SortintEntrant

🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!

Taula de continguts

1. 535 les relacions: Afeli, Agència Índia d'Investigació Espacial, Agència Espacial Europea, Agència Espacial Japonesa, Agrupament vermell, Akhenaton, Al-Battaní, Al·legoria, Albedo, Albert Einstein, Alemany, Alquímia, Amaterasu, American Geophysical Union, Analema, Anaxàgores, Anglaterra, Anglès, Anglès antic, Anno Domini, Antic Egipte, Antiga Grècia, Antisèptic, Anton Bruckner, Aplatament, Apol·lo, Aristarc de Samos, Arqueà, Arthur Eddington, Asteroide, Astre, Astrolabi, Astrologia, Astronomia, Astronomia babilònica, Astronomia islàmica medieval, Astronomia xinesa, Astronomical Journal, Astronomy and Astrophysics, Astrophysical Journal, Aten, Atenuació (mecànica d'ones), Atmosfera, Atmosfera terrestre, Aurora polar, Australian Broadcasting Corporation, Averrois, Avicenna, Època glacial, Àpside, ... Ampliar l'índex (485 més) » « Shrink índex

Afeli

Periheli i afeli al voltant del Sol Lafeli és el punt de l'òrbita d'un objecte, especialment un planeta o un cometa al voltant del Sol en el qual aquest es troba a la màxima distància del Sol.

Veure Sol і Afeli

Agència Índia d'Investigació Espacial

Chandrayaan 1 La Indian Space Research Organisation (ISRO, en hindi भारतीय अंतरिक्ष अनुसंधान संगठन i en català Agència Índia d'Investigació Espacial) és l'agència espacial de l'Índia.

Veure Sol і Agència Índia d'Investigació Espacial

Agència Espacial Europea

L'Agència Espacial Europea (European Space Agency, ESA, Agence spatiale européenne, ASE; Europäische Weltraumorganisation) és una organització intergovernamental de 22 estats participants dedicada a l'exploració de l'espai.

Veure Sol і Agència Espacial Europea

Agència Espacial Japonesa

Kibo, mòdul experimental de l'agència japonesa. L', o JAXA (Japan Aerospace eXploration Agency), és una agència governamental japonesa que dedica les seves investigacions i pressupostos a projectes per a l'exploració de l'espai.

Veure Sol і Agència Espacial Japonesa

Agrupament vermell

Evolució d'estels de diferents masses representades en el diagrama de Hertzsprung-Russell. La fase de l'agrupament vermell està marcada com a AV per al cas d'un estel de dues masses. L'agrupament vermell (red clump en anglès), o més exactament agrupament dels vermells, és una regió en el diagrama de Hertzsprung-Russell ocupada bàsicament per estels gegants vermells rics en metall.

Veure Sol і Agrupament vermell

Akhenaton

Akhenaton o Amenhotep IV (també conegut amb el nom hel·lenitzat dAmenofis IV) va regnar a l'antic Egipte a la primera meitat del segle XIV aC, vers 1350 a 1335 aC.

Veure Sol і Akhenaton

Al-Battaní

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Jàbir ibn Sinan al-Battaní al-Harraní as-Sabí, conegut simplement com al-Battaní i pels escriptors medievals europeus com Albategni o Albatenius (Haran, actual Turquia, ≈858 - Samarra, 929), fou un matemàtic i un dels principals astròlegs-astrònoms àrabs.

Veure Sol і Al-Battaní

Al·legoria

Al·legoria de la justícia en una obra de Lucas Cranach L'al·legoria és un recurs literari consistent en una metàfora continuada.

Veure Sol і Al·legoria

Albedo

La neu fresca té una albedo d'entre el 75 i el 90% Canvis estacionals a l'albedo terrestre 2003-2004 L'albedo és la quantitat, expressada en percentatge, de radiació que incideix sobre una superfície i que és retornada a l'espai.

Veure Sol і Albedo

Albert Einstein

, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.

Veure Sol і Albert Einstein

Alemany

L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.

Veure Sol і Alemany

Alquímia

Pàgina d'una obra d'en Ramon Llull Lalquímia era una doctrina i un estudi especulatiuDiccionari d'Història de Catalunya; p. 34 ed.

Veure Sol і Alquímia

Amaterasu

Amaterasu (kanji: 天照, katakana: アマテラス) o Amateratsu és la dea del Sol en el xintoisme i la mítica avantpassada de la família reial del Japó i fundadora de l'Imperi nipó.

Veure Sol і Amaterasu

American Geophysical Union

L'American Geophysical Union (AGU) o Unió Americana de Geofísica és una organització sense ànim de lucre de científics i entusiastes de la Terra, l'atmosfera, l'oceà, la hidrologia, l'espai i els planetaris que, segons el seu lloc web, inclou 130.000 persones.

Veure Sol і American Geophysical Union

Analema

Exemple d'analema solar, mostrant la corba en forma de «vuit» tombat, per a un observador en l'hemisferi nord. L'analema (del grec ἀνάλημμα «pedestal d'un rellotge de sol»), és la corba que descriu el Sol a la mateixa hora durant un any, observat des d'una mateixa posició.

Veure Sol і Analema

Anaxàgores

Anaxàgores o Anaxàgoras (Anaxagoras, en Ἀναξαγόρας) (500 aC-428 aC) fou un filòsof grec natural de Clazòmenes.

Veure Sol і Anaxàgores

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Veure Sol і Anglaterra

Anglès

L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.

Veure Sol і Anglès

Anglès antic

Langlès antic (anomenat també anglosaxó, Ænglisc, Anglisc, Englisc en la seva pròpia denominació) és una forma primerenca de l'anglès que es parlava en bona part del que avui és Anglaterra i el sud d'Escòcia entre els anys 425 i 1125 aproximadament.

Veure Sol і Anglès antic

Anno Domini

calcular la data de Pasqua Anno Domini (en llatí, a l'any del Senyor), abreujat AD, és un sufix que s'afegeix a una data i que indica que la xifra antecedent està referenciada a partir de l'any cristià del naixement de Jesucrist (Jesús de Natzaret), considerat l'inici de l'era cristiana.

Veure Sol і Anno Domini

Antic Egipte

Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.

Veure Sol і Antic Egipte

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Veure Sol і Antiga Grècia

Antisèptic

Antisèptic (del grec αντί, contra, i σηπτικός, putrefacte) és aquella substància que inhibeix la proliferació de microorganismes i n'impedeix l'acció patògena sense perjudicar els organismes superiors.

Veure Sol і Antisèptic

Anton Bruckner

fou un compositor i organista austríac que va crear la seua obra a les acaballes de l'era romàntica.

Veure Sol і Anton Bruckner

Aplatament

L'aplatament d'un esferoide oblat és l'"aixafament" del pol geogràfic, en direcció a l'equador.

Veure Sol і Aplatament

Apol·lo

Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.

Veure Sol і Apol·lo

Aristarc de Samos

Tal com es veu en el diagrama adjunt, Aristarc va calcular l'angle entre el Sol i la Lluna (phi) quan aquesta es trobava en el primer o últim quart. És a dir, quan el triangle és rectangle. Llavors, mesurant phi podia resoldre el rectangle. Va observar que la distància entre la Terra i el Sol era molt més gran que la distància entre la Terra i la Lluna i que, conseqüentment, el Sol havia de ser molt més gran, ja que sabem que tant el disc solar com el lunar tenen un diàmetre aparent d'uns 32 minuts d'arc.

Veure Sol і Aristarc de Samos

Arqueà

L'Arqueà (antigament Arqueozoic) és l'eó geològic que precedeix el Proterozoic, fa milions d'anys.

Veure Sol і Arqueà

Arthur Eddington

V Club for the meeting where Eddington presented his observations of the curvature of light around the sun, confirming Einstein's Theory of General Relativity. They include the line "A general discussion followed. The President remarked that the 83rd meeting was historic".--> fou un astrofísic britànic de principis del.

Veure Sol і Arthur Eddington

Asteroide

Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.

Veure Sol і Asteroide

Astre

Un astre o esfera celeste és qualsevol cos celeste amb forma definida i que pot individualitzar-se dels altres cossos de l'Univers.

Veure Sol і Astre

Astrolabi

vora Lastrolabi planisfèric, usualment anomenat astrolabi, és un instrument astronòmic de mesura i càlcul analògic que reprodueix sobre un disc el moviment aparent de l'esfera celeste entorn de la Terra.

Veure Sol і Astrolabi

Astrologia

L'home i l'astrologia Rellotge astrològic de Venècia Lastrologia (del grec: αστρολογία.

Veure Sol і Astrologia

Astronomia

Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.

Veure Sol і Astronomia

Astronomia babilònica

Lastronomia de Babilònia és l'origen de l'astronomia occidental (segons Asger Aaboe).

Veure Sol і Astronomia babilònica

Astronomia islàmica medieval

Lastronomia islàmica medieval fa referència als avanços en astronomia fets en el món islàmic sobretot entre els segles  i. Aquest desenvolupament va ser escrit majoritàriament en àrab i va desenvolupar-se a l'Orient Pròxim, el nord d'Àfrica, l'Àndalus i l'Àsia Central.

Veure Sol і Astronomia islàmica medieval

Astronomia xinesa

Mapa de la Xina que mostra les constel·lacions del pol Nord. Segle VII Lastronomia xinesa és més antiga que l'occidental i ha evolucionat de manera independent; els experts consideren que els xinesos eren els observadors de fenòmens celestials més perseverants i precisos de tot el món, fins i tot abans dels estudis astronòmics dels àrabs.

Veure Sol і Astronomia xinesa

Astronomical Journal

Astronomical Journal (sovint abreujat com AJ en articles científics i referències) és una revista científica mensual avaluada per experts propietat de l'American Astronomical Society i actualment publicada per IOP Publishing.

Veure Sol і Astronomical Journal

Astronomy and Astrophysics

Astronomy and Astrophysics és una revista científica preavaluada per experts que inclou l'astronomia i l'astrofísica observacional i instrumental.

Veure Sol і Astronomy and Astrophysics

Astrophysical Journal

The Astrophysical Journal, sovint abreujat ApJ, és una revista científica que cobreix desenvolupaments, descobriments i teories recents sobre astronomia i astrofísica.

Veure Sol і Astrophysical Journal

Aten

Aton Atèn o Aton és el déu del sol en mitologia egípcia antiga, i és representat pel disc del sol.

Veure Sol і Aten

Atenuació (mecànica d'ones)

En física, latenuació és la pèrdua gradual d'intensitat d'una ona al passar a través d’un medi.

Veure Sol і Atenuació (mecànica d'ones)

Atmosfera

Gran taca roja. Latmosfera és la capa de gasos que envolta el món (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni...) o, en general, un altre planeta o cos celeste.

Veure Sol і Atmosfera

Atmosfera terrestre

halo de color blau quan es veu des de l'espai. Latmosfera terrestre és la capa fina de gasos dels quals depenen totes les formes de vida, distingeix aquesta atmosfera de la d'altres planetes en el sistema solar.

Veure Sol і Atmosfera terrestre

Aurora polar

Aurora boreal a Alaska Laurora polar consisteix en una llum natural que apareix al cel nocturn de les regions properes a les zones polars a causa de l'impacte de les partícules de vent solar amb el camp magnètic de la Terra.

Veure Sol і Aurora polar

Australian Broadcasting Corporation

(en català, Corporació de Radiodifusió Australiana), es una corporació de radiodifusió pública d'Austràlia.

Veure Sol і Australian Broadcasting Corporation

Averrois

Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd, més conegut simplement com a Ibn Ruixd i, a Occident, pel seu nom llatinitzat d'Averrois (Còrdova, 14 d'abril del 1126 — Marràqueix, 10 de desembre del 1198), fou un filòsof, teòleg, jurista, metge i astrònom andalusí del.

Veure Sol і Averrois

Avicenna

Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (Afshana, prop de Bukharà, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la Medicina.

Veure Sol і Avicenna

Època glacial

Il·lustració científica de la Terra durant l'últim màxim glacial Una època glacial o període glacial és un període llarg durant el qual la temperatura global de la Terra baixa prou per permetre l'aparició o el creixement de les glaceres continentals, els casquets polars i les glaceres alpines.

Veure Sol і Època glacial

Àpside

'''F''': periàpside'''H''': apoàpsideLínia '''FH''': línia dels àpsides En astronomia, l'àpside o apsi és el punt de màxima o mínima aproximació d'un cos celeste en una òrbita el·líptica al centre de masses al voltant del qual orbita.

Veure Sol і Àpside

Àsia

LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.

Veure Sol і Àsia

Baix alemany

Dialectes del baix alemany El baix alemany el 1880 Evolució dels dialectes alemanys 1900-1950 El baix alemany és la designació global d'un contínuum lingüístic de germànics occidentals parlat a part dels Països Baixos i a tot el nord d'Alemanya, la característica principal del qual, a nivell fonètic, és el no haver participat en la segona mutació consonàntica, fet que el diferencia de l'alt alemany.

Veure Sol і Baix alemany

Bandera del Japó

La bandera nacional del Japó és la bandera que representa el Japó i que, juntament amb l'escut i l'himne nacional, té la categoria de símbol nacional.

Veure Sol і Bandera del Japó

Baricentre

El baricentre o centroide d'un triangle és el punt que es troba a la intersecció de les mitjanes, línies que uneixen els vèrtexs i el punt mitjà del costat oposat.

Veure Sol і Baricentre

Bavarès

El bavarès o bavarés, altrament dit austrobavarès, és un grup de dialectes alemanys considerades en conjunt una llengua.

Veure Sol і Bavarès

Bíblia

La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.

Veure Sol і Bíblia

Beatrice Portinari

anomenada també Bice, és, segons alguns crítics literaris, la figura històrica rere el personatge dantesc de Beatriu.

Veure Sol і Beatrice Portinari

Binocle

Uns enormes '''binocles''' usats a l'Armada El binocle (mot usat generalment en plural, binocles) és un instrument òptic usat per a ampliar la imatge dels objectes distants que hom observa, igual que el monocle i el telescopi, però, a diferència d'aquests, provoca l'efecte d'estereoscòpia en la imatge, i per això és més còmode com a mitjà d'apreciar la distància entre objectes distants, així com per a jutjar i seguir objectes en moviment.

Veure Sol і Binocle

Bomba termonuclear

El dispositiu en 3D Una bomba termonuclear o bomba d'hidrogen (H), és una bomba amb un poder destructiu molt gran que utilitza la fusió nuclear dels àtoms pesants de l'hidrogen creant-ne un d'heli.

Veure Sol і Bomba termonuclear

Bombolla local

La bombolla local és una cavitat en el medi interestel·lar en el braç d'Orió de la Via Làctia.

Veure Sol і Bombolla local

Braç d'Orió

'''Estructura de la Via Làctia''': en el diagrama, el Braç d'Orió està identificat com a braç local. El punt groc és la posició del sistema solar El Braç d'Orió és un braç menor de la nostra galàxia, la Via Làctia, on està situat el sistema solar i la Terra.

Veure Sol і Braç d'Orió

Braç de Perseu

En el diagrama s'observa el braç de Perseu, el braç local seria el braç d'Orió i el punt groc la posició del Sistema Solar El Braç de Perseu és un dels dos grans braços en espiral de la galàxia de la Via Làctia.

Veure Sol і Braç de Perseu

Branca asimptòtica de les gegants

Evolució d'estrelles de diferents masses representades en el diagrama de Hertzsprung-Russell. La fase de la branca asimptòtica de les gegants apareix marcada com a BAG per al cas d'una estrella de 2 masses solars. La branca asimptòtica de les gegants (BAG, en anglès ''asymptotic giant branch'') és un període de l'evolució estel·lar que experimenten totes les estrelles de massa intermèdia (entre 0,5 i 9-10 masses solars) al final de les seves vides.

Veure Sol і Branca asimptòtica de les gegants

Branca horitzontal

La branca horitzontal (RH, en anglès ''horizontal branch'') és un estadi de l'evolució estel·lar que segueix immediatament al de branca de gegant vermella, en estrelles de massa similar a la del Sol.

Veure Sol і Branca horitzontal

Bronzejat

Dona prenent el sol. El bronzejat és l'enfosquiment natural de la pell estimulat per l'exposició a la radiació ultraviolada de la llum solar (o d'altres fonts artificials com pot ser un solàrium).

Veure Sol і Bronzejat

Cable News Network

La Cable News Network ("Xarxa de Notícies per Cable"), més coneguda com a CNN, és una popular emissora de televisió estatunidenca, propietat del grup Warner Bros. Discovery i que popularitzà el model d'informació contínua durant les vint-i-quatre hores del dia.

Veure Sol і Cable News Network

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Veure Sol і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Calendari

El calendari (del llatí calenda) és una taula d'ordenació temporal per a l'organització de les activitats d'una societat.

Veure Sol і Calendari

Calendari gregorià

Gregori XIII El calendari gregorià, també conegut com a calendari occidental o calendari cristià, és el calendari civil acceptat internacionalment com a referent.

Veure Sol і Calendari gregorià

Calendari solar

El calendari solar és aquell calendari els dies del qual indiquen la posició de la Terra en la seva revolució entorn del Sol.

Veure Sol і Calendari solar

Cambridge University Press

Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.

Veure Sol і Cambridge University Press

Camp magnètic

Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.

Veure Sol і Camp magnètic

Camp magnètic interplanetari

plasma del medi interplanetari.format ref http://wso.stanford.edu/gifs/helio.gif El camp magnètic interplanetari és el terme que defineix el camp magnètic solar transportat pel vent solar entre els planetes del sistema solar.

Veure Sol і Camp magnètic interplanetari

Camp magnètic terrestre

consulta.

Veure Sol і Camp magnètic terrestre

Candela per metre quadrat

La candela per metre quadrat (cd/m²) és la unitat de luminància del Sistema Internacional d'Unitats.

Veure Sol і Candela per metre quadrat

Capa d'ozó

lang.

Veure Sol і Capa d'ozó

Carboni

El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.

Veure Sol і Carboni

Carl Friedrich von Weizsäcker

Carl Friedrich Freiherr von Weizsäcker (28 de juny de 1912, Kiel, Alemanya - 28 d'abril de 2007, Starnberg, Alemanya) va ser un físic i filòsof alemany.

Veure Sol і Carl Friedrich von Weizsäcker

Carnivorisme

Els lleons són carnívors voraços: poden requerir fins a set quilograms de carn cada dia. Mamífers grans, com aquest búfal africà, formen una part important de la seva dieta. El carnivorisme és la forma d'alimentació en la qual un organisme s'alimenta majoritàriament de carn d'animals, que poden ser preses vives, en el cas dels depredadors, o mortes, en el dels carronyaires.

Veure Sol і Carnivorisme

Catalitzador

La hidrogenació de C.

Veure Sol і Catalitzador

Cataracta

La cataracta és una malaltia ocular que consisteix en l'opacitat de la lent o de la càpsula del cristal·lí de l'ull, que impedeix el pas dels raigs de llum.

Veure Sol і Cataracta

Càncer de pell

Els càncers de pell és el creixement sense control de les cèl·lules cutànies anormals, aquestes creixen per diverses causes.

Veure Sol і Càncer de pell

Càntic del germà Sol

Càntic del Sol escrit en ceràmica. Igualada. Elements de la natura inclosos en el càntic (el sol, la lluna i els elements clàssics). Universitat de Howard. El Càntic del germà Sol, també conegut com el Càntic de les criatures o Laudes Creaturarum (Lloances de les criatures), és una cançó o pregària composta per Sant Francesc d'Assís.

Veure Sol і Càntic del germà Sol

Cecilia Payne-Gaposchkin

Cecilia Payne-Gaposchkin (10 de maig de 1900 - 7 de desembre de 1979) va ser una astrònoma i astrofísica britanicoamericana, destacada pel seu descobriment sobre la composició de les estrelles.

Veure Sol і Cecilia Payne-Gaposchkin

Central elèctrica

Una central de producció d'energia elèctrica és una planta industrial destinada a la producció d'electricitat.

Veure Sol і Central elèctrica

Centre de massa

En física, un sistema de partícules o un sòlid continu es pot equiparar dinàmicament, en molts aspectes, a una partícula puntual de massa equivalent.

Veure Sol і Centre de massa

Centre de vol espacial Goddard

Vista aèria del Centre de vol espacial Goddard. El Centre de vol espacial Goddard (CVEG) Goddard Space Flight Center (GSFC) és un laboratori de recerca de la NASA considerable, establert l'1 de maig de 1959 com el primer Centre espacial de vol de la NASA.

Veure Sol і Centre de vol espacial Goddard

Centre de Vol Espacial Marshall

El Centre de Vol Espacial Marshall (George C. Marshall Space Flight Center, MSFC, en anglès) la seu original de la NASA, és un centre per dirigir la propulsió del transbordador espacial, el combustible del tanc extern del transbordador espacial, l'entrenament d'astronautes i les càrregues, el disseny i construcció de l'Estació Espacial Internacional (ISS), a més del control dels ordinadors, les xarxes, i la informació.

Veure Sol і Centre de Vol Espacial Marshall

Ceres (planeta nan)

Ceres (designació de planeta menor: (1) Ceres) és el planeta nan més petit del sistema solar i, alhora, l'asteroide més gros del cinturó principal.

Veure Sol і Ceres (planeta nan)

Chichén Itzá

Chichén Itzá (grafia castellana del maia Chich'en Itza, literalment 'vora el pou dels itzàs') és una zona arqueològica de Mèxic a l'estat de Yucatán.

Veure Sol і Chichén Itzá

Cicle solar

Un cicle solar és un període durant el qual l'activitat del Sol varia reproduint els mateixos fenòmens que durant el període de la mateixa durada precedent.

Veure Sol і Cicle solar

CIE 1931 XYZ

Diagrama cromàtic del model de color CIE 1931 XYZ amb longituds d'ona en nanòmetres. El model de color CIE 1931 XYZ és un model de color creat per la Comissió Internacional d'Il·luminació (CIE) el 1931.

Veure Sol і CIE 1931 XYZ

Cinturó d'asteroides

Masses relatives dels dotze asteroides més grossos que es coneixen en comparació amb la massa total dels altres asteroides que formen el cinturó d'asteroides. El cinturó d'asteroides és la regió del sistema solar que es troba aproximadament entre les òrbites dels planetes Mart i Júpiter.

Veure Sol і Cinturó d'asteroides

Cinturó de Gould

El cinturó de Gould és un anell parcial d'estrelles d'uns 3.000 anys llum d'amplada, situat uns 16 o 29 graus en direcció al pla galàctic.

Veure Sol і Cinturó de Gould

Cinturó de Kuiper

El cinturó de Kuiper és una àrea del sistema solar que s'estén des de l'òrbita de Neptú (a 30 ua) fins a 50 ua del Sol.

Veure Sol і Cinturó de Kuiper

Cinturó de Van Allen

'''Cinturó de van Allen''' El cinturó (o cinyell) de Van Allen (o també cinturons de radiació de Van Allen) és una zona de partícules d'alta energia que envolta la Terra a una gran altitud i forma un gran cinturó, en el que és la magnetosfera terrestre; les partícules que constitueixen el cinturó de Van Allen són electrons i protons de gran energia.

Veure Sol і Cinturó de Van Allen

Civilització asteca

Extensió efectiva de l'Imperi asteca Còdex asteca Els asteques o mexiques van constituir un poble de la cultura nahua a la zona de Mesoamèrica que va existir des del al.

Veure Sol і Civilització asteca

Claudi Ptolemeu

Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.

Veure Sol і Claudi Ptolemeu

Clima

Zones climàtiques del món segons la classificació climàtica de Köppen El clima és el conjunt de condicions mitjanes del temps meteorològic a llarg termini, que generalment es calculen sobre un període de 30 anys.

Veure Sol і Clima

Cobalt

El cobalt és l'element químic de símbol Co i nombre atòmic 27.

Veure Sol і Cobalt

Col·lapse gravitatori

Col·lapse gravitatori d'una estrella En astronomia, el col·lapse gravitatori és la contracció d'un cos massiu a conseqüència de la seva pròpia força gravitatòria.

Veure Sol і Col·lapse gravitatori

Color

Degradat de colors El color és una propietat perceptiva causada per la llum quan aquesta interacciona amb l'ull, el cervell i la nostra experiència.

Veure Sol і Color

Color del cel

Una part de la radiació electromagnètica emesa pel sol es reflecteix per l'atmosfera terrestre i no arriba a l'ull de l'observador terrestre, part d'aquesta radiació és visible (llum).

Veure Sol і Color del cel

Combustible fòssil

Pila de carbó, un dels principals combustibles fòssils Els combustibles fòssils són combustibles originats per la descomposició parcial de matèria orgànica de fa milions d'anys transformada per la pressió i temperatura degudes a les capes de sediments acumulades sobre seu.

Veure Sol і Combustible fòssil

Cometa

Cometa C/2020 F3 (NEOWISE) el 14 de Juliol de 2020 Un cometa (dit també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.

Veure Sol і Cometa

Cometa rasant

Un cometa rasant al sol és un cometa que passa molt a prop del sol en el seu periheli, algunes vegades a pocs milers de quilòmetres tan sols.

Veure Sol і Cometa rasant

Conducció tèrmica

La conducció tèrmica o conducció de calor és un mecanisme d'energia tèrmica entre dos sistemes basat en el contacte directe de les seues partícules que tendeixen a igualar la seva temperatura o estat d'excitació tèrmica.

Veure Sol і Conducció tèrmica

Constant solar

La constant solar és la quantitat mitjana d'energia radiant emesa pel Sol que arriba a l'extrem superior de l'atmosfera terrestre per segon i per metre quadrat, a una distància mitjana d'1 unitat astronòmica.

Veure Sol і Constant solar

Constel·lació d'Hèrcules

Hèrcules (Hercules) és una constel·lació que porta el nom d'Hèrcules, l'heroi de la mitologia romana.

Veure Sol і Constel·lació d'Hèrcules

Constel·lació de l'Hidra Femella

L'Hidra Femella (Hydra) és la més vasta i la més llarga de les 88 constel·lacions modernes, estenent-se sobre més de 1.300 graus quadrats i més 100 graus de llargada.

Veure Sol і Constel·lació de l'Hidra Femella

Constel·lació de la Copa

La Copa (Crater) és una de les 88 constel·lacions modernes i era una de les 48 de la relació de Claudi Ptolemeu.

Veure Sol і Constel·lació de la Copa

Constel·lació de Perseu

Perseu (Perseus) és una constel·lació de l'hemisferi nord, associada a l'heroi grec que va matar el monstre Medusa (Perseu).

Veure Sol і Constel·lació de Perseu

Constel·lació del Cigne

El Cigne (Cygnus) és una constel·lació de l'hemisferi nord.

Veure Sol і Constel·lació del Cigne

Constel·lació del Lleó

El Lleó (Leo), de símbol Símbol del Lleó, és una constel·lació del Zodíac que el Sol travessa del 10 d'agost fins al 16 de setembre.

Veure Sol і Constel·lació del Lleó

Convecció

Cel·les de convecció durant l'escalfament d'un fluid La convecció és una de les tres formes de transferència de calor i es caracteritza pel fet que aquesta es produeix a través del desplaçament de matèria entre regions amb diferents temperatures.

Veure Sol і Convecció

Coordenades galàctiques

Visió artística de la Via Làctia mostrant la seva longitud en relació al Sol El sistema de coordenades galàctiques és un sistema de seguiment de l'esfera celeste adaptat als objectes situats a la nostra galàxia i no situats en el veïnatge proper del Sol.

Veure Sol і Coordenades galàctiques

Corona solar

eclipsi solar total l'11 d'agost del 1999, a França La corona solar és la part exterior de l'atmosfera del Sol.

Veure Sol і Corona solar

Coronògraf

Un coronògraf és un dispositiu que s'acobla a un telescopi per bloquejar la llum directa del centre d'una estrella de manera que objectes pròxims; que d'una altra manera quedarien amagats per la brillantor, es poden observar.

Veure Sol і Coronògraf

Corrent heliosfèric difús

Corrent heliosfèric difús El corrent heliosfèric difús (sigles HCS en anglès) és la superfície dins el sistema solar on la polaritat del camp magnètic solar canvia des nord a sud.

Veure Sol і Corrent heliosfèric difús

Cos menor del sistema solar

Ceres i la Lluna. Ceres és el planeta nan més petit, i Vesta el ''cos menor'' més gran (exceptuant els objectes transneptunians) Un cos menor del sistema solar (CMSS o de l'anglès SSSB, small Solar System body) és, segons la resolució de la UAI (Unió Astronòmica Internacional) del 22 d'agost de 2006, un cos celeste que orbita a l'entorn del Sol i que no és planeta, ni planeta nan, ni satèl·lit: Recreació artística del naixement del sistema solar (NASA) Per tant, segons la definició de la UAI, són cossos menors del sistema solar, independentment de la seva òrbita i composició.

Veure Sol і Cos menor del sistema solar

Cràter Gússev

Gússev és un cràter del planeta Mart a les coordenades marcianes.

Veure Sol і Cràter Gússev

CRC Press

CRC Press, LLC és un grup editorial estatunidenc especialitzat en la producció de llibres tècnics.

Veure Sol і CRC Press

Cremada solar

La cremada solar és una forma de cremada per radiació que afecta el teixits, com la pell; que en el seu menor grau i l'habitual és la hiperèmia solar (cremada de primer grau).

Veure Sol і Cremada solar

Crist

Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.

Veure Sol і Crist

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.

Veure Sol і Cristianisme

Cromosfera

Imatge de la cromosfera del Sol La cromosfera és la regió de l'atmosfera solar situada entre la fotosfera i la corona solar.

Veure Sol і Cromosfera

Dante Alighieri

Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.

Veure Sol і Dante Alighieri

Datació radiomètrica

La datació radiomètrica és un procediment tècnic emprat per a determinar l'edat absoluta de roques, minerals i restes orgàniques.

Veure Sol і Datació radiomètrica

Dècada del 1980

La dècada del 1980 comprèn el període d'anys entre el 1980 i el 1989, tots dos inclosos.

Veure Sol і Dècada del 1980

Déu

200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.

Veure Sol і Déu

Déu del Sol

El déu (o deessa) del sol és la personificació del sol, que adopta la forma de la divinitat en moltes mitologies.

Veure Sol і Déu del Sol

Delta IV Heavy

El Delta IV Heavy (Delta 9250H) és un coet espacial d'un sol ús per a l'enlairament de càrregues pesants, el model més gran de la família Delta IV i el segon en capacitat operatiu actualment.

Veure Sol і Delta IV Heavy

Densitat

En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.

Veure Sol і Densitat

Desert de Mojave

Conca de Rainbow al Desert del MojaveEl Desert de Mojave (que es pronuncia /məˈhɑːvi/), o Desert de Mohave conegut com a Mojave Desert en anglès i Hayikwiir Mat'aar en llengua mohave, i conegut localment com l'Alt Desert, ocupa una porció gran del sud de Califòrnia i petites porcions del sud-oest de Utah, el sud de Nevada i el nord-oest d'Arizona, als Estats Units.

Veure Sol і Desert de Mojave

Deuteri

Tub de descàrrega de deuteriEl deuteri, D o ²H és un dels isòtops estables de l'hidrogen.

Veure Sol і Deuteri

Dia

asteca, de la Pedra del Sol. Un dia o jorn és el període que tarda el planeta Terra a girar 360° sobre el seu eix.

Veure Sol і Dia

Dia de la setmana

Un dia de la setmana és un dels set dies que integren la setmana.

Veure Sol і Dia de la setmana

Dia sinòdic

Un dia sinòdic (o període de rotació sinòdic o dia solar) és el període d'un objecte astronòmic per girar una vegada en relació a l'estel el qual està orbitant, i és la base del temps solar.

Veure Sol і Dia sinòdic

Diagrama de Hertzsprung-Russell

Diagrama de Hertzsprung-Russell En astronomia, el diagrama de Hertzsprung-Russell (de vegades, diagrama H-R) mostra la relació entra la magnitud absoluta i el tipus espectral de les estrelles.

Veure Sol і Diagrama de Hertzsprung-Russell

Diàmetre angular

El diàmetre angular és la dimensió aparent del diàmetre equatorial d'un cos celeste, expressada com a angle i suposant l'observador al seu vèrtex.

Veure Sol і Diàmetre angular

Diòxid de carboni

El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.

Veure Sol і Diòxid de carboni

Difusió de Mie

La superfície equivalent radar ''SER'' monoestática d'una esfera de metall perfectament conductora en funció de la freqüència (calculat per la teoria de Mie). A baixa freqüència Difusió de Rayleigh límit on la circumferència és menor que la longitud d'ona, la SER normalitzada és σ/(πR²) ~ 9(kR)4.

Veure Sol і Difusió de Mie

Difusió de Rayleigh

La difusió de Rayleigh és la causa del color blau del cel i també és l'origen del cel rogenc durant l'ocàs La difusió de Rayleigh (que rep el nom en honor de Lord Rayleigh) és la difusió de llum per partícules molt més petites que la longitud d'ona de la llum.

Veure Sol і Difusió de Rayleigh

Dinamo solar

Visualització del model de dinamo solar. L'altura de la columna de la dreta indica el nombre de taques solars, que caracteritza l'activitat magnètica del sol.. Una dinamo solar és un procés físic que genera el camp magnètic del Sol.

Veure Sol і Dinamo solar

Dinastia Han

La dinastia Han (en caràcters tradicionals: 漢朝, caràcters simplificats: 汉朝, en pinyin: Hàncháo) va regnar sobre la Xina del 202 aC al 220 dC.

Veure Sol і Dinastia Han

Disc protoplanetari

Imatge artística d'un disc protoplanetari Un disc circumestel·lar és un disc de material al voltant d'una estrella jove, generalment del tipus T Tauri.

Veure Sol і Disc protoplanetari

Diumenge

El diumenge és el setè dia de la setmana.

Veure Sol і Diumenge

Eclíptica

Mercuri. L'eclíptica és la línia corba creada per la posició on es «veu» el Sol, al llarg de l'any, en el seu «moviment aparent», vist des de la Terra imaginada «fixa».

Veure Sol і Eclíptica

Eclipsi de Sol

Geometria d'un eclipsi total de Sol (no a escala) eclipsi total del 1999 Vist des de la Terra, un eclipsi solar succeeix quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra, i la Lluna cobreix totalment o parcial el Sol en una posició concreta de la Terra.

Veure Sol і Eclipsi de Sol

Edat de bronze nòrdica

Cultures del bronze nòrdic ''circa'' 1200 ae L'edat de bronze nòrdica és el nom donat per Oscar Montelius a un subperíode cronocultural de l'edat del bronze en la història d'Escandinàvia.

Veure Sol і Edat de bronze nòrdica

Efecte de Coriolis

Figura 1: El sentit de gir en sentit contrari a les agulles del rellotge d'una depressió atmosfèrica s'explica per la força de Coriolis i pel gradient de pressió. L'efecte de Coriolis, acceleració de Coriolis o força de Coriolis és una acceleració aparent, afegida a la real, que un observador atribueix a un cos en moviment amb una velocitat diferent a zero, quan l'observa des d'un sistema de referència S' en rotació respecte a un sistema de referència inercial S.

Veure Sol і Efecte de Coriolis

Efecte fotoelèctric

El diagrama mostra l'emissió d'electrons d'una placa metàl·lica, els fotons incidents provoquen l'ejecció d'electrons del metall Heinrich Hertz, pels volts de l'any 1890, descobridor de l'efecte fotoelèctric. L'efecte fotoelèctric és la capacitat de la llum per a alliberar electrons d'una superfície metàl·lica exposada a la llum o, en general, a una radiació electromagnètica i de la qual absorbeix fotons.

Veure Sol і Efecte fotoelèctric

Efecte Wilson

Diagrama de l'evolució d'una taca solar publicat per Alexander Wilson el 1774. Lefecte Wilson és un terme creat per l'astrònom escocès Alexander Wilson el 1769 per descriure l'aparença de cavitats que tenen les taques solars quan es troben a prop del limbe solar.

Veure Sol і Efecte Wilson

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Veure Sol і Egipte

Ejecció de massa coronal

Una ejecció de massa coronal o CME (de l'anglès Coronal Mass Ejection) és l'expulsió d'una enorme quantitat de plasma de la corona solar cap a l'espai, a velocitats de centenars de quilòmetres per segon.

Veure Sol і Ejecció de massa coronal

Elagàbal

Elagàbal o, ocasionalment, Heliogàbal (Ĕlăgăbălus o Hēlĭŏgăbălus; Roma, c. 203 – 11 de març de 222), nascut Vari Avit Bassià (Varius Avitus Bassianus) i també conegut amb el nom de Vari Avit Bassià Marc Antoní, fou un emperador romà de la dinastia Severa o dels Severs que va regnar del 218 fins al 222.

Veure Sol і Elagàbal

Electró

L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.

Veure Sol і Electró

Electró-volt

Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.

Veure Sol і Electró-volt

Energia

Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.

Veure Sol і Energia

Energia elèctrica

Instal·lació d'energia solar fotovoltaica sobre la teulada d'un habitatge, per a la producció d'energia elèctrica. L'energia elèctrica és la forma d'energia que resulta d'una diferència de potencial entre dos punts, la qual cosa permet establir un corrent elèctric entre ambdós quan se'ls posa en contacte per mitjà d'un conductor elèctric.

Veure Sol і Energia elèctrica

Energia hidràulica

Roda hidràulica d'un molí Energia hidrològica o energia hidràulica és una font d'energia de tipus renovable que s'obté a partir de corrents d'aigua dolça.

Veure Sol і Energia hidràulica

Energia química

Lenergia química és el potencial d'una substància química per experimentar una transformació a través d'una reacció química o, de transformar-se en altres substàncies químiques.

Veure Sol і Energia química

Energia solar

Irradiació solar mitjana al món Irradiació solar a l'Estat espanyol Friburg, Alemanya). Lenergia solar és l'energia que prové del Sol en ones electromagnètiques.

Veure Sol і Energia solar

Energia solar tèrmica

Col·lector solar Lenergia solar tèrmica és la utilització de la radiació solar per escalfar fluids destinats a diferents usos.

Veure Sol і Energia solar tèrmica

Enfosquiment vers el limbe

Imatge del Sol. L'enfosquiment vers el limbe és l'efecte d'aparent disminució de la intensitat de la llum en les vores del disc solar. En astronomia, l'enfosquiment vers el limbe (limb darkening, en anglès) és l'efecte d'aparent disminució de la intensitat de la llum en la vora d'un estel.

Veure Sol і Enfosquiment vers el limbe

Equilibri hidroestàtic

Lequilibri hidroestàtic es produeix en un fluid en el qual les forces del gradient vertical de pressió i la gravetat estan en equilibri.

Veure Sol і Equilibri hidroestàtic

Equinocci

Lequinocci és cadascun dels dos moments de l'any en què el Sol, en el seu camí per l'eclíptica, travessa l'equador celeste.

Veure Sol і Equinocci

Equivalència entre massa i energia

L'equació E.

Veure Sol і Equivalència entre massa i energia

Eratòstenes

Eratòstenes (Eratosthenes, Ἐρατοσθένης) va néixer a Cirene (Líbia) l'any 276 aC.

Veure Sol і Eratòstenes

Eris (planeta nan)

Eris (designació de planeta menor: 136199 Eris; símbol: ⯰) és el planeta nan amb més massa i el segon objecte transneptunià més gros que s'ha descobert.

Veure Sol і Eris (planeta nan)

Ernest Rutherford

Ernest Rutherford, 1r Baró Rutherford Nelson OM, FRS (Brightwater, Nova Zelanda, Imperi Britànic, 1871 - Cambridge, Anglaterra, Regne Unit, 1937) fou un físic, químic i professor universitari britànic que fou guardonat amb el Premi Nobel de Química de l'any 1908.

Veure Sol і Ernest Rutherford

Erupció solar

Dues fotografies successives d'una erupció solar. La llum del disc solar ha sigut bloquejada per tal d'aconseguir una major visualització de les erupcions Una erupció solar Una erupció solar és una explosió gegantina en l'atmosfera del Sol, que allibera quantitats d'energia similars a unes centenes de bombes d'hidrogen (6·1025joules).

Veure Sol і Erupció solar

Esfera

En geometria, una esfera és la superfície formada per tots els punts que es troben a una mateixa distància (anomenada radi) d'un punt donat (anomenat centre) de l'espai.

Veure Sol і Esfera

Espectre

L'espectre electromagnètic és el conjunt de totes les possibles ones electromagnètiques, des de les de major freqüència, com els raigs gamma i raigs X, fins a les de menor freqüència, com les ones de ràdio.

Veure Sol і Espectre

Espectroscòpia

prisma. L'espectroscòpia és una tècnica analítica experimental, molt usada en química i en física.

Veure Sol і Espectroscòpia

Espectroscòpia astronòmica

L'espectroscòpia astronòmica és la tècnica d'espectroscòpia emprada en astronomia.

Veure Sol і Espectroscòpia astronòmica

Espiral d'Arquimedes

Tres voltes de 360° d'un braç d'una espiral d'Arquimedes Una espiral d'Arquimedes (anomenada també espiral aritmètica), és una espiral anomenada en honor del matemàtic Grec del abans de la nostra era Arquimedes; és el lloc geomètric dels punts que corresponen a les posicions recorregudes al llarg del temps per un punt que s'allunya d'un punt fix a velocitat constant al llarg d'una recta que gira a velocitat angular constant respecte d'aquest mateix punt fix.

Veure Sol і Espiral d'Arquimedes

Estadi (mesura)

Lestadi és una de les unitats de longitud de l'antiga Grècia.

Veure Sol і Estadi (mesura)

Estel

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.

Veure Sol і Estel

Estereoscòpia

Estereograma fet amb una càmera digital normal i corrent. Primer es va fer una foto i immediatament després, la segona foto amb un desplaçament de la càmera cap a la dreta. Per veure la imatge en 3D cal creuar els ulls fins que aparegui una tercera imatge al mig de les dues.

Veure Sol і Estereoscòpia

Estreles fixes

Els estels fixos en la representació del sistema solar de Tycho Brahe Els estels fixos (del llatí stellae fixae) són objectes celestes que no semblen moure's pel que fa als altres estels del cel nocturn.

Veure Sol і Estreles fixes

Estrella subgegant

Una estrella subgegant és una classe d'estrelles que són més brillants que el que és normal en el cas de les estrelles nanes de la seqüència principal de la mateixa classe espectral, però no tan brillants com les estrelles gegants.

Veure Sol і Estrella subgegant

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Veure Sol і Europa

Evolució estel·lar

En astronomia, es denomina evolució estel·lar la seqüència de canvis que una estrella experimenta al llarg de la seva existència.

Veure Sol і Evolució estel·lar

Extinció massiva

Gràfic sobre l'extinció de gèneres marins. No representa el total de la biodiversitat, sinó una disminució a cada moment geològic Una extinció massiva (o ELE, sigles de l'anglès extinction-level event, 'esdeveniment amb nivell d'extinció') és un període en el qual desapareixen un nombre molt gran d'espècies.

Veure Sol і Extinció massiva

Fantasia (pel·lícula)

Fantasia és una pel·lícula musical estatunidenca de 1940, un clàssic d'animació dels estudis Disney.

Veure Sol і Fantasia (pel·lícula)

Faula

antropomòrfic cuidant les oques, Egipte, prop del 1120 A..C. Una faula és un relat breu de ficció on els protagonistes són animals o plantes que parlen.

Veure Sol і Faula

Fedre

Gai Juli Fedre, en llatí Phaedrus, en grec antic, fou un poeta iàmbic grec que va viure al durant el govern dels emperadors August, Tiberi i Claudi.

Veure Sol і Fedre

Ferro

El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.

Veure Sol і Ferro

Flaix de l'heli

El flaix de l'heli és una reacció nuclear de fusió descontrolada que té lloc en el nucli d'estrelles de baixa massa (entre 0,5 i 2, 25 masses solars) o en la superfície d'una nana blanca que està absorbint matèria.

Veure Sol і Flaix de l'heli

Flux turbulent

Flux turbulent Dins l'entorn de mecànica de fluids, s'anomena flux turbulent o corrent turbulent el moviment d'un fluid que es dona en forma caòtica, en què les partícules es mouen desordenadament i les trajectòries de les partícules es troben formant petits remolins aperiòdics, com ara l'aigua en un canal de gran pendent.

Veure Sol і Flux turbulent

Forat coronal

A les zones A, les línies de camp són tancades i mantenen el plasma de la corona. A les zones B el plasma pot escapar al llargde les línies de camp magnètic. Aquestes zones són els forats coronals. Un forat coronal és una àrea de la corona solar més fosca, freda i amb un plasma de menor densitat que l'àrea que l'envolta.

Veure Sol і Forat coronal

Força

En física, una força (habitualment simbolitzada com F) és una acció que provoca una pertorbació en la quantitat de moviment d'un cos.

Veure Sol і Força

Força de marea

Acció de la gravetat en el sistema Terra-Lluna. La direcció cap enfora de les fletxes a l'esquerra i la dreta indiquen que quan la Lluna es troba al nadir la seva força pertorbadora s'oposa i afebleix l'atracció neta de la Terra. En la direcció cap a l'interior de les fletxes a dalt i a sota, indica que quan la Lluna es troba a 90° del nadir, l'efecte de la seva força pertorbadora reforça i intensifica l'atracció neta del planeta Terra La força de marea és un efecte secundari de la força de la gravetat, que és responsable de l'existència de les marees.

Veure Sol і Força de marea

Formació i evolució del sistema solar

Creació artística d'un disc protoplanetari Les teories pel que fa a la formació i evolució del sistema solar són complexes i variades, i en la seva elaboració involucren diverses disciplines científiques com l'astronomia, la física, la geologia i la ciència planetària.

Veure Sol і Formació i evolució del sistema solar

Fosfè

Representació artística d'un fosfè, causat per l'estimulació mecànica de la retina. Un fosfè o fosfé és un fenomen caracteritzat per la sensació de veure taques lluminoses que és causat per l'estimulació mecànica, elèctrica o magnètica de la retina o escorça visual.

Veure Sol і Fosfè

Fotosíntesi

terrestre La fotosíntesi (del grec φώτο foto, 'llum', i σύνθεσις synthesis, 'composició') és un procés bioquímic que converteix el diòxid de carboni en compostos orgànics utilitzant l'energia de la llum solar.

Veure Sol і Fotosíntesi

Fotosfera

La fotosfera és la zona des de la qual s'emet pràcticament tota la llum visible del Sol i es considera com la «superfície» solar, la qual, vista amb el telescopi, es presenta formada per grànuls brillants que es projecten sobre un fons més fosc.

Veure Sol і Fotosfera

Fraccionament

Un tipus de fraccionament és la destil·lació fraccionada fent servir un condensador Liebig. El fraccionament és un procés de separació d'una mescla en diverses fraccions químiques successives de propietats diferents.

Veure Sol і Fraccionament

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Veure Sol і França

Francesc d'Assís

Francesc d'Assís (en italià: Francesco d'Assisi, nascut Giovanni di Pietro Bernardone; Assís, 1181 / 1182-ibidem, 3 d'octubre de 1226) (data de la mort de Giovanni de Bernardone) (en castellà).

Veure Sol і Francesc d'Assís

Fred Hoyle

Sir var ser un eminent astrofísic i escriptor britànic.

Veure Sol і Fred Hoyle

Frisó occidental

Àrees de parla frisona occidental El frisó occidental (West-Frysk) és una varietat del frisó parlat majoritàriament a la província de Frísia, al nord dels Països Baixos.

Veure Sol і Frisó occidental

Fusió nuclear

Diagrama de fusió del deuteri i el triti per formar Heli 4. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l'exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules (en l'exemple del deuteri un neutró).

Veure Sol і Fusió nuclear

Galàxia

anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.

Veure Sol і Galàxia

Galileo Galilei

Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià.

Veure Sol і Galileo Galilei

Gas amb efecte d'hivernacle

Diagrama senzill de l'efecte d'hivernacle Un gas amb efecte d'hivernacle o gas hivernacle és un component gasós de l'atmosfera que permet que la radiació solar penetri cap a la superfície de la Terra i que absorbeixi la radiació infraroja que n'emana, i que contribueixi d'aquesta manera a l'efecte d'hivernacle.

Veure Sol і Gas amb efecte d'hivernacle

Gas noble

Els gasos nobles són un grup d'elements químics que tenen propietats similars.

Veure Sol і Gas noble

Gauss (unitat)

El gauss, abreviat G, és la unitat de mesura del sistema CGS d'un camp magnètic B (també conegut com a densitat del flux magnètic i inducció magnètica), deu el seu nom al matemàtic i físic alemany Carl Friedrich Gauss.

Veure Sol і Gauss (unitat)

Gòtic (llengua)

El gòtic és una llengua extinta de la branca oriental (o òstic) de les llengües germàniques.

Veure Sol і Gòtic (llengua)

Gegant gasós

Un gegant gasós és un planeta de grans dimensions que no està compost en gran part per roca o alguna altra matèria sòlida.

Veure Sol і Gegant gasós

Gegant roig

Comparació entre un gegant roig, un estel carabassa i el nostre Sol En astronomia, un gegant roig és un estel gegant que ha evolucionat sortint de la seqüència principal.

Veure Sol і Gegant roig

Geminga

Geminga (SN 437 / PSR B0633+17 / PSR J0633+17) és un estel de neutrons situat an la constel·lació dels Bessons.

Veure Sol і Geminga

Genesis (nau espacial)

Genesis va ser una sonda espacial de retorn de mostres de tipus Discovery de la NASA que va recollir una mostra de vent solar i va ser enviada a la Terra per a l'anàlisi.

Veure Sol і Genesis (nau espacial)

Geoffrey Burbidge

Geoffrey Ronald Burbidge (Chipping Norton, Oxfordshire, 24 de setembre de 1925 - 26 de gener de 2010) va ser un professor de física britànic-nord-americà de la Universitat de Califòrnia a Sant Diego.

Veure Sol і Geoffrey Burbidge

Geoide

date.

Veure Sol і Geoide

Geophysical Research Letters

Geophysical Research Letters és una revista científica de geociència revisada per parells bisetmanal publicada per la American Geophysical Union que es va començar a publicar el 1974.

Veure Sol і Geophysical Research Letters

George Gamow

George Gamow (4 de març de 1904 - Boulder, Colorado (EUA) 19 d'agost de 1968) nascut Heòrhi Antònovytx Hàmov (Гео́ргій Анто́нович Га́мов) o Gueorgui Antónovitx Gàmov (Гео́ргий Анто́нович Га́мов), va ser un físic i cosmòleg estatunidenc d'origen ucraïnès.

Veure Sol і George Gamow

George Washington

George Washington (Popes Creek, Westmoreland, Virgínia 22 de febrer, 1732 – Mount Vernon, Virgínia, 14 de desembre, 1799) fou el primer president dels Estats Units d'Amèrica, és considerat un dels Pares Fundadors (Founding Fathers) i sovint és anomenat el «Pare de la pàtria» o «Pare del país» (Father of his nation, Father of his country).

Veure Sol і George Washington

Giovanni Cassini

Giovanni Domenico Cassini (Perinaldo, 8 de juny de 1625 - París, 11 de setembre de 1712), fou un astrònom genovès, el nom del qual està principalment unit a l'anomenada divisió de Cassini.

Veure Sol і Giovanni Cassini

Gran Enciclopèdia Catalana

Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.

Veure Sol і Gran Enciclopèdia Catalana

Granulació fotosfèrica

La granulació fotosfèrica és l'aspecte que presenta la «superfície» solar (anomenada fotosfera), formada per un gran nombre de grànuls brillants en moviment.

Veure Sol і Granulació fotosfèrica

Gravetat

La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.

Veure Sol і Gravetat

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Veure Sol і Grec antic

Grup Enciclopèdia

Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) El Grup Enciclopèdia (anteriorment Grup Enciclopèdia Catalana) és un grup editorial català fundat el 1980 i amb seu a Barcelona.

Veure Sol і Grup Enciclopèdia

Guitarra

La guitarra o guiterra (en mallorquí, menorquí i alguerès) és un instrument musical de corda, compost d'una caixa de fusta -d'una forma que recorda el nombre vuit-, amb un forat circular en el centre de la tapa, sis cordes i un mànec, damunt el qual hi ha el diapasó, dividit en dinou compartiments o trasts.

Veure Sol і Guitarra

Hans Bethe

va ser un físic teòric alemany-americà que va fer importants contribucions a la física nuclear, l'astrofísica, l'electrodinàmica quàntica i la física de l'estat sòlid, i que va guanyar el Premi Nobel de Física l'any 1967 pel seu treball sobre la teoria de la nucleosíntesi estel·lar.

Veure Sol і Hans Bethe

Haumea

Haumea (designat pel Minor Planet Center (MPC) com a (136108) Haumea; símbol: 🝻) és un planeta nan situat més enllà de l'òrbita de Neptú, del cinturó de Kuiper, descobert el 2004 i també el 2005.

Veure Sol і Haumea

Hèlios

Hèlios (en grec antic: Ἥλιος) és la personificació del Sol en la mitologia grega.

Veure Sol і Hèlios

Hèmera

Segons la mitologia grega, Hèmera (en grec antic Ἡμέρα) va ser, com explica Hesíode, una divinitat primordial, filla de l'Èreb (la Foscor) i de Nix (la Nit), i germana d'Èter (el Cel superior).

Veure Sol і Hèmera

Heli

Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.

Veure Sol і Heli

Heliopausa

L''''heliopausa''' és el límit entre l'heliosfera i la matèria interestel·lar que es troba a l'exterior del sistema solar. A mesura que el vent solar s'apropa a l'heliopausa, es desaccelera súbitament, i forma una ona de xoc que rep el nom de ''front de xoc de terminació'' En astronomia, l'heliopausa és el punt en què el vent solar és desaccelerat sobtadament per la matèria interestel·lar.

Veure Sol і Heliopausa

Heliosismologia

Imatge generada per ordinador que mostra les oscil·lacions acústiques d'un modo-p del Sol tant al seu interior com a la superfície. Aquest mode es caracteritza pels números l.

Veure Sol і Heliosismologia

Herbivorisme

L'herbivorisme (o fitofàgia) és una mena d'alimentació en la que un organisme, herbívor, consumeix només autòtrofs com són les plantes, algues i bacteris fotosintetitzadores.

Veure Sol і Herbivorisme

Heretgia

Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.

Veure Sol і Heretgia

Hermann von Helmholtz

Hermann Ludwig Ferdinand von Helmholtz (31 d'agost de 1821 - 8 de setembre de 1894), fou un metge i físic alemany.

Veure Sol і Hermann von Helmholtz

Hidrogen

Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.

Veure Sol і Hidrogen

Hinduisme

Lhinduisme (en sànscrit: सनातन धर्म, Sanātana Dharma, 'la llei eterna') és un terme que expressa un conjunt de creences, pràctiques espirituals i escriptures presents a l'Índia que reconeixen l'autoritat dels Vedes, l'origen de les quals remunta a fa més de 3.500 anys.

Veure Sol і Hinduisme

Historiografia

La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la humanitat mateixa amb l'escriptura del seu propi passat.

Veure Sol і Historiografia

Horitzó

Horitzó L'horitzó (del llatí horizon) és la línia que separa el cel de la Terra per a un observador.

Veure Sol і Horitzó

Ió (àtom)

304x304pxUn ió (del grec ἰών, 'ió') és una partícula carregada elèctricament constituïda per un àtom o molècula que no és elèctricament neutre.

Veure Sol і Ió (àtom)

Ibn Yunus

Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Saïd Abd-ar-Rahman ibn Àhmad ibn Yunus as-Sadafí al-Misrí, més conegut simplement com a Ibn Yunus —en àrab ابن يونس— (vers 950-1009), fou un dels principals astrònoms i matemàtics musulmans, natural d'Egipte.

Veure Sol і Ibn Yunus

Iconografia

s La iconografia (paraula composta dicona i grafe, 'descripció') és la descripció de les temàtiques de les imatges i també el tractat o col·lecció d'aquestes.

Veure Sol і Iconografia

Impacte astronòmic

Recreació artística d'un impacte astronòmic. La col·lisió entre la Terra i un asteroide de pocs quilòmetres de diàmetre podria alliberar tanta energia com milions d'armes nuclears, una rere l'altra Un impacte astronòmic és la col·lisió d'un gran meteorit, asteroide, cometa, o d'un altre objecte celeste amb la Terra o amb un altre planeta.

Veure Sol і Impacte astronòmic

Imperi Inca

L'Imperi Inca (Tahuantinsuyo o Tawantin suyu, en ortografia quítxua clàssica o moderna) fou una entitat política creada per la civilització inca, una de les tres grans civilitzacions d'Amèrica.

Veure Sol і Imperi Inca

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Veure Sol і Imperi Romà

Inanna

Inanna fou la deessa tutelar d'Uruk a Sumer des d'abans del 3000 aC.

Veure Sol і Inanna

Incandescència

Espurnes en una flama d'un encenedor de Bunsen. Radiació del cos negre comparada amb la del mantell de ceri-tori (CeO2/ThO2).Fuente de datos: R. W. Pohl, "Optik und Atomphysik". La incandescència és una emissió de llum per la calor.

Veure Sol і Incandescència

Infraroig

Esquema de l'espectre electromagnètic L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones.

Veure Sol і Infraroig

Inques

Primera representació dels inques a Europa (1553), treta de la ''Crònica del Perú'', de Pedro Cieza de León Els inques ('ser') eren una ètnia sud-americana, originària dels Andes centrals del Perú, que habità en un principi les conques dels rius Vilcanota.

Veure Sol і Inques

Insolació

Insolació a Espanya La insolació en meteorologia és el mesurament de l'energia de radiació solar rebuda en una superfície i en un període donats.

Veure Sol і Insolació

Insolació (patologia)

La insolació (també anomenada assolellada, cop de sol o heliosi) és l'exposició excessiva als rajos solars.

Veure Sol і Insolació (patologia)

Institut religiós

A l'Església Catòlica un institut religiós és un institut de vida consagrada format per persones que professen una vida i estat religiós, és a dir, que fan vots religiosos públics perpetus o temporals i viuen en una comunitat religiosa.

Veure Sol і Institut religiós

Institut Tecnològic de Califòrnia

L'Institut Tecnològic de Califòrnia (en anglès, California Institute of Technology, generalment coneguda com a Caltech) és una universitat privada situada a Pasadena, a l'estat de Califòrnia dels Estats Units.

Veure Sol і Institut Tecnològic de Califòrnia

Instrument musical

''Perseu i Andromeda'' Un instrument musical és un artefacte modificat o construït de manera que tingui unes peces que puguin ressonar en ser accionades amb el propòsit de generar música; és un dispositiu creat o adaptat per emetre sons musicals.

Veure Sol і Instrument musical

Inversió tèrmica

La inversió tèrmica arriba fins a una alçada determinada i així pot formar un ''mar de núvols'' com aquest de sota Montserrat La inversió tèrmica és el fenomen atmosfèric pel qual la temperatura augmenta amb l'alçada, al contrari del que és usual.

Veure Sol і Inversió tèrmica

Ionització

Ionització provocada pel xoc de dos àtoms d'hidrogen. Un d'ells perd l'electró: H + H -> H + p^+ + e^- La ionització és el fenomen per mitjà del qual un àtom o una molècula elèctricament neutres es converteixen en un ió.

Veure Sol і Ionització

Ionosfera

ones curtes es reflecteixen en la ionosfera i poden arribar molt lluny de l'emissor, salvant la curvatura de la terra i les muntanyes. La ionosfera és una regió de la part superior de l'atmosfera terrestre, es caracteritza per contenir un nombre molt gran de partícules carregades elèctricament, electrons i ions, que modifiquen la propagació de les ones de ràdio.

Veure Sol і Ionosfera

Irlanda

Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.

Veure Sol і Irlanda

Isaac Newton

Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.

Veure Sol і Isaac Newton

Isòtop

Els tres isòtops de l'hidrogen (tots amb 1 protó, Z.

Veure Sol і Isòtop

Isòtops del ferro

El ferro (Fe) natural es compon de quatre isòtops: 5.845% de 54Fe radioactiu (període de semidesintegració: >3.1×1022 anys), 91.754% de 56Fe estable, 2.119% de 57Fe estable i 0.282% de 58Fe estable.

Veure Sol і Isòtops del ferro

Japó

El Japó (en japonès 日本, Nihon o Nippon; oficialment 日本国, Nihon-koku o Nipon-koku o Estat del Japó) és un país insular de l'Àsia Oriental.

Veure Sol і Japó

Júpiter (planeta)

Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.

Veure Sol і Júpiter (planeta)

Jean de La Fontaine

Jean de La Fontaine, retrat de Jacint Rigau (1690). Museu de Montserrat Jean de La Fontaine, nascut el 8 de juliol de 1621 a Château-Thierry, al departament de l'Aisne de França, i mort el 13 d'abril de 1695 a París, fou un poeta, moralista, dramaturg, llibretista i escriptor francès.

Veure Sol і Jean de La Fontaine

Jean Richer

Cantons de Cayenne - Les observacions astronòmiques i gravimètriques de l'illa de Cayenne, van ser fetes per l'astrònom Jean Richer. Jean Richer (1630 - París 1696), ser un astrònom francès que es va convertir en la primera persona a observar que la força gravitacional no era la mateixa en tots els punts de la Terra.

Veure Sol і Jean Richer

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món.

Veure Sol і Jerusalem

Jesús de Natzaret

Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».

Veure Sol і Jesús de Natzaret

Jet Propulsion Laboratory

Pasadena, Califòrnia. El Jet Propulsion Laboratory (o Laboratori de Propulsió a Raig, JPL per els seves sigles en anglès), ubicat a La Cañada Flintridge, a prop de Los Angeles, Califòrnia, EUA, construeix i opera sondes espacials no tripulades per a la National Aeronautics and Space Administration.

Veure Sol і Jet Propulsion Laboratory

Joseph von Fraunhofer

Joseph von Fraunhofer Joseph von Fraunhofer (Straubing, Baviera, 6 de març de 1787 – Múnic, 7 de juny de 1826) fou un òptic alemany.

Veure Sol і Joseph von Fraunhofer

Joule

El joule (símbol J) és la unitat d'energia, quantitat de calor i treball en el Sistema Internacional d'Unitats.

Veure Sol і Joule

Kelvin

El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del sistema internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.

Veure Sol і Kelvin

Latitud

Els paral·lels i els meridians es tallen en angle recte La latitud és la distància angular, mesurada sobre un meridià, entre una localització terrestre (o de qualsevol altre planeta) i l'Equador.

Veure Sol і Latitud

Línia equatorial

Mapamundi amb la línia de l'equador La línia equatorial, línia equinoccial o equador (del llatí aequātōris: 'igualador') és una línia imaginària que fa la volta a un planeta (o a qualsevol altre cos celeste) equidistant dels dos pols.

Veure Sol і Línia equatorial

Línia espectral

Línes espectrals del cesi Una línia espectral és una línia fosca o clara en un espectre òptic, resultant d'un excés o deficiència de fotons en un rang de freqüències estret.

Veure Sol і Línia espectral

Línies de Fraunhofer

En física, les línies de Fraunhofer o ratlles de Fraunhofer són un conjunt de línies espectrals que reben el seu nom en honor del físic alemany Joseph von Fraunhofer (1787-1826).

Veure Sol і Línies de Fraunhofer

Literatura

La literatura és l'art d'escriure.

Veure Sol і Literatura

Literatura italiana

La literatura italiana inclou totes les obres escrites en italià i se sol dividir en diversos períodes segons els moviments artístics imperants en cada època.

Veure Sol і Literatura italiana

Lituà

El lituà (lietuvių kalba) és una llengua bàltica (amb el letó, són els dos darrers membres d'aquesta família) parlada per uns tres milions de persones, 2,8 milions dels quals a Lituània.

Veure Sol і Lituà

Llei de l'invers del quadrat

flux que emana des de la font. El nombre total de línies de flux depèn de la intensitat de la font i és constant conforme la distància augmenta. Una densitat major de línies de flux (és a dir, línies per unitat d'àrea) significa que el camp és més fort.

Veure Sol і Llei de l'invers del quadrat

Llei de Spörer

Diagrama de papallona que mostra comportaments aparellats de la llei d'Spörer. La llei de Spörer prediu la variació en la latitud d'aparició de les taques solars durant un cicle solar.

Veure Sol і Llei de Spörer

Llengües germàniques

Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà.

Veure Sol і Llengües germàniques

Llengües indoeuropees

Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.

Veure Sol і Llengües indoeuropees

Llista d'emperadors del Japó

Tot seguit hi ha una llista dels emperadors del Japó.

Veure Sol і Llista d'emperadors del Japó

Llista d'estrelles més properes

Aquesta llista d'estrelles més properes a la Terra està ordenada per distància creixent.

Veure Sol і Llista d'estrelles més properes

Lluentor superficial

La lluentor o brillantor superficial és un concepte utilitzat en astronomia per descriure la lluentor aparent d'objectes astronòmics extensos, com galàxies o nebuloses.

Veure Sol і Lluentor superficial

Llum

Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.

Veure Sol і Llum

Lluna

La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.

Veure Sol і Lluna

Lucio Battisti

va ser un cantant, compositor i multiinstrumentista italià.

Veure Sol і Lucio Battisti

Ludwig van Beethoven

Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme.

Veure Sol і Ludwig van Beethoven

Luminància

A l'entorn de la fotometria, la luminància es defineix com la densitat angular i superficial de flux lluminós que incideix, travessa o emergeix d'una superfície seguint una direcció determinada.

Veure Sol і Luminància

Magnetohidrodinàmica

Simulació magnetohidrodinàmica del vent solar La magnetohidrodinàmica (MHD) és la disciplina acadèmica que estudia la dinàmica de fluids de conductors d'electricitat en presència de camps elèctrics i magnètics.

Veure Sol і Magnetohidrodinàmica

Makemake (planeta nan)

(136472) Makemake (símbol: 🝼) és un gran objecte del cinturó de Kuiper descobert el 31 de març de 2005 per l'equip de Michael Brown utilitzant el telescopi Samuel Oschin des de l'observatori Palomar.

Veure Sol і Makemake (planeta nan)

Malta

Malta, oficialment República de Malta, és un estat insular del Mediterrani.

Veure Sol і Malta

Manganès

El manganès o manganés és un element químic de nombre atòmic 25 situat en el grup 7 de la taula periòdica dels elements i se simbolitza com Mn.

Veure Sol і Manganès

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Veure Sol і Mar Mediterrània

Margaret Burbidge

Margaret Burbidge, (Davenport, Gran Manchester, 12 d'agost de 1919 - 5 d'abril de 2020), fou una astrònoma anglesa, coautora del treball que descriu com es generen tots els elements, excepte els més lleugers, a partir de reaccions nuclears a l'interior de les estrelles.

Veure Sol і Margaret Burbidge

Mars rover

Un Mars rover o astromòbil de Mart és un astromòbil (vehicle tot terreny) que s'utilitza per explorar el planeta Mart.

Veure Sol і Mars rover

Mart (planeta)

Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.

Veure Sol і Mart (planeta)

Massa

La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.

Veure Sol і Massa

Massa en repòs

'''l'altra''' presenta massa. La massa en repòs, massa invariant, o massa intrínseca és la mesura de la massa d'un cos que és constant per a qualsevol sistema de referència, per això es defineix com invariant.

Veure Sol і Massa en repòs

Matèria

La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.

Veure Sol і Matèria

Matèria degenerada

El nivell de FermiS'anomena matèria degenerada a aquella en la qual una fracció important de la pressió prové del principi d'exclusió de Pauli, que estableix que dos fermions no poden tenir els mateixos nombres quàntics.

Veure Sol і Matèria degenerada

Màxim solar

El màxim solar és un període de gran activitat solar en el cicle solar del Sol.

Veure Sol і Màxim solar

Mèxic

Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.

Veure Sol і Mèxic

Mínim de Maunder

El mínim de Maunder en 400 anys d'activitat solar mesurat pel nombre de taques solars El mínim de Maunder és el nom donat al període entre 1645 i 1715, quan les taques solars gairebé van desaparèixer de la superfície del Sol, tal com van observar els astrònoms de l'època.

Veure Sol і Mínim de Maunder

Mínim solar

Tres cicles solars recents El mínim solar és el període de menys activitat solar en el cicle solar del Sol.

Veure Sol і Mínim solar

Música

La música és l'art que mitjançant l'ordenació dels sons en el temps, produeix un efecte estètic i/o emotiu en l'oient.

Veure Sol і Música

Música clàssica

La música clàssica (també anomenada «música acadèmica», "música culta" o "música docta") és un terme que té un sentit ampli i divers.

Veure Sol і Música clàssica

Mecanisme de Kelvin-Helmholtz

El mecanisme de Kelvin–Helmholtz és un procés astronòmic que es produeix quan la superfície d'una estrella o un planeta es refreda.

Veure Sol і Mecanisme de Kelvin-Helmholtz

Medi interestel·lar

El medi interestel·lar (MIE) és el gas i la pols còsmica que omplen l'espai interestel·lar.

Veure Sol і Medi interestel·lar

Medi interplanetari

plasma, en el medi interplanetari. El medi interplanetari és el material que omple el sistema solar, pel qual es mouen tots els grans cossos, com ara els planetes, asteroides i els cometes.

Veure Sol і Medi interplanetari

Megàlit

Cáceres, Espanya). Els megàlits, del grec μέγασ, Megas (gran) i λίθοσ, lithos (pedra), són construccions caracteritzades per l'ús d'enormes pedres escassament desbastades.

Veure Sol і Megàlit

Mercuri (planeta)

Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.

Veure Sol і Mercuri (planeta)

Messies

En el judaisme, el messies (משיח, "l'ungit"; en hebreu estàndard) és un descendent del Rei David, que refarà la nació d'Israel i restaurarà el regne de David, tot portant la pau al món.

Veure Sol і Messies

Metal·licitat

Es diu metal·licitat d'un estel, o d'un medi, al seu contingut en elements pesants, és a dir, convencionalment, elements de massa atòmica igual o superior a la del carboni.

Veure Sol і Metal·licitat

Metà

El metà és un hidrocarbur saturat, el més senzill de la sèrie dels alcans.

Veure Sol і Metà

Meteorit

meteorit Willamette, descobert a l'estat nord-americà d'Oregon Un meteorit o aeròlitLa paraula aeròlit pot ser sinònim de meteorit o bé designar un meteorit de caràcter petri.

Veure Sol і Meteorit

Meteoroide

meteor i meteorit. Il·lustració animada de les diferents fases en què un meteoroide entra a l'atmosfera i és visible com un meteor i afecta la superfície de la Terra en forma de meteorit Un meteoroide (del llatí meteōrus, i aquest del grec, 'elevat en l'aire') és un fragment de roca relativament petit, entre 100 µm i 10 m, segons la Royal Astronomical Society (altres fonts estableixen límits diferents), que es troba en l'espai.

Veure Sol і Meteoroide

Meteorologia espacial

''Discovery'', maig del 1991. La meteorologia espacial és el concepte de canvi de les condicions ambientals en l'espai exterior proper a la Terra o l'espai de l'atmosfera del Sol a l'atmosfera de la Terra.

Veure Sol і Meteorologia espacial

Metre quadrat

Un metre quadrat és la unitat d'àrea en el Sistema Internacional d'Unitats que es representa amb el símbol m².

Veure Sol і Metre quadrat

Milió d'anys

Un milió d'anys o Mega-annum (Ma) és una unitat de mesura del temps utilitzada en diverses disciplines de les ciències de la Terra i de l'Univers per a quantificar durades geològiques o astronòmiques.

Veure Sol і Milió d'anys

Minut d'arc

Un minut d'arc és una unitat de mesura angular que equival a una seixantena part d'un grau.

Veure Sol і Minut d'arc

Mitologia

En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup sociocultural.

Veure Sol і Mitologia

Mnajdra

Mnajdra és un temple megalític que es troba a la costa sud de Malta, a 500 m de l'estructura homòloga d'Hagar Qim.

Veure Sol і Mnajdra

Model heliocèntric

El model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios.

Veure Sol і Model heliocèntric

Model solar estàndard

El model solar estàndard (MSS) és actualment el model més acceptat per a la descripció física del Sol.

Veure Sol і Model solar estàndard

Monthly Notices of the Royal Astronomical Society

Monthly Notices of the Royal Astronomical Society (Avisos Mensuals de la Societat Real d'Astronomia) (MNRAS), és una de les més importants revistes científiques del món en astronomia i astrofísica.

Veure Sol і Monthly Notices of the Royal Astronomical Society

Moviment retrògrad i prògrad

Òrbita retrògrada: el satèl·lit (vermell) orbita en sentit oposat a la rotació del seu primari (blau/negre). En astronomia, el moviment retrògrad indica, en general, el moviment orbital o rotacional d'un cos en sentit oposat a la rotació del seu primari.

Veure Sol і Moviment retrògrad i prògrad

Museu Nacional de Dinamarca

El Museu Nacional de Dinamarca (en danès:Nationalmuseet) a Copenhaguen és el museu d'història de la cultura més gran de Dinamarca.

Veure Sol і Museu Nacional de Dinamarca

Nabta Playa

El jaciment arqueològic de Nabta Playa està situat en una depressió, al desert de Nubia (part oriental del Sahara), uns 100 km a l'oest d'Abu Simbel, a 22° 32’ de latitud Nord i 30° 42’ de longitud est.

Veure Sol і Nabta Playa

Nadal

L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania.

Veure Sol і Nadal

Nana blanca

Comparació entre la nana blanca IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nana blanca té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Una nana blanca és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.

Veure Sol і Nana blanca

Nana groga

El Sol és un exemple de '''nana groga''' Una nana groga és una estrella de la seqüència principal de color groc amb una massa d'entre 1 M☉ i 1.4 M☉.

Veure Sol і Nana groga

Nana negra

Una nana negra és una hipotètica nana blanca tan vella i freda que ja no emet calor ni llum.

Veure Sol і Nana negra

NASA

La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.

Veure Sol і NASA

Natura

La natura, naturalesa o naturalea inclou tot allò físic que existeix en l'Univers, i que no és artificial o imaginat.

Veure Sol і Natura

Nature

Nature és una de les revistes científiques més antigues i famoses.

Veure Sol і Nature

Núvol d'Oort

Visió artística del '''núvol d'Oort'''. La regió central més densa seria el núvol d'Oort intern. En la imatge ampliada, el cinturó de Kuiper, les òrbites dels planetes i el Sol. El núvol d'Oort (pronunciat i que porta el nom de l'astrònom neerlandès Jan Oort), també anomenat núvol d'Öpik-Oort, és un hipotètic conjunt en forma esfèrica d'objectes sòlids congelats al límit més exterior del sistema solar.

Veure Sol і Núvol d'Oort

Núvol Interestel·lar Local

El Núvol Interestel·lar Local és un núvol interestel·lar d'uns 30 anys llum de diàmetre a través del qual s'està movent actualment el nostre sistema solar.

Veure Sol і Núvol Interestel·lar Local

Núvol molecular

En uns pocs milions d'anys la llum de les estrelles brillants dispersarà aquest núvol de gas i pols. El núvol s'ha trencat de la nebulosa de la Quilla. Es poden veure estrelles noves a les proximitats, les seves imatges es troben envermellides per la llum blava dispersada per la pols.

Veure Sol і Núvol molecular

Neó

El neó és un element químic de nombre atòmic 10 i símbol Ne.

Veure Sol і Neó

Nebulosa planetària

Aquesta animació accelerada mostra el col·lapse d'una gegant vermella amb l'ejecció de material formant l'embolcall de la nebulosa planetària i la formació d'una nana blanca. Una nebulosa planetària és una nebulosa d'emissió formada per gas incandescent i plasma ionitzat en expansió expulsat durant la fase de branca asimptòtica de les gegants, és a dir, un objecte astronòmic gasós format a partir de l'expulsió de les capes externes d'una estrella de massa baixa o intermèdia durant l'etapa final de la seva vida.

Veure Sol і Nebulosa planetària

Neerlandès

El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.

Veure Sol і Neerlandès

Neptú (planeta)

Neptú és el vuitè i últim planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.

Veure Sol і Neptú (planeta)

Neutrí

El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que tenen una massa molt petita i un espín 1/2.

Veure Sol і Neutrí

Neutró

En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.

Veure Sol і Neutró

New Scientist

New Scientist (Científic Nou, en català) és una publicació setmanal internacional i una pàgina web que cobreix els recents desenvolupaments científics en ciència i tecnologia per a una audiència general de parlants en anglès.

Veure Sol і New Scientist

Newgrange

Newgrange (gaèlic irlandès: Sí an Bhrú) és un dels passatges funeraris del complex Brú na Bóinne al comtat de Meath i el jaciment arqueològic més famós d'Irlanda.

Veure Sol і Newgrange

Nicolau Copèrnic

fou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí).

Veure Sol і Nicolau Copèrnic

Nit

Una nit rasa La nit (del llatí nox, noctis) és el període entre l'ocàs del Sol i l'ortus de l'endemà.

Veure Sol і Nit

Nitrogen

El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.

Veure Sol і Nitrogen

Nombre de Wolf

El nombre de Wolf (també conegut com el nombre relatiu de taques solars o nombre de Zuric) és una quantitat que mesura el nombre i la grandària de les taques solars.

Veure Sol і Nombre de Wolf

Norman Lockyer

Sir Joseph Norman Lockyer FRS (Rugby, Warwickshire. 17 de maig del 1836 - 16 d'agost del 1920) fou un científic i astrònom anglès, que juntament amb Pierre Janssen descobrí el gas heli.

Veure Sol і Norman Lockyer

Norrè

El norrè (o nòrdic antic segons el terme de la germanística avui dia qüestionat)era la llengua germànica parlada pels pobles d’ascendència germànica septentrional (els habitants d'Escandinàvia, Jutlàndia, les illes veïnes i les seves colònies d'ultramar des dels inicis de l'època vikinga fins a l'any 1300 aproximadament).

Veure Sol і Norrè

Nucleocosmocronologia

La nucleocosmocronologia o cosmocronologia nuclear és una tècnica que s'utilitza per determinar els períodes per a objectes i esdeveniments astrofísics. Compara els coeficients observats d'abundàncies de núclids pesants radioactius i estables a les proporcions primordials previstes per la teoria de la nucleosíntesi per calcular l'edat de formació d'objectes astronòmics.

Veure Sol і Nucleocosmocronologia

Nucleosíntesi

La nucleosíntesi és el procés de creació de nous nuclis atòmics a partir dels nucleons preexistents (neutrons i protons) per generar tota la resta d'elements de la taula periòdica.

Veure Sol і Nucleosíntesi

Nucleosíntesi estel·lar

La nucleosíntesi estel·lar és el conjunt de reaccions nuclears que tenen lloc en les estrelles per a fabricar elements més pesats.

Veure Sol і Nucleosíntesi estel·lar

Nucleosíntesi primordial

En cosmologia, la nucleosíntesi primordial és el breu període després del ''big bang'' durant el qual es van formar determinats elements lleugers.

Veure Sol і Nucleosíntesi primordial

Nucli solar

L'estructura del Sol El nucli solar és la part del Sol que s'estén des del centre fins a 0,2 radis solars.

Veure Sol і Nucli solar

Objecte transneptunià

Un objecte transneptunià és qualsevol objecte del sistema solar que orbita el Sol a una distància mitjana més gran que la del planeta Neptú (30 ua).

Veure Sol і Objecte transneptunià

Ocàs

Un roig ocàs a Biarritz. Un roig ocàs a Rif, Marroc. Posta del sol a la mar, Alanya. El Palau Schwerin a l'ocàs. Un astre, i el Sol en particular, està en l'ocàs quan travessa el pla de l'horitzó i passa del nostre hemisferi visible al no visible.

Veure Sol і Ocàs

Ona de xoc

En mecànica de fluids una ona de xoc és una ona de pressió forta que produeix diferències de pressió extremes a través d'explosions o altres fenòmens.

Veure Sol і Ona de xoc

Or

Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.

Veure Sol і Or

Oscil·lació de neutrins

Loscil·lació de neutrins és un fenomen de mecànica quàntica, predit per Bruno Pontecorvo, on un neutrí creat amb un sabor leptónic específic (electró, muó o tau) pot posteriorment ser mesurat amb un sabor diferent.

Veure Sol і Oscil·lació de neutrins

Oxigen

L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.

Veure Sol і Oxigen

Panell fotovoltaic

Els panells solars fotovoltaics, mòduls fotovoltaics o col·lectors solars fotovoltaics (anomenats de vegades panells solars, encara que aquesta denominació inclou altres dispositius),També anomenat mòdul, placa, captador, plafó o col·lector solar fotovoltaic estan formats per un conjunt de cel·les fotovoltaiques que produeixen electricitat a partir de la llum que incideix sobre ells (energia solar).

Veure Sol і Panell fotovoltaic

Panell solar tèrmic

Captadors solars tèrmics a la teulada d'una casa Captadors solars tèrmics al sostre d'una bugaderia Davant: Captadors solars tèrmics al sostre de la Universitat de Speyer; Darrera: un sistema fotovoltaic Un panell solar tèrmic,També anomenat mòdul, placa, captador, plafó o col·lector solar tèrmic és qualsevol dispositiu dissenyat per recollir l'energia irradiada pel sol i convertir-la en energia tèrmica.

Veure Sol і Panell solar tèrmic

Parheli

halo Un parheli és una taca de llum blanca o irisada (amb el roig cap al Sol) que de vegades s’observa amb cel cobert de núvols alts, generalment, i de vegades mitjans, a banda i banda del Sol (o a una sola banda) i a la mateixa altura.

Veure Sol і Parheli

Parsec

El parsec (abreviat pc) és una unitat de longitud usada en astronomia.

Veure Sol і Parsec

Partícula elemental

Model estàndard de les partícules elementals En física, una partícula elemental o partícula fonamental és qualsevol de les unitats bàsiques constituents de la matèria, no formades per altres unitats i considerades indivisibles segons els coneixements actuals.

Veure Sol і Partícula elemental

Partitura

Play Una partitura és l'escriptura musical completa d'una obra.

Veure Sol і Partitura

Pèricles

Pèricles (en Περικλῆς; Perĭclēs; Atenes, 495 aC - 429 aC) va ser un polític i general de l'antiga Grècia del.

Veure Sol і Pèricles

Peloponès

El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.

Veure Sol і Peloponès

Pena de mort

Països abolicionistes: 108 La pena de mort o pena capital és l'execució d'una persona com a càstig per un crim o delicte.

Veure Sol і Pena de mort

Periheli

Al present esquema el '''perigeu''' és designat per la lletra '''F ''' El periheli (del grec peri.

Veure Sol і Periheli

Petita Edat de Gel

La Petita Edat de Gel (PEG) o Petita Edat Glacial va ser un període fred que es va produir des de la meitat del fins a la meitat del.

Veure Sol і Petita Edat de Gel

Petroli

miniatura El petroli és una barreja complexa heterogènia d'hidrocarburs, composts/formats per hidrogen i carboni.

Veure Sol і Petroli

Physical Review D

Physical Review D, o Phys.

Veure Sol і Physical Review D

Pintura

Kunsthistorisches Museum de Viena La pintura és l'art de pintar, d'expressar-se sobre una superfície mitjançant formes i colors.

Veure Sol і Pintura

Pioneer 9

Pioneer 9, també denominada Pioneer D, va ser una sonda espacial de la NASA llançada el 8 de novembre de 1968 mitjançant un coet Delta des de Cap Canaveral.

Veure Sol і Pioneer 9

Piràmide

Piràmide quadrangular Una piràmide (del grec: πυραμίς pyramís) és un políedre format per la unió dels vèrtex d'una base amb un punt.

Veure Sol і Piràmide

Piràmide (arquitectura)

Piràmide de Khefren En arquitectura, una piràmide (del grec πυραμίς, -ίδος, i, a través del llatí pyrămis, -ĭdis) és una construcció monumental en forma piramidal que normalment té una base quadrangular.

Veure Sol і Piràmide (arquitectura)

Planeta

Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.

Veure Sol і Planeta

Planeta menor

Els planetes menors són cossos celestes del sistema solar que orbiten al voltant del Sol (o d'altres sistemes planetaris orbitant altres estrelles) més grans que els meteoroides però més petits que els planetes.

Veure Sol і Planeta menor

Planeta nan

Un planeta nan és un objecte de massa planetària que gira directament al voltant del Sol i té prou massa perquè les forces gravitatòries li facin adoptar una forma en equilibri hidroestàtic, generalment un esferoide, però que no ha estat capaç d'escombrar altres objectes comparables de l'entorn de la seva òrbita.

Veure Sol і Planeta nan

Planeta tel·lúric

Un planeta tel·lúric és un planeta compost majoritàriament de silicats.

Veure Sol і Planeta tel·lúric

Plantes

Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris).

Veure Sol і Plantes

Plasma (estat de la matèria)

En física i química, el plasma és un estat de la matèria en el qual pràcticament tots els àtoms estan ionitzats i lliures amb la presència d'una certa quantitat d'electrons lliures, no lligats a cap àtom o molècula.

Veure Sol і Plasma (estat de la matèria)

Plou i fa sol

Partitura. Plou i fa sol és una cançó tradicional catalana que s'ha cantat als infants des de fa molt temps, de manera que actualment forma part del repertori de cançons infantils de la cultura popular catalana.

Veure Sol і Plou i fa sol

Plutó (planeta nan)

Plutó (designació de planeta menor: (134340) Plutó) és el planeta nan més gros del sistema solar (2.370 km de diàmetre, 44 km més que 136199 Eris) i, després d'Eris, el segon més massiu del sistema solar, cosa que en fa el novè objecte més gros i el desè més massiu que gira directament al voltant del Sol.

Veure Sol і Plutó (planeta nan)

Poder calorífic

El poder calorífic és la quantitat de calor que, per la massa total, emet una substància al patir un procés de combustió.

Veure Sol і Poder calorífic

Poema simfònic

Franz Liszt va ser el primer autor per usar el terme per anomenar una composició, el 1854, per a referir-se a l'obra Tasso composta cinc anys abans. Un poema simfònic és una composició orquestral d'origen extramusical, de caràcter poètic o literari, la finalitat de la qual és moure sentiments i despertar sensacions.

Veure Sol і Poema simfònic

Potència elèctrica

La potència elèctrica es transmet per línies sobre torres, com aquestes en Brisbane, Austràlia. La potència elèctrica és la quantitat d'energia lliurada o absorbida per un element en un temps determinat (p.

Veure Sol і Potència elèctrica

Pròxima del Centaure

La més brillant és ''Rigil Kentaurus'', ''Alpha Centauri'' o ''Proxima Centauri'' Mides relatives del Sol, i el sistema triple d'Alfa del Centaure Pròxima del Centaure (Proxima Centauri) o Alfa del Centaure C (Alpha Centauri C) és l'estrella més propera a la Terra després del Sol.

Veure Sol і Pròxima del Centaure

Pregària

''Mans en oració'', d'Albrecht Dürer. La pregària o l'oració és la comunicació entre els creients amb una deïtat o un esperit; és a dir, amb Déu, els sants, o els déus d'un panteó, amb la inteció d'oferir lloança, fer una petició, confessar els pecats, o simplement per expressar els pensaments i les emocions.

Veure Sol і Pregària

Prehistòria

Prehistòria (llatí, præ.

Veure Sol і Prehistòria

Pressió

La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.

Veure Sol і Pressió

Princeton University Press

Princeton University Press és una editorial acadèmica independent, estretament lligada a la Universitat de Princeton.

Veure Sol і Princeton University Press

Prisma òptic

Un prisma òptic és un instrument òptic capaç de refractar, reflectir i descompondre la llum en els colors de l'arc de Sant Martí.

Veure Sol і Prisma òptic

Problema dels neutrins solars

El problema dels neutrins solars va ser una gran discrepància entre les mesures dels nombres de neutrins que arriben a la Terra i els models teòrics de l'interior del Sol, durant des de mitjans de la dècada dels seixanta fins aproximadament el 2002.

Veure Sol і Problema dels neutrins solars

Procés triple-alfa

Diagrama del procés triple-alfa. El procés triple alfa és el procés pel qual tres nuclis d'heli (partícules alfa) es transformen en un nucli de carboni.

Veure Sol і Procés triple-alfa

Programa Pioneer

El programa Pioneer és un conjunt de missions espacials no tripulades dels Estats Units, dissenyades per a l'exploració planetària.

Veure Sol і Programa Pioneer

Protó

En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).

Veure Sol і Protó

Protoestrella

Es denomina protoestrella o protoestel el núvol molecular format per hidrogen, heli i partícules de pols, que comença a contreure's fins que assoleix la seqüència principal en el diagrama de Hertzsprung-Russell.

Veure Sol і Protoestrella

Protogermànic

El protogermànic (o germànic comú) és l'ancestre comú hipotètic de totes les llengües germàniques, que inclouen, entre altres, l'anglès modern, el neerlandès i l'alemany.

Veure Sol і Protogermànic

Protuberància solar

Vídeo d'una protuberància solar del 30 de març de 2010 Una protuberància és un flux de plasma solar molt gran i lluminós que, partint de la fotosfera solar, s'estén a la zona de la corona solar allunyant-se milers de quilòmetres a conseqüència de les forces del camp magnètic del Sol.

Veure Sol і Protuberància solar

Punt de Lagrange

Un punt de Lagrange (també anomenat punt lagrangià, punt L o punt de libració) és qualsevol de les cinc posicions de l'espai respecte a dos cossos en què un tercer, afectat només per la gravetat, pot estar-ne estacionari respecte als altres dos.

Veure Sol і Punt de Lagrange

Pupil·la

La pupil·la és un orifici en la part central de l'iris per al pas de la llum.

Veure Sol і Pupil·la

Purgatori

El Purgatori és, segons la creença de la majoria de les denominacions cristianes (inclosa l'Església Catòlica Romana i les Esglésies Ortodoxes Orientals) un estat transitori entre la Terra i el Cel destinat a les ànimes que han pecat, però que poden ser salvades.

Veure Sol і Purgatori

Quilòmetre

Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.

Veure Sol і Quilòmetre

Quilogram

El quilogram, kilogram o abreviat quilo (símbol: kg) és la unitat base de massa del Sistema Internacional d'Unitats (SI).

Veure Sol і Quilogram

Ra

En la mitologia egípcia, Ra (escrit també com a Re o Rah) és des de ben aviat déu del Sol d'Heliòpolis, creador suprem.

Veure Sol і Ra

Radi (geometria)

Imatge d'un cercle amb la seva circumferència, el seu radi i el seu diàmetre En geometria clàssica, el radi d'un cercle o esfera és qualsevol segment lineal que va del centre a la circumferència.

Veure Sol і Radi (geometria)

Radi de la Terra

El radi de la Terra és un valor que s'utilitza com una unitat de mesura de distància, especialment en astronomia i geologia.

Veure Sol і Radi de la Terra

Radi solar

El radi solar és una unitat de longitud emprada en astronomia i astrofísica per a mesurar comparativament el radi de les estrelles i d'altres objectes astronòmics de grans dimensions.

Veure Sol і Radi solar

Radiació còsmica de fons

La radiació còsmica de fons (també anomenada fons còsmic de microones o CMB, de l'anglès Cosmic microwave background) és una radiació residual isòtropa procedent del període del desacoblament, quan l'Univers tenia només 400.000 anys.

Veure Sol і Radiació còsmica de fons

Radiació gamma

La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica,la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.

Veure Sol і Radiació gamma

Radiació solar

Radiació solar La radiació solar és el conjunt de radiacions electromagnètiques emeses pel sol i que arriben a la superfície de la terra.

Veure Sol і Radiació solar

Radiació X

Esquema d'un tub de generació de raigs X Els termes raigs X i radiació X designen una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats.

Veure Sol і Radiació X

Radioactivitat

Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.

Veure Sol і Radioactivitat

Raig verd

Un raig verd a Califòrnia Evolució detallada d'un raig verd Raig verd o llampada verda és un fenomen òptic atmosfèric que es pot observar poc després de la posta de sol o poc abans de la sortida, en el qual es pot veure un punt verd, normalment durant un o dos segons, sobre la posició del sol.

Veure Sol і Raig verd

Reconnexió magnètica

'''Reconnexió magnètica''': Imatge transversal de quatre dominis magnètics en procés de reconnexió separadora. Dues separatrius divideixen l'espai en quatre dominis amb un separador al centre de la figura. Les línies de camp (i el plasma associat) flueixen cap a endins des de dalt i des de sota del separador, reconnecten, i flueixen cap a enfora horitzontalment.

Veure Sol і Reconnexió magnètica

Reentrada atmosfèrica

Carcassa aerodinàmica del Mars Exploration Rover (MER). Mòdul de comandament Apollo volant amb un elevat angle d'atac. La reentrada atmosfèrica es refereix al moviment dels objectes, naturals o artificials, que entren a l'atmosfera d'un planeta des de l'espai exterior des d'una altitud superior a la de la "frontera de l'espai".

Veure Sol і Reentrada atmosfèrica

Refracció

La refracció és el procés pel qual, quan una ona de llum incideix sobre la superfície de separació entre dos medis, una part de la seva energia es transmet al segon medi canviant-ne la direcció de propagació.

Veure Sol і Refracció

Religió de l'antiga Grècia

Zeus déu suprem de l'Olimp. La Religió de l'antiga Grècia abasta la col·lecció de les creences i rituals practicats a l'antiga Grècia en la forma de pràctiques cultuals, homòlogues de la mitologia grega.

Veure Sol і Religió de l'antiga Grècia

Religió protoindoeuropea

La religió protoindoeuropea era el conjunt de pràctiques i creences dels pobles protoindoeuropeus, reconstruïda a partir de troballes arqueològiques i comparacions de les comunitats descendents.

Veure Sol і Religió protoindoeuropea

Richard Strauss

, fou un director d'orquestra i compositor alemany de música clàssica particularment notable pels seus poemes simfònics, òperes i lieder.

Veure Sol і Richard Strauss

Romanticisme

''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.

Veure Sol і Romanticisme

Sabor (física)

Segons el Model estàndard de física de partícules el saborFísica nuclear I, de Jaume Jorba i Bisbal, ETSEIB, Edicions UPC, 2000, o aroma és l'atribut que distingeix a cada un dels sis quarks: u (up, a dalt), d (down, a sota), s (strange, estrany), c (charm, encantat), b (bottom, fons) i t (top, cim).

Veure Sol і Sabor (física)

Sacrifici

El sacrifici (del llatí sacrum facere, 'fer sagrat') és la mort ritual d'un ésser viu per honorar una divinitat.

Veure Sol і Sacrifici

Sant

corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.

Veure Sol і Sant

Saros (astronomia)

Visualització d'un període d'un cicle Saros en 3D. Saros és un període de 6.585,32 dies (una miqueta més de 18 anys i 10 ó 11 dies) després dels quals el Sol i la Lluna tornen aproximadament a la mateixa posició en el cel, i es pot repetir el cicle dels eclipsis.

Veure Sol і Saros (astronomia)

Saturn (planeta)

Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.

Veure Sol і Saturn (planeta)

Sàbat

El sàbat (en hebreu:, xabat o xabbat. En ídix:, xàbes) és el setè i últim dia de la setmana jueva en què els jueus practiquen el descans segons les lleis de Moisès.

Veure Sol і Sàbat

Sànscrit

El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand.

Veure Sol і Sànscrit

Sòlid

Un cub de gel. El gel és aigua en estat sòlid La solidesa és un estat de la matèria que es caracteritza per un volum i forma definits; un sòlid es resisteix a la deformació, a canviar la seva forma i volum; i a la dilatació i a la compressió.

Veure Sol і Sòlid

Súrya

Surya és adorat per les multituds, miniatura, escola de Tanjore, s. XIX (col·lecció privada).Súrya (Devanagari: सूर्य Sūrya, "La llum suprema")Wilhelm, Ernst.

Veure Sol і Súrya

Science

Science ('Ciència') és la revista de l'Associació Americana per a l'Avenç de la Ciència (American Association for the Advancement of Science, AAAS), la major societat científica del món.

Veure Sol і Science

Segle XVII

El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que supon un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avanços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.

Veure Sol і Segle XVII

Segle XX

El segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Veure Sol і Segle XX

Segon

Un rellotge atòmic del 1997 a Alemanya. El segon (s) és una unitat de temps i una de les set unitats base del Sistema Internacional.

Veure Sol і Segon

Seleuc de Selèucida

Seleuc de Selèucida (Σέλευκος Seleukos), nascut a Selèucida en el 190 a. C.) va ser un astrònom, professor, i filòsof grec, i un dels pocs defensors de la teoria heliocèntrica d'Aristarc de Samos. Podria haver nascut a Selèucia del Tigris (capital de l'Imperi Selèucida) o a Selèucia sobre el Mar Roig.

Veure Sol і Seleuc de Selèucida

Semiconductor

Un semiconductor és un material que es comporta com un aïllant a molt baixa temperatura, però que presenta certa conductivitat elèctrica a temperatura ambient essent possible de controlar aquesta conductivitat per mitjà de l'addició d'impureses.

Veure Sol і Semiconductor

Sentit horari

''Sentit horari.'' El concepte sentit horari aplicat a qualsevol moviment circular indica que el seu sentit de gir es fa de manera anàloga al moviment de les busques del rellotge.

Veure Sol і Sentit horari

Seqüència principal

Diagrama Hertzsprung-Russell La seqüència principal d'un diagrama Hertzsprung-Russell és la corba en què es troben la majoria dels estels.

Veure Sol і Seqüència principal

Simbologia astronòmica

La simbologia astronòmica usa símbols per a representar diversos objectes celestes, construccions teòriques i esdeveniments observats en astronomia.

Veure Sol і Simbologia astronòmica

Simfonia núm. 6 (Beethoven)

La Simfonia núm.

Veure Sol і Simfonia núm. 6 (Beethoven)

Simulació d'ordinador

Simulació per ordinador feta el 1990 de boirina contaminada sobre sobre Karl Marx Stadt (Chemnitz), Alemanya Una simulació d'ordinador, un model de simulació per ordinador o un model informatitzat és un programa informàtic o una xarxa d'ordinadors la finalitat del qual és crear una simulació d'un model abstracte d'un determinat sistema que està dissenyat per predir el comportament o el resultat d'un sistema físic o del món real.

Veure Sol і Simulació d'ordinador

Sincretisme

El sincretisme és la visió del món o la cultura basada en la fusió d'elements provinents d'altres cultures; és el mestissatge aplicat a la concepció filosòfica.

Veure Sol і Sincretisme

Sistema de repós local

En astronomia, el sistema de repós local o SRL fa referència al moviment mitjà de la matèria de la Via Làctia en els veïnatges del Sol.

Veure Sol і Sistema de repós local

Sistema fotovoltaic

"Parc solar" o "granja fotovoltaica" Els sistemes fotovoltaics (sistema fotovoltaic) utilitzen plaques solars per convertir la llum solar en electricitat.

Veure Sol і Sistema fotovoltaic

Sistema planetari

Dibuix artístic d'un sistema planetari en la seva fase de formacióComparanció entre el Sistema Solar i el Sistema 55 CanriConcepció artística d'un sistema planetariRepresentació artística d'un sistema planetari llunyà Un sistema planetari està format per una o diverses estrelles centrals i diversos objectes orbitant al seu voltant.

Veure Sol і Sistema planetari

Sistema solar

El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.

Veure Sol і Sistema solar

Sobrenatural

caminar sobre l'aigua en una pintura de François Boucher (1766) Sobrenatural es refereix a fenòmens o entitats que estan més enllà de les lleis de la naturalesa.

Veure Sol і Sobrenatural

Sol Invictus

1.

Veure Sol і Sol Invictus

Solar and Heliospheric Observatory

El Solar and Heliosferic Observatory (SOHO) - “observatori solar i heliosfèric” en català - és una sonda espacial llançada el 2 de desembre de 1995 amb la missió d'estudiar el Sol.

Veure Sol і Solar and Heliospheric Observatory

Solar Dynamics Observatory

El Solar Dynamics Observatory (SDO) és un telescopi espacial que va ser llançat l'11 de febrer de 2010 per estudiar el Sol.

Veure Sol і Solar Dynamics Observatory

Solar Physics (revista)

Solar Physics és una revista científica avaluada per experts publicada mensualment per Springer Science+Business Media.

Veure Sol і Solar Physics (revista)

Soldadura per arc

Soldadura per arc La soldadura per arc és el nom genèric d'un grup de processos de soldadura per fusió.

Veure Sol і Soldadura per arc

Solstici

El solstici és cadascun dels dos moments de l'any en què el Sol té la màxima declinació (distància angular) respecte a l'equador celeste.

Veure Sol і Solstici

Solstici d'hivern

Diagrama de les estacions de la Terra, sota una perspectiva nòrdica. Extrem dret: solstici d'hivern. El solstici d'hivern correspon a l'instant en què la posició del Sol al cel es troba a la major distància angular negativa de l'equador celeste.

Veure Sol і Solstici d'hivern

Sonda solar Parker

Aquest article tracta sobre el projecte de la NASA.

Veure Sol і Sonda solar Parker

Spirit

Spirit rover MER-A (Mars Exploration Rover - A), conegut com a Spirit, és el primer dels dos rovers de la missió "Mars Exploration Rover" de la NASA.

Veure Sol і Spirit

Springer Science+Business Media

Springer Science+Business Media o Springer és una editorial global que publica llibres, llibres electrònics i publicacions científiques avaluades per experts (''peer review''), en l'àmbit de la ciència, la tecnologia i la medicina (STM: science, technical & medical, en anglès).

Veure Sol і Springer Science+Business Media

STEREO

Una de les naus STEREO. Les naus STEREO a la sala blanca del Goddard Space Flight Center. STEREO (Solar TErrestrial RElations Observatory, Observatori de Relacions Solars Terrestres) és una missió d'exploració del Sol que fou llançada el 25 d'octubre de 2006 amb un coet Delta II des de Cap Canaveral.

Veure Sol і STEREO

Stonehenge

Stonehenge és un monument megalític de l'edat del bronze i del neolític situat prop d'Amesbury, a Wiltshire, Gran Bretanya, a uns 13 km al nord-oest de Salisbury.

Veure Sol і Stonehenge

Subrahmanyan Chandrasekhar

, conegut habitualment com Chandra, fou un físic i astrònom indi guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1983.

Veure Sol і Subrahmanyan Chandrasekhar

Sumer

Bau, deessa sumèria. Sumer (ki-en-gi en sumeri, šumer en accadi) va ser la regió del sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris.

Veure Sol і Sumer

Super-Kamiokande

Super-Kamiokande (semi-abreviativa del nom complet: Super-Kamioka Neutrino Detection Experiment, també abreujat a Super-K o SK; スーパーカミオカンデ), és un observatori de neutrins dissenyat per estudiar els neutrins solars i els atmosfèrics i per detectar el decaïment dels protons i neutrins provinents de supernoves de qualsevol part de la Via Làctia.

Veure Sol і Super-Kamiokande

Supernova

Una supernova és una explosió estel·lar tremendament energètica i lluminosa.

Veure Sol і Supernova

Taca solar

Taques solars l'11 de juny de 2004. Una taca solar és una regió del Sol amb una temperatura més baixa que la seva contornada, i amb una intensa activitat magnètica.

Veure Sol і Taca solar

Tacoclina

La tacoclina és la zona de transició del Sol entre l'interior radioactiu i la zona convectiva exterior amb rotació diferencial.

Veure Sol і Tacoclina

Telescopi

Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.

Veure Sol і Telescopi

Temperatura

Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.

Veure Sol і Temperatura

Temperatura efectiva

El terme temperatura efectiva és utilitzat en astrofísica i en climatització.

Veure Sol і Temperatura efectiva

Temple de Kukulkan

El temple de Kukulkan o piràmide de Kukulkan és una piràmide maia coneguda també com a «El Castillo», terme que van utilitzar els espanyols el, buscant alguna similitud arquitectònica coneguda al continent europeu.

Veure Sol і Temple de Kukulkan

Temps solar

El temps solar és una forma de mesurar el temps basada en el moviment aparent del Sol sobre l'horitzó del lloc on ens trobem.

Veure Sol і Temps solar

Tensió tallant

La tensió tallant o tensió de tall és aquella que, fixat un pla, actua tangent a aquest.

Veure Sol і Tensió tallant

Teoria de Milanković

La teoria de Milanković postula que les variacions orbitals són les principals causants dels períodes glacials i interglacials de l'Holocè.

Veure Sol і Teoria de Milanković

Terra

La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.

Veure Sol і Terra

Tesla (unitat)

El tesla és la unitat del Sistema Internacional per a la inducció magnètica.

Veure Sol і Tesla (unitat)

Thames & Hudson

Thames & Hudson (també conegutcom Thames and Hudson o T&H) és una editorial especialitzada en art i llibres il·lustrats, fundada el 1949 per Walter i Eva Neurath.

Veure Sol і Thames & Hudson

The Guardian

The Guardian és un periòdic britànic propietat del Guardian Media Group.

Veure Sol і The Guardian

Thomas Harriot

Thomas Harriot (Oxford, circa 1560 - Londres, 2 de juliol de 1621) fou un astrònom, matemàtic, etnògraf, i traductor anglès.

Veure Sol і Thomas Harriot

Tona (unitat)

Una tona és una unitat de mesura de la massa que equival a 1.000 kg.

Veure Sol і Tona (unitat)

Tonatiuh

Tonatiuh és el Déu del foc entre els indígenes nàhuatl.

Veure Sol і Tonatiuh

Transbordador espacial Challenger

El ''Challenger''. Explosió del ''Challenger'' (28 de gener de 1986). El transbordador espacial Challenger (designació NASA: OV-99) era un transbordador de l'agència espacial dels Estats Units (NASA), construït per mitjà d'una estructura corporal que inicialment va ser experimental.

Veure Sol і Transbordador espacial Challenger

Transmissió tèrmica

Una barra al roig viu transfereix calor a l'ambient principalment per radiació tèrmica i en menor mesura per convecció, car la transferència per radiació és \scriptstyle \propto T^4 i la convecció \scriptstyle \propto T. En física, la transmissió tèrmica és el pas d'energia tèrmica des d'un cos de major temperatura a un altre de menor temperatura.

Veure Sol і Transmissió tèrmica

Trànsit de Venus

Trànsit de Venus del 2004 Un Trànsit de Venus és el pas de Venus per davant del Sol, vist des de la Terra.

Veure Sol і Trànsit de Venus

Ull nu

Ull "A ull nu" és un modisme que fa referència a la percepció visual no ajudada per equipament, com pot ser un telescopi o uns prismàtics.

Veure Sol і Ull nu

Ultraviolat

L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.

Veure Sol і Ultraviolat

Ulysses (sonda)

La Ulysses és una sonda espacial no tripulada dissenyada per a estudiar el Sol i el seu entorn a totes les latituds.

Veure Sol і Ulysses (sonda)

Unió Astronòmica Internacional

En verd, els països membres. La Unió Astronòmica Internacional (International Astronomical Union, en anglès, o Union Astronomique Internationale en francès) està formada per 9.040 membres individuals i 63 membres nacionals en tot el món.

Veure Sol і Unió Astronòmica Internacional

Unitat astronòmica

La unitat astronòmica (símbol ua o, en anglès, au; de vegades també UA o AU) és una unitat de longitud del sistema astronòmic que correspon aproximadament a la distància que separa la Terra del Sol.

Veure Sol і Unitat astronòmica

Universitat

THE World University Rankings Una universitat (del llatí universitas, -atis) és una institució dedicada a l'ensenyament integrada per diferents centres, anomenats facultats o col·legis, on s'imparteixen estudis superiors de diferents sabers i s'hi atorguen els títols corresponents.

Veure Sol і Universitat

Universitat de Stanford

La Universitat de Stanford (Leland Stanford Junior University) és una universitat privada situada a Stanford (Califòrnia), considerada com una de les més prestigioses dels Estats Units i del món.

