Taula de continguts
144 les relacions: Abril, Agost, Alain Rey, Alexandria, Anglès antic, Angle horari, Anoia Diari, Antic Egipte, Any, Any tròpic, Astre, Astronomia, Atmosfera terrestre, Babilònia, Biblioteca de Catalunya, Butlla, Calendari, Calendari asteca, Calendari egipci, Calendari gregorià, Calendari julià, Calendari solar, Cambrià, Carbonífer, Casquet polar, Catalans, Catalunya, Cérvols, Cesi, Conill, Coralls, Creació, Crepuscle, Data, Declinació (astronomia), Desembre, Dia (període amb llum solar), Dia internacional, Dia sideri, Dia solar mitjà, Diada de Sant Jordi, Diada Nacional de Catalunya, Dijous, Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dissabte, Diumenge, Divendres, Eix de la Terra, ... Ampliar l'índex (94 més) »
- Unitats de temps
Abril
Labril és el quart mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Veure Dia і Abril
Agost
L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Veure Dia і Agost
Alain Rey
fou un lingüista i lexicògraf francès.
Veure Dia і Alain Rey
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Veure Dia і Alexandria
Anglès antic
Langlès antic (anomenat també anglosaxó, Ænglisc, Anglisc, Englisc en la seva pròpia denominació) és una forma primerenca de l'anglès que es parlava en bona part del que avui és Anglaterra i el sud d'Escòcia entre els anys 425 i 1125 aproximadament.
Veure Dia і Anglès antic
Angle horari
Angle horari. En astronomia, l'angle horari és l'arc d'equador comptat des del punt d'intersecció de l'equador amb el meridià de l'observador fins al cercle horari de l'astre, en sentit horari (cap a l'oest) i es pot mesurar en graus o hores.
Veure Dia і Angle horari
Anoia Diari
Anoia Diari és el primer diari exclusivament digital creat a la comarca de l'Anoia, publicat en català i fundat a Igualada l'1 d'octubre de 2008.
Veure Dia і Anoia Diari
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Veure Dia і Antic Egipte
Any
Un any és el període que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol.
Veure Dia і Any
Any tròpic
Variacions de la longitud mitjana del Sol lang.
Veure Dia і Any tròpic
Astre
Un astre o esfera celeste és qualsevol cos celeste amb forma definida i que pot individualitzar-se dels altres cossos de l'Univers.
Veure Dia і Astre
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Veure Dia і Astronomia
Atmosfera terrestre
halo de color blau quan es veu des de l'espai. Latmosfera terrestre és la capa fina de gasos dels quals depenen totes les formes de vida, distingeix aquesta atmosfera de la d'altres planetes en el sistema solar.
Veure Dia і Atmosfera terrestre
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Veure Dia і Babilònia
Biblioteca de Catalunya
La Biblioteca de Catalunya és una institució catalana que té com a principal missió formar la Bibliografia Catalana amb l'adquisició dels fons bibliogràfics impresos a Catalunya.
Veure Dia і Biblioteca de Catalunya
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Veure Dia і Butlla
Calendari
El calendari (del llatí calenda) és una taula d'ordenació temporal per a l'organització de les activitats d'una societat.
Veure Dia і Calendari
Calendari asteca
Calendari solar Asteca El calendari asteca va ser usat per aquest poble i altres cultures americanes en dues versions, una religiosa i una civil, per mesurar el pas del temps per a l'agricultura i les festivitats.
Veure Dia і Calendari asteca
Calendari egipci
Segons algunes evidències històriques, el calendari egipci fou el primer calendari solar.
Veure Dia і Calendari egipci
Calendari gregorià
Gregori XIII El calendari gregorià, també conegut com a calendari occidental o calendari cristià, és el calendari civil acceptat internacionalment com a referent.
Veure Dia і Calendari gregorià
Calendari julià
El calendari julià, proposat per Juli Cèsar a l'AUC 708 (46 aC), fou una reforma del calendari romà.
Veure Dia і Calendari julià
Calendari solar
El calendari solar és aquell calendari els dies del qual indiquen la posició de la Terra en la seva revolució entorn del Sol.
Veure Dia і Calendari solar
Cambrià
El Cambrià és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Veure Dia і Cambrià
Carbonífer
El Carbonífer és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Veure Dia і Carbonífer
Casquet polar
Una imatge de satèl·lit de l'Antàrtida Mart i el seu casquet polar. Imatge del Viking 1 Un casquet polar és la regió d'un planeta o satèl·lit que es troba a latituds altes i que està coberta de glaç.
Veure Dia і Casquet polar
Catalans
Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.
Veure Dia і Catalans
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Dia і Catalunya
Cérvols
Els cérvols, cervos, o ceros (Cervidae) són una família de mamífers remugants de la família Cervidae.
Veure Dia і Cérvols
Cesi
El cesi és l'element químic de símbol Cs i nombre atòmic 55.
Veure Dia і Cesi
Conill
Els conills són un grup de mamífers de la família dels lepòrids que no correspon a cap tàxon en concret.
Veure Dia і Conill
Coralls
Cicle de vida del corall Els coralls (o corals) són animals que pertanyen a la classe dels antozous de l'embrancament dels cnidaris.
Veure Dia і Coralls
Creació
La Creació és l'acte pel qual una divinitat forma el món, el cosmos o la vida.
Veure Dia і Creació
Crepuscle
Crepuscle vist des d'un camp als afores de Palafrugell El crepuscle o llostre és la il·luminació de l'atmosfera pels raigs del Sol als extrems de la nit, cosa que motiva que veiem la llum solar abans de la sortida del sol o quan ja s'ha post.
Veure Dia і Crepuscle
Data
Les Data (Δεδομένα) és en realitat una obra menor d'Euclides que complementa els Elements, en el sentit que, d'una banda, s'hi proven teoremes relativament febles, i, de l'altra, a les demostracions hi utilitza proposicions dels Elements.
Veure Dia і Data
Declinació (astronomia)
Declinació solar. La trajectòria del Sol per l'esfera celeste canvia amb la seva declinació al llarg de l'any. Aquí es pot veure en l'eix horitzontal l'azimut (en ºN) on el Sol surt i es pon a l'estiu i a l'hivern (solsticis), per a un observador a 56°N La declinació és la distància angular d'un astre sobre l'equador celeste, mesura equivalent a la latitud sobre la Terra; es mesura entre 0° i ±90° (positiva si va cap al pol nord celeste i negativa en la direcció del pol sud celeste).
Veure Dia і Declinació (astronomia)
Desembre
Desembre a ''Les molt riques hores del Duc de Berry'' (principis del segle XV). El desembre o nadal (en alguerès) és el dotzè i l'últim mes de l'any del calendari gregorià que té 31 dies.
Veure Dia і Desembre
Dia (període amb llum solar)
Durada del dia en funció de la latitud i el dia de l'any. El dia és l'espai de temps en què el sol il·lumina la terra, per oposició a nit, el temps que passa entre dues nits.
Veure Dia і Dia (període amb llum solar)
Dia internacional
miniatura Els dies internacionals són aquelles dates reconegudes internacionalment per commemorar un fet o lluitar contra un problema.
Veure Dia і Dia internacional
Dia sideri
escala. El dia sideri o dia sideral és el lapse que transcorre entre dos culminacions, o trànsits, successius del primer punt d'Àries, o equinocci vernal.
Veure Dia і Dia sideri
Dia solar mitjà
Desviació observada entre la duració dels dies solars vertaders i el dia solar mitjà, període 1974 a 2005, mesurada en mil·lisegons, respecte del valor teòric de 86.400 segons. El dia solar mitjà és una mitjana del dia solar verdader, i es correspon amb el temps civil.
Veure Dia і Dia solar mitjà
Diada de Sant Jordi
Una rosa i un llibre L'ambient a la Rambla de Barcelona un Sant Jordi ''Sant Jordi matant el drac'', taula central del Retaule de Sant Jordi de Bernat Martorell La Diada de Sant Jordi a Catalunya és una festa que se celebra el 23 d'abril amb el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbols de la cultura i l'amor, i és també una jornada que reivindica la cultura catalana i també, a través del blat, l'esforç de tot un poble.
Veure Dia і Diada de Sant Jordi
Diada Nacional de Catalunya
La Diada Nacional de Catalunya és un símbol nacional segons l'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia. La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714 per part dels últims vigatanistes que defenien el monarca Habsburg de la casa d'Àustria que respectava un model descentralitzat i prometia defensar les institucions locals davant les forces que suportaven la monarquia borbònica i un model d'estat centralitzat.
Veure Dia і Diada Nacional de Catalunya
Dijous
El dijous és el quart dia de la setmana.
Veure Dia і Dijous
Dilluns
Dilluns al matí a l'àtic, és una pintura de Hans Baluschek. El dilluns és el primer dia de la setmana; en canvi, en alguns països com els Estats Units, el Canadà, part de l'Amèrica Llatina, Portugal o el Brasil, la setmana comença en diumenge i dilluns es considera el segon dia.
Veure Dia і Dilluns
Dimarts
El dimarts és el segon dia de la setmana.
Veure Dia і Dimarts
Dimecres
Un carrer de Riudecanyes porta el nom d'aquest dia de la setmana. El dimecres és el tercer dia de la setmana.
Veure Dia і Dimecres
Dissabte
El dissabte és el sisè dia de la setmana civil, o setè en el còmput antic i cristià.
Veure Dia і Dissabte
Diumenge
El diumenge és el setè dia de la setmana.
Veure Dia і Diumenge
Divendres
El divendres és el cinquè dia de la setmana.
Veure Dia і Divendres
Eix de la Terra
Leix de la Terra és la línia imaginària que passa pels pols i sobre el qual el planeta gira una vegada cada 23 hores i 56 minuts aproximadament (dia sideral).
Veure Dia і Eix de la Terra
Elsevier
Elsevier és una editorial neerlandesa que publica llibres científics i de medicina.
Veure Dia і Elsevier
Equació de temps
L'equació del temps - a sobre de l'eix un rellotge de sol apareixerà "ràpid" en relació amb un rellotge que mostri el temps mitjà local, i per sota de l'eix apareixerà un rellotge de sol ''lent''. Signe de l'equació del temps» a sota.
Veure Dia і Equació de temps
Equinocci
Lequinocci és cadascun dels dos moments de l'any en què el Sol, en el seu camí per l'eclíptica, travessa l'equador celeste.
Veure Dia і Equinocci
Era (cronologia)
Era, des d'un punt de vista cronològic, correspona un període mesurat a partir d'un esdeveniment fix i convencional des del qual es comencen a comptar els anys.
Veure Dia і Era (cronologia)
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Veure Dia і Estel
Estiu
Camp de gira-sols en un paisatge estiuenc. L'estiu és una de les quatre estacions de les zones temperades.
Veure Dia і Estiu
Estructura hiperfina
espins en el mateix sentit presenten un estat d'alta energia. Si l'electró canvia l'espín de sentit l'estat és de mínima energia. La diferència d'energies es perd en forma d'un fotó de radiació que, pel cas de l'hidrogen, correspon a una longitud d'ona de 21,106 cm.
Veure Dia і Estructura hiperfina
Febrer
El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.
Veure Dia і Febrer
Festa
Il·lustració d'una preparació d'una festa Una festa és un esdeveniment de caràcter social organitzat de forma pública o per un grup més reduït de persones amb l'objectiu de passar-s'ho bé plegades.
Veure Dia і Festa
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Dia і Francès
Freqüència
Modulació de freqüència La freqüència és la mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment per unitat de temps.
Veure Dia і Freqüència
Gener
Gener (o, col·loquialment, giner) és el primer mes de l'any del calendari gregorià i el primer dels set mesos amb 31 dies.
Veure Dia і Gener
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Veure Dia і Generalitat de Catalunya
Giglio Gregorio Giraldi
Portada del ''De deis gentium'', de Giraldi, publicat a Lyon el 1565 Giglio Gregorio Giraldi(14 juny 1479 – febrer 1552), erudit i escriptor italià, impulsor de la reforma del calendari julià, que el papa Gregori XIII va canviar per un de nou, el gregorià.
Veure Dia і Giglio Gregorio Giraldi
Gregori XIII
Gregori XIII (1502-1585), nascut Ugo Boncompagni, va ser Papa entre 1572 i 1585.
Veure Dia і Gregori XIII
Història universal
La història universal és el conjunt de fets i processos que s'han desenvolupat entorn a l'ésser humà, des de l'aparició dels primers homínids fins a l'actualitat.
Veure Dia і Història universal
Hivern
alemany L'hivern (del llatí hibernus) és una de les quatre estacions de les zones temperades.
Veure Dia і Hivern
Home
actual Un home és una persona de sexe masculí de l'espècie humana, especialment quan ja és adult, en contraposició amb un nen.
Veure Dia і Home
Hora
L'hora, símbol h, és una unitat de temps igual a 3 600 segons.
Veure Dia і Hora
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Dia і Imperi Romà
Inter gravissimas
Inter gravissimas és una butlla pontifical, redactada pel papa Gregori XIII i anomenada així per les seves primeres paraules: Entre les tasques més importants de la nostra funció pastoral (en llatí: pastoralis officii nostri curas).
Veure Dia і Inter gravissimas
ISO 8601
Explicació de la norma ISO 8601: les tres extensions mostrades són vàlides. La norma ISO 8601 especifica la notació estàndard utilitzada per a emmagatzemar les dates i el temps. Aquesta notació facilita la migració entre diverses plataformes. Se segueix el criteri d'ordenar d'esquerra a dreta del període més llarg de temps al més curt.
Veure Dia і ISO 8601
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Dia і Italià
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Veure Dia і Júpiter (planeta)
Johannes Kepler
Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.
Veure Dia і Johannes Kepler
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Veure Dia і Jueus
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Veure Dia і Juli Cèsar
Juliol
El juliol és el setè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Veure Dia і Juliol
Juny
El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Veure Dia і Juny
Juràssic
El Juràssic és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Veure Dia і Juràssic
Latitud
Els paral·lels i els meridians es tallen en angle recte La latitud és la distància angular, mesurada sobre un meridià, entre una localització terrestre (o de qualsevol altre planeta) i l'Equador.
Veure Dia і Latitud
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Dia і Llatí
Lleis de Kepler
Els temps d'òrbita totals pels planetes 1 i 2 segueixen la proporció \left(\fraca_1a_2\right)^\frac32. En astronomia, les lleis de Kepler són tres lleis científiques que descriuen el moviment dels planetes al voltant del Sol.
Veure Dia і Lleis de Kepler
Llum diürna
Mapa del món que mostra les zones de la Terra que reben la llum del dia al voltant de les 13:00 GMT, 2 d'abril. La llum diürna o la llum del dia és la combinació de tota la llum directa i indirecta a l'aire lliure el dia.
Veure Dia і Llum diürna
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Veure Dia і Lluna
Maig
El maig és el cinquè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Veure Dia і Maig
Març
Març és el tercer mes de l'any al Calendari Gregorià i té 31 dies.
Veure Dia і Març
Marea
Diferència entre marea baixa i marea alta al port de l'illa Ré, al golf de Biscaia Mecanisme de les marees La marea és el moviment cíclic de nivell del mar i els oceans, acompanyat per un moviment ascendent (flux) i descendent (reflux).
Veure Dia і Marea
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Veure Dia і Mart (planeta)
Mercuri (planeta)
Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.
Veure Dia і Mercuri (planeta)
Meridià
Convergència de dos meridians. Un meridià (o línia de longitud) és una línia imaginària que fa mitja volta a la Terra, de Pol Nord a Pol Sud.
Veure Dia і Meridià
Meridià celeste
En astronomia, el meridià celeste és un cercle màxim que passa pels punts septentrional i meridional de l'horitzó d'un observador.
Veure Dia і Meridià celeste
Mes
Un mes és cada un dels dotze períodes d'entre vint-i-vuit i trenta-un dies en què es divideix l'any.
Veure Dia і Mes
Migdia
Les agulles del Big Ben marcant les 12 hores.El migdia es l'hora en què el sol és en el punt més alt, corresponent a les 12:00 hores, és a dir, quan es troba en el meridià.
Veure Dia і Migdia
Milió
240px Un milió és un nombre natural que s'escriu 1000000 en el sistema de numeració àrab i en el romà.
Veure Dia і Milió
Missa
Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què hom es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.
Veure Dia і Missa
Mitjanit
La mitjanit és el moment equivalent a les dotze de la nit, just quan un dia canvia pel dia següent (en el format de rellotge més usual de dotze o vint-i-quatre hores).
Veure Dia і Mitjanit
Model heliocèntric
El model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios.
Veure Dia і Model heliocèntric
Moviment anual
El moviment anual és el moviment del Sol en l'esfera celeste observat en el transcurs d'un any.
Veure Dia і Moviment anual
Neptú (planeta)
Neptú és el vuitè i últim planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Veure Dia і Neptú (planeta)
Nit
Una nit rasa La nit (del llatí nox, noctis) és el període entre l'ocàs del Sol i l'ortus de l'endemà.
Veure Dia і Nit
Novembre
El novembre o santandria és l'onzè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Veure Dia і Novembre
Observatori Naval dels Estats Units
L'Observatori Naval dels Estats Units (en anglès: United States Naval Observatory o USNO) és una de les agències científiques més antigues dels Estats Units.
Veure Dia і Observatori Naval dels Estats Units
Ocàs
Un roig ocàs a Biarritz. Un roig ocàs a Rif, Marroc. Posta del sol a la mar, Alanya. El Palau Schwerin a l'ocàs. Un astre, i el Sol en particular, està en l'ocàs quan travessa el pla de l'horitzó i passa del nostre hemisferi visible al no visible.
Veure Dia і Ocàs
Octubre
L'octubre o santaïni és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Veure Dia і Octubre
Oficina Internacional de Pesos i Mesures
L'Oficina Internacional de Pesos i Mesures (Bureau international des poids et mesures, BIPM, en francès), és una organització internacional, a través de la qual els seus 59 estats membres actuen sobre estàndards de mesura en quatre àrees: química, radiacions ionitzants, metrologia física, així com el temps universal coordinat.
Veure Dia і Oficina Internacional de Pesos i Mesures
Organització de les Nacions Unides
LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.
Veure Dia і Organització de les Nacions Unides
Ortus
Ortus sobre el mar Negre (Romania) Un astre, i el Sol en particular, està en l'ortus quan travessa el pla de l'horitzó i passa al nostre hemisferi visible.
Veure Dia і Ortus
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Dia і Papa
Permià
El Permià és un període geològic que començà fa milions d'anys i acabà fa milions d'anys.
Veure Dia і Permià
Places i diades castelleres
la Mercè del 2009. Pilar de 5 dels Castellers de la Sagrada Família. Plaça del Mercadal de Reus. data.
Veure Dia і Places i diades castelleres
Precessió
Precessió i nutació d'una baldufa Precessió d'un giroscopi Rotació (verd), precessió (blau) i nutació (vermell) de la Terra La precessió és el moviment harmònic que efectua l'eix de rotació d'un sòlid no esfèric sotmès a forces exteriors.
Veure Dia і Precessió
Primavera
Naixement d'una flor a la primavera La primavera és una de les quatre estacions de les zones temperades.
Veure Dia і Primavera
Punt d'Àries
Equinocci vernal o primer punt d'Àries En astronomia el punt d'Àries o punt vernal és un dels dos punts de l'esfera celeste on l'equador celeste talla el pla de l'eclíptica.
Veure Dia і Punt d'Àries
Radiació
Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.).
Veure Dia і Radiació
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Veure Dia і Reforma Protestant
Refracció
La refracció és el procés pel qual, quan una ona de llum incideix sobre la superfície de separació entre dos medis, una part de la seva energia es transmet al segon medi canviant-ne la direcció de propagació.
Veure Dia і Refracció
Rellotge
Un rellotge (del llatí horologium) és un instrument que serveix per a mesurar i indicar el pas del temps.
Veure Dia і Rellotge
Rellotge de sol
Rellotge de sol de la Casa Barbey (la Garriga) la Vall d'Albaida) Un rellotge de sol és un instrument de mesura que assenyala les hores mitjançant l'ombra d'un gnòmon clavat dins d'un quadrant on hi ha marcades les línies horàries.
Veure Dia і Rellotge de sol
Saturn (planeta)
Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.
Veure Dia і Saturn (planeta)
Sànscrit
El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand.
Veure Dia і Sànscrit
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Veure Dia і Sàpiens
Segle
Un segle és un període de cent anys.
Veure Dia і Segle
Segon
Un rellotge atòmic del 1997 a Alemanya. El segon (s) és una unitat de temps i una de les set unitats base del Sistema Internacional.
Veure Dia і Segon
Segon intercalar
Rellotge atòmic Els segons intercalars o segons addicionals són els segons que s'afegeixen (sintercalen) a mitjans o final d'any a l'hora civil UTC per sincronitzar-la amb l'hora astronòmica UT (temps universal).
Veure Dia і Segon intercalar
Setembre
Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.
Veure Dia і Setembre
Setmana
asteca tenia setmanes de cinc dies. La setmana (del llatí septimana) és una unitat de mesura del temps, més gran que un dia i més petita que un mes.
Veure Dia і Setmana
Silurià
El Silurià és un període geològic que pertany al Paleozoic i que s'estén des del final del període Ordovicià, fa uns 443,7 ± 1,5 milions d'anys, fins al principi del període Devonià, fa uns 416,0 ± 2,8 milions d'anys.
Veure Dia і Silurià
Sistema Internacional d'Unitats
Estats Units. El Sistema Internacional d'Unitats, abreujat SI (del francès Système international d'unités) és el sistema d'unitats més utilitzat al món, tant en ciència com a la vida diària (comerç), i és l'evolució del sistema mètric decimal.
Veure Dia і Sistema Internacional d'Unitats
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Dia і Sol
Sol fictici
El sol fictici és el punt imaginari de l'esfera celeste que es mou en sentit directe sobre l'eclíptica amb una velocitat constant, igual a la velocitat mitjana del sol veritable.
Veure Dia і Sol fictici
Solstici
El solstici és cadascun dels dos moments de l'any en què el Sol té la màxima declinació (distància angular) respecte a l'equador celeste.
Veure Dia і Solstici
Tardor
Imatge d'un bosc a la tardor. La tardor, primavera d'hivern, autumne, rerevera o autunjo (en alguerès) és una de les quatre estacions de l'any, de les zones temperades.
Veure Dia і Tardor
Taula dels temps geològics
Representació dels temps geològics. Representació alternativa dels temps geològics en forma de rellotge. La taula dels temps geològics s'utilitza en geologia per descriure i relacionar esdeveniments de la història de la Terra.
Veure Dia і Taula dels temps geològics
Temps
Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.
Veure Dia і Temps
Temps sideri
242x242px El temps sideri local o l'hora sidèria local és l'angle horari que forma el punt Àries amb el meridià de l'observador.
Veure Dia і Temps sideri
Temps solar
El temps solar és una forma de mesurar el temps basada en el moviment aparent del Sol sobre l'horitzó del lloc on ens trobem.
Veure Dia і Temps solar
Temps universal coordinat
El temps universal coordinat o UTC, també conegut com a temps civil, és la zona horària de referència respecte de la qual es calculen totes les hores corresponents a les altres zones horàries del món.
Veure Dia і Temps universal coordinat
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Dia і Terra
Treball (economia)
El treball és l'activitat feta amb esforç per produir béns i que té com a objectiu la supervivència i el progrés, tant de l'individu que l'exerceix com de cada Estat o societat on es produeix.
Veure Dia і Treball (economia)
Unitat de mesura
Palazzo della Ragione, a Pàdua Una unitat de mesura o unitat de mida és una quantitat estandarditzada d'una determinada magnitud física.
Veure Dia і Unitat de mesura
Urà (planeta)
Urà és el setè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Veure Dia і Urà (planeta)
Vacances
Gentada fent vacances a la platja de Joss Bay, prop de Broadstairs, l'agost del 2008.Les vacances o vacacions són un dret laboral dels treballadors que consta en poder gaudir anualment d'un temps, usualment uns dies, de descans sense deixar d'obtenir el salari acordat ni perdre la feina.
Veure Dia і Vacances
Venus (planeta)
Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Veure Dia і Venus (planeta)
Vegeu també
Unitats de temps
- Any civil
- Any comú
- Any de traspàs
- Any tròpic
- Calendari
- Calendari còsmic
- Cicle sexagesimal
- Cron
- Dècada
- Dia
- Dia sinòdic
- Epacta
- Era (cronologia)
- Estació de l'any
- Estatge geològic
- Estratotip Global de Límit
- Hora
- Hora Internet
- Indicció
- Intercalació (calendari)
- Kalpa
- Lustre
- Mes
- Mil·lenni
- Milió d'anys
- Minut
- Pèndol de segons
- Pont festiu
- Quinzena
- Saros (astronomia)
- Segle
- Segon
- Setmana
- Sol (dia marcià)
- Svedberg
- Temporada d'eclipsis
- Temps decimal
- Temps sideri
També conegut com Diürn, Diürna, Diürns.