Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Sistema solar

Índex Sistema solar

El sistema solarLes majúscules del nom varia.

362 les relacions: Acreció, Afeli, Agència Espacial Europea, Aigua, Alfa del Centaure, Amoníac, Anell planetari, Anells de Saturn, Antiga Grècia, Any còsmic, Any llum, Apollo 11, Apollo 17, Ariel (satèl·lit), Aristarc de Samos, Asteroide, Asteroide troià de Júpiter, Astrofísica, Astronomical Journal, Astronomy Picture of the Day, Astrophysical Journal, Atmosfera, Atmosfera terrestre, Aurora polar, Època (astronomia), Òxid de ferro(III), Baricentre, Bombolla de vent estel·lar, Bombolla local, Braç d'Orió, Buit, Cabellera (astronomia), Cal·listo (satèl·lit), Cambridge University Press, Camp magnètic, Camp magnètic terrestre, Caront (satèl·lit), Cèrber (satèl·lit), Centaure (astronomia), Centre Galàctic, Ceres (planeta nan), Ciència, Ciència-ficció, Cinturó d'asteroides, Cinturó de Kuiper, Circumferència, Claudi Ptolemeu, Clyde William Tombaugh, Cometa, Cometa Hale-Bopp, ..., Cometa Halley, Cometa rasant de Kreutz, Constel·lació d'Hèrcules, Coordenades galàctiques, Corrent heliosfèric difús, Cos menor del sistema solar, Cràter d'impacte, Criovolcà, Cronologia de l'exploració del sistema solar, Cronologia del Big Bang, Dècada del 1850, De Revolutionibus Orbium Coelestium, Definició de planeta, Deimos (satèl·lit), Densitat, Diagrama de Hertzsprung-Russell, Diàmetre, Diòxid de carboni, Dinàmica de fluids, Disc d'acreció, Disc dispers, Disnòmia (satèl·lit), Dominància orbital, Eclíptica, Edat antiga, Ejecció de massa coronal, El·lipse, Electró, Element químic, Encèlad (satèl·lit), Energia, Energia radiant, Equilibri hidroestàtic, Era espacial, Eratòstenes, Eris (planeta nan), Erupció solar, Escorça planetària, Escorça terrestre, Esfera, Esfera de Hill, Església Catòlica Romana, Espai exterior, Estats Units d'Amèrica, Estel de Barnard, Estix (satèl·lit), Estrella, Eubacteris, Europa, Europa (satèl·lit), Evolució, Evolució estel·lar, Excentricitat, Expansió de l'univers, Família d'asteroides, Ferro, Flaix de l'heli, Fobos (satèl·lit), Focus (geometria), Força de marea, Formació i evolució del sistema solar, Fotó, Fusió nuclear, Galàxia, Galàxia el·líptica, Galàxia espiral barrada, Galileo Galilei, Ganimedes (satèl·lit), Gas amb efecte d'hivernacle, Gegant gasós, Gegant vermell, Giuseppe Piazzi, Graben, Gran galàxia d'Andròmeda, Gran Taca Vermella, Grau Celsius, Gravetat, Guèiser, Haumea, Heli, Heliofunda, Heliopausa, Heliosfera, Hidra (satèl·lit), Hidrogen, Hidrosfera, Hipèrbola, Ió (àtom), Inclinació, Interstellar Boundary Explorer, Io (satèl·lit), Isaac Newton, Júpiter (planeta), Johann Gottfried Galle, Johannes Kepler, John Couch Adams, Lalande 21185, Línia de congelament, Llei de la gravitació universal, Llei de Titius-Bode, Lleis de Kepler, Llista d'estrelles més properes, Llista d'objectes del sistema solar en equilibri hidroestàtic, Llista de satèl·lits naturals, Llum, Llum solar, Llum zodiacal, Lluna, Lluna a la ficció, Luna 2, Luyten 726-8, Magnitud aparent, Mantell terrestre, Marea galàctica, Mariner 10, Mart (planeta), Massa, Massa solar, Medi interestel·lar, Medi interplanetari, Mercuri (planeta), Metal·licitat, Metà, Meteoroide, Meteorologia espacial, Metre cúbic, Metre per segon, Michael E. Brown, Mineral, Miranda (satèl·lit), Missions lunars, Model heliocèntric, Molècula, Moment angular, Moviment circular, Moviment retrògrad, Moviments de la Terra, Nan blanc, Nana groga, Nana marró, Nana negra, Nana roja, NASA, National Science Foundation, Nature, Níquel, Núvol d'Oort, Núvol de pols interplanetària, Núvol Interestel·lar Local, Núvol molecular, Neó, Nebulosa, Nebulosa planetària, Nebulosa protoplanetària, Nebulosa solar, Neptú (planeta), New Horizons, Nicolau Copèrnic, Nitrogen líquid, Nix (satèl·lit), Nucleosíntesi primordial, Nucli planetari, Nucli solar, Oberó (satèl·lit), Objecte clàssic del Cinturó de Kuiper, Objecte proper a la Terra, Objecte ressonant transneptunià, Objecte transneptunià, Obliqüitat de l'eclíptica, Observatori Europeu del Sud, Olympus Mons, Organisme, Origen dels noms dels planetes, Oxford English Dictionary, Oxigen, Paràbola, Parsec, Píxel, Període de rotació, Període orbital, Periheli, Pioneer 10, Pioneer 11, Pla galàctic, Planeta, Planeta exterior, Planeta extrasolar, Planeta inferior i planeta superior, Planeta menor, Planeta nan, Planeta tel·lúric, Planetes transneptunians, Planetesimal, Plasma (estat de la matèria), Plutí, Pols còsmica, Pròxima del Centaure, Pressió de radiació, Pressió de vapor, Princeton University Press, Programa Aurora, Programa espacial soviètic, Programa Voyager, Progressió geomètrica, Protó, Protoestrella, Protoplaneta, Punt de Lagrange, Quilòmetre, Radiació electromagnètica, Raigs còsmics, Redefinició de planeta de 2006, Refractari, Ressonància orbital, Retrat de planetes, Revolució Industrial, Roca, Ross 154, Rotació síncrona, Rupes, Satèl·lit asteroidal, Satèl·lit natural, Satèl·lits d'Urà, Satèl·lits de Júpiter, Satèl·lits de Mart, Satèl·lits de Neptú, Satèl·lits de Plutó, Satèl·lits de Saturn, Satèl·lits galileans, Saturn (planeta), Science, Segle XVI, Segle XVII, Semieix major, Seqüència principal, Silicat, Silici, Sirius, Sistema binari (astronomia), Sistema d'estrelles, Sistema planetari, Sol, Sonda espacial, Springer Science+Business Media, Sublimació, Supernova, Tau Ceti, Tecnologia, Tectònica, Tectònica de plaques, Telescopi, Temperatura, Tempesta geomagnètica, Temps atmosfèric, Teoria del caos, Teoria geocèntrica, Terra, Terraformació, Tità (satèl·lit), Titània (satèl·lit), Trajectòria hiperbòlica, Tritó (satèl·lit), Troià de Neptú, Ull nu, Umbriel (satèl·lit), Unió Astronòmica Internacional, Unitat astronòmica, Unitat de longitud, Univers observable, Universitat Cornell, Urà (planeta), Urbain Le Verrier, Valles Marineris, Vega, Velocitat d'escapament, Vent solar, Venus (planeta), Via Làctia, Vida, Vida extraterrestre, Vision for Space Exploration, Vol espacial tripulat, Volàtils, Volcà, Voyager 1, Voyager 2, Vulcanologia, William Herschel, Wolf 359, Xoc de terminació, Xoc en arc, Zona d'habitabilitat, (134340) Plutó, (136472) Makemake, (15760) 1992 QB1, (20000) Varuna, (2060) Quiró, (433) Eros, (50000) Quaoar, (90377) Sedna, (90482) Orc, 150, 1609, 1618, 1687, 1781, 1846, 1957, 1973, 1992, 270 aC, 55 Cancri. Ampliar l'índex (312 més) »

Acreció

En astrofísica, el terme acreció és usat com a mínim per a dos processos diferents.

Nou!!: Sistema solar і Acreció · Veure més »

Afeli

Lafeli és el punt de l'òrbita d'un objecte al voltant del Sol, en què aquest es troba a la màxima distància del Sol.

Nou!!: Sistema solar і Afeli · Veure més »

Agència Espacial Europea

L'Agència Espacial Europea (European Space Agency, ESA) fou creada l'any 1975.

Nou!!: Sistema solar і Agència Espacial Europea · Veure més »

Aigua

Gota d'aigua Laigua és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.

Nou!!: Sistema solar і Aigua · Veure més »

Alfa del Centaure

L'Alfa del Centaure (α Cen / α Centauri) és l'estrella més brillant de la constel·lació del Centaure i la quarta de tot el cel nocturn.

Nou!!: Sistema solar і Alfa del Centaure · Veure més »

Amoníac

Lamoníac és un compost químic la molècula del qual consisteix en un àtom de nitrogen (N) i tres àtoms d'hidrogen (H) d'acord amb la fórmula NH3.

Nou!!: Sistema solar і Amoníac · Veure més »

Anell planetari

Un anell planetari és un anell de pols còsmica i altres partícules petites que orbiten al voltant d'un planeta en una regió en forma de disc pla.

Nou!!: Sistema solar і Anell planetari · Veure més »

Anells de Saturn

Anells de Saturn. Hi ha etiquetes en els més importants Els anells de Saturn són un sistema de quatre anells planetaris que envolten aquell planeta.

Nou!!: Sistema solar і Anells de Saturn · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia, o Grècia clàssica, és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, també conegut com Alexandre el Gran, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Sistema solar і Antiga Grècia · Veure més »

Any còsmic

Un any galàctic, també conegut com a any còsmic, és el període que triga el sistema solar a realitzar una òrbita al voltant del centre de la Via Làctia.

Nou!!: Sistema solar і Any còsmic · Veure més »

Any llum

La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any de llum o any llum (anglicisme per calc sintàctic) és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.

Nou!!: Sistema solar і Any llum · Veure més »

Apollo 11

La missió lunar Apollo 11 va ser la primera a posar un home a la lluna.

Nou!!: Sistema solar і Apollo 11 · Veure més »

Apollo 17

L'Apollo 17 va ser el dissetè vol del programa Apollo.

Nou!!: Sistema solar і Apollo 17 · Veure més »

Ariel (satèl·lit)

Ariel és el satèl·lit més brillant d'Urà i el quart quant a mida.

Nou!!: Sistema solar і Ariel (satèl·lit) · Veure més »

Aristarc de Samos

Tal com es veu en el diagrama adjunt, Aristarc va calcular l'angle entre el Sol i la Lluna (phi) quan aquesta es trobava en el primer o últim quart. És a dir, quan el triangle és rectangle. Llavors, mesurant phi podia resoldre el rectangle. Va observar que la distància entre la Terra i el Sol era molt més gran que la distància entre la Terra i la Lluna i que, conseqüentment, el Sol havia de ser molt més gran, ja que sabem que tant el disc solar com el lunar tenen un diàmetre aparent d'uns 32 minuts d'arc. Va ser la idea d'un Sol tan gran la que el va induir a pensar tots els cossos més petits havien de girar al seu voltant. Aristarc (Arístarkhos, Aristarchus) (ca.310 aC - 230 aC) era un astrònom i matemàtic grec, nascut a Samos, Grècia.

Nou!!: Sistema solar і Aristarc de Samos · Veure més »

Asteroide

Dactyl. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.

Nou!!: Sistema solar і Asteroide · Veure més »

Asteroide troià de Júpiter

Els troians de Júpiter, comunament anomenats ''asteroides troians'' o simplement troians, són un gran grup d'asteroides que comparteixen l'òrbita del planeta Júpiter al voltant del Sol.

Nou!!: Sistema solar і Asteroide troià de Júpiter · Veure més »

Astrofísica

L'astrofísica és la branca de la física que estudia l'univers i els cossos que conté, com ara els estels i les reaccions nuclears que es produeixen al seu interior, les galàxies, els forats negres, els púlsars, les estrelles de neutrons i el medi interestel·lar en general.

Nou!!: Sistema solar і Astrofísica · Veure més »

Astronomical Journal

Astronomical Journal (sovint abreviat com AJ en articles científics i referències) és una revista científica mensual avaluada per experts propietat de la Americal Astronomical Society i actualment publicada per IOP Publishing.

Nou!!: Sistema solar і Astronomical Journal · Veure més »

Astronomy Picture of the Day

Astronomy Picture of the Day (APOD) és un lloc web proporcionat per la NASA i la Universitat Tecnològica de Michigan (MTU).

Nou!!: Sistema solar і Astronomy Picture of the Day · Veure més »

Astrophysical Journal

The Astrophysical Journal, sovint abreujat ApJ, és una revista científica que cobreix desenvolupaments, descobriments i teories recents sobre astronomia i astrofísica.

Nou!!: Sistema solar і Astrophysical Journal · Veure més »

Atmosfera

Gran taca roja L'atmosfera és la capa de gasos que envolta la Terra (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni...) o, en general, un altre planeta o cos celeste.

Nou!!: Sistema solar і Atmosfera · Veure més »

Atmosfera terrestre

halo de color blau quan es veu des de l'espai. Latmosfera terrestre és la capa fina de gasos quals depenen totes les formes de vida, distingeix aquesta atmosfera de la d'altres planetes en el sistema solar.

Nou!!: Sistema solar і Atmosfera terrestre · Veure més »

Aurora polar

Aurora boreal a Alaska Laurora polar consisteix en una resplendor que apareix al cel nocturn de les regions properes a les zones polars a causa de l'impacte de les partícules de vent solar amb el camp magnètic de la Terra.

Nou!!: Sistema solar і Aurora polar · Veure més »

Època (astronomia)

En astronomia, una època és una data concreta a la qual fan referència les coordenades celestes o els elements orbitals d'un cos celeste.

Nou!!: Sistema solar і Època (astronomia) · Veure més »

Òxid de ferro(III)

Òxid de ferro(III) (antigament òxid fèrric) és el compost inorgànic amb la fórmula Fe2O3.

Nou!!: Sistema solar і Òxid de ferro(III) · Veure més »

Baricentre

El baricentre d'un triangle és el punt que es troba a la intersecció de les mitjanes, línies que uneixen els vèrtexs i el punt mitjà del costat oposat.

Nou!!: Sistema solar і Baricentre · Veure més »

Bombolla de vent estel·lar

Estructura de l'heliosfera. En astronomia, una bombolla de vent estel·lar és una cavitat que s'estén alguns anys llum dins el medi interestel·lar constituïda per gas sobreescalfat del vent emès a alta velocitat per un estel massiu de classe espectral O o B. Vents estel·lars menys potents també poden formar estructures de bombolla que s'anomenen astrosferes.

Nou!!: Sistema solar і Bombolla de vent estel·lar · Veure més »

Bombolla local

La bombolla local és una cavitat en el medi interestel·lar en el braç d'Orió de la Via Làctia.

Nou!!: Sistema solar і Bombolla local · Veure més »

Braç d'Orió

'''Estructura de la Via Làctia''': en el diagrama, el Braç d'Orió està identificat com a braç local. El punt groc és la posició del sistema solar El Braç d'Orió és un braç menor de la nostra galàxia, la Via Làctia, on està situat el sistema solar i la Terra.

Nou!!: Sistema solar і Braç d'Orió · Veure més »

Buit

Una cambra de buit En física clàssica, el concepte de buit s'aplica a un espai sense aire o d'altres fluids i, en general, mancat de qualsevol tipus de matèria, però en el qual es poden propagar els camps.

Nou!!: Sistema solar і Buit · Veure més »

Cabellera (astronomia)

cometa Ikeya-Zhang mostrant una cabellera lluent i condensada (març del 2002). La cabellera, cua o coma és el núvol de pols i gas que embolica el nucli d'un cometa.

Nou!!: Sistema solar і Cabellera (astronomia) · Veure més »

Cal·listo (satèl·lit)

Cal·listo (del grec Καλλιστώ) és un satèl·lit de Júpiter descobert el 1610 per Galileo Galilei.

Nou!!: Sistema solar і Cal·listo (satèl·lit) · Veure més »

Cambridge University Press

Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.

Nou!!: Sistema solar і Cambridge University Press · Veure més »

Camp magnètic

Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.

Nou!!: Sistema solar і Camp magnètic · Veure més »

Camp magnètic terrestre

Les línies del camp magnètic terrestre surten del pol nord magnètic cap al pol sud. El camp magnètic terrestre és el camp magnètic generat per l'activitat interna de la Terra.

Nou!!: Sistema solar і Camp magnètic terrestre · Veure més »

Caront (satèl·lit)

Caront és el més gran dels satèl·lits de Plutó.

Nou!!: Sistema solar і Caront (satèl·lit) · Veure més »

Cèrber (satèl·lit)

Llunes de pluto Cèrber, (també conegut amb els noms provisionals de S/2011 P 1, S/2011 (134340) 1 o P4) és un petit satèl·lit natural de Plutó l'existència del qual s'anunciava el 20 de juliol de 2011.

Nou!!: Sistema solar і Cèrber (satèl·lit) · Veure més »

Centaure (astronomia)

Els centaures són una classe de planetes menors que giren al voltant del Sol en òrbites situades entre la de Júpiter i la de Neptú.

Nou!!: Sistema solar і Centaure (astronomia) · Veure més »

Centre Galàctic

El centre galàctic és la zona central d'una galàxia, normalment formada per un forat negre supermassiu.

Nou!!: Sistema solar і Centre Galàctic · Veure més »

Ceres (planeta nan)

Ceres és el planeta menor més petit del sistema solar i l'únic situat en el cinturó d'asteroides; de fet, durant molt temps fou classificat com a asteroide ((1) Ceres).

Nou!!: Sistema solar і Ceres (planeta nan) · Veure més »

Ciència

La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.

Nou!!: Sistema solar і Ciència · Veure més »

Ciència-ficció

La ciència-ficció o anticipació és un gènere literari de ficció molt ampli en el qual els relats sovint ens presenten l'efecte o les repercussions d'avenços científics i tecnològics, presents o futurs, sobre la societat o els individus, acompanyat d'aventures i de situacions commevedores i sorprenents.

Nou!!: Sistema solar і Ciència-ficció · Veure més »

Cinturó d'asteroides

Júpiter. El cinturó d'asteroides és la regió del sistema solar que es troba aproximadament entre les òrbites dels planetes Mart i Júpiter.

Nou!!: Sistema solar і Cinturó d'asteroides · Veure més »

Cinturó de Kuiper

El cinturó de Kuiper és una àrea del sistema solar que s'estén des de l'òrbita de Neptú (a 30 UA) fins a 50 UA del Sol.

Nou!!: Sistema solar і Cinturó de Kuiper · Veure més »

Circumferència

miniatura Una circumferència és la corba plana tancada formada pel conjunt de tots els punts del pla la distància dels quals a un punt donat del pla (centre) és constant i anomenada radi.

Nou!!: Sistema solar і Circumferència · Veure més »

Claudi Ptolemeu

Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); circa 85 - circa 165, altres autors diuen c. 100- c. 170) va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grecoegipci, anomenat comunament Ptolemeu o Tolemeu.

Nou!!: Sistema solar і Claudi Ptolemeu · Veure més »

Clyde William Tombaugh

Clyde William Tombaugh (4 de febrer de 1906 – 17 de gener de 1997) va ser un astrònom nord-americà que va descobrir Plutó en 1930.

Nou!!: Sistema solar і Clyde William Tombaugh · Veure més »

Cometa

Cometa Hale-Bopp l'any 1997 Un cometa (dita també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.

Nou!!: Sistema solar і Cometa · Veure més »

Cometa Hale-Bopp

El Cometa Hale-Bopp (el nom oficial del qual és C/1995,O1) va ser probablement un dels cometes més àmpliament observat en l'últim segle i un dels més brillants que s'han vist en dècades.

Nou!!: Sistema solar і Cometa Hale-Bopp · Veure més »

Cometa Halley

El cometa Halley (1P/Halley) és un cometa periòdic, gran i brillant, que orbita al voltant del Sol cada 76 anys com a mitjana, encara que el seu període orbital pot oscil·lar entre 74 i 79 anys.

Nou!!: Sistema solar і Cometa Halley · Veure més »

Cometa rasant de Kreutz

Els cometes rasants de Kreutz són una família de cometes rasants, caracteritzats per unes òrbites extremadament properes al Sol al seu periheli.

Nou!!: Sistema solar і Cometa rasant de Kreutz · Veure més »

Constel·lació d'Hèrcules

Hèrcules (Hercules) és la cinquena constel·lació més gran de les 88 modernes, i una de les Ptolemaiques.

Nou!!: Sistema solar і Constel·lació d'Hèrcules · Veure més »

Coordenades galàctiques

Visió artística de la Via Làctia mostrant la seva longitud en relació al Sol El sistema de coordenades galàctiques és un sistema de seguiment de l'esfera celeste adaptat als objectes situats a la nostra galàxia i no situats en el veïnatge proper del Sol.

Nou!!: Sistema solar і Coordenades galàctiques · Veure més »

Corrent heliosfèric difús

Corrent heliosfèric difús El corrent heliosfèric difús (sigles HCS en anglès) és la superfície dins el sistema solar on la polaritat del camp magnètic solar canvia des nord a sud.

Nou!!: Sistema solar і Corrent heliosfèric difús · Veure més »

Cos menor del sistema solar

Ceres i la Lluna. Ceres és el planeta nan més petit, i Vesta el ''cos menor'' més gran (exceptuant els objectes transneptunians) Un cos menor del sistema solar (CMSS o de l'anglès SSSB, small Solar System body) és, segons la resolució de la UAI (Unió Astronòmica Internacional) del 22 d'agost de 2006, un cos celeste que orbita a l'entorn del Sol i que no és planeta, ni planeta nan, ni satèl·lit: Recreació artística del naixement del sistema solar (NASA) Per tant, segons la definició de la UAI, són cossos menors del sistema solar, independentment de la seva òrbita i composició.

Nou!!: Sistema solar і Cos menor del sistema solar · Veure més »

Cràter d'impacte

Un cràter d'impacte és una depressió aproximadament circular a la superfície d'un planeta, satèl·lit o un altre cos sòlid del Sistema Solar (planeta nan, asteroide...), format per l'impacte hiperveloç d'un cos més petit (un meteorit, asteroide o cometa).

Nou!!: Sistema solar і Cràter d'impacte · Veure més »

Criovolcà

Model anomenat "guèiser fred". L'aigua s'escapa d'unes basses a una temperatura propera al punt de fusió (273 K) situades en profunditat, per sublimar-se a la superfície del satèl·lit. La radioactivitat del nucli així com les forces de marea, contribueixen a mantenir la temperatura de les bosses. Un criovolcà (també conegut com a volcà de gel) és un volcà que expulsa productes volàtils com l'aigua, amoníac o metà en comptes de lava, el producte que expulsa el criovolcà s'anomena criomagma.

Nou!!: Sistema solar і Criovolcà · Veure més »

Cronologia de l'exploració del sistema solar

Cronologia de l'exploració del sistema solar. Aquest article és una cronologia de l'exploració del sistema solar ordenat per data de llançament de nau espacial.

Nou!!: Sistema solar і Cronologia de l'exploració del sistema solar · Veure més »

Cronologia del Big Bang

Gràfica cronològica del Big Bang Aquesta cronologia del Big Bang descriu els esdeveniments d'acord amb la teoria científica àmpliament acceptada del Big Bang, utilitzant el paràmetre del temps cosmològic com les coordenades comòbils.

Nou!!: Sistema solar і Cronologia del Big Bang · Veure més »

Dècada del 1850

Formalment, la dècada del 1850 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1850 fins al 31 de desembre de 1859.

Nou!!: Sistema solar і Dècada del 1850 · Veure més »

De Revolutionibus Orbium Coelestium

Nicolaus Copernicus de Toruń, Sisena part'' (Portada de la segona edició, Basilea, 1566) De Revolutionibus Orbium Coelestium és una obra de Nicolau Copèrnic.

Nou!!: Sistema solar і De Revolutionibus Orbium Coelestium · Veure més »

Definició de planeta

Tritó, foto presa pel Voyager 2. La definició de planeta ha estat carregada d'ambigüitat des de l'antiguitat.

Nou!!: Sistema solar і Definició de planeta · Veure més »

Deimos (satèl·lit)

Deimos és el més petit i el més exterior dels dos satèl·lits de Mart.

Nou!!: Sistema solar і Deimos (satèl·lit) · Veure més »

Densitat

En física i química, la densitat (símbol ρ, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.

Nou!!: Sistema solar і Densitat · Veure més »

Diagrama de Hertzsprung-Russell

Diagrama de Hertzsprung-Russell En astronomia, el diagrama de Hertzsprung-Russell (de vegades, diagrama H-R) mostra la relació entra la magnitud absoluta i el tipus espectral de les estrelles.

Nou!!: Sistema solar і Diagrama de Hertzsprung-Russell · Veure més »

Diàmetre

Diàmetre d'una circumferència. En geometria, donada una circumferència, cercle, el·lipse, esfera, el·lipsoide, etc., el diàmetre (del grec diairo.

Nou!!: Sistema solar і Diàmetre · Veure més »

Diòxid de carboni

El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni o anhídrid carbònic), és un gas incolor, inodor, i insípid.

Nou!!: Sistema solar і Diòxid de carboni · Veure més »

Dinàmica de fluids

La dinàmica de fluids és una subdisciplina de la mecànica de fluids (entenent per "fluids" tant els líquids com els gasos).

Nou!!: Sistema solar і Dinàmica de fluids · Veure més »

Disc d'acreció

Imatge d'artista d'un disc d'acreció en una estrella massiva alimentat per material procedent de la seva companya binària Un disc d'acreció és una estructura en forma de disc al voltant d'un objecte central massiu.

Nou!!: Sistema solar і Disc d'acreció · Veure més »

Disc dispers

El disc dispers és una regió del sistema solar que s'estén des del cinturó de Kuiper (a 30 UA del Sol) fins a una distància desconeguda que podria ser d'uns quants centenars de UA i també a altes inclinacions per sobre i per sota de l'eclíptica.

Nou!!: Sistema solar і Disc dispers · Veure més »

Disnòmia (satèl·lit)

és l'única lluna coneguda d'Eris (el planeta nan més gran conegut en el sistema solar).

Nou!!: Sistema solar і Disnòmia (satèl·lit) · Veure més »

Dominància orbital

La dominància orbital, és a dir, que un planeta hagi aclarit d'altres cossos la seva òrbita, és un dels tres criteris per a poder considerar un cos celeste com a planeta del sistema solar.

Nou!!: Sistema solar і Dominància orbital · Veure més »

Eclíptica

Mercuri. L'eclíptica és la línia corba creada per la posició on es «veu» el Sol, al llarg de l'any, en el seu «moviment aparent», vist des de la Terra, imaginada «fixa».

Nou!!: Sistema solar і Eclíptica · Veure més »

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi romà el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Nou!!: Sistema solar і Edat antiga · Veure més »

Ejecció de massa coronal

Una ejecció de massa coronal o CME (de l'anglès Coronal Mass Ejection) és l'expulsió d'una enorme quantitat de plasma de la corona solar cap a l'espai, a velocitats de centenars de quilòmetres per segon.

Nou!!: Sistema solar і Ejecció de massa coronal · Veure més »

El·lipse

El·lipse El·lipse Una el·lipse és el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la suma de les distàncies a dos punts interiors fixos denominats focus, que regeixen l'excentricitat de l'el·lipse: L'equació d'una el·lipse centrada en el punt (0,0) és: on a és la semidistància de l'eix d'abscisses de l'el·lipse, mentre que b és la semidistància sobre l'eix d'ordenades.

Nou!!: Sistema solar і El·lipse · Veure més »

Electró

En física, l'electró (símbol e-) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.

Nou!!: Sistema solar і Electró · Veure més »

Element químic

La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.

Nou!!: Sistema solar і Element químic · Veure més »

Encèlad (satèl·lit)

Encèlad és un satèl·lit de Saturn, descobert el 1789 per William Herschel.

Nou!!: Sistema solar і Encèlad (satèl·lit) · Veure més »

Energia

Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.

Nou!!: Sistema solar і Energia · Veure més »

Energia radiant

Llum (una forma d'energia radiant) observada a un bosc. L'energia radiant és l'energia de les ones electromagnètiques continguda en la llum visible i altres formes de radiació, com els raigs X. Quan la matèria absorbeix la radiació experimenta un augment de l'energia tèrmica; també es poden experimentar canvis en les substàncies.

Nou!!: Sistema solar і Energia radiant · Veure més »

Equilibri hidroestàtic

Lequilibri hidroestàtic es produeix en un fluid en el qual les forces del gradient vertical de pressió i la gravetat estan en equilibri.

Nou!!: Sistema solar і Equilibri hidroestàtic · Veure més »

Era espacial

Enlairament del transbordador Colúmbia L'era espacial és el període que comprèn les activitats relacionades amb l'exploració espacial, la tecnologia espacial i els desenvolupaments culturals influïts per aquests esdeveniments.

Nou!!: Sistema solar і Era espacial · Veure més »

Eratòstenes

Eratòstenes (Eratosthenes, Ἐρατοσθένης) va néixer a Cirene (Líbia) l'any 276 aC.

Nou!!: Sistema solar і Eratòstenes · Veure més »

Eris (planeta nan)

(136199) Eris, anteriorment anomenat 2003 UB313, és el planeta nan amb més massa i el segon objecte transneptunià més gran que s'ha descobert.

Nou!!: Sistema solar і Eris (planeta nan) · Veure més »

Erupció solar

Dues fotografies successives d'una erupció solar. La llum del disc solar ha sigut bloquejada per tal d'aconseguir una major visualització de les erupcions Una erupció solar Una erupció solar és una explosió gegantina en l'atmosfera del Sol, que allibera quantitats d'energia similars a unes centenes de bombes d'hidrogen (6·1025joules).

Nou!!: Sistema solar і Erupció solar · Veure més »

Escorça planetària

Lescorça terrestre és la capa de roca externa (Capa Externa) de la Terra.

Nou!!: Sistema solar і Escorça planetària · Veure més »

Escorça terrestre

Mantell superior. '''4''': Escorça oceànica. Lescorça terrestre és la part sòlida i més externa de la Terra.

Nou!!: Sistema solar і Escorça terrestre · Veure més »

Esfera

En geometria, una esfera és la superfície formada per tots els punts que es troben a una mateixa distància (anomenada radi) d'un punt donat (anomenat centre) de l'espai.

Nou!!: Sistema solar і Esfera · Veure més »

Esfera de Hill

Gràfic del potencial efectiu d'un sistema de dos cossos degut a la gravetat i la inèrcia en un punt de temps. Les esferes de Hill són les regions circulars que envolten les masses grans. En astronomia, l'esfera de Hill d'un cos celeste és la regió d'influència gravitativa que exerceix un cos sobre els cossos menys massius que orbiten al seu voltant.

Nou!!: Sistema solar і Esfera de Hill · Veure més »

Església Catòlica Romana

LEsglésia Catòlica, també coneguda com a Església Catòlica Romana, és l'església més gran del món cristià.

Nou!!: Sistema solar і Església Catòlica Romana · Veure més »

Espai exterior

Els límits entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la línia de Karman a 100 km i l'exosfera a 690 km. No està a escala L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la influència gravitacional de la Terra i de la seva atmosfera entre altres objectes astronòmics.

Nou!!: Sistema solar і Espai exterior · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: The United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Sistema solar і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Estel de Barnard

L'estel de Barnard és un estel de la constel·lació d'Ophiuchus que té el moviment propi més gran de qualsevol estrella respecte al Sol (10,3" per any, que equival a 140 km/s).

Nou!!: Sistema solar і Estel de Barnard · Veure més »

Estix (satèl·lit)

Estix, també conegut pel seu nom provisional com a (S/2012 P 1,S/2012 (134340) 1 o P5) és un petit satèl·lit natural de Plutó l'existència del qual es va anunciar l'11 de juliol de 2012.

Nou!!: Sistema solar і Estix (satèl·lit) · Veure més »

Estrella

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrela o estrella i antigament i dialectalment estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.

Nou!!: Sistema solar і Estrella · Veure més »

Eubacteris

Arbre filogenètic. Els bacteris apareixen en blau, a l'esquerra. Els noms científics en llatí apareixen en cursiva. Els eubacteris (Bacteria o Eubacteria) són un gran grup de microorganismes unicel·lulars.

Nou!!: Sistema solar і Eubacteris · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Sistema solar і Europa · Veure més »

Europa (satèl·lit)

Europa (Jupiter II) és un satèl·lit de Júpiter, el sisè més pròxim al planeta i el més petit dels quatre satèl·lits galileans, però tot i això el quart més gran de Júpiter i el sisè de tot el sistema solar.

Nou!!: Sistema solar і Europa (satèl·lit) · Veure més »

Evolució

En biologia, l'evolució és el procés de canvi en els trets heretats d'una població d'organismes entre una generació i la següent.

Nou!!: Sistema solar і Evolució · Veure més »

Evolució estel·lar

En astronomia, es denomina evolució estel·lar la seqüència de canvis que una estrella experimenta al llarg de la seva existència.

Nou!!: Sistema solar і Evolució estel·lar · Veure més »

Excentricitat

En matemàtiques, l'excentricitat és un paràmetre associat a totes les seccions còniques.

Nou!!: Sistema solar і Excentricitat · Veure més »

Expansió de l'univers

L'expansió de l'univers representada per l'inflament d'un pastís amb panses L'expansió de l'univers o expansió mètrica de l'espai és l'increment de la distància mètrica (això vol dir mesurada) entre dos objectes distants de l'univers al llarg del temps.

Nou!!: Sistema solar і Expansió de l'univers · Veure més »

Família d'asteroides

La il·lustració mostra la distribució dels asteroides numerats per la inclinació vs. semieix major. Les famílies d'asteroides es poden observar com a diferents grups. Els prominents buits de Kirkwood divideixen els nuclis de les regions. (A, B+C, D, E+F+G) Una família d'asteroides és una població d'asteroides que comparteixen similars elements orbitals, com el semieix major, excentricitat i la inclinació orbital.

Nou!!: Sistema solar і Família d'asteroides · Veure més »

Ferro

El ferro és un element químic de nombre atòmic 26, situat en el grup 8 de la taula periòdica.

Nou!!: Sistema solar і Ferro · Veure més »

Flaix de l'heli

El flaix de l'heli és una reacció nuclear de fusió descontrolada que té lloc en el nucli d'estrelles de baixa massa (entre 0,5 i 2, 25 masses solars) o en la superfície d'una nana blanca que està absorbint matèria.

Nou!!: Sistema solar і Flaix de l'heli · Veure més »

Fobos (satèl·lit)

Fobos és el més gran i el més interior dels dos satèl·lits de Mart.

Nou!!: Sistema solar і Fobos (satèl·lit) · Veure més »

Focus (geometria)

El punt F és el focus de l'el·lipse-color vermell, paràbola-verd i hipèrbola-blau. Focus de l'el·lipse En geometria, el focus d'una corba és un punt (o punts) singular, respecte del qual es mantenen constants determinades distàncies relacionades amb els punts d'aquesta corba.

Nou!!: Sistema solar і Focus (geometria) · Veure més »

Força de marea

Acció de la gravetat en el sistema Terra-Lluna. La direcció cap enfora de les fletxes a l'esquerra i la dreta indiquen que quan la Lluna es troba al nadir la seva força pertorbadora s'oposa i afebleix l'atracció neta de la Terra. En la direcció cap a l'interior de les fletxes a dalt i a sota, indica que quan la Lluna es troba a 90° del nadir, l'efecte de la seva força pertorbadora reforça i intensifica l'atracció neta del planeta Terra La força de marea és un efecte secundari de la força de la gravetat, que és responsable de l'existència de les marees.

Nou!!: Sistema solar і Força de marea · Veure més »

Formació i evolució del sistema solar

Creació artística d'un disc protoplanetari Les teories pel que fa a la formació i evolució del sistema solar són complexes i variades, i en la seva elaboració involucren diverses disciplines científiques com l'astronomia, la física, la geologia i la ciència planetària.

Nou!!: Sistema solar і Formació i evolució del sistema solar · Veure més »

Fotó

|mean_lifetime.

Nou!!: Sistema solar і Fotó · Veure més »

Fusió nuclear

Diagrama de fusió del deuteri i el triti per formar Heli 4. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l'exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules (en l'exemple del deuteri un neutró).

Nou!!: Sistema solar і Fusió nuclear · Veure més »

Galàxia

Una galàxia és un sistema ensems gravitacionalment, format per milers de milions d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas i pols còsmica i matèria fosca.

Nou!!: Sistema solar і Galàxia · Veure més »

Galàxia el·líptica

Messier 87, una galàxia el·líptica gegant típica. Una galàxia el·líptica és un tipus de galàxia de la seqüència de Hubble que es caracteritza per les següents propietats físiques.

Nou!!: Sistema solar і Galàxia el·líptica · Veure més »

Galàxia espiral barrada

La galàxia espiral barrada NGC 1300 Una galàxia espiral barrada és una galàxia espiral amb una estructura rectangular cap al centre.

Nou!!: Sistema solar і Galàxia espiral barrada · Veure més »

Galileo Galilei

Galileo Galilei, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dóna segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.

Nou!!: Sistema solar і Galileo Galilei · Veure més »

Ganimedes (satèl·lit)

Ganimedes (Jupiter III) és el més gran dels satèl·lits de Júpiter i de tot el sistema solar i l'únic satèl·lit conegut amb magnetosfera.

Nou!!: Sistema solar і Ganimedes (satèl·lit) · Veure més »

Gas amb efecte d'hivernacle

Diagrama senzill de l'efecte d'hivernacle Un gas amb efecte d'hivernacle o gas d'hivernacle és un component gasós de l'atmosfera que permet que la radiació solar penetri cap a la superfície de la Terra i que absorbeixi la radiació infraroja que n'emana, i que contribueixi d'aquesta manera a l'efecte d'hivernacle a la Terra, i són produïts tant per processos naturals com d'origen antropogènic.

Nou!!: Sistema solar і Gas amb efecte d'hivernacle · Veure més »

Gegant gasós

Un gegant gasós és un planeta de grans dimensions que no està compost en gran part per roca o alguna altra matèria sòlida.

Nou!!: Sistema solar і Gegant gasós · Veure més »

Gegant vermell

Comparació entre un gegant vermell, una estrella taronja i el nostre Sol En astronomia, un gegant vermell és una estrella gegant que ha evolucionat sortint de la seqüència principal.

Nou!!: Sistema solar і Gegant vermell · Veure més »

Giuseppe Piazzi

Giuseppe Piazzi va ser un astrònom i sacerdot italià.

Nou!!: Sistema solar і Giuseppe Piazzi · Veure més »

Graben

Sota la superfície dels Grans Llacs d'Àfrica subjau una enorme fossa tectònica Un graben, fossa tectònica o depressió tectònica és una llarga depressió limitada a banda i banda per falles paral·leles aixecades (horst) entre les quals el terreny s'ha enfonsat per efecte de forces internes.

Nou!!: Sistema solar і Graben · Veure més »

Gran galàxia d'Andròmeda

La Galàxia d'Andròmeda, Messier 31,M31 o NGC 224, és una galàxia espiral gegant catalogada per Charles Messier el 1764.

Nou!!: Sistema solar і Gran galàxia d'Andròmeda · Veure més »

Gran Taca Vermella

Foto obtinguda pel Voyager 1. La Gran Taca Vermella és una zona de tempestes de Júpiter.

Nou!!: Sistema solar і Gran Taca Vermella · Veure més »

Grau Celsius

Anders Celsius, creador del grau amb el seu nom El grau Celsius, representat com a ℃ (°C), és una unitat de temperatura, i deu el seu nom a l'astrònom suec Anders Celsius (1701-1744), que proposà per primera vegada una escala de temperatura el 1742, dos anys abans de morir.

Nou!!: Sistema solar і Grau Celsius · Veure més »

Gravetat

La gravetat manté els planetes en òrbita al voltant del Sol (imatge no a escala) La gravetat és la forca d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.

Nou!!: Sistema solar і Gravetat · Veure més »

Guèiser

El guèiser Strokkur a Islàndia Un guèiser és una surgència natural d'aigua calenta i vapor, emesa violentament i periòdica per una xemeneia especial.

Nou!!: Sistema solar і Guèiser · Veure més »

Haumea

Haumea (conegut per la designació provisional 2003 EL61 o 2003 EL61) i designat pel Minor Planet Center (MPC) com a (136108) Haumea, és un planeta nan del cinturó de Kuiper descobert el 2005.

Nou!!: Sistema solar і Haumea · Veure més »

Heli

Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.

Nou!!: Sistema solar і Heli · Veure més »

Heliofunda

La situació dels Voyager 1 i 2 el 2005 L'heliofundaTERMCAT.

Nou!!: Sistema solar і Heliofunda · Veure més »

Heliopausa

L''''heliopausa''' és el límit entre l'heliosfera i la matèria interestel·lar que es troba a l'exterior del sistema solar. A mesura que el vent solar s'apropa a l'heliopausa, es desaccelera súbitament, i forma una ona de xoc que rep el nom de ''front de xoc de terminació'' En astronomia, l'heliopausa és el punt en què el vent solar és desaccelerat sobtadament per la matèria interestel·lar.

Nou!!: Sistema solar і Heliopausa · Veure més »

Heliosfera

Esquema amb els trets principals de l'heliosfera L'heliosfera és una bombolla que el vent solar produeix a l'espai.

Nou!!: Sistema solar і Heliosfera · Veure més »

Hidra (satèl·lit)

és un satèl·lit del sistema binari constituït per Plutó i Caront.

Nou!!: Sistema solar і Hidra (satèl·lit) · Veure més »

Hidrogen

Lhidrogen és un element químic de símbol H i nombre atòmic 1.

Nou!!: Sistema solar і Hidrogen · Veure més »

Hidrosfera

La hidrosfera (del grec υδρός hydros: aigua i σφαιρα sphaira: esfera) descriu dintre de les Ciències de la Terra el sistema material constituït per l’aigua que es troba a la Terra.

Nou!!: Sistema solar і Hidrosfera · Veure més »

Hipèrbola

Hipèrbola Una hipèrbola es defineix com el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la diferència de les distàncies a dos punts fixos denominats focus.

Nou!!: Sistema solar і Hipèrbola · Veure més »

Ió (àtom)

Enllaç iònic entre el liti (que es converteix en un catió i el fluor, que es converteix en un anió En física i química, un ió és un àtom o molècula que no té una càrrega elèctrica neutra.

Nou!!: Sistema solar і Ió (àtom) · Veure més »

Inclinació

En general, la inclinació és l'angle entre un eix de direcció o un pla, i un pla de referència.

Nou!!: Sistema solar і Inclinació · Veure més »

Interstellar Boundary Explorer

Interstellar Boundary Explorer (IBEX) és un observatori espacial de la NASA que està fent un mapa de la frontera entre el sistema solar i l'espai interestel·lar.

Nou!!: Sistema solar і Interstellar Boundary Explorer · Veure més »

Io (satèl·lit)

Io és el més interior dels quatre satèl·lits galileans del planeta Júpiter.

Nou!!: Sistema solar і Io (satèl·lit) · Veure més »

Isaac Newton

Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 4 de gener de 1643 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 31 de març de 1727) fou un físic, matemàtic i filòsof anglès.

Nou!!: Sistema solar і Isaac Newton · Veure més »

Júpiter (planeta)

Júpiter és el planeta més gran del sistema solar i el cinquè segons la seva distància al Sol.

Nou!!: Sistema solar і Júpiter (planeta) · Veure més »

Johann Gottfried Galle

Johann Gottfried Galle (9 de juny de 1812 – 10 de juliol de 1910) va ser un astrònom alemany de l'Observatori de Berlín qui, amb l'ajuda de l'estudiant Heinrich Louis d'Arrest, va descobrir el planeta Neptú el 23 de setembre de 1846.

Nou!!: Sistema solar і Johann Gottfried Galle · Veure més »

Johannes Kepler

Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi Romanogermànic, 27 de desembre de 1571 - Ratisbona, 15 de novembre de 1630) va ser un astrònom i matemàtic alemany que va servir com a figura clau en la revolució científica.

Nou!!: Sistema solar і Johannes Kepler · Veure més »

John Couch Adams

John Couch Adams (5 de juny de 1819 – 21 de gener de 1892) va ser un matemàtic i astrònom anglès.

Nou!!: Sistema solar і John Couch Adams · Veure més »

Lalande 21185

Lalande 21185 és una estrella de la constel·lació de l'Óssa Major, la quarta més propera al Sol, a una distància de 8,29 anys llum.

Nou!!: Sistema solar і Lalande 21185 · Veure més »

Línia de congelament

En astronomia o ciència planetària, la línia de congelament, també coneguda com la línia de congelació o línia de neu o línia de gel, es refereix en particular a la distància en la nebulosa solar des del centre del protosol on està prou freda perquè els compostos d'hidrogen, com l'aigua, amoníac i metà puguin condensar-se en grans de gel sòlid.

Nou!!: Sistema solar і Línia de congelament · Veure més »

Llei de la gravitació universal

sempre seran iguals. ''G'' és la constant de la gravitació. La llei de la gravitació universal de Newton ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m1 i m2 respectivament, és proporcional al producte de les masses m1 i m2 i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos.

Nou!!: Sistema solar і Llei de la gravitació universal · Veure més »

Llei de Titius-Bode

Johann Daniel Titius Johann Elert Bode La llei de Titius-Bode, de vegades denominada incorrectament llei de Bode, relaciona la distància d'un planeta al Sol amb el nombre d'ordre del planeta mitjançant una regla simple.

Nou!!: Sistema solar і Llei de Titius-Bode · Veure més »

Lleis de Kepler

Representació de la primera i la segona lleis de Kepler. Podem veure, en primer lloc, com el Sol se situa en un dels focus. En segon lloc, com que en temps iguals les àrees escombrades pel planeta són iguals, el planeta es mourà de pressa a prop del Sol i lentament lluny. Les lleis de Kepler van ser enunciades per Johannes Kepler per a descriure el moviment dels planetes en les seves òrbites al voltant del Sol.

Nou!!: Sistema solar і Lleis de Kepler · Veure més »

Llista d'estrelles més properes

Aquesta llista d'estrelles més properes a la Terra està ordenada per distància creixent.

Nou!!: Sistema solar і Llista d'estrelles més properes · Veure més »

Llista d'objectes del sistema solar en equilibri hidroestàtic

El 2006, la Unió Astronòmica Internacional (UAI) definí planeta com un cos en òrbita al voltant del Sol que és prou gran per aconseguir l'equilibri hidroestàtic i haver aclarit d'altres cossos la seva òrbita.

Nou!!: Sistema solar і Llista d'objectes del sistema solar en equilibri hidroestàtic · Veure més »

Llista de satèl·lits naturals

Els planetes del sistema solar i els planetes nans reconeguts oficialment són coneguts per ser orbitats per 184 satèl·lits naturals, o llunes.

Nou!!: Sistema solar і Llista de satèl·lits naturals · Veure més »

Llum

Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.

Nou!!: Sistema solar і Llum · Veure més »

Llum solar

Llum solar lluint a través dels núvols al castell de Dunstanburgh, Anglaterra La llum solar, en el més ampli sentit, és l'espectre total de radiació electromagnètica provinent del Sol.

Nou!!: Sistema solar і Llum solar · Veure més »

Llum zodiacal

Llum zodiacal. La llum zodiacal (o també pols zodiacal) és una llum dèbil, de forma gairebé triangular, que es pot veure al cel nocturn, estenent-se al llarg del pla de l'eclíptica on hi ha les constel·lacions del zodíac.

Nou!!: Sistema solar і Llum zodiacal · Veure més »

Lluna

La Lluna, tintada de vermell i taronja, tal com es veu des de la Terra durant un eclipsi lunar La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra.

Nou!!: Sistema solar і Lluna · Veure més »

Lluna a la ficció

La lluna en l'escut d'armes de Grabow, Alemanya. La Lluna ha estat objecte de nombroses obres d'art i literatura, com també la inspiració per a molts altres gèneres artístics.

Nou!!: Sistema solar і Lluna a la ficció · Veure més »

Luna 2

thumb Luna 2 (sèrie E-1A) va ser la segona sonda espacial del programa Luna de la Unió Soviètica llançada a la Lluna.

Nou!!: Sistema solar і Luna 2 · Veure més »

Luyten 726-8

Luyten 726-8 és un sistema estel·lar binari, un dels més propers a la Terra.

Nou!!: Sistema solar і Luyten 726-8 · Veure més »

Magnitud aparent

La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.

Nou!!: Sistema solar і Magnitud aparent · Veure més »

Mantell terrestre

Representació d'una secció de la Terra. En geologia, el mantell és la capa de la Terra situada per sota de l'escorça terrestre i que s'estén cap a l'interior fins al límit exterior del nucli (ocupa aproximadament el 87% de la Terra).

Nou!!: Sistema solar і Mantell terrestre · Veure més »

Marea galàctica

Les enormes pertorbacions i traces produïdes per les Galàxies Antennae, NGC 4038 i NGC 4039. Marea galàctica és una força de marea exercida en objectes estel·lars pel camp gravitacional d'una galàxia.

Nou!!: Sistema solar і Marea galàctica · Veure més »

Mariner 10

La Mariner 10.La Mariner 10 fou una missió espacial no tripulada de la NASA llançada el 3 de novembre de 1973 amb l'objectiu de sobrevolar els planetes Mercuri i Venus.

Nou!!: Sistema solar і Mariner 10 · Veure més »

Mart (planeta)

Mart és el quart planeta del sistema solar segons la distància al Sol i el segon planeta més petit, després de Mercuri.

Nou!!: Sistema solar і Mart (planeta) · Veure més »

Massa

La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.

Nou!!: Sistema solar і Massa · Veure més »

Massa solar

La massa solar és una unitat de mesura de massa que equival a la massa del Sol, i que val 1,989·1030 kg.

Nou!!: Sistema solar і Massa solar · Veure més »

Medi interestel·lar

El medi interestel·lar (MIE) és el gas i la pols còsmica que omplen l'espai interestel·lar.

Nou!!: Sistema solar і Medi interestel·lar · Veure més »

Medi interplanetari

plasma, en el medi interplanetari. El medi interplanetari és el material que omple el sistema solar, pel qual es mouen tots els grans cossos, com ara els planetes, asteroides i els cometes.

Nou!!: Sistema solar і Medi interplanetari · Veure més »

Mercuri (planeta)

Mercuri és el planeta més proper al Sol i el més petit del sistema solar.

Nou!!: Sistema solar і Mercuri (planeta) · Veure més »

Metal·licitat

Es diu metal·licitat d'un estel, o d'un medi, al seu contingut en elements pesants, és a dir, convencionalment, elements de massa atòmica igual o superior a la del carboni.

Nou!!: Sistema solar і Metal·licitat · Veure més »

Metà

El metà és l'hidrocarbur alcà més senzill possible.

Nou!!: Sistema solar і Metà · Veure més »

Meteoroide

meteor i meteorit. Il·lustració animada de les diferents fases en què un meteoroide entra a l'atmosfera i és visible com un meteor i afecta la superfície de la Terra en forma de meteorit Un meteoroide (del llatí meteōrus, i aquest del grec, 'elevat en l'aire') és un fragment de roca relativament petit, entre 100 µm i 10 m, segons la Royal Astronomical Society (altres fonts estableixen límits diferents), que es troba en l'espai.

Nou!!: Sistema solar і Meteoroide · Veure més »

Meteorologia espacial

''Discovery'', maig del 1991. La meteorologia espacial és el concepte de canvi de les condicions ambientals en l'espai exterior proper a la Terra o l'espai de l'atmosfera del Sol a l'atmosfera de la Terra.

Nou!!: Sistema solar і Meteorologia espacial · Veure més »

Metre cúbic

El metre cúbic (símbol m³) és la unitat derivada del Sistema Internacional per al volum.

Nou!!: Sistema solar і Metre cúbic · Veure més »

Metre per segon

El metre per segon (símbol: m/s) és una unitat derivada del Sistema Internacional d'Unitats per a mesurar la velocitat, definida com la distància en metres dividida pel temps en segons.

Nou!!: Sistema solar і Metre per segon · Veure més »

Michael E. Brown

Michael (Mike) E. Brown (1965 -) és un astrònom nord-americà conegut per haver descobert un bon nombre d'objectes transneptunians, especialment 2003 UB313 (Xena) i (90377) Sedna.

Nou!!: Sistema solar і Michael E. Brown · Veure més »

Mineral

El diamant és un mineral fet de carboni pur. Un mineral és un sòlid homogeni format per elements de la mateixa naturalesa que es presenta de manera natural i que ha estat format com a resultat de la interacció de processos geològics tant de tipus físic com químic.

Nou!!: Sistema solar і Mineral · Veure més »

Miranda (satèl·lit)

Miranda és el més xicotet i interior dels principals satèl·lits d'Urà.

Nou!!: Sistema solar і Miranda (satèl·lit) · Veure més »

Missions lunars

L'astronauta Buzz Aldrin a la superfície de la Lluna (1969). En astronàutica, les missions lunars són les que tenen per objectiu l'exploració de la Lluna.

Nou!!: Sistema solar і Missions lunars · Veure més »

Model heliocèntric

El model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios.

Nou!!: Sistema solar і Model heliocèntric · Veure més »

Molècula

Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).

Nou!!: Sistema solar і Molècula · Veure més »

Moment angular

Aquest giròscop queda en posició vertical mentre gira a causa del seu moment angular Relació entre els vectors força (F, en blau), parell (τ, en color lila), moment lineal (p, en color verd fort), i el ''moment angular'' (L, color verd clar) en un sistema de rotació El moment angular o moment cinètic és una magnitud física important en totes les teories físiques de la mecànica, des de la mecànica clàssica a la mecànica quàntica, passant per la mecànica relativista.

Nou!!: Sistema solar і Moment angular · Veure més »

Moviment circular

Esquema d'un moviment circular A cinemàtica, un moviment circular és un model de moviment en el pla, on el cos que es mou té una trajectòria circular al voltant d'un centre o eix de gir.

Nou!!: Sistema solar і Moviment circular · Veure més »

Moviment retrògrad

El satèl·lit de color taronja orbita en direcció oposada El moviment retrògrad és un concepte astronòmic aplicat a cossos celestes que indica que el seu moviment de rotació es fa en sentit invers a l'habitual (anomenat moviment directe).

Nou!!: Sistema solar і Moviment retrògrad · Veure més »

Moviments de la Terra

La Terra gira al voltant d'un eix imaginari en el sentit oposat al de les agulles del rellotge. Triga 24 hores a fer una volta completa sobre si mateixa, en un moviment anomenat ''rotació'' Moviment de rotació de la Terra La Terra gira al voltant d'un eix (a la figura en vermell) diferent a l'eix (en negre) perpendicular al pla sobre el qual es desplaça, en un moviment de translació, en forma d'el·lipse al voltant del Sol rotació''', '''R''') envers un eix (en negre i línia contínua) que té un cert angle respecte a la perpendicular del moviment de translació (perpendicular dibuixada com una recta negra de punts). Aquest eix de rotació no és fix, sinó que, mantenint un angle constant amb la línia de punts, gira al seu voltant: és el moviment de '''precessió''' ('''P''') de la Terra. Per la seva banda, aquest gir P no és pur, sinó que se li afegeix un moviment de vaivé cap a l'exterior i a l'interior, que sumat fa que la línia oscil·li com si es tractés d'una sinusoide irregular. Aquest moviment endins i enfora de P és la '''nutació''' ('''N''') Els moviments de la Terra són els moviments parcials bàsics en els quals podem descompondre el moviment, resultant de la seva addició, que realitza el planeta Terra en el sistema solar, en el qual es comporta com un sòlid rígid.

Nou!!: Sistema solar і Moviments de la Terra · Veure més »

Nan blanc

Comparació entre el nan blanc IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nan blanc té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Un nan blanc és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.

Nou!!: Sistema solar і Nan blanc · Veure més »

Nana groga

El Sol és un exemple de '''nana groga''' Una nana groga és una estrella de la seqüència principal de color groc amb una massa d'entre 1 M☉ i 1.4 M☉.

Nou!!: Sistema solar і Nana groga · Veure més »

Nana marró

Una nana marró és un estel de dimensions reduïdes, que es caracteritza per no tenir la suficient massa per iniciar les reaccions termonuclears de fusió d'hidrogen, però produeix una emissió important en l'infraroig.

Nou!!: Sistema solar і Nana marró · Veure més »

Nana negra

Una nana negra és una hipotètica nana blanca tan vella i freda que ja no emet calor ni llum.

Nou!!: Sistema solar і Nana negra · Veure més »

Nana roja

Una nana roja és un tipus d'estrella caracteritzada per ser petita i relativament freda, situada a l'extrem inferior dret de la seqüència principal i de tipus espectral K o M. La majoria d'estrelles són nanes roges i tenen un diàmetre i una massa inferior a un terç del Sol (si tenen masses menors a 0,08 masses solars, ja es consideren nanes marrons) i una temperatura superficial inferior a 3.500 K. A causa del baix ritme a què cremen el seu hidrogen, les nanes roges tenen vides molt llargues.

Nou!!: Sistema solar і Nana roja · Veure més »

NASA

Logo NASA (cuc) La National Aeronautics and Space Administration (NASA) és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable per als Estats Units d'Amèrica del programa espacial, de la investigació i exploració espacial.

Nou!!: Sistema solar і NASA · Veure més »

National Science Foundation

La National Science Foundation és una agència independent del govern dels Estats Units que impulsa investigació i educació fonamental en tots els camps no mèdics de la Ciència i l'Enginyeria.

Nou!!: Sistema solar і National Science Foundation · Veure més »

Nature

Nature és una de les revistes científiques més antigues i famoses.

Nou!!: Sistema solar і Nature · Veure més »

Níquel

El níquel és un element químic de nombre atòmic 28 i símbol Ni situat en el grup 10 de la taula periòdica dels elements.

Nou!!: Sistema solar і Níquel · Veure més »

Núvol d'Oort

Visió artística del '''núvol d'Oort'''. La regió central més densa seria el núvol d'Oort intern. En la imatge ampliada, el cinturó de Kuiper, les òrbites dels planetes i el Sol. El núvol d'Oort (pronunciat i que porta el nom de l'astrònom neerlandès Jan Oort), també anomenat núvol d'Öpik-Oort, és un hipotètic conjunt en forma esfèrica d'objectes sòlids congelats al límit més exterior del sistema solar.

Nou!!: Sistema solar і Núvol d'Oort · Veure més »

Núvol de pols interplanetària

El núvol de pols interplanetària és pols còsmica (petites partícules que floten a l'espai) que ocupa l'espai entre els planetes del sistema solar i d'altres sistemes planetaris.

Nou!!: Sistema solar і Núvol de pols interplanetària · Veure més »

Núvol Interestel·lar Local

El Núvol Interestel·lar Local és un núvol interestel·lar d'uns 30 anys llum de diàmetre a través del qual s'està movent actualment el nostre sistema solar.

Nou!!: Sistema solar і Núvol Interestel·lar Local · Veure més »

Núvol molecular

En uns pocs milions d'anys la llum de les estrelles brillants dispersarà aquest núvol de gas i pols. El núvol s'ha trencat de la nebulosa de la Quilla. Es poden veure estrelles noves a les proximitats, les seves imatges es troben envermellides per la llum blava dispersada per la pols. Imatge del telescopi espacial Hubble presa al 1999 Un núvol molecular, també conegut com a viver estel·lar si hi ha formació estel·lar al seu interior, és un tipus de núvol interestel·lar en què la seva densitat i mida permet la formació de molècules, majoritàriament hidrogen molecular (H2).

Nou!!: Sistema solar і Núvol molecular · Veure més »

Neó

El neó és un element químic de nombre atòmic 10 i símbol Ne.

Nou!!: Sistema solar і Neó · Veure més »

Nebulosa

Nebulosa Nord-amèrica Una nebulosa és una regió del medi interestel·lar format per gas i per pols.

Nou!!: Sistema solar і Nebulosa · Veure més »

Nebulosa planetària

Aquesta animació accelerada mostra el col·lapse d'una gegant vermella amb l'ejecció de material formant l'embolcall de la nebulosa planetària i la formació d'una nana blanca. Una nebulosa planetària és una nebulosa d'emissió formada per gas incandescent i plasma ionitzat en expansió expulsat durant la fase de branca asimptòtica de les gegants, és a dir, un objecte astronòmic gasós format a partir de l'expulsió de les capes externes d'una estrella de massa baixa o intermèdia durant l'etapa final de la seva vida.

Nou!!: Sistema solar і Nebulosa planetària · Veure més »

Nebulosa protoplanetària

Cygnus Una nebulosa protoplanetària és un objecte astronòmic corresponent a l'episodi de curta durada en ràpida evolució estel·lar d'una estrella entre els darrers estadis de la frase de la branca asimptòtica de les gegants la fase de nebulosa planetària posterior Una nebulosa protoplanetària emet forta radiació infraroja, i és una mena de nebulosa de reflexió.

Nou!!: Sistema solar і Nebulosa protoplanetària · Veure més »

Nebulosa solar

Un disc planetari en formació a la nebulosa d'Orió La nebulosa solar és un núvol gasós del qual es formen els sistemes planetaris.

Nou!!: Sistema solar і Nebulosa solar · Veure més »

Neptú (planeta)

Neptú és el vuitè planeta en distància respecte al Sol i el més llunyà del sistema solar.

Nou!!: Sistema solar і Neptú (planeta) · Veure més »

New Horizons

La New Horizons (en anglès, la traducció al català és «Nous Horitzons») és una missió espacial no tripulada de l'Agència Espacial Nord-americana (NASA) destinada a explorar el planeta nan Plutó, els seus satèl·lits Caront, Nix i Hydra, i un o dos objectes més del cinturó de Kuiper depenent de quins estiguin en posició per a ser explorats.

Nou!!: Sistema solar і New Horizons · Veure més »

Nicolau Copèrnic

Nicolau Copèrnic (Toruń, 19 de febrer de 1473 - Frombork, 24 de maig de 1543) va ser un astrònom polonès, també conegut com a Mikołaj Kopernik (en polonès) o Nicolaus Copernicus (en llatí).

Nou!!: Sistema solar і Nicolau Copèrnic · Veure més »

Nitrogen líquid

Nitrogen líquid El nitrogen líquid és nitrogen pur en estat líquid a una temperatura igual o menor que el seu temperatura d'ebullició, que és de -195,8 °C a una pressió d'una atmosfera.

Nou!!: Sistema solar і Nitrogen líquid · Veure més »

Nix (satèl·lit)

és un satèl·lit natural de Plutó.

Nou!!: Sistema solar і Nix (satèl·lit) · Veure més »

Nucleosíntesi primordial

En cosmologia, la nucleosíntesi primordial és el període entre 200 i 1.000 segons després del ''big bang'', durant el qual es van formar determinats elements lleugers.

Nou!!: Sistema solar і Nucleosíntesi primordial · Veure més »

Nucli planetari

Nuclis de diferents planetes En geologia, el nucli (d'un planeta) és el conjunt de les seves capes més internes.

Nou!!: Sistema solar і Nucli planetari · Veure més »

Nucli solar

L'estructura del Sol El nucli solar és la part del Sol que s'estén des del centre fins a 0,2 radis solars.

Nou!!: Sistema solar і Nucli solar · Veure més »

Oberó (satèl·lit)

Oberó és el més exterior dels satèl·lits majors del planeta Urà.

Nou!!: Sistema solar і Oberó (satèl·lit) · Veure més »

Objecte clàssic del Cinturó de Kuiper

Un objecte clàssic del cinturó de Kuiper és un objecte del cinturó de Kuiper que orbita a més de 41 UA del Sol i no presenta ressonàncies orbitals amb els planetes exteriors del sistema solar.

Nou!!: Sistema solar і Objecte clàssic del Cinturó de Kuiper · Veure més »

Objecte proper a la Terra

L'asteroide (4179) Toutatis és un objecte potecialment perillós que passà a 2,3 distàncies lunars L'asteroide Toutatis vist des de l'observatori de Paranal Un objecte proper a la Terra, també conegut com a NEO (Near Earth Object), és un objecte del Sistema solar, l'òrbita del qual el porta molt a prop de la Terra.

Nou!!: Sistema solar і Objecte proper a la Terra · Veure més »

Objecte ressonant transneptunià

Distribució dels objectes transneptunians. Els objectes ressonants estan en vermell. En astronomia, un objecte ressonant transneptunià és un objecte transneptunià (TNO) en la mitjana de moviment de ressonància orbital amb Neptú.

Nou!!: Sistema solar і Objecte ressonant transneptunià · Veure més »

Objecte transneptunià

Un objecte transneptunià és qualsevol objecte del sistema solar que orbita el Sol a una distància mitjana més gran que la del planeta Neptú (30 UA).

Nou!!: Sistema solar і Objecte transneptunià · Veure més »

Obliqüitat de l'eclíptica

En astronomia, l'obliqüitat de l'eclíptica, obliqüitat o inclinació axial és l'angle que formen l'eix de rotació d'un planeta amb la perpendicular al pla de la seva òrbita al voltant del Sol.

Nou!!: Sistema solar і Obliqüitat de l'eclíptica · Veure més »

Observatori Europeu del Sud

L'European Southern Observatory (ESO, «Observatori Europeu del Sud») és una organització astronòmica internacional, formada per deu estats de la Unió Europea més Suïssa.

Nou!!: Sistema solar і Observatori Europeu del Sud · Veure més »

Olympus Mons

El '''mont Olimp'''. Imatge presa el 19 d'octubre de 1998 per la ''Mars Global Surveyor'' LOlympus Mons (en llatí, en català: mont Olimp) és una muntanya i volcà d'escut del planeta Mart, situada a. Es tracta de la muntanya més alta coneguda del sistema solar, amb una altura de 22.000 metres sobre el nivell mitjà de la superfície de Mart.

Nou!!: Sistema solar і Olympus Mons · Veure més »

Organisme

Aquesta cèl·lula d'''Escherichia coli'' és un exemple de microorganisme procariota. Un bolet polipor té una relació de parasitisme amb el seu hoste. Un fong micoriza ericoid En biologia, un organisme, sovint associat i anomenat ésser viu, és un conjunt d'àtoms i molècules que forma una estructura material molt organitzada i complexa, en la qual intervenen sistemes de comunicació molecular, que es relaciona amb el medi ambient amb un intercanvi de matèria i energia d'una forma ordenada i que exerceix les funcions bàsiques de la vida que són la nutrició, la relació i la reproducció, de tal manera que els organismes actuen i funcionen per si mateixos sense perdre el seu nivell estructural fins a la seva mort.

Nou!!: Sistema solar і Organisme · Veure més »

Origen dels noms dels planetes

El nom dels planetes del nostre Sistema Solar prové de la mitologia grega i romana.

Nou!!: Sistema solar і Origen dels noms dels planetes · Veure més »

Oxford English Dictionary

LOxford English Dictionary (OED) és un diccionari de referència de l'anglès de més prestigi, una obra que conté més de 600.000 paraules definides.

Nou!!: Sistema solar і Oxford English Dictionary · Veure més »

Oxigen

L'oxigen, dels ètims grecs ὀξύς (oxys) ("àcid", del gust dels àcids) i -γενής (-genēs) ("productor", literalment "engendrador"), és l'element químic de nombre atòmic 8.

Nou!!: Sistema solar і Oxigen · Veure més »

Paràbola

Una paràbola és un tipus de corba plana oberta amb un eix de simetria.

Nou!!: Sistema solar і Paràbola · Veure més »

Parsec

El parsec (abreviat pc) és una unitat de longitud usada en astronomia.

Nou!!: Sistema solar і Parsec · Veure més »

Píxel

Imatge esquematitzada de 16 x 16 píxels El píxel o pícsel (neologisme de l'anglès pixel, derivat de la contracció de picture element que significa 'element de la imatge') és, en informàtica, la unitat mínima que forma una imatge gràfica.

Nou!!: Sistema solar і Píxel · Veure més »

Període de rotació

En astronomia, el període de rotació és el temps que tarda un cos celeste a completar una revolució sobre si mateix (al voltant del seu propi eix).

Nou!!: Sistema solar і Període de rotació · Veure més »

Període orbital

El període orbital és el temps que triga un planeta o un satèl·lit (o un altre objecte celeste) a completar la seva òrbita.

Nou!!: Sistema solar і Període orbital · Veure més »

Periheli

Al present esquema el '''perigeu''' és designat per la lletra '''F ''' El periheli (del grec peri.

Nou!!: Sistema solar і Periheli · Veure més »

Pioneer 10

La ''Pioneer 10'' durant la seva construcció.La Pioneer 10 fou una sonda espacial no tripulada de la NASA, integrada en el programa Pioneer i amb l'objectiu de començar a estudiar el sistema solar exterior.

Nou!!: Sistema solar і Pioneer 10 · Veure més »

Pioneer 11

La Pioneer 11 enlairant-se amb l'empenta del coet Atlas-Centaur. La Pioneer 11 va ser una de les primeres sondes del programa d'exploració espacial de la NASA.

Nou!!: Sistema solar і Pioneer 11 · Veure més »

Pla galàctic

Imatge del pla galàctic En astronomia, el pla galàctic és el pla situat al mig de la zona anomenada disc de la galàxia, on es troba la major part de les estrelles d'una galàxia, com el cas de les galàxies espirals.

Nou!!: Sistema solar і Pla galàctic · Veure més »

Planeta

Venus (a escala) Plutó i Haumea (a escala). La resta es veu augmentat a la fotografia inferior Un planeta és un astre sense llum pròpia que gira al voltant d'una estrella; és abastament massiu per tenir forma esfèrica, o quasi esfèrica; i és l'element principal dins la seva òrbita; segons la definició de la reunió de la Unió Astronòmica Internacional de Praga, de l'any 2006.

Nou!!: Sistema solar і Planeta · Veure més »

Planeta exterior

Un planeta exterior és qualsevol dels planetes del sistema solar amb òrbites exteriors al cinturó d'asteroides: Júpiter, Saturn, Urà, Neptú.

Nou!!: Sistema solar і Planeta exterior · Veure més »

Planeta extrasolar

Planetes extrasolars descoberts per anyUn planeta extrasolar o exoplaneta és un planeta que orbita al voltant de qualsevol estrella que no sigui el Sol i, per tant, forma part de sistemes planetaris diferents del nostre.

Nou!!: Sistema solar і Planeta extrasolar · Veure més »

Planeta inferior i planeta superior

Els termes "planeta inferior" i "planeta superior" es van fer servir originalment en la cosmologia geocèntrica de Claudi Ptolemeu per diferenciar aquells planetes (Mercuri i Venus) que tenen un epicicle que estava en línia amb la terra i el Sol, comparat amb els planetes (Mart, Júpiter, i Saturn) que no hi estaven.

Nou!!: Sistema solar і Planeta inferior i planeta superior · Veure més »

Planeta menor

Els planetes menors són cossos celestes del sistema solar que orbiten al voltant del Sol (o d'altres sistemes planetaris orbitant altres estrelles) més grans que els meteoroides però més petits que els planetes.

Nou!!: Sistema solar і Planeta menor · Veure més »

Planeta nan

Caront, considerat un planeta durant 76 anys i reclassificat l'any 2006 per la UAI com a planeta nan. Un planeta nan és un conjunt d'astres definits per una resolució aprovada per la Unió Astronòmica Internacional el 24 d'agost del 2006.

Nou!!: Sistema solar і Planeta nan · Veure més »

Planeta tel·lúric

Un planeta tel·lúric és un planeta compost majoritàriament de silicats.

Nou!!: Sistema solar і Planeta tel·lúric · Veure més »

Planetes transneptunians

Percival Lowell, iniciador de la hipòtesi del Planeta X. Després del descobriment del planeta Neptú el 1846, hi va haver una especulació considerable sobre si existia un altre planeta més enllà de la seva òrbita.

Nou!!: Sistema solar і Planetes transneptunians · Veure més »

Planetesimal

Els planetesimals són objectes sòlids que possiblement existeixen en els discs protoplanetaris i en els discs de roques.

Nou!!: Sistema solar і Planetesimal · Veure més »

Plasma (estat de la matèria)

En física i química, el plasma és un estat de la matèria en el qual pràcticament tots els àtoms estan ionitzats i lliures amb la presència d'una certa quantitat d'electrons lliures, no lligats a cap àtom o molècula.

Nou!!: Sistema solar і Plasma (estat de la matèria) · Veure més »

Plutí

Els plutins o plutinos són objectes del cinturó de Kuiper que presenten ressonància orbital 3:2 amb Neptú.

Nou!!: Sistema solar і Plutí · Veure més »

Pols còsmica

Partícula de pols còsmica La pols còsmica és un tipus de pols composta per partícules en l'espai on hi ha algunes molècules de 0,1 fins a 100 micres de grandària.

Nou!!: Sistema solar і Pols còsmica · Veure més »

Pròxima del Centaure

La més brillant és ''Rigil Kentaurus'', ''Alpha Centauri'' o ''Pròxima Centauri'' Mides relatives del Sol, i el sistema triple d'Alpha Centauri Pròxima del Centaure (Proxima Centauri) o Alfa del Centaure C (Alpha Centauri C) és l'estrella més propera a la Terra després del Sol.

Nou!!: Sistema solar і Pròxima del Centaure · Veure més »

Pressió de radiació

La pressió de radiació és la pressió exercida sobre qualsevol superfície exposada a la radiació electromagnètica.

Nou!!: Sistema solar і Pressió de radiació · Veure més »

Pressió de vapor

Esquema de partícules de la transició de la fase líquida a gasosa i a l'inrevés com a resultat de la pressió de vapor La pressió de vapor o tensió de vapor és la pressió exercida per un vapor en equilibri termodinàmic amb les seves fases condensades (sòlida o líquida) a una temperatura concreta i en un sistema tancat.

Nou!!: Sistema solar і Pressió de vapor · Veure més »

Princeton University Press

Princeton University Press és una editorial acadèmica independent, estretament lligada a la Universitat de Princeton.

Nou!!: Sistema solar і Princeton University Press · Veure més »

Programa Aurora

El programa Aurora és un programa espacial en projecte de l'Agència Espacial Europea (ESA) per a l'exploració de la Lluna, de Mart i de diversos asteroides durant les properes dècades.

Nou!!: Sistema solar і Programa Aurora · Veure més »

Programa espacial soviètic

Estació espacial Mir. S'engloben sota l'etiqueta de programa espacial soviètic les iniciatives astronàutiques desenvolupades per l'URSS des del 1931 fins al moment de la seva dissolució el 1991.

Nou!!: Sistema solar і Programa espacial soviètic · Veure més »

Programa Voyager

Situació de les dues sondes ''Voyager'' respecte al Sol afinals de 2005.El Programa Voyager fou una sèrie de dues sondes interplanetàries no tripulades de la NASA amb l'objectiu d'investigar Júpiter i Saturn.

Nou!!: Sistema solar і Programa Voyager · Veure més »

Progressió geomètrica

Progressió geomètrica 1 + 1/2 + 1/4 + 1/8 +...

Nou!!: Sistema solar і Progressió geomètrica · Veure més »

Protó

El protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).

Nou!!: Sistema solar і Protó · Veure més »

Protoestrella

Es denomina protoestel el núvol molecular format per hidrogen, heli i partícules de pols, que comença a contreure's fins que assoleix la seqüència principal en el diagrama de Hertzsprung-Russell.

Nou!!: Sistema solar і Protoestrella · Veure més »

Protoplaneta

(4) Vesta és un exemple de protoplaneta Els protoplanetes són cossos celestes considerats embrions planetaris, de grandària similar a la de la Lluna, presents als discos protoplanetaris.

Nou!!: Sistema solar і Protoplaneta · Veure més »

Punt de Lagrange

Un punt de Lagrange (o punt L o punt de libració) és qualsevol de les cinc posicions de l'espai respecte a dos cossos en què un tercer, afectat només per la gravetat, pot estar-ne estacionari respecte als altres dos.

Nou!!: Sistema solar і Punt de Lagrange · Veure més »

Quilòmetre

Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.

Nou!!: Sistema solar і Quilòmetre · Veure més »

Radiació electromagnètica

La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.

Nou!!: Sistema solar і Radiació electromagnètica · Veure més »

Raigs còsmics

Els raigs còsmics són partícules subatòmiques que procedeixen de l'espai exterior i que tenen una energia elevada a causa de la seva gran velocitat.

Nou!!: Sistema solar і Raigs còsmics · Veure més »

Redefinició de planeta de 2006

L'esborrany de proposta de la UAI hagués afegit immediatament 3 planetes, mostrats aquí en comparació amb la Terra. D'esquerra a dreta, Eris, Caront, Ceres i la Terra. El 2006, la Unió Astronòmica Internacional va proposar que el terme «planeta» es redefineix per aclarir l'estatus planetari de Plutó i incloure en el grup de planetes de Sistema Solar a altres objectes a part dels nou tradicionals.

Nou!!: Sistema solar і Redefinició de planeta de 2006 · Veure més »

Refractari

El terme refractari es refereix a la qualitat de certs materials de resistir altes temperatures sense descompondre's.

Nou!!: Sistema solar і Refractari · Veure més »

Ressonància orbital

En mecànica celeste, es diu que hi ha ressonància orbital quan l'òrbita de dos cossos celestes tenen períodes de translació que, al ser dividits entre ells, el resultat és una fracció de nombres enters simples.

Nou!!: Sistema solar і Ressonància orbital · Veure més »

Retrat de planetes

El retrat de família o retrat de planetes és una imatge del Sistema solar creada a partir de seixanta fotografies individuals presses per la sonda espacial Voyager 1 el 14 de febrer de 1990, dia en què va fer l'última fotografia des que va començar la seva missió per estudiar el sistema solar exterior.

Nou!!: Sistema solar і Retrat de planetes · Veure més »

Revolució Industrial

Màquina de vapor de l'antiga fàbrica tèxtil del Vapor Aymerich, Amat i Jover, ara seu del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya a Terrassa. La màquina de vapor aprofitava la força del vapor d'aigua per moure màquines: en multiplicava la força obtinguda i reduïa la despesa d'energia emprada (en aquest cas, el carbó) La Revolució Industrial és un conjunt de canvis econòmics (capitalisme), socials (ordre burgès) i tecnològics que es van produir inicialment a la Gran Bretanya en la segona meitat del segle XVIII.

Nou!!: Sistema solar і Revolució Industrial · Veure més »

Roca

Columnes naturals de basalt a Staffa (Escòcia) El Gran Canyó (Estats Units) talla diverses capes de roca sedimentària Una roca és la matèria en estat sòlid que forma part de l'escorça terrestre.

Nou!!: Sistema solar і Roca · Veure més »

Ross 154

Ross 154 és una estrella situada a la constel·lació de Sagitari, a 9,68 anys llum de la Terra, el que la fa la setena estrella per ordre de distància al Sol.

Nou!!: Sistema solar і Ross 154 · Veure més »

Rotació síncrona

La Lluna triga exactament una òrbita a fer un gir sobre el seu eix; els habitants del planeta mai podran veure el costat verd de la Lluna. En astronomia, la rotació síncrona o sincrònica és un terme utilitzat per descriure el moviment d'un cos que tarda el mateix temps a girar sobre si mateix que a completar una òrbita al voltant del cos central; per tant, manté sempre el mateix hemisferi apuntant cap al cos al qual orbita.

Nou!!: Sistema solar і Rotació síncrona · Veure més »

Rupes

En astrogeologia, rupes (plural rupēs, abr. RU) és una paraula llatina que significa «cingle» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per designar cingles relativament rectilinis o regulars a la superfície dels planetes o altres cossos celestes.

Nou!!: Sistema solar і Rupes · Veure més »

Satèl·lit asteroidal

(243) Ida i la seva lluna Dactyl Un satèl·lit asteroidal és un asteroide que gira a l'entorn d'un altre asteroide.

Nou!!: Sistema solar і Satèl·lit asteroidal · Veure més »

Satèl·lit natural

Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la En astronomia, un satèl·lit natural és qualsevol objecte natural que gira al voltant d'un planeta.

Nou!!: Sistema solar і Satèl·lit natural · Veure més »

Satèl·lits d'Urà

D'esquerra a dreta: Urà, Puck, Miranda, Ariel, Umbriel, Titània i Oberó. Els diàmetres són a escala, les distàncies no Urà té 27 satèl·lits coneguts i tots tenen nom definitiu.

Nou!!: Sistema solar і Satèl·lits d'Urà · Veure més »

Satèl·lits de Júpiter

Europa. Júpiter té 67 satèl·lits naturals coneguts, 48 dels quals tenen ja un nom definitiu mentre que els altres 19 porten encara una designació provisional.

Nou!!: Sistema solar і Satèl·lits de Júpiter · Veure més »

Satèl·lits de Mart

Mart té dos minúsculs satèl·lits: dos penyals de forma irregular, Fobos i Deimos.

Nou!!: Sistema solar і Satèl·lits de Mart · Veure més »

Satèl·lits de Neptú

Neptú té 13 satèl·lits coneguts.

Nou!!: Sistema solar і Satèl·lits de Neptú · Veure més »

Satèl·lits de Plutó

Plutó i les seves tres llunes: Caront, Hidra i NixÒrbites de les llunes i del planeta PlutóMides aproximades dels cossos del sistema de Plutó Plutó té cinc satèl·lits naturals coneguts.

Nou!!: Sistema solar і Satèl·lits de Plutó · Veure més »

Satèl·lits de Saturn

Saturn té 59 satèl·lits coneguts, el major dels quals, Tità, és l'única lluna del sistema solar amb una atmosfera important.

Nou!!: Sistema solar і Satèl·lits de Saturn · Veure més »

Satèl·lits galileans

Cal·listo Comparació dels satèl·lits del sistema solar. Els satèl·lits galileans són els de la quarta columna Els satèl·lits galileans són els quatre satèl·lits de Júpiter descoberts per Galileo Galilei.

Nou!!: Sistema solar і Satèl·lits galileans · Veure més »

Saturn (planeta)

Saturn és el sisè planeta en ordre de proximitat al Sol i el segon més gran del sistema solar, després de Júpiter.

Nou!!: Sistema solar і Saturn (planeta) · Veure més »

Science

Science (terme anglès que vol dir "Ciència") és la revista i òrgan d'expressió de l'Associació Americana per a l'Avenç de la Ciència (American Association for the Advancement of Science, AAAS), la major societat científica del món.

Nou!!: Sistema solar і Science · Veure més »

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Nou!!: Sistema solar і Segle XVI · Veure més »

Segle XVII

El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que suposa un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avenços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.

Nou!!: Sistema solar і Segle XVII · Veure més »

Semieix major

En geometria, el terme semieix major és utilitzat per descriure les dimensions d'el·lipses e hipèrboles.

Nou!!: Sistema solar і Semieix major · Veure més »

Seqüència principal

Diagrama Hertzsprung-Russell La seqüència principal d'un diagrama Hertzsprung-Russell és la corba en què es troben la majoria dels estels.

Nou!!: Sistema solar і Seqüència principal · Veure més »

Silicat

Un silicat (SiO44-) és un compost químic que conté un silici en forma d'anió.

Nou!!: Sistema solar і Silicat · Veure més »

Silici

El silici és un element químic no metàl·lic de la taula periòdica que té el símbol Si i un nombre atòmic de 14.

Nou!!: Sistema solar і Silici · Veure més »

Sirius

Sirius és el primer tema de l'àlbum Eye in the Sky de The Alan Parsons Project.

Nou!!: Sistema solar і Sirius · Veure més »

Sistema binari (astronomia)

En astronomia, un sistema binari és un terme que s'utilitza per a referir-se a dos objectes celestes que es troben tan pròxims entre si que estan lligats per la seva força gravitatòria, orbitant al voltant del seu centre de masses comú.

Nou!!: Sistema solar і Sistema binari (astronomia) · Veure més »

Sistema d'estrelles

Un sistema estel·lar múltiple és un petit nombre d'estrelles que orbiten entorn d'un centre gravitacional comú, lligades per tant per la força gravitatòria.

Nou!!: Sistema solar і Sistema d'estrelles · Veure més »

Sistema planetari

Dibuix artístic d'un sistema planetari en la seva fase de formacióComparanció entre el Sistema Solar i el Sistema 55 CanriConcepció artística d'un sistema planetariRepresentació artística d'un sistema planetari llunyà Un sistema planetari està format per una o diverses estrelles centrals i diversos objectes orbitant al seu voltant.

Nou!!: Sistema solar і Sistema planetari · Veure més »

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Nou!!: Sistema solar і Sol · Veure més »

Sonda espacial

Representació artística de la ''Mars Express'' sobrevolant els volcans de Tharsis, a Mart. Una sonda espacial és un dispositiu, una nau espacial robòtica, que s'envia a l'espai amb la finalitat d'estudiar planetes o satèl·lits del nostre Sistema Solar, recollir informació sobre un cometa o asteroide, o de l'espai interestel·lar.

Nou!!: Sistema solar і Sonda espacial · Veure més »

Springer Science+Business Media

Springer Science+Business Media o Springer és una editorial global que publica llibres, llibres electrònics i publicacions científiques avaluades per experts (''peer review''), en l'àmbit de la ciència, la tecnologia i la medicina (STM: science, technical & medical, en anglès).

Nou!!: Sistema solar і Springer Science+Business Media · Veure més »

Sublimació

Un sòlid per sota del seu punt triple, passarà directament a gas, sense convertir-se prèviament a líquid. La sublimació és un canvi d'estat de la matèria consistent en el pas directe d'estat sòlid a gasós o bé d'estat gasós a sòlid.

Nou!!: Sistema solar і Sublimació · Veure més »

Supernova

Restes de la supernova de Kepler, també coneguda com a ''SN 1604''. Aquesta imatge és un fotomuntatge amb imatges del telescopi espacial Hubble, l'observarori de raigs-X Chandra i el telescopi espacial Spitzer Una supernova és una explosió estel·lar més energètica que una nova.

Nou!!: Sistema solar і Supernova · Veure més »

Tau Ceti

Tau Ceti (τ Cet, τ Ceti) és una estrella de la constel·lació de la BalenaLa 19a estrella de la constel·lació.

Nou!!: Sistema solar і Tau Ceti · Veure més »

Tecnologia

Astronauta a l'exterior de la superfície terrestre Tecnologia és l'aplicació cultural pràctica i creativa que es fa del conjunt de coneixements de què disposa una societat donada, incloent els teòrics, filosòfics, tradicionals, científics, experimentals, la pròpia experiència i especialment el domini de diferents tècniques.

Nou!!: Sistema solar і Tecnologia · Veure més »

Tectònica

plaques tectòniques La tectònica (del grec τέκτων/tektōn, i del llatí vulgar tectonicus, que significa "construcció") s'ocupa de l'orogènesi i el desenvolupament tectònic dels cratons i els terranes tectònics, així com el terratrèmols i cinturons volcànics que afecten directament a bona part de la població mundial.

Nou!!: Sistema solar і Tectònica · Veure més »

Tectònica de plaques

Esquema general de diferents tipus de volcanisme associat al moviment de les plaques tectòniques 1-Astenosfera; 2-Litosfera; 3-Punt calent; 4-Escorça oceànica; 5-Placa de subducció; 6-Escorça continental; 7-Rift continental; 8-Marges de les plaques convergents; 9-Marges de les plaques divergents; 10-Falla transformant; 11-Volcà d'escut; 12-Dorsal oceànica; 13-Fossa marina; 14-Estratovolcà; 15-Arc insular; 16-Litosfera; 17-Astenosfera; 18-Fossa La tectònica de plaques (del grec τεκτων, tekton, que significa "el que construeix") és una teoria geològica que explica la forma en què s'ha format la litosfera, és a dir, la part superior més freda i rígida de la Terra.

Nou!!: Sistema solar і Tectònica de plaques · Veure més »

Telescopi

Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.

Nou!!: Sistema solar і Telescopi · Veure més »

Temperatura

Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.

Nou!!: Sistema solar і Temperatura · Veure més »

Tempesta geomagnètica

Partícules solars interactuant amb la magnetosfera terrestre Les tempestes geomagnètiques es produeixen quan un flux gran de radiació emesa pel Sol arriba al camp magnètic de l'atmosfera de la Terra.

Nou!!: Sistema solar і Tempesta geomagnètica · Veure més »

Temps atmosfèric

Huracà Luis al 1995 El temps atmosfèric o oratge és l'estat de l'atmosfera pel que fa a la temperatura, la humitat, el vent, etc.

Nou!!: Sistema solar і Temps atmosfèric · Veure més »

Teoria del caos

En matemàtiques i en física, la teoria del caos tracta el comportament de determinats sistemes dinàmics no lineals que, sota certes condicions, presenten un fenomen conegut com a caos, que es caracteritza especialment per la sensibilitat a les condicions inicials, és a dir, que un petit canvi en les condicions inicials del sistema dóna lloc a una evolució posterior molt diferent.

Nou!!: Sistema solar і Teoria del caos · Veure més »

Teoria geocèntrica

Il·lustració de 1660-1661 de Johannes van Loon dels signes del zodíac i el sistema solar amb la Terra al seu centre (National Library of Australia, Canberra, Austràlia) En astronomia, la teoria geocèntrica (del grec γεοκεντρικό, geokentrikó, centrat en la Terra) és aquella que col·loca el planeta Terra immòbil en el centre de l'univers, i la resta dels planetes, el Sol i les estrelles giren al seu voltant.

Nou!!: Sistema solar і Teoria geocèntrica · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar.

Nou!!: Sistema solar і Terra · Veure més »

Terraformació

La visió d'un artista d'un planeta Mart terraformat en quatre fases de desenvolupament La terraformació d'un planeta, satèl·lit natural o altre cos celeste és el procés hipotètic de modificar expressament la seva atmosfera, temperatura i condicions ecològiques per fer-les similars a les de la Terra, amb l'objectiu de fer-lo habitable per als humans.

Nou!!: Sistema solar і Terraformació · Veure més »

Tità (satèl·lit)

Tità és el satèl·lit més gran de Saturn i el segon més gran del sistema solar (el primer és Ganimedes).

Nou!!: Sistema solar і Tità (satèl·lit) · Veure més »

Titània (satèl·lit)

Sense descripció.

Nou!!: Sistema solar і Titània (satèl·lit) · Veure més »

Trajectòria hiperbòlica

El camí blau en aquesta imatge és un exemple d'una trajectòria hiperbòlica En el quadrant inferior dret es descriu una trajectòria hiperbòlica. En mecànica celeste una trajectòria hiperbòlica és la trajectòria de qualsevol objecte al voltant d'un cos central amb velocitat suficient per escapar de l'atracció gravitacional de l'objecte central.

Nou!!: Sistema solar і Trajectòria hiperbòlica · Veure més »

Tritó (satèl·lit)

Tritó (Neptú I), en grec Τρίτων, és el satèl·lit més gran de Neptú.

Nou!!: Sistema solar і Tritó (satèl·lit) · Veure més »

Troià de Neptú

Troians de Neptú L4 amb plutins de referència. Un troià de Neptú (anomenat així per analogia amb els asteroides troians de Júpiter) és un cos similar als objectes del cinturó de Kuiper en òrbita solar que té el mateix període orbital que Neptú i segueix aproximadament el mateix camí orbital.

Nou!!: Sistema solar і Troià de Neptú · Veure més »

Ull nu

Ull L'ull nu és un modisme que fa referència a la percepció visual no ajudada per equipament, com pot ser un telescopi o uns prismàtics.

Nou!!: Sistema solar і Ull nu · Veure més »

Umbriel (satèl·lit)

Umbriel és el tercer satèl·lit més gran d'Urà i el més fosc dels seus satèl·lits majors.

Nou!!: Sistema solar і Umbriel (satèl·lit) · Veure més »

Unió Astronòmica Internacional

La Unió Astronòmica Internacional (International Astronomical Union, en anglès, o Union Astronomique Internationale en francès) està formada per 9.040 membres individuals i 63 membres nacionals en tot el món.

Nou!!: Sistema solar і Unió Astronòmica Internacional · Veure més »

Unitat astronòmica

La unitat astronòmica (símbol UA; recomanat per la UAI: au; de vegades també AU, a.u. o ua) és una unitat de longitud del sistema astronòmic que correspon aproximadament la distància que separa la Terra del Sol.

Nou!!: Sistema solar і Unitat astronòmica · Veure més »

Unitat de longitud

Una unitat de longitud és una manera de mesurar longituds o distàncies.

Nou!!: Sistema solar і Unitat de longitud · Veure més »

Univers observable

Representació artística de l'univers observable en escala logarítmica, amb el Sistema Solar al centre fins al plasma invisible del Big Bang a la vora, passant pel cinturó de Kuiper, Alfa Centauri, les galàxies properes i la radiació de fons de microones Lunivers observable està format per les galàxies i altra matèria que, en principi, es poden observar en el temps present des de la Terra perquè la llum (i altres senyals) provinents d'aquests objectes han tingut temps d'arribar a la Terra des del començament de l'expansió de l'univers.

Nou!!: Sistema solar і Univers observable · Veure més »

Universitat Cornell

La Universitat Cornell, localitzada a Ithaca a l'estat de Nova York, Estats Units, és una universitat membre de l'Ivy League.

Nou!!: Sistema solar і Universitat Cornell · Veure més »

Urà (planeta)

Urà és el setè planeta des del Sol, el tercer més gran i el quart amb major massa del Sistema Solar.

Nou!!: Sistema solar і Urà (planeta) · Veure més »

Urbain Le Verrier

Urbain Jean Joseph Le Verrier (Saint-Lô, 11 de març de 1811 – 23 de setembre de 1877) va ser un matemàtic francès especialitzat en mecànica celeste i un astrònom.

Nou!!: Sistema solar і Urbain Le Verrier · Veure més »

Valles Marineris

Valles Marineris (en català «Valls del Mariner») és el nom d'un gegantí sistema de congostos (valles) que travessa l'equador de Mart just a l'est de la regió de Tharsis.

Nou!!: Sistema solar і Valles Marineris · Veure més »

Vega

Vega (α Lyrae, alfa de Lira) és l'estel més brillant de la constel·lació de la Lira, i culmina al zenit a les latituds mitjanes de l'hemisferi nord, durant l'estiu.

Nou!!: Sistema solar і Vega · Veure més »

Velocitat d'escapament

Anàlisi de la velocitat d'escapament d'Isaac Newton. En augmentar la velocitat de la bala de canó, aquesta òrbita cada cop més amunt fins que aconsegueix escapar de la gravetat terrestre (projectil E) La velocitat d'escapament és la velocitat mínima que es necessita per poder escapar de l'atracció del camp gravitatori generat per un objecte qualsevol, en lloc de caure-hi a sobre una altra vegada o entrar en òrbita a una alçada concreta sobre la seva superfície, suposant convencionalment que aquest objecte no es veu afectat per cap altra força externa a part de la gravetat.

Nou!!: Sistema solar і Velocitat d'escapament · Veure més »

Vent solar

plasma del vent solar arribant a l'heliopausa El vent solar és un flux de partícules (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de l'atmosfera d'una estrella.

Nou!!: Sistema solar і Vent solar · Veure més »

Venus (planeta)

Venus és el segon planeta en proximitat al Sol, i l'orbita cada 224,7 dies terrestres.

Nou!!: Sistema solar і Venus (planeta) · Veure més »

Via Làctia

La Via Làctia és una galàxia en forma d'espiral (més concretament d'espiral barrada), on es troba el sistema solar.

Nou!!: Sistema solar і Via Làctia · Veure més »

Vida

Vida colonitzant una roca La vida és el període intermedi entre el naixement i la mort, tot i que no té una definició simple exacta, en part perquè el terme és sovint usat d'una manera molt oberta i amb ambigüitat, com en els conceptes vida eterna, vida artificial, o vida extraterrestre.

Nou!!: Sistema solar і Vida · Veure més »

Vida extraterrestre

kopeeks del 1967, amb un dibuix d'un satèl·lit extraterrestre. La vida extraterrestre és qualsevol forma de vida que no és originària de la Terra.

Nou!!: Sistema solar і Vida extraterrestre · Veure més »

Vision for Space Exploration

La Vision for Space Exploration («visió per a l'exploració espacial») és una política espacial dels Estats Units anunciada el 14 de gener de 2004 pel llavors President George W. Bush com a document base per al desenvolupament futur de les missions de la NASA, centrat en les missions tripulades a la Lluna i a Mart.

Nou!!: Sistema solar і Vision for Space Exploration · Veure més »

Vol espacial tripulat

Un vol espacial tripulat és un tipus de vol espacial amb tripulació humana, en contrast amb les sondes espacials robotitzades o missions espacials no tripulades controlades de manera remota.

Nou!!: Sistema solar і Vol espacial tripulat · Veure més »

Volàtils

Aquest tall transversal mostra un model de l'interior de Júpiter, amb un nucli rocós superposat per una capa profunda d'hidrogen metàl·lic. En ciència planetària, els volàtils són el grup d'elements químics i compostos amb baixos punts d'ebullició que estan associats amb l'escorça i/o atmosfera d'un planeta o lluna.

Nou!!: Sistema solar і Volàtils · Veure més »

Volcà

Tall transversal d'un estratovolcà Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior del nucli d'un planeta que en sortir a l'exterior es converteix en lava, roca fosa, a causa de la pèrdua de gasos.

Nou!!: Sistema solar і Volcà · Veure més »

Voyager 1

La Voyager 1 és una sonda espacial no tripulada de la NASA, llançada a finals de 1977 amb l'objectiu d'explorar el sistema solar exterior, especialment els planetes Júpiter i Saturn i els seus respectius sistemes de satèl·lits.

Nou!!: Sistema solar і Voyager 1 · Veure més »

Voyager 2

Llançament de la Voyager 2 La Voyager 2 és una sonda espacial no tripulada de la NASA llançada el 20 d'agost de 1977 amb l'objectiu d'explorar els planetes del sistema solar exterior i els seus respectius sistemes de satèl·lits.

Nou!!: Sistema solar і Voyager 2 · Veure més »

Vulcanologia

Erupció del Stromboli La vulcanologia és la ciència que estudia els volcans amb la finalitat de determinar què ocorre als volcans i fer prediccions respecte a les erupcions.

Nou!!: Sistema solar і Vulcanologia · Veure més »

William Herschel

William Herschel (Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi romanogermànic, 1738 - Slough, Anglaterra, Regne Unit, 1822) va ser l'astrònom més famós de la seva època.

Nou!!: Sistema solar і William Herschel · Veure més »

Wolf 359

Wolf 359 és la quarta estrella més propera al Sol, després de α Centauri, l'estel de Barnard i WISE 1049-5319.

Nou!!: Sistema solar і Wolf 359 · Veure més »

Xoc de terminació

La situació de les Voyager 1 i 2 el 2005 En astrofísica, el xoc de terminació és el límit exterior de la influència del Sol.

Nou!!: Sistema solar і Xoc de terminació · Veure més »

Xoc en arc

Imatges de xocs en arc a la nebulosa d'Orió El xoc en arc (bow shock en anglès) és l'àrea entre la magnetosfera i un medi ambient.

Nou!!: Sistema solar і Xoc en arc · Veure més »

Zona d'habitabilitat

Diagrama de la '''zona d'habitabilitat''' (circumestel·lar per a diferents estrelles i prenent com a exemple el nostre sistema solar En astrobiologia, la zona d'habitabilitat estel·lar (ZH) és una estreta regió circumestel·lar on, de trobar-se situat un planeta (o lluna) rocós amb una massa compresa entre 0,6 i 10 masses terrestres i una pressió atmosfèrica superior als 6,1 mb corresponent al punt triple de l'aigua, la lluminositat i el flux de radiació incident permetria la presència d'aigua en estat líquid sobre la seva superfície.

Nou!!: Sistema solar і Zona d'habitabilitat · Veure més »

(134340) Plutó

(134340) Plutó(134340) Plutó és la designació oficial de la Unió Astronòmica Internacional des del 13 de setembre del 2006.

Nou!!: Sistema solar і (134340) Plutó · Veure més »

(136472) Makemake

(136472) Makemake (abans conegut amb la designació temporal 2005 FY9 o 2005 FY9) és un gran objecte del cinturó de Kuiper descobert el 31 de març de 2005 per l'equip de Michael Brown utilitzant el telescopi Samuel Oschin des de l'observatori Palomar.

Nou!!: Sistema solar і (136472) Makemake · Veure més »

(15760) 1992 QB1

(15760) 1992 QB1 (que van voler denominar Smiley) va ser el primer objecte transneptunià a ser descobert després de Plutó i Caront. Va ser descobert en 1992 i després classificat com QB1 cubewano, un objecte en el Cinturó de Kuiper.

Nou!!: Sistema solar і (15760) 1992 QB1 · Veure més »

(20000) Varuna

(20000) Varuna és un objecte del cinturó de Kuiper (KBO, Kuiper Belt Object).

Nou!!: Sistema solar і (20000) Varuna · Veure més »

(2060) Quiró

(2060) Quiró és un planeta menor inclòs dins de la categoria dels centaures amb una òrbita entre els planetes Saturn i Urà i una distància mitjana al Sol de 13 UA.

Nou!!: Sistema solar і (2060) Quiró · Veure més »

(433) Eros

(433) Eros és un asteroide anomenat així en memòria del déu grec de l'amor Eros.

Nou!!: Sistema solar і (433) Eros · Veure més »

(50000) Quaoar

Imatge de Quaoar presa pel telescopi espacial Hubble Comparació del diàmetre de Quaoar amb el d'altres cossos del sistema solar (50000) Quaoar (anteriorment conegut per la seva designació provisional 2002 LM60) és un gran objecte transneptunià descobert el 2002.

Nou!!: Sistema solar і (50000) Quaoar · Veure més »

(90377) Sedna

(90377) Sedna (amb designació anterior de 2003 VB12) és un objecte transneptunià que es troba a unes 90 UA del Sol, fet que el converteix en l'objecte més remot del sistema solar descobert fins ara.

Nou!!: Sistema solar і (90377) Sedna · Veure més »

(90482) Orc

90482 Orc és un objecte del Cinturó de Kuiper.

Nou!!: Sistema solar і (90482) Orc · Veure més »

150

Sense descripció.

Nou!!: Sistema solar і 150 · Veure més »

1609

;Països Catalans.

Nou!!: Sistema solar і 1609 · Veure més »

1618

Sense descripció.

Nou!!: Sistema solar і 1618 · Veure més »

1687

; Països Catalans.

Nou!!: Sistema solar і 1687 · Veure més »

1781

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Sistema solar і 1781 · Veure més »

1846

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Sistema solar і 1846 · Veure més »

1957

colònia africana que aconsegueix la independència.

Nou!!: Sistema solar і 1957 · Veure més »

1973

;Països Catalans.

Nou!!: Sistema solar і 1973 · Veure més »

1992

;Països Catalans.

Nou!!: Sistema solar і 1992 · Veure més »

270 aC

El 270 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Sistema solar і 270 aC · Veure més »

55 Cancri

55 Cancri (55 Cnc) també és anomenada Rho cancri, segons la seva denominació de Bayer.

Nou!!: Sistema solar і 55 Cancri · Veure més »

Redirigeix aquí:

El sistema solar, Sistema Solar, Sistema solar exterior, Sistema solar interior.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »