Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Sol

Índex Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

187 les relacions: Adjectiu, Afeli, Agència Espacial Europea, Al·legoria, Albert Einstein, Alquímia, Analema, Any, Any llum, Apol·lo, Aprofitament tèrmic, Ascensió recta, Asteroide, Astre, Astrologia, Astronomia, Atmosfera terrestre, Aurora polar, Àrea, Àsia, Braç d'Orió, Camp magnètic, Camp magnètic terrestre, Carboni, Carnivorisme, Catalitzador, Centre Galàctic, Cicle solar, Cinturó de Gould, Cinturó de Van Allen, Circumferència, Clima, Color, Combustible fòssil, Cometa, Constel·lació de Perseu, Convecció, Corona solar, Coronògraf, Cromosfera, Déu del Sol, Declinació (astronomia), Densitat, Deuteri, Dia, Diàmetre angular, Disc protoplanetari, Eclipsi de Sol, Efecte Wilson, Electró, ..., Electró-volt, Energia, Energia hidràulica, Energia solar, Equilibri hidroestàtic, Esfera, Espectre, Estrella, Ferro, Flux turbulent, Força, Força g, Fotó, Fotosíntesi, Fotosfera, Fusió nuclear, Galàxia, Gegant vermell, George Gamow, George Washington, Granulació fotosfèrica, Gravetat, Gravetat superficial, Grec antic, Hans Bethe, Heli, Heliopausa, Heliosismologia, Herbivorisme, Hidrogen, Ió (àtom), Insolació (patologia), Ionització, Jesús de Natzaret, Joule, Kelvin, Latitud, Línia equatorial, Lluentor superficial, Llum, Lluminositat, Lluminositat solar, Lluna, Lumen, Magnesi, Magnitud absoluta, Magnitud aparent, Mar Mediterrània, Massa, Massa solar, Matèria, Matèria degenerada, Medi interestel·lar, Medi interplanetari, Mercuri (planeta), Metal·licitat, Meteoroide, Minut d'arc, Mitologia grega, Model heliocèntric, Moviment circular, Nadal, Nan blanc, Nana negra, NASA, Núvol Interestel·lar Local, Núvol molecular, Neó, Nebulosa planetària, Neutrí, Neutró, Nit, Nitrogen, Nombre de Wolf, Nucli solar, Obliqüitat de l'eclíptica, Or, Oxigen, Partícula elemental, Període de rotació, Període orbital, Periheli, Planeta, Planeta menor, Plantes, Plasma (estat de la matèria), Plou i fa sol, Pressió, Problema dels neutrins solars, Protó, Protuberància solar, Quilòmetre, Quilogram, Ra, Radi (geometria), Radiància espectral, Saros (astronomia), Símbol, Sòlid, Segon, Seqüència principal, Silici, Sistema solar, Sofre, Solar and Heliospheric Observatory, Taca solar, Telescopi, Temperatura, Temperatura efectiva, Temps solar, Terra, Tipus espectral, Universitat, Variació solar, Velocitat, Velocitat d'escapament, Velocitat de la llum, Vent solar, Venus (planeta), Via Làctia, Vida, Volum, Watt, Xarxa tròfica, Zona d'habitabilitat, Zona de convecció, Zona de radiació, (134340) Plutó, 1870, 1904, 1930, 1938, 1940, 1953, 1968, 1995, 2 de desembre. Ampliar l'índex (137 més) »

Adjectiu

Ladjectiu és una de les categories que comprèn la morfologia tradicional.

Nou!!: Sol і Adjectiu · Veure més »

Afeli

Lafeli és el punt de l'òrbita d'un objecte al voltant del Sol, en què aquest es troba a la màxima distància del Sol.

Nou!!: Sol і Afeli · Veure més »

Agència Espacial Europea

L'Agència Espacial Europea (European Space Agency, ESA) fou creada l'any 1975.

Nou!!: Sol і Agència Espacial Europea · Veure més »

Al·legoria

Al·legoria de la justícia en una obra de Lucas Cranach L'al·legoria és un recurs literari consistent en una metàfora continuada.

Nou!!: Sol і Al·legoria · Veure més »

Albert Einstein

Albert Einstein AFI (Ulm, Wurtemberg, 14 de març del 1879 - Princeton, Nova Jersey, 18 d'abril del 1955) va ser un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i nord-americà.

Nou!!: Sol і Albert Einstein · Veure més »

Alquímia

Pàgina d'una obra d'en Ramon Llull Lalquímia era una doctrina i un estudi especulatiuDiccionari d'Història de Catalunya; p. 34 ed.

Nou!!: Sol і Alquímia · Veure més »

Analema

Un exemple d'analema rellotges de sol exactes per a tots els dies de l'any. L'analema és la corba que descriu el Sol a la mateixa hora durant un any, observat des d'una mateixa posició.

Nou!!: Sol і Analema · Veure més »

Any

Un any és el període que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol.

Nou!!: Sol і Any · Veure més »

Any llum

La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any de llum o any llum (anglicisme per calc sintàctic) és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.

Nou!!: Sol і Any llum · Veure més »

Apol·lo

Apol·lo (grec: Απόλλων, Apóllōn), o Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.

Nou!!: Sol і Apol·lo · Veure més »

Aprofitament tèrmic

L'aprofitament tèrmic consisteix a absorbir l'energia i transformar-la en calor.

