Accés més ràpid que el navegador!
48 les relacions: Antena (ràdio), Antena parabòlica, Astrofísica, Astronomia, Atacama Large Millimeter Array, Cos negre, Cosmologia, Dihidrogen, Electró, Espín, Espectre, Estats Units d'Amèrica, Estel, Formació estel·lar, França, Galàxia, Galàxia activa, Grote Reber, Interferometria, Karl Guthe Jansky, Laboratoris Bell, Línia espectral, Llum, Longitud d'ona, Martin Ryle, Matèria fosca, Mecànica quàntica, Medi interestel·lar, Microquàsar, Nou Mèxic, Púlsar, Planeta, Premi Nobel, Protó, Quàsar, Radiació còsmica de fons, Radiació de sincrotró, Radiació electromagnètica, Radiotelescopi, Romanent de supernova, Segona Guerra Mundial, Sincrotró, Sistema solar, Sol, Universitat de Sydney, Very Long Baseline Interferometry, Via Làctia, 1946.
Antena (ràdio)
Fig. 1 Fotografia d'una antena utilitzada pel projecte nord-americà ECHELON. Fig. 2 Antena radar Una antena, en telecomunicació, és l'element que s'encarrega d'enviar o de captar dels senyals electromagnètics tractats prèviament (modulats i amplificats).
Nou!!: Radioastronomia і Antena (ràdio) · Veure més »
Antena parabòlica
Una antena parabòlica Una antena parabòlica és una antena reflectora d'alt guany, utilitzada en emissions i recepcions en radiocomunicació (freqüències de UHF i SHF), televisió per satèl·lit, telecomunicacions de dades i també per radar.
Nou!!: Radioastronomia і Antena parabòlica · Veure més »
Astrofísica
L'LMC N 63A del romanent de supernova capturat en longituds d'ona de raigs X (blau), òptica (verd) i de ràdio (vermell). La resplendor de raigs X prové del material escalfat a uns deu milions de graus centígrads per una ona de xoc generada per l'explosió de la supernova. L'astrofísica és la branca de la física que estudia l'Univers i els cossos que conté, com ara els estels i les reaccions nuclears que es produeixen al seu interior, les galàxies, els forats negres, els púlsars, les estrelles de neutrons i el medi interestel·lar en general.
Nou!!: Radioastronomia і Astrofísica · Veure més »
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Nou!!: Radioastronomia і Astronomia · Veure més »
Atacama Large Millimeter Array
L'Atacama Large Millimeter/Submillimeter Array (ALMA), una xarxa de radiotelescopis que utilitza interferòmetres astronòmics.
Nou!!: Radioastronomia і Atacama Large Millimeter Array · Veure més »
Cos negre
Radiació d'un cos negre En física i química, un cos negre és un cos ideal, aïllat, en equilibri termodinàmic, tal que la radiació emesa és igual a l'absorbida.
Nou!!: Radioastronomia і Cos negre · Veure més »
Cosmologia
La cosmologia és l'estudi de l'estructura i la història de l'Univers a gran escala.
Nou!!: Radioastronomia і Cosmologia · Veure més »
Dihidrogen
El dihidrogen és una molècula diatòmica composta per dos àtoms d'hidrogen; a temperatura ambient és un gas inflamable, incolor i inodor.
Nou!!: Radioastronomia і Dihidrogen · Veure més »
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Nou!!: Radioastronomia і Electró · Veure més »
Espín
En física, lespín o spin és un moment angular intrínsec associat amb partícules microscòpiques.
Nou!!: Radioastronomia і Espín · Veure més »
Espectre
L'espectre electromagnètic és el conjunt de totes les possibles ones electromagnètiques, des de les de major freqüència, com els raigs gamma i raigs X, fins a les de menor freqüència, com les ones de ràdio.
Nou!!: Radioastronomia і Espectre · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Radioastronomia і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Nou!!: Radioastronomia і Estel · Veure més »
Formació estel·lar
Pilars de gas molecular en la nebulosa de l'àguila. Algunes estrelles estan encara formant-se en el seu interior. La formació d'estrelles és el procés pel qual les parts denses del núvols moleculars col·lapsen en una bola de plasma per a formar una estrella.
Nou!!: Radioastronomia і Formació estel·lar · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Radioastronomia і França · Veure més »
Galàxia
anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.
Nou!!: Radioastronomia і Galàxia · Veure més »
Galàxia activa
Un nucli de galàxia actiu (AGN per les sigles en anglès) és una regió compacta al centre d'una galàxia que té una lluminositat més alta del normal en alguns o tots els espectres electromagnètics (en la longitud d'ona de ràdio, infraroig, òptic, ultraviolat, raigs X i/o raigs gamma).
Nou!!: Radioastronomia і Galàxia activa · Veure més »
Grote Reber
. Enginyer nord-americà, pioner de la radioastronomia.
Nou!!: Radioastronomia і Grote Reber · Veure més »
Interferometria
Figura 1. La trajectòria de la llum a través d'un interferòmetre de Michelson. Els dos raigs de llum amb una font comuna es combinen en el mirall semitransparent per buscar el detector. O bé pot interferir de manera constructiva (consolidant en la intensitat) si les seves ones de llum arriben en fase, o interferir destructivament (debilitament de la intensitat) si arriben fora de fase, depenent de les distàncies exactes entre els tres miralls. La interferometria és la tècnica de combinar dues o més ones, de les quals es diu que interfereixen l'una amb l'altra.
Nou!!: Radioastronomia і Interferometria · Veure més »
Karl Guthe Jansky
Karl Guthe Jansky (Oklahoma, 22 d'octubre de 1905 - 14 de febrer de 1950) va ser un enginyer de ràdio estatunidenc.
Nou!!: Radioastronomia і Karl Guthe Jansky · Veure més »
Laboratoris Bell
Els Laboratoris Bell (en anglès: Bell Labs) són diferents centres d'investigació científica i tecnològica ubicats en més de deu països i que pertanyen a l'empresa estatunidenca Lucent Technologies.
Nou!!: Radioastronomia і Laboratoris Bell · Veure més »
Línia espectral
Línes espectrals del cesi Una línia espectral és una línia fosca o clara en un espectre òptic, resultant d'un excés o deficiència de fotons en un rang de freqüències estret.
Nou!!: Radioastronomia і Línia espectral · Veure més »
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Nou!!: Radioastronomia і Llum · Veure més »
Longitud d'ona
Aquesta imatge mostra la mesura de la longitud d'ona entre dos punts d'equilibri i l'equivalent sobre dues crestes consecutives. La longitud d'ona és la magnitud física que indica la distància entre el principi i el final d'una ona completa (cicle).
Nou!!: Radioastronomia і Longitud d'ona · Veure més »
Martin Ryle
Sir Martin Ryle FRS (Brighton, Anglaterra, 1918 - Cambridge, 1984) fou un astrònom britànic guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1974, juntament amb Antony Hewish, i esdevingueren els primers astrònoms a aconseguir-lo, pels seus treballs sobre radioastronomia i els púlsars.
Nou!!: Radioastronomia і Martin Ryle · Veure més »
Matèria fosca
En cosmologia, la matèria fosca és un tipus de matèria hipotètica, de composició desconeguda, que no interacciona amb la radiació electromagnètica, però la presència de la qual es pot inferir a partir dels efectes gravitatoris sobre galàxies.
Nou!!: Radioastronomia і Matèria fosca · Veure més »
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Nou!!: Radioastronomia і Mecànica quàntica · Veure més »
Medi interestel·lar
El medi interestel·lar (MIE) és el gas i la pols còsmica que omplen l'espai interestel·lar.
Nou!!: Radioastronomia і Medi interestel·lar · Veure més »
Microquàsar
ESA/NASA) Els microquàsars són objectes astronòmics que es consideren rèpliques a petita escala dels quàsars.
Nou!!: Radioastronomia і Microquàsar · Veure més »
Nou Mèxic
Nou Mèxic (New Mexico, en anglès; Nuevo México, en castellà) és un estat dels Estats Units d'Amèrica, està situat al sud-oest del país.
Nou!!: Radioastronomia і Nou Mèxic · Veure més »
Púlsar
Imatge del púlsar de la nebulosa planetària de Cranc. Es poden apreciar els gasos nebulars essent agitats pel camp magnètic i la radiació del púlsar. Aquesta imatge és un fotomuntatge a partir d'una imatge òptica obtinguda amb el telescopi espacial Hubble (en roig) i l'observatori de raigs-X Chandra (en blau). Un púlsar (nom creat a partir de la contracció de les paraules angleses pulsating radio source) és un estel de neutrons en rotació altament magnetitzada que emet feixos de radiació electromagnètica fora dels seus pols magnètics.
Nou!!: Radioastronomia і Púlsar · Veure més »
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Nou!!: Radioastronomia і Planeta · Veure més »
Premi Nobel
Els Premis Nobel van ser creats en el seu testament per Alfred Nobel, inventor de la dinamita i industrial suec.
Nou!!: Radioastronomia і Premi Nobel · Veure més »
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Nou!!: Radioastronomia і Protó · Veure més »
Quàsar
Representació artística del quàsar GB1508 Un quàsar és un objecte estel·lar de gran intensitat lluminosa que es troba al centre d'algunes galàxies amb nuclis actius que és alimentat per una espiral gasosa d'una gran velocitat en un forat negre molt extens.
Nou!!: Radioastronomia і Quàsar · Veure més »
Radiació còsmica de fons
La radiació còsmica de fons (també anomenada fons còsmic de microones o CMB, de l'anglès Cosmic microwave background) és una radiació residual isòtropa procedent del període del desacoblament, quan l'Univers tenia només 400.000 anys.
Nou!!: Radioastronomia і Radiació còsmica de fons · Veure més »
Radiació de sincrotró
La radiació de sincrotró és una mena de radiació electromagnètica característica produïda per partícules carregades, com ara electrons, que es mouen a gran velocitat, a una fracció apreciable de la velocitat de la llum, en un camp magnètic.
Nou!!: Radioastronomia і Radiació de sincrotró · Veure més »
Radiació electromagnètica
La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.
Nou!!: Radioastronomia і Radiació electromagnètica · Veure més »
Radiotelescopi
El radiotelescopi Parkes de 64 metres a New South Wales, Austràlia (el més gran dels dos) Un radiotelescopi capta ones emeses per fonts de ràdio, generalment a través d'una gran antena parabòlica o un conjunt d'elles, a diferència d'un telescopi ordinari, que produeix imatges en llum visible.
Nou!!: Radioastronomia і Radiotelescopi · Veure més »
Romanent de supernova
Romanent de la supernova de Kepler, SN 1604 1987A Un romanent de supernova és l'estructura nebulosa que resulta d'una explosió gegantina d'una estrella molt massiva que es denomina supernova.
Nou!!: Radioastronomia і Romanent de supernova · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Radioastronomia і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Sincrotró
Esquema d'un sincrotró de trajectòria circular de la qual surten les línies de llum. Un sincrotró és un tipus particular d'accelerador de partícules circular en què el camp magnètic (que fa que les partícules girin) i el camp elèctric (que accelera les partícules) estan sincronitzats de forma precisa amb el feix de partícules en moviment.
Nou!!: Radioastronomia і Sincrotró · Veure més »
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Nou!!: Radioastronomia і Sistema solar · Veure més »
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Nou!!: Radioastronomia і Sol · Veure més »
Universitat de Sydney
La Universitat de Sydney, University of Sydney, en llatí: Universitas Sidneiensis (de forma comuna dita Sydney University, Sydney Uni, USYD, o Sydney) és una universitat pública australiana.
Nou!!: Radioastronomia і Universitat de Sydney · Veure més »
Very Long Baseline Interferometry
La Interferometria de Molt Llarga Base (VLBI) o de Base Ampla, consisteix en l'observació d'un o diversos objectes celestes, amb un gran nombre de radiotelescopis, situats en diferents parts de la Terra (la majoria es troben a l'Hemisferi Nord, repartits entre Estats Units i Europa), treballant com si fossin un únic radiointerferòmetre, gràcies a un sistema d'enregistrament que permet després processar de forma conjunta les dades de totes les antenes participants.
Nou!!: Radioastronomia і Very Long Baseline Interferometry · Veure més »
Via Làctia
La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.
Nou!!: Radioastronomia і Via Làctia · Veure més »
1946
;Països Catalans.
Nou!!: Radioastronomia і 1946 · Veure més »
