Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Llum

Índex Llum

Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.

130 les relacions: Aigua, Aire, Albert Abraham Michelson, Albert Einstein, Amplitud, Angle sòlid, Arc (geometria), Arc de Sant Martí, Arthur Holly Compton, Augustin Jean Fresnel, Blau, C, Camp elèctric, Candela, Cervell, Cian, Color, Constant de la gravitació, Constant de Planck, Correcció gamma, Cos negre, Difracció, Dualitat ona-partícula, Eclipsi, Edward Williams Morley, Edwin Hubble, Efecte Compton, Efecte Doppler, Efecte Faraday, Efecte fotoelèctric, Electró, Electromagnetisme, Energia, Energia lluminosa, Energia radiant, Equació d'ona, Erwin Schrödinger, Espectre, Espectre visible, Estereoradian, Estrella, Experiment de la doble escletxa, Experiment de Michelson-Morley, Física, Flux lluminós, Flux radiant, Forces fonamentals, Fotó, Fotometria (òptica), Frédéric Joliot-Curie, ..., Freqüència, Friedrich Bessel, Galàxia, Gravetat, Groc, Hertz, Hippolyte Fizeau, Humà, Il·luminació, Il·luminació (fotometria), Indi (color), Institut d'Estudis Catalans, Intensitat lluminosa, Interferència (propagació d'ones), Irène Joliot-Curie, Irradiància, Isaac Newton, Isotropia, James Bradley, James Chadwick, Joule, Làser, Lent, Llamp, Llei d'Ampère, Llei de Faraday, Llei de Snell, Lleis de Grassmann, Lluïssor, Longitud d'ona, Louis-Victor de Broglie, Lumen, Luminància, Lux, Mecànica quàntica, Metre, Metre cúbic, Metre quadrat, Monocrom, Nan blanc, Nanòmetre, Nucli atòmic, Ona, Ona electromagnètica, Ortogonal, Parsec, Partícula elemental, Partícula subatòmica, Pascual Jordan, Paul Adrien Maurice Dirac, Permeabilitat, Permitivitat, Plom, Polarització electromagnètica, Positró, Principi de Huygens-Fresnel, Radiació electromagnètica, Radiació gamma, Radiació tèrmica, Radiació X, Radiància espectral, Radiometria, Refracció, Relativitat especial, Roig, S, Sírius, Sinusoide, Taronja, Taronja (color), Telescopi, Teoria de la relativitat, Ull, Velocitat de la llum, Verd, Vidre, Violat, Watt, Werner Heisenberg, Wolfgang Pauli. Ampliar l'índex (80 més) »

Aigua

Gota d'aigua Laigua és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.

Nou!!: Llum і Aigua · Veure més »

Aire

L'aire és una mescla de gasos constitutiva de les capes baixes de l'atmosfera terrestre.

Nou!!: Llum і Aire · Veure més »

Albert Abraham Michelson

Albert Abraham Michelson (Strzelno, Alemanya 1852 - Pasadena, Estats Units 1931) fou un físic nord-americà d'ascendència judeo-polonesa, guanyador del Premi Nobel de Física l'any 1907 i conegut pels seus treballs sobre la velocitat de la llum.

Nou!!: Llum і Albert Abraham Michelson · Veure més »

Albert Einstein

Albert Einstein AFI (Ulm, Wurtemberg, 14 de març del 1879 - Princeton, Nova Jersey, 18 d'abril del 1955) va ser un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i nord-americà.

Nou!!: Llum і Albert Einstein · Veure més »

Amplitud

L'amplitud d'una oscil·lació és la distància vertical al llarg del temps En física, lamplitud és la magnitud del canvi d'un sistema oscil·lant a cada oscil·lació, i indica el valor de l'amplada de l'oscil·lació en relació al seu valor mitjà.

Nou!!: Llum і Amplitud · Veure més »

Angle sòlid

Per calcular l'angle sòlid d'un superfície, es projecta l'objecte sobre una esfera de radi conegut. Langle sòlid és l'angle espacial que abasta un objecte vist des d'un punt donat, que es correspon amb la zona de l'espai limitada per una superfície cònica.

Nou!!: Llum і Angle sòlid · Veure més »

Arc (geometria)

Ombrejat en verd, un sector circular de longitud L al llarg del perímetre del cercle En geometria euclidiana, un arc és un segment tancat d'una corba en un pla bidimensional; per exemple, un arc circular és un segment de la circumferència d'un cercle.

Nou!!: Llum і Arc (geometria) · Veure més »

Arc de Sant Martí

200x200px 200x200px L'arc de Sant Martí o arc del cel (i literàriament iris) és un fenomen òptic que consisteix en l'aparició, al cel, tots els colors de l'espectre de la llum (vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i violat), quan aquesta es refracta i reflecteix a les gotes d'aigua en suspensió en l'atmosfera.

Nou!!: Llum і Arc de Sant Martí · Veure més »

Arthur Holly Compton

Conferència Solvay de 1927. Podem observar Arhtur Holly Compton el quart de la segona fila començant per la dreta, assegut just darrere d'Albert Einstein Arthur Holly Compton (Wooster, EUA, 10 de setembre 1892 - Berkeley, EUA 1962) fou un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1927.

Nou!!: Llum і Arthur Holly Compton · Veure més »

Augustin Jean Fresnel

Augustin Jean Fresnel (Broglie, Eure, 10 de maig del 1788 - Ville-d'Avray, 14 de juliol del 1827) fou un físic francès.

Nou!!: Llum і Augustin Jean Fresnel · Veure més »

Blau

El blau (del germànic blau) és una variació del color cian dels tres colors primaris additius.

Nou!!: Llum і Blau · Veure més »

C

La C és la tercera lletra de l'alfabet català provinent del llatí.

Nou!!: Llum і C · Veure més »

Camp elèctric

En física, el camp elèctric és el camp generat per un objecte carregat elèctricament, aquest camp genera una força que actua sobre d'altres objectes també carregats elèctricament.

Nou!!: Llum і Camp elèctric · Veure més »

Candela

La candela (símbol: cd) o bugia nova és una de les set unitats bàsiques del Sistema Internacional d'Unitats (SI).

Nou!!: Llum і Candela · Veure més »

Cervell

Protuberància, 7. Bulb raquidi. 8. '''Cerebel'''. El cervell és un òrgan de la part avant-superior de l'encèfal i el centre supervisor del sistema nerviós central en tots els vertebrats i molts invertebrats.

Nou!!: Llum і Cervell · Veure més »

Cian

El cian és una color espectral pura, però la mateixa tonalitat es pot crear mesclant idèntiques quantitats de llum verda i blava.

Nou!!: Llum і Cian · Veure més »

Color

Degradat de colors La color (o el color) és una propietat perceptiva causada per la llum quan aquesta interacciona amb l'ull, el cervell i la nostra experiència.

Nou!!: Llum і Color · Veure més »

Constant de la gravitació

La constant de la gravitació (també anomenada constant gravitacional, constant de la gravitació universal o constant de Newton), denotada G, és una constant física fonamental.

Nou!!: Llum і Constant de la gravitació · Veure més »

Constant de Planck

La constant de Planck (de símbol h), és una constant física fonamental que caracteritza la quantització de la natura.

Nou!!: Llum і Constant de Planck · Veure més »

Correcció gamma

La correcció gamma és un tipus de correcció de senyal d'imatge que s'aplica tot introduint artificialment una distorsió oposada per equilibrar la no linealitat del receptor (un dispositiu de projecció), ja que aquests no reprodueixen linealment cada color del senyal RGB.

Nou!!: Llum і Correcció gamma · Veure més »

Cos negre

Radiació d'un cos negre En física, un cos negre és un cos ideal, aïllat, en equilibri termodinàmic, tal que la radiació emesa és igual a l'absorbida.

Nou!!: Llum і Cos negre · Veure més »

Difracció

Difracció amb dues obertures El fenomen de la difracció es produeix quan les ones procedents d'una font quasi puntual troben un obstacle o una petita obertura, deixen de propagar-se en línia recta, i volten l'obstacle o bé s'obren després de passar per l'obertura.

Nou!!: Llum і Difracció · Veure més »

Dualitat ona-partícula

En física, la dualitat ona-partícula o dualitat ona-corpuscle és un principi segons el qual tots els objectes del nostre univers presenten de manera simultània propietats de les ones i de les partícules.

Nou!!: Llum і Dualitat ona-partícula · Veure més »

Eclipsi

Eclipsi solar total a França, 1999 Un eclipsi és un fenomen astronòmic que es produeix quan un objecte celestial es mou a través de l'ombra d'un altre.

Nou!!: Llum і Eclipsi · Veure més »

Edward Williams Morley

Edward Williams Morley el 1887 Edward Williams Morley (Newark, Nova Jersey, EUA, gener 1838 – West Hartford, Connecticut, febrer 1923) fou un químic estatunidenc conegut per haver realitzat l'experiment de Michelson-Morley amb Albert Abraham Michelson el 1887.

Nou!!: Llum і Edward Williams Morley · Veure més »

Edwin Hubble

Edwin Powell Hubble (Marshfield, Missouri 20 de novembre del 1889 - Pasadena, Califòrnia 28 de setembre del 1953) va ser un dels més importants astrònoms nord-americans del segle XX, famós principalment per haver demostrat l'expansió de l'univers mesurant el desplaçament al roig de galàxies distants.

Nou!!: Llum і Edwin Hubble · Veure més »

Efecte Compton

Efecte Compton d'un fotó sobre un electró lligat a un nucli En física, l'efecte Compton és el decreixement en energia (increment en longitud d'ona) d'un fotó, raigs X o raigs gamma, quan interacciona amb la matèria.

Nou!!: Llum і Efecte Compton · Veure més »

Efecte Doppler

Representació de l'Efecte Doppler Desplaçament al roig i al blau Un micròfon immòbil registra les sirenes dels policies en moviment en diversos tons depenent de la seva adreça relativa. Lefecte Doppler consisteix en la variació de la freqüència de qualsevol ona emesa per un objecte en moviment.

Nou!!: Llum і Efecte Doppler · Veure més »

Efecte Faraday

Rotació de la polarització deguda a l'efecte Faraday L'efecte Faraday o rotació Faraday, en física és un fenomen magneto-òptic, és a dir, una interacció entre la llum i un camp magnètic en un medi.

Nou!!: Llum і Efecte Faraday · Veure més »

Efecte fotoelèctric

El diagrama mostra l'emissió d'electrons d'una placa metàl·lica, els fotons incidents provoquen l'ejecció d'electrons del metall L'efecte fotoelèctric és la capacitat de la llum per a alliberar electrons d'una superfície metàl·lica.

Nou!!: Llum і Efecte fotoelèctric · Veure més »

Electró

En física, l'electró (símbol e-) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.

Nou!!: Llum і Electró · Veure més »

Electromagnetisme

L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica a l'hora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.

Nou!!: Llum і Electromagnetisme · Veure més »

Energia

Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.

Nou!!: Llum і Energia · Veure més »

Energia lluminosa

En fotometria, l energia lumínica o lluminosa és l'energia fracció percebuda de l'energia transportada per la llum i que es manifesta sobre la matèria de diferents maneres, una d'elles és arrencar els electrons dels metalls, pot comportar-se com una ona o com si fos matèria, però el més normal és que es desplaci com una ona i interaccioni amb la matèria de manera material o física.

Nou!!: Llum і Energia lluminosa · Veure més »

Energia radiant

Llum (una forma d'energia radiant) observada a un bosc. L'energia radiant és l'energia de les ones electromagnètiques continguda en la llum visible i altres formes de radiació, com els raigs X. Quan la matèria absorbeix la radiació experimenta un augment de l'energia tèrmica; també es poden experimentar canvis en les substàncies.

Nou!!: Llum і Energia radiant · Veure més »

Equació d'ona

Lequació d'ona és una important equació diferencial parcial lineal de segon ordre que descriu la propagació d'una varietat d'ones, com ara les ones sonores, les ones de llum i les ones a l'aigua.

Nou!!: Llum і Equació d'ona · Veure més »

Erwin Schrödinger

Erwin Rudolf Josef Alexander Schrödinger (Viena, Imperi austrohongarès, 12 d'agost de 1887 - Viena, Àustria 4 de gener de 1961) fou un físic i professor universitari austríac, famós per les seves contribucions al desenvolupament de la mecànica quàntica.

Nou!!: Llum і Erwin Schrödinger · Veure més »

Espectre

L'espectre electromagnètic és el conjunt de totes les possibles ones electromagnètiques, des de les de major freqüència, com els raigs gamma i raigs X, fins a les de menor freqüència, com les ones de ràdio.

Nou!!: Llum і Espectre · Veure més »

Espectre visible

L'espectre electromagnètic. L'espectre visible correspon als colors de l'esquema. L'espectre visible és la regió de l'espectre electromagnètic que l'ull humà és capaç de percebre.

Nou!!: Llum і Espectre visible · Veure més »

Estereoradian

L'estereoradian (també escrit estereoradiant) (símbol: sr) és la unitat de l'angle sòlid del SI.

Nou!!: Llum і Estereoradian · Veure més »

Estrella

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrela o estrella i antigament i dialectalment estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.

Nou!!: Llum і Estrella · Veure més »

Experiment de la doble escletxa

Lexperiment de la doble escletxa o experiment de Young, consisteix en la difracció de llum a través de dues escletxes, que produeixen un patró d'interferència amb bandes clares i fosques en un pantalla situada després de les escletxes.

Nou!!: Llum і Experiment de la doble escletxa · Veure més »

Experiment de Michelson-Morley

L'experiment de Michelson-Morley fou un experiment realitzat el 1887 pels físics Albert Abraham Michelson i Edward Williams Morley amb l'objectiu de detectar el moviment relatiu de la Terra a través de l'èter lumínic que se suposava omplia el buit i que era el suport per a la propagació de les ones electromagnètiques.

Nou!!: Llum і Experiment de Michelson-Morley · Veure més »

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Nou!!: Llum і Física · Veure més »

Flux lluminós

El flux lluminós és la mesura de la potència lluminosa percebuda.

Nou!!: Llum і Flux lluminós · Veure més »

Flux radiant

En radiometria, el flux radiant és la mesura de la potència d'una radiació electromagnètica (inclosa la llum visible), de l'energia dQ que transporten les ones per unitat de temps.

Nou!!: Llum і Flux radiant · Veure més »

Forces fonamentals

En física, les forces fonamentals o interaccions fonamentals són el mecanisme mitjançant el qual les partícules interaccionen entre si, i aquestes interaccions no poden ser explicades d'altra manera.

Nou!!: Llum і Forces fonamentals · Veure més »

Fotó

|mean_lifetime.

Nou!!: Llum і Fotó · Veure més »

Fotometria (òptica)

La fotometria és la ciència que s'encarrega de la mesura de la llum com a brillantor percebuda per l'ull humà.

Nou!!: Llum і Fotometria (òptica) · Veure més »

Frédéric Joliot-Curie

Segell postal realitzat a Cuba l'any 1974 en honor a Frédéric Joliot-Curie Jean Frédéric Joliot-Curie (París, 1900 - íd. 1958) fou un físic, químic i professor universitari francès guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1935.

Nou!!: Llum і Frédéric Joliot-Curie · Veure més »

Freqüència

Modulació de freqüència La freqüència és la mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment per unitat de temps.

Nou!!: Llum і Freqüència · Veure més »

Friedrich Bessel

Friedrich Wilhelm Bessel (1784-1846) fou un matemàtic i astrònom alemany, sistematitzador de les funcions de Bessel (les quals, malgrat el seu nom, van ser descobertes per Daniel Bernoulli).

Nou!!: Llum і Friedrich Bessel · Veure més »

Galàxia

Una galàxia és un sistema ensems gravitacionalment, format per milers de milions d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas i pols còsmica i matèria fosca.

Nou!!: Llum і Galàxia · Veure més »

Gravetat

La gravetat manté els planetes en òrbita al voltant del Sol (imatge no a escala) La gravetat és la forca d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.

Nou!!: Llum і Gravetat · Veure més »

Groc

El groc (del llatí crocus, 'safrà') és aquell color que té una longitud d'ona compresa entre els 565 nm i els 590 nm.

Nou!!: Llum і Groc · Veure més »

Hertz

El hertz (símbol Hz) és la unitat del SI de la freqüència.

Nou!!: Llum і Hertz · Veure més »

Hippolyte Fizeau

Armand Hippolyte Louis Fizeau (París, 23 de setembre, 1819 - Venteuil, 18 de setembre del 1896), físic francès famós per les seves investigacions sobre la llum.

Nou!!: Llum і Hippolyte Fizeau · Veure més »

Humà

Els humans, éssers humans o homes (Homo sapiens) són primats bípedes de la família dels homínids.

Nou!!: Llum і Humà · Veure més »

Il·luminació

Estadio Metropolitano de Mérida (Venezuela) La il·luminació és l'acció o efecte d'il·luminar, una tècnica que es relaciona amb el conjunt de dispositius que s'instal·len amb l'objectiu de produir certs efectes lluminosos, pràctics i decoratius.

Nou!!: Llum і Il·luminació · Veure més »

Il·luminació (fotometria)

Il·luminació En fotometria, la il·luminació (\scriptstyle), (per tant cal fer servir il·luminació i no pas il·luminància) és la quantitat de flux lluminós que incideix sobre una superfície per unitat d'àrea.

Nou!!: Llum і Il·luminació (fotometria) · Veure més »

Indi (color)

El color indi (també anomenat anyil o morat) correspon a una longitud d'ona de la llum de 4.500 a 4.770 Å, o entre 450 i 477 nm, i es troba entre el blau i el violat que fa part de l'arc de Sant Martí.

Nou!!: Llum і Indi (color) · Veure més »

Institut d'Estudis Catalans

LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.

Nou!!: Llum і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »

Intensitat lluminosa

En fotometria, la intensitat lluminosa es defineix com la quantitat de flux lluminós, propagant-se en una direcció donada, que emergeix, travessa o incideix sobre una superfície per unitat d'angle sòlid.

Nou!!: Llum і Intensitat lluminosa · Veure més »

Interferència (propagació d'ones)

Interferència de dues fonts en una cubeta d'ones En física, la interferència és un fenomen en el qual dues ones se sobreposen i, com a resultat, formen una ona d'amplitud major o menor.

Nou!!: Llum і Interferència (propagació d'ones) · Veure més »

Irène Joliot-Curie

Irène Curie i Frédéric Joliot (1934) Setena Conferència Solvay realitzada l'any 1933. Podem observar Irène Joliot-Curie asseguda la segona per l'esquerra, situada entre Erwin Schrödinger i Niels Bohr, i just davant del seu espòs Irène Joliot-Curie (París, França, 12 de setembre de 1897 - 17 de març de 1956) fou una física i química francesa guardonada amb el Premi Nobel de Química l'any 1935.

Nou!!: Llum і Irène Joliot-Curie · Veure més »

Irradiància

arxiv.

Nou!!: Llum і Irradiància · Veure més »

Isaac Newton

Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 4 de gener de 1643 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 31 de març de 1727) fou un físic, matemàtic i filòsof anglès.

Nou!!: Llum і Isaac Newton · Veure més »

Isotropia

Isotropia vol dir "independent de la direcció".

Nou!!: Llum і Isotropia · Veure més »

James Bradley

James Bradley FRS (Sherborne, Gloucestershire, març de 1693 - 13 juliol de 1762) va ser un astrònom anglès, nomenat Astrònom reial de la corona anglesa el 1742.

Nou!!: Llum і James Bradley · Veure més »

James Chadwick

Sir James Chadwick CH (Manchester, Anglaterra 1891 - Cambridge 1974) fou un físic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Física de l'any 1935 pel descobriment del neutró.

Nou!!: Llum і James Chadwick · Veure més »

Joule

El joule (símbol J) és la unitat d'energia, quantitat de calor i treball en el Sistema Internacional d'Unitats.

Nou!!: Llum і Joule · Veure més »

Làser

Làsers Làsers en un espectacle musical. El làser (acrònim anglès de Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation «amplificació de llum per emissió estimulada de radiació») és una font de llum que utilitza un efecte quàntic, l'emissió estimulada, per emetre un raig de llum coherent i normalment d'alta monocromaticitat i direccionalitat.

Nou!!: Llum і Làser · Veure més »

Lent

Lent Una lent és un element, tradicionalment en vidre, destinat a fer convergir o divergir la llum; en altres paraules, és un sistema òptic, format per un medi o un objecte, que concentra o dispersa raigs de llum.

Nou!!: Llum і Lent · Veure més »

Llamp

El cel llampegant en nit de tempesta Evolució d'un llamp Un llamp és un intercanvi d'energia elèctrica, amb una durada total al voltant de mig segon, que es genera entre el núvol de tempesta i el terra, dins del mateix núvol o entre núvols propers.

Nou!!: Llum і Llamp · Veure més »

Llei d'Ampère

En física la llei d'Ampère, descoberta per André-Marie Ampère, relaciona un camp magnètic amb el corrent elèctric que el produeix.

Nou!!: Llum і Llei d'Ampère · Veure més »

Llei de Faraday

La llei de Faraday, també coneguda com a llei de la inducció electromagnètica o llei de Faraday-Lenz, estableix que la força electromotriu (fem) induïda a una espira a l'espai és igual a la taxa de canvi al llarg del temps del flux magnètic al llarg de l'espira, i de sentit oposat a la causa que la produeix.

Nou!!: Llum і Llei de Faraday · Veure més »

Llei de Snell

La llei de Snell és una fórmula simple utilitzada per a calcular l'angle de refracció de la llum en travessar la superfície de separació entre dos medis de propagació de la llum (o qualsevol ona electromagnètica) amb índex de refracció diferent.

Nou!!: Llum і Llei de Snell · Veure més »

Lleis de Grassmann

Les lleis de Grassman van ser enunciades el 1853 pel físic alemany Hermann Grassman, que va sistematitzar aquestes quatre lleis.

Nou!!: Llum і Lleis de Grassmann · Veure més »

Lluïssor

Lluïssor metàl·lica de la pirita. La lluïssor o llustre és la mesura de la intensitat de reflexió de la llum incident sobre la superfície d'un mineral o metall.

Nou!!: Llum і Lluïssor · Veure més »

Longitud d'ona

Aquesta imatge mostra la mesura de la longitud d'ona entre dos punts d'equilibri i l'equivalent sobre dues crestes consecutives. La longitud d'ona és la magnitud física que indica la distància entre el principi i el final d'una ona completa (cicle).

Nou!!: Llum і Longitud d'ona · Veure més »

Louis-Victor de Broglie

Louis-Victor Pierre Raymond de Broglie, 7è duc de Broglie (Dieppe, França 1892 - París 1987) fou un físic i professor universitari francès guardonat l'any 1929 amb el Premi Nobel de Física.

Nou!!: Llum і Louis-Victor de Broglie · Veure més »

Lumen

El lumen (símbol: lm) és una unitat de mesura del flux lluminós.

Nou!!: Llum і Lumen · Veure més »

Luminància

A l'entorn de la fotometria, la luminància es defineix com la densitat angular i superficial de flux lluminós que incideix, travessa o emergeix d'una superfície seguint una direcció determinada.

Nou!!: Llum і Luminància · Veure més »

Lux

El lux (símbol: lx) és una unitat de mesura de la Il·luminació.

Nou!!: Llum і Lux · Veure més »

Mecànica quàntica

freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.

Nou!!: Llum і Mecànica quàntica · Veure més »

Metre

El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.

Nou!!: Llum і Metre · Veure més »

Metre cúbic

El metre cúbic (símbol m³) és la unitat derivada del Sistema Internacional per al volum.

Nou!!: Llum і Metre cúbic · Veure més »

Metre quadrat

Un metre quadrat (representat amb el símbol m²) és, per definició, l'àrea continguda en un quadrat els costats del qual mesuren un metre de longitud.

Nou!!: Llum і Metre quadrat · Veure més »

Monocrom

Una fotografia mostrada amb una paleta monocroma d'un nombre limitat de tonalitats L'adjectiu monocrom (del grec μονόχρωμος, monochromos, d'un sol color) descriu pintures, esbossos, dissenys o fotografies que només utilitzen un color o tonalitats del mateix color.

Nou!!: Llum і Monocrom · Veure més »

Nan blanc

Comparació entre el nan blanc IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nan blanc té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Un nan blanc és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.

Nou!!: Llum і Nan blanc · Veure més »

Nanòmetre

Un nanòmetre (símbol nm) equival a 10-9 metres.

Nou!!: Llum і Nanòmetre · Veure més »

Nucli atòmic

Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma, però que -tanmateix- n'ocupa un volum relativament molt petit.

Nou!!: Llum і Nucli atòmic · Veure més »

Ona

Una ona és una propagació d'una pertorbació d'alguna propietat d'un medi, per exemple: densitat, pressió, camp elèctric o camp magnètic, que es propaga a través de l'espai transportant energia.

Nou!!: Llum і Ona · Veure més »

Ona electromagnètica

Una ona electromagnètica és la forma que l'energia de la radiació electromagnètica adopta segons la teoria ondulatòria.

Nou!!: Llum і Ona electromagnètica · Veure més »

Ortogonal

En matemàtiques, el terme ortogonal, és una generalització del concepte geomètric perpendicular.

Nou!!: Llum і Ortogonal · Veure més »

Parsec

El parsec (abreviat pc) és una unitat de longitud usada en astronomia.

Nou!!: Llum і Parsec · Veure més »

Partícula elemental

Model estàndard de les partícules elementals En física, una partícula elemental o partícula fonamental és qualsevol de les unitats bàsiques constituents de la matèria, no formades per altres unitats i considerades indivisibles segons els coneixements actuals.

Nou!!: Llum і Partícula elemental · Veure més »

Partícula subatòmica

Una partícula subatòmica és una unitat bàsica constituent de la matèria que per si sola no conserva les propietats d'un element químic.

Nou!!: Llum і Partícula subatòmica · Veure més »

Pascual Jordan

Ernst Pascual Jordan (18 octubre 1902 – 31 juliol 1980) fou un físic teòric i matemàtic que va fer contribucions significatives a la mecànica quàntica i la teoria quàntica de camps.

Nou!!: Llum і Pascual Jordan · Veure més »

Paul Adrien Maurice Dirac

Paul Adrien Maurice Dirac (Bristol, Regne Unit, 1902 - Tallahassee, EUA, 1984) fou un enginyer, matemàtic i professor britanicosuís, guardonat el 1933 amb el Premi Nobel de Física.

Nou!!: Llum і Paul Adrien Maurice Dirac · Veure més »

Permeabilitat

En electromagnetisme, la permeabilitat magnètica és el grau de magnetització d'un material en resposta a un camp magnètic, és a dir, la permeabilitat és la capacitat que té una substància par atreure o deixar passar les línies de força o el camp magnètic.

Nou!!: Llum і Permeabilitat · Veure més »

Permitivitat

En electromagnetisme, la permitivitat (ε) d'un medi és la proporció D / E, on D és el desplaçament elèctric en coulombs per metre quadrat (C/m2) i E és la força del camp elèctric en volts per metre (V/m).

Nou!!: Llum і Permitivitat · Veure més »

Plom

El plom és un metall conegut per l'home des de fa milers d'anys.

Nou!!: Llum і Plom · Veure més »

Polarització electromagnètica

En electrodinàmica clàssica, la polarització electromagnètica (o simplement polarització) és una característica de les ones, com la llum o altres radiacions electromagnètiques, que descriu la direcció de travessa d'un camp elèctric.

Nou!!: Llum і Polarització electromagnètica · Veure més »

Positró

El positró o antielectró és l'antipartícula de l'electró: és una partícula amb igual massa i espín que l'electró, però amb càrrega elèctrica oposada (positiva en comptes de negativa).

Nou!!: Llum і Positró · Veure més »

Principi de Huygens-Fresnel

El principi de Huygens-Fresnel, anomenat així per el físic holandès Christiaan Huygens i el físic francès Agustin Jean Fresnel, estableix que qualsevol punt d'un front d'ones és suceptible de convertir-se en un nou focus emissor d'ones idèntiques a les que el van originar, anomenades ones secundàries i que tenen la mateixa freqüència i fase de les ones principals.

Nou!!: Llum і Principi de Huygens-Fresnel · Veure més »

Radiació electromagnètica

La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.

Nou!!: Llum і Radiació electromagnètica · Veure més »

Radiació gamma

La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica, la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.

Nou!!: Llum і Radiació gamma · Veure més »

Radiació tèrmica

Metall calent d'un ferrer. La brillantor de color taronja-groc és la part visible de la radiació tèrmica emesa per l'alta temperatura. Tota la resta de raigs emesos amb la radiació tèrmica, són menys brillants i de longituds d'ona que l'ull humà no pot veure. Una càmera d'infraroigs mostraria aquesta radiació (vegeu termografia). La radiació tèrmica o radiació calorífica és l'energia en forma de calor emesa per un cos a l'aire o un medi gasós en general per raó de la diferència entre la seva temperatura i la de l'aire.

Nou!!: Llum і Radiació tèrmica · Veure més »

Radiació X

Esquema d'un tub de generació de raigs X Els termes raigs X, radiació X i radioactivitat X designen una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats.

Nou!!: Llum і Radiació X · Veure més »

Radiància espectral

Els cossos calents emeten radiació tèrmica en tot l'espectre electromagnètic, sobretot en la zona de l'infraroig.

Nou!!: Llum і Radiància espectral · Veure més »

Radiometria

La radiometria és la ciència que s'ocupa de l'estudi de la mesura de la radiació electromagnètica, el seu camp abasta totes les longituds d'ona de l'espectre electromagnètic (freqüències entre 3×1011 i 3×1016 Hz o longituds d'ona d'entre 0,01 i 1000 micròmetres), al contrari que la fotometria que només s'ocupa de la part visible de l'espectre, la que pot percebre l'ull humà.

Nou!!: Llum і Radiometria · Veure més »

Refracció

La refracció és el procés pel qual, quan una ona de llum incideix sobre la superfície de separació entre dos medis, una part de la seva energia es transmet al segon medi canviant-ne la direcció de propagació.

Nou!!: Llum і Refracció · Veure més »

Relativitat especial

Albert Einstein 1921 La Teoria especial de la relativitat (coneguda també com a relativitat especial, relativitat restringida o RE), va ser publicada per Albert Einstein el 1905,Albert Einstein (1905).

Nou!!: Llum і Relativitat especial · Veure més »

Roig

El roig o vermell és el color amb la freqüència més baixa de llum que pot discernir l'ull humà.

Nou!!: Llum і Roig · Veure més »

S

La S és la dinovena lletra de l'alfabet català i quinzena de les consonants.

Nou!!: Llum і S · Veure més »

Sírius

Sírius és l'estrella més brillant del cel nocturn vista des de la Terra.

Nou!!: Llum і Sírius · Veure més »

Sinusoide

gràfica del sinus i cosinus són funcions sinusoïdals amb fases diferents Una sinusoide o ona sinusoïdal és un tipus de funció matemàtica que es pot expressar mitjançant la funció sinus i representa una oscil·lació periòdica i suau.

Nou!!: Llum і Sinusoide · Veure més »

Taronja

Taronja La taronja és el fruit del taronger, arbre que pertany al gènere Citrus, de la família de les rutàcies.

Nou!!: Llum і Taronja · Veure més »

Taronja (color)

El color taronja o carabassa té una longitud d'ona d'entre 620 i 585 nm, està entre el roig i el groc.

Nou!!: Llum і Taronja (color) · Veure més »

Telescopi

Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.

Nou!!: Llum і Telescopi · Veure més »

Teoria de la relativitat

En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.

Nou!!: Llum і Teoria de la relativitat · Veure més »

Ull

Ull humà Lull és un òrgan del sentit de vista del sistema sensorial.

Nou!!: Llum і Ull · Veure més »

Velocitat de la llum

La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.

Nou!!: Llum і Velocitat de la llum · Veure més »

Verd

Verd El verd és un dels tres colors primaris additius.

Nou!!: Llum і Verd · Veure més »

Vidre

Colònia Un vidre és una matèria sòlida aconseguida a partir del refredament d'un líquid evitant-ne la cristal·lització.

Nou!!: Llum і Vidre · Veure més »

Violat

El color violat (rep aquest nom de la planta violeta) es refereix al conjunt de colors blaus-vermellosos o morats-blavosos.

Nou!!: Llum і Violat · Veure més »

Watt

El watt (símbol: W) és la unitat de potència del Sistema Internacional, és la quantitat d'energia en joules que és convertida, utilitzada o bé dissipada en un segon.

Nou!!: Llum і Watt · Veure més »

Werner Heisenberg

Werner Karl Heisenberg (Würzburg, Alemanya, 1901 - Munic, Alemanya, 1976) fou un físic alemany guardonat l'any 1932 amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs sobre mecànica quàntica.

Nou!!: Llum і Werner Heisenberg · Veure més »

Wolfgang Pauli

Wolfgang Ernst Pauli (Viena, Àustria 1900 - Zuric, Suïssa 1958) fou un físic austríac, posteriorment nacionalitzat suís i finalment estatunidenc.

Nou!!: Llum і Wolfgang Pauli · Veure més »

Redirigeix aquí:

Claror, Espectre visual, Llum visible, Ona de llum, Radiació electromagnètica visible.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »