre certes inconsistències entre l'electromagnetisme i la mecànica clàssica.
Nou!!: Relativitat general і Transformació de Lorentz · Veure més »
Triangulació
Triangulació. Liu Hui (c. 263): Com es mesura l'altura d'una illa del mar? Il·lustració d'una edició de 1726 En trigonometria i en geometria, la triangulació és el procés de determinar la posició d'un punt mesurant els angles fins a aquest punt a partir de punts coneguts a l'extrem d'una línia de llargària coneguda, en comptes de mesurar la distància al punt directament.
Nou!!: Relativitat general і Triangulació · Veure més »
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Nou!!: Relativitat general і Univers · Veure més »
Universitat Harvard
La Universitat Harvard (en anglès: Harvard University) és una universitat privada situada a Cambridge, Massachusetts, als Estats Units d'Amèrica, prop de la ciutat de Boston.
Nou!!: Relativitat general і Universitat Harvard · Veure més »
Varietat (matemàtiques)
Realització d'una '''banda de Möbius''', a partir d'una tira de paper. La banda té només una cara. En una esfera, la suma dels angles d'un triangle no és igual a 180° (vegeu trigonometria esfèrica). Una esfera no és un espai euclidià, però localment les lleis de la geometria euclidiana són bones aproximacions. En un triangle petit en l'esfera de la terra, la suma dels angles és molt similar a 180°. Una esfera es pot representar per una col·lecció de mapes bidimensionals; per això una esfera és una varietat. En matemàtiques, més específicament en topologia, una varietat és un espai topològic en el qual tots els punts tenen un veïnat que «s'assembla» (és a dir, és homeomorf) a l'espai euclidià.
Nou!!: Relativitat general і Varietat (matemàtiques) · Veure més »
Varietat diferenciable
Una varietat diferenciable és un espai topològic separat V en el qual hi ha definida una família de funcions reals F.
Nou!!: Relativitat general і Varietat diferenciable · Veure més »
Velocitat de la llum
La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.
Nou!!: Relativitat general і Velocitat de la llum · Veure més »
VIRGO
---- El Virgo és un observatori astronòmic d'eventuals ones gravitatòries patrocinat per Itàlia, i per França, del tipus Michelson, construït a prop de Pisa, Itàlia.
Nou!!: Relativitat general і VIRGO · Veure més »
Viscositat
La viscositat d'un fluid representa la resistència que presenta aquest a fluir.
Nou!!: Relativitat general і Viscositat · Veure més »
1881
;Països Catalans.
Nou!!: Relativitat general і 1881 · Veure més »
1887
;Països Catalans.
Nou!!: Relativitat general і 1887 · Veure més »
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Nou!!: Relativitat general і 1905 · Veure més »
1907
;Països Catalans.
Nou!!: Relativitat general і 1907 · Veure més »
1915
;Països Catalans.
Nou!!: Relativitat general і 1915 · Veure més »
1916
;Països Catalans.
Nou!!: Relativitat general і 1916 · Veure més »
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Nou!!: Relativitat general і 1919 · Veure més »
1938
;Països Catalans.
Nou!!: Relativitat general і 1938 · Veure més »
1959
1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.
Nou!!: Relativitat general і 1959 · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Relativitat general і 2004 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Curvatura de l'espai-temps, Relativitat General, Teoria General de la Relativitat, Teoria de la Relativitat general, Teoria de la relativitat general, Teoria de relativitat general, Teoria general de la relativitat, Teoria relativista de la gravitació.