Nou!!: Sol і Aprofitament tèrmic · Veure més »

Ascensió recta

Ascenció recta (α) de color taronja L'ascensió recta és una de les coordenades equatorials que s'utilitzen per a localitzar els astres sobre l'esfera celeste.

Nou!!: Sol і Ascensió recta · Veure més »

Asteroide

Dactyl. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.

Nou!!: Sol і Asteroide · Veure més »

Astre

Un astre és qualsevol cos celeste amb forma definida i que pot individualitzar-se dels altres cossos de l'Univers.

Nou!!: Sol і Astre · Veure més »

Astrologia

L'home i l'astrologia Rellotge astrològic de Venècia Lastrologia (del grec: αστρολογία.

Nou!!: Sol і Astrologia · Veure més »

Astronomia

La nebulosa planetària «de la formiga» Menzel 3 (Mz3). L'ejecció de gas, des del centre d'una estrella moribunda segueix uns patrons simètrics Lastronomia és la ciència que estudia l'univers i els cossos celestes o astres, a partir de la informació que ens n'arriba per la radiació electromagnètica, tant pel que fa a la posició i moviment en l'esfera celeste com pel que fa a la seva natura, estructura i evolució (astrofísica).

Nou!!: Sol і Astronomia · Veure més »

Atmosfera terrestre

halo de color blau quan es veu des de l'espai. Latmosfera terrestre és la capa fina de gasos quals depenen totes les formes de vida, distingeix aquesta atmosfera de la d'altres planetes en el sistema solar.

Nou!!: Sol і Atmosfera terrestre · Veure més »

Aurora polar

Aurora boreal a Alaska Laurora polar consisteix en una resplendor que apareix al cel nocturn de les regions properes a les zones polars a causa de l'impacte de les partícules de vent solar amb el camp magnètic de la Terra.

Nou!!: Sol і Aurora polar · Veure més »

Àrea

quadrats. L’àrea és una quantitat que expressa l'extensió d'una superfície o forma de dues dimensions al pla.

Nou!!: Sol і Àrea · Veure més »

Àsia

LÀsia és el continent més gran i més poblat del planeta, i la part més extensa del supercontinent d'Euràsia.

Nou!!: Sol і Àsia · Veure més »

Braç d'Orió

'''Estructura de la Via Làctia''': en el diagrama, el Braç d'Orió està identificat com a braç local. El punt groc és la posició del sistema solar El Braç d'Orió és un braç menor de la nostra galàxia, la Via Làctia, on està situat el sistema solar i la Terra.

Nou!!: Sol і Braç d'Orió · Veure més »

Camp magnètic

Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.

Nou!!: Sol і Camp magnètic · Veure més »

Camp magnètic terrestre

Les línies del camp magnètic terrestre surten del pol nord magnètic cap al pol sud. El camp magnètic terrestre és el camp magnètic generat per l'activitat interna de la Terra.

Nou!!: Sol і Camp magnètic terrestre · Veure més »

Carboni

El carboni és un element químic de nombre atòmic 6.

Nou!!: Sol і Carboni · Veure més »

Carnivorisme

Un animal carnívor o zoòfag és aquell que s'alimenta principalment de carn d'altres animals, que poden ser preses vives, en el cas dels depredadors, o mortes, en el dels carronyaires.

Nou!!: Sol і Carnivorisme · Veure més »

Catalitzador

La hidrogenació de C.

Nou!!: Sol і Catalitzador · Veure més »

Centre Galàctic

El centre galàctic és la zona central d'una galàxia, normalment formada per un forat negre supermassiu.

Nou!!: Sol і Centre Galàctic · Veure més »

Cicle solar

Un cicle solar és un període durant el qual l'activitat del Sol varia reproduint els mateixos fenòmens que durant el període de la mateixa durada precedent.

Nou!!: Sol і Cicle solar · Veure més »

Cinturó de Gould

El cinturó de Gould és una anell parcial d'estrelles d'uns 3.000 anys llum d'amplada, situat uns 16 o 29 graus en direcció al pla galàctic.

Nou!!: Sol і Cinturó de Gould · Veure més »

Cinturó de Van Allen

'''Cinturó de van Allen''' El cinturó (o cinyell) de Van Allen (o també cinturons de radiació de Van Allen) és una zona de partícules d'alta energia que envolta la Terra a una gran altitud i forma un gran cinturó, en el que és la magnetosfera terrestre; les partícules que constitueixen el cinturó de Van Allen són electrons i protons de gran energia.

Nou!!: Sol і Cinturó de Van Allen · Veure més »

Circumferència

miniatura Una circumferència és la corba plana tancada formada pel conjunt de tots els punts del pla la distància dels quals a un punt donat del pla (centre) és constant i anomenada radi.

Nou!!: Sol і Circumferència · Veure més »

Clima

El clima és el conjunt de condicions atmosfèriques que caracteritzen una regió.

Nou!!: Sol і Clima · Veure més »

Color

Degradat de colors La color (o el color) és una propietat perceptiva causada per la llum quan aquesta interacciona amb l'ull, el cervell i la nostra experiència.

Nou!!: Sol і Color · Veure més »

Combustible fòssil

Pila de carbó, un dels principals combustibles fòssils Els combustibles fòssils són combustibles originats per la descomposició parcial de matèria orgànica de fa milions d'anys transformada per la pressió i temperatura degudes a les capes de sediments acumulades sobre seu.

Nou!!: Sol і Combustible fòssil · Veure més »

Cometa

Cometa Hale-Bopp l'any 1997 Un cometa (dita també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.

Nou!!: Sol і Cometa · Veure més »

Constel·lació de Perseu

Perseu (Perseus) és una constel·lació de l'hemisferi nord, associada a l'heroi grec que va matar el monstre Medusa (Perseu).

Nou!!: Sol і Constel·lació de Perseu · Veure més »

Convecció

Cel·les de convecció durant l'escalfament d'un fluid La convecció és una de les tres formes de transferència de calor i es caracteritza pel fet que aquesta es produeix a través del desplaçament de matèria entre regions amb diferents temperatures.

Nou!!: Sol і Convecció · Veure més »

Corona solar

eclipsi solar total el dia 11 d'agost del 1999, a França La corona solar és la part exterior de l'atmosfera del Sol.

Nou!!: Sol і Corona solar · Veure més »

Coronògraf

Un coronògraf és un dispositiu que s'acobla a un Telescopi per bloquejar la llum directa del centre d'una estrella de manera que objectes pròxims; que d'una altra manera quedarien amagats per la brillantor, es poden observar.

Nou!!: Sol і Coronògraf · Veure més »

Cromosfera

Imatge de la cromosfera del Sol La cromosfera és la regió de l'atmosfera solar situada entre la fotosfera i la corona solar.

Nou!!: Sol і Cromosfera · Veure més »

Déu del Sol

El déu (o deessa) del sol és la personificació del sol, que adopta la forma de la divinitat en moltes mitologies.

Nou!!: Sol і Déu del Sol · Veure més »

Declinació (astronomia)

Declinació solar. La trajectòria del Sol per l'esfera celeste canvia amb la seva declinació al llarg de l'any. Aquí es pot veure en l'eix horitzontal l'azimut (en ºN) on el Sol surt i es pon a l'estiu i a l'hivern (solsticis), per a un observador a 56°N La declinació és la distància angular d'un astre sobre l'equador celeste, mesura equivalent a la latitud sobre la Terra; es mesura entre 0° i ±90° (positiva si va cap al pol nord celeste i negativa en la direcció del pol sud celeste).

Nou!!: Sol і Declinació (astronomia) · Veure més »

Densitat

En física i química, la densitat (símbol ρ, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.

Nou!!: Sol і Densitat · Veure més »

Deuteri

Tub de descàrrega de deuteriEl deuteri, D o 2H és un dels isòtops estables de l'hidrogen.

Nou!!: Sol і Deuteri · Veure més »

Dia

*Vegeu també: Dia (desambiguació) asteca, de la Pedra del Sol. Un dia o jorn és el període que tarda el planeta Terra a girar 360 graus sobre el seu eix.

Nou!!: Sol і Dia · Veure més »

Diàmetre angular

El diàmetre angular és la dimensió aparent del diàmetre equatorial d'un cos celeste, expressada com a angle i suposant l'observador al seu vèrtex.

Nou!!: Sol і Diàmetre angular · Veure més »

Disc protoplanetari

Imatge artística d'un disc protoplanetari Un disc circumestel·lar és un disc de material al voltant d'una estrella jove, generalment del tipus T tauri.

Nou!!: Sol і Disc protoplanetari · Veure més »

Eclipsi de Sol

Geometria d'un eclipsi total de Sol (no a escala). eclipsi total del 1999. Vist des de la Terra, un eclipsi solar succeeix quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra, i la Lluna cobreix totalment o parcial el Sol en una posició concreta de la Terra.

Nou!!: Sol і Eclipsi de Sol · Veure més »

Efecte Wilson

Diagrama de l'evolució d'una taca solar publicat per Alexander Wilson el 1774. L’efecte Wilson és un terme creat per l'astrònom escocès Alexander Wilson el 1769 per descriure l'aparença de cavitats que tenen les taques solars quan es troben a prop del limbe solar.

Nou!!: Sol і Efecte Wilson · Veure més »

Electró

En física, l'electró (símbol e-) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.

Nou!!: Sol і Electró · Veure més »

Electró-volt

Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp electroestàtic amb una diferència de potencial d'un volt.

Nou!!: Sol і Electró-volt · Veure més »

Energia

Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.

Nou!!: Sol і Energia · Veure més »

Energia hidràulica

Roda hidràulica d'un molí Energia hidrològica o energia hidràulica és una font d'energia de tipus renovable que s'obté a partir de corrents d'aigua dolça.

Nou!!: Sol і Energia hidràulica · Veure més »

Energia solar

Irradiació solar mitjana al món Irradiació solar a l'Estat espanyol Cuina solar Lenergia solar és l'energia que prové del Sol en ones electromagnètiques.

Nou!!: Sol і Energia solar · Veure més »

Equilibri hidroestàtic

Lequilibri hidroestàtic es produeix en un fluid en el qual les forces del gradient vertical de pressió i la gravetat estan en equilibri.

Nou!!: Sol і Equilibri hidroestàtic · Veure més »

Esfera

En geometria, una esfera és la superfície formada per tots els punts que es troben a una mateixa distància (anomenada radi) d'un punt donat (anomenat centre) de l'espai.

Nou!!: Sol і Esfera · Veure més »

Espectre

L'espectre electromagnètic és el conjunt de totes les possibles ones electromagnètiques, des de les de major freqüència, com els raigs gamma i raigs X, fins a les de menor freqüència, com les ones de ràdio.

Nou!!: Sol і Espectre · Veure més »

Estrella

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrela o estrella i antigament i dialectalment estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.

Nou!!: Sol і Estrella · Veure més »

Ferro

El ferro és un element químic de nombre atòmic 26, situat en el grup 8 de la taula periòdica.

Nou!!: Sol і Ferro · Veure més »

Flux turbulent

Imatge del flux al voltant d'una esfera: R/eD.

Nou!!: Sol і Flux turbulent · Veure més »

Força

En física, una força (habitualment simbolitzada com F) és una acció que provoca una pertorbació en la quantitat de moviment d'un cos.

Nou!!: Sol і Força · Veure més »

Força g

La força g és una mesura de força, una mesura intuïtiva d'acceleració.

Nou!!: Sol і Força g · Veure més »

Fotó

|mean_lifetime.

Nou!!: Sol і Fotó · Veure més »

Fotosíntesi

terrestre. La fotosíntesi (del grec φώτο foto, "llum" i σύνθεσις synthesis, "composició") és un procés químic que converteix el diòxid de carboni en compostos orgànics, especialment, utilitzant l'energia de la llum solar.

Nou!!: Sol і Fotosíntesi · Veure més »

Fotosfera

La fotosfera és la zona des de la qual s'emet pràcticament tota la llum visible del Sol i es considera com la «superfície» solar, la qual, vista amb el telescopi, es presenta formada per grànuls brillants que es projecten sobre un fons més fosc.

Nou!!: Sol і Fotosfera · Veure més »

Fusió nuclear

Diagrama de fusió del deuteri i el triti per formar Heli 4. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l'exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules (en l'exemple del deuteri un neutró).

Nou!!: Sol і Fusió nuclear · Veure més »

Galàxia

Una galàxia és un sistema ensems gravitacionalment, format per milers de milions d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas i pols còsmica i matèria fosca.

Nou!!: Sol і Galàxia · Veure més »

Gegant vermell

Comparació entre un gegant vermell, una estrella taronja i el nostre Sol En astronomia, un gegant vermell és una estrella gegant que ha evolucionat sortint de la seqüència principal.

Nou!!: Sol і Gegant vermell · Veure més »

George Gamow

George Gamow (4 de març de 1904 - Boulder, Colorado (EUA) 19 d'agost de 1968) nascut Gueorgui Antónovitx Gàmov, Гео́ргий Анто́нович Га́мов, va ser un físic i cosmòleg estatunidenc d'origen ucraïnès.

Nou!!: Sol і George Gamow · Veure més »

George Washington

George Washington (Popes Creek, Westmoreland, Virgínia 22 de febrer, 1732 – Mount Vernon, Virgínia, 14 de desembre, 1799) fou el primer president dels Estats Units d'Amèrica, és considerat un dels "Pares Fundadors" (Founding Fathers) i sovint és anomenat el "Pare de la pàtria" o "Pare del país" (Father of his nation, Father of his country).

Nou!!: Sol і George Washington · Veure més »

Granulació fotosfèrica

La granulació fotosfèrica és l'aspecte que presenta la «superfície» solar (anomenada fotosfera), formada per un gran nombre de grànuls brillants en moviment.

Nou!!: Sol і Granulació fotosfèrica · Veure més »

Gravetat

La gravetat manté els planetes en òrbita al voltant del Sol (imatge no a escala) La gravetat és la forca d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.

Nou!!: Sol і Gravetat · Veure més »

Gravetat superficial

La gravetat superficial, g, d'un objecte astronòmic és l'acceleració gravitatòria que s'experimenta a la seva superfície.

Nou!!: Sol і Gravetat superficial · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia Antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Sol і Grec antic · Veure més »

Hans Bethe

Hans Albrecht Bethe (Estrasburg, França, 1906 - Nova York, EUA, 2005) fou un físic alemany, nacionalitzat nord-americà, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1967.

Nou!!: Sol і Hans Bethe · Veure més »

Heli

Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.

Nou!!: Sol і Heli · Veure més »

Heliopausa

L''''heliopausa''' és el límit entre l'heliosfera i la matèria interestel·lar que es troba a l'exterior del sistema solar. A mesura que el vent solar s'apropa a l'heliopausa, es desaccelera súbitament, i forma una ona de xoc que rep el nom de ''front de xoc de terminació'' En astronomia, l'heliopausa és el punt en què el vent solar és desaccelerat sobtadament per la matèria interestel·lar.

Nou!!: Sol і Heliopausa · Veure més »

Heliosismologia

Imatge generada per ordinador que mostra les oscil·lacions acústiques d'un modo-p del Sol tant al seu interior com a la superfície. Aquest mode es caracteritza pels números l.

Nou!!: Sol і Heliosismologia · Veure més »

Herbivorisme

L'herbivorisme (o fitofàgia) és una mena d'alimentació en la que un organisme, herbívor, consumeix només autòtrofs com són les plantes, algues i bacteris fotosintetitzadores.

Nou!!: Sol і Herbivorisme · Veure més »

Hidrogen

Lhidrogen és un element químic de símbol H i nombre atòmic 1.

Nou!!: Sol і Hidrogen · Veure més »

Ió (àtom)

Enllaç iònic entre el liti (que es converteix en un catió i el fluor, que es converteix en un anió En física i química, un ió és un àtom o molècula que no té una càrrega elèctrica neutra.

Nou!!: Sol і Ió (àtom) · Veure més »

Insolació (patologia)

La insolació (també anomenada assolellada, cop de sol o heliosi) és l'exposició excessiva als rajos solars.