Veure Sol і Universitat de Stanford

Universitat del Caire

La Universitat del Caire (de 1908 a 1940 anomenada Universitat Egípcia i de 1940 a 1952 Universitat del Rei Fuad I) és la principal universitat pública egípcia, i es troba a la ciutat de Gizeh, a l'altra banda del Nil des del Caire, fundada l'any 1908.

Veure Sol і Universitat del Caire

Urà (planeta)

Urà és el setè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.

Veure Sol і Urà (planeta)

Variació solar

La variació solar és tota variació que esdevé en el Sol.

Veure Sol і Variació solar

Vega

Vega (Alfa de la Lira / α Lyrae) és l'estel més brillant de la constel·lació de la Lira i el cinquè més brillant del cel nocturn, i culmina al zenit a les latituds mitjanes de l'hemisferi nord durant l'estiu.

Veure Sol і Vega

Velocitat de la llum

La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.

Veure Sol і Velocitat de la llum

Velocitat orbital

La velocitat orbital d'un cos, generalment un planeta, un satèl·lit natural, un satèl·lit artificial, o una estrella múltiple, és la velocitat a la qual orbita al voltant del baricentre d'un sistema, normalment al voltant d'un altre cos més massiu.

Veure Sol і Velocitat orbital

Vent solar

plasma del vent solar arribant a l'heliopausa El vent solar és un flux de partícules carregades (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de l'atmosfera exterior del Sol, la corona solar.

Veure Sol і Vent solar

Venus (planeta)

Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.

Veure Sol і Venus (planeta)

Via Làctia

La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.

Veure Sol і Via Làctia

Vida

Vida colonitzant una roca La vida és el període intermedi entre el naixement i la mort, tot i que no té una definició simple exacta, en part perquè el terme és sovint usat d'una manera molt oberta i amb ambigüitat, com en els conceptes vida eterna, vida artificial, o vida extraterrestre.

Veure Sol і Vida

Vitamina D

Colecalciferol (D₃) La vitamina D, també coneguda com a calciferol, és un heterolípid insaponificable del grup dels esteroides.

Veure Sol і Vitamina D

Walt Disney

Walter Elias Disney (Chicago, 5 de desembre de 1901 - Los Angeles, 15 de desembre de 1966) va ser un productor, director, guionista i animador estatunidenc.

Veure Sol і Walt Disney

Watt

El watt o vat (símbol: W) és la unitat de potència del Sistema Internacional, és la quantitat d'energia en joules que és convertida, utilitzada o bé dissipada en un segon.

Veure Sol і Watt

William Alfred Fowler

William Alfred "Willie" Fowler (Pittsburgh, EUA, 1911 - Pasadena, 1995) fou un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1983.

Veure Sol і William Alfred Fowler

William Herschel

William Herschel (Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi romanogermànic, 15 de novembre de 1738 - Slough, Anglaterra, Regne Unit, 25 d'agost de 1822), va ser músic i l'astrònom més famós de la seva època.

Veure Sol і William Herschel

William Thomson

Sir William Thomson (Belfast, Irlanda, 26 de juny de 1824 - Largs, Escòcia, 17 de desembre de 1907), fou un físic, matemàtic i enginyer britànic nat a Belfast (Irlanda).

Veure Sol і William Thomson

Xamaix

conquistador babiloni Xamaix (accadi: Šamaš; fenici: 𐤔𐤌𐤔 šmš; siríac clàssic: ܫܡܫܐ, šemša) era una divinitat venerada a l'antiga Mesopotàmia (equivalent a lUtu sumeri (en sumeri, dUD 𒀭𒌓)).

Veure Sol і Xamaix

Xarxa tròfica

Una xarxa tròfica o xarxa alimentària és un sistema de cadenes alimentàries connectades que comprenen la producció i d'obtenció d'aliments dins d'un ecosistema.

Veure Sol і Xarxa tròfica

Xenó

El xenó és l'element químic de símbol Xe i nombre atòmic 54.

Veure Sol і Xenó

Xintoisme

El xintoisme (del japonès 神 道, 'camí dels déus') és el conjunt de creences de l'arxipèlag japonès que existeixen des de temps molt antics.

Veure Sol і Xintoisme

Zenit

El zenit i el nadir sobre l'esfera celeste. En beix, el pla de l'horitzó astronòmic; en blau clar l'hemisferi celeste visible (superior), en blau fosc l'invisible (inferior); C és el centre de la Terra i de l'esfera celeste, i O és l'observador terrestre.

Veure Sol і Zenit

Zodíac

El zodíac és la regió de l'esfera celeste per on passa l'eclíptica, i on s'hi poden trobar els planetes.

Veure Sol і Zodíac

Zona d'habitabilitat

En astrobiologia, la zona d'habitabilitat estel·lar (ZH) és una estreta regió circumestel·lar on, de trobar-se situat un planeta (o lluna) rocós amb una massa compresa entre 0,6 i 10 masses terrestres i una pressió atmosfèrica superior als 6,1 mb corresponent al punt triple de l'aigua, la lluminositat i el flux de radiació incident permetria la presència d'aigua en estat líquid sobre la seva superfície.

Veure Sol і Zona d'habitabilitat

Zona de convecció

Granulacions 9. Prominència La zona de convecció és la capa exterior de l'interior del Sol.

Veure Sol і Zona de convecció

Zona de radiació

La zona de radiació és la zona mitjana de l'interior del Sol.

Veure Sol і Zona de radiació

1846

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Sol і 1846

1870

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.

Veure Sol і 1870

1904

;Països Catalans.

Veure Sol і 1904

1930

;Països Catalans.

Veure Sol і 1930

1938

;Països Catalans.

Veure Sol і 1938

1940

;Països Catalans.

Veure Sol і 1940

1953

1953 (MCMLIII) fon un any començat en dijous.

Veure Sol і 1953

1968

1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.

Veure Sol і 1968

1995

1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.

Veure Sol і 1995

2 de desembre

El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.

Veure Sol і 2 de desembre

2001

2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.

Veure Sol і 2001

2006

2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Veure Sol і 2006

2008

No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.

Veure Sol і 2008

També conegut com Astronomia solar, Diàmetres solars, Sol (sistema solar).

, Àsia, Baix alemany, Bandera del Japó, Baricentre, Bavarès, Bíblia, Beatrice Portinari, Binocle, Bomba termonuclear, Bombolla local, Braç d'Orió, Braç de Perseu, Branca asimptòtica de les gegants, Branca horitzontal, Bronzejat, Cable News Network, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Calendari, Calendari gregorià, Calendari solar, Cambridge University Press, Camp magnètic, Camp magnètic interplanetari, Camp magnètic terrestre, Candela per metre quadrat, Capa d'ozó, Carboni, Carl Friedrich von Weizsäcker, Carnivorisme, Catalitzador, Cataracta, Càncer de pell, Càntic del germà Sol, Cecilia Payne-Gaposchkin, Central elèctrica, Centre de massa, Centre de vol espacial Goddard, Centre de Vol Espacial Marshall, Ceres (planeta nan), Chichén Itzá, Cicle solar, CIE 1931 XYZ, Cinturó d'asteroides, Cinturó de Gould, Cinturó de Kuiper, Cinturó de Van Allen, Civilització asteca, Claudi Ptolemeu, Clima, Cobalt, Col·lapse gravitatori, Color, Color del cel, Combustible fòssil, Cometa, Cometa rasant, Conducció tèrmica, Constant solar, Constel·lació d'Hèrcules, Constel·lació de l'Hidra Femella, Constel·lació de la Copa, Constel·lació de Perseu, Constel·lació del Cigne, Constel·lació del Lleó, Convecció, Coordenades galàctiques, Corona solar, Coronògraf, Corrent heliosfèric difús, Cos menor del sistema solar, Cràter Gússev, CRC Press, Cremada solar, Crist, Cristianisme, Cromosfera, Dante Alighieri, Datació radiomètrica, Dècada del 1980, Déu, Déu del Sol, Delta IV Heavy, Densitat, Desert de Mojave, Deuteri, Dia, Dia de la setmana, Dia sinòdic, Diagrama de Hertzsprung-Russell, Diàmetre angular, Diòxid de carboni, Difusió de Mie, Difusió de Rayleigh, Dinamo solar, Dinastia Han, Disc protoplanetari, Diumenge, Eclíptica, Eclipsi de Sol, Edat de bronze nòrdica, Efecte de Coriolis, Efecte fotoelèctric, Efecte Wilson, Egipte, Ejecció de massa coronal, Elagàbal, Electró, Electró-volt, Energia, Energia elèctrica, Energia hidràulica, Energia química, Energia solar, Energia solar tèrmica, Enfosquiment vers el limbe, Equilibri hidroestàtic, Equinocci, Equivalència entre massa i energia, Eratòstenes, Eris (planeta nan), Ernest Rutherford, Erupció solar, Esfera, Espectre, Espectroscòpia, Espectroscòpia astronòmica, Espiral d'Arquimedes, Estadi (mesura), Estel, Estereoscòpia, Estreles fixes, Estrella subgegant, Europa, Evolució estel·lar, Extinció massiva, Fantasia (pel·lícula), Faula, Fedre, Ferro, Flaix de l'heli, Flux turbulent, Forat coronal, Força, Força de marea, Formació i evolució del sistema solar, Fosfè, Fotosíntesi, Fotosfera, Fraccionament, França, Francesc d'Assís, Fred Hoyle, Frisó occidental, Fusió nuclear, Galàxia, Galileo Galilei, Gas amb efecte d'hivernacle, Gas noble, Gauss (unitat), Gòtic (llengua), Gegant gasós, Gegant roig, Geminga, Genesis (nau espacial), Geoffrey Burbidge, Geoide, Geophysical Research Letters, George Gamow, George Washington, Giovanni Cassini, Gran Enciclopèdia Catalana, Granulació fotosfèrica, Gravetat, Grec antic, Grup Enciclopèdia, Guitarra, Hans Bethe, Haumea, Hèlios, Hèmera, Heli, Heliopausa, Heliosismologia, Herbivorisme, Heretgia, Hermann von Helmholtz, Hidrogen, Hinduisme, Historiografia, Horitzó, Ió (àtom), Ibn Yunus, Iconografia, Impacte astronòmic, Imperi Inca, Imperi Romà, Inanna, Incandescència, Infraroig, Inques, Insolació, Insolació (patologia), Institut religiós, Institut Tecnològic de Califòrnia, Instrument musical, Inversió tèrmica, Ionització, Ionosfera, Irlanda, Isaac Newton, Isòtop, Isòtops del ferro, Japó, Júpiter (planeta), Jean de La Fontaine, Jean Richer, Jerusalem, Jesús de Natzaret, Jet Propulsion Laboratory, Joseph von Fraunhofer, Joule, Kelvin, Latitud, Línia equatorial, Línia espectral, Línies de Fraunhofer, Literatura, Literatura italiana, Lituà, Llei de l'invers del quadrat, Llei de Spörer, Llengües germàniques, Llengües indoeuropees, Llista d'emperadors del Japó, Llista d'estrelles més properes, Lluentor superficial, Llum, Lluna, Lucio Battisti, Ludwig van Beethoven, Luminància, Magnetohidrodinàmica, Makemake (planeta nan), Malta, Manganès, Mar Mediterrània, Margaret Burbidge, Mars rover, Mart (planeta), Massa, Massa en repòs, Matèria, Matèria degenerada, Màxim solar, Mèxic, Mínim de Maunder, Mínim solar, Música, Música clàssica, Mecanisme de Kelvin-Helmholtz, Medi interestel·lar, Medi interplanetari, Megàlit, Mercuri (planeta), Messies, Metal·licitat, Metà, Meteorit, Meteoroide, Meteorologia espacial, Metre quadrat, Milió d'anys, Minut d'arc, Mitologia, Mnajdra, Model heliocèntric, Model solar estàndard, Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, Moviment retrògrad i prògrad, Museu Nacional de Dinamarca, Nabta Playa, Nadal, Nana blanca, Nana groga, Nana negra, NASA, Natura, Nature, Núvol d'Oort, Núvol Interestel·lar Local, Núvol molecular, Neó, Nebulosa planetària, Neerlandès, Neptú (planeta), Neutrí, Neutró, New Scientist, Newgrange, Nicolau Copèrnic, Nit, Nitrogen, Nombre de Wolf, Norman Lockyer, Norrè, Nucleocosmocronologia, Nucleosíntesi, Nucleosíntesi estel·lar, Nucleosíntesi primordial, Nucli solar, Objecte transneptunià, Ocàs, Ona de xoc, Or, Oscil·lació de neutrins, Oxigen, Panell fotovoltaic, Panell solar tèrmic, Parheli, Parsec, Partícula elemental, Partitura, Pèricles, Peloponès, Pena de mort, Periheli, Petita Edat de Gel, Petroli, Physical Review D, Pintura, Pioneer 9, Piràmide, Piràmide (arquitectura), Planeta, Planeta menor, Planeta nan, Planeta tel·lúric, Plantes, Plasma (estat de la matèria), Plou i fa sol, Plutó (planeta nan), Poder calorífic, Poema simfònic, Potència elèctrica, Pròxima del Centaure, Pregària, Prehistòria, Pressió, Princeton University Press, Prisma òptic, Problema dels neutrins solars, Procés triple-alfa, Programa Pioneer, Protó, Protoestrella, Protogermànic, Protuberància solar, Punt de Lagrange, Pupil·la, Purgatori, Quilòmetre, Quilogram, Ra, Radi (geometria), Radi de la Terra, Radi solar, Radiació còsmica de fons, Radiació gamma, Radiació solar, Radiació X, Radioactivitat, Raig verd, Reconnexió magnètica, Reentrada atmosfèrica, Refracció, Religió de l'antiga Grècia, Religió protoindoeuropea, Richard Strauss, Romanticisme, Sabor (física), Sacrifici, Sant, Saros (astronomia), Saturn (planeta), Sàbat, Sànscrit, Sòlid, Súrya, Science, Segle XVII, Segle XX, Segon, Seleuc de Selèucida, Semiconductor, Sentit horari, Seqüència principal, Simbologia astronòmica, Simfonia núm. 6 (Beethoven), Simulació d'ordinador, Sincretisme, Sistema de repós local, Sistema fotovoltaic, Sistema planetari, Sistema solar, Sobrenatural, Sol Invictus, Solar and Heliospheric Observatory, Solar Dynamics Observatory, Solar Physics (revista), Soldadura per arc, Solstici, Solstici d'hivern, Sonda solar Parker, Spirit, Springer Science+Business Media, STEREO, Stonehenge, Subrahmanyan Chandrasekhar, Sumer, Super-Kamiokande, Supernova, Taca solar, Tacoclina, Telescopi, Temperatura, Temperatura efectiva, Temple de Kukulkan, Temps solar, Tensió tallant, Teoria de Milanković, Terra, Tesla (unitat), Thames & Hudson, The Guardian, Thomas Harriot, Tona (unitat), Tonatiuh, Transbordador espacial Challenger, Transmissió tèrmica, Trànsit de Venus, Ull nu, Ultraviolat, Ulysses (sonda), Unió Astronòmica Internacional, Unitat astronòmica, Universitat, Universitat de Stanford, Universitat del Caire, Urà (planeta), Variació solar, Vega, Velocitat de la llum, Velocitat orbital, Vent solar, Venus (planeta), Via Làctia, Vida, Vitamina D, Walt Disney, Watt, William Alfred Fowler, William Herschel, William Thomson, Xamaix, Xarxa tròfica, Xenó, Xintoisme, Zenit, Zodíac, Zona d'habitabilitat, Zona de convecció, Zona de radiació, 1846, 1870, 1904, 1930, 1938, 1940, 1953, 1968, 1995, 2 de desembre, 2001, 2006, 2008.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat