Accés més ràpid que el navegador!
141 les relacions: Abril, Agost, Alexandria, Anglès antic, Angle horari, Anoia Diari, Antic Egipte, Any, Any tròpic, Astre, Astronomia, Atmosfera terrestre, Babilònia, Biblioteca de Catalunya, Butlla, Calendari, Calendari asteca, Calendari egipci, Calendari gregorià, Calendari julià, Calendari solar, Cambrià, Carbonífer, Casquet polar, Catalans, Catalunya, Cérvols, Cesi, Conill, Coralls, Creació, Crepuscle, Data, Declinació (astronomia), Desembre, Dia (desambiguació), Dia internacional, Dia sideri, Dia solar mitjà, Diada de Sant Jordi, Diada Nacional de Catalunya, Dijous, Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dissabte, Diumenge, Divendres, Eix de la Terra, Elsevier, ..., Equació de temps, Equinocci, Era (cronologia), Estiu, Estrella, Febrer, Festa, Francès, Gener, Generalitat de Catalunya, Giglio Gregorio Giraldi, Gregori XIII, Història universal, Hivern, Home, Hora, Imperi Romà, Inter gravissimas, ISO 8601, Italià, Júpiter (planeta), Johannes Kepler, Jueus, Juli Cèsar, Juliol, Juny, Juràssic, Latitud, Llatí, Lleis de Kepler, Llum diürna, Lluna, Maig, Març, Marea, Mart (planeta), Mercuri (planeta), Meridià, Meridià celeste, Mes, Migdia, Milió, Missa, Model heliocèntric, Moviment anual, Neptú (planeta), Nit, Novembre, Ocàs, Octubre, Oficina Internacional de Pesos i Mesures, Organització de les Nacions Unides, Ortus, Papa, Període, Permià, Places i diades castelleres, Precessió, Primavera, Punt d'Àries, Radiació, Reforma Protestant, Refracció, Rellotge, Rellotge de sol, Saturn (planeta), Sànscrit, Sàpiens, Segle, Segon, Segon intercalar, Setembre, Setmana, Silurià, Sistema Internacional d'Unitats, Sol, Sol fictici, Solstici, Tardor, Taula dels temps geològics, Temps, Temps sideri, Temps solar, Temps universal coordinat, Terra, Treball (economia), Unitat de mesura, Urà (planeta), Vacances, Venus (planeta), 46 aC. Ampliar l'índex (91 més) »
Abril
L’abril és el quart mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Nou!!: Dia і Abril · Veure més »
Agost
L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Dia і Agost · Veure més »
Alexandria
Alexandria —en àrab الإسكندرية, al-Iskandariyya; en àrab egipci الإسكندريه, al-Eskandareya; en grec Αλεξάνδρεια; en antic egipci raqedum; en copte raqote— és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Nou!!: Dia і Alexandria · Veure més »
Anglès antic
Langlès antic o anglés antic (anomenat també anglosaxó, Ænglisc, Anglisc, Englisc en la seva pròpia denominació) és una forma primerenca de l'anglès que es parlava en bona part del que avui és Anglaterra i al sud d'Escòcia entre els anys 425 i 1125 aproximadament.
Nou!!: Dia і Anglès antic · Veure més »
Angle horari
Angle horari. En astronomia, l'angle horari és l'arc d'equador comptat des del punt d'intersecció de l'equador amb el meridià de l'observador fins al cercle horari de l'astre, en sentit horari; encara que es podria mesurar en graus per a la seva mesura s'usa l'hora.
Nou!!: Dia і Angle horari · Veure més »
Anoia Diari
Anoia Diari és el primer diari exclusivament digital creat a la comarca de l'Anoia, publicat en català i fundat a Igualada l'1 d'octubre de 2008.
Nou!!: Dia і Anoia Diari · Veure més »
Antic Egipte
Lantic Egipte és una civilització del nord-est d'Àfrica que es va desenvolupar al voltant del curs mitjà i baix del riu Nil, en el territori que ara ocupen els actuals estats d'Egipte i el nord del Sudan.
Nou!!: Dia і Antic Egipte · Veure més »
Any
Un any és el període que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol.
Nou!!: Dia і Any · Veure més »
Any tròpic
Variacions de la longitud mitjana del Sol Esquema de l'any tròpic (no és a escala) Esquema de l'any sideri Un any tròpic (del grec antic τρόπος (tropos).
Nou!!: Dia і Any tròpic · Veure més »
Astre
Un astre és qualsevol cos celeste amb forma definida i que pot individualitzar-se dels altres cossos de l'Univers.
Nou!!: Dia і Astre · Veure més »
Astronomia
La nebulosa planetària «de la formiga» Menzel 3 (Mz3). L'ejecció de gas, des del centre d'una estrella moribunda segueix uns patrons simètrics Lastronomia és la ciència que estudia l'univers i els cossos celestes o astres, a partir de la informació que ens n'arriba per la radiació electromagnètica, tant pel que fa a la posició i moviment en l'esfera celeste com pel que fa a la seva natura, estructura i evolució (astrofísica).
Nou!!: Dia і Astronomia · Veure més »
Atmosfera terrestre
halo de color blau quan es veu des de l'espai. Latmosfera terrestre és la capa fina de gasos quals depenen totes les formes de vida, distingeix aquesta atmosfera de la d'altres planetes en el sistema solar.
Nou!!: Dia і Atmosfera terrestre · Veure més »
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Nou!!: Dia і Babilònia · Veure més »
Biblioteca de Catalunya
La Biblioteca de Catalunya és una institució catalana que té com a principal missió formar la Bibliografia Catalana amb l'adquisició dels fons bibliogràfics impresos a Catalunya.
Nou!!: Dia і Biblioteca de Catalunya · Veure més »
Butlla
Una butlla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Nou!!: Dia і Butlla · Veure més »
Calendari
Pàgina d'un calendari hindú. El calendari (del llatí calenda) és una taula d'ordenació temporal per a l'organització de les activitats d'una societat.
Nou!!: Dia і Calendari · Veure més »
Calendari asteca
Calendari solar Asteca El calendari asteca va ser usat per aquest poble i altres cultures americanes en dues versions, una religiosa i una civil, per mesurar el pas del temps per a l'agricultura i les festivitats.
Nou!!: Dia і Calendari asteca · Veure més »
Calendari egipci
Segons evidencies històriques el calendari egipci fou el primer calendari solar.
Nou!!: Dia і Calendari egipci · Veure més »
Calendari gregorià
Gregori XIII El calendari gregorià, també conegut com a calendari occidental o calendari cristià, és el calendari civil acceptat internacionalment com a referent.
Nou!!: Dia і Calendari gregorià · Veure més »
Calendari julià
El calendari julià és l'antecessor del calendari gregorià que es basa en el moviment del Sol per a mesurar el temps.
Nou!!: Dia і Calendari julià · Veure més »
Calendari solar
El calendari solar és aquell calendari els dies del qual indiquen la posició de la Terra en la seva revolució entorn del Sol.
Nou!!: Dia і Calendari solar · Veure més »
Cambrià
El Cambrià és un període geològic que començà fa milions d'anys, al final de l'eó Proterozoic, i s'acabà fa milions d'anys amb l'inici de l'Ordovicià.
Nou!!: Dia і Cambrià · Veure més »
Carbonífer
El Carbonífer és un període geològic del Paleozoic que començà fa 359,2 ± 2,5 milions d'anys i acabà fa 299,0 ± 0,8 milions d'anys; en obres clàssiques.
Nou!!: Dia і Carbonífer · Veure més »
Casquet polar
Una imatge de satèl·lit de l'Antàrtida Mart i el seu casquet polar. Imatge del Viking 1 Un casquet polar és la regió d'un planeta o satèl·lit que es troba a latituds altes i que està coberta de glaç.
Nou!!: Dia і Casquet polar · Veure més »
Catalans
El català és un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.
Nou!!: Dia і Catalans · Veure més »
Catalunya
Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental.
Nou!!: Dia і Catalunya · Veure més »
Cérvols
Els cérvols o cervos (Cervidae) són una família de mamífers remugants de la família Cervidae.
Nou!!: Dia і Cérvols · Veure més »
Cesi
El cesi, de símbol Cs, és un element químic de nombre atòmic 55 i massa atòmica 132.90545 uma.
Nou!!: Dia і Cesi · Veure més »
Conill
Els conills són un grup de mamífers de la família dels lepòrids que no es correspon amb cap tàxon en particular.
Nou!!: Dia і Conill · Veure més »
Coralls
Coral en forma de pilar Escull coral·lí Coral cervell (''Diploria labyrinthiformis'') Els coralls (o corals) són animals que pertanyen a la classe dels antozous de l'embrancament dels cnidaris.
Nou!!: Dia і Coralls · Veure més »
Creació
La Creació és l'acte pel qual una divinitat forma el món, el cosmos o la vida.
Nou!!: Dia і Creació · Veure més »
Crepuscle
Crepuscle vist des d'un camp als afores de Palafrugell El crepuscle és la il·luminació de l'atmosfera pels raigs del Sol als extrems de la nit, cosa que motiva que veiem la llum solar abans de la sortida del sol o quan ja s'ha post.
Nou!!: Dia і Crepuscle · Veure més »
Data
Les Data (Δεδομένα) és en realitat una obra menor d'Euclides que complementa els Elements, en el sentit que, d'una banda, s'hi proven teoremes relativament febles, i, de l'altra, a les demostracions hi utilitza proposicions dels Elements.
Nou!!: Dia і Data · Veure més »
Declinació (astronomia)
Declinació solar. La trajectòria del Sol per l'esfera celeste canvia amb la seva declinació al llarg de l'any. Aquí es pot veure en l'eix horitzontal l'azimut (en ºN) on el Sol surt i es pon a l'estiu i a l'hivern (solsticis), per a un observador a 56°N La declinació és la distància angular d'un astre sobre l'equador celeste, mesura equivalent a la latitud sobre la Terra; es mesura entre 0° i ±90° (positiva si va cap al pol nord celeste i negativa en la direcció del pol sud celeste).
Nou!!: Dia і Declinació (astronomia) · Veure més »
Desembre
El desembre és el dotzè mes de l'any del calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Dia і Desembre · Veure més »
Dia (desambiguació)
*Dia.
Nou!!: Dia і Dia (desambiguació) · Veure més »
Dia internacional
Els dies internacionals són aquelles dates reconegudes internacionalment per commemorar un fet o lluitar contra un problema.
Nou!!: Dia і Dia internacional · Veure més »
Dia sideri
escala. El dia sideri o dia sideral és el lapse que transcorre entre dos culminacions, o trànsits, successius del primer punt d'Àries, o equinocci vernal.
Nou!!: Dia і Dia sideri · Veure més »
Dia solar mitjà
Desviació observada entre la duració dels dies solars vertaders i el dia solar mitjà, període 1974 a 2005, mesurada en mil·lisegons, respecte del valor teòric de 86.400 segons. El dia solar mig és una mitjana del dia solar verdader, i es correspon amb el temps civil.
Nou!!: Dia і Dia solar mitjà · Veure més »
Diada de Sant Jordi
Una rosa i un llibre L'ambient a les Rambles de Barcelona un Sant Jordi ''Sant Jordi matant el drac'', taula central del Retaule de Sant Jordi de Bernat Martorell La Diada de Sant Jordi a Catalunya és una festa que se celebra el 23 d'abril amb el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbols de la cultura i l'amor, i és també una jornada que reivindica la cultura catalana.
Nou!!: Dia і Diada de Sant Jordi · Veure més »
Diada Nacional de Catalunya
La Diada Nacional de Catalunya és un símbol nacional segons l'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia. La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714.
Nou!!: Dia і Diada Nacional de Catalunya · Veure més »
Dijous
El dijous és el quart dia de la setmana.
Nou!!: Dia і Dijous · Veure més »
Dilluns
El dilluns és el primer dia de la setmana.
Nou!!: Dia і Dilluns · Veure més »
Dimarts
El dimarts és el segon dia de la setmana.
Nou!!: Dia і Dimarts · Veure més »
Dimecres
El dimecres és el tercer dia de la setmana.
Nou!!: Dia і Dimecres · Veure més »
Dissabte
El dissabte és el sisè dia de la setmana civil, o setè en el còmput antic i cristià.
Nou!!: Dia і Dissabte · Veure més »
Diumenge
El diumenge és el setè dia de la setmana.
Nou!!: Dia і Diumenge · Veure més »
Divendres
El divendres és el cinquè dia de la setmana.
Nou!!: Dia і Divendres · Veure més »
Eix de la Terra
L'eix de la Terra és la línia imaginària que passa pels pols i sobre el qual el planeta gira una vegada cada 23 hores i 56 minuts aproximadament (dia sideral).
Nou!!: Dia і Eix de la Terra · Veure més »
Elsevier
Elsevier és una editorial neerlandesa que publica llibres científics i de medicina.
Nou!!: Dia і Elsevier · Veure més »
Equació de temps
L'equació de temps és la diferència entre el temps solar mitjà i el temps solar vertader.
Nou!!: Dia і Equació de temps · Veure més »
Equinocci
Lequinocci és cadascun dels dos moments de l'any en què el sol passa l'equador celeste.
Nou!!: Dia і Equinocci · Veure més »
Era (cronologia)
Es denomina era (des d'un punt de vista cronològic), a un període mesurat a partir d'un esdeveniment fix i convencional des del qual es comencen a comptar els anys.
Nou!!: Dia і Era (cronologia) · Veure més »
Estiu
Camp de gira-sols en un paisatge estiuenc. L'estiu és una de les quatre estacions de les zones temperades.
Nou!!: Dia і Estiu · Veure més »
Estrella
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrela o estrella i antigament i dialectalment estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Nou!!: Dia і Estrella · Veure més »
Febrer
El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.
Nou!!: Dia і Febrer · Veure més »
Festa
Preparació d'una festa, per exemple d'un aniversari Una festa és un esdeveniment de caràcter social organitzat de forma pública o per un grup més reduït de persones amb l'objectiu de passar-s'ho bé plegades.
Nou!!: Dia і Festa · Veure més »
Francès
El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Dia і Francès · Veure més »
Gener
Gener (o, col·loquialment, giner) és el primer mes de l'any del calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Dia і Gener · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Dia і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Giglio Gregorio Giraldi
Portada del ''De deis gentium'', de Giraldi, publicat a Lyon el 1565 Giglio Gregorio Giraldi(14 juny 1479 – febrer 1552), erudit i escriptor italià, impulsor de la reforma del calendari julià, que el papa Gregori XIII va canviar per un de nou, el gregorià.
Nou!!: Dia і Giglio Gregorio Giraldi · Veure més »
Gregori XIII
Gregori XIII (1502-1585), nascut Ugo Boncompagni, va ser Papa entre 1572 i 1585.
Nou!!: Dia і Gregori XIII · Veure més »
Història universal
La història universal és el conjunt de fets i processos que s'han desenvolupat entorn a l'ésser humà, des de l'aparició dels primers homínids fins a l'actualitat.
Nou!!: Dia і Història universal · Veure més »
Hivern
alemany L'hivern (del llatí hibernus) és una de les quatre estacions de les zones temperades.
Nou!!: Dia і Hivern · Veure més »
Home
actual Un home és una persona de sexe masculí de l'espècie humana, especialment quan ja és adult, en contraposició amb un nen.
Nou!!: Dia і Home · Veure més »
Hora
L'hora és una unitat de temps que es divideix en seixanta minuts.
Nou!!: Dia і Hora · Veure més »
Imperi Romà
L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.
Nou!!: Dia і Imperi Romà · Veure més »
Inter gravissimas
Inter gravissimas és una butlla pontifical, redactada pel papa Gregori XIII i anomenada així per les seves primeres paraules: Entre les tasques més importants de la nostra funció pastoral (en llatí: pastoralis officii nostri curas).
Nou!!: Dia і Inter gravissimas · Veure més »
ISO 8601
La norma ISO 8601 especifica la notació estàndard utilitzada per a emmagatzemar les dates i el temps.
Nou!!: Dia і ISO 8601 · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per les minories d'Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, – Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Dia і Italià · Veure més »
Júpiter (planeta)
Júpiter és el planeta més gran del sistema solar i el cinquè segons la seva distància al Sol.
Nou!!: Dia і Júpiter (planeta) · Veure més »
Johannes Kepler
Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi Romanogermànic, 27 de desembre de 1571 - Ratisbona, 15 de novembre de 1630) va ser un astrònom i matemàtic alemany que va servir com a figura clau en la revolució científica.
Nou!!: Dia і Johannes Kepler · Veure més »
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Nou!!: Dia і Jueus · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar, (en llatí Gaius Iulius Caesar) més conegut com a Juli Cèsar (juliol de 100 aC - 15 de març de 44 aC, Roma) va ser un líder polític i militar de l'era tardo republicana.
Nou!!: Dia і Juli Cèsar · Veure més »
Juliol
El juliol és el setè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Dia і Juliol · Veure més »
Juny
El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Nou!!: Dia і Juny · Veure més »
Juràssic
El Juràssic és el període geològic que abasta el temps entre el final del Triàsic, fa Ma (milions d'anys), i l'inici del Cretaci, Ma.
Nou!!: Dia і Juràssic · Veure més »
Latitud
Els paral·lels i els meridians es tallen en angle recte La latitud és la distància angular, mesurada sobre un meridià, entre una localització terrestre (o de qualsevol altre planeta) i l'Equador.
Nou!!: Dia і Latitud · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Dia і Llatí · Veure més »
Lleis de Kepler
Representació de la primera i la segona lleis de Kepler. Podem veure, en primer lloc, com el Sol se situa en un dels focus. En segon lloc, com que en temps iguals les àrees escombrades pel planeta són iguals, el planeta es mourà de pressa a prop del Sol i lentament lluny. Les lleis de Kepler van ser enunciades per Johannes Kepler per a descriure el moviment dels planetes en les seves òrbites al voltant del Sol.
Nou!!: Dia і Lleis de Kepler · Veure més »
Llum diürna
Mapa del món que mostra les zones de la Terra que reben la llum del dia al voltant de les 13:00 GMT, 2 d'abril. La llum diürna o la llum del dia és la combinació de tota la llum directa i indirecta a l'aire lliure el dia.
Nou!!: Dia і Llum diürna · Veure més »
Lluna
La Lluna, tintada de vermell i taronja, tal com es veu des de la Terra durant un eclipsi lunar La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra.
Nou!!: Dia і Lluna · Veure més »
Maig
El maig és el cinquè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Dia і Maig · Veure més »
Març
Març és el tercer mes de l'any en el Calendari Gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Dia і Març · Veure més »
Marea
Diferència entre marea baixa i marea alta al port de l'illa Ré, al golf de Biscaia Mecanisme de les marees La marea és el moviment cíclic de nivell del mar i els oceans, acompanyat per un moviment ascendent (flux) i cap avall (reflux).
Nou!!: Dia і Marea · Veure més »
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la distància al Sol i el segon planeta més petit, després de Mercuri.
Nou!!: Dia і Mart (planeta) · Veure més »
Mercuri (planeta)
Mercuri és el planeta més proper al Sol i el més petit del sistema solar.
Nou!!: Dia і Mercuri (planeta) · Veure més »
Meridià
Convergència de dos meridians. Un meridià (o línia de longitud) és una línia imaginària que fa la volta a la Terra passant pels pols i serveix per mesurar la longitud com a part del sistema de coordenades geogràfiques.
Nou!!: Dia і Meridià · Veure més »
Meridià celeste
En astronomia, el meridià del lloc, o meridià celeste, és un cercle màxim que passa pel zenit i el pol nord.
Nou!!: Dia і Meridià celeste · Veure més »
Mes
Un mes és cada un dels dotze períodes de temps, d'entre vint-i-vuit i trenta-un dies, en què es divideix l'any.
Nou!!: Dia і Mes · Veure més »
Migdia
* El migdia o migjorn és l'hora en què el Sol és més prop del zenit (culminació) i la seva ombra és més curta i apunta exactament al sud (en l'hemisferi nord) o al nord (en l'hemisferi sud).
Nou!!: Dia і Migdia · Veure més »
Milió
Un milió és un nombre natural que s'escriu 1000000 en el sistema de numeració àrab i en el romà.
Nou!!: Dia і Milió · Veure més »
Missa
Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: Dia і Missa · Veure més »
Model heliocèntric
El model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios.
Nou!!: Dia і Model heliocèntric · Veure més »
Moviment anual
El moviment anual és el moviment del Sol en l'esfera celeste observat en el transcurs d'un any.
Nou!!: Dia і Moviment anual · Veure més »
Neptú (planeta)
Neptú és el vuitè planeta en distància respecte al Sol i el més llunyà del sistema solar.
Nou!!: Dia і Neptú (planeta) · Veure més »
Nit
Una nit rasa La nit (del llatí nox, noctis) és el període entre l'ocàs del Sol i l'ortus de l'endemà.
Nou!!: Dia і Nit · Veure més »
Novembre
El novembre és l'onzè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Nou!!: Dia і Novembre · Veure més »
Ocàs
Un roig ocàs a Biarritz. Un roig ocàs a Rif, Marroc. Posta del sol a la mar, Alanya. El Palau Schwerin al ocàs. Un astre, i el Sol en particular, està en l'ocàs quan travessa el pla de l'horitzó i passa del nostre hemisferi visible al no visible.
Nou!!: Dia і Ocàs · Veure més »
Octubre
L'octubre és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Dia і Octubre · Veure més »
Oficina Internacional de Pesos i Mesures
L'Oficina Internacional de Pesos i Mesures (Bureau international des poids et mesures, BIPM, en francès), és una organització internacional de normalització.
Nou!!: Dia і Oficina Internacional de Pesos i Mesures · Veure més »
Organització de les Nacions Unides
LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.
Nou!!: Dia і Organització de les Nacions Unides · Veure més »
Ortus
Ortus sobre el mar Negre (Romania) Un astre, i el Sol en particular, està en l'ortus quan travessa el pla de l'horitzó i passa al nostre hemisferi visible.
Nou!!: Dia і Ortus · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας pappas, una fórmula infantil per anomenar el "pare") és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Dia і Papa · Veure més »
Període
* En física, període d'oscil·lació.
Nou!!: Dia і Període · Veure més »
Permià
El Permià és un període geològic que començà fa milions d'anys i acabà fa milions d'anys.
Nou!!: Dia і Permià · Veure més »
Places i diades castelleres
la Mercè del 2009. Pilar de 5 dels Castellers de la Sagrada Família. Plaça del Mercadal de Reus. llengua.
Nou!!: Dia і Places i diades castelleres · Veure més »
Precessió
Precessió d'un giroscopi La precessió és el moviment semblant al que realitza la part superior d'un giroscopi (o d'una baldufa) en girar quan el seu eix instantani de rotació (CIR) no coincideix amb la perpendicular a terra on se situa o desplaça la trompa.
Nou!!: Dia і Precessió · Veure més »
Primavera
Naixement d'una flor a la primavera La primavera és una de les quatre estacions de les zones temperades.
Nou!!: Dia і Primavera · Veure més »
Punt d'Àries
Equinocci vernal o primer punt d'Àries En astronomia el punt d'Àries o punt vernal és un dels dos punts de l'esfera celeste on l'equador celeste talla el pla de l'eclíptica.
Nou!!: Dia і Punt d'Àries · Veure més »
Radiació
Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.). La radiació, pròpiament dita, es refereix a la transportada per ones electromagnètiques, en conseqüència, radiació electromagnètica.
Nou!!: Dia і Radiació · Veure més »
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Nou!!: Dia і Reforma Protestant · Veure més »
Refracció
La refracció és el procés pel qual, quan una ona de llum incideix sobre la superfície de separació entre dos medis, una part de la seva energia es transmet al segon medi canviant-ne la direcció de propagació.
Nou!!: Dia і Refracció · Veure més »
Rellotge
Un rellotge (del llatí horologium) o, col·loquialment, rellonge, és un instrument que serveix per a mesurar i indicar el pas del temps.
Nou!!: Dia і Rellotge · Veure més »
Rellotge de sol
Representació d'un rellotge solar Rellotge de sol de la Casa Barbey (la Garriga) Rellotge de sol a Palma Un rellotge de sol és un instrument que assenyala les hores mitjançant les ombres d'un gnòmon, o estil, clavat dins d'un quadrant on hi ha marcades les línies horàries.
Nou!!: Dia і Rellotge de sol · Veure més »
Saturn (planeta)
Saturn és el sisè planeta en ordre de proximitat al Sol i el segon més gran del sistema solar, després de Júpiter.
Nou!!: Dia і Saturn (planeta) · Veure més »
Sànscrit
El sànscrit (संस्कृम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand. El sànscrit clàssic és el nivell de parla estàndard com es mostra en la gramàtica de Pāṇini, cap al segle IV aC. La seva posició en la cultura de la Gran Índia és similar a la del llatí i el grec antic a Europa i ha influït molt en la majoria de les llengües del subcontinent indi, particularment a l'Índia, al Pakistan, a Sri Lanka i al Nepal. Literalment, vol dir 'perfectament fet'. Ve de sam ('completament') i krita ('fet, obra'), que es relaciona amb l'arrel kri i està emparentat amb la paraula karma ('acció'), i amb el llatí crim ('fet discernible'). El sànscrit és utilitzat principalment com a llengua cerimonial en els rituals hindús, per als himnes i mantres. La seva forma preclàssica, el sànscrit vèdic, que és la llengua ritual de la religió vèdica, és un dels membres més antics de la família indoeuropea.Burrow, T. (2001). Sanskrit language, Motilal Banarsidass, ISBN 81-208-1767-2 (en anglès) El seu text més antic conegut és el Rig Veda. En aquest idioma, van ser escrits tots els textos clàssics de l'hinduisme. També és el llenguatge del ioga. La majoria dels textos sànscrits que s'han conservat fins ara van ser transmesos oralment durant molts segles, fins que van ser escrits durant el període medieval de l'Índia. Per la seva importància religiosa, els primers gramàtics indis com Pànini (segles VI-V aC) l'analitzaren de manera més exhaustiva. Els lingüistes europeus, i en particular, els alemanys, al segle XIX, trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com per exemple el llatí, el grec antic o les llengües germàniques, i suggeriren allò que més tard es diria ''llengües indoeuropees'', entre les quals s'inclou el català i la resta de llengües romàniques.
Nou!!: Dia і Sànscrit · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Dia і Sàpiens · Veure més »
Segle
Un segle és un període de cent anys.
Nou!!: Dia і Segle · Veure més »
Segon
Un rellotge atòmic del 1997 a Alemanya. El segon (s) és una unitat de temps i una de les set unitats base del Sistema Internacional.
Nou!!: Dia і Segon · Veure més »
Segon intercalar
Rellotge atòmic Els segons intercalars o segons addicionals són els segons que s'afegeixen (s' intercalen) a mitjans o final d'any a l'hora civil UTC per sincronitzar-la amb l'hora astronòmica UT (Temps Universal).
Nou!!: Dia і Segon intercalar · Veure més »
Setembre
El setembre és el novè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Nou!!: Dia і Setembre · Veure més »
Setmana
asteca tenia setmanes de cinc dies. La setmana (del llatí septimana) és una unitat de mesura del temps, més gran que un dia i més petita que un mes.
Nou!!: Dia і Setmana · Veure més »
Silurià
El Silurià és un període geològic que pertany al Paleozoic i que s'estén des del final del període Ordovicià, fa uns 443,7 ± 1,5 milions d'anys, fins al principi del període Devonià, fa uns 416,0 ± 2,8 milions d'anys.
Nou!!: Dia і Silurià · Veure més »
Sistema Internacional d'Unitats
Estats Units. El Sistema Internacional d'Unitats, abreujat SI (del francès Système international d'unités) és el sistema d'unitats més utilitzat al món, tant en ciència com a la vida diària (comerç), i és l'evolució del sistema mètric decimal.
Nou!!: Dia і Sistema Internacional d'Unitats · Veure més »
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Nou!!: Dia і Sol · Veure més »
Sol fictici
El sol fictici és el punt imaginari de l'esfera celeste que es mou en sentit directe sobre l'eclíptica amb una velocitat constant, igual a la velocitat mitjana del sol veritable.
Nou!!: Dia і Sol fictici · Veure més »
Solstici
El solstici és cadascun dels dos moments de l'any en què el Sol té la màxima declinació (distància angular) respecte a l'equador celeste.
Nou!!: Dia і Solstici · Veure més »
Tardor
Imatge d'un bosc a la tardor. La tardor, rerevera, primavera d'hivern, santmiquelada (santamiquelada) o més poèticament autumne és una de les quatre estacions de l'any, de les zones temperades.
Nou!!: Dia і Tardor · Veure més »
Taula dels temps geològics
Representació dels temps geològics. La taula dels temps geològics s'utilitza en geologia per descriure i relacionar esdeveniments de la història de la Terra.
Nou!!: Dia і Taula dels temps geològics · Veure més »
Temps
Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.
Nou!!: Dia і Temps · Veure més »
Temps sideri
El temps sideri local o l'hora sidèria local és l'angle horari que forma el punt Àries amb el meridià de l'observador.
Nou!!: Dia і Temps sideri · Veure més »
Temps solar
El temps solar és una forma de mesurar el temps basada en el moviment aparent del Sol sobre l'horitzó del lloc on ens trobem.
Nou!!: Dia і Temps solar · Veure més »
Temps universal coordinat
El temps universal coordinat o UTC, també conegut com a temps civil, és la zona horària de referència respecte de la qual es calculen totes les hores corresponents a les altres zones horàries del món.
Nou!!: Dia і Temps universal coordinat · Veure més »
Terra
La Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar.
Nou!!: Dia і Terra · Veure més »
Treball (economia)
Treballador nord-americà de començaments del segle XX. El treball, feina o faena és un esforç manual o intel·lectual que generalment implica, encara que no sempre, una contrapartida econòmica o en espècie.
Nou!!: Dia і Treball (economia) · Veure més »
Unitat de mesura
Palazzo della Ragione, a Pàdua Una unitat de mesura o unitat de mida és una quantitat estandarditzada d'una determinada magnitud física.
Nou!!: Dia і Unitat de mesura · Veure més »
Urà (planeta)
Urà és el setè planeta des del Sol, el tercer més gran i el quart amb major massa del Sistema Solar.
Nou!!: Dia і Urà (planeta) · Veure més »
Vacances
Les vacances o vacacions són un dret laboral dels treballadors que consta en poder gaudir anualment d'un temps, usualment uns dies, de descans sense deixar d'obtenir el salari acordat ni perdre la feina.
Nou!!: Dia і Vacances · Veure més »
Venus (planeta)
Venus és el segon planeta en proximitat al Sol, i l'orbita cada 224,7 dies terrestres.
Nou!!: Dia і Venus (planeta) · Veure més »
46 aC
Sense descripció.
Nou!!: Dia і 46 aC · Veure més »
