Taula de continguts
122 les relacions: Agrupació Astronòmica de Sabadell, Albert Einstein, Alemanya, Any llum, Arthur Eddington, Astrofísica, Astronomia, Àrea, Big Bang, Blàzar, Cambridge University Press, Càrrega elèctrica, Cúmul de galàxies, Cúmul globular, Centre de gravetat, Ciència-ficció, Col·lapse gravitatori, Constant física adimensional, Constel·lació de la Verge, David Finkelstein, Dècada del 1950, Dècada del 1960, Densitat, Desplaçament cap al roig, Dimensió, Disc d'acreció, Efecte túnel, Efecte Unruh, Entropia, Ergosfera, Espaitemps, Espectre radioelèctric, Estrella compacta, Estrella de neutrons, Evaporació, Event Horizon Telescope, Evolució, Física, Forat blanc, Forat de cuc, Forat negre de Kerr-Newman, Forat negre supermassiu, Galàxia, Galàxia activa, Galàxia de Seyfert, Geologia, Grans estructures galàctiques, Gravetat, Gravitació quàntica, Hendrik Lorentz, ... Ampliar l'índex (72 més) »
- Forats negres
- Galàxies
- Relativitat
Agrupació Astronòmica de Sabadell
L'Agrupació Astronòmica de Sabadell és una agrupació d'astrònoms amateurs de tot Espanya.
Veure Forat negre і Agrupació Astronòmica de Sabadell
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Veure Forat negre і Albert Einstein
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Forat negre і Alemanya
Any llum
La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.
Veure Forat negre і Any llum
Arthur Eddington
V Club for the meeting where Eddington presented his observations of the curvature of light around the sun, confirming Einstein's Theory of General Relativity. They include the line "A general discussion followed. The President remarked that the 83rd meeting was historic".--> fou un astrofísic britànic de principis del.
Veure Forat negre і Arthur Eddington
Astrofísica
L'LMC N 63A del romanent de supernova capturat en longituds d'ona de raigs X (blau), òptica (verd) i de ràdio (vermell). La resplendor de raigs X prové del material escalfat a uns deu milions de graus centígrads per una ona de xoc generada per l'explosió de la supernova.
Veure Forat negre і Astrofísica
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Veure Forat negre і Astronomia
Àrea
quadrats. Làrea és una quantitat que expressa l'extensió d'una superfície o forma de dues dimensions al pla.
Veure Forat negre і Àrea
Big Bang
El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.
Veure Forat negre і Big Bang
Blàzar
jet amb la Terra és zero, el quàsar o nucli galàctic actiu és denominat ''blàzar '' Un blàzar és una font d'energia molt compacta i altament variable, associada a un forat negre situat al centre d'una galàxia.
Veure Forat negre і Blàzar
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Veure Forat negre і Cambridge University Press
Càrrega elèctrica
La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.
Veure Forat negre і Càrrega elèctrica
Cúmul de galàxies
Grup de galàxies '''HCG''' ('''Hickson Compact Group''') 87, vist des de l'observatori Gemini a Cerro Pachón, Xile Un cúmul de galàxies o amàs de galàxies és un conjunt d'estels units per la gravetat que conté des d'algunes galàxies (llavors, es parla de ''grup'') fins a alguns milers.
Veure Forat negre і Cúmul de galàxies
Cúmul globular
cúmul globular M80 Un cúmul globular és un grup esfèric d'estrelles velles (cúmul d'estrelles) que orbita entorn d'una galàxia com si fos un satèl·lit.
Veure Forat negre і Cúmul globular
Centre de gravetat
El centre de gravetat (CdG) és el punt d'aplicació de les diverses forces de gravetat que actuen sobre la distribució de masses d'un cos.
Veure Forat negre і Centre de gravetat
Ciència-ficció
La ciència-ficció o anticipació és un gènere literari de ficció on els relats sovint ens presenten els efectes o les repercussions dels avenços científics i tecnològics, presents o futurs, en la societat o en els individus, i tot això acompanyat d'aventures i de situacions commovedores i sorprenents.
Veure Forat negre і Ciència-ficció
Col·lapse gravitatori
Col·lapse gravitatori d'una estrella En astronomia, el col·lapse gravitatori és la contracció d'un cos massiu a conseqüència de la seva pròpia força gravitatòria.
