Taula de continguts
96 les relacions: Abu-Marwan Ibn Zuhr, Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin, Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur, Al-Àndalus, Al-Farabí, Al·là, Alcorà, Alexandre d'Afrodísies, Almagest, Aristòtil, Astrònom, Astronomia, Avempace, Averroisme, Avicenna, Ésser humà, Étienne Tempier, Cadi, Calendari musulmà, Califa, Canterbury, Còrdova, Ciència, Claudi Ptolemeu, Coneixement, Cristianisme, Destí, Dinastia almohade, Dogma, Edat mitjana, Enciclopèdia, Escolàstica, Espanya, Europa, Exili, Física aristotèlica, Fe, Filòsof, Filosofia, Filosofia antiga, Filosofia medieval, Filosofia occidental, Galè, Giordano Bruno, Giovanni Pico della Mirandola, Hebreu, Heretgia, Homonímia, Ibn Tufayl, Jurista, ... Ampliar l'índex (46 més) »
- Filòsofs aristotèlics
- Filòsofs de l'ètica
- Filòsofs islàmics
- Filòsofs polítics
- Lògics
- Metges andalusins
- Morts al Marroc
- Musulmans
- Psicòlegs espanyols
Abu-Marwan Ibn Zuhr
Abu-Marwan Abd-al-Màlik ibn Abi-l-Alà Zuhr ibn Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad ibn Marwan ibn Zuhr al-Ixbilí al-Iyadí, més conegut com a Abu-Marwan ibn Zuhr o, simplement, com a Ibn Zuhr o, segons la versió llatinitzada del seu nom, com a Avenzoar (Peñaflor, 1063/1091-Sevilla, 1161), fou un metge, filòsof i poeta andalusí, membre d'una família originària de Xàtiva.
Veure Averrois і Abu-Marwan Ibn Zuhr
Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin
Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin (Tinmal·lal, 1140 - Evora, 1184) fou el segon califa dels almohades de la dinastia mumínida (1163 - 1184).
Veure Averrois і Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin
Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur
Abu-Yússuf Yaqub ibn Yússuf ibn Abd-al-Mumin al-Mansur bi-L·lah ——, més conegut com a Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur, Abu-Yússuf Yaqub o, simplement, al-Mansur (1160 – 23 de gener de 1199, Marràqueix, Marroc) fou amir al-muminín dels almohades mumínides, oficialment el tercer.
Veure Averrois і Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Veure Averrois і Al-Àndalus
Al-Farabí
Abu-Nasr Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Farabí, més conegut simplement com a al-Farabí i, a Occident, com a Alfarabius o Avennasar (Otrar, Turquestan, ~872 - Damasc, 950), fou un destacat científic i filòsof medieval en llengua àrab.
Veure Averrois і Al-Farabí
Al·là
«Al·là» en cal·ligrafia islàmica Al·là és el nom àrab de Déu en les religions abrahàmiques.
Veure Averrois і Al·là
Alcorà
LAlcorà (‘lectura en veu alta’, ‘recitació’, ‘predicació’) és el llibre sagrat de l'islam.
Veure Averrois і Alcorà
Alexandre d'Afrodísies
''Commentaria in Analytica priora Aristotelis'', 1549 Alexandre d'Afrodísies (en Alexander Aphrodisiensis) va ser un escriptor de l'antiga Grècia nascut a Afrodísias de Cària, que va viure al final del i començaments del.
Veure Averrois і Alexandre d'Afrodísies
Almagest
Almagest (‘El més gran llibre’) és el nom llatinitzat d'un tractat d'astronomia escrit en el per Claudi Ptolemeu d'Alexandria, província romana d'Egipte.
Veure Averrois і Almagest
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Veure Averrois і Aristòtil
Astrònom
Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.
Veure Averrois і Astrònom
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Veure Averrois і Astronomia
Avempace
Abu-Bakr Muhàmmad ibn Yahya ibn as-Sàyigh ibn Bajja, més conegut simplement com a Ibn Bajja, i, a Europa, pel nom llatinitzat d'Avempace, fou un filòsof andalusí nascut a Saragossa entre 1070 i 1090, i mort a Fes el 1138, interessat també en la medicina, la poesia, la física la botànica, la música i l'astronomia.
Veure Averrois і Avempace
Averroisme
L'averroisme és el terme aplicat a dues tendències filosòfiques de l'escolàstica des de finals del, la primera de les quals estava basada en les interpretacions de l'aristotelisme pel filòsof Averrois i el seu intent de conciliar-ho amb l'islam.
Veure Averrois і Averroisme
Avicenna
Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (Afshana, prop de Bukharà, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la Medicina.
Veure Averrois і Avicenna
Ésser humà
Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.
Veure Averrois і Ésser humà
Étienne Tempier
Étienne Tempier (mort el 3 de setembre del 1279) fou bisbe de París a finals del.
Veure Averrois і Étienne Tempier
Cadi
Un cadi (de l'àrab) és, en el món musulmà, un jutge que aplica la xaria, la llei religiosa islàmica; en conseqüència els cadis tenen jurisdicció sobre aquells temes legals que afecten la xaria i exerceixen funcions civils, judicials i religioses.
Veure Averrois і Cadi
Calendari musulmà
El calendari musulmà, calendari islàmic o calendari de l'Hègira (taqwīm-e hejri-ye qamari) és el calendari utilitzat en el món musulmà (a vegades en paral·lel amb el calendari gregorià) que determina les dates assenyalades de la religió islàmica.
Veure Averrois і Calendari musulmà
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Veure Averrois і Califa
Canterbury
Canterbury és una ciutat del sud-est d'Anglaterra, no lluny de Londres, situada a la riba del riu Stour.
Veure Averrois і Canterbury
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Veure Averrois і Còrdova
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Veure Averrois і Ciència
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Veure Averrois і Claudi Ptolemeu
Coneixement
El coneixement o coneiximent és el conjunt de dades, conceptes i pràctiques al voltant d'una matèria o assumpte, un sinònim de saber.
Veure Averrois і Coneixement
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Averrois і Cristianisme
Destí
El destí és un concepte filosòfic, segons el qual el seguit d'esdeveniments futurs no es pot alterar, ja que està fixat per endavant per poders sobrenaturals.
Veure Averrois і Destí
Dinastia almohade
Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.
Veure Averrois і Dinastia almohade
Dogma
Un dogma és una doctrina sostinguda per una religió o una altra organització d'autoritat i que no admet rèplica, és a dir, és una creença individual o col·lectiva no subjecta a prova de veracitat, el contingut del qual pot ser religiós, filosòfic, social, sexual, etc., impulsat per una utilitat pràctica.
Veure Averrois і Dogma
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Averrois і Edat mitjana
Enciclopèdia
Una enciclopèdia és un compendi del coneixement humà que recull mots o termes referits a elements culturals de tipologia molt diversa i de gran transcendència formativa i informativa, però que (a diferència de la tasca del diccionari) no constitueixen material estrictament lexicogràfic; endemés de definir-los, l'enciclopèdia en dona una informació més o menys àmplia i aprofundida (en contrast amb diccionaris, vocabularis, etc., la funció dels quals és estrictament definitòria).
Veure Averrois і Enciclopèdia
Escolàstica
XIV Lescolàstica és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per comprendre la revelació religiosa del cristianisme.
Veure Averrois і Escolàstica
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Averrois і Espanya
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Averrois і Europa
Exili
Bernardino Machado marxant a l'exili l'any 1917. Lexili és el fet d'abandonar, voluntàriament o per la força, el territori que hom identifica com a pàtria.
Veure Averrois і Exili
Física aristotèlica
El filòsof Aristòtil, representat en una pintura de Rembrandt. Anomenem física aristotèlica a les moltes teories sobre la naturalesa de la física que va desenvolupar el filòsof grec Aristòtil (384 aC – 322 aC).
Veure Averrois і Física aristotèlica
Fe
''Triumph of Faith over Idolatry''. Jean-Baptiste Théodon (1646–1713) La fe és la creença no fonamentada en la raó o identificació en un déu, religió, realitat o ideal que es pren com a veritat existencial basada en l'experiència vital de les realitats no materials.
Veure Averrois і Fe
Filòsof
Un filòsof és una persona que practica o investiga la filosofia.
Veure Averrois і Filòsof
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Veure Averrois і Filosofia
Filosofia antiga
La filosofia antiga és la filosofia desenvolupada durant l'edat antiga pels grecs i els romans.
Veure Averrois і Filosofia antiga
Filosofia medieval
S'anomena filosofia medieval la que es desenvolupa a Occident durant l'edat mitjana, des de la fi de l'edat antiga, amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476), fins al sorgiment del Renaixement, amb la caiguda de Constantinoble l'any 1453.
Veure Averrois і Filosofia medieval
Filosofia occidental
Jònia, on va néixer la filosofia grega primerenca, a l'oest de l'Àsia Menor La filosofia occidental fa referència al pensament filosòfic i al seu desenvolupament a occident, distingint-se així de la filosofia oriental o d'altres tendències observades entre diversos pobles indígenes.
Veure Averrois і Filosofia occidental
Galè
Claudi Galè (Grec: Γαληνός, Galēnos; Llatí: Claudius Galenus; 129 – aprox. 200 o 216), també conegut simplement com Galè, fou un metge molt important de l'època clàssica.
Veure Averrois і Galè
Giordano Bruno
, de naixement Filippo Bruno, va ser un astrònom, filòsof, matemàtic i poeta italià.
Veure Averrois і Giordano Bruno
Giovanni Pico della Mirandola
Giovanni Pico della Mirandola (Mirandola, 24 de febrer de 1463 - 17 de novembre de 1494) fou un humanista i pensador italià.
Veure Averrois і Giovanni Pico della Mirandola
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Veure Averrois і Hebreu
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Veure Averrois і Heretgia
Homonímia
Lhomonímia (del grec homo-, "igual", i -onoma, "paraula") és una relació lèxica que s'estableix entre dos homònims, és a dir, paraules que presenten identitat formal (fònica o gràfica) però són semànticament diferents.
Veure Averrois і Homonímia
Ibn Tufayl
Abu-Bakr Muhàmmad ibn Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Tufayl al-Qaysí al-Andalussí al-Qurtubí al-Ixbilí, més conegut simplement com a Ibn Tufayl (Wadi Aix, actual Guadix, c. 1110 - Marràqueix, 1185), fou un filòsof, metge, matemàtic i poeta musulmà de l'Àndalus.
Veure Averrois і Ibn Tufayl
Jurista
Jurista (del llatí iurista, amb l'arrel ius que significa justícia) defineix a la persona que estudia dret i que exerceix una professió jurídica.
Veure Averrois і Jurista
Jutge
Un jutge parlant amb un advocat, l'any 2006. El jutge o jutgessa (del llatí iudex) és un funcionari d'administració de justícia.
Veure Averrois і Jutge
La Incoherència de la Incoherència
La Incoherència de la Incoherència (en àrab Tahafut al-Tahafut, en llatí Destructio destructionis) és l'obra més coneguda del filòsof Averrois.
Veure Averrois і La Incoherència de la Incoherència
La República (Plató)
La República és un tractat de política escrit pel filòsof Plató.
Veure Averrois і La República (Plató)
Llista d'astrònoms
Un astrònom o astrofísic és un científic on l'àrea d'investigació i estudi és l'astronomia o astrofísica.
Veure Averrois і Llista d'astrònoms
Lliure albir
El lliure albir és la hipotètica capacitat dels agents racionals de poder exercir control sobre les seves accions.
Veure Averrois і Lliure albir
Logos
Logos (en grec antic λóγος) significa 'estudi', 'argumentació', 'tractat' o 'discurs'.
Veure Averrois і Logos
Lucena
Lucena és un municipi de la província de Còrdova a la comunitat autònoma d'Andalusia, a la comarca de la Subbética cordovesa.
Veure Averrois і Lucena
Maldat
Manisfestació del Mal.'' La maldat, o també conegut com a mal, és el terme que determina la manca de bondat que ha de tenir un segons la seva naturalesa o destí.
Veure Averrois і Maldat
Malikisme
El malikisme —, , o — és una de les quatre escoles jurídico-teològiques (o del fiqh) de l'islam sunnita, juntament amb el hanbalisme, el hanafisme i el xafiisme.
Veure Averrois і Malikisme
Marràqueix
Marràqueix (nom original en amazic ⵎⵕⵕⴰⴽⵛ Tamurt n Akkuc, 'terra de Déu'; en àrab مراكش Marrākux, pronunciat Marrākex localment, en francès Marrakech; fins al 1890 Marroc) és una ciutat del sud-oest del Marroc, al peu de l'Atles, a 466 m d'altura.
Veure Averrois і Marràqueix
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure Averrois і Matemàtiques
Medicina
Vara d'Esculapi, símbol de la medicina. La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions des del punt de vista de l'homeòstasi de les persones.
Veure Averrois і Medicina
Metafísica
La metafísica és la branca de la filosofia que estudia la naturalesa fonamental de la realitat, els primers principis de l'ésser, la identitat i el canvi, l'espai i el temps, la causalitat, la necessitat i la possibilitat.
Veure Averrois і Metafísica
Meteorologia
Mapa de temperatures a les 08:16 UTC del 15 de febrer del 2005 La meteorologia és la ciència que tracta l'estat del temps i dels meteors en l'atmosfera de la Terra.
Veure Averrois і Meteorologia
Metge
''El doctor i el seu pacient'' (segle XVII) de Jan Havicksz Steen. Un metge (en femení, metja o metgessa) és un professional que practica la medicina i que intenta mantenir i recuperar la salut humana mitjançant l'estudi, el diagnòstic i el tractament de la malaltia o lesió del pacient.
Veure Averrois і Metge
Monoteisme
El monoteisme (del Grec μόνος "únic" i θεός "déu") és la creença que només hi ha una deïtat, un ésser suprem que es coneix universalment com a Déu,Cross, F.L.; Livingstone, E.A., eds.
Veure Averrois і Monoteisme
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Veure Averrois і Musulmà
Neoplatonisme
El neoplatonisme és una doctrina que existí entre els segles i. Tot i que, ben clarament, el neoplatonisme és una doctrina basada en pensadors anteriors (Filó d'Alexandria, Hipàcia d'Alexandria, Apol·loni de Tíana i els pensadors del platonisme mitjà, per exemple), hom pot dir que el creador (o sistematitzador) del neoplatonisme és Plotí.
Veure Averrois і Neoplatonisme
Nicolau Damascè
Nicolau Damascè (en llatí Nicolaus Damascenus, en grec antic Νικόλαος Δαμασκηνός) fou un historiador multidisciplinari i filòsof grec sirià de la segona meitat del, amic d'Herodes el Gran i d'August.
Veure Averrois і Nicolau Damascè
Objecte astronòmic
Un objecte astronòmic és una entitat física significativa, una associació o estructura que la ciència ha confirmat que existeix en l'univers.
Veure Averrois і Objecte astronòmic
Occident
Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.
Veure Averrois і Occident
Oxford
La "Radcliffe Camera", una sala de lectura de la biblioteca Bodleian de la Universitat d'Oxford Oxford és una antiga ciutat universitària del Regne Unit situada al comtat d'Oxfordshire, a Anglaterra.
Veure Averrois і Oxford
Pensament islàmic
El pensament islàmic primerenc es divideix en dos corrents: el primer és kalam, que tracta sobretot de qüestions teològiques, i l'altre és fàlsafa, que se centra en interpretacions de l'aristotelisme i el neoplatonisme.
Veure Averrois і Pensament islàmic
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Veure Averrois і Planeta
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Veure Averrois і Plató
Poètica (Aristòtil)
La Poètica (en grec: Περὶ ποιητικῆς, Perì poiêtikês, 'De la poètica') és una obra d'Aristòtil escrita al, entre la fundació de la seva escola a Atenes el 335 aC i la seva partida definitiva de la ciutat el 323 aC, un any abans de la seva mort.
Veure Averrois і Poètica (Aristòtil)
Porfiri
Porfiri (Porphyrius; 232/233, Tir - c. 304, Roma) fou un filòsof neoplatònic, deixeble de Plotí i de Longí.
Veure Averrois і Porfiri
Problema dels universals
En el curs de la filosofia medieval, el debat sobre els universals és un bon reflex de les dificultats per dotar de nous sentits les velles aspiracions sobre el coneixement.
Veure Averrois і Problema dels universals
Raó
La raó o racionalitat és una aptitud que consisteix a aplicar normes i lògica en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories.
Veure Averrois і Raó
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Veure Averrois і Religió
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure Averrois і Renaixement
Retòrica
La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.
Veure Averrois і Retòrica
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Veure Averrois і Sevilla
Siger de Brabant
Siger de Brabant (Ducat de Brabant, c. 1240 - Orvieto, c.1284) fou un filòsof medieval escolàstic, principal figura de l'averroisme llatí.
Veure Averrois і Siger de Brabant
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Averrois і Sol
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Veure Averrois і Teologia
Tomàs d'Aquino
Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.
Veure Averrois і Tomàs d'Aquino
10 de desembre
El 10 de desembre és el tres-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Averrois і 10 de desembre
1126
El 1126 (MCXXVI) fou un any comú començat en divendres.
Veure Averrois і 1126
1159
El 1159 (MCLIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Averrois і 1159
1163
El 1163 (MCLXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Averrois і 1163
1169
El 1169 (MCLXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Averrois і 1169
1184
Països Catalans.
Veure Averrois і 1184
1195
Països Catalans.
Veure Averrois і 1195
1199
;Països catalans;Món.
Veure Averrois і 1199
14 d'abril
El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.
Veure Averrois і 14 d'abril
Vegeu també
Filòsofs aristotèlics
- Abu-l-Barakat
- Al-Kindí
- Alasdair MacIntyre
- Albert el Gran
- Alfred Jules Ayer
- Alfred North Whitehead
- Aristòtil
- Averrois
- Avicenna
- Ayn Rand
- Bernard Bosanquet
- Bertrand Russell
- C.D. Broad
- Cesare Cremonini
- Félix Ravaisson-Mollien
- Franz Brentano
- George Edward Moore
- Georges Sorel
- Gilbert Ryle
- Joan Duns Escot
- John Henry Newman
- John Langshaw Austin
- Karl Popper
- Maimònides
- Marsili d'Inghen
- Martha Nussbaum
- Mortimer Adler
- Peter Frederick Strawson
- Philippa Foot
- Réginald Garrigou-Lagrange
- Richard Hare Mervyn
- Richard Wollheim
- Rodrigo de Arriaga
- Rosalind Hursthouse
- Samuel Alexander
- Siger de Brabant
- Tomàs d'Aquino
Filòsofs de l'ètica
- Averrois
- Frank Cameron Jackson
- Gabriel Marcel
- Gai Musoni Rufus
- John McDowell
- Joxe Azurmendi Otaegi
- Maurice Blanchot
- Sèneca
Filòsofs islàmics
- Abdullah Yusuf Azzam
- Abu-Bakr at-Turtuixí
- Abu-Hàmid al-Ghazalí
- Abu-Hàtim ar-Razí
- Abu-Hayyan at-Tawhidí
- Abu-Sulayman al-Mantiqí
- Abu-l-Alà al-Maarrí
- Abu-l-Barakat
- Alí ibn Abi-Tàlib
- Al-Biruní
- Al-Farabí
- Al-Khaziní
- Al-Kindí
- Ali Mazrui
- Ali Shariati
- Avempace
- Averrois
- Avicenna
- Fakhr-ad-Din ar-Razí
- Hassan al-Banna
- Ibn Hazm
- Ibn Khaldun
- Ibn Massarra
- Ibn Tufayl
- Ibn Yunus
- Ibn al-Arabí
- Mahdi Amel
- Miskawayh
- Muhammad Iqbal
- Mustafa Abd al-Razik
- Najm-ad-Din Kubra
- Nasir Khusraw
- Nur-ad-Din al-Bitrují
- Rabi'a al-'Adawiyya
- René Guénon
- Ruhol·lah Khomeini
- Rumi
- Suhrawardí
- Taha Abdurrahaman
- Tahir ul Qadri
Filòsofs polítics
- Abu-Bakr at-Turtuixí
- Adam Ferguson
- Al-Farabí
- Alasdair MacIntyre
- Aleksandr Herzen
- Alexandre Kojève
- Alfred Rosenberg
- Averrois
- Ayn Rand
- Cécile Laborde
- Chantal Mouffe
- Cornelius Castoriadis
- Dugald Stewart
- Edmund Burke
- Ernest Gellner
- Ernesto Laclau
- Francisco Ignacio Madero González
- George Santayana
- György Lukács
- Hannah Arendt
- Henri-Benjamin Constant de Rebecque
- Ingrid Robeyns
- Jacques Derrida
- Jordi Gemist Pletó
- José Martí Pérez
- Joseph Raz
- Joxe Azurmendi Otaegi
- Karl Popper
- Kwame Anthony Appiah
- Kōjin Karatani
- Lenin
- Lev Tolstoi
- Luis Villoro Toranzo
- Marc Aureli
- Michel Aflaq
- Moammar al-Gaddafi
- Nicolae Iorga
- Paul Henri Thiry d'Holbach
- Philip Pettit
- Raymond Williams
- Slavoj Žižek
- Srećko Horvat
- Takis Fotópulos
- Ted Honderich
- Tom Nairn
- Walter Block
- Wilhelm von Humboldt
- Wole Soyinka
Lògics
- Al-Farabí
- Alfred Jules Ayer
- Arthur Schopenhauer
- Averrois
- Avicenna
- Bertrand Russell
- Charles Sanders Peirce
- Dioscòrides (filòsof)
- Francis Bacon
- Gai Musoni Rufus
- Gaspar Lax
- Immanuel Kant
- Jacques Herbrand
- Jesús Mosterín
- John McDowell
- John Stuart Mill
- Karl Popper
- Louis Couturat
- Michael Oser Rabin
- Mozi
- Plató
- Slavoj Žižek
- Willard van Orman Quine
Metges andalusins
- Abbàs ibn Firnàs
- Abu-Marwan Ibn Zuhr
- Abu-s-Salt ad-Daní
- Avempace
- Averrois
- Az-Zahrawí
- Hasday ibn Xaprut
- Ibn Tufayl
- Ibn Tumlús
- Ibn Wàfid
- Ibn al-Baytar
- Ibn al-Khatib
Morts al Marroc
- Averrois
Musulmans
- Averrois
- Ibn al-Hàytham
- Món islàmic
- Musulmà
Psicòlegs espanyols
- Averrois
- Iñaki Piñuel
- Joan Guàrdia i Olmos
- José Luis Pinillos Díaz
- Josep Call Balaguer
- Lluís Simarro Lacabra
- Luis Rodríguez de Miguel
- Núria Sebastián Gallés
- Vicente Garrido Genovés
També conegut com Averroes, Averroista, Ibn Ruixd, Ibn Rusd Averrois, Ibn Rushd, Ibn Ruxd, Ibn Rušd.