Taula de continguts
18 les relacions: Activitat òptica, Astronomia amateur, Branca asimptòtica de les gegants, Carboni, Estrella variable, Evolució estel·lar, Fusió nuclear, Gegant roig, Lluminositat, Massa solar, Màser astrofísic, Mira (estrella), Nana blanca, Nebulosa planetària, Període orbital, Pols (partícules), Sol, Supercomputador.
- Variables Mira
Activitat òptica
Esquema de la rotació que sofreix la llum polaritzada després de travessar una dissolució amb un solut òpticament actiu. En aquest cas seria una rotació negativa, en sentit contrari a les busques d'un rellotge. Lactivitat òptica és la capacitat que presenten certes substàncies de fer girar el pla de vibració de la llum polaritzada plana que les travessa.
Veure Variable Mira і Activitat òptica
Astronomia amateur
Astrònoms afeccionats observant la pluja de Perseids al riu Delaware, Nova Jersey, EUA l'agost del 2006. L'astronomia afeccionada és la realitzada per astrònoms no professionals.
Veure Variable Mira і Astronomia amateur
Branca asimptòtica de les gegants
Evolució d'estrelles de diferents masses representades en el diagrama de Hertzsprung-Russell. La fase de la branca asimptòtica de les gegants apareix marcada com a BAG per al cas d'una estrella de 2 masses solars. La branca asimptòtica de les gegants (BAG, en anglès ''asymptotic giant branch'') és un període de l'evolució estel·lar que experimenten totes les estrelles de massa intermèdia (entre 0,5 i 9-10 masses solars) al final de les seves vides.
Veure Variable Mira і Branca asimptòtica de les gegants
Carboni
El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.
Veure Variable Mira і Carboni
Estrella variable
Una estrella variable és una estrella la lluminositat de la qual varia considerablement al llarg del temps.
Veure Variable Mira і Estrella variable
Evolució estel·lar
En astronomia, es denomina evolució estel·lar la seqüència de canvis que una estrella experimenta al llarg de la seva existència.
Veure Variable Mira і Evolució estel·lar
Fusió nuclear
Diagrama de fusió del deuteri i el triti per formar Heli 4. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l'exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules (en l'exemple del deuteri un neutró).
Veure Variable Mira і Fusió nuclear
Gegant roig
Comparació entre un gegant roig, un estel carabassa i el nostre Sol En astronomia, un gegant roig és un estel gegant que ha evolucionat sortint de la seqüència principal.
Veure Variable Mira і Gegant roig
Lluminositat
La lluminositat o brillantor és la quantitat de flux lluminós que emet una font de llum en una direcció, en una unitat d'angle sòlid.
Veure Variable Mira і Lluminositat
Massa solar
La massa solar és una unitat de mesura de massa que equival a la massa del Sol, i que val 1,9885·10³⁰ kg.
Veure Variable Mira і Massa solar
Màser astrofísic
Un màser astrofísic és una font natural d'emissió estimulada de línies espectrals, típicament en la banda de microones de l'espectre electromagnètic.
Veure Variable Mira і Màser astrofísic
Mira (estrella)
Mira (Òmicron de la Balena / ο Ceti) és un estel variable de la constel·lació de la Balena.
Veure Variable Mira і Mira (estrella)
Nana blanca
Comparació entre la nana blanca IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nana blanca té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Una nana blanca és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.
Veure Variable Mira і Nana blanca
Nebulosa planetària
Aquesta animació accelerada mostra el col·lapse d'una gegant vermella amb l'ejecció de material formant l'embolcall de la nebulosa planetària i la formació d'una nana blanca. Una nebulosa planetària és una nebulosa d'emissió formada per gas incandescent i plasma ionitzat en expansió expulsat durant la fase de branca asimptòtica de les gegants, és a dir, un objecte astronòmic gasós format a partir de l'expulsió de les capes externes d'una estrella de massa baixa o intermèdia durant l'etapa final de la seva vida.
Veure Variable Mira і Nebulosa planetària
Període orbital
El període orbital,conegut també com a període revolució, és el temps que triga un planeta o un satèl·lit (o un altre objecte celeste) a completar la seva òrbita al voltant d'un altre objecte.
Veure Variable Mira і Període orbital
Pols (partícules)
Després de només 3 anys d'ús, la '''pols''' ha bloquejat el dissipador tèrmic d'aquest ordinador portàtil, fent fallar la computadora. La pols és un nom genèric per a les partícules sòlides formades per òxid de silici de matèria fina.
Veure Variable Mira і Pols (partícules)
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Variable Mira і Sol
Supercomputador
data.
Veure Variable Mira і Supercomputador
Vegeu també
Variables Mira
- CW del Lleó
- IRAS 23166+1655
- Khi del Cigne
- Mira (estrella)
- Nebulosa de la Carabassa
- R Cassiopeiae
- R Serpentis
- R d'Andròmeda
- R d'Aquari
- R de l'Àguila
- R de l'Hidra Femella
- R de l'Orada
- R de la Llebre
- R del Centaure
- R del Lleó
- R del Rellotge
- R dels Bessons
- S Cassiopeiae
- S d'Orió
- S de la Quilla
- T d'Andròmeda
- T de la Llebre
- U d'Andròmeda
- U d'Orió
- Variable Mira
- W d'Andròmeda
- W de l'Àguila
També conegut com Estrella variable Mira, Variable del tipus Mira.