Nou!!: Sol і Insolació (patologia) · Veure més »

Ionització

La ionització és el procés físic en el qual un àtom es converteix en un ió a l'afegir-li o treure-li electrons.

Nou!!: Sol і Ionització · Veure més »

Jesús de Natzaret

Jesús (en grec Ἰησοῦς; 7-2 aC – 30-33 dC), també anomenat Jesús de Natzaret, és la figura central del Cristianisme, on també se l'anomena Fill de Déu.

Nou!!: Sol і Jesús de Natzaret · Veure més »

Joule

El joule (símbol J) és la unitat d'energia, quantitat de calor i treball en el Sistema Internacional d'Unitats.

Nou!!: Sol і Joule · Veure més »

Kelvin

El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del Sistema Internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.

Nou!!: Sol і Kelvin · Veure més »

Latitud

Els paral·lels i els meridians es tallen en angle recte La latitud és la distància angular, mesurada sobre un meridià, entre una localització terrestre (o de qualsevol altre planeta) i l'Equador.

Nou!!: Sol і Latitud · Veure més »

Línia equatorial

Mapamundi amb la línia de l'equador La línia equatorial, línia equinoccial o equador (del llatí aequātōris: 'igualador') és una línia imaginària que fa la volta a un planeta (o a qualsevol altre cos celeste) equidistant dels dos pols.

Nou!!: Sol і Línia equatorial · Veure més »

Lluentor superficial

La lluentor o brillantor superficial és un concepte utilitzat en astronomia per descriure la lluentor aparent d'objectes astronòmics extensos, com galàxies o nebuloses.

Nou!!: Sol і Lluentor superficial · Veure més »

Llum

Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.

Nou!!: Sol і Llum · Veure més »

Lluminositat

La lluminositat o brillantor és la quantitat de flux lluminós que emet una font de llum en una direcció, en una unitat d'angle sòlid.

Nou!!: Sol і Lluminositat · Veure més »

Lluminositat solar

arxiv.

Nou!!: Sol і Lluminositat solar · Veure més »

Lluna

La Lluna, tintada de vermell i taronja, tal com es veu des de la Terra durant un eclipsi lunar La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra.

Nou!!: Sol і Lluna · Veure més »

Lumen

El lumen (símbol: lm) és una unitat de mesura del flux lluminós.

Nou!!: Sol і Lumen · Veure més »

Magnesi

El magnesi (element químic de símbol Mg i nombre atòmic 12) és un metall blanc brillant, d'aspecte semblant a l'argent.

Nou!!: Sol і Magnesi · Veure més »

Magnitud absoluta

La magnitud absoluta és la mesura de la brillantor d'un astre proporcional al logaritme de la seva lluminositat.

Nou!!: Sol і Magnitud absoluta · Veure més »

Magnitud aparent

La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.

Nou!!: Sol і Magnitud aparent · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Sol і Mar Mediterrània · Veure més »

Massa

La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.

Nou!!: Sol і Massa · Veure més »

Massa solar

La massa solar és una unitat de mesura de massa que equival a la massa del Sol, i que val 1,989·1030 kg.

Nou!!: Sol і Massa solar · Veure més »

Matèria

La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecta a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.

Nou!!: Sol і Matèria · Veure més »

Matèria degenerada

S'anomena matèria degenerada aquella en la qual una fracció important de la pressió prové del principi d'exclusió de Pauli, que estableix que dos fermions no poden tenir els mateixos nombres quàntics.

Nou!!: Sol і Matèria degenerada · Veure més »

Medi interestel·lar

El medi interestel·lar (MIE) és el gas i la pols còsmica que omplen l'espai interestel·lar.

Nou!!: Sol і Medi interestel·lar · Veure més »

Medi interplanetari

plasma, en el medi interplanetari. El medi interplanetari és el material que omple el sistema solar, pel qual es mouen tots els grans cossos, com ara els planetes, asteroides i els cometes.

Nou!!: Sol і Medi interplanetari · Veure més »

Mercuri (planeta)

Mercuri és el planeta més proper al Sol i el més petit del sistema solar.

Nou!!: Sol і Mercuri (planeta) · Veure més »

Metal·licitat

Es diu metal·licitat d'un estel, o d'un medi, al seu contingut en elements pesants, és a dir, convencionalment, elements de massa atòmica igual o superior a la del carboni.

Nou!!: Sol і Metal·licitat · Veure més »

Meteoroide

meteor i meteorit. Il·lustració animada de les diferents fases en què un meteoroide entra a l'atmosfera i és visible com un meteor i afecta la superfície de la Terra en forma de meteorit Un meteoroide (del llatí meteōrus, i aquest del grec, 'elevat en l'aire') és un fragment de roca relativament petit, entre 100 µm i 10 m, segons la Royal Astronomical Society (altres fonts estableixen límits diferents), que es troba en l'espai.

Nou!!: Sol і Meteoroide · Veure més »

Minut d'arc

Un minut d'arc és una unitat de mesura angular que equival a una seixantena part d'un grau.

Nou!!: Sol і Minut d'arc · Veure més »

Mitologia grega

Bust de Zeus trobat a Ocriculum (Sala Rotonda, Museus Vaticans, Vaticà). La mitologia grega és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Nou!!: Sol і Mitologia grega · Veure més »

Model heliocèntric

El model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios.

Nou!!: Sol і Model heliocèntric · Veure més »

Moviment circular

Esquema d'un moviment circular A cinemàtica, un moviment circular és un model de moviment en el pla, on el cos que es mou té una trajectòria circular al voltant d'un centre o eix de gir.

Nou!!: Sol і Moviment circular · Veure més »

Nadal

L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania.

Nou!!: Sol і Nadal · Veure més »

Nan blanc

Comparació entre el nan blanc IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nan blanc té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Un nan blanc és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.

Nou!!: Sol і Nan blanc · Veure més »

Nana negra

Una nana negra és una hipotètica nana blanca tan vella i freda que ja no emet calor ni llum.

Nou!!: Sol і Nana negra · Veure més »

NASA

Logo NASA (cuc) La National Aeronautics and Space Administration (NASA) és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable per als Estats Units d'Amèrica del programa espacial, de la investigació i exploració espacial.

Nou!!: Sol і NASA · Veure més »

Núvol Interestel·lar Local

El Núvol Interestel·lar Local és un núvol interestel·lar d'uns 30 anys llum de diàmetre a través del qual s'està movent actualment el nostre sistema solar.

Nou!!: Sol і Núvol Interestel·lar Local · Veure més »

Núvol molecular

En uns pocs milions d'anys la llum de les estrelles brillants dispersarà aquest núvol de gas i pols. El núvol s'ha trencat de la nebulosa de la Quilla. Es poden veure estrelles noves a les proximitats, les seves imatges es troben envermellides per la llum blava dispersada per la pols. Imatge del telescopi espacial Hubble presa al 1999 Un núvol molecular, també conegut com a viver estel·lar si hi ha formació estel·lar al seu interior, és un tipus de núvol interestel·lar en què la seva densitat i mida permet la formació de molècules, majoritàriament hidrogen molecular (H2).

Nou!!: Sol і Núvol molecular · Veure més »

Neó

El neó és un element químic de nombre atòmic 10 i símbol Ne.

Nou!!: Sol і Neó · Veure més »

Nebulosa planetària

Aquesta animació accelerada mostra el col·lapse d'una gegant vermella amb l'ejecció de material formant l'embolcall de la nebulosa planetària i la formació d'una nana blanca. Una nebulosa planetària és una nebulosa d'emissió formada per gas incandescent i plasma ionitzat en expansió expulsat durant la fase de branca asimptòtica de les gegants, és a dir, un objecte astronòmic gasós format a partir de l'expulsió de les capes externes d'una estrella de massa baixa o intermèdia durant l'etapa final de la seva vida.

Nou!!: Sol і Nebulosa planetària · Veure més »

Neutrí

El neutrí és una partícula elemental amb espín 1/2 (com que té espín semienter, es tracta d'un fermió) i sense càrrega elèctrica ni color.

Nou!!: Sol і Neutrí · Veure més »

Neutró

El neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.

Nou!!: Sol і Neutró · Veure més »

Nit

Una nit rasa La nit (del llatí nox, noctis) és el període entre l'ocàs del Sol i l'ortus de l'endemà.

Nou!!: Sol і Nit · Veure més »

Nitrogen

El nitrogen, o azot, és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.

Nou!!: Sol і Nitrogen · Veure més »

Nombre de Wolf

El nombre de Wolf (també conegut com el nombre relatiu de taques solars o nombre de Zuric) és una quantitat que mesura el nombre i la grandària de les taques solars.

Nou!!: Sol і Nombre de Wolf · Veure més »

Nucli solar

L'estructura del Sol El nucli solar és la part del Sol que s'estén des del centre fins a 0,2 radis solars.

Nou!!: Sol і Nucli solar · Veure més »

Obliqüitat de l'eclíptica

En astronomia, l'obliqüitat de l'eclíptica, obliqüitat o inclinació axial és l'angle que formen l'eix de rotació d'un planeta amb la perpendicular al pla de la seva òrbita al voltant del Sol.

Nou!!: Sol і Obliqüitat de l'eclíptica · Veure més »

Or

Lor (del llatí aurum) és un element químic de nombre atòmic 79 situat al grup 11 de la taula periòdica.

Nou!!: Sol і Or · Veure més »

Oxigen

L'oxigen, dels ètims grecs ὀξύς (oxys) ("àcid", del gust dels àcids) i -γενής (-genēs) ("productor", literalment "engendrador"), és l'element químic de nombre atòmic 8.

Nou!!: Sol і Oxigen · Veure més »

Partícula elemental

Model estàndard de les partícules elementals En física, una partícula elemental o partícula fonamental és qualsevol de les unitats bàsiques constituents de la matèria, no formades per altres unitats i considerades indivisibles segons els coneixements actuals.

Nou!!: Sol і Partícula elemental · Veure més »

Període de rotació

En astronomia, el període de rotació és el temps que tarda un cos celeste a completar una revolució sobre si mateix (al voltant del seu propi eix).

Nou!!: Sol і Període de rotació · Veure més »

Període orbital

El període orbital és el temps que triga un planeta o un satèl·lit (o un altre objecte celeste) a completar la seva òrbita.

Nou!!: Sol і Període orbital · Veure més »

Periheli

Al present esquema el '''perigeu''' és designat per la lletra '''F ''' El periheli (del grec peri.

Nou!!: Sol і Periheli · Veure més »

Planeta

Venus (a escala) Plutó i Haumea (a escala). La resta es veu augmentat a la fotografia inferior Un planeta és un astre sense llum pròpia que gira al voltant d'una estrella; és abastament massiu per tenir forma esfèrica, o quasi esfèrica; i és l'element principal dins la seva òrbita; segons la definició de la reunió de la Unió Astronòmica Internacional de Praga, de l'any 2006.

Nou!!: Sol і Planeta · Veure més »

Planeta menor

Els planetes menors són cossos celestes del sistema solar que orbiten al voltant del Sol (o d'altres sistemes planetaris orbitant altres estrelles) més grans que els meteoroides però més petits que els planetes.

Nou!!: Sol і Planeta menor · Veure més »

Plantes

Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris).

Nou!!: Sol і Plantes · Veure més »

Plasma (estat de la matèria)

En física i química, el plasma és un estat de la matèria en el qual pràcticament tots els àtoms estan ionitzats i lliures amb la presència d'una certa quantitat d'electrons lliures, no lligats a cap àtom o molècula.

Nou!!: Sol і Plasma (estat de la matèria) · Veure més »

Plou i fa sol

Partitura. Plou i fa sol és una cançó tradicional catalana que s'ha cantat als infants des de fa molt temps, de manera que actualment forma part del repertori de cançons infantils de la cultura popular catalana.

Nou!!: Sol і Plou i fa sol · Veure més »

Pressió

La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.

Nou!!: Sol і Pressió · Veure més »

Problema dels neutrins solars

El problema dels neutrins solars va ser una gran discrepància entre les mesures dels nombres de neutrins que arriben a la Terra i els models teòrics de l'interior del Sol, durant des de mitjans de la dècada dels seixanta fins aproximadament el 2002.

Nou!!: Sol і Problema dels neutrins solars · Veure més »

Protó

El protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).

Nou!!: Sol і Protó · Veure més »

Protuberància solar

Vídeo d'una protuberància solar del 30 de març de 2010 Una protuberància és un flux de plasma solar molt gran i lluminós que, partint de la fotosfera solar, s'estén a la zona de la corona solar allunyant-se milers de quilòmetres a conseqüència de les forces del camp magnètic del Sol.

Nou!!: Sol і Protuberància solar · Veure més »

Quilòmetre

Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.

Nou!!: Sol і Quilòmetre · Veure més »

Quilogram

El quilogram, kilogram o abreviat quilo (símbol: kg) és la unitat base de massa del Sistema Internacional (SI).

Nou!!: Sol і Quilogram · Veure més »

Ra

En la mitologia egípcia, Ra (escrit també com a Re o Rah) és des de ben aviat déu del Sol d'Heliòpolis, creador suprem.

Nou!!: Sol і Ra · Veure més »

Radi (geometria)

Imatge d'un cercle amb la seva circumferència, el seu radi i el seu diàmetre En geometria clàssica, el radi d'un cercle o esfera és qualsevol segment lineal que va del centre a la circumferència.

Nou!!: Sol і Radi (geometria) · Veure més »

Radiància espectral

Els cossos calents emeten radiació tèrmica en tot l'espectre electromagnètic, sobretot en la zona de l'infraroig.

Nou!!: Sol і Radiància espectral · Veure més »

Saros (astronomia)

Saros és un període de 6.585,32 dies (una miqueta més de 18 anys i 10 o 11 dies) després dels quals el Sol i la Lluna tornen aproximadament a la mateixa posició en el cel, i es pot repetir el cicle dels eclipsis.

Nou!!: Sol і Saros (astronomia) · Veure més »

Símbol

Un símbol és una representació d'una idea, de manera que aquesta pugui ser percebuda per algun dels sentits; és una realitat que n'evoca d'altres en la nostra ment mitjançant algun procediment d'analogia.

Nou!!: Sol і Símbol · Veure més »

Sòlid

Un cub de gel. El gel és aigua en estat sòlid La solidesa és un estat de la matèria que es caracteritza per un volum i forma definits; un sòlid es resisteix a la deformació, a canviar la seva forma i volum; i a la dilatació i a la compressió.

Nou!!: Sol і Sòlid · Veure més »

Segon

Un rellotge atòmic del 1997 a Alemanya. El segon (s) és una unitat de temps i una de les set unitats base del Sistema Internacional.

Nou!!: Sol і Segon · Veure més »

Seqüència principal

Diagrama Hertzsprung-Russell La seqüència principal d'un diagrama Hertzsprung-Russell és la corba en què es troben la majoria dels estels.

Nou!!: Sol і Seqüència principal · Veure més »

Silici

El silici és un element químic no metàl·lic de la taula periòdica que té el símbol Si i un nombre atòmic de 14.

Nou!!: Sol і Silici · Veure més »

Sistema solar

El sistema solarLes majúscules del nom varia.

Nou!!: Sol і Sistema solar · Veure més »

Sofre

El sofre és un element químic de nombre atòmic 16 i símbol S, i també és un mineral.

Nou!!: Sol і Sofre · Veure més »

Solar and Heliospheric Observatory

El Solar and Heliosferic Observatory (SOHO, Observatori Solar i Heliosfèric) és una sonda espacial llançada el 2 de desembre de 1995 amb la missió d'estudiar el Sol.

Nou!!: Sol і Solar and Heliospheric Observatory · Veure més »

Taca solar

Taques solars l'11 de juny de 2004 Una taca solar és una regió del Sol amb una temperatura més baixa que la seva contornada, i amb una intensa activitat magnètica.

Nou!!: Sol і Taca solar · Veure més »

Telescopi

Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.

Nou!!: Sol і Telescopi · Veure més »

Temperatura

Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.

Nou!!: Sol і Temperatura · Veure més »

Temperatura efectiva

El terme temperatura efectiva és utilitzat en astrofísica i en climatització.

Nou!!: Sol і Temperatura efectiva · Veure més »

Temps solar

El temps solar és una forma de mesurar el temps basada en el moviment aparent del Sol sobre l'horitzó del lloc on ens trobem.

Nou!!: Sol і Temps solar · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar.

Nou!!: Sol і Terra · Veure més »

Tipus espectral

El tipus espectral és la manera de classificaió dels estels usant la llei de Desplaçament de Wien; però això posa dificultats pels estels distants.

Nou!!: Sol і Tipus espectral · Veure més »

Universitat

Una universitat (del llatí universitas, -atis) és un establiment o conjunt d'unitats educacionals dedicades a l'ensenyament superior i la investigació.

Nou!!: Sol і Universitat · Veure més »

Variació solar

La variació solar és tota variació que esdevé en el Sol.

Nou!!: Sol і Variació solar · Veure més »

Velocitat

En física, la velocitat (v) és la mesura del canvi de mòdul i direcció de la posició d'un mòbil.

Nou!!: Sol і Velocitat · Veure més »

Velocitat d'escapament

Anàlisi de la velocitat d'escapament d'Isaac Newton. En augmentar la velocitat de la bala de canó, aquesta òrbita cada cop més amunt fins que aconsegueix escapar de la gravetat terrestre (projectil E) La velocitat d'escapament és la velocitat mínima que es necessita per poder escapar de l'atracció del camp gravitatori generat per un objecte qualsevol, en lloc de caure-hi a sobre una altra vegada o entrar en òrbita a una alçada concreta sobre la seva superfície, suposant convencionalment que aquest objecte no es veu afectat per cap altra força externa a part de la gravetat.

Nou!!: Sol і Velocitat d'escapament · Veure més »

Velocitat de la llum

La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.

Nou!!: Sol і Velocitat de la llum · Veure més »

Vent solar

plasma del vent solar arribant a l'heliopausa El vent solar és un flux de partícules (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de l'atmosfera d'una estrella.

Nou!!: Sol і Vent solar · Veure més »

Venus (planeta)

Venus és el segon planeta en proximitat al Sol, i l'orbita cada 224,7 dies terrestres.

Nou!!: Sol і Venus (planeta) · Veure més »

Via Làctia

La Via Làctia és una galàxia en forma d'espiral (més concretament d'espiral barrada), on es troba el sistema solar.

Nou!!: Sol і Via Làctia · Veure més »

Vida

Vida colonitzant una roca La vida és el període intermedi entre el naixement i la mort, tot i que no té una definició simple exacta, en part perquè el terme és sovint usat d'una manera molt oberta i amb ambigüitat, com en els conceptes vida eterna, vida artificial, o vida extraterrestre.

Nou!!: Sol і Vida · Veure més »

Volum

El volum és la porció o quantitat d'espai tridimensional tancat dins una frontera.

Nou!!: Sol і Volum · Veure més »

Watt

El watt (símbol: W) és la unitat de potència del Sistema Internacional, és la quantitat d'energia en joules que és convertida, utilitzada o bé dissipada en un segon.

Nou!!: Sol і Watt · Veure més »

Xarxa tròfica

La xarxa tròfica és el conjunt de cadenes tròfiques o relacions alimentàries d'un ecosistema.

Nou!!: Sol і Xarxa tròfica · Veure més »

Zona d'habitabilitat

Diagrama de la '''zona d'habitabilitat''' (circumestel·lar per a diferents estrelles i prenent com a exemple el nostre sistema solar En astrobiologia, la zona d'habitabilitat estel·lar (ZH) és una estreta regió circumestel·lar on, de trobar-se situat un planeta (o lluna) rocós amb una massa compresa entre 0,6 i 10 masses terrestres i una pressió atmosfèrica superior als 6,1 mb corresponent al punt triple de l'aigua, la lluminositat i el flux de radiació incident permetria la presència d'aigua en estat líquid sobre la seva superfície.

Nou!!: Sol і Zona d'habitabilitat · Veure més »

Zona de convecció

Granulacions 9. Prominència La zona de convecció és la capa exterior de l'interior del Sol.

Nou!!: Sol і Zona de convecció · Veure més »

Zona de radiació

La zona de radiació és la zona mitjana de l'interior del Sol.

Nou!!: Sol і Zona de radiació · Veure més »

(134340) Plutó

(134340) Plutó(134340) Plutó és la designació oficial de la Unió Astronòmica Internacional des del 13 de setembre del 2006.

Nou!!: Sol і (134340) Plutó · Veure més »

1870

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.

Nou!!: Sol і 1870 · Veure més »

1904

;Països Catalans.

Nou!!: Sol і 1904 · Veure més »

1930

Terrassa, el raval de Montserrat, el '''1930'''.

Nou!!: Sol і 1930 · Veure més »

1938

;Països Catalans.

Nou!!: Sol і 1938 · Veure més »

1940

;Països Catalans.

Nou!!: Sol і 1940 · Veure més »

1953

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Sol і 1953 · Veure més »

1968

;Països Catalans.

Nou!!: Sol і 1968 · Veure més »

1995

;Països Catalans.

Nou!!: Sol і 1995 · Veure més »

2 de desembre

El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Sol і 2 de desembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

El Sol, Sol (sistema solar).

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »