Taula de continguts
162 les relacions: Acetaldehid, Acetilè, Acetonitril, Achille Pierre Dionis du Séjour, Agència Espacial Europea, Aigua, Alexis Claude Clairaut, Alfa del Centaure, Amoníac, Any, Aristòtil, Asteroide, Astrogeologia, Astrologia, Índia, Èter dimetílic, Àcid cianhídric, Àcid fòrmic, Àcid isociànic, Àcid sulfhídric, Batalla de Hastings, Bura, C/2020 F3 (NEOWISE), Cabellera (astronomia), Cable News Network, Carlemany, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Centaure (astronomia), Cetè, Cinturó d'asteroides, Cinturó de Kuiper, Claudi, Cometa 144P/Kushida, Cometa Biela, Cometa Coggia, Cometa de Halley, Cometa Encke, Cometa Hale-Bopp, Cometa Humason, Cometa Hyakutake, Cometa Ikeya-Seki, Cometa Kohoutek, Cometa Mrkos, Cometa perdut, Cometa periòdic, Cometa Shoemaker-Levy 9, Cometa Tempel 1, Cometa Tempel-Tuttle, Condensació, Cua (cometa), ... Ampliar l'índex (112 més) »
- Cometes
- Objectes astronòmics
Acetaldehid
L'etanal o acetaldehid és un compost orgànic de fórmula CH₃CHO.
Veure Cometa і Acetaldehid
Acetilè
L'acetilè (o acetilé) o etí és l'alquí més senzill.
Veure Cometa і Acetilè
Acetonitril
Espectre infraroig de l'acetonitil mesurat en clorur de bis-(acetonitril)-molibdè(IV) L'acetonitril és un compost químic incolor, líquid a temperatura ambient.
Veure Cometa і Acetonitril
Achille Pierre Dionis du Séjour
fou un matemàtic, astrònom i polític francès del.
Veure Cometa і Achille Pierre Dionis du Séjour
Agència Espacial Europea
L'Agència Espacial Europea (European Space Agency, ESA, Agence spatiale européenne, ASE; Europäische Weltraumorganisation) és una organització intergovernamental de 22 estats participants dedicada a l'exploració de l'espai.
Veure Cometa і Agència Espacial Europea
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Veure Cometa і Aigua
Alexis Claude Clairaut
Alexis Claude Clairaut (també conegut com a Clairault) (París, 3, 7 o 13 de maig de 1713 - 17 de maig de 1765) fou un matemàtic francès.
Veure Cometa і Alexis Claude Clairaut
Alfa del Centaure
Alfa del Centaure (α Centauri) és l'estel més brillant de la constel·lació del Centaure i el tercer estel més brillant del cel nocturn.
Veure Cometa і Alfa del Centaure
Amoníac
Lamoníac, de noms sistemàtics trihidrur de nitrogen o azà, és un compost químic molecular, la molècula del qual consta d'un àtom de nitrogen enllaçat mitjançant enllaços simples covalents a tres àtoms d'hidrogen d'acord amb la fórmula NH3.
Veure Cometa і Amoníac
Any
Un any és el període que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol.
Veure Cometa і Any
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Veure Cometa і Aristòtil
Asteroide
Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.
Veure Cometa і Asteroide
Astrogeologia
Harrison H Schmitt recollint mostres lunars durant la missió Apollo 17 a principis de desembre de 1972 Lastrogeologia, també anomenada geologia planetària o exogeologia, és una disciplina de les ciències planetàries que tracta de la geologia dels cossos celestials, com ara els planetes i les seves llunes, asteroides, cometes i meteorits.
Veure Cometa і Astrogeologia
Astrologia
L'home i l'astrologia Rellotge astrològic de Venècia Lastrologia (del grec: αστρολογία.
Veure Cometa і Astrologia
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Veure Cometa і Índia
Èter dimetílic
Lèter dimetílic o metoximetà té gust de maduixa.És l'èter més simple.
Veure Cometa і Èter dimetílic
Àcid cianhídric
L'àcid cianhídric o cianur d'hidrogen, és un àcid de fórmula HCN.
Veure Cometa і Àcid cianhídric
Àcid fòrmic
Làcid fòrmic o àcid metanoic (nom sistemàtic de la IUPAC) és l'àcid carboxílic de menor massa molecular, de fórmula molecular HCOOH.
