Taula de continguts
54 les relacions: Associació estel·lar, Big Bang, Constel·lació de Cassiopea, Constel·lació de l'Àguila, Constel·lació de l'Escorpió, Constel·lació de l'Escut, Constel·lació de l'Orada, Constel·lació de la Quilla, Constel·lació del Cigne, Constel·lació del Sagitari, Convecció, Cygnus OB2 12, Diagrama de Hertzsprung-Russell, Estel, Estel hipergegant groc, Estel pistola, Estrella de Wolf-Rayet, Estructura estel·lar, Eta de la Quilla, Evolució estel·lar, Forat negre, Fotosfera, Galàxia, Gran Núvol de Magalhães, H-alfa, Hipernova, Kelvin, Límit d'Eddington, LBV 1806-20, Magnitud absoluta, Magnitud bolomètrica, Massa solar, Metal·licitat, MWC 314, Nebulosa, Nebulosa de la Quilla, P del Cigne, R136a1, Rho Cassiopeiae, S de l'Orada, Sol, Supergegant blau, Supernova, Tipus espectral, Variable lluminosa blava, Vent solar, Via Làctia, VY Canis Majoris, William Makepeace Thackeray, WOH G64, ... Ampliar l'índex (4 més) »
- Estrelles hipergegants
Associació estel·lar
El cúmul del Trapezi a la Nebulosa d'Orió, és una associació estel·lar OB. Una associació estel·lar és un cúmul estel·lar caracteritzat per una unió gravitacional molt feble, menys intensa que la que manté units els cúmuls oberts i els cúmuls globulars.
Veure Estel hipergegant і Associació estel·lar
Big Bang
El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.
Veure Estel hipergegant і Big Bang
Constel·lació de Cassiopea
Cassiopea (Cassiopeia) és una constel·lació de l'hemisferi nord, les cinc estrelles més brillants de la qual presenten una característica forma de ve doble (W) que, en funció de l'època de l'any i de la latitud es pot veure dreta, de costat o invertida.
Veure Estel hipergegant і Constel·lació de Cassiopea
Constel·lació de l'Àguila
L'Àguila (Aquila) és una de les 48 constel·lacions ptolemaiques, i una de les 88 constel·lacions en què es va dividir el cel per la Unió Astronòmica Internacional.
Veure Estel hipergegant і Constel·lació de l'Àguila
Constel·lació de l'Escorpió
L'Escorpió o Escorpí (Scorpius), és una de les 88 constel·lacions definides per la Unió Astronòmica Internacional.
Veure Estel hipergegant і Constel·lació de l'Escorpió
Constel·lació de l'Escut
L'Escut (Scutum) és una petita constel·lació.
Veure Estel hipergegant і Constel·lació de l'Escut
Constel·lació de l'Orada
L'Orada (Dorado) és una constel·lació austral.
Veure Estel hipergegant і Constel·lació de l'Orada
Constel·lació de la Quilla
La Quilla (Carina) és una constel·lació que formà part de l'antiga constel·lació Argo Navis, juntament amb Vela i Puppis.
Veure Estel hipergegant і Constel·lació de la Quilla
Constel·lació del Cigne
El Cigne (Cygnus) és una constel·lació de l'hemisferi nord.
Veure Estel hipergegant і Constel·lació del Cigne
Constel·lació del Sagitari
El Sagitari (Sagittarius), amb símbol Sagitari, és una constel·lació zodiacal situada entre les de l'Àguila, Capricorn, el Microscopi, el Telescopi, la Corona Austral, l'Escorpió, el Serpentari, Serpent i l'Escut.
Veure Estel hipergegant і Constel·lació del Sagitari
Convecció
Cel·les de convecció durant l'escalfament d'un fluid La convecció és una de les tres formes de transferència de calor i es caracteritza pel fet que aquesta es produeix a través del desplaçament de matèria entre regions amb diferents temperatures.
Veure Estel hipergegant і Convecció
Cygnus OB2 12
Cygnus OB2 12 és una de les estrelles més lluminoses conegudes.
Veure Estel hipergegant і Cygnus OB2 12
Diagrama de Hertzsprung-Russell
Diagrama de Hertzsprung-Russell En astronomia, el diagrama de Hertzsprung-Russell (de vegades, diagrama H-R) mostra la relació entra la magnitud absoluta i el tipus espectral de les estrelles.
Veure Estel hipergegant і Diagrama de Hertzsprung-Russell
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Veure Estel hipergegant і Estel
Estel hipergegant groc
Un estel hipergegant groc o estrella hipergegant groga és un tipus d'estel de classe 0, de classe espectral entre A i K, am una massa entre 20 i 50 masses solars.
Veure Estel hipergegant і Estel hipergegant groc
Estel pistola
L'estel Pistola és un estel blau hipergegant, un del més lluminosos coneguts a la Via Làctia.
Veure Estel hipergegant і Estel pistola
Estrella de Wolf-Rayet
Estrella de Wolf-Rayet WR124 (imatge del telescopi espacial Hubble) Les estrelles de Wolf-Rayet (abreujades sovint com a WR) són estrelles massives, calentes i en una fase d'evolució gairebé al final del seu cicle.
Veure Estel hipergegant і Estrella de Wolf-Rayet
Estructura estel·lar
Corona # Taca solar # Granulació fotosfèrica # Protuberància solar Els models actuals sobre l'estructura estel·lar tracten de descriure amb cert detall l'estructura interna d'una estrella utilitzant la lluminositat i el color, d'aquesta manera aquests models permeten predir amb certa exactitud l'evolució futura de l'astre.
Veure Estel hipergegant і Estructura estel·lar
Eta de la Quilla
Eta de la Quilla (η Carinae) és un estel del tipus variable lluminós blau hipermassiu, situat en la constel·lació de la Quilla, al voltant de 7500 anys-llum (2300 parsecs) del sistema solar, és membre del cúmul estel·lar obert Trumpler 16.
Veure Estel hipergegant і Eta de la Quilla
Evolució estel·lar
En astronomia, es denomina evolució estel·lar la seqüència de canvis que una estrella experimenta al llarg de la seva existència.
Veure Estel hipergegant і Evolució estel·lar
Forat negre
El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.
Veure Estel hipergegant і Forat negre
Fotosfera
La fotosfera és la zona des de la qual s'emet pràcticament tota la llum visible del Sol i es considera com la «superfície» solar, la qual, vista amb el telescopi, es presenta formada per grànuls brillants que es projecten sobre un fons més fosc.
Veure Estel hipergegant і Fotosfera
Galàxia
anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.
Veure Estel hipergegant і Galàxia
Gran Núvol de Magalhães
El Gran Núvol de Magalhães (LMC, de l'anglès Large Magellanic Cloud) és una galàxia irregular que orbita al voltant de la Via Làctia i, per tant, forma part del Grup Local de galàxies.
Veure Estel hipergegant і Gran Núvol de Magalhães
H-alfa
sèrie de Balmer. Per a l'hidrogen (Z.
Veure Estel hipergegant і H-alfa
Hipernova
Eta Carinae, en la constel·lació de la Quilla, és una de les candidates més properes a futura hipernova Una hipernova és un tipus teòric de supernova que es produiria en una estrella excepcionalment gran que es col·lapsaria al final de la seva vida.
Veure Estel hipergegant і Hipernova
Kelvin
El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del sistema internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.
Veure Estel hipergegant і Kelvin
Límit d'Eddington
η Carinae pot ser el resultat d'un traspàs del límit d'Eddington El límit d'Eddington, o lluminositat d'Eddington, és un valor màxim de lluminositat què pot passar a través d'una capa de gas en equilibri hidroestàtic, suposant una simetria esfèrica.
Veure Estel hipergegant і Límit d'Eddington
LBV 1806-20
LBV 1806-20 és un estel hipergegant -o possiblement un estel binari- que s'hi troba a una distància estimada entre 30.000 i 49.000 anys llum del Sol, a la constel·lació del Sagitari.
Veure Estel hipergegant і LBV 1806-20
Magnitud absoluta
La magnitud absoluta, de símbol M, és una mesura de la brillantor intrínseca d'un astre, correspon a la magnitud aparent que tindria si estigués situat a una distància de 10 parsecs de la Terra, equivalent aproximadament a 32,6 anys llum.
Veure Estel hipergegant і Magnitud absoluta
Magnitud bolomètrica
En astronomia, la magnitud bolomètrica designa la magnitud d'un objecte celeste tenint en compte la totalitat de l'espectre electromagnètic, del domini ràdio als raigs gamma.
Veure Estel hipergegant і Magnitud bolomètrica
Massa solar
La massa solar és una unitat de mesura de massa que equival a la massa del Sol, i que val 1,9885·10³⁰ kg.
Veure Estel hipergegant і Massa solar
Metal·licitat
Es diu metal·licitat d'un estel, o d'un medi, al seu contingut en elements pesants, és a dir, convencionalment, elements de massa atòmica igual o superior a la del carboni.
Veure Estel hipergegant і Metal·licitat
MWC 314
MWC 314, també coneguda com a BD+14º3887 o V1429 Aql és un estel hipergegant situat a la constel·lació de l'Àguila.
Veure Estel hipergegant і MWC 314
Nebulosa
Nebulosa de Nord-amèrica Les nebuloses són aglutinacions de gas i pols interestel·lar.
Veure Estel hipergegant і Nebulosa
Nebulosa de la Quilla
La nebulosa de la quilla (també coneguda com a nebulosa de la Carina, Nebulosa Eta Carinae, o NGC 3372) és una gran nebulosa brillant que envolta alguns cúmuls oberts d'estrelles.
Veure Estel hipergegant і Nebulosa de la Quilla
P del Cigne
P del Cigne (P Cygni) és un estel de la constel·lació del Cigne, una de les més llunyanes que s'hi poden veure a ull nu, doncs es troba a una incerta distància entre 5.000 i 7.000 anys llum del sistema solar.
Veure Estel hipergegant і P del Cigne
R136a1
R136a1 és un estel hipergegant blau ultramasiu, amb una xifra estimada de 265 masses solars.
Veure Estel hipergegant і R136a1
Rho Cassiopeiae
Rho Cassiopeiae a la seva constel·lació Rho Cassiopeiae (ρ Cas / 7 Cassiopeiae / HD 224014) és una estrella hipergegant a la constel·lació de Cassiopeia.
Veure Estel hipergegant і Rho Cassiopeiae
S de l'Orada
S de l'Orada (S Dor / HD 35343 / CD-69 295) és un estel variable en la constel·lació austral de l'Orada, prototip d'una classe de variables que porten el seu nom, variables S Doradus o variables blaves lluminoses. No pertany a la nostra galàxia, la Via Làctia, sinó al cúmul obert NGC 1910 en el Gran Núvol de Magalhães i es troba a uns 180.000 anys llum de distància del sistema solar.
Veure Estel hipergegant і S de l'Orada
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Estel hipergegant і Sol
Supergegant blau
Mides relatives d'estrelles, des de les nanes vermelles, passant per les nanes grogues com el Sol, les gegants blaves, fins a un supergegant blau Els supergegants blaus són estels de gran grandària en els quals els processos de fusió nuclear es desenvolupen a tal ritme que l'hidrogen es consumeix en quantitats ingents, cosa que els converteix en els estels més actius de tots els que es coneixen.
Veure Estel hipergegant і Supergegant blau
Supernova
Una supernova és una explosió estel·lar tremendament energètica i lluminosa.
Veure Estel hipergegant і Supernova
Tipus espectral
El tipus espectral és la manera de classificació dels estels usant la llei de desplaçament de Wien però això posa dificultats pels estels distants.
Veure Estel hipergegant і Tipus espectral
Variable lluminosa blava
Evolució d'estrelles de diferents masses representades en el diagrama de Hertzsprung-Russell. La fase de variable lluminosa blava apareix marcada com a VLB per al cas de la traça evolutiva de l'estrella de 60 masses solars Les variables lluminoses blaves (VLB, en anglès ''luminous blue variables''), també conegudes com a variables S Doradus, són les estrelles més lluminoses que es coneixen i entre els seus exemples es troben algunes de les estrelles més massives de l'univers.
Veure Estel hipergegant і Variable lluminosa blava
Vent solar
plasma del vent solar arribant a l'heliopausa El vent solar és un flux de partícules carregades (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de l'atmosfera exterior del Sol, la corona solar.
Veure Estel hipergegant і Vent solar
Via Làctia
La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.
Veure Estel hipergegant і Via Làctia
VY Canis Majoris
Comparació entre les mides del Sol i la VY Canis Majoris. VY Canis Majoris (VY CMA), és una estrella hipergegant vermella, abans la més gran, i una de les més lluminoses conegudes fins avui dia, localitzada en la constel·lació de Canis Major.
Veure Estel hipergegant і VY Canis Majoris
William Makepeace Thackeray
William Makepeace Thackeray (Alipur, Calcuta, Índia, 18 de juliol de 1811 - Londres, Anglaterra, 24 de desembre de 1863) fou un escriptor anglès relatiu a l'època del realisme, contemporani del reconegut escriptor Charles Dickens.
Veure Estel hipergegant і William Makepeace Thackeray
WOH G64
WOH G64 (2MASS J04551048-6820298 / MSX LMC 1182) és una estrella de grans dimensions i lluminositat situada a la galàxia Gran Núvol de Magalhães.
Veure Estel hipergegant і WOH G64
Zeta1 de l'Escorpió
Zeta¹ de l'Escorpió (ζ¹ Sco / HD 152236 / HR 6262) és un estel en la constel·lació de l'Escorpió, de magnitud aparent +4,77.
Veure Estel hipergegant і Zeta1 de l'Escorpió
1840
;Països Catalans.
Veure Estel hipergegant і 1840
1860
;Països Catalans.
Veure Estel hipergegant і 1860
6 Cassiopeiae
6 Cassiopeiae (6 Cat) és una estrella a la constel·lació de Cassiopea de magnitud aparent +5,43.
Veure Estel hipergegant і 6 Cassiopeiae
Vegeu també
Estrelles hipergegants
- Estel hipergegant
- Estel hipergegant groc
- Hipernova
També conegut com Estrella hipergegant, Hipergegant.