Veure Forat negre і Col·lapse gravitatori
Constant física adimensional
Una constant física adimensional és un nombre que no té unitats físiques que el defineixin i, per tant, és un nombre pur.
Veure Forat negre і Constant física adimensional
Constel·lació de la Verge
La Verge (en llatí: Virgo; «verge»), de símbol Verge, és una constel·lació del Zodíac que es troba a l'hemisferi nord celeste.
Veure Forat negre і Constel·lació de la Verge
David Finkelstein
David Ritz Finkelstein (Nova York, 19 de juny de 1929) és un professor jubilat de física a l'Institut de Tecnologia de Geòrgia.
Veure Forat negre і David Finkelstein
Dècada del 1950
La dècada del 1950 comprèn el període d'anys entre el 1950 i el 1959, tots dos inclosos.
Veure Forat negre і Dècada del 1950
Dècada del 1960
La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.
Veure Forat negre і Dècada del 1960
Densitat
En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.
Veure Forat negre і Densitat
Desplaçament cap al roig
línies espectrals en l'espectre visible d'un supercúmul de galàxies distants (dreta), comparat amb el del Sol (esquerra). La longitud d'ona s'incrementa cap al vermell i més enllà. Desplaçament cap al roig o al blau en funció del moviment relatiu entre l'objecte emissor i l'observador.
Veure Forat negre і Desplaçament cap al roig
Dimensió
Aquests dibuixos representen diferents objectes segons les seves dimensions Una dimensió d'un element és, en àlgebra i geometria, el nombre de valors propis independents que té la matriu que el caracteritza.
Veure Forat negre і Dimensió
Disc d'acreció
Imatge d'artista d'un disc d'acreció en una estrella massiva alimentat per material procedent de la seva companya binària Un disc d'acreció és una estructura en forma de disc al voltant d'un objecte central massiu.
Veure Forat negre і Disc d'acreció
Efecte túnel
Fig.1 Representació animada de l'efecte túnel d'una ona d'electrons L'efecte túnel quàntic és un efecte de la mecànica quàntica que permet transicions a través d'un nivell d'energia prohibit per la mecànica clàssica.
Veure Forat negre і Efecte túnel
Efecte Unruh
Lefecte Unruh, descobert el 1976 per Bill Unruh de la Universitat de Colúmbia Britànica, és la predicció que un observador accelerat observarà radiació del cos negre mentre que un observador inercial no n'observarà.
Veure Forat negre і Efecte Unruh
Entropia
Rudolf Clausius L'entropia és una magnitud termodinàmica definida originàriament com a criteri per a predir l'evolució dels sistemes termodinàmics.
Veure Forat negre і Entropia
Ergosfera
Ergosfera envoltant l'horitzó d'esdeveniments d'un forat negre en rotació. L'ergosfera (també coneguda com a ergoesfera) és la regió exterior i propera a l'horitzó d'esdeveniments d'un forat negre en rotació.
Veure Forat negre і Ergosfera
Espaitemps
L'espaitemps és un concepte introduït per Hermann Minkowski el 1908, que fusiona el temps i l'espai absoluts de Newton en una nova entitat de quatre dimensions, les tres ordinàries de l'espai amb la quarta del temps.
Veure Forat negre і Espaitemps
Espectre radioelèctric
FM L'espectre radioelèctric (radiofreqüència, ones de ràdio o RF) és el conjunt d'ones electromagnètiques amb freqüències compreses entre 3 Hz i 3.000 GHz.
Veure Forat negre і Espectre radioelèctric
Estrella compacta
En astronomia, el terme estrella compacta (també objecte compacte) s'usa per a referir-se col·lectivament a nanes blanques, estrelles de neutrons, forats negres i altres romanents estel·lars.
Veure Forat negre і Estrella compacta
Estrella de neutrons
Diagrama explicatiu d'una '''estrella de neutrons'''. Es pot apreciar clarament com, a mesura que hom s'hi endinsa, la densitat augmenta Una estrella de neutrons és un tipus d'estrella degenerada, composta bàsicament per neutrons a densitats altíssimes: acostumen a tenir uns 20-30 km de diàmetre i una massa igual a la d'una estrella mitjana.
Veure Forat negre і Estrella de neutrons
Evaporació
Aerosol de gotes d'aigua microscòpiques suspeses en l'aire sobre un got de te calent després que el vapor s'hagi refredat prou i condensat. El vapor d'aigua és un gas invisible, però els núvols d'aigua condensada refracten i dispersen la llum del sol i per això són visibles.
Veure Forat negre і Evaporació
Event Horizon Telescope
300px Event Horizon Telescope (Telescopi de l'Horitzó d'esdeveniments) és un projecte de xarxa de radiotelescopis terrestres que combina les dades d'estacions d'interferometria de molt llarga base ubicades al voltant de la Terra, amb la finalitat d'observar l'entorn immediat de Sagitari A*, el forat negre supermassiu al centre de la nostra galàxia la Via Làctia.
Veure Forat negre і Event Horizon Telescope
Evolució
L'evolució és el procés segons el qual els caràcters hereditaris d'una població d'organismes canvien amb el pas de les generacions.
Veure Forat negre і Evolució
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Veure Forat negre і Física
Forat blanc
Diagrama de Kruskal, que mostra la regió de forat negre (zona blanca adjacent a la zona gris superior), la regió de forat blanc (zona blanca adjacent a la zona gris inferior), i les dues regions asintòticament planes en blanc, a esquerra i dreta, les quals descriuen el camp gravitatori al voltant d'un cos esfèric.
Veure Forat negre і Forat blanc
Forat de cuc
corbes temporals tancades En física, un forat de cuc, també conegut com un pont EPR.
Veure Forat negre і Forat de cuc
Forat negre de Kerr-Newman
Un forat negre de Kerr-Newman o forat negre en rotació amb càrrega elèctrica és aquell que es defineix per tres paràmetres: la massa M, el moment angular J i la càrrega elèctrica Q. Aquesta solució va ser obtinguda en 1960 pels matemàtics Roy Kerr i Erza Newman a les equacions de camp de la relativitat per a objectes massius elèctricament carregats o amb conservació de moment angular.
Veure Forat negre і Forat negre de Kerr-Newman
Forat negre supermassiu
El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. Concepte artístic d'un forat negre supermassiu amb milions de bilions de cops la massa del Sol Un forat negre supermassiu és un forat negre amb una massa de l'ordre de milions o milers de milions de masses solars.
Veure Forat negre і Forat negre supermassiu
Galàxia
anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.
Veure Forat negre і Galàxia
Galàxia activa
Un nucli de galàxia actiu (AGN per les sigles en anglès) és una regió compacta al centre d'una galàxia que té una lluminositat més alta del normal en alguns o tots els espectres electromagnètics (en la longitud d'ona de ràdio, infraroig, òptic, ultraviolat, raigs X i/o raigs gamma).
Veure Forat negre і Galàxia activa
Galàxia de Seyfert
WFPC2, telescopi espacial Hubble, NASA Les galàxies de Seyfert són un tipus de galàxies amb un nucli que produeix emissió de línia espectral provinent de gas altament ionitzat; deuen el seu nom a l'astrònom Carl Keenan Seyfert, que va ser el primer a identificar-les el 1943.
Veure Forat negre і Galàxia de Seyfert
Geologia
Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma.
Veure Forat negre і Geologia
Grans estructures galàctiques
Supercúmul Coma Un supercúmul és un gran grup de cúmuls o grups galàctics més petits.
Veure Forat negre і Grans estructures galàctiques
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Veure Forat negre і Gravetat
Gravitació quàntica
La gravitació quàntica és un camp de física teòrica que busca descriure la gravetat segons els principis de la mecànica quàntica, i on els efectes quàntics no poden ser ignorats, com en la proximitat de forats negres o objectes astrofísics compactes on els efectes de gravetat són forts Dins del marc de la mecànica quàntica i la teoria quàntica de camps es descriuen tres de les quatre forces fonamentals de la física.
Veure Forat negre і Gravitació quàntica
Hendrik Lorentz
Hendrik Antoon Lorentz (Arnhem, 18 de juliol de 1853 - Haarlem, 4 de febrer de 1928) fou un físic i matemàtic neerlandès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1902.
Veure Forat negre і Hendrik Lorentz
Henry Cavendish
Henry Cavendish (Niça, 10 d'octubre de 1731 - Londres, 24 de febrer de 1810), fou un físic i químic britànic que treballà en gravitació, electroestàtica i química de l'aigua i de l'aire.
Veure Forat negre і Henry Cavendish
Horitzó d'esdeveniments
Un horitzó d'esdeveniments és una frontera en l'espaitemps per a un observador determinat, més enllà de la qual cap informació, llum inclosa, pot arribar-hi.
Veure Forat negre і Horitzó d'esdeveniments
Infinit
El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.
Veure Forat negre і Infinit
Jacob Bekenstein
Jacob David Bekenstein (Ciutat de Mèxic, 1 de maig de 1947 - Hèlsinki, 16 d'agost de 2015) fou un físic teòric i astrofísic mexicà-israelià, que va fer contribucions fonamentals en la termodinàmica dels forats negres, i investigador de diversos aspectes de la relació entre la gravetat i la teoria de la informació.
Veure Forat negre і Jacob Bekenstein
John Archibald Wheeler
John Archibald Wheeler (Jacksonville, Florida, 9 de juliol de 1911 - 13 d'abril de 2008) fou un físic teòric nord-americà. Es va doctorar a la Universitat Johns Hopkins.
Veure Forat negre і John Archibald Wheeler
John Michell
John Michell (Nottinghamshire, 1724 - Thornhill, Yorkshire, 9 o 21 d'abril de 1793) fou un clergue anglicà i científic anglès que destacà pels seus estudis sobre el magnetisme, el pes de la Terra, la sismologia i per haver predit l'existència dels forats negres.
Veure Forat negre і John Michell
Karl Schwarzschild
va ser un físic alemany.
Veure Forat negre і Karl Schwarzschild
Kelvin
El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del sistema internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.
Veure Forat negre і Kelvin
Límit de Chandrasekhar
El límit de Chandrasekhar (anomenat així en honor de Subrahmanyan Chandrasekhar) és la massa màxima possible que pot assolir una nana blanca.
Veure Forat negre і Límit de Chandrasekhar
Límit de Tolman-Oppenheimer-Volkoff
En astrofísica, el límit de Tolman-Oppenheimer-Volkoff, representa la massa teòrica màxima que pot assolir una estrella de neutrons; més enllà d'aquest valor, l'objecte s'esfondra llavors en forat negre.
Veure Forat negre і Límit de Tolman-Oppenheimer-Volkoff
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Veure Forat negre і Llum
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Veure Forat negre і Massa
Massa solar
La massa solar és una unitat de mesura de massa que equival a la massa del Sol, i que val 1,9885·10³⁰ kg.
Veure Forat negre і Massa solar
Matèria
La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.
Veure Forat negre і Matèria
Mètrica de Schwarzschild
La mètrica de Schwarzschild (o solució de Schwarzschild o buit de Schwarzschild) és una solució exacta de les equacions de camp d'Einstein que descriu l'espaitemps al voltant d'un cos massiu esfèric sense rotació i sense càrrega elèctrica neta, com una estrella, planeta o forat negre sense moviment de rotació.
Veure Forat negre і Mètrica de Schwarzschild
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Veure Forat negre і Mecànica quàntica
Mercuri (planeta)
Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.
Veure Forat negre і Mercuri (planeta)
Messier 77
Messier 77 (M77 o NGC 1068) és una galàxia espiral barrada situada a uns 47 milions d'anys llum a la constel·lació de la Balena.
Veure Forat negre і Messier 77
Moment angular
Aquest giròscop queda en posició vertical mentre gira a causa del seu moment angular Relació entre els vectors força (F, en blau), parell (τ, en color lila), moment lineal (p, en color verd fort), i el ''moment angular'' (L, color verd clar) en un sistema de rotació El moment angular o moment cinètic és una magnitud física important en totes les teories físiques de la mecànica, des de la mecànica clàssica a la mecànica quàntica, passant per la mecànica relativista.
Veure Forat negre і Moment angular
Nana blanca
Comparació entre la nana blanca IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nana blanca té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Una nana blanca és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.
Veure Forat negre і Nana blanca
Nebulosa planetària
Aquesta animació accelerada mostra el col·lapse d'una gegant vermella amb l'ejecció de material formant l'embolcall de la nebulosa planetària i la formació d'una nana blanca. Una nebulosa planetària és una nebulosa d'emissió formada per gas incandescent i plasma ionitzat en expansió expulsat durant la fase de branca asimptòtica de les gegants, és a dir, un objecte astronòmic gasós format a partir de l'expulsió de les capes externes d'una estrella de massa baixa o intermèdia durant l'etapa final de la seva vida.
Veure Forat negre і Nebulosa planetària
Nucleosíntesi estel·lar
La nucleosíntesi estel·lar és el conjunt de reaccions nuclears que tenen lloc en les estrelles per a fabricar elements més pesats.
Veure Forat negre і Nucleosíntesi estel·lar
Púlsar
Imatge del púlsar de la nebulosa planetària de Cranc. Es poden apreciar els gasos nebulars essent agitats pel camp magnètic i la radiació del púlsar. Aquesta imatge és un fotomuntatge a partir d'una imatge òptica obtinguda amb el telescopi espacial Hubble (en roig) i l'observatori de raigs-X Chandra (en blau).
Veure Forat negre і Púlsar
Pierre-Simon Laplace
Pierre-Simon Laplace (Beaumont-en-Auge, Normandia, 23 o 28 de març del 1749 - París, 5 de març del 1827), fou un brillant matemàtic, astrònom i físic francès.
Veure Forat negre і Pierre-Simon Laplace
Pressió
La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.
Veure Forat negre і Pressió
Principi hologràfic
El principi hologràfic és una conjectura especulativa sobre les teories de la gravetat quàntiques, proposades per Gerardus 't Hooft i millorades i promogudes per Leonard Susskind demandant que tota la informació continguda en un volum d'espai pugui ser representada per una teoria que visca en el límit d'eixa regió.
Veure Forat negre і Principi hologràfic
Quàsar
Representació artística del quàsar GB1508 Un quàsar és un objecte estel·lar de gran intensitat lluminosa que es troba al centre d'algunes galàxies amb nuclis actius que és alimentat per una espiral gasosa d'una gran velocitat en un forat negre molt extens.
Veure Forat negre і Quàsar
Radi (geometria)
Imatge d'un cercle amb la seva circumferència, el seu radi i el seu diàmetre En geometria clàssica, el radi d'un cercle o esfera és qualsevol segment lineal que va del centre a la circumferència.
Veure Forat negre і Radi (geometria)
Radi de Schwarzschild
Radi de Schwarzschild a un forat negre. El radi de Schwarzschild és el radi mínim que ha de tenir un astre per tal que la llum pugui escapar de la seva superfície vers l'espai exterior.
Veure Forat negre і Radi de Schwarzschild
Radiació
Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.).
Veure Forat negre і Radiació
Radiació còsmica de fons
La radiació còsmica de fons (també anomenada fons còsmic de microones o CMB, de l'anglès Cosmic microwave background) és una radiació residual isòtropa procedent del període del desacoblament, quan l'Univers tenia només 400.000 anys.
Veure Forat negre і Radiació còsmica de fons
Radiació de Hawking
La radiació de Hawking és la radiació alliberada pels forats negres degut als efectes de la mecànica quàntica a la regió del seu horitzó d'esdeveniments.
Veure Forat negre і Radiació de Hawking
Radiació gamma
La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica,la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.
Veure Forat negre і Radiació gamma
Radiació tèrmica
Aquest diagrama mostra com la quantitat radiada de longitud d'ona màxima i total, varia amb la temperatura. Tot i que aquest gràfic mostra unes temperatures relativament altes, aquesta relació és vàlida per qualsevol temperatura fins al zero absolut. La llum visible se situa entre 380-750 nm.
Veure Forat negre і Radiació tèrmica
Radiació X
Esquema d'un tub de generació de raigs X Els termes raigs X i radiació X designen una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats.
Veure Forat negre і Radiació X
Radiogalàxia
Doll de 5000 anys llum de longitud, sent expulsat de la radiogalàxia M87 (bola groga a dalt a l'esquerra). Els electrons són expulsats a una velocitat propera a la de la llum. Una radiogalàxia és un objecte que emet de forma important ones radioelèctriques.
Veure Forat negre і Radiogalàxia
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Veure Forat negre і Relativitat general
Robert Oppenheimer
fou un físic estatunidenc, director del Projecte Manhattan per al desenvolupament de la bomba atòmica, dut a terme durant la Segona Guerra Mundial en el Laboratori Nacional de Los Alamos a Nou Mèxic.
Veure Forat negre і Robert Oppenheimer
Roger Penrose
Sir, OM, FRS (nascut el 8 d'agost del 1931) és un físic matemàtic nascut a Anglaterra i professor emèrit de matemàtiques a la Universitat d'Oxford.
Veure Forat negre і Roger Penrose
Roy Kerr
Roy Patrick Kerr (16 de maig de 1934) és un matemàtic neozelandés, famós per haver trobat el 1963 una solució exacta de l'equació del camp de la relativitat general, aplicada a un forat negre en rotació.
Veure Forat negre і Roy Kerr
Royal Society
La Royal Society of London for the Improvement of Natural Knowledge, més coneguda simplement com la Royal Society, va ser fundada el 1660 i és considerada com la més antiga de les societats científiques que encara existeixen.
Veure Forat negre і Royal Society
Sagitari A
Sagitari A (abreujat Sgr A) és una font d'emissió de ràdio complexa situada al centre de la Via Làctia, a la constel·lació del Sagitari.
Veure Forat negre і Sagitari A
Singularitat gravitatòria
Una singularitat gravitatòria, també anomenada singularitat de l'espaitemps, és un punt on les quantitats emprades per a mesurar el camp gravitatori esdevenen infinites.
Veure Forat negre і Singularitat gravitatòria
Singularitat matemàtica
En matemàtiques, una singularitat és un punt en què un objecte matemàtic donat no està definit, o un punt on l'objecte matemàtic deixa de tenir un bon comportament d'alguna manera particular, com per exemple per manca de diferenciabilitat o analiticitat o bé un punt d'un conjunt excepcional on aquest falla en el seu comportament normal en algun sentit, com ara una derivada.
Veure Forat negre і Singularitat matemàtica
Sistema binari (astronomia)
En astronomia, un sistema binari és un terme que s'utilitza per a referir-se a dos objectes celestes que es troben tan pròxims entre si que estan lligats per la seva força gravitatòria, orbitant al voltant del seu centre de masses comú.
Veure Forat negre і Sistema binari (astronomia)
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Forat negre і Sol
Stephen Hawking
Stephen William Hawking, CBE, FRS, CH, FRSA (Oxford, 8 de gener del 1942 – Cambridge, 14 de març de 2018), fou un físic teòric, astrofísic, cosmòleg i divulgador científic anglès.
Veure Forat negre і Stephen Hawking
Subrahmanyan Chandrasekhar
, conegut habitualment com Chandra, fou un físic i astrònom indi guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1983.
Veure Forat negre і Subrahmanyan Chandrasekhar
Supernova
Una supernova és una explosió estel·lar tremendament energètica i lluminosa.
Veure Forat negre і Supernova
Telescopi espacial Hubble
El telescopi espacial Hubble (HST, per les seues sigles angleses de Hubble Space Telescope) és un telescopi robòtic localitzat a les vores exteriors de l'atmosfera, en òrbita circular al voltant de la Terra a 593 quilòmetres sobre el nivell del mar, amb un període orbital d'entre 96 i 97 minuts.
Veure Forat negre і Telescopi espacial Hubble
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Veure Forat negre і Temperatura
Temps
Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.
Veure Forat negre і Temps
Teoremes de la singularitat Penrose-Hawking
Els teoremes de la singularitat Penrose-Hawking són un conjunt de resultats en relativitat general que intenten respondre la pregunta sobre quan la gravetat produeix singularitats.
Veure Forat negre і Teoremes de la singularitat Penrose-Hawking
Teoria de cordes
model estàndard (esquerra) o corda tancada sense extrems i en forma de cercle com afirma la teoria de cordes (dreta). Quarks (protons i neutrons). cordes. La teoria de cordes és una proposta de descripció quàntica unificada de totes les interaccions, incloent-hi la gravetat, que considera que els constituents fonamentals de la matèria no són partícules puntuals sinó objectes unidimensionals (cordes).
Veure Forat negre і Teoria de cordes
Teoria quàntica de camps
La teoria quàntica de camps (sovint abreujat TQC o QFT per Quantum Field Theory) és l'aplicació de la mecànica quàntica al concepte físic de camp (com per exemple el camp electromagnètic), així com a les interaccions dels camps amb la matèria.
Veure Forat negre і Teoria quàntica de camps
Termodinàmica
treball és extret, en aquest cas per una sèrie de pistons. La termodinàmica (del grec θερμo-, thérmë, que significa "calor" Julio Pellicer, M. Jesús Hernández i Vicente M. Aguilella. Revista de Física. 2n semestre de 1998.
Veure Forat negre і Termodinàmica
Termodinàmica dels forats negres
La termodinàmica dels forats negres és la branca de l'astrofísica que estudia els forats negres, desenvolupada a partir del descobriment de l'analogia entre les lleis de la termodinàmica i algunes de les propietats dels forats negres.
Veure Forat negre і Termodinàmica dels forats negres
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Veure Forat negre і Univers
Velocitat d'escapament
Fig. 1. Anàlisi de la velocitat d'escapament d'Isaac Newton. En augmentar la velocitat de la bala de canó, aquesta orbita cada cop més amunt fins que aconsegueix escapar de la gravetat terrestre (projectil E) La velocitat d'escapament o velocitat d'alliberament és la velocitat mínima necessària per a que un cos sense propulsió pugui escapar de l'atracció del camp gravitatori generat per un objecte qualsevol, en lloc de caure-hi a sobre una altra vegada o entrar en òrbita a una alçada concreta sobre la seva superfície, suposant convencionalment que aquest objecte no es veu afectat per cap altra força externa a part de la gravetat.
Veure Forat negre і Velocitat d'escapament
Velocitat de la llum
La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.
Veure Forat negre і Velocitat de la llum
Verge A
Messier 87 (també coneguda com a Galàxia Verge A, Verge A, M87, o NGC 4486) és una galàxia el·líptica gegant situada a la constel·lació de la Verge.
Veure Forat negre і Verge A
Via Làctia
La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.
Veure Forat negre і Via Làctia
Volum
El volum és la porció o quantitat d'espai tridimensional tancat dins una frontera.
Veure Forat negre і Volum
1783
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Forat negre і 1783
1915
;Països Catalans.
Veure Forat negre і 1915
1917
;Països Catalans.
Veure Forat negre і 1917
1930
;Països Catalans.
Veure Forat negre і 1930
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Veure Forat negre і 1939
1958
1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.
Veure Forat negre і 1958
1964
;Països Catalans.
Veure Forat negre і 1964
1971
;Països Catalans.
Veure Forat negre і 1971
1974
;Països Catalans.
Veure Forat negre і 1974
Vegeu també
Forats negres
- Bolla de pelussa (teoria de cordes)
- Col·lapse gravitatori
- Deteriorament orbital
- Disc d'acreció
- Ergosfera
- Esdeveniment de disrupció de marea
- Espaguetització
- Estel d'energia fosca
- Estel negre (gravitació semiclàssica)
- Estrella fosca
- Forat de cuc
- Forat negre
- Forat negre de Kerr
- Forat negre estel·lar
- Forat negre extrem
- Forat negre microscòpic
- Forat negre primordial
- Forat negre supermassiu
- Galàxia més brillant del cúmul
- Gravastar
- Gravetat superficial
- Horitzó d'esdeveniments
- Jet (astronomia)
- Límit de Tolman-Oppenheimer-Volkoff
- Mètrica de Kerr
- Mètrica de Schwarzschild
- Objecte eternament col·lapsant
- Ona gravitacional
- Paradoxa de la informació
- Principi hologràfic
- Procés Penrose
- Quasiestel
- Radi de Schwarzschild
- Radiació de Hawking
- Termodinàmica dels forats negres
Galàxies
- A1689-zD1
- Bulb galàctic
- Diagrama de color-magnitud per a galàxies
- Disc galàctic
- Disc gruixut
- Disc prim
- EGSY8p7
- Esfera d'influència (forat negre)
- Forat negre
- Forat negre supermassiu
- Formació i evolució de les galàxies
- Fusió de galàxies
- Galàxia
- Galàxia blava feble
- Galàxia buida
- Galàxia més brillant del cúmul
- Galàxia ultradifusa
- Halo de matèria fosca
- Halo galàctic
- Objecte de l'espai profund
- Problema de les galàxies nanes
- Protogalàxia
- Vol espacial intergalàctic
Relativitat
- Con de llum
- Dilatació gravitacional del temps
- Dinàmica relativista
- Efecte Unruh
- Espaitemps
- Forat de cuc
- Forat negre
- Grup de Poincaré
- Línia d'univers
- Massa en repòs
- Mecànica quàntica relativista
- Presentisme
- Principi de correspondència (física)
- Principi de relativitat
- Quadrivector
- Sistema de referència inercial
- Superlumínic
- Tensor electromagnètic
- Teoria de la relativitat
També conegut com Els forats negres, Forats negres.