Veure Cometa і Àcid fòrmic
Àcid isociànic
L'àcid isociànic és un compost inorgànic amb la fórmula H-N.
Veure Cometa і Àcid isociànic
Àcid sulfhídric
Estructura química de l'àcid sulfhídric Làcid sulfhídric o sulfur d'hidrogen és un compost químic de fórmula química H₂S.
Veure Cometa і Àcid sulfhídric
Batalla de Hastings
La batalla de HastingsAnglès antic: Gefeoht æt Hæstingum; normand, Batâle dé Hastings.
Veure Cometa і Batalla de Hastings
Bura
antiga Acaia Bura (Βοῦρα; gentilici Βουραῖος, català bureu) era una de les dotze ciutats del Peloponnès que van formar la Lliga Aquea.
Veure Cometa і Bura
C/2020 F3 (NEOWISE)
C/2020 F3 (NEOWISE), o Cometa NEOWISE, és un cometa de llarg període amb una òrbita quasi parabòlica descobert el 27 de març de 2020 per astrònoms durant la missió NEOWISE del telescopi espacial Wide-field Infrared Survey Explorer (WISE).
Veure Cometa і C/2020 F3 (NEOWISE)
Cabellera (astronomia)
cometa Ikeya-Zhang mostrant una cabellera lluent i condensada (març del 2002). La cabellera, cua o coma és el núvol de pols i gas que embolica el nucli d'un cometa.
Veure Cometa і Cabellera (astronomia)
Cable News Network
La Cable News Network ("Xarxa de Notícies per Cable"), més coneguda com a CNN, és una popular emissora de televisió estatunidenca, propietat del grup Warner Bros. Discovery i que popularitzà el model d'informació contínua durant les vint-i-quatre hores del dia.
Veure Cometa і Cable News Network
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Veure Cometa і Carlemany
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Veure Cometa і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Centaure (astronomia)
Els centaures són una classe de planetes menors que giren al voltant del Sol en òrbites situades entre la de Júpiter i la de Neptú.
Veure Cometa і Centaure (astronomia)
Cetè
Un cetè és un compost orgànic que presenta en la seva molècula el grup funcional >C.
Veure Cometa і Cetè
Cinturó d'asteroides
Masses relatives dels dotze asteroides més grossos que es coneixen en comparació amb la massa total dels altres asteroides que formen el cinturó d'asteroides. El cinturó d'asteroides és la regió del sistema solar que es troba aproximadament entre les òrbites dels planetes Mart i Júpiter.
Veure Cometa і Cinturó d'asteroides
Cinturó de Kuiper
El cinturó de Kuiper és una àrea del sistema solar que s'estén des de l'òrbita de Neptú (a 30 ua) fins a 50 ua del Sol.
Veure Cometa і Cinturó de Kuiper
Claudi
nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.
Veure Cometa і Claudi
Cometa 144P/Kushida
El Cometa 144P/Kushida és un cometa periòdic descobert el gener de 1994 per Yoshio Kush a l'observatori Yatsugatake de Base Sud al Japó.
Veure Cometa і Cometa 144P/Kushida
Cometa Biela
El cometa Biela (designació oficial: 3D / Biela; (la D denota «desaparegut»)) va ser un cometa periòdic familiar de Júpiter registrat per primera vegada el 1772 per Montaigne i Messier, i finalment identificat com a periòdic el 1826 per Wilhelm von Biela.
Veure Cometa і Cometa Biela
Cometa Coggia
El cometa Cometa Coggia o C/1874 H1 fou un cometa rasant solar no periòdic que s'observà a ull nu l'any 1874.
Veure Cometa і Cometa Coggia
Cometa de Halley
El cometa de Halley (1P/Halley) és un cometa periòdic, gran i brillant, que orbita al voltant del Sol cada 76 anys de mitjana, encara que el seu període orbital pot oscil·lar entre 74 i 79 anys.
Veure Cometa і Cometa de Halley
Cometa Encke
El cometa Encke (2P/Encke) és el cometa periòdic de menor període de tots els coneguts fins al moment.
Veure Cometa і Cometa Encke
Cometa Hale-Bopp
El Cometa Hale-Bopp (el nom oficial del qual és C/1995,O1) va ser probablement un dels cometes més àmpliament observat en l'últim segle i un dels més brillants que s'han vist en dècades.
Veure Cometa і Cometa Hale-Bopp
Cometa Humason
El Cometa Humason, nom oficial C/1961 R1 (a.k.a. 1962 VIII i 1961i), és un cometa no periòdic, descobert per Milton L. Humason el primer de setembre de 1961.
Veure Cometa і Cometa Humason
Cometa Hyakutake
El cometa Hyakutake, formalment C/1996 B2 va ser descobert el gener de 1996, i va passar a prop de la Terra el març del mateix any.
Veure Cometa і Cometa Hyakutake
Cometa Ikeya-Seki
El cometa Ikeya Seki (C/1965 S1) va ser descobert independentment pels astrònoms aficionats Kaoru Ikeya i Tsutomu Seki, amb uns 15 minuts de diferència d'un a un altre, el 18 de setembre de 1965, a les 19h12m, a l'oest de l'estrella "Alphard" (α Hydrae) amb una magnitud estimada de 8, presentant-se difús amb condensació.
Veure Cometa і Cometa Ikeya-Seki
Cometa Kohoutek
Cometa Kohoutek, vist en 1974. El cometa Kohoutek, o pel seu nom original C/1973 I1, 1973 XII, i 1973f, és un cometa de període llarg descobert per l'astrònom txec Luboš Kohoutek el 7 de març de 1973, sent visible durant gran part d'aquest any.
Veure Cometa і Cometa Kohoutek
Cometa Mrkos
Un Cometa Mrkos és un nom genèric que designa diferents cometes descoberts per Antonín Mrkos.
Veure Cometa і Cometa Mrkos
Cometa perdut
El cometa Biela va ser vist en dos trossos el 1846, i no ha estat observat des de 1852 Un cometa perdut és una cometa descobert prèviament que ja no pot ser observat, en general perquè no hi ha prou dades per calcular amb exactitud l'òrbita del cometa i predir la seva ubicació.
Veure Cometa і Cometa perdut
Cometa periòdic
Els cometes periòdics són cometes que tenen uns períodes orbitals de menys de 200 anys (també coneguts com a cometes de període curt) o que s'ha observat el seu pas pel periheli més d'una vegada, com per exemple el Cometa de Halley.
Veure Cometa і Cometa periòdic
Cometa Shoemaker-Levy 9
El cometa Shoemaker-Levy 9 (formalment anomenat D/1993 F2) va ser el novè cometa descobert pels astrònoms Carolyn i Eugene Shoemaker i David Levy.
Veure Cometa і Cometa Shoemaker-Levy 9
Cometa Tempel 1
Detall d'un cràter a la superfície del cometa, fotografiat per la sonda d'impacte disparada des de la ''Deep Impact'' uns segons abans de l'impacte.El 9P/Tempel o Tempel 1 és un cometa periòdic, descobert el 3 d'abril de 1867 per Ernst Wilhelm Leberecht Tempel, un astrònom que treballava a Marsella.
Veure Cometa і Cometa Tempel 1
Cometa Tempel-Tuttle
55P/Tempel-Tuttle, comunament conegut com el cometa Tempel-Tuttle, va ser descobert per Ernst Tempel de manera independent el 19 de desembre de l'any 1865, novament vist per Horace Parnell Tuttle el gener de 1866.
Veure Cometa і Cometa Tempel-Tuttle
Condensació
Condensació de la humitat ambiental a la superfície de la garrafa per la diferència de temperatura entre l'interior i l'exterior. Condensació formada sobre l'ala d'un avió en una zona de baixa pressió La condensació és el canvi físic que fa una substància en passar de gas o vapor a líquid a una temperatura inferior a la d'ebullició.
Veure Cometa і Condensació
Cua (cometa)
En astronomia, la cua d'un cometa és la porció de gas i pols que es desprèn del nucli formant el que s'assembla a una gran cua.
Veure Cometa і Cua (cometa)
Deep Impact
Il·lustració de la sonda espacial ''Deep Impact'' després de la separació del projectil Deep Impact (en català Impacte Profund) és una sonda espacial de tipus Discovery de la NASA ideada per estudiar la composició interior d'un cometa.
Veure Cometa і Deep Impact
Deep Space 1
Deep Space 1 (DS1) va ser una sonda espacial de la NASA que va servir com a demostració tecnològica sobrevolant un asteroide i un cometa.
Veure Cometa і Deep Space 1
Dia
asteca, de la Pedra del Sol. Un dia o jorn és el període que tarda el planeta Terra a girar 360° sobre el seu eix.
Veure Cometa і Dia
Diòxid de carboni
El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.
Veure Cometa і Diòxid de carboni
Diòxid de sofre
El diòxid de sofre és un compost binari de sofre i oxigen, un òxid de fórmula SO2.
Veure Cometa і Diòxid de sofre
Disc dispers
El disc dispers és una regió del sistema solar que s'estén des del cinturó de Kuiper (a 30 ua del Sol) fins a una distància desconeguda que podria ser d'uns quants centenars de UA i també a altes inclinacions per sobre i per sota de l'eclíptica.
Veure Cometa і Disc dispers
Eclipsi de Sol
Geometria d'un eclipsi total de Sol (no a escala) eclipsi total del 1999 Vist des de la Terra, un eclipsi solar succeeix quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra, i la Lluna cobreix totalment o parcial el Sol en una posició concreta de la Terra.
Veure Cometa і Eclipsi de Sol
Edmond Halley
Placa dedicada a Edmond Halley a l'abadia de Westminster Edmund Halley o Edmond Halley (Haggerston, 29 d'octubre de 1656 segons el calendari julià/8 de novembre de 1656 segons el calendari gregorià - Greenwich, 14 de gener de 1742), astrònom, geofísic, matemàtic, meteoròleg i físic anglès.
Veure Cometa і Edmond Halley
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Veure Cometa і Estel
Estreles fixes
Els estels fixos en la representació del sistema solar de Tycho Brahe Els estels fixos (del llatí stellae fixae) són objectes celestes que no semblen moure's pel que fa als altres estels del cel nocturn.
Veure Cometa і Estreles fixes
Etanol
L'alcohol etílic, etanol o esperit de vi és un alcohol, de fórmula CH₃CH₂OH, que s'ha utilitzat habitualment en moltes cultures.
Veure Cometa і Etanol
Età
Letà és un compost químic del grup dels hidrocarburs, la qual molècula està constituïda per dos àtoms de carboni enllaçats entre ells i sis àtoms d'hidrogen enllaçats als carbonis, la qual fórmula molecular és C2H6.
Veure Cometa і Età
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Cometa і Europa
Everest
LEverest, dins la serralada de l'Himàlaia, és el cim més alt del món, amb 8.848,86 m.
Veure Cometa і Everest
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Veure Cometa і Ferro
Figura (heràldica)
Una figura, en la ciència heràldica, és qualsevol de les càrregues o objectes que apareixen dins l'escut d'armes.
Veure Cometa і Figura (heràldica)
Flavi Josep
Josep, Josefus o Josep ben Maties (c. 37 - Roma, c. 100) (‘Josep, fill de Maties’), després conegut com a Tit Flavi Josep o, simplement, Flavi Josep, va ser un historiador jueu que deixà constància, en llengua grega, de les relacions entre l'Imperi Romà i el poble i la cultura jueves durant el segle I dC, i que redactà obres apologètiques sobre el judaisme primigeni.
Veure Cometa і Flavi Josep
Formaldehid
El formaldehid o metanal és un compost orgànic del grup dels aldehids (el més simple de tots ells) de fórmula H2CO.
Veure Cometa і Formaldehid
Formamida
La formamida, també coneguda com a metanamida, és un compost químic, una amida derivada de l'àcid fòrmic.
Veure Cometa і Formamida
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Cometa і França
Fred Lawrence Whipple
Fred Lawrence Whipple (Red Oak, Iowa, 5 de novembre 1906 - Cambridge, Massachusetts, 30 d'agost 2004) va ser un astrofísic estatunidenc, que va treballar a l'Observatori de la Universitat de Hardvard durant més de 70 anys.
Veure Cometa і Fred Lawrence Whipple
Freqüència (estadística)
Per a l'ús d'aquest terme en Física, vegeu Freqüència.
Veure Cometa і Freqüència (estadística)
Friedrich Bessel
Friedrich Wilhelm Bessel (Minden, Prússia, 22 de juliol de 1784 - Konigsberg, 17 de març de 1846), fou un matemàtic i astrònom alemany, sistematitzador de les funcions de Bessel (les quals, malgrat el seu nom, van ser descobertes per Daniel Bernoulli).
Veure Cometa і Friedrich Bessel
Gas
Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.
Veure Cometa і Gas
Glaç
Glaçons dins d'un got de vidre. El glaç, o gel, és l'estat sòlid de l'aigua (H₂O), el qual es forma quan aquest es troba en una temperatura inferior a 0 °C (273,15 K), que és el seu punt de congelació.
Veure Cometa і Glaç
Gran cometa de 1811
El Gran cometa de 1811 (el nom oficial del qual és C/1811 F1) va ser un cometa visible a simple vista per a prop de 260 dies.
Veure Cometa і Gran cometa de 1811
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Veure Cometa і Gravetat
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Cometa і Grec antic
Hèrmies Sozomen
Salamini Hermies Sozòmenos o Salamanes Hermies Sozomen (en llatí Salaminius Hermeias Sozomenus o Salamanes Hermeias Sozemenus, en grec) (vers 400-450) fou un historiador de l'església.
Veure Cometa і Hèrmies Sozomen
Heràldica
XIV. L'heràldica o ciència del blasó és la ciència i art auxiliar de la història que estudia l'ús sistemàtic d'emblemes hereditaris plasmats sobre un escut d'armes,Riquer 1983, Vol.
Veure Cometa і Heràldica
Ho
* Ho és el símbol de l'holmi.
Veure Cometa і Ho
Hydrangea
Hydrangea és un gènere de plantes amb flor de la família Hydrangeaceae.
Veure Cometa і Hydrangea
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Veure Cometa і Isaac Newton
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Veure Cometa і Júpiter (planeta)
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món.
Veure Cometa і Jerusalem
Jet Propulsion Laboratory
Pasadena, Califòrnia. El Jet Propulsion Laboratory (o Laboratori de Propulsió a Raig, JPL per els seves sigles en anglès), ubicat a La Cañada Flintridge, a prop de Los Angeles, Califòrnia, EUA, construeix i opera sondes espacials no tripulades per a la National Aeronautics and Space Administration.
Veure Cometa і Jet Propulsion Laboratory
Johann Encke
Johann Encke (Hamburg, 23 de setembre de 1791 - Spandau, 26 d'agost de 1865), va ser un dels astrònoms alemanys més importants del, el nom del qual està unit, sobretot, al cometa amb més curt període que es coneix.
Veure Cometa і Johann Encke
Johannes Kepler
Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.
Veure Cometa і Johannes Kepler
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Veure Cometa і Juli Cèsar
Lacedemoni
Lacedemoni (en llatí Lacedaemonius, en grec antic) fill de Cimó, fou un militar atenenc.
Veure Cometa і Lacedemoni
Leònids
Els Leònids (anomenats també Lleònids) són una pluja d'estels que es produïx cada any entre el 15 i el 21 de novembre, aconseguint un màxim el 18 de novembre.
Veure Cometa і Leònids
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Cometa і Llatí
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Veure Cometa і Lluna
Magnesi
El magnesi és l'element químic de símbol Mg i nombre atòmic 12.
Veure Cometa і Magnesi
Medi interestel·lar
El medi interestel·lar (MIE) és el gas i la pols còsmica que omplen l'espai interestel·lar.
Veure Cometa і Medi interestel·lar
Metanoat de metil
El metanoat de metil, en anglès: Methyl formate o methyl methanoate, és un ester metil de l'àcid fòrmic.
Veure Cometa і Metanoat de metil
Metanol
El metanol, també conegut com a alcohol metílic, alcohol de cremar o alcohol de fusta, és un compost químic amb la fórmula química CH₃OH.
Veure Cometa і Metanol
Metà
El metà és un hidrocarbur saturat, el més senzill de la sèrie dels alcans.
Veure Cometa і Metà
Meteor (astronomia)
Pluja de Perseids Un meteor (del llatí meteōrus, i aquest del grec μετέωρος, 'elevat en l'aire') és un fenomen lluminós pel qual les partícules de matèria (meteoroides) que entren a l'alta atmosfera són frenades, encalentides, i evaporades parcialment o total, i constitueixen un canal de plasma.
Veure Cometa і Meteor (astronomia)
Meteorit
meteorit Willamette, descobert a l'estat nord-americà d'Oregon Un meteorit o aeròlitLa paraula aeròlit pot ser sinònim de meteorit o bé designar un meteorit de caràcter petri.
Veure Cometa і Meteorit
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Veure Cometa і Molècula
Monòxid de carboni
El monòxid de carboni (CO), també anomenat òxid carbonós, és un gas incolor, inodor i insípid que és una mica més lleuger que l'aire.
Veure Cometa і Monòxid de carboni
Monòxid de sofre
El monòxid de sofre és un compost de sofre i oxigen, un òxid de fórmula SO.
Veure Cometa і Monòxid de sofre
NASA
La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.
Veure Cometa і NASA
Núvol d'Oort
Visió artística del '''núvol d'Oort'''. La regió central més densa seria el núvol d'Oort intern. En la imatge ampliada, el cinturó de Kuiper, les òrbites dels planetes i el Sol. El núvol d'Oort (pronunciat i que porta el nom de l'astrònom neerlandès Jan Oort), també anomenat núvol d'Öpik-Oort, és un hipotètic conjunt en forma esfèrica d'objectes sòlids congelats al límit més exterior del sistema solar.
Veure Cometa і Núvol d'Oort
Nebulosa solar
Un disc planetari en formació a la nebulosa d'Orió La nebulosa solar és un núvol gasós del qual es formen els sistemes planetaris.
Veure Cometa і Nebulosa solar
Neptú (planeta)
Neptú és el vuitè i últim planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Veure Cometa і Neptú (planeta)
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Veure Cometa і Neró
New Scientist
New Scientist (Científic Nou, en català) és una publicació setmanal internacional i una pàgina web que cobreix els recents desenvolupaments científics en ciència i tecnologia per a una audiència general de parlants en anglès.
Veure Cometa і New Scientist
Nicole-Reine Lepaute
Nicole-Reine Lepaute –cognom de soltera: Etable de la Brière– (palau de Luxemburg, 5 de gener de 1723 – Saint-Cloud, 6 de desembre de 1788), fou una matemàtica i astrònoma francesa del, coneguda pels seus càlculs astronòmics.
Veure Cometa і Nicole-Reine Lepaute
Objecte astronòmic
Un objecte astronòmic és una entitat física significativa, una associació o estructura que la ciència ha confirmat que existeix en l'univers.
Veure Cometa і Objecte astronòmic
Paracels
Theophrastus Philippus Aureolus Bombastus von Hohenheim,No està clar que es tracti del seu veritable nom; se’l coneix així tan sols a partir de la seva mort conegut com a Paracels (Einsiedeln, Suïssa, 11 de novembre o 17 de desembre del 1493 – Salzburg, 24 de setembre del 1541), fou un metge, alquimista i astròleg suís.
Veure Cometa і Paracels
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Cometa і París
Període orbital
El període orbital,conegut també com a període revolució, és el temps que triga un planeta o un satèl·lit (o un altre objecte celeste) a completar la seva òrbita al voltant d'un altre objecte.
Veure Cometa і Període orbital
Periheli
Al present esquema el '''perigeu''' és designat per la lletra '''F ''' El periheli (del grec peri.
Veure Cometa і Periheli
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Veure Cometa і Planeta
Pluja de meteors
Els Leònids vistos des de l'espai. Una pluja de meteors, eixam de meteors, estel fugaç o pluja d'estels és un fenomen astronòmic que consisteix en l'observació d'un gran nombre de meteors.
Veure Cometa і Pluja de meteors
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Veure Cometa і Plutarc de Queronea
Plutó (planeta nan)
Plutó (designació de planeta menor: (134340) Plutó) és el planeta nan més gros del sistema solar (2.370 km de diàmetre, 44 km més que 136199 Eris) i, després d'Eris, el segon més massiu del sistema solar, cosa que en fa el novè objecte més gros i el desè més massiu que gira directament al voltant del Sol.
Veure Cometa і Plutó (planeta nan)
Profecia
Una profecia és una predicció d'un esdeveniment futur, pronunciada per un profeta clarivident considerat com mediador d'un déu.
Veure Cometa і Profecia
Projectil
Projectil per canó de 90 mm M33C Un projectil és un cos que s'expulsa, generalment amb una arma i que continua el seu moviment per la mateixa inèrcia per tal de colpir un objectiu.
Veure Cometa і Projectil
Satèl·lit natural
Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la Un satèl·lit natural és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta.
Veure Cometa і Satèl·lit natural
Saturn (planeta)
Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.
Veure Cometa і Saturn (planeta)
Scientific American
'''''Scientific American''''' Edició de 1845. Scientific American és una revista de divulgació científica estatunidenca, fundada per Rufus Porter.
Veure Cometa і Scientific American
Segle XVI
El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.
Veure Cometa і Segle XVI
Segle XVII
El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que supon un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avanços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.
Veure Cometa і Segle XVII
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Veure Cometa і Sistema solar
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Cometa і Sol
Sonda espacial
Representació artística de la ''Mars Express'' sobrevolant els volcans de Tharsis, a Mart. Una sonda espacial és un dispositiu, una nau espacial robòtica, que s'envia a l'espai amb la finalitat d'estudiar planetes o satèl·lits del nostre Sistema Solar, recollir informació sobre un cometa o asteroide, o de l'espai interestel·lar.
Veure Cometa і Sonda espacial
Tapís de Bayeux
llengua.
Veure Cometa і Tapís de Bayeux
Telescopi
Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.
Veure Cometa і Telescopi
Telescopi espacial Hubble
El telescopi espacial Hubble (HST, per les seues sigles angleses de Hubble Space Telescope) és un telescopi robòtic localitzat a les vores exteriors de l'atmosfera, en òrbita circular al voltant de la Terra a 593 quilòmetres sobre el nivell del mar, amb un període orbital d'entre 96 i 97 minuts.
Veure Cometa і Telescopi espacial Hubble
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Cometa і Terra
Trànsit de Venus
Trànsit de Venus del 2004 Un Trànsit de Venus és el pas de Venus per davant del Sol, vist des de la Terra.
Veure Cometa і Trànsit de Venus
Tycho Brahe
Tycho Brahe (Knutstorp, Dinamarca, 14 de desembre de 1546 - Praga, 24 d'octubre de 1601) va ser un astrònom danès.
Veure Cometa і Tycho Brahe
Vent solar
plasma del vent solar arribant a l'heliopausa El vent solar és un flux de partícules carregades (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de l'atmosfera exterior del Sol, la corona solar.
Veure Cometa і Vent solar
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Veure Cometa і Vespasià
Vicenç Mut i Armengol
Vicenç Mut i Armengol (Palma, 1614 - 1687), va ser astrònom, historiador, enginyer i militar.
Veure Cometa і Vicenç Mut i Armengol
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Veure Cometa і Xina
12 d'agost
El 12 d'agost és el dos-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Cometa і 12 d'agost
12 de març
El 12 de març és el setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Cometa і 12 de març
13 de juny
El 13 de juny és el cent seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Cometa і 13 de juny
1682
Pere I de Rússia.
Veure Cometa і 1682
1758
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Veure Cometa і 1758
1759
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Veure Cometa і 1759
1761
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Llinda Can Bellestoles, Santa Pau.
Veure Cometa і 1761
1786
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Cometa і 1786
1821
;Països Catalans.
Veure Cometa і 1821
1857
;Països Catalans.
Veure Cometa і 1857
1872
;Països Catalans.
Veure Cometa і 1872
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Veure Cometa і 1910
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Veure Cometa і 1986
1993
1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.
Veure Cometa і 1993
1997
1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Cometa і 1997
19P/Borrelly
El cometa 19P/Borrelly és un cometa periòdic, que fou estudiat de prop per la sonda Deep Space 1 el 2001.
Veure Cometa і 19P/Borrelly
343 aC
El 343 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Veure Cometa і 343 aC
372 aC
El 372 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Veure Cometa і 372 aC
400
El 400 (CD) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Veure Cometa і 400
67P/Txuriúmov-Herassimenko
67P/Txuriúmov-Herassimenko és un dels cometes més grossos que orbita al voltant del Sol amb un període orbital aproximat de 6,6 anys, passa entre la Terra i Júpiter a una velocitat de 100.000 km/h, es calcula que té més de 4.500 milions d'anys (data que se suposa la creació del sistema solar).
Veure Cometa і 67P/Txuriúmov-Herassimenko
73P/Schwassmann-Wachmann
El 73P/Schwassmann-Wachmann o Schwassmann-Wachmann 3 és un cometa periòdic del sistema solar que està en procés de desintegrar-se.
Veure Cometa і 73P/Schwassmann-Wachmann
814
El 814 (DCCCXIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Cometa і 814
840
El 840 (DCCCXL) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Cometa і 840
Vegeu també
Cometes
- Cabellera (astronomia)
- Cometa
- Cometa extint
- Cometa perdut
- Cua (cometa)
- Designació provisional
- Exocometa
- Núvol d'Oort
- Núvol de Hills
- Pols cometària
Objectes astronòmics
- Cometa
- Objecte astronòmic
També conegut com Cometa (espai), Cometes de període llarg.