Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 
Nou! No perdis aquesta pàgina! » Crear compte

El primer rellotge atòmic del món, 1955. Un rellotge atòmic del 1997 a Alemanya. El segon (s) és una unitat de temps i una de les set unitats base del Sistema Internacional.

97 les relacions: Abreviació, Al-Biruní, Altura (magnitud), Any, Any de traspàs, Any tròpic, Ascensió recta, Atto-, Època (astronomia), Àrab, Babilònia, British Association for the Advancement of Science, Calendari hebreu, Carl Friedrich Gauß, Centi-, Cesi, Christiaan Huygens, Claudi Ptolemeu, Comitè Internacional de Pesos i Mesures, Conferència General de Pesos i Mesures, Cos negre, Deca-, Deci-, Dia, Dia solar mitjà, Estat fonamental, Estrella, Europa, Exa-, Febrer, Femto-, Geoide, Giga-, Hecto-, Hertz, Hiparc de Nicea, Hora, Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia, Johannes Kepler, Kelvin, Kilo-, Lluna, Mega-, Metrologia, Micro-, Mil·lenni, Mil·li-, Minut, Nano-, Nivell mitjà del mar, ..., Oficina Internacional de Pesos i Mesures, Orfeu, Període, Període hel·lenístic, Període orbital, Perses, Peta-, Physical Review Letters, Pico-, Polonès, Radiació, Rellotge astronòmic, Rellotge atòmic, Rellotge de pèndola, Roger Bacon, Segle, Segon intercalar, Setmana, Simon Newcomb, Sistema CGS, Sistema d'unitats, Sistema Internacional d'Unitats, Sistema sexagesimal, Sol, Suïssa, Taqi al-Din, Temps, Temps atòmic internacional, Temps d'efemèrides, Temps universal, Tera-, Terra, Turc, Tycho Brahe, Unió Astronòmica Internacional, Unitat bàsica del SI, Yocto-, Yotta-, Zepto-, Zero absolut, Zetta-, 1750, 1892, 1954, 1956, 1960, 1967. Ampliar l'índex (47 més) »

Abreviació

Exemple de text llatí amb '''abreviacions''' Una abreviació o abreujament és l'escurçament d'una paraula o expressió per estalviar espai en l'escriptura.

Nou!!: Segon і Abreviació · Veure més »

Al-Biruní

Abu-r-Rayhan Muhàmmad ibn Àhmad al-Biruní o Beruni, més conegut simplement com Al-Biruní i, de vegades, com Al-Khwarizmí (Kath, 4 de setembre del 973 - Gazni 13 de desembre del 1048) fou un erudit musulmà d'origen persa que va contribuir de manera important en els dominis de les matemàtiques, la filosofia, la medicina, i les ciències Tadjik, seguidor del xiisme, va estudiar a Kath (avui a la República autònoma dels Karakalpaks) fins als 25 anys.

Nou!!: Segon і Al-Biruní · Veure més »

Altura (magnitud)

L'altura és la magnitud física que mesura la distància vertical d'un punt respecte a terra o de la part més alta a la més baixa.

Nou!!: Segon і Altura (magnitud) · Veure més »

Any

Un any és el període de temps que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol.

Nou!!: Segon і Any · Veure més »

Any de traspàs

Un any de traspàs, any bixest o any bissextil és un any civil que té un dia més que els anys comuns, és a dir, té 366 dies.

Nou!!: Segon і Any de traspàs · Veure més »

Any tròpic

Variacions de la longitud mitjana del Sol. Esquema de l'any tròpic (no és a escala). Esquema de l'any sideri. Un any tròpic (del grec antic τρόπος (tropos).

Nou!!: Segon і Any tròpic · Veure més »

Ascensió recta

Ascenció recta (α) de color taronja L'ascensió recta és una de les coordenades equatorials que s'utilitzen per a localitzar els astres sobre l'esfera celeste.

Nou!!: Segon і Ascensió recta · Veure més »

Atto-

Atto (símbol a) és un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 10-18, o 1/1 000 000 000 000 000 000 o el que és el mateix 0,000 000 000 000 000 001.

Nou!!: Segon і Atto- · Veure més »

Època (astronomia)

En astronomia, una època és una data concreta a la qual fan referència les coordenades celestes o els elements orbitals d'un cos celeste.

Nou!!: Segon і Època (astronomia) · Veure més »

Àrab

Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab (en àrab اللغة العربية, al-luḡa al-ʿarabiyya) és la llengua parlada en origen pel poble àrab.

Nou!!: Segon і Àrab · Veure més »

Babilònia

Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).

Nou!!: Segon і Babilònia · Veure més »

British Association for the Advancement of Science

La British Association for the Advancement of Science és una societat per al foment de la ciència, la divulgació de la recerca avançada i l'ensenyament.

Nou!!: Segon і British Association for the Advancement of Science · Veure més »

Calendari hebreu

El calendari hebreu o calendari jueu és un calendari lunisolar, és a dir, que es basa tant en el cicle de la Terra al voltant de Sol (any), com en el de la Lluna al voltant de la Terra (mes).

Nou!!: Segon і Calendari hebreu · Veure més »

Carl Friedrich Gauß

Johann Carl Friedrich Gauss (ˈɡaʊs; Gauß, Carolus Fridericus Gauss) (Braunschweig, Sacre Imperi Romanogermànic, 30 d'abril del 1777 - Göttingen, Regne de Hannover, 23 de febrer del 1855) fou un matemàtic i científic alemany que féu descobertes significatives en molts camps, incloent-hi la teoria de nombres, l'estadística, l'anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l'electrostàtica, l'astronomia i l'òptica.

Nou!!: Segon і Carl Friedrich Gauß · Veure més »

Centi-

Centi (símbol c) és un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 10-2, 1/100, o 0,01.

Nou!!: Segon і Centi- · Veure més »

Cesi

El cesi, de símbol Cs, és un element químic de nombre atòmic 55 i massa atòmica 132.90545 uma.

Nou!!: Segon і Cesi · Veure més »

Christiaan Huygens

Christiaan Huygens (l'Haia, 14 d'abril del 1629 - 8 de juliol del 1695) va ser un matemàtic, físic i astrònom neerlandès, del segle XVII, i un dels científics més influents en la seva època.

Nou!!: Segon і Christiaan Huygens · Veure més »

Claudi Ptolemeu

Claudi Ptolemeu, segons un gravat alemany del segle XVI Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); circa 85 - circa 165, altres autors diuen c. 100- c. 170) va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grecoegipci, anomenat comunament Ptolemeu o Tolemeu.

Nou!!: Segon і Claudi Ptolemeu · Veure més »

Comitè Internacional de Pesos i Mesures

El Comitè Internacional de Pesos i Mesures (CIPM, acrònim del francès Comité International des Poids et Mesures) és un dels tres organismes encarregats del manteniment del Sistema Internacional d'Unitats (SI).

Nou!!: Segon і Comitè Internacional de Pesos i Mesures · Veure més »

Conferència General de Pesos i Mesures

La Conferència General de Pesos i Mesures (CGPM, Conférence générale des poids et mesures) és l'òrgan decisori de la Convenció del Metre (Convention du Mètre), encarregat de prendre les decisions en matèria de metrologia, en particular sobre el Sistema Internacional d'Unitats (SI).

Nou!!: Segon і Conferència General de Pesos i Mesures · Veure més »

Cos negre

Radiació d'un cos negre En física, un cos negre és un cos ideal, aïllat, en equilibri termodinàmic, tal que la radiació emesa és igual a l'absorbida.

Nou!!: Segon і Cos negre · Veure més »

Deca-

Deca (símbol da) és un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 101, o 10.

Nou!!: Segon і Deca- · Veure més »

Deci-

Deci (símbol d) és un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 10-1, 1/10 o 0,1.

Nou!!: Segon і Deci- · Veure més »

Dia

asteca, de la Pedra del Sol. Un dia o jorn és el període de temps que tarda el planeta Terra a girar 360 graus sobre el seu eix.

Nou!!: Segon і Dia · Veure més »

Dia solar mitjà

Desviació observada entre la duració dels dies solars vertaders i el dia solar mitjà, període 1974 a 2005, mesurada en mil·lisegons, respecte del valor teòric de 86.400 segons. El dia solar mig és una mitjana del dia solar verdader, i es correspon amb el temps civil.

Nou!!: Segon і Dia solar mitjà · Veure més »

Estat fonamental

saltar des de l'estat fonamental cap a un estat excitat de major energia. L'estat fonamental d'un sistema mecànic quàntic representa al seu estat d'energia més baix possible; l'energia de l'estat fonamental es coneix també com l'energia del punt zero del sistema.

Nou!!: Segon і Estat fonamental · Veure més »

Estrella

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrela o estrella, i antigament i dialectalment estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidrostàtic.

Nou!!: Segon і Estrella · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Segon і Europa · Veure més »

Exa-

Exa (símbol E) és un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 1018, o 1 000 000 000 000 000 000.

Nou!!: Segon і Exa- · Veure més »

Febrer

El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.

Nou!!: Segon і Febrer · Veure més »

Femto-

Femto (símbol f) és un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 10-15, o 1/1 000 000 000 000 000 o el que és el mateix 0,000 000 000 000 001.

Nou!!: Segon і Femto- · Veure més »

Geoide

Mapa de les ondulacions del geoide, en metres (basat en el model de gravetat EGM96 i l'el·lipsoide de referència WGS84)dades de http://earth-info.nga.mil/GandG/wgs84/gravitymod/wgs84_180/wgs84_180.html 1. Oceà 2. El·lipsoide 3. Plomada local 4. Continent 5. Geoide Un geoide (etimològicament, del grec: γῆ, 'terra' i ειδος, 'forma', 'forma aparent de la Terra') és un cos de forma gairebé esfèrica encara que amb un lleuger aplatament als pols (esferoide), definit per la superfície equipotencial del camp gravitatori terrestre que coincideix amb el nivell mitjà del mar.

Nou!!: Segon і Geoide · Veure més »

Giga-

Giga (símbol G) és un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 109, o 1.000.000.000.

Nou!!: Segon і Giga- · Veure més »

Hecto-

Hecto (símbol h) és un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 102, o 100.

Nou!!: Segon і Hecto- · Veure més »

Hertz

El hertz (símbol Hz) és la unitat del SI de la freqüència.

Nou!!: Segon і Hertz · Veure més »

Hiparc de Nicea

Hiparc de Nicea - Hipparchus, - (Nicea, al voltant del 190 aC - al voltant del 120 aC) va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grec, també conegut com a Hiparc de Rodes.

Nou!!: Segon і Hiparc de Nicea · Veure més »

Hora

L'hora és una unitat de temps que es divideix en seixanta minuts.

Nou!!: Segon і Hora · Veure més »

Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia

Logo del NIST L'Institut Nacional de Normes i Tecnologia (en anglès, amb les sigles: NIST de National Institute of Standards and Technology), que s'anomenava entre 1901 i 1988 Oficina Nacional de Normes (NBS de National Bureau of Standards), és una agència de l'Administració de Tecnologia del Departament de Comerç dels Estats Units.

Nou!!: Segon і Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia · Veure més »

Johannes Kepler

Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi Romanogermànic, 27 de desembre de 1571 - Ratisbona, 15 de novembre de 1630), astrònom i matemàtic alemany i figura clau en la revolució científica.

Nou!!: Segon і Johannes Kepler · Veure més »

Kelvin

Termòmetre graduat amb graus Celsius i amb kèlvins El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del Sistema Internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.

Nou!!: Segon і Kelvin · Veure més »

Kilo-

Kilo-, o quilo-, (símbol k) és un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 103, o 1000.

Nou!!: Segon і Kilo- · Veure més »

Lluna

La Lluna, tintada de vermell i taronja, tal com es veu des de la Terra durant un eclipsi lunar La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra.

Nou!!: Segon і Lluna · Veure més »

Mega-

Mega (símbol M) és un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 106, o 1 000 000.

Nou!!: Segon і Mega- · Veure més »

Metrologia

La metrologia és la branca de la ciència i de la tecnologia dedicada, fonamentalment, a l'estudi del mesurament de les magnituds escalars i ordinals, la definició de les unitats de mesura i dels patrons de mesura.

Nou!!: Segon і Metrologia · Veure més »

Micro-

Micro- (símbol μ) és un prefix del Sistema Internacional que indica la milionèsima part d'una unitat, o un factor de 10-6, o 1/1 000 000.

Nou!!: Segon і Micro- · Veure més »

Mil·lenni

Un mil·lenni és una unitat de temps, equivalent a un període de 1000 anys consecutius.

Nou!!: Segon і Mil·lenni · Veure més »

Mil·li-

Mil·li (símbol m) és un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 10-3, o 1/1 000 o 0,001.

Nou!!: Segon і Mil·li- · Veure més »

Minut

Un minut (de símbol min) és una unitat de temps que es divideix en 60 segons.

Nou!!: Segon і Minut · Veure més »

Nano-

Nano (símbol n) és un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 10-9, o 1/1 000 000 000 o 0,000 000 001.

Nou!!: Segon і Nano- · Veure més »

Nivell mitjà del mar

Placa oficial amb la mesura a Espanya. Aquesta es troba en una estació ferroviària. thumb El valor de nivell mitjà del mar es pren com a referència per definir alçades dintre de l'àmbit geogràfic, com localitats i accidents geogràfics (inclosos els accidents submarins).

Nou!!: Segon і Nivell mitjà del mar · Veure més »

Oficina Internacional de Pesos i Mesures

L'Oficina Internacional de Pesos i Mesures (Bureau international des poids et mesures, BIPM, en francès), és una organització internacional de normalització.

Nou!!: Segon і Oficina Internacional de Pesos i Mesures · Veure més »

Orfeu

Eurídice i '''Orfeu''' (dreta). Orfeu (grec, llatí Orpheus) és un personatge mític enormement polifacètic, les llegendes del qual donen encara avui grans problemes als estudiosos, ja que els orígens d'aquest músic encantador de feres es perden en el temps.

Nou!!: Segon і Orfeu · Veure més »

Període

Una animació d'una ona que canvia a mesura que s'incrementa el període. En una representació gràfica temporal de qualsevol magnitud física el període és el temps transcorregut entre dos punts periòdics, entre dos crestes o dues valls successius. El període o període d'oscil·lació és el temps transcorregut entre dos punts equivalents de l'oscil·lació o cicle (en la mateixa fase).

Nou!!: Segon і Període · Veure més »

Període hel·lenístic

El període hel·lenístic o època hel·lenística (del segle IV aC al segle I aC), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi romà que el succeiria.

Nou!!: Segon і Període hel·lenístic · Veure més »

Període orbital

El període orbital és el temps que triga un planeta o un satèl·lit (o un altre objecte celeste) a completar la seva òrbita.

Nou!!: Segon і Període orbital · Veure més »

Perses

El perses foren una branca del poble ari establert a l'altiplà iranià, que vivia a la província coneguda per Persis.

Nou!!: Segon і Perses · Veure més »

Peta-

Peta (símbol P) és un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 1015, o 1 000 000 000 000 000.

Nou!!: Segon і Peta- · Veure més »

Physical Review Letters

Physical Review Letters (PRL), establerta el 1958, és una revista científica avaluada per experts que es publica 52 vegades a l'any per la Societat Americana de Física.

Nou!!: Segon і Physical Review Letters · Veure més »

Pico-

Pico (símbol p) és un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 10-12, o 1/1 000 000 000 000 o el que és el mateix 0,000 000 000 001.

Nou!!: Segon і Pico- · Veure més »

Polonès

El polonès és una llengua eslava, parlada a Polònia, on és oficial.

Nou!!: Segon і Polonès · Veure més »

Radiació

Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.). La radiació, pròpiament dita, es refereix a la transportada per ones electromagnètiques, en conseqüència, radiació electromagnètica.

Nou!!: Segon і Radiació · Veure més »

Rellotge astronòmic

Rellotge astronòmic de Praga El rellotge astronòmic és un rellotge en què podem llegir les posicions relatives del Sol, la Lluna, les constel·lacions del zodíac i, de vegades algun planeta important i tot tipus d'informació com la durada cíclica del dia i de la nit, amb dates dels eclipsis lunars i solars, la data de la Pasqua i altres festes religioses, la data i l'hora de les marees, el temps solar, data del solstici, data del canvi d'estació, una representació animada del sistema solar, l'hora de la sortida i la posta del sol i de la lluna...

Nou!!: Segon і Rellotge astronòmic · Veure més »

Rellotge atòmic

Rellotge atòmic comercial de cesi, utilitzat per donar el temps legal a França els anys 80, i com a referència per al rellotge parlant, exposat a l'observatori de París. S'anomena rellotge atòmic a aquell rellotge que es basa en la freqüència d'una vibració atòmica.

Nou!!: Segon і Rellotge atòmic · Veure més »

Rellotge de pèndola

Rellotge de pèndola. Els rellotges de pèndola o de pèndol van ser emprats a partir del segle XIII a les torres d'esglésies i castells, entre els quals mereix citar-se al que va ser col·locat el 1370 per Enric Von Wick a la torre del castell de París.

Nou!!: Segon і Rellotge de pèndola · Veure més »

Roger Bacon

Estàtua de Roger Bacon al museu de la Universitat d'Oxford Roger Bacon (Ilchester, comtat de Somerset, v. 1220 - Oxford, 11 de juny de 1292) fou un filòsof, teòleg i reconegut científic anglès; va estudiar teologia a Oxford, i fou deixeble de Robert Grosseteste i d'Adam Marsh, i més tard es va traslladar a París.

Nou!!: Segon і Roger Bacon · Veure més »

Segle

Un segle és un període de temps de cent anys.

Nou!!: Segon і Segle · Veure més »

Segon intercalar

Rellotge atòmic Els segons intercalars o segons addicionals són els segons que s'afegeixen (s' intercalen) a mitjans o final d'any a l'hora civil UTC per sincronitzar-la amb l'hora astronòmica UT (Temps Universal).

Nou!!: Segon і Segon intercalar · Veure més »

Setmana

asteca tenia setmanes de cinc dies. La setmana (del llatí septimana) és una unitat de mesura del temps, més gran que un dia i més petita que un mes.

Nou!!: Segon і Setmana · Veure més »

Simon Newcomb

'''Simon Newcomb''' Simon Newcomb (Wallace, Nova Escòcia, 12 de març de 1835 - Washington DC, 11 de juliol de 1909) fou un astrònom estatunidenc d'origen canadenc.

Nou!!: Segon і Simon Newcomb · Veure més »

Sistema CGS

El sistema CGS és un sistema d'unitats basat en el centímetre, el gram i el segon.

Nou!!: Segon і Sistema CGS · Veure més »

Sistema d'unitats

Un sistema d'unitats és un conjunt consistent d'unitats de mesura.

Nou!!: Segon і Sistema d'unitats · Veure més »

Sistema Internacional d'Unitats

Estats Units. El Sistema Internacional d'Unitats, abreujat SI (del francès Système international d'unités) és el sistema d'unitats més utilitzat al món, tant en ciència com a la vida diària (comerç), i és l'evolució del sistema mètric decimal.

Nou!!: Segon і Sistema Internacional d'Unitats · Veure més »

Sistema sexagesimal

El sistema sexagesimal és un sistema de representació numèrica (sistema de numeració) en base seixanta.

Nou!!: Segon і Sistema sexagesimal · Veure més »

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Nou!!: Segon і Sol · Veure més »

Suïssa

Suïssa (en alemany: die Schweiz; en francès: la Suisse; en italià: Svizzera; en romanx: Svizra; en llatí: Helvetia), oficialment la Confederació Suïssa (en alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; en francès: Confédération Suisse; en italià: Confederazione Svizzera; en romanx: Confederaziun svizra) en llatí Confœderatio Helvetica, és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Segon і Suïssa · Veure més »

Taqi al-Din

*Al-Muzaffar Taqi al-Din Umar, o Al-Muzaffar Umar (? – 1191), Amir Ayyubid.

Nou!!: Segon і Taqi al-Din · Veure més »

Temps

Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.

Nou!!: Segon і Temps · Veure més »

Temps atòmic internacional

Temps atòmic internacional és un estàndard atòmic d'alta precisió per mesurar el temps propi d'un cos geoide amb un rellotge atòmic.

Nou!!: Segon і Temps atòmic internacional · Veure més »

Temps d'efemèrides

El temps d'efemèrides és una forma constant i uniforme de temps utilitzada en astronomia per a fer càlculs del moviment orbital d'objectes del Sistema Solar.

Nou!!: Segon і Temps d'efemèrides · Veure més »

Temps universal

S'anomena temps universal a l'hora del meridià de 180 º que és el que s'empra en tot el món com línia internacional de canvi de data.

Nou!!: Segon і Temps universal · Veure més »

Tera-

Tera (símbol T) és un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 1012, o 1.000.000.000.000, és a dir, un bilió.

Nou!!: Segon і Tera- · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar.

Nou!!: Segon і Terra · Veure més »

Turc

El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i n'és la llengua turquesa la més parlada.

Nou!!: Segon і Turc · Veure més »

Tycho Brahe

Tycho Brahe (14 de desembre de 1546 - 24 d'octubre de 1601) va ser un astrònom danès. Va fer construir Uraniborg, que es convertiria en el primer Institut d'investigació astronòmica. Els instruments dissenyats per Brahe li van permetre mesurar amb una precisió molt superior a la de l'època les posicions de les estrelles i els planetes. Atret per la fama de Brahe, Johannes Kepler va acceptar una invitació d'aquest per a treballar-hi a Praga. Tycho pensava que el progrés en astronomia no podia aconseguir-se per l'observació ocasional i les investigacions puntuals sinó que es necessitaven mesures sistemàtiques nit rere nit utilitzant els instruments més precisos possibles. Les mesures de Brahe sobre la posició dels planetes amb el temps van passar a mans de Kepler a la seva mort. Les mesures del moviment de Mart (i en particular del seu moviment retrògrad) van ser essencials perquè Kepler pogués formular les tres lleis de Kepler que regeixen el moviment dels planetes i que van servir posteriorment de base a la llei de la gravitació universal de Newton.

Nou!!: Segon і Tycho Brahe · Veure més »

Unió Astronòmica Internacional

La Unió Astronòmica Internacional (International Astronomical Union, en anglès, o Union Astronomique Internationale en francès) està formada per 9.040 membres individuals i 63 membres nacionals en tot el món.

Nou!!: Segon і Unió Astronòmica Internacional · Veure més »

Unitat bàsica del SI

Les 7 unitats del Sistema Internacional i les interdependències de les seves definicions Una unitat bàsica o unitat base és una unitat de mesura del Sistema Internacional considerada com a primordial, ja que serveix per definir totes les altres unitats derivades.

Nou!!: Segon і Unitat bàsica del SI · Veure més »

Yocto-

Yocto (símbol y) és un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 10-24 o 1/1 000 000 000 000 000 000 000 000 o el que és el mateix 0,000 000 000 000 000 000 000 001.

Nou!!: Segon і Yocto- · Veure més »

Yotta-

Yotta (símbol Y) és un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 1024 o 1 000 000 000 000 000 000 000 000.

Nou!!: Segon і Yotta- · Veure més »

Zepto-

Zepto (símbol z) és un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 10-21 o 1/1 000 000 000 000 000 000 000 o el que és el mateix 0,000 000 000 000 000 000 001.

Nou!!: Segon і Zepto- · Veure més »

Zero absolut

El zero absolut és la temperatura corresponent a 0 K (zero kelvin) (-273.15°C).

Nou!!: Segon і Zero absolut · Veure més »

Zetta-

Zetta (símbol Z) és un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 1021, o 1 000 000 000 000 000 000 000.

Nou!!: Segon і Zetta- · Veure més »

1750

Llinda d'una casa de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Segon і 1750 · Veure més »

1892

Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: Segon і 1892 · Veure més »

1954

;Països Catalans.

Nou!!: Segon і 1954 · Veure més »

1956

;Països Catalans.

Nou!!: Segon і 1956 · Veure més »

1960

;Països Catalans.

Nou!!: Segon і 1960 · Veure més »

1967

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Segon і 1967 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Decisegon, Microsegon, Picosegon, Second, Segon (unitat de temps), Segons.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »