Taula de continguts
203 les relacions: Ablació (geologia), Afeli, Agència Espacial Europea, Agrupació Astronòmica de Sabadell, Aigua, Alba Patera, Albedo, ALH 84001, Alumini, ANSMET, Antàrtida, Antic Egipte, Antiga Grècia, Ares, Argó, Arthur C. Clarke, Asteroide, Astrònom, Astrologia, Astromòbil, Atmosfera, Atmosfera terrestre, Babilònia, Bandera de Mart, Bar (unitat), Basalt, Beagle 2, Calci, Camp magnètic, Carboni, Casquet polar, Castellà, Català, Cerberus Fossae, Christiaan Huygens, Cicle hidrològic, Cinturó de Van Allen, Congost (hidrografia), Conjunció (astronomia), Cràter d'impacte, Cràter volcànic, Criptó, Curiosity, Deimos (satèl·lit), Densitat, Deuteri, Dia, Diàmetre, Diòxid de carboni, Dorsal oceànica, ... Ampliar l'índex (153 més) »
- Mart
- Planetes del sistema solar
Ablació (geologia)
Navajo Upper Antelope Canyon, Arizona, Estats Units Ablació (geografia, geologia, geomorfologia) és el procés o conjunt de processos d’erosió mecànica o química d’arrencada i emportament dels materials sòlids que condueixen a un rebaixament de qualsevol relleu.
Veure Mart (planeta) і Ablació (geologia)
Afeli
Periheli i afeli al voltant del Sol Lafeli és el punt de l'òrbita d'un objecte, especialment un planeta o un cometa al voltant del Sol en el qual aquest es troba a la màxima distància del Sol.
Veure Mart (planeta) і Afeli
Agència Espacial Europea
L'Agència Espacial Europea (European Space Agency, ESA, Agence spatiale européenne, ASE; Europäische Weltraumorganisation) és una organització intergovernamental de 22 estats participants dedicada a l'exploració de l'espai.
Veure Mart (planeta) і Agència Espacial Europea
Agrupació Astronòmica de Sabadell
L'Agrupació Astronòmica de Sabadell és una agrupació d'astrònoms amateurs de tot Espanya.
Veure Mart (planeta) і Agrupació Astronòmica de Sabadell
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Veure Mart (planeta) і Aigua
Alba Patera
Alba Patera. Alba Patera és una estructura volcànica única, localitzada al nord de la regió de Tharsis al planeta Mart.
Veure Mart (planeta) і Alba Patera
Albedo
La neu fresca té una albedo d'entre el 75 i el 90% Canvis estacionals a l'albedo terrestre 2003-2004 L'albedo és la quantitat, expressada en percentatge, de radiació que incideix sobre una superfície i que és retornada a l'espai.
Veure Mart (planeta) і Albedo
ALH 84001
El meteorit ALH 84001 (Allan Hills 84001, Allan Hills 1984 #001) és un meteorit trobat a la zona de l'Antàrtida coneguda com a Allan Hills, el desembre de 1984 per un grup de científics nord-americans del projecte ANSMET.
Veure Mart (planeta) і ALH 84001
Alumini
Lalumini és l'element químic de símbol Al i nombre atòmic 13.
Veure Mart (planeta) і Alumini
ANSMET
Equip recuperant un meteorit de l'Antàrtida ANSMET (de l'anglès ANtartic Search for METeorites) és un programa fundat per l'Oficina de Programes Polars (Office of Polar Programs) de la Fundació Nacional de Ciència (National Science Foundation) dels Estats Units que busca meteorits a les muntanyes de l'Antàrtida.
Veure Mart (planeta) і ANSMET
Antàrtida
LAntàrtida és el continent més austral de la Terra, on s'ubica el Pol Sud.
Veure Mart (planeta) і Antàrtida
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Veure Mart (planeta) і Antic Egipte
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Mart (planeta) і Antiga Grècia
Ares
En la mitologia grega, Ares (Ἄρης) és el déu de la guerra.
Veure Mart (planeta) і Ares
Argó
Largó és l'element químic de símbol Ar i nombre atòmic 18.
Veure Mart (planeta) і Argó
Arthur C. Clarke
Sir Arthur Charles Clarke, més conegut com a Arthur C. Clarke (Minehead, Anglaterra, 16 de desembre de 1917 - Colombo, Sri Lanka, 19 de març de 2008), fou un escriptor i científic anglès.
Veure Mart (planeta) і Arthur C. Clarke
Asteroide
Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.
Veure Mart (planeta) і Asteroide
Astrònom
Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.
Veure Mart (planeta) і Astrònom
Astrologia
L'home i l'astrologia Rellotge astrològic de Venècia Lastrologia (del grec: αστρολογία.
Veure Mart (planeta) і Astrologia
Astromòbil
Tres models d'astromòbils per a Mart: ''Mars Exploration Rover'' (esquerra), ''Sojourner'' (centre) i ''Mars Science Laboratory'' (dreta). Un astromòbil (rover, en anglès) és un vehicle d'exploració espacial dissenyat per moure's a través de la superfície d'un planeta o d'un altre cos celeste.
Veure Mart (planeta) і Astromòbil
Atmosfera
Gran taca roja. Latmosfera és la capa de gasos que envolta el món (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni...) o, en general, un altre planeta o cos celeste.
Veure Mart (planeta) і Atmosfera
Atmosfera terrestre
halo de color blau quan es veu des de l'espai. Latmosfera terrestre és la capa fina de gasos dels quals depenen totes les formes de vida, distingeix aquesta atmosfera de la d'altres planetes en el sistema solar.
Veure Mart (planeta) і Atmosfera terrestre
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Veure Mart (planeta) і Babilònia
Bandera de Mart
Bandera de Mart La bandera de Mart és una senyera tricolor emprada per a representar al planeta Mart.
Veure Mart (planeta) і Bandera de Mart
Bar (unitat)
Un bar (símbol bar) és una unitat de pressió.
Veure Mart (planeta) і Bar (unitat)
Basalt
El basalt és una roca ígnia volcànica de color fosc, de gra fi, de textura vítria o hipocristal·lina i de composició màfica -rica en silicats de magnesi i ferro (principalment plagiòclasi i piroxens i amb la presència possible d'olivina i foids), i de baix contingut en sílice-; també pot tenir vidre volcànic intersticial.
Veure Mart (planeta) і Basalt
Beagle 2
rèplica de la Beagle 2 La Beagle 2 va ser una sonda de superfície britànica que formava part de la missió Mars Express de l'Agència Espacial Europea.
Veure Mart (planeta) і Beagle 2
Calci
El calci és l'element químic de símbol Ca i nombre atòmic 20.
Veure Mart (planeta) і Calci
Camp magnètic
Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.
Veure Mart (planeta) і Camp magnètic
Carboni
El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.
Veure Mart (planeta) і Carboni
Casquet polar
Una imatge de satèl·lit de l'Antàrtida Mart i el seu casquet polar. Imatge del Viking 1 Un casquet polar és la regió d'un planeta o satèl·lit que es troba a latituds altes i que està coberta de glaç.
Veure Mart (planeta) і Casquet polar
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Mart (planeta) і Castellà
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Mart (planeta) і Català
Cerberus Fossae
Cerberus Fossae (en llatí «fosses de Cèrber») és un conjunt de fissures aproximadament paral·leles situades a prop de l'equador de Mart, formades per falles que separaren l'escorça a la regió de Cerberus (9° N, 197 °W).
Veure Mart (planeta) і Cerberus Fossae
Christiaan Huygens
Christiaan Huygens (l'Haia, 14 d'abril del 1629 - l'Haia, 8 de juny o 8 de juliol del 1695) va ser un matemàtic, físic i astrònom neerlandès, del, i un dels científics més influents en la seva època.
Veure Mart (planeta) і Christiaan Huygens
Cicle hidrològic
El cicle de l'aigua. El cicle de l'aigua o cicle hidrològic és la circulació contínua de l'aigua, sota diferents estats entre l'oceà, l'atmosfera i la litosfera.
Veure Mart (planeta) і Cicle hidrològic
Cinturó de Van Allen
'''Cinturó de van Allen''' El cinturó (o cinyell) de Van Allen (o també cinturons de radiació de Van Allen) és una zona de partícules d'alta energia que envolta la Terra a una gran altitud i forma un gran cinturó, en el que és la magnetosfera terrestre; les partícules que constitueixen el cinturó de Van Allen són electrons i protons de gran energia.
Veure Mart (planeta) і Cinturó de Van Allen
Congost (hidrografia)
El congost de Mont-rebei seguint el camí de la banda catalana Un congost és una clotada o pas estret i no gaire llarg entre dues muntanyes, o una vall estreta entre muntanyes abruptes, excavada per les aigües d'un curs d'aigua.
Veure Mart (planeta) і Congost (hidrografia)
Conjunció (astronomia)
Venus. Dos astres estan amb conjunció quan observats des d'un tercer (generalment la Terra) es troben en la mateixa longitud celeste.
Veure Mart (planeta) і Conjunció (astronomia)
Cràter d'impacte
Segell soviètic de 1957 dedicat al desè aniversari de la caiguda del meteorit de Sikhote-Alin, que va crear diversos cràters d'impacte (el més gran tenia 26 m de diàmetre i 6 m de profunditat) Un cràter d'impacte és una depressió aproximadament circular a la superfície d'un planeta, satèl·lit o un altre cos sòlid del sistema solar (planeta nan, asteroide…), format per l'impacte hiperveloç d'un cos més petit (un meteorit, asteroide o cometa).
Veure Mart (planeta) і Cràter d'impacte
Cràter volcànic
pàgina.
Veure Mart (planeta) і Cràter volcànic
Criptó
El criptó és l'element químic de símbol Kr i nombre atòmic 36.
Veure Mart (planeta) і Criptó
Curiosity
El Curiosity és un rover que està explorant el cràter Gale a Mart, com a part de la missió Mars Science Laboratory (MSL) duta a terme per la NASA.
Veure Mart (planeta) і Curiosity
Deimos (satèl·lit)
Deimos és el més petit i el més exterior dels dos satèl·lits de Mart.
Veure Mart (planeta) і Deimos (satèl·lit)
Densitat
En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.
Veure Mart (planeta) і Densitat
Deuteri
Tub de descàrrega de deuteriEl deuteri, D o ²H és un dels isòtops estables de l'hidrogen.
Veure Mart (planeta) і Deuteri
Dia
asteca, de la Pedra del Sol. Un dia o jorn és el període que tarda el planeta Terra a girar 360° sobre el seu eix.
Veure Mart (planeta) і Dia
Diàmetre
Diàmetre d'una circumferència. En geometria, donada una circumferència, cercle, el·lipse, esfera, el·lipsoide, etc., el diàmetre (del grec diairo.
Veure Mart (planeta) і Diàmetre
Diòxid de carboni
El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.
Veure Mart (planeta) і Diòxid de carboni
Dorsal oceànica
Formació d'una dorsal Les dorsals oceàniques són grans serralades submergides que arriben a superar els 3.000 m d'altitud; normalment, presenten un solc central anomenat rift per on surt magma procedent de l'astenosfera i que es diposita als dos costat, creant més sòl oceànic.
Veure Mart (planeta) і Dorsal oceànica
Duna
Dunes a Algèria Una duna és una acumulació de sorra sobre la qual el vent ha actuat produint una forma suau i uniforme.
Veure Mart (planeta) і Duna
Eberswalde
Plaça del Mercat Eberswalde és una ciutat, capital administrativa del districte de Barnim, a l'estat federat de Brandenburg a Alemanya.
Veure Mart (planeta) і Eberswalde
Eclíptica
Mercuri. L'eclíptica és la línia corba creada per la posició on es «veu» el Sol, al llarg de l'any, en el seu «moviment aparent», vist des de la Terra imaginada «fixa».
Veure Mart (planeta) і Eclíptica
Efecte d'hivernacle
Una representació esquemàtica dels intercanvis d'energia entre l'espai exterior, l'atmosfera terrestre, i la superfície de la Terra. L'habilitat de l'atmosfera de capturar i reciclar energia emesa per la superfície terrestre és la definició característica de l'efecte hivernacle.
Veure Mart (planeta) і Efecte d'hivernacle
El·lipsoide
El·lipsoide Un el·lipsoide és la superfície de segon grau de l'espai euclidià de tres dimensions.
Veure Mart (planeta) і El·lipsoide
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Veure Mart (planeta) і Energia
Erosió
Erosió severa del sòl en un camp de blat prop de la Universitat de l'Estat de Washington, Estats Units. Lerosió en geomorfologia, és el procés de degradació i de transformació del relleu, i de les roques, causat per tot agent extern (diferent de la tectònica).
Veure Mart (planeta) і Erosió
Estació de l'any
Mosaic romà representant les quatre estacions. Les esons, les saons o els quatre temps de l'any són els períodes de l'any en els quals les condicions climatològiques imperants es mantenen, en una determinada regió, dintre d'un cert rang.
Veure Mart (planeta) і Estació de l'any
Everest
LEverest, dins la serralada de l'Himàlaia, és el cim més alt del món, amb 8.848,86 m.
Veure Mart (planeta) і Everest
Excentricitat
En matemàtiques, l'excentricitat és un paràmetre associat a totes les seccions còniques.
Veure Mart (planeta) і Excentricitat
Exploració de Mart
consulta.
Veure Mart (planeta) і Exploració de Mart
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Veure Mart (planeta) і Ferro
Fobos (satèl·lit)
Fobos és el més gran i el més interior dels dos satèl·lits de Mart.
Veure Mart (planeta) і Fobos (satèl·lit)
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Mart (planeta) і Francès
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià.
Veure Mart (planeta) і Galileo Galilei
Gas
Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.
Veure Mart (planeta) і Gas
Geografia de Mart
Mont Olimp), el Barris Marineris a l'est de Tharsis i, i el cràter Hellas en l'hemisferi sud. La «geografia» de Mart, també coneguda com a areografia, aborda la delineació i caracterització de regions geogràfiques de Mart.
Veure Mart (planeta) і Geografia de Mart
Gillevinia straata
Gillevinia straata serien els suposats primers microorganismes que es postula que s'haurien trobat en Mart, manifestant-se com l'agent actiu en les respostes als experiments realitzats per la missió Viking en 1976.
Veure Mart (planeta) і Gillevinia straata
Giovanni Cassini
Giovanni Domenico Cassini (Perinaldo, 8 de juny de 1625 - París, 11 de setembre de 1712), fou un astrònom genovès, el nom del qual està principalment unit a l'anomenada divisió de Cassini.
Veure Mart (planeta) і Giovanni Cassini
Giovanni Schiaparelli
Giovanni Virginio Schiaparelli (Savigliano, prop de Cuneo, Piemont, 14 de març de 1835 – Milà, 4 de juliol de 1910) va ser un astrònom italià.
Veure Mart (planeta) і Giovanni Schiaparelli
Glaç
Glaçons dins d'un got de vidre. El glaç, o gel, és l'estat sòlid de l'aigua (H₂O), el qual es forma quan aquest es troba en una temperatura inferior a 0 °C (273,15 K), que és el seu punt de congelació.
Veure Mart (planeta) і Glaç
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Veure Mart (planeta) і Gravetat
Guèiser marcià
Concepció artística (Ron Miller) dels guèisers marcians Els guèisers marcians són llocs de la regió polar sud de Mart, on petites erupcions semblen produir-se durant el desglaç de la primavera.
Veure Mart (planeta) і Guèiser marcià
Guerra
''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Romà d'Orient. Una guerra, conflicte armat o conflicte bèl·lic és una lluita armada entre, en principi, dos grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder, com per exemple dos estats.
Veure Mart (planeta) і Guerra
Habitabilitat planetària
Comprendre l'habitabilitat planetària és, en part, extrapolar les condicions terrestres, ja que la Terra és l'únic planeta conegut que conté vida. L'habitabilitat planetària és una mesura del potencial que té un cos astronòmic de sustentar vida.
Veure Mart (planeta) і Habitabilitat planetària
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Veure Mart (planeta) і Heli
Hellas Planitia
Hellas Planitia, també coneguda com la Conca d'Impacte d'Hellas, és una enorme i aproximadament circular conca d'impacte ubicada a l'hemisferi sud del planeta Mart.
Veure Mart (planeta) і Hellas Planitia
Hemisferi
Un hemisferi (del llatí i al seu torn del grec; de hemi.
Veure Mart (planeta) і Hemisferi
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Veure Mart (planeta) і Hidrogen
Hidrografia
300x300px La hidrografia (Geografia) és la ciència que estudia les aigües existents sobre la superfície terrestre.
Veure Mart (planeta) і Hidrografia
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Mart (planeta) і Imperi Romà
Ionosfera
ones curtes es reflecteixen en la ionosfera i poden arribar molt lluny de l'emissor, salvant la curvatura de la terra i les muntanyes. La ionosfera és una regió de la part superior de l'atmosfera terrestre, es caracteritza per contenir un nombre molt gran de partícules carregades elèctricament, electrons i ions, que modifiquen la propagació de les ones de ràdio.
Veure Mart (planeta) і Ionosfera
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Veure Mart (planeta) і Júpiter (planeta)
Johannes Kepler
Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.
Veure Mart (planeta) і Johannes Kepler
Latitud
Els paral·lels i els meridians es tallen en angle recte La latitud és la distància angular, mesurada sobre un meridià, entre una localització terrestre (o de qualsevol altre planeta) i l'Equador.
Veure Mart (planeta) і Latitud
Lava
La lava és un tipus de roca que arriba a la superfície de la Terra a causa de l'aflorament de magma.
Veure Mart (planeta) і Lava
Línia equatorial
Mapamundi amb la línia de l'equador La línia equatorial, línia equinoccial o equador (del llatí aequātōris: 'igualador') és una línia imaginària que fa la volta a un planeta (o a qualsevol altre cos celeste) equidistant dels dos pols.
Veure Mart (planeta) і Línia equatorial
Líquid
gota esfèrica de líquid minimitza l'àrea superficial, la qual cosa és el resultat natural de la tensió superficial en líquids. El líquid és un dels estats de la matèria més quotidians.
Veure Mart (planeta) і Líquid
Limonita
Limonita és el nom donat a certs minerals de ferro provinents de l'alteració pútrida dels vegetals en aigües ferroginoses compostes d'aigua, ferro i oxigen.
Veure Mart (planeta) і Limonita
Llança de Mart
Llança de Mart La llança de Mart, també coneguda com a fletxa d'Ares (♂) és un símbol d'un cercle amb una fletxa una mica inclinada que n'emergeix.
Veure Mart (planeta) і Llança de Mart
Lleis de Kepler
Els temps d'òrbita totals pels planetes 1 i 2 segueixen la proporció \left(\fraca_1a_2\right)^\frac32. En astronomia, les lleis de Kepler són tres lleis científiques que descriuen el moviment dels planetes al voltant del Sol.
Veure Mart (planeta) і Lleis de Kepler
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Veure Mart (planeta) і Lluna
Magnesi
El magnesi és l'element químic de símbol Mg i nombre atòmic 12.
Veure Mart (planeta) і Magnesi
Magnitud aparent
La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.
Veure Mart (planeta) і Magnitud aparent
Mariner 6 i 7
Després de la decebedora visita de la Mariner 4 a Mart, la NASA va creure que aquest primer sobrevol va ser molt incomplet, ja que les fotografies de baixa qualitat que aparentment només mostraven cràters d'impacte, abastaven un petit percentatge de la superfície marciana i la NASA va voler fer un nou intent mentre durava la finestra de 1969.
Veure Mart (planeta) і Mariner 6 i 7
Mariner 9
Fobos des de la Mariner 9 La Mariner 9 fou una missió espacial no tripulada de la NASA, dins el programa Mariner, amb l'objectiu d'explorar el planeta Mart.
Veure Mart (planeta) і Mariner 9
Mars Express
La Mars Express (abreujat MEX) és una missió d'exploració espacial conduïda per l'Agència Espacial Europea (ESA).
Veure Mart (planeta) і Mars Express
Mars Global Surveyor
La Mars Global Surveyor (MGS, «Explorador Global de Mart») és una nau espacial de la NASA, llançada el 7 de novembre de 1996, amb l'objectiu de cartografiar el planeta Mart.
Veure Mart (planeta) і Mars Global Surveyor
Mars Orbiter Mission
El Mars Orbiter Mission (MOM), informalment anomenat Mangalyaan (en मंगलयान), ("nau marciana") és un orbitador de Mart que va ser enlairat amb èxit en òrbita terrestre el 5 de novembre de 2013 per la Indian Space Research Organisation (ISRO).
Veure Mart (planeta) і Mars Orbiter Mission
Mars Pathfinder
La Mars Pathfinder fou una sonda espacial no tripulada de tipus Discovery de la NASA, llançada el 1996 i la primera d'una sèrie de missions d'exploració del planeta Mart que inclouen vehicles robòtics tot terreny (rovers en anglès).
Veure Mart (planeta) і Mars Pathfinder
Mars Polar Lander
La Mars Polar Lander (MPL) va ser una sonda espacial robòtica de la NASA.
Veure Mart (planeta) і Mars Polar Lander
Mars Reconnaissance Orbiter
Mart. La Mars Reconnaissance Orbiter (MRO, «Sonda orbital d'exploració de Mart») és una nau espacial multipropòsit, llançada el 12 d'agost de 2005 amb l'objectiu d'avançar en el coneixement de Mart amb una observació detallada, per examinar potencials zones d'aterratge per a futures missions a la superfície i per servir d'estació de retransmissió de dades d'alta velocitat per a missions futures.
Veure Mart (planeta) і Mars Reconnaissance Orbiter
Mars rover
Un Mars rover o astromòbil de Mart és un astromòbil (vehicle tot terreny) que s'utilitza per explorar el planeta Mart.
Veure Mart (planeta) і Mars rover
Mars Science Laboratory
El Mars Science Laboratory (Laboratori de Ciència de Mart o MSL), és una missió de la NASA amb la finalitat de posar i operar un vehicle robòtic anomenat Curiosity (Curiositat), sobre la superfície de Mart.
Veure Mart (planeta) і Mars Science Laboratory
Mart (mitologia)
Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.
Veure Mart (planeta) і Mart (mitologia)
MAVEN
Logotip de la missió MAVEN Mars Atmosphere and Volatile EvolutioN (MAVEN) és una sonda espacial dissenyada per estudiar l'atmosfera marciana mentre orbita Mart.
Veure Mart (planeta) і MAVEN
Mercuri (planeta)
Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.
Veure Mart (planeta) і Mercuri (planeta)
Meridià
Convergència de dos meridians. Un meridià (o línia de longitud) és una línia imaginària que fa mitja volta a la Terra, de Pol Nord a Pol Sud.
Veure Mart (planeta) і Meridià
Mesura del temps a Mart
estacions a la Terra. S'han utilitzat o proposat diversos esquemes per mesurar el temps en el planeta Mart independentment del temps i calendaris de la Terra.
Veure Mart (planeta) і Mesura del temps a Mart
Metà
El metà és un hidrocarbur saturat, el més senzill de la sèrie dels alcans.
Veure Mart (planeta) і Metà
Meteorit
meteorit Willamette, descobert a l'estat nord-americà d'Oregon Un meteorit o aeròlitLa paraula aeròlit pot ser sinònim de meteorit o bé designar un meteorit de caràcter petri.
Veure Mart (planeta) і Meteorit
Meteorit marcià
Un meteorit marcià és una roca que es va formar al planeta Mart i després va ser expulsada de Mart per l'impacte d'un asteroide o un cometa, i finalment va aterrar a la Terra.
Veure Mart (planeta) і Meteorit marcià
Micròmetre
El micròmetre (símbol µm) és una unitat de longitud equivalent a la milionèsima part d'un metre (o cosa que és el mateix, una mil·lèsima part d'un mil·límetre).
Veure Mart (planeta) і Micròmetre
Microorganisme
Els microorganismes o cèl·lules microbianes, com a terme més ampli, són compartiments vius que interaccionen amb l'entorn i altres cèl·lules de forma dinàmica.
Veure Mart (planeta) і Microorganisme
Mitologia romana
Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.
Veure Mart (planeta) і Mitologia romana
Monòxid de carboni
El monòxid de carboni (CO), també anomenat òxid carbonós, és un gas incolor, inodor i insípid que és una mica més lleuger que l'aire.
Veure Mart (planeta) і Monòxid de carboni
Mort
La cara simbòlica de la mort, detall d'una pintura de Philippe de Champaigne. La mort és la fi permanent de les funcions biològiques que defineixen un ésser viu.
Veure Mart (planeta) і Mort
Moviment circular
Esquema d'un moviment circular A cinemàtica, un moviment circular és un model de moviment en el pla, on el cos que es mou té una trajectòria circular al voltant d'un centre o eix de gir.
Veure Mart (planeta) і Moviment circular
NASA
La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.
Veure Mart (planeta) і NASA
Núvol
Un cúmul En la meteorologia, un núvol (var. nugul, nigul) o broma és un conjunt de gotes d'aigua o cristalls de gel o tots dos alhora a l'atmosfera, sobre de la superfície terrestre.
Veure Mart (planeta) і Núvol
Neó
El neó és un element químic de nombre atòmic 10 i símbol Ne.
Veure Mart (planeta) і Neó
Nitrogen
El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.
Veure Mart (planeta) і Nitrogen
Obliqüitat de l'eclíptica
En astronomia, l'obliqüitat de l'eclíptica, obliqüitat o inclinació axial és l'angle que formen l'eix de rotació d'un planeta amb la perpendicular al pla de la seva òrbita al voltant del Sol.
Veure Mart (planeta) і Obliqüitat de l'eclíptica
Olympus Mons
El '''mont Olimp'''. Imatge presa el 19 d'octubre de 1998 per la ''Mars Global Surveyor'' LOlympus Mons (en llatí Olympus Mons, en català: mont Olimp) és una muntanya i volcà d'escut del planeta Mart, situada a. Es tracta de la muntanya més alta coneguda del sistema solar, amb una altura de 22.000 metres sobre el nivell mitjà de la superfície de Mart.
Veure Mart (planeta) і Olympus Mons
Oposició (astronomia)
Oposició és quan dos astres es troben, en relació a la Terra, en dos punts del cel diametralment oposats.
Veure Mart (planeta) і Oposició (astronomia)
Opportunity
LOpportunity (oficialment Mars Exploration Rover - B o MER-B) és el segon dels dos vehicles tot terreny no tripulats de la NASA que van aterrar a Mart el 2004 formant part del programa d'exploració de Mart.
Veure Mart (planeta) і Opportunity
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Veure Mart (planeta) і Oxigen
Ozó
L'ozó (O₃) és una molècula triatòmica (que consta de tres àtoms) d'oxigen.
Veure Mart (planeta) і Ozó
Part per milió
Parts per milió (abreujat com ppm) és la unitat de mesura de concentració, que no forma part del sistema internacional d'unitats, utilitzada usualment per quantificar la presència de substàncies en petites quantitats (traça) en una barreja.
Veure Mart (planeta) і Part per milió
Pascal (unitat)
El pascal (símbol: Pa) és una unitat derivada del Sistema Internacional utilitzada per mesurar la pressió interna, la tensió mecànica, el mòdul de Young i la resistència a la tracció.
Veure Mart (planeta) і Pascal (unitat)
Penya-segat
Penya-segats de Moher, a Irlanda. Escarp al Cumberland Plateau, Tennessee. Penya-segat de Preikestolen situat sobre el Lysefjord, un fiord de Noruega Cingles de la Serra de Sis, situats a la Baixa Ribagorça dels Prepirineus aragonesos Un penya-segat, tallserrat o capserrat és un accident geogràfic que consisteix en un espadat rocós de forta pendent o vertical abrupta en la línia de contacte entre terra i mar.
Veure Mart (planeta) і Penya-segat
Període de rotació
En astronomia, el període de rotació és el temps que tarda un cos celeste a completar una revolució sobre si mateix (al voltant del seu propi eix).
Veure Mart (planeta) і Període de rotació
Periheli
Al present esquema el '''perigeu''' és designat per la lletra '''F ''' El periheli (del grec peri.
Veure Mart (planeta) і Periheli
Perseverance
Perseverance, (en català, 'Perseverança'), sobrenomenat Percy és un vehicle Mars rover dissenyat i fabricat pel Jet Propulsion Laboratory per explorar el cràter Jezero de Mart com a part de la missió Mars 2020 del Mars Exploration Program ('Programa d'Exploració de Mart') de la NASA.
Veure Mart (planeta) і Perseverance
Phoenix (sonda)
Phoenix va ser una nau espacial robòtica enviada a Mart en marc del Programa Mars Scout.
Veure Mart (planeta) і Phoenix (sonda)
Pic del Migdia de Bigorra
El pic del Migdia de Bigorra (en occità gascó, Pic de Mieidia de Bigòrra; en francès, Pic du Midi de Bigorre) està situat al departament dels Alts Pirineus, a França.
Veure Mart (planeta) і Pic del Migdia de Bigorra
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Veure Mart (planeta) і Planeta
Planeta tel·lúric
Un planeta tel·lúric és un planeta compost majoritàriament de silicats.
Veure Mart (planeta) і Planeta tel·lúric
Pol geogràfic
pol nord d’inaccessibilitat (84 ° 03’N, 174 ° 51’W) (4). Diagrama que mostra l'esfera celeste amb eclíptica i equinoccis Un pol geogràfic és qualsevol dels dos punts fixes a la superfície d'un cos en rotació o planeta, a noranta graus de l'equador, basant-se en l'eix de rotació sobre el qual gira el cos.
Veure Mart (planeta) і Pol geogràfic
Portuguès
El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.
Veure Mart (planeta) і Portuguès
Precessió dels equinoccis
'''Precessió''' de l'eix de la Terra La precessió dels equinoccis és la rotació que efectua el pol nord celeste al voltant del pol de l'eclíptica, en sentit retrògrad, en 25.780 anys.
Veure Mart (planeta) і Precessió dels equinoccis
Pressió atmosfèrica
Un baròmetre aneroide La pressió atmosfèrica és la pressió que exerceix l'atmosfera terrestre sobre la Terra a causa del pes de l'aire sobre la superfície.
Veure Mart (planeta) і Pressió atmosfèrica
Programa Viking
El programa Viking és un conjunt de dues missions no tripulades de la NASA per a l'exploració del planeta Mart, conegudes com a Viking 1 i Viking 2.
Veure Mart (planeta) і Programa Viking
Punt d'Àries
Equinocci vernal o primer punt d'Àries En astronomia el punt d'Àries o punt vernal és un dels dos punts de l'esfera celeste on l'equador celeste talla el pla de l'eclíptica.
Veure Mart (planeta) і Punt d'Àries
Quadratura astronòmica
S'anomena quadratura astronòmica la configuració d'un planeta exterior tal que el planeta forma amb el Sol un angle de 90° vist des de la Terra.
Veure Mart (planeta) і Quadratura astronòmica
Quilòmetre
Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.
Veure Mart (planeta) і Quilòmetre
Radiació
Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.).
Veure Mart (planeta) і Radiació
Raigs còsmics
Cascada de partícules produïda per l'impacte d'un protó de 1015 eV d'energia a 35 km d'altura. Els raigs còsmics són partícules subatòmiques que procedeixen de l'espai exterior i que arriben a la Terra amb una energia elevada a causa de la seva gran velocitat.
Veure Mart (planeta) і Raigs còsmics
Roig
El vermell o roig és el color amb la freqüència més baixa de llum que pot discernir l'ull humà.
Veure Mart (planeta) і Roig
Sang
Sistema sanguini humà La sang és una suspensió de cèl·lules en un medi aquós, impulsada pel cor a través dels vasos sanguinis, amb l'objectiu de distribuir oxigen i nutrients als diferents teixits així com eliminar-ne els residus, entre altres funcions.
Veure Mart (planeta) і Sang
Satèl·lits de Mart
Els dos satèl·lits de Mart són Fobos i Deimos.
Veure Mart (planeta) і Satèl·lits de Mart
Sòl
'''A''' representa el sòl; '''B''' representa la laterita, una regolita; C representa saprolita, una regolita menys meteoritzada; la capa inferior representa la roca mare El sòl és la capa externa de l'escorça terrestre, originada per l'alteració de les roques sota la influència de la meteorització i erosió dels éssers vius.
Veure Mart (planeta) і Sòl
Sòlid
Un cub de gel. El gel és aigua en estat sòlid La solidesa és un estat de la matèria que es caracteritza per un volum i forma definits; un sòlid es resisteix a la deformació, a canviar la seva forma i volum; i a la dilatació i a la compressió.
Veure Mart (planeta) і Sòlid
Science Daily
Science Daily és un lloc web estatunidenc que agrega comunicats de premsa i publica comunicats de premsa lleugerament editats (una pràctica anomenada churnalism) sobre la ciència, similar a Phys.org i EurekAlert!.
Veure Mart (planeta) і Science Daily
Silici
El silici és un element químic no metàl·lic de la taula periòdica que té el símbol Si i un nombre atòmic de 14.
Veure Mart (planeta) і Silici
Sirtis Major
Sirtis Major va ser el nom donat pels romans al principal golf de la costa de la moderna Líbia, l'actual Golf de Sirte.
Veure Mart (planeta) і Sirtis Major
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Veure Mart (planeta) і Sistema solar
Sojourner
''Sojourner'' rover a Mart, tal com es veu des d'un dels pètals del mòdul Una imatge en color presa pel ''Sojourner'' rover de la seva roda deixant el seu pas a Mart Vista del ''Sojourner'' del mòdul Mars Pathfinder (Sagan Memorial Station) després de sortir de la rampa cap al sòl marcià Sojourner va ser un Mars rover robòtic de la missió Mars Pathfinder part del Programa Discovery de la NASA que va aterrar el 4 de juliol de 1997 a la regió d'Ares Vallis, i va explorar Mart durant tres mesos.
Veure Mart (planeta) і Sojourner
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Mart (planeta) і Sol
Spirit
Spirit rover MER-A (Mars Exploration Rover - A), conegut com a Spirit, és el primer dels dos rovers de la missió "Mars Exploration Rover" de la NASA.
Veure Mart (planeta) і Spirit
Sublimació
Sublimació de gel sec. La sublimació és un canvi d'estat de la matèria consistent en el pas directe d'estat sòlid a gasós o bé d'estat gasós a sòlid.
Veure Mart (planeta) і Sublimació
Tectònica de plaques
Esquema general de diferents tipus de vulcanisme associat al moviment de les plaques tectòniques 1-Astenosfera; 2-Litosfera; 3-Punt calent; 4-Escorça oceànica; 5-Placa de subducció; 6-Escorça continental; 7-Rift continental; 8-Marges de les plaques convergents; 9-Marges de les plaques divergents; 10-Falla transformant; 11-Volcà d'escut; 12-Dorsal oceànica; 13-Fossa marina; 14-Estratovolcà; 15-Arc insular; 16-Litosfera; 17-Astenosfera; 18-Fossa La tectònica de plaques (del grec τεκτονικός, tektonikós, que significa 'relacionat amb la construcció') és una teoria geològica que explica la forma en què s'ha format la litosfera, és a dir, la part superior més freda i rígida de la Terra.
Veure Mart (planeta) і Tectònica de plaques
Telescopi
Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.
Veure Mart (planeta) і Telescopi
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Veure Mart (planeta) і Temperatura
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Mart (planeta) і Terra
Tharsis
Tharsis és una regió de Mart formada per un gran altiplà volcànic i situada a la zona equatorial del planeta, a la vora occidental de Valles Marineris.
Veure Mart (planeta) і Tharsis
Tharsis Tholus
El Tharsis Tholus és un volcà marcià de tipus escut que mesura uns 150 quilòmetres de diàmetre i arriba a uns 8 quilòmetres d'alçada.
Veure Mart (planeta) і Tharsis Tholus
Titani
El titani és l'element químic de símbol Ti i nombre atòmic 22.
Veure Mart (planeta) і Titani
Troià de Mart
Mart. Mart mostrat en vermell. L'òrbita exterior és la de Júpiter. Els troians de Mart són un grup d'objectes que comparteixen l'òrbita del planeta Mart al voltant del Sol.
Veure Mart (planeta) і Troià de Mart
Tycho Brahe
Tycho Brahe (Knutstorp, Dinamarca, 14 de desembre de 1546 - Praga, 24 d'octubre de 1601) va ser un astrònom danès.
Veure Mart (planeta) і Tycho Brahe
Ultraviolat
L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.
Veure Mart (planeta) і Ultraviolat
Unió Astronòmica Internacional
En verd, els països membres. La Unió Astronòmica Internacional (International Astronomical Union, en anglès, o Union Astronomique Internationale en francès) està formada per 9.040 membres individuals i 63 membres nacionals en tot el món.
Veure Mart (planeta) і Unió Astronòmica Internacional
Universitat de València
La Universitat de València va ser fundada l'any 1499 sota el nom dEstudi General i és, a més de la universitat més antiga del País Valencià, una de les més importants i amb més llarga tradició a l'Estat espanyol.
Veure Mart (planeta) і Universitat de València
Valles Marineris
Valles Marineris (en català «Valls del Mariner») és el nom d'un gegantí sistema de congostos (valles) que travessa l'equador de Mart just a l'est de la regió de Tharsis.
Veure Mart (planeta) і Valles Marineris
Vapor
punt crític es veu en l'altre extrem de la corba blava de vaporització. S'anomena vapor a una substància en la fase de gas que es troba a una temperatura més baixa que el punt crític.
Veure Mart (planeta) і Vapor
Velocitat d'escapament
Fig. 1. Anàlisi de la velocitat d'escapament d'Isaac Newton. En augmentar la velocitat de la bala de canó, aquesta orbita cada cop més amunt fins que aconsegueix escapar de la gravetat terrestre (projectil E) La velocitat d'escapament o velocitat d'alliberament és la velocitat mínima necessària per a que un cos sense propulsió pugui escapar de l'atracció del camp gravitatori generat per un objecte qualsevol, en lloc de caure-hi a sobre una altra vegada o entrar en òrbita a una alçada concreta sobre la seva superfície, suposant convencionalment que aquest objecte no es veu afectat per cap altra força externa a part de la gravetat.
Veure Mart (planeta) і Velocitat d'escapament
Vent
Vent movent les branques d'un cirerer El vent és el moviment natural de l'aire o altres gasos en relació amb la superfície d'un planeta.
Veure Mart (planeta) і Vent
Venus (planeta)
Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Veure Mart (planeta) і Venus (planeta)
Vida a Mart
Durant moltes dècades s'ha especulat sobre la possibilitat que existeixi o hagi existit vida a Mart.
Veure Mart (planeta) і Vida a Mart
Volcà
Tall transversal d'un estratovolcà Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior del nucli d'un planeta que en sortir a l'exterior es converteix en lava, roca fosa, a causa de la pèrdua de gasos.
Veure Mart (planeta) і Volcà
William Herschel
William Herschel (Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi romanogermànic, 15 de novembre de 1738 - Slough, Anglaterra, Regne Unit, 25 d'agost de 1822), va ser músic i l'astrònom més famós de la seva època.
Veure Mart (planeta) і William Herschel
Xenó
El xenó és l'element químic de símbol Xe i nombre atòmic 54.
Veure Mart (planeta) і Xenó
(5261) Eureka
L'asteroide (5261) Eureka es va descobrir en l'Observatori de Monte Palomar el 20 de juny de 1990 i va resultar ser el primer asteroide troià conegut de Mart que ocupa el punt de Lagrange L5 de Mart.
Veure Mart (planeta) і (5261) Eureka
1 d'abril
El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Mart (planeta) і 1 d'abril
10 de març
El 10 de març és el seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el setantè en els anys de traspàs.
Veure Mart (planeta) і 10 de març
11 de maig
L'11 de maig és el cent trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Mart (planeta) і 11 de maig
1659
;Països Catalans.
Veure Mart (planeta) і 1659
1666
196x196px.
Veure Mart (planeta) і 1666
1877
; Països Catalans.
Veure Mart (planeta) і 1877
1958
1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.
Veure Mart (planeta) і 1958
1965
Placa del pont Vell de Besalú.
Veure Mart (planeta) і 1965
1969
1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.
Veure Mart (planeta) і 1969
1976
1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.
Veure Mart (planeta) і 1976
1984
1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.
Veure Mart (planeta) і 1984
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Mart (planeta) і 1996
1997
1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Mart (planeta) і 1997
2001 Mars Odyssey
2001 Mars Odyssey és un vehicle espacial robòtic que orbita el planeta Mart.
Veure Mart (planeta) і 2001 Mars Odyssey
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Mart (planeta) і 2004
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Mart (planeta) і 2006
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Veure Mart (planeta) і 2008
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Veure Mart (planeta) і 2011
4 de juliol
El 4 de juliol és el cent vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Mart (planeta) і 4 de juliol
6 d'agost
El 6 d'agost és el dos-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dinovè en els anys de traspàs.
Veure Mart (planeta) і 6 d'agost
Vegeu també
Mart
- Òrbita de Mart
- (142) Polana
- Astronomia a Mart
- Atmosfera de Mart
- Canals de Mart
- Diable de pols
- Exploració de Mart
- Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior 2014
- Geologia de Mart
- Gravetat de Mart
- Història de l'observació de Mart
- Llista de missions d'exploració de Mart
- Mars Gravity Biosatellite
- Mars analog habitat
- Mars rover
- Marsa
- Mart (planeta)
- Mesura del temps a Mart
- Meteorit de Tissint
- Meteorit marcià
- Quadrangle Diacria
- Quadrangle Elysium
- Quadrangle Mare Boreum
- Quadrangle Memnonia
- Quadrangle Syrtis Major
- Sòl de Mart
- Sol (dia marcià)
- Vida a Mart
Planetes del sistema solar
- Definició de «planeta»
- Mart (planeta)
- Mercuri (planeta)
- Nomenclatura planetària
- Planeta a ull nu
- Planeta inferior i planeta superior
- Planetes transneptunians
- Terra
- Venus (planeta)
També conegut com Planeta Mart, Sol 4.
, Duna, Eberswalde, Eclíptica, Efecte d'hivernacle, El·lipsoide, Energia, Erosió, Estació de l'any, Everest, Excentricitat, Exploració de Mart, Ferro, Fobos (satèl·lit), Francès, Galileo Galilei, Gas, Geografia de Mart, Gillevinia straata, Giovanni Cassini, Giovanni Schiaparelli, Glaç, Gravetat, Guèiser marcià, Guerra, Habitabilitat planetària, Heli, Hellas Planitia, Hemisferi, Hidrogen, Hidrografia, Imperi Romà, Ionosfera, Júpiter (planeta), Johannes Kepler, Latitud, Lava, Línia equatorial, Líquid, Limonita, Llança de Mart, Lleis de Kepler, Lluna, Magnesi, Magnitud aparent, Mariner 6 i 7, Mariner 9, Mars Express, Mars Global Surveyor, Mars Orbiter Mission, Mars Pathfinder, Mars Polar Lander, Mars Reconnaissance Orbiter, Mars rover, Mars Science Laboratory, Mart (mitologia), MAVEN, Mercuri (planeta), Meridià, Mesura del temps a Mart, Metà, Meteorit, Meteorit marcià, Micròmetre, Microorganisme, Mitologia romana, Monòxid de carboni, Mort, Moviment circular, NASA, Núvol, Neó, Nitrogen, Obliqüitat de l'eclíptica, Olympus Mons, Oposició (astronomia), Opportunity, Oxigen, Ozó, Part per milió, Pascal (unitat), Penya-segat, Període de rotació, Periheli, Perseverance, Phoenix (sonda), Pic del Migdia de Bigorra, Planeta, Planeta tel·lúric, Pol geogràfic, Portuguès, Precessió dels equinoccis, Pressió atmosfèrica, Programa Viking, Punt d'Àries, Quadratura astronòmica, Quilòmetre, Radiació, Raigs còsmics, Roig, Sang, Satèl·lits de Mart, Sòl, Sòlid, Science Daily, Silici, Sirtis Major, Sistema solar, Sojourner, Sol, Spirit, Sublimació, Tectònica de plaques, Telescopi, Temperatura, Terra, Tharsis, Tharsis Tholus, Titani, Troià de Mart, Tycho Brahe, Ultraviolat, Unió Astronòmica Internacional, Universitat de València, Valles Marineris, Vapor, Velocitat d'escapament, Vent, Venus (planeta), Vida a Mart, Volcà, William Herschel, Xenó, (5261) Eureka, 1 d'abril, 10 de març, 11 de maig, 1659, 1666, 1877, 1958, 1965, 1969, 1976, 1984, 1996, 1997, 2001 Mars Odyssey, 2004, 2006, 2008, 2011, 4 de juliol, 6 d'agost.