Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 
Nou! » Crear compte

asteca, de la Pedra del Sol. Un dia o jorn és el període de temps que tarda el planeta Terra a girar 360 graus sobre el seu eix.

138 les relacions: Abril, Agost, Alexandria, Anglès antic, Angle horari, Anoia Diari, Antic Egipte, Any, Any tròpic, Astre, Astronomia, Atmosfera terrestre, Babilònia, Biblioteca de Catalunya, Butlla, Calendari, Calendari asteca, Calendari egipci, Calendari gregorià, Calendari julià, Calendari solar, Cambrià, Carbonífer, Casquet polar, Catalans, Catalunya, Cérvol, Cesi, Conill, Corall, Creació, Crepuscle, Data, Declinació (astronomia), Desembre, Dia internacional, Dia sideri, Dia solar mitjà, Diada de Sant Jordi, Diada Nacional de Catalunya, Dijous, Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dissabte, Diumenge, Divendres, Eix de la Terra, Elsevier, Equació de temps, ..., Equinocci, Era (cronologia), Estiu, Estrella, Febrer, Festa, Francès, Gener, Generalitat de Catalunya, Gregori XIII, Història universal, Hivern, Home, Hora, Imperi Romà, ISO 8601, Italià, Júpiter (planeta), Johannes Kepler, Jueus, Juli Cèsar, Juliol, Juny, Juràssic, Latitud, Llatí, Lleis de Kepler, Llum diürna, Lluna, Maig, Març, Marea, Mart (planeta), Mercuri (planeta), Meridià, Meridià celeste, Mes, Migdia, Milió, Missa, Mitjanit, Model heliocèntric, Moviment anual, Neptú (planeta), Nit, Novembre, Ocàs, Octubre, Oficina Internacional de Pesos i Mesures, Organització de les Nacions Unides, Ortus, Papa, Període, Permià, Places i diades castelleres, Precessió, Primavera, Punt d'Àries, Radiació, Reforma Protestant, Refracció, Rellotge, Rellotge de sol, Saturn (planeta), Sànscrit, Sàpiens, Segle, Segon, Segon intercalar, Setembre, Setmana, Silurià, Sistema Internacional d'Unitats, Sol, Sol fictici, Solstici, Tardor, Taula dels temps geològics, Temps, Temps sideri, Temps solar, Temps universal coordinat, Terra, Treball (economia), Urà (planeta), Vacances, Venus (planeta), 46 aC. Ampliar l'índex (88 més) »

Abril

L’abril és el quart mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Dia і Abril · Veure més »

Agost

L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Dia і Agost · Veure més »

Alexandria

Alexandria —en àrab: الإسكندرية al-Iskandariyya;; en grec: Αλεξάνδρεια; en àrab egipci الإسكندريه Al-Eskandareya en antic egipci raqedum en copte raqote— és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Nou!!: Dia і Alexandria · Veure més »

Anglès antic

Langlès antic (anomenat també anglosaxó, Ænglisc, Anglisc, Englisc en la seva pròpia denominació) és una forma primerenca de l'anglès que es parlava en bona part del que avui és Anglaterra i al sud de Escòcia entre els anys 425 i 1125 aproximadament.

Nou!!: Dia і Anglès antic · Veure més »

Angle horari

Angle horari. En astronomia, l'angle horari és l'arc d'equador comptat des del punt d'intersecció de l'equador amb el meridià de l'observador fins al cercle horari de l'astre, en sentit horari; encara que es podria mesurar en graus per a la seva mesura s'usa l'hora.

Nou!!: Dia і Angle horari · Veure més »

Anoia Diari

Anoia Diari és el primer diari exclusivament digital creat a la comarca de l'Anoia, publicat en català i fundat a Igualada l'1 d'octubre de 2008.

Nou!!: Dia і Anoia Diari · Veure més »

Antic Egipte

Lantic Egipte es una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i baix del riu Nil, en el territori que ara ocupa els actuals estats d'Egipte i el nord del Sudan.

Nou!!: Dia і Antic Egipte · Veure més »

Any

Un any és el període de temps que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol.

Nou!!: Dia і Any · Veure més »

Any tròpic

Variacions de la longitud mitjana del Sol. Esquema de l'any tròpic (no és a escala). Esquema de l'any sideri. Un any tròpic (del grec antic τρόπος (tropos).

Nou!!: Dia і Any tròpic · Veure més »

Astre

Un astre és qualsevol cos celeste amb forma definida i que pot individualitzar-se dels altres cossos de l'Univers.

Nou!!: Dia і Astre · Veure més »

Astronomia

La nebulosa planetària «de la formiga» Menzel 3 (Mz3). L'ejecció de gas, des del centre d'una estrella moribunda segueix uns patrons simètrics Lastronomia és la ciència que estudia l'univers i els cossos celestes o astres, a partir de la informació que ens n'arriba per la radiació electromagnètica, tant pel que fa a la posició i moviment en l'esfera celeste com pel que fa a la seva natura, estructura i evolució (astrofísica).

Nou!!: Dia і Astronomia · Veure més »

Atmosfera terrestre

halo de color blau quan es veu des de l'espai. Latmosfera terrestre és la capa fina de gasos que envolten el planeta terra i que es manté retinguda gràcies a la força de la gravetat de la Terra.

Nou!!: Dia і Atmosfera terrestre · Veure més »

Babilònia

Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).

Nou!!: Dia і Babilònia · Veure més »

Biblioteca de Catalunya

La Biblioteca de Catalunya és una institució catalana que té com a principal missió formar la Bibliografia Catalana amb l'adquisició dels fons bibliogràfics impresos a Catalunya.

Nou!!: Dia і Biblioteca de Catalunya · Veure més »

Butlla

Una butlla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.

Nou!!: Dia і Butlla · Veure més »

Calendari

Pàgina d'un calendari hindú. El calendari (del llatí calenda) és una taula d'ordenació temporal per a l'organització de les activitats d'una societat.

Nou!!: Dia і Calendari · Veure més »

Calendari asteca

Calendari solar Asteca El calendari asteca va ser usat per aquest poble i altres cultures americanes en dues versions, una religiosa i una civil, per mesurar el pas del temps per a l'agricultura i les festivitats.

Nou!!: Dia і Calendari asteca · Veure més »

Calendari egipci

Segons evidencies històriques el calendari egipci fou el primer calendari solar.

Nou!!: Dia і Calendari egipci · Veure més »

Calendari gregorià

Gregori XIII El calendari gregorià, també conegut com a calendari occidental o calendari cristià, és el calendari civil acceptat internacionalment com a referent.

Nou!!: Dia і Calendari gregorià · Veure més »

Calendari julià

El calendari julià és l'antecessor del calendari gregorià que es basa en el moviment del Sol per a mesurar el temps.

Nou!!: Dia і Calendari julià · Veure més »

Calendari solar

El calendari solar és aquell calendari els dies del qual indiquen la posició de la Terra en la seva revolució entorn del Sol.

Nou!!: Dia і Calendari solar · Veure més »

Cambrià

El Cambrià és un període geològic que va començar fa milions d'anys, al final de l'eó Proterozoic, i va acabar fa milions d'anys amb l'inici de l'Ordovicià.

Nou!!: Dia і Cambrià · Veure més »

Carbonífer

El Carbonífer és un període geològic del Paleozoic que va començar fa 359,2 ± 2,5 milions d'anys i va acabar fa 299,0 ± 0,8 milions d'anys; en obres clàssiques.

Nou!!: Dia і Carbonífer · Veure més »

Casquet polar

Una imatge de satèl·lit de l'Antàrtida Mart i el seu casquet polar. Imatge del Viking 1 Un casquet polar és la regió d'un planeta o satèl·lit que es troba a latituds altes i que està coberta de glaç.

Nou!!: Dia і Casquet polar · Veure més »

Catalans

Els catalans i les catalanes són un poble europeu i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.

Nou!!: Dia і Catalans · Veure més »

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu de la Mediterrània occidental constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Dia і Catalunya · Veure més »

Cérvol

Un cérvol o cervo és un mamífer remugant de la família Cervidae.

Nou!!: Dia і Cérvol · Veure més »

Cesi

El cesi, de símbol Cs, és un element químic de nombre atòmic 55 i massa atòmica 132.90545 uma.

Nou!!: Dia і Cesi · Veure més »

Conill

Conill de Florida Un niu de conill amb cries Els conills són un grup de mamífers de la família dels lepòrids que no es correspon amb cap tàxon en particular.

Nou!!: Dia і Conill · Veure més »

Corall

Coral en forma de pilar Escull coral·lí Coral cervell (''Diploria labyrinthiformis'') Els coralls (o corals) són animals que pertanyen a la classe dels antozous del fílum cnidaris.

Nou!!: Dia і Corall · Veure més »

Creació

La Creació és l'acte pel qual una divinitat forma el món, el cosmos o la vida.

Nou!!: Dia і Creació · Veure més »

Crepuscle

Crepuscle vist des d'un camp als afores de Palafrugell El crepuscle és la il·luminació de l'atmosfera pels raigs del Sol als extrems de la nit, cosa que motiva que veiem la llum solar abans de la sortida del sol o quan ja s'ha post.

Nou!!: Dia і Crepuscle · Veure més »

Data

Les Data (Δεδομένα) és en realitat una obra menor d'Euclides que complementa els Elements, en el sentit que, d'una banda, s'hi proven teoremes relativament febles, i, de l'altra, a les demostracions hi utilitza proposicions dels Elements.

Nou!!: Dia і Data · Veure més »

Declinació (astronomia)

Declinació solar. La trajectòria del Sol per l'esfera celeste canvia amb la seva declinació al llarg de l'any. Aquí es pot veure en l'eix horitzontal l'azimut (en ºN) on el Sol surt i es pon a l'estiu i a l'hivern (solsticis), per a un observador a 56°N. La declinació és la distància angular d'un astre sobre l'equador celest, mesura equivalent a la latitud sobre la Terra; es mesura entre 0º i ±90º (positiva si va cap al Pol nord celest i negativa en la direcció del Pol sud celest).

Nou!!: Dia і Declinació (astronomia) · Veure més »

Desembre

El desembre és el dotzè mes de l'any del calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Dia і Desembre · Veure més »

Dia internacional

Els dies internacionals són aquelles dates reconegudes internacionalment per commemorar un fet o lluitar contra un problema.

Nou!!: Dia і Dia internacional · Veure més »

Dia sideri

escala. El dia sideri o dia sideral és el lapse que transcorre entre dos culminacions, o trànsits, successius del primer punt d'Àries, o equinocci vernal.

Nou!!: Dia і Dia sideri · Veure més »

Dia solar mitjà

Desviació observada entre la duració dels dies solars vertaders i el dia solar mitjà, període 1974 a 2005, mesurada en mil·lisegons, respecte del valor teòric de 86.400 segons. El dia solar mig és una mitjana del dia solar verdader, i es correspon amb el temps civil.

Nou!!: Dia і Dia solar mitjà · Veure més »

Diada de Sant Jordi

Una rosa i un llibre L'ambient a les Rambles de Barcelona un Sant Jordi ''Sant Jordi matant el drac'', taula central del Retaule de Sant Jordi de Bernat Martorell La Diada de Sant Jordi a Catalunya és una festa que se celebra el 23 d'abril amb el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbols de la cultura i l'amor, i és també una jornada que reivindica la cultura catalana.

Nou!!: Dia і Diada de Sant Jordi · Veure més »

Diada Nacional de Catalunya

La Diada Nacional de Catalunya és un símbol nacional segons l'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia. La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'Onze de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714.

Nou!!: Dia і Diada Nacional de Catalunya · Veure més »

Dijous

El dijous és el quart dia de la setmana.

Nou!!: Dia і Dijous · Veure més »

Dilluns

El dilluns és el primer dia de la setmana.

Nou!!: Dia і Dilluns · Veure més »

Dimarts

El dimarts és el segon dia de la setmana.

Nou!!: Dia і Dimarts · Veure més »

Dimecres

El dimecres és el tercer dia de la setmana.

Nou!!: Dia і Dimecres · Veure més »

Dissabte

El dissabte és el sisè dia de la setmana civil, o setè en el còmput antic i cristià.

Nou!!: Dia і Dissabte · Veure més »

Diumenge

El diumenge és el setè dia de la setmana.

Nou!!: Dia і Diumenge · Veure més »

Divendres

El divendres és el cinquè dia de la setmana.

Nou!!: Dia і Divendres · Veure més »

Eix de la Terra

L'eix de la Terra és la línia imaginària que passa pels pols i sobre el qual el planeta gira una vegada cada 23 hores i 56 minuts aproximadament (dia sideral).

Nou!!: Dia і Eix de la Terra · Veure més »

Elsevier

Elsevier és una editorial neerlandesa que publica llibres científics i de medicina.

Nou!!: Dia і Elsevier · Veure més »

Equació de temps

L'equació de temps és la diferència entre el temps solar mitjà i el temps solar vertader.

Nou!!: Dia і Equació de temps · Veure més »

Equinocci

Lequinocci és cadascun dels dos moments de l'any en què el sol creua l'equador celeste.

Nou!!: Dia і Equinocci · Veure més »

Era (cronologia)

Es denomina era (des d'un punt de vista cronològic), a un període de temps mesurat a partir d'un esdeveniment fix i convencional des del qual es comencen a comptar els anys.

Nou!!: Dia і Era (cronologia) · Veure més »

Estiu

Camp de girasols en un paisatge estiuenc. L'estiu és una de les quatre estacions de les zones temperades.

Nou!!: Dia і Estiu · Veure més »

Estrella

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrela o estrella, i antigament i dialectalment estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidrostàtic.

Nou!!: Dia і Estrella · Veure més »

Febrer

El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.

Nou!!: Dia і Febrer · Veure més »

Festa

Preparació d'una festa, per exemple d'un aniversari Una festa és un esdeveniment de caràcter social organitzat de forma pública o per un grup més reduït de persones amb l'objectiu de passar-s'ho be plegades.

Nou!!: Dia і Festa · Veure més »

Francès

El francès (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot "sí", i en oposició a l'occità, que empra "òc"). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 77 milions de persones com a llengua materna, i uns 128 milions en total si s'hi inclouen els que el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Dia і Francès · Veure més »

Gener

Gener és el primer mes de l'any del calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Dia і Gener · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Dia і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Gregori XIII

Gregori XIII (1502-1585), nascut Ugo Boncompagni, va ser Papa entre 1572 i 1585.

Nou!!: Dia і Gregori XIII · Veure més »

Història universal

La història universal és el conjunt de fets i processos que s'han desenvolupat a entorn l'ésser humà, des de l'aparició de l’Homo sapiens fins a l'actualitat.

Nou!!: Dia і Història universal · Veure més »

Hivern

alemany L'hivern (del llatí hibernus) és una de les quatre estacions de les zones temperades.

Nou!!: Dia і Hivern · Veure més »

Home

consulta.

Nou!!: Dia і Home · Veure més »

Hora

L'hora és una unitat de temps que es divideix en seixanta minuts.

Nou!!: Dia і Hora · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Dia і Imperi Romà · Veure més »

ISO 8601

La norma ISO 8601 especifica la notació estàndard utilitzada per a emmagatzemar les dates i el temps.

Nou!!: Dia і ISO 8601 · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per les minories d'Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, – Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Dia і Italià · Veure més »

Júpiter (planeta)

Júpiter és el planeta més gran del sistema solar i el cinquè segons la seva distància al Sol.

Nou!!: Dia і Júpiter (planeta) · Veure més »

Johannes Kepler

Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi Romanogermànic, 27 de desembre de 1571 - Ratisbona, 15 de novembre de 1630), astrònom i matemàtic alemany i figura clau en la revolució científica.

Nou!!: Dia і Johannes Kepler · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִי, Yëhûdí; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Nou!!: Dia і Jueus · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar, (en llatí Gaius Iulius Caesar) més conegut com a Juli Cèsar (juliol de 100 aC - 15 de març de 44 aC, Roma) va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.

Nou!!: Dia і Juli Cèsar · Veure més »

Juliol

El juliol és el setè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Dia і Juliol · Veure més »

Juny

El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Dia і Juny · Veure més »

Juràssic

El Juràssic és el període geològic que abasta el temps entre el final del Triàsic, fa Ma (milions d'anys), i l'inici del Cretaci,  Ma.

Nou!!: Dia і Juràssic · Veure més »

Latitud

Els paral·lels i els meridians es tallen en angle recte La latitud és la distància angular, mesurada sobre un meridià, entre una localització terrestre (o de qualsevol altre planeta) i l'Equador.

Nou!!: Dia і Latitud · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Dia і Llatí · Veure més »

Lleis de Kepler

Representació de la primera i la segona lleis de Kepler. Podem veure, en primer lloc, com el Sol se situa en un dels focus. En segon lloc, com que en temps iguals les àrees escombrades pel planeta són iguals. Per tant, el planeta es mourà de pressa a prop del Sol i lentament lluny. Les lleis de Kepler van ser enunciades per Johannes Kepler per a descriure el moviment dels planetes en les seves òrbites al voltant del Sol.

Nou!!: Dia і Lleis de Kepler · Veure més »

Llum diürna

Mapa del món que mostra les zones de la Terra que reben la llum del dia al voltant de les 13:00 GMT, 2 d'abril. La llum diürna o la llum del dia és la combinació de tota la llum directa i indirecta a l'aire lliure el dia.

Nou!!: Dia і Llum diürna · Veure més »

Lluna

La Lluna, tintada de vermell i taronja, tal com es veu des de la Terra durant un eclipsi lunar La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra.

Nou!!: Dia і Lluna · Veure més »

Maig

El maig és el cinquè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Dia і Maig · Veure més »

Març

Març és el tercer mes de l'any en el Calendari Gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Dia і Març · Veure més »

Marea

illla Ré, al golf de Biscaia Mecanisme de les marees La marea és el canvi periòdic de nivell del mar i els oceans, acompanyat per un moviment ascendent (flux) i cap avall (reflux).

Nou!!: Dia і Marea · Veure més »

Mart (planeta)

Mart és el quart planeta del sistema solar segons la distància al Sol i el segon planeta més petit, després de Mercuri.

Nou!!: Dia і Mart (planeta) · Veure més »

Mercuri (planeta)

Mercuri és el planeta més proper al Sol i el més petit del sistema solar.

Nou!!: Dia і Mercuri (planeta) · Veure més »

Meridià

Convergència de dos meridians. Un meridià (o línia de longitud) és una línia imaginària que dóna la volta a la Terra passant pels pols i serveix per mesurar la longitud com a part del sistema de coordenades geogràfiques.

Nou!!: Dia і Meridià · Veure més »

Meridià celeste

En astronomia, el meridià del lloc, o meridià celest, és un cercle màxim que passa pel zenit i el pol nord.

Nou!!: Dia і Meridià celeste · Veure més »

Mes

Un mes és cada un dels dotze períodes de temps, d'entre vint-i-vuit i trenta-un dies, en què es divideix l'any.

Nou!!: Dia і Mes · Veure més »

Migdia

* El migdia és l'hora en què el Sol està més prop del zenit (culminació) i la seva ombra és més curta i apunta exactament al sud (en el hemisferi nord) o al nord (en el hemisferi sud).

Nou!!: Dia і Migdia · Veure més »

Milió

Un milió és un nombre natural que s'escriu 1000000 en el sistema de numeració àrab i en el romà.

Nou!!: Dia і Milió · Veure més »

Missa

Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Dia і Missa · Veure més »

Mitjanit

Colom intimida els indígenes mitjançant la predicció d'un eclipsi lunar La mitjanit, literalment 'la meitat de la nit' o 'el centre de la nit', és l'hora arbitràriament assenyalada per determinar el final d'un dia i el principi del següent en algunes cultures, principalment occidentals.

Nou!!: Dia і Mitjanit · Veure més »

Model heliocèntric

Sistema Solar heliocèntric El model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios.

Nou!!: Dia і Model heliocèntric · Veure més »

Moviment anual

El moviment anual és el moviment del Sol en l'esfera celeste observat en el transcurs d'un any.

Nou!!: Dia і Moviment anual · Veure més »

Neptú (planeta)

Neptú és el vuitè planeta en distància respecte al Sol i el més llunyà del sistema solar.

Nou!!: Dia і Neptú (planeta) · Veure més »

Nit

Una nit rasa La nit (del llatí nox, noctis) és el període entre l'ocàs del Sol i l'ortus de l'endemà.

Nou!!: Dia і Nit · Veure més »

Novembre

El novembre és l'onzè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Dia і Novembre · Veure més »

Ocàs

Un roig ocàs a Biarritz Un astre, i el Sol en particular, està en l'ocàs quan travessa el pla de l'horitzó i passa del nostre hemisferi visible al no visible.

Nou!!: Dia і Ocàs · Veure més »

Octubre

L'octubre és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Dia і Octubre · Veure més »

Oficina Internacional de Pesos i Mesures

L'Oficina Internacional de Pesos i Mesures (Bureau international des poids et mesures, BIPM, en francès), és una organització internacional de normalització.

Nou!!: Dia і Oficina Internacional de Pesos i Mesures · Veure més »

Organització de les Nacions Unides

LOrganització de les Nacions Unides (ONU), és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.

Nou!!: Dia і Organització de les Nacions Unides · Veure més »

Ortus

Ortus sobre el mar Negre (Romania) Un astre, i el Sol en particular, està en l'ortus quan travessa el pla de l'horitzó i passa al nostre hemisferi visible.

Nou!!: Dia і Ortus · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας pappas, una fórmula infantil per anomenar el "pare") és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Dia і Papa · Veure més »

Període

Una animació d'una ona que canvia a mesura que s'incrementa el període. En una representació gràfica temporal de qualsevol magnitud física el període és el temps transcorregut entre dos punts periòdics, entre dos crestes o dues valls successius. El període o període d'oscil·lació és el temps transcorregut entre dos punts equivalents de l'oscil·lació o cicle (en la mateixa fase).

Nou!!: Dia і Període · Veure més »

Permià

El Permià és un període geològic que va començar fa milions d'anys i va acabar fa 251,0 ± 0.4 milions d'anys.

Nou!!: Dia і Permià · Veure més »

Places i diades castelleres

Diada castellera de la Mercè del 2009. Pilar de 5 dels Castellers de la Sagrada Família. Plaça del Mercadal de Reus. llengua.

Nou!!: Dia і Places i diades castelleres · Veure més »

Precessió

Precessió d'un giroscopi La precessió és el moviment semblant al que realitza la part superior d'un giroscopi (o d'una trompa) en girar quan el seu eix instantani de rotació (CIR) no coincideix amb la perpendicular a terra on se situa o desplaça la trompa.

Nou!!: Dia і Precessió · Veure més »

Primavera

Naixement d'una flor a la primavera La primavera és una de les quatre estacions de les zones temperades.

Nou!!: Dia і Primavera · Veure més »

Punt d'Àries

El punt d'Àries o punt vernal és un dels dos punts de l'esfera celeste on l'equador celeste talla l'eclíptica.

Nou!!: Dia і Punt d'Àries · Veure més »

Radiació

Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.). La radiació, pròpiament dita, es refereix a la transportada per ones electromagnètiques, en conseqüència, radiació electromagnètica.

Nou!!: Dia і Radiació · Veure més »

Reforma Protestant

luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma Protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 Tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.

Nou!!: Dia і Reforma Protestant · Veure més »

Refracció

La refracció és el procés pel qual, quan una ona incideix sobre la superfície de separació entre dos medis, una part de la seva energia es transmet al segon medi canviant-ne la direcció de propagació.

Nou!!: Dia і Refracció · Veure més »

Rellotge

Un rellotge (del llatí horologium) és un instrument que serveix per a mesurar i indicar el pas del temps.

Nou!!: Dia і Rellotge · Veure més »

Rellotge de sol

Representació d'un rellotge solar Rellotge de sol de la Casa Barbey (la Garriga) Rellotge de sol en Palma de Mallorca Un rellotge de sol és un instrument que assenyala les hores mitjançant les ombres d'un gnòmon o estil clavat dins d'un quadrant on hi ha marcades les línies horàries.

Nou!!: Dia і Rellotge de sol · Veure més »

Saturn (planeta)

Saturn és el sisè planeta en ordre de proximitat al Sol i el segon més gran del sistema solar, després de Júpiter.

Nou!!: Dia і Saturn (planeta) · Veure més »

Sànscrit

El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand. El sànscrit clàssic és el nivell de parla estàndard com es mostra en la gramàtica de Pāṇini, cap al segle IV aC. La seva posició en la cultura de la Gran Índia és similar a la del llatí i el grec antic a Europa i ha influït molt en la majoria de les llengües del subcontinent indi, particularment a l'Índia, al Pakistan, a Sri Lanka i al Nepal. Literalment, vol dir 'perfectament fet'. Ve de sam ('completament') i krita ('fet, obra'), que es relaciona amb l'arrel kri i està emparentat amb la paraula karma ('acció'), i amb el llatí crim ('fet discernible'). El sànscrit és utilitzat principalment com a llengua cerimonial en els rituals hindús, per als himnes i mantres. La seva forma preclàssica, el sànscrit vèdic, que és la llengua ritual de la religió vèdica, és un dels membres més antics de la família indoeuropea.Burrow, T. (2001). Sanskrit language, Motilal Banarsidass, ISBN 81-208-1767-2 (en anglès) El seu text més antic conegut és el Rig Veda. En aquest idioma, van ser escrits tots els textos clàssics de l'hinduisme. També és el llenguatge del ioga. La majoria dels textos sànscrits que s'han conservat fins ara van ser transmesos oralment durant molts segles, fins que van ser escrits durant el període medieval de l'Índia. Per la seva importància religiosa, els primers gramàtics indis com Pànini (segles VI-V aC) l'analitzaren de manera més exhaustiva. Els lingüistes europeus, i en particular, els alemanys, al segle XIX, trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com per exemple el llatí, el grec antic o les llengües germàniques, i suggeriren allò que més tard es diria ''llengües indoeuropees'', entre les quals s'inclou el català i la resta de llengües romàniques.

Nou!!: Dia і Sànscrit · Veure més »

Sàpiens

Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.

Nou!!: Dia і Sàpiens · Veure més »

Segle

Un segle és un període de temps de cent anys.

Nou!!: Dia і Segle · Veure més »

Segon

El primer rellotge atòmic del món, 1955. Un rellotge atòmic del 1997 a Alemanya. El segon (s) és una unitat de temps i una de les set unitats base del Sistema Internacional.

Nou!!: Dia і Segon · Veure més »

Segon intercalar

Rellotge atòmic Els segons intercalars o segons addicionals són els segons que s'afegeixen (s' intercalen) a mitjans o final d'any a l'hora civil UTC per sincronitzar-la amb l'hora astronòmica UT (Temps Universal).

Nou!!: Dia і Segon intercalar · Veure més »

Setembre

El setembre és el novè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Dia і Setembre · Veure més »

Setmana

asteca tenia setmanes de cinc dies. La setmana (del llatí septimana) és una unitat de mesura del temps, més gran que un dia i més petita que un mes.

Nou!!: Dia і Setmana · Veure més »

Silurià

El Silurià és un període geològic que pertany al Paleozoic i que s'estén des del final del període Ordovicià, fa uns 443,7 ± 1,5 milions d'anys, fins al principi del període Devonià, fa uns 416,0 ± 2,8 milions d'anys.

Nou!!: Dia і Silurià · Veure més »

Sistema Internacional d'Unitats

Estats Units. El Sistema Internacional d'Unitats, abreujat SI (del francès Système international d'unités) és el sistema d'unitats més utilitzat al món, tant en ciència com a la vida diària (comerç), i és l'evolució del sistema mètric decimal.

Nou!!: Dia і Sistema Internacional d'Unitats · Veure més »

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Nou!!: Dia і Sol · Veure més »

Sol fictici

El sol fictici és el punt imaginari de l'esfera celeste que es mou en sentit directe sobre l'eclíptica amb una velocitat constant, igual a la velocitat mitjana del sol veritable.

Nou!!: Dia і Sol fictici · Veure més »

Solstici

El solstici és cadascun dels dos moments de l'any en què el Sol aconsegueix la màxima declinació (distància angular) respecte a l'equador celeste.

Nou!!: Dia і Solstici · Veure més »

Tardor

Imatge d'un bosc a la tardor. La tardor, rerevera, primavera d'hivern, santmiquelada (santamiquelada) o més poèticament autumne és una de les quatre estacions de les zones temperades.

Nou!!: Dia і Tardor · Veure més »

Taula dels temps geològics

Representació dels temps geològics. La taula dels temps geològics s'utilitza en geologia per descriure i relacionar esdeveniments de la història de la Terra.

Nou!!: Dia і Taula dels temps geològics · Veure més »

Temps

Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.

Nou!!: Dia і Temps · Veure més »

Temps sideri

El temps sideri local o l'hora sidèria local és l'angle horari que forma el punt Àries amb el meridià de l'observador.

Nou!!: Dia і Temps sideri · Veure més »

Temps solar

El temps solar és una forma de mesurar el temps basada en el moviment aparent del Sol sobre l'horitzó del lloc on ens trobem.

Nou!!: Dia і Temps solar · Veure més »

Temps universal coordinat

El temps universal coordinat o UTC, també conegut com a temps civil, és la zona horària de referència respecte de la qual es calculen totes les hores corresponents a les altres zones horàries del món.

Nou!!: Dia і Temps universal coordinat · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar.

Nou!!: Dia і Terra · Veure més »

Treball (economia)

segle XX. El treball és un esforç manual o intel·lectual que generalment implica, encara que no sempre, una contrapartida econòmica o en espècie.

Nou!!: Dia і Treball (economia) · Veure més »

Urà (planeta)

Urà és el setè planeta des del Sol, el tercer més gran i el quart amb major massa del Sistema Solar.

Nou!!: Dia і Urà (planeta) · Veure més »

Vacances

Les vacances són un dret laboral dels treballadors que consta en poder gaudir anualment d'un temps, usualment uns dies, de descans sense deixar d'obtenir el salari acordat ni perdre la feina.

Nou!!: Dia і Vacances · Veure més »

Venus (planeta)

Venus és el segon planeta en proximitat al Sol, i l'orbita cada 224,7 dies terrestres.

Nou!!: Dia і Venus (planeta) · Veure més »

46 aC

Sense descripció.

Nou!!: Dia і 46 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Diürn, Diürna.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »