Comunicació

344 les relacions: Absolutisme, Advocat, Albrecht von Wallenstein, Alemanya, Alfons VI de Portugal, Alger, Alonso de Ojeda, Alteracions d'Aragó, Amèrica, Amèrica Central, Ambrosi Spinola, Andrea Doria, Anna de la Gran Bretanya, Annaba, Antoni de Villarroel i Peláez, Antoni Desvalls i de Vergós, Antoni I de Portugal, Antonio Pérez del Hierro, Aragonès, Armada Invencible, Armand Jean du Plessis de Richelieu, Artois, Austriacistes, Àfrica, Àsia, Àustria, Barcelona, Batalla d'Almansa, Batalla d'Ameixial, Batalla de Breitenfeld (1631), Batalla de Ceresole, Batalla de Gravelines, Batalla de Lützen (1813), Batalla de Lens, Batalla de Lepant (1571), Batalla de les Dunes (1639), Batalla de les Dunes (1658), Batalla de Mühlberg, Batalla de Montjuïc (1641), Batalla de Pavia, Batalla de Rocroi, Batalla de Sant Quintí (1557), Borgonya, Botifler, Brasil, Cap Verd, Carles II de Castella, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Casa de la Contractació d'Índies, ..., Castell de Montjuïc, Castellà, Català, Catalunya, Caterina d'Aragó, Centralisme, Cerdanya, Ciències polítiques, Climent VII, Combat del Congost, Concòrdia de Segòvia, Conflent, Conquesta feudal hispànica, Consell d'Aragó, Consell d'Índies, Consell d'Estat d'Espanya, Consell d'Itàlia, Consell de Castella, Consell de Cent, Consell de Flandes, Consell de Portugal, Consell Reial, Conseller en cap de Barcelona, Consells de la Monarquia d'Espanya, Constitució (llei), Constitucions catalanes, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Coronela de Barcelona, Corpus de Sang, Costa Rica, Cristòfor Colom, Defenestració de Praga, Descobriment del Brasil, Desembarcament de Barcelona, Diego de Nicuesa, Diego Velázquez de Cuéllar, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Diputació del General del Regne d'Aragó, Dret de conquesta, Ducat de Brabant, Ducat de Milà, Edat moderna, Elisabet I d'Anglaterra, Enric I de Portugal, Enric II de França, Enric VIII d'Anglaterra, Església Catòlica Romana, Espanya (geografia), Europa, Exèrcit de Catalunya (1713-1714), Expulsió dels moriscos, Febrer, Felip de Ferran i de Çacirera, Felip I de Castella, Felip II de Castella, Felip III de Castella, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Ferran el Catòlic, Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic, Filipines, Flandes, Foix (Occitània), França, Franc Comtat, Francesc I de França, Francis Drake, Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, Furs d'Aragó, Furs de València, Gaspar de Guzmán y Pimentel, Generalitat de Catalunya, Germana de Foix, Gibraltar, Gran Aliança, Grandesa d'Espanya, Guerra de Devolució, Guerra de la Lliga de Cognac, Guerra de successió de Màntua, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels camperols, Guerra dels Nou Anys, Guerra dels Segadors, Guerra dels Trenta Anys, Guerra dels Vuitanta Anys, Guerra Francoholandesa, Guerra italiana del 1521-1526, Guerres d'Itàlia, Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia, Gustau II Adolf, Herència borgonyona, Hispaniola, Imperi Austríac, Imperi Espanyol, Imperi Otomà, Inquisició espanyola, Isabel Clara Eugènia, Isabel de França, Isabel I de Castella, Islam, James Fitz-James Stuart, Japó, Jean-Baptiste Colbert, Joan I de Portugal, Joan IV de Portugal, Joan Josep d'Àustria, Joana I de Castella, Johan de Witt, John Leake, Jordi I de la Gran Bretanya, José Patiño Rosales, Joseph Addison, Juan Ponce de León, Juliol, Junta de Braços, Juny, Justícia d'Aragó, Khair ed-Din Barba-rossa, La Haia, Lliga d'Esmalcalda, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Lluís de Requesens i Zúñiga, Lluís XIV de França, Londres, Lorena, Luxemburg, Maó, Madrid, Manuel Ferrer i Sitges, Manuel I de Portugal, Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya), Maria de Borgonya, Maria Teresa d'Àustria (reina de França), Marquesat de Finale, Maurici de Saxònia, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Menorca, Miquelet, Monarca, Monarquia Catòlica, Neerlandès, Nicaragua, Novembre, Oceà Pacífic, Orient Mitjà, Països Baixos, Països Baixos espanyols, Panamà, Parlament del Regne Unit, Pau d'Augsburg, Pau de Cateau-Cambrésis, Pau de Praga (1635), Pau de Vervins, Pau de Westfàlia, Pau Ignasi de Dalmases i Ros, Pere I de Portugal, Plet del virrei estranger, Plus ultra, Portuguès, Presidis Toscans, Princeps namque, Principat de Catalunya, Privilegi, Privilegi de manifestació, Províncies Unides, Rafael Casanova i Comes, Règim polisinodial, Reforma Protestant, Regne d'Anglaterra, Regne d'Aragó, Regne de Mallorca, Regne de Navarra, Regne de Nàpols, Regne de Portugal, Regne de Sardenya, Regne de Sicília, Regne de València, Regnes castellans d'Índies, Reis Catòlics, República Catalana, Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia, Revolta de les Comunitats de Castella, Revolució Gloriosa, Rosselló, Sacre Imperi Romanogermànic, Saqueig de Roma (1527), Sebastià I de Portugal, Segle XVI, Setge de Barcelona (1706), Setge de Breda, Terceira, Toledo, Tractat d'Aquisgrà (1668), Tractat d'Utrecht, Tractat de Barcelona (1529), Tractat de Gènova, Tractat de la Haia (1701), Tractat de Nimega, Tractat de Rastatt, Tractat de Tordesillas, Tractat dels Pirineus, Treva dels dotze anys, Triple Aliança, Tunis, Unió d'armes, Unió d'Arràs, Unió personal, Utrecht, Valladolid, Vallespir, Vasco Núñez de Balboa, Viena, Xina, 1 de setembre, 10 de setembre, 11 de juliol, 11 de setembre, 12 d'agost, 12 de setembre, 13 d'agost, 13 de juliol, 13 de setembre, 14 d'agost, 14 de juny, 1469, 1475, 1492, 15 de gener, 15 de setembre, 1506, 1516, 1517, 1525, 1535, 1541, 1548, 1556, 1557, 1559, 1561, 1571, 1579, 1580, 1588, 16 de setembre, 1601, 1604, 1606, 1609, 1621, 1625, 1626, 1627, 1632, 1635, 1636, 1640, 1648, 1652, 1665, 1668, 1672, 1677, 1678, 1686, 1700, 1702, 1703, 1704, 1705, 1706, 1707, 1709, 1711, 1713, 1714, 1715, 1746, 18 de setembre, 20 de juny, 25 de juliol, 27 de setembre, 28 de juliol, 29 de juny, 3 de setembre, 30 de juny, 30 de novembre, 4 de setembre, 5 de juny, 5 de setembre, 6 de juliol, 9 de juliol. Ampliar l'índex (294 més) » « Shrink índex

Absolutisme

Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Absolutisme · Veure més »

Advocat

s) Un advocat o lletrat és aquella persona graduada o llicenciada en dret que, després de superar un màster de formació especialitzada, ha superat amb èxit l'examen d'accés a l'advocacia del Ministeri de Justícia i s'ha inscrit en un Col·legi d'Advocats com a exercent i es dedica professionalment a l'assessorament i consell en matèria legal així com a la direcció i defensa de les parts en judici en tota classe de procediments administratius i judicials davant les administracions públiques i els jutjats i tribunals de justícia.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Advocat · Veure més »

Albrecht von Wallenstein

Albrecht Wenzel Eusebius von Wallenstein, en txec:Albrecht Václav Eusebius z Valdštejna),Schiller, Friedrich. (1911) Schiller's Wallenstein, Macmillan també com von Waldstein, va ser un príncep de Bohèmia, un polític i un dirigent militar durant la Guerra dels 30 Anys (1618–48). Va ser governant del Ducat de Friedland del nord de Bohèmia. Wallenstein va ser alliberat del servei el 13 d'agost de 1630 després que Ferdinand II en temés l'ambició. Wallenstein va ser assassinat a Cheb, Bohèmia, per un dels oficials del seu exèrcit, Walter Devereux, que disposava de l'aprovació de l'emperador Ferdinand II.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Albrecht von Wallenstein · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Alemanya · Veure més »

Alfons VI de Portugal

Alfons VI de Portugal el Victoriós (Lisboa, 1643 - Sintra, 1683), príncep del Brasil (1653-1656) i rei de Portugal (1656-1683).

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Alfons VI de Portugal · Veure més »

Alger

Alger (literalment ‘les Illes’; en amazic Dzayer; antigament, Icosium) és la capital i la ciutat més gran d'Algèria.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Alger · Veure més »

Alonso de Ojeda

Alonso de Ojeda, (Conca, Espanya 1468 - Santo Domingo, República Dominicana, 1515) fou navegant, governador i conqueridor que va formar part de la tripulació de Cristòfol Colom en el seu segon viatge.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Alonso de Ojeda · Veure més »

Alteracions d'Aragó

Les tropes castellanes entren a Saragossa el 1591. Les Alteracions d'Aragó és el nom que la historiografia actual dona als conflictes esdevinguts al regne d'Aragó durant la dècada del 1580 i els primers anys de la dècada del 1590 al regne d'Aragó.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Alteracions d'Aragó · Veure més »

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Amèrica · Veure més »

Amèrica Central

LAmèrica Central (en castellà: Centroamérica, América Central) és la regió geogràfica dins el continent d'Amèrica compresa entre Amèrica del Nord i Amèrica del Sud.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Amèrica Central · Veure més »

Ambrosi Spinola

Ambrosio Spinola, segons un gravat de l'època Ambrosi Spinola Doria —en italià —, marqués dels Balbasos (1569-1630), fou un general espanyol d'origen genovès, capità general dels Països Baixos espanyols i comandant de l'exèrcit espanyol durant la guerra dels Vuitanta Anys.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Ambrosi Spinola · Veure més »

Andrea Doria

Andrea Doria com Neptú per Agnolo Bronzino. Andrea Doria (més correctament, en italià Andrea d'Oria; Oneglia, la Ligúria, 30 de novembre de 1466 - Gènova, 25 de novembre de 1560) va ser un almirall i home d'estat genovès.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Andrea Doria · Veure més »

Anna de la Gran Bretanya

Anna de Gran Bretanya i Irlanda (Londres 1665 - 1 d'agost de 1714) fou reina de Gran Bretanya i Irlanda des de l'any 1701 fins a la seva mort el 1714.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Anna de la Gran Bretanya · Veure més »

Annaba

Annaba (tr), antigament coneguda en català com Bona, és una ciutat d'Algèria, capital de la província homònima, situada prop del riu Wadi Seybouse i de la frontera amb Tunísia.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Annaba · Veure més »

Antoni de Villarroel i Peláez

Antonio de Villarroel y Peláez (Barcelona, 4 de desembre de 1656 - la Corunya, 22 de febrer de 1726) va ser un militar defensor de Barcelona durant el setge de 1714.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Antoni de Villarroel i Peláez · Veure més »

Antoni Desvalls i de Vergós

Antoni Desvalls i de Vergós (el Poal, Pla d'Urgell, 21 de febrer de 1666 - Viena, 7 de juliol de 1724) fou un militar austriacista català, nomenat primer marquès del Poal.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Antoni Desvalls i de Vergós · Veure més »

Antoni I de Portugal

Antoni I de Portugal (Lisboa, 1531 - París, 1595) fou infant de Portugal i rei de Portugal durant 23 dies (1580).

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Antoni I de Portugal · Veure més »

Antonio Pérez del Hierro

Antonio Pérez del Hierro (Valdeconcha, Regne de Castella, 1540 - París, França, 7 d'abril de 1611).

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Antonio Pérez del Hierro · Veure més »

Aragonès

Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Aragonès · Veure més »

Armada Invencible

La Grande y Felicísima Armada, denominada sarcàsticament lArmada Invencible pels anglesos, va ser el nom que va rebre la gran flota que va armar Felip II de Castella el 1588 per a la conquesta d'Anglaterra.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Armada Invencible · Veure més »

Armand Jean du Plessis de Richelieu

Armand Jean du Plessis (París, 9 de setembre de 1585 - 4 de desembre de 1642), cardenal-duc de Richelieu, duc de Fronsac i par de França.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Armand Jean du Plessis de Richelieu · Veure més »

Artois

Bandera de l'antic comtat d'Artois LArtois és un antic comtat de les Disset Províncies, que és inclosa al departament francès del Pas de Calais (regió dels Alts de França).

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Artois · Veure més »

Austriacistes

Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Austriacistes · Veure més »

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Àfrica · Veure més »

Àsia

LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Àsia · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Àustria · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Barcelona · Veure més »

Batalla d'Almansa

La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Batalla d'Almansa · Veure més »

Batalla d'Ameixial

La batalla d'Ameixial o batalla d'Estremoz va tenir lloc el 8 de juny de 1663, prop del poble de Santa Vitòria do Ameixial, a uns 10 km al nord-oest d'Estremoz, entre els exèrcits espanyol i el portuguès en el marc de la Guerra de Restauració portuguesa.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Batalla d'Ameixial · Veure més »

Batalla de Breitenfeld (1631)

La primera Batalla de Breitenfeld també anomenat Batalla de Leipzig va tenir lloc el 17 de setembre de 1631 al poble de Breitenfeld als afores de Leipzig al Regne de Saxònia durant la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Batalla de Breitenfeld (1631) · Veure més »

Batalla de Ceresole

La batalla de Cerisole va ser un enfrontament armat entre l'exèrcit de Francesc I de França sota el comandament de Francesc de Borbó, comte d'Enghien i el de l'emperador Carles V durant la Guerra d'Itàlia de 1542–46.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Batalla de Ceresole · Veure més »

Batalla de Gravelines

La batalla de Gravelines va tenir lloc el 13 de juliol de 1558 en el poble de Gravelines, prop de Calais, i va marcar el final de la guerra entre el Regne de França i les Espanyes, que es va perllongar des de l'any 1547 al 1559.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Batalla de Gravelines · Veure més »

Batalla de Lützen (1813)

La batalla de Lützen (2 de maig, de 1813), es va lliurar a Großgörschen, un llogarret al sud-oest de Lützen, a Saxònia, que ara forma part d'aquesta vila.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Batalla de Lützen (1813) · Veure més »

Batalla de Lens

La batalla de Lens (20 d'agost de 1648) va ser una victòria francesa obtinguda per Lluís II de Borbó, príncep de Condé, sobre l'exèrcit espanyol manat per l'arxiduc Leopold en la guerra dels Trenta Anys (1618-1648).

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Batalla de Lens · Veure més »

Batalla de Lepant (1571)

La batalla naval de Lepant ocorregué el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, al Peloponès (actual Grècia).

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Batalla de Lepant (1571) · Veure més »

Batalla de les Dunes (1639)

La batalla naval de les Dunes va ser una batalla entre les armades espanyola i neerlandesa que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1639 a la rada de les Dunes, prop de la costa del comtat de Kent, a Anglaterra, en el transcurs de la Guerra dels Vuitanta Anys.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Batalla de les Dunes (1639) · Veure més »

Batalla de les Dunes (1658)

La batalla de les Dunes o de Dunkerque va tenir lloc el 14 de juny de 1658 i va enfrontar l'exèrcit anglo-francès, sota el comandament d'Enric de La Tour d'Auvergne, vescomte de Turena, contra l'exèrcit espanyol sota el comandament de Joan Josep d'Àustria i Lluís II de Condé.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Batalla de les Dunes (1658) · Veure més »

Batalla de Mühlberg

La batalla de Mühlberg va tenir lloc el 24 d'abril de 1547 en aquesta localitat alemanya entre les tropes de l'emperador Carles V i les de la Lliga Smalkalda, amb el triomf de les primeres.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Batalla de Mühlberg · Veure més »

Batalla de Montjuïc (1641)

La Batalla de Montjuïc de 1641 va ser una batalla que es va lliurar el 26 de gener de 1641 a la muntanya de Montjuïc de la ciutat de Barcelona, set mesos més tard de l'aixecament popular conegut com a Corpus de Sang (7 de juny de 1640).

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Batalla de Montjuïc (1641) · Veure més »

Batalla de Pavia

La batalla de Pavia fou una batalla mantinguda el 25 de febrer de 1525 entre tropes franceses i espanyoles, amb victòria d'aquestes últimes, en les proximitats de la ciutat italiana de Pavia.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Batalla de Pavia · Veure més »

Batalla de Rocroi

La Batalla de Rocroi va tenir lloc el 19 de maig de 1643 durant la Guerra dels Trenta Anys, el seu resultat va ser una decisiva victòria de l'exèrcit francès sobre l'exèrcit espanyol.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Batalla de Rocroi · Veure més »

Batalla de Sant Quintí (1557)

La Batalla de Sant Quintí està dins les Guerres Italianes, que enfrontà a les Espanyes amb el Regne de França al segle XVI.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Batalla de Sant Quintí (1557) · Veure més »

Borgonya

La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Borgonya · Veure més »

Botifler

''Botifler''. La flor de lliri (beauté fleur) és el símbol de la Casa de Borbó Botifler és el malnom amb què a la Corona d'Aragó es va titllar els partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola i que s'oposava al d'«Imperials», «Aguilots», «Maulets» o «Vigatans», els malnoms que van rebre els partidaris de Carles III.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Botifler · Veure més »

Brasil

El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Brasil · Veure més »

Cap Verd

Vista de São Vicente. Cap Verd (Cabo Verde en portuguès) és una república insular situada en un arxipèlag de l'Atlàntic nord, enllà de la costa occidental de l'Àfrica.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Cap Verd · Veure més »

Carles II de Castella

Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Carles II de Castella · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Casa de la Contractació d'Índies

La Casa de la Contractació d'Índies va ser una institució de la Corona de Castella que es va establir el 1503.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Casa de la Contractació d'Índies · Veure més »

Castell de Montjuïc

El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Castell de Montjuïc · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Castellà · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Català · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Catalunya · Veure més »

Caterina d'Aragó

Caterina d'Aragó (Alcalá de Henares, 16 de desembre de 1485 - Kimbolton, Anglaterra, 7 de gener de 1536) fou infanta d'Aragó i de Castella, princesa de Gal·les i reina consort d'Anglaterra (1509-1533).

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Caterina d'Aragó · Veure més »

Centralisme

Els estats unitaris es mostren en blau Un Estat unitari o Estat centralitzat és un Estat o país governat constitucionalment com una sola unitat, sovint amb només una assemblea legislativa, només un sistema judicial que supervisa els sistemes judicials locals, i només una constitució.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Centralisme · Veure més »

Cerdanya

Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Cerdanya · Veure més »

Ciències polítiques

Les ciències polítiques tenen com a objecte l'estudi la política, incloent-hi els sistemes polítics, les organitzacions i els processos polítics.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Ciències polítiques · Veure més »

Climent VII

Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Climent VII · Veure més »

Combat del Congost

El combat del Congost fou un enfrontament armat produït l'any 1705 entre tropes de miquelets austriacistes revoltats a la comarca d'Osona sota el lideratge dels patriotes que havien inspirat l'anomenat Pacte dels Vigatans i les forces borbòniques comandades pel Comte de Centelles, comissionat pel Virrei de Catalunya Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Combat del Congost · Veure més »

Concòrdia de Segòvia

La Concòrdia de Segòvia determinà la simbologia unificada de les Cases Reials d'Aragó i de CastellaLa Concòrdia de Segovia, o Acuerdo de Gobernación del Reino, és el tractat que dona naixement a la Monarquia Catòlica i pel qual s'unien dinàsticament la Corona de Castella i la Corona d'Aragó.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Concòrdia de Segòvia · Veure més »

Conflent

El Conflent és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Conflent · Veure més »

Conquesta feudal hispànica

La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Conquesta feudal hispànica · Veure més »

Consell d'Aragó

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell d'Aragó, o Consell Suprem d'Aragó, procedent del Consell Reial o curia regia de la Corona d'Aragó, fou l'òrgan de la monarquia encarregat dels afers dels regnes de la Corona d'Aragó en temps de Ferran el Catòlic, de la monarquia hispànica dels Habsburg i dels primers anys del regnat de Felip V de Borbó.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Consell d'Aragó · Veure més »

Consell d'Índies

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Real i Suprem Consell d'Índies, conegut simplement com a Consell d'Índies, va ser l'òrgan més important de l'administració indiana (Amèrica i les Filipines), ja que assessorava al Rei en la funció executiva, legislativa i judicial.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Consell d'Índies · Veure més »

Consell d'Estat d'Espanya

Escut. El Consell d'Estat és una institució espanyola regulada per la Llei Orgànica 3/1980 El Consell d'Estat d'Espanya és l'òrgan suprem consultiu del Govern espanyol que té els seus orígens en l'Edat Moderna i que està regulat per l'article 107 de la Constitució Espanyola.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Consell d'Estat d'Espanya · Veure més »

Consell d'Itàlia

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell d'Itàlia o oficialment Consell Suprem d'Itàlia, era l'organisme que atenia els assumptes italians per a la monarquia espanyola dels Àustries.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Consell d'Itàlia · Veure més »

Consell de Castella

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Reial i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'edat moderna (segles XVI al), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Consell de Castella · Veure més »

Consell de Cent

Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Consell de Cent · Veure més »

Consell de Flandes

Territoris adscrits al '''Consell de Flandes''' El Consell de Flandes era la institució de govern de la monarquia espanyola dels Àustries encarregada de les qüestions dels Països Baixos espanyols.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Consell de Flandes · Veure més »

Consell de Portugal

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Portugal va ser creat per Felip II de Castella el 1582 pel seu compromís en les Corts de Tomar, amb la finalitat d'assessorar la bona administració d'aquest territori després de la seva incorporació a la Monarquia d'Espanya, i sobretot amb la idea de controlar la seva important activitat naval.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Consell de Portugal · Veure més »

Consell Reial

El Consell Reial, Consell del rei o Cúria règia era, des de la baixa edat mitjana, l'organisme consultiu d'un sobirà de la corona d'Aragó.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Consell Reial · Veure més »

Conseller en cap de Barcelona

Monument a Joan Pere Fontanella (Olot, 1576-Olot, 1649), '''Conseller en Cap''' durant la Guerra dels Segadors, al passeig de Barcelona d'Olot. El Conseller en cap de Barcelona era el primer i superior jeràrquicament dels sis magistrats que governaven la ciutat de Barcelona, assessorats pel Consell de Cent.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Conseller en cap de Barcelona · Veure més »

Consells de la Monarquia d'Espanya

Territoris adscrits al Consell de Flandes Els Consells de la Monarquia d'Espanya foren els òrgans d'administració i de justícia amb què es governà la Monarquia d'Espanya durant els regnats de la Casa d'Àustria des del al, configurant una superestructura jurisdiccional definida en politologia com a règim polisinodial, és a dir, règim administrat amb Consells.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Consells de la Monarquia d'Espanya · Veure més »

Constitució (llei)

Les constitucions (constitutiones), o furs al regne de València, eren el primer rang de les lleis paccionades a cada una de les corts que regien els diversos estats de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Constitució (llei) · Veure més »

Constitucions catalanes

Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Constitucions catalanes · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Corona de Castella i Lleó · Veure més »

Coronela de Barcelona

La Coronela era la força armada del municipi de Barcelona, amb finalitats defensives.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Coronela de Barcelona · Veure més »

Corpus de Sang

El Corpus de Sang va ser un avalot ocorregut a Sant Andreu de Palomar el 7 de juny de 1640, Corpus Christi, protagonitzat per un grup de segadors en el marc de descontentament generalitzat al Principat de Catalunya pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Corpus de Sang · Veure més »

Costa Rica

Costa Rica és una república de l'Amèrica Central, que confronta al nord amb Nicaragua, a l'est amb el mar Carib, al sud-est amb Panamà i al sud i a l'oest amb l'oceà Pacífic.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Costa Rica · Veure més »

Cristòfor Colom

Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Cristòfor Colom · Veure més »

Defenestració de Praga

L'incident conegut com la defenestració de Praga és generalment considerat com el detonant de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Defenestració de Praga · Veure més »

Descobriment del Brasil

Rèplica de la caravel·la ''Anunciação'', a la ciutat de Campinas, Brasil. El descobriment del Brasil es refereix a l'arribada el 22 d'abril de 1500 de la flota comandada pel portuguès Pedro Alvares Cabral al territori on avui es troba el Brasil.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Descobriment del Brasil · Veure més »

Desembarcament de Barcelona

El desembarcament de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la qual les forces aliades van intentar prendre la ciutat de Barcelona el 1704.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Desembarcament de Barcelona · Veure més »

Diego de Nicuesa

Diego de Nicuesa va ser un explorador espanyol, membre d'una família noble i influent, natural de Baeza (Jaén).

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Diego de Nicuesa · Veure més »

Diego Velázquez de Cuéllar

Casa de Diego Velázquez a Santiago de Cuba Diego Velazquez de Cuéllar (Cuéllar, 1465 - Santiago de Cuba, 1524) fou un conquistador espanyol, governador de Cuba des de 1511 fins a la seva mort el 1524.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Diego Velázquez de Cuéllar · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Dinastia borbònica · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Diputació del General del Regne d'Aragó

La Diputació del General del Regne d'Aragó o Generalitat d'Aragó té els seus orígens històrics en la Diputació del Regne d'Aragó que va néixer a les Corts Generals de Montsó en 1362, sota el regnat de Pere el Cerimoniós.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Diputació del General del Regne d'Aragó · Veure més »

Dret de conquesta

Felip V d'Espanya es va emparar en el dret de conquesta per a executar els Decrets de Nova Planta (1716).El Dret de conquesta és el dret d'un conqueridor d'un territori pres per la força de les armes.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Dret de conquesta · Veure més »

Ducat de Brabant

Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Ducat de Brabant · Veure més »

Ducat de Milà

El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Ducat de Milà · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Edat moderna · Veure més »

Elisabet I d'Anglaterra

Elisabet I (7 de setembre de 1533 – 24 de març de 1603) va ser reina d'Anglaterra i d'Irlanda des del 17 de novembre de 1558 fins a la seva mort.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Elisabet I d'Anglaterra · Veure més »

Enric I de Portugal

Enric I de Portugal, dit el Cardenal o el Cast (Lisboa, 1512 - Almeirim, 1580), fou regent de Portugal (1562-1568) i rei de Portugal (1578-1580).

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Enric I de Portugal · Veure més »

Enric II de França

Enric II de França (Saint-Germain-en-Laye, 31 de març de 1519 - París, 10 de juliol de 1559) fou duc de Bretanya (1536-1547) i rei de França (1547-1559).

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Enric II de França · Veure més »

Enric VIII d'Anglaterra

va ser rei d'Anglaterra i senyor d'Irlanda des del 21 d'abril de 1509 fins a la seva mort.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Enric VIII d'Anglaterra · Veure més »

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Església Catòlica Romana · Veure més »

Espanya (geografia)

Espanya (del llatí: Hispania) Nom antigament donat a la península europea que avui en dia rep el nom d'Ibèrica.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Espanya (geografia) · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Europa · Veure més »

Exèrcit de Catalunya (1713-1714)

LExèrcit del Principat de Catalunya fou l'exèrcit alçat i pagat per l'aristocràcia catalana, la Diputació del General de Catalunya i la Junta de Braços (Corts Catalanes sense rei) el 9 de juliol de 1713 després de la traïció anglesa amb la Pau d'Utrecht i la retirada de les tropes imperials pel Conveni de l'Hospitalet.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Exèrcit de Catalunya (1713-1714) · Veure més »

Expulsió dels moriscos

Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Expulsió dels moriscos · Veure més »

Febrer

El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Febrer · Veure més »

Felip de Ferran i de Çacirera

Felip de Ferran i de Çacirera (Barcelona, 1658 — Nàpols, 1715) fou un militar i polític austriacista català.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Felip de Ferran i de Çacirera · Veure més »

Felip I de Castella

Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Felip I de Castella · Veure més »

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Felip II de Castella · Veure més »

Felip III de Castella

Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Felip III de Castella · Veure més »

Felip IV de Castella

Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Felip IV de Castella · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Felip V d'Espanya · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Ferran el Catòlic · Veure més »

Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic

Ferran II d'Habsburg (Graz 1578 - Viena 1637) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc austríac, duc d'Àustria Interior (Estíria, Caríntia, Carniola, Gorízia), rei d'Hongria i rei de Bohèmia.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Filipines

La Mare de Déu d'Antipolo. La República de les Filipines és un estat insular que consisteix en un arxipèlag situat en el Sud-est Asiàtic, a l'oceà Pacífic.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Filipines · Veure més »

Flandes

Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Flandes · Veure més »

Foix (Occitània)

Foix (en occità Fois, en francès Foix) és una petita ciutat occitana, capital del departament francès de l'Arieja i de l'antic País de Foix.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Foix (Occitània) · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і França · Veure més »

Franc Comtat

El Franc Comtat (Franche-Comté en francès, Fraintche-Comtè en franc-comtès, Franche-Comtât en francoprovençal) és una antiga regió de França.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Franc Comtat · Veure més »

Francesc I de França

Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Francesc I de França · Veure més »

Francis Drake

Sir Francis Drake (Tavistock, Devon, Anglaterra, 1543 - Portobelo, Panamà, 27 de gener de 1596) va ser un mariner anglès, corsari, explorador, comerciant d'esclaus, polític i vicealmirall de la Royal Navy de l'època elisabetiana.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Francis Drake · Veure més »

Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar

Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar fou un aristòcrata castellà que ostentà el Ducat de Frias amb Grandesa d'Espanya.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar · Veure més »

Furs d'Aragó

s que constitueix la primera compilació dels Furs d'Aragó Els Furs d'Aragó són el conjunt de normes que regien en l'administració de justícia i en l'activitat privada sota el regne d'Aragó, a partir de la compilació de furs locals feta pel Bisbe d'Osca, Vidal de Canyelles, al Vidal Mayor.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Furs d'Aragó · Veure més »

Furs de València

Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Furs de València · Veure més »

Gaspar de Guzmán y Pimentel

Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc d'Olivares (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645), fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Gaspar de Guzmán y Pimentel · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Germana de Foix

Germana de Foix (Foix, 1488 - Llíria, 15 d'octubre de 1536) fou virreina de València (1523-1536), reina consort d'Aragó (1505-1516) i vescomtessa de Castellbò (1513-1536).

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Germana de Foix · Veure més »

Gibraltar

Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Gibraltar · Veure més »

Gran Aliança

La Gran Aliança era una coalició europea, que van formar, en diverses èpoques Àustria, Bavària, Brandenburg, Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermànic, el Palatinat electoral del Rhin, Portugal, Saxònia, Espanya, Suècia, i les Províncies Unides Holandeses.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Gran Aliança · Veure més »

Grandesa d'Espanya

Corona de gran d´Espanya. És una corona de duc amb bonet. La grandesa d'Espanya és la màxima dignitat de la noblesa espanyola immediatament després de la d'Infant d'Espanya, que és la que correspon als fills del monarca.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Grandesa d'Espanya · Veure més »

Guerra de Devolució

La Guerra de Devolució (24 de maig de 1667 – 2 de maig de 1668) fou una guerra entre el Regne de França de Lluís XIV i la monarquia hispànica de la Dinastia dels Habsburg duta a terme en el territori de les Províncies Unides.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Guerra de Devolució · Veure més »

Guerra de la Lliga de Cognac

''El saqueig de Roma'', de Martin van HeemskerckLa Guerra de la Lliga de Cognac, una de les guerres del Renaixement italià, fou disputada entre el 1526 i el 1530 entre Carles V i Francesc I.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Guerra de la Lliga de Cognac · Veure més »

Guerra de successió de Màntua

La guerra de successió de Màntua, també anomenada guerra de successió de Montferrat va ser un conflicte armat que va sorgir el 1628 amb la mort sense hereus directes de Vicenç II Gonzaga, duc de Màntua i Montferrat.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Guerra de successió de Màntua · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra dels camperols

La Guerra dels camperols (en alemany der Deutsche Bauernkrieg), també anomenada la revolució de l'home comú (en alemany Erhebung des gemeinen Mannes), va ser una revolta popular dels anys 1524 i 1525 al Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Guerra dels camperols · Veure més »

Guerra dels Nou Anys

La Guerra dels Nou Anys (també coneguda com la Guerra de la Lliga d'Augsburg, la Guerra de la Gran Aliança, la Guerra d'Orleans, la Guerra de Successió del Palatinat, o la Guerra de Successió Anglesa) va ser una guerra lliurada a Europa i Amèrica del 1688 al 1697, entre el Regne de França i la Lliga d'Augsburg — que des del 1689, amb l'entrada del Regne d'Anglaterra va ser coneguda com la "Gran Aliança".

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Guerra dels Nou Anys · Veure més »

Guerra dels Segadors

La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Guerra dels Segadors · Veure més »

Guerra dels Trenta Anys

La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »

Guerra dels Vuitanta Anys

La Guerra dels Vuitanta anys, o Guerra de Flandes, va ser una guerra que va enfrontar les Disset Províncies amb el seu sobirà, el rei d'Espanya, amb la finalitat d'aconseguir la independència i la llibertat religiosa.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Guerra dels Vuitanta Anys · Veure més »

Guerra Francoholandesa

La guerra Francoholandesa (1672-1678) és el nom amb què es coneix la guerra que es lliurà entre França, per una part, i una quàdruple aliança per l'altra.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Guerra Francoholandesa · Veure més »

Guerra italiana del 1521-1526

La guerra italiana del 1521-1526, coneguda igualment com a Guerra dels Quatre Anys,Tot i que entre el 1521 i el 1526 hi ha cinc anys, es considera que la guerra s'acaba amb la batalla de Pavia; per tant, quatre anys a partir de l'inici de les hostilitats el 1521 forma part de les Guerres d'Itàlia.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Guerra italiana del 1521-1526 · Veure més »

Guerres d'Itàlia

Les Guerres d'Itàlia van ser un seguit de conflictes entre 1494 i 1559 que van involucrar, en diverses etapes, tots els grans estats d'Europa occidental (França, la Monarquia Hispànica, el Sacre Imperi Romanogermànic, Anglaterra, Escòcia, la República de Venècia, els Estats Pontificis i la major part de les ciutats estat italianes) a més de l'Imperi Otomà.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Guerres d'Itàlia · Veure més »

Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia

Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia (14 de novembre del 1650 - 8 de març del 1702) va ser un príncep sobirà d'Orange per naixement.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia · Veure més »

Gustau II Adolf

fou rei de Suècia des de 1611 fins a 1632.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Gustau II Adolf · Veure més »

Herència borgonyona

Herència borgonyona és el nom dels territoris de la dinastia borgonyona que van acabar en mans de la Corona de Castella i la Corona d'Aragó representada per Carles I, per herencia de Felip el Bell, rei consort de Castella.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Herència borgonyona · Veure més »

Hispaniola

La Hispaniola (forma llatinitzada de l'espanyol La Española) és una illa del grup de les Grans Antilles, al mar Carib, situada al sud-est de Cuba i a l'oest de Puerto Rico.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Hispaniola · Veure més »

Imperi Austríac

LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Imperi Austríac · Veure més »

Imperi Espanyol

mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Imperi Espanyol · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Imperi Otomà · Veure més »

Inquisició espanyola

La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Inquisició espanyola · Veure més »

Isabel Clara Eugènia

La Infanta Isabel Clara Eugènia, de Federico de Llano (1584), Museu del Prado, Madrid Isabel Clara Eugènia (Segòvia, 12 d'agost de 1566 - Brussel·les, Països Baixos espanyols, 1 de desembre de 1633) fou una infanta de Castella, princesa d'Aragó i arxiduquessa d'Àustria.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Isabel Clara Eugènia · Veure més »

Isabel de França

Isabel de Borbó i de Mèdici (Fontainebleau, França, 22 de novembre de 1603-Madrid, Espanya, 6 d'octubre de 1644) anomenada Isabel de França va ser una princesa francesa, filla d'Enric IV, que esdevingué monarca consort d'Espanya i primera esposa de Felip IV, entre 1621 i 1644.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Isabel de França · Veure més »

Isabel I de Castella

Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Isabel I de Castella · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Islam · Veure més »

James Fitz-James Stuart

James Fitz-James Stuart (Moulins, regne de França, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de juny de 1734), sovint conegut com a duc de Berwick, va ser un militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і James Fitz-James Stuart · Veure més »

Japó

El Japó (en japonès 日本, Nihon o Nippon; oficialment 日本国, Nihon-koku o Nipon-koku o Estat del Japó) és un país insular de l'Àsia Oriental.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Japó · Veure més »

Jean-Baptiste Colbert

Jean-Baptiste Colbert (Reims, 29 d'agost del 1619 - París, 6 de setembre del 1683) va ser un dels ministres principals de Lluís XIV.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Jean-Baptiste Colbert · Veure més »

Joan I de Portugal

Joan I de Portugal, dit el Gran o el de Bona Memòria (Lisboa, 1357 - ibíd., 1433) fou rei de Portugal (1385-1433), el primer de la dinastia Avís.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Joan I de Portugal · Veure més »

Joan IV de Portugal

Escut d'armes de Joan IV de Portugal Joan IV de Portugal el Restaurador (Vila Viçosa 1604 - Lisboa 1656), rei de Portugal (1640-1656), el primer de la dinastia Bragança.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Joan IV de Portugal · Veure més »

Joan Josep d'Àustria

Joan Josep d'Àustria (Madrid, 7 d'abril de 1629- íd. 1679) fou un militar i administrador reial que va esdevenir Virrei de Catalunya (1652-1656).

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Joan Josep d'Àustria · Veure més »

Joana I de Castella

Joana I de Castella (Toledo, 6 de novembre de 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid, 12 d'abril de 1555), coneguda també com a Joana la Boja (la Loca, en castellà), fou princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555).

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Joana I de Castella · Veure més »

Johan de Witt

Johan de Witt o Jan de Witt (Dordrecht, 24 de setembre de 1625 - La Haia, 20 d'agost de 1672) fou un polític neerlandès del que dirigí les Set Províncies Unides dels Països Baixos en oposició a la casa d'Orange i que va ser assassinat amb el seu germà Cornelius el 1672.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Johan de Witt · Veure més »

John Leake

Sir John Leake (Rotherhithe, 4 de juliol de 1656 - Greenwich, 21 d'agost de 1720) va ser un almirall de la Royal Navy i un polític que va estar present a la Cambra dels Comuns del Regne Unit entre 1708 -1715.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і John Leake · Veure més »

Jordi I de la Gran Bretanya

Jordi I del Regne Unit (Osnabrück o Hannover, 28 de maig de 1660 – 11 de juny de 1727) va ser el segon rei de la Gran Bretanya (anteriorment el país s'anomenava Gran Bretanya i Irlanda), primer de la Casa de Hannover, essent també elector de Hannover i duc de Brunsvic i Lüneburg.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Jordi I de la Gran Bretanya · Veure més »

José Patiño Rosales

Capità general que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. José Patiño y Rosales (Milà, 11 d'abril de 1666 - San Ildefonso (Segòvia), 3 de novembre de 1736) fou un dels ministres més importants del regnat de Felip V. Intendent d'Extremadura durant la guerra de Successió i superintendent de Catalunya, on fou uns dels inspiradors del Decret de Nova Planta i l'organitzador del nou sistema fiscal de Catalunya (el cadastre).

Nou!!: Monarquia d'Espanya і José Patiño Rosales · Veure més »

Joseph Addison

Joseph Addison (Milston, Wiltshire, 1672 - Kensington, actualment part de Londres, 1719) fou un escriptor i polític anglès.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Joseph Addison · Veure més »

Juan Ponce de León

Juan Ponce de León (Santervás de Campos, Regne de Lleó, Corona de Castella, 8 d'abril de 1460 o 1474 - L'Havana, Cuba, juliol de 1521) va ser un explorador i conqueridor castellà.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Juan Ponce de León · Veure més »

Juliol

El juliol és el setè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Juliol · Veure més »

Junta de Braços

Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Junta de Braços · Veure més »

Juny

El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Juny · Veure més »

Justícia d'Aragó

Joan V de Lanuza El Justícia d'Aragó és un defensor dels drets i llibertats dels ciutadans davant dels possibles abusos de l'Administració pública.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Justícia d'Aragó · Veure més »

Khair ed-Din Barba-rossa

Khair ed-Din Barba-rossa (Mitilene, 1466 o 1478, segons les fonts – Istanbul, 4 de juliol del 1546) era un almirall otomà que va liderar el corsarisme turc a la Mediterrània occidental durant les primeres dècades del.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Khair ed-Din Barba-rossa · Veure més »

La Haia

La Haia (en neerlandès o) és una ciutat de l'oest dels Països Baixos, dels quals és seu del govern, però no capital (que és Amsterdam).

Nou!!: Monarquia d'Espanya і La Haia · Veure més »

Lliga d'Esmalcalda

La Lliga d'Esmalcalda va ser una associació de prínceps protestants del Sacre Imperi Romanogermànic que es va crear en el per a defensar els seus territoris i lluitar contra l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, defensor del catolicisme enfront de la Reforma luterana.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Lliga d'Esmalcalda · Veure més »

Llista de Consellers en Cap de Barcelona

El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »

Lluís de Requesens i Zúñiga

Lluís de Requesens (Molins de Rei, 1528 - Brussel·les, 5 de març de 1576) fou un militar, marí, diplomàtic i polític català.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Lluís de Requesens i Zúñiga · Veure més »

Lluís XIV de França

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Lluís XIV de França · Veure més »

Londres

Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Londres · Veure més »

Lorena

La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Lorena · Veure més »

Luxemburg

Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Luxemburg · Veure més »

Maó

Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Maó · Veure més »

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Madrid · Veure més »

Manuel Ferrer i Sitges

Manuel Ferrer i Sitges fou un cavaller membre del Braç Militar de Catalunya, nascut a finals del i que va morir durant el.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Manuel Ferrer i Sitges · Veure més »

Manuel I de Portugal

Manuel I de Portugal, dit l'Afortunat (Alcochete, 1469 - Lisboa, 1521), fou infant de Portugal i rei de Portugal (1495-1521).

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Manuel I de Portugal · Veure més »

Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya)

Maria Anna d'Àustria (Wiener Neustadt, 23 de desembre de 1634 - Madrid, 16 de maig de 1696) fou arxiduquessa d'Àustria, reina consort de la Monarquia Hispànica (1649-1665) i regent de la monarquia (1665-1675).

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya) · Veure més »

Maria de Borgonya

Maria de Borgonya (Brussel·les 1457 - Bruges 1482), duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg; Comtessa de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda (1477-1482), l'última de la dinastia Valois en regnar a Borgonya.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Maria de Borgonya · Veure més »

Maria Teresa d'Àustria (reina de França)

Maria Teresa d'Àustria i de Borbó (Madrid, 20 de setembre de 1638—Versalles, 30 de juliol de 1683) va ser una infanta d'Espanya, reina consort de França i de Navarra pel seu casament amb Lluís XIV el 1660.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Maria Teresa d'Àustria (reina de França) · Veure més »

Marquesat de Finale

El marquesat en 1749 El Marquesat de Finale va ser un antic estat italià situat a la Ligúria que comprenia els territoris dels actuals municipis de Finale Ligure, Calico Ligure, Rialto, Orco Feglino, tovo San Giacomo, Magliolo, Bormida, Osiglia, Pallare, Carcare, Calizzano, Massimino, etc.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Marquesat de Finale · Veure més »

Maurici de Saxònia

Maurici, Comte de Saxònia (Graf Hermann Moritz von Sachsen; Maurice de Saxe) (1696 – 1750) va ser un soldat saxó al servei de França que esdevingué Mariscal General de França.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Maurici de Saxònia · Veure més »

Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic

Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Menorca

Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Menorca · Veure més »

Miquelet

Els miquelets o micalets, convertits a partir de la Guerra de Successió en fusellers voluntaris o fusellers de muntanya, eren els membres de la milícia de caràcter mercenari o voluntari reclutada per les diputacions i juntes de la Corona d'Aragó per a accions especials o com a reforç de les forces regulars.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Miquelet · Veure més »

Monarca

Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Monarca · Veure més »

Monarquia Catòlica

Monarquia Catòlica és el nom que es donà al conjunt de territoris que estaven sota la sobirania dels Reis Catòlics des que aquests conveniren la Concòrdia de Segòvia (1475).

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Monarquia Catòlica · Veure més »

Neerlandès

El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Neerlandès · Veure més »

Nicaragua

La República de Nicaragua és un país de l'Amèrica Central que limita el nord-oest amb Hondures, al sud amb Costa Rica, a l'oest amb l'oceà Pacífic i a l'est amb el mar Carib.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Nicaragua · Veure més »

Novembre

El novembre o santandria és l'onzè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Novembre · Veure més »

Oceà Pacífic

L'oceà Pacífic o simplement el Pacífic és el cos d'aigua més gran del món.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Oceà Pacífic · Veure més »

Orient Mitjà

L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Orient Mitjà · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Països Baixos · Veure més »

Països Baixos espanyols

Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Països Baixos espanyols · Veure més »

Panamà

El Panamà, oficialment la República de Panamà, és l'estat més meridional de l'Amèrica Central, situat a l'istme homònim que connecta els subcontinents de Nord-amèrica i Sud-amèrica i per tant, sovint és categoritzat com a estat transcontinental.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Panamà · Veure més »

Parlament del Regne Unit

El Parlament del Regne Unit, i de manera més completa, el Parlament del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, és la institució legislativa suprema del Regne Unit i dels Territoris Britànics d'Ultramar, els quals només tenen sobirania parlamentària.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Parlament del Regne Unit · Veure més »

Pau d'Augsburg

La Pau d'Augsburg fou un important tractat de 1555 que posà fi al conflicte entre les faccions protestants i catòliques del Sacre Imperi Romanogermànic, a més de ser essencial per a l'avanç del protestantisme i un dels motius de la futura Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Pau d'Augsburg · Veure més »

Pau de Cateau-Cambrésis

La Pau de Cateau-Cambrésis va ser el tractat més important de l'Europa del, per la durada dels seus acords, que van ser vigents durant un segle, i perquè donaria lloc a una nova situació internacional.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Pau de Cateau-Cambrésis · Veure més »

Pau de Praga (1635)

La Pau de Praga del 30 de maig de 1635 va ser un tractat entre l'Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran II, i la majoria dels estats protestants de l'Imperi.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Pau de Praga (1635) · Veure més »

Pau de Vervins

La pau de Vervins es va signar el 2 de maig de 1598 a Vervins (actual Aisne) entre els reis Felip II d'Espanya i Enric IV de França.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Pau de Vervins · Veure més »

Pau de Westfàlia

La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück, foren una sèrie de tractats que van posar fi a la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Pau de Westfàlia · Veure més »

Pau Ignasi de Dalmases i Ros

fou un noble i erudit català.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Pau Ignasi de Dalmases i Ros · Veure més »

Pere I de Portugal

Pere I de Portugal, dit el Cruel o el Justicier (Coïmbra, 8 d'abril de 1320 - Estremoz, 18 de gener de 1367), fou rei de Portugal (1357-1367).

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Pere I de Portugal · Veure més »

Plet del virrei estranger

Es coneix com a plet del virrei estranger al conflicte jurídic de competències entre els reis de la Monarquia d'Espanya i les institucions d'autogovern del Regne d'Aragó que existí al llarg del i que esclatà violentament durant el regnat de Felip II de Castella durant les Alteracions d'Aragó (1590-1591).

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Plet del virrei estranger · Veure més »

Plus ultra

Lema '''Plus Ultra''' a l'Ajuntament de Sevilla Escut d'Espanya amb el lema '''Plus ultra''' al voltant de les columnes d'Hèrcules Plus ultra (del llatí que significa "més enllà") és un lema llatí, actualment lema d'Espanya.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Plus ultra · Veure més »

Portuguès

El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Portuguès · Veure més »

Presidis Toscans

Els presidis, enclavats al sud del Gran Ducat de Toscana. Els Presidis Toscans foren un territori de sobirania espanyola, dependent del virrei de Nàpols fins al 1735, i després d'un governador propi, integrat per una sèrie de fortaleses que foren anteriorment possessió de la República de Siena, i algunes mes que foren abans del Principat del Piombino.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Presidis Toscans · Veure més »

Princeps namque

Compilació dels usatges de 1413. El Decret de Nova Planta va derogar la institució del ''princeps namque''. Princeps namque és un dels usatges de Barcelona que regulava la defensa del príncep i del Principat de Catalunya, i la convocatòria a les armes.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Princeps namque · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Principat de Catalunya · Veure més »

Privilegi

''Llibre de privilegis de Palafrugell'' Un privilegi és una forma jurídica que consistix en una disposició del poder legislatiu que dona un tractament d'excepció beneficiós a una persona, grup de persones o a una població respecte de les lleis comunes a la resta.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Privilegi · Veure més »

Privilegi de manifestació

El Privilegi de manifestació era un privilegi exercit pel Justícia d'Aragó per intervenir en els tribunals i oficials reals.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Privilegi de manifestació · Veure més »

Províncies Unides

Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Províncies Unides · Veure més »

Rafael Casanova i Comes

Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Rafael Casanova i Comes · Veure més »

Règim polisinodial

Règim polisinodial (o polisinòdia) és l'organització política que adoptà la Monarquia d'Espanya basa en Consells de governació durant el regnat de la Casa d'Àustria (i) i després de la ruptura que suposà la imposició dels Decrets de Nova Planta per la Casa de Borbó (i principis del). El mecanisme de funcionament bàsic era l'elevació d'una consulta al monarca, que resolia segons el seu parer.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Règim polisinodial · Veure més »

Reforma Protestant

luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Reforma Protestant · Veure més »

Regne d'Anglaterra

El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Regne d'Anglaterra · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Regne de Mallorca · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Regne de Navarra · Veure més »

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Regne de Nàpols · Veure més »

Regne de Portugal

El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Regne de Portugal · Veure més »

Regne de Sardenya

El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Regne de Sardenya · Veure més »

Regne de Sicília

El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Regne de Sicília · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Regne de València · Veure més »

Regnes castellans d'Índies

Els Regnes castellans de les Índies o Índies, Illes i Terra Ferma del mar Oceà (en castellà: Indias, Yslas y Tierra Firme del mar Oceano) foren el conjunt regnes i territoris incorporats jurídicament a la Corona de Castella després del descobriment d'Amèrica, i que des dels Reis Catòlics fins a la seva independència van formar part de les possessions patrimonials de la Casa Reial espanyola.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Regnes castellans d'Índies · Veure més »

Reis Catòlics

Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Reis Catòlics · Veure més »

República Catalana

La República Catalana, i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres Catalunya quan s'ha proclamat subjecte jurídic i polític sobirà en forma d'estat.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і República Catalana · Veure més »

Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia

Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia (Nàpols, 1651 - Madrid, 16 de gener de 1723) fou un noble i militar napolità al servei d'Espanya, VIII Duc de Pòpoli i III Príncep de Pettorano (des de 1693 fins a la seva mort), Gran d'Espanya de primera classe (1722), patrici napolità, cavaller dels ordes de Santiago (1706), de l'Toisó d'Or (6 d'agost de 1714), de l'Sant Miquel i de l'Esperit Sant (26 de juliol de 1717), capità general de Catalunya el 1713-1714, cèlebre per la seva participació comandant les tropes borbòniques durant la primera fase del setge de Barcelona.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia · Veure més »

Revolta de les Comunitats de Castella

La revolta de les Comunitats de Castella, també coneguda com a revolta dels Comuners, va ser un aixecament contra la Corona que va tenir lloc entre 1520 i 1521, protagonitzat per les ciutats de l'interior de la Corona de Castella al començament del regnat de Carles I. La revolta va ser encapçalada per diverses ciutats de l'interior de Castella, especialment les de Toledo i Valladolid.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Revolta de les Comunitats de Castella · Veure més »

Revolució Gloriosa

Les tropes de Guillem d'Orange desembarquen a Torbay, moment important de la Revolució Gloriosa, en un gravat de William Turner. La Revolució Gloriosa fou un aixecament de les classes altes angleses que s'alçaren el 1688 contra els intents absolutistes del rei Jaume II.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Revolució Gloriosa · Veure més »

Rosselló

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Rosselló · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Saqueig de Roma (1527)

El saqueig de Roma (de l'italià sacco di Roma), el 6 de maig de 1527, per les tropes espanyoles i alemanyes de l'emperador Carles I, va ser una victòria crucial del Sacre Imperi Romanogermànic sobre la Lliga de Cognac (l'aliança entre França, Milà, Venècia, Florència i el Papat, vigent entre 1526 i 1529).

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Saqueig de Roma (1527) · Veure més »

Sebastià I de Portugal

Sebastià I de Portugal, dit el Desitjat (Lisboa, 1554 - Kasr al-Kabir, Marroc, 1578), fou Rei de Portugal (1557-1578).

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Sebastià I de Portugal · Veure més »

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Segle XVI · Veure més »

Setge de Barcelona (1706)

El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Setge de Barcelona (1706) · Veure més »

Setge de Breda

Els diversos setges soferts per aquesta ciutat neerlandesa, a la província de Brabant.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Setge de Breda · Veure més »

Terceira

Terceira és una de les illes de l'arxipèlag de les Açores (Portugal).

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Terceira · Veure més »

Toledo

Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Toledo · Veure més »

Tractat d'Aquisgrà (1668)

El Tractat d'Aquisgrà, anomenada també Pau d'Aquisgrà, és un tractat de pau que es va firmar el 2 de maig de 1668 a la ciutat d'Aquisgrà al final de la Guerra de Devolució entre França i Espanya.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Tractat d'Aquisgrà (1668) · Veure més »

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Tractat d'Utrecht · Veure més »

Tractat de Barcelona (1529)

El tractat de Barcelona de 1529 va ser un acord signat entre Climent VII i l'emperador Carles I el 29 de juny de 1529.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Tractat de Barcelona (1529) · Veure més »

Tractat de Gènova

El Tractat de Gènova va ser un acord de col·laboració que van signar representants del Principat de Catalunya i del Regne d'Anglaterra, països majoritàriament partidaris de Carles III d'Àustria el 20 de juny de 1705 a la capital de la República de Gènova, en el marc de la Guerra de Successió pel tron espanyol.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Tractat de Gènova · Veure més »

Tractat de la Haia (1701)

El Tractat de la Haia de 1701 és un tractat signat el 7 de setembre de 1701 a la ciutat neerlandesa de la Haia entre el Regne d'Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermànic i les Províncies Unides.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Tractat de la Haia (1701) · Veure més »

Tractat de Nimega

El Tractat o Pau de Nimega (en francès Négotiations de Nimegue o Négotiations de la Paix de Nimègue) foren una sèrie de pactes que es van signar a la fi de la Guerra Francoholandesa el 17 de setembre de 1678, després de la invasió de l'exèrcit de Lluís XIV de França a la República de les Set Províncies Unides.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Tractat de Nimega · Veure més »

Tractat de Rastatt

El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Tractat de Rastatt · Veure més »

Tractat de Tordesillas

El Tractat de Tordesillas va ser un tractat internacional signat a la ciutat de Tordesillas el 7 de juny de 1494 entre el Regne de Portugal i els Regnes de Castella i Lleó(...)queden e finquen para los dichos sennores Rey e Reyna de Castilla e de Aragón, etc e para sus subçesores e sus reynos(...) (Ferran el Catòlic per Aragó i Isabel la Catòlica per Castella i Lleó), per tal de donar legalitat a l'ocupació dels territoris que anaven explorant i descobrint.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Tractat de Tordesillas · Veure més »

Tractat dels Pirineus

geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Tractat dels Pirineus · Veure més »

Treva dels dotze anys

Imperi de la Monarquia Hispànica Províncies Unides La treva dels dotze anys, també anomenada treva d'Anvers, va ser un tractat signat el 1609 entre la Monarquia Hispànica i les Províncies Unides dels Països Baixos; va suposar una aturada pacífica en la guerra dels Vuitanta Anys que els neerlandesos mantenien contra l'Imperi Espanyol des de 1568 per aconseguir la seva independència política.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Treva dels dotze anys · Veure més »

Triple Aliança

* Triple Aliança (Mèxic) - Senyorius de Tenochtitlan, Texcoco i Tlacopan en el.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Triple Aliança · Veure més »

Tunis

Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Tunis · Veure més »

Unió d'armes

Unió d'Armes del comte-duc d'Olivares 1626 Retrat de Gaspar de Guzmán y Pimentel, comte-duc d'Olivares La Unió d'armes fou un organisme militar instaurat per decret el 25 de juliol de 1626 pel comte-duc d'Olivares, primer ministre de Felip IV de Castella i III d'Aragó, amb la finalitat de fer contribuir tots els regnes de la monarquia hispànica al manteniment d'un exèrcit comú de 140.000 homes, aportats i mantinguts segons una proporció fixa.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Unió d'armes · Veure més »

Unió d'Arràs

saqueig d'Anvers (neutrals, reconeixent l'autoritat reial). En verd fort-turquesa territoris presos per Espanya inicialment. En blau la Unió d'Arràs, aliada d'Espanya. En marró fosc el Bisbat de Lieja, aliat d'Espanya. La unió d'Arràs va ser un acord signat el 5 de gener de 1579 a la ciutat d'Arràs pel qual algunes províncies del sud dels Països Baixos reconeixien la sobirania de Felip II en el marc de la Guerra dels vuitanta anys en resposta a la República de Gant, on els calvinistes radicals havien pres la direcció i es va convertir en un reducte d'intolerància envers els catòlics.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Unió d'Arràs · Veure més »

Unió personal

Una unió personal és una situació política on una persona és al mateix temps el sobirà de dues o més terres (comtats, ducats, regnes…), per la casualitat de casaments, heretatges i altres peripècies de les cases reials.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Unió personal · Veure més »

Utrecht

Casa natal del Papa Adrià VI Utrecht és una ciutat del centre dels Països Baixos, capital de la província homònima.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Utrecht · Veure més »

Valladolid

Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Valladolid · Veure més »

Vallespir

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Vallespir és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Ceret.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Vallespir · Veure més »

Vasco Núñez de Balboa

Vasco Núñez de Balboa (Jerez de los Caballeros, Extremadura; 1475 - Acla, Panamà; 15 de gener de 1519) va ser un explorador, governant i conqueridor espanyol.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Vasco Núñez de Balboa · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Viena · Veure més »

Xina

La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і Xina · Veure més »

1 de setembre

El primer de setembre és el dos-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1 de setembre · Veure més »

10 de setembre

El 10 de setembre és el dos-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 10 de setembre · Veure més »

11 de juliol

L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 11 de juliol · Veure més »

11 de setembre

L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 11 de setembre · Veure més »

12 d'agost

El 12 d'agost és el dos-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 12 d'agost · Veure més »

12 de setembre

El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 12 de setembre · Veure més »

13 d'agost

El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 13 d'agost · Veure més »

13 de juliol

El 13 de juliol és el cent noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 13 de juliol · Veure més »

13 de setembre

El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 13 de setembre · Veure més »

14 d'agost

El 14 d'agost és el dos-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 14 d'agost · Veure més »

14 de juny

El 14 de juny és el cent seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 14 de juny · Veure més »

1469

(Brescia.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1469 · Veure més »

1475

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1475 · Veure més »

1492

;Països Catalans.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1492 · Veure més »

15 de gener

El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 15 de gener · Veure més »

15 de setembre

El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 15 de setembre · Veure més »

1506

;Països Catalans.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1506 · Veure més »

1516

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1516 · Veure més »

1517

Sense descripció.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1517 · Veure més »

1525

Sense descripció.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1525 · Veure més »

1535

Barba-roja.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1535 · Veure més »

1541

El 1541 o MDXLI va ser un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1541 · Veure més »

1548

Sense descripció.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1548 · Veure més »

1556

;Països Catalans.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1556 · Veure més »

1557

;Països Catalans.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1557 · Veure més »

1559

;Països Catalans.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1559 · Veure més »

1561

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1561 · Veure més »

1571

;Països Catalans.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1571 · Veure més »

1579

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1579 · Veure més »

1580

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1580 · Veure més »

1588

Sense descripció.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1588 · Veure més »

16 de setembre

El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 16 de setembre · Veure més »

1601

Sense descripció.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1601 · Veure més »

1604

Sense descripció.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1604 · Veure més »

1606

Sense descripció.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1606 · Veure més »

1609

1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1609 · Veure més »

1621

Sense descripció.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1621 · Veure més »

1625

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1625 · Veure més »

1626

;Països Catalans;Resta del món Peter Minnewit, director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1626 · Veure més »

1627

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1627 · Veure més »

1632

Sense descripció.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1632 · Veure més »

1635

; Països Catalans.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1635 · Veure més »

1636

El 1636 fou un any de traspàs començat en dimarts segons el Calendari Gregorià.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1636 · Veure més »

1640

;Països Catalans.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1640 · Veure més »

1648

;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1648 · Veure més »

1652

El 1652 (MDCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1652 · Veure més »

1665

Sense descripció.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1665 · Veure més »

1668

Sense descripció.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1668 · Veure més »

1672

Sense descripció.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1672 · Veure més »

1677

Data de publicació de l'obra més important de Spinoza, l'"Ètica", publicada aquest any, pocs mesos després de la mort de l'autor.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1677 · Veure més »

1678

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1678 · Veure més »

1686

; Països Catalans.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1686 · Veure més »

1700

Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1700 · Veure més »

1702

;Món.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1702 · Veure més »

1703

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1703 · Veure més »

1704

miniatura.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1704 · Veure més »

1705

Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1705 · Veure més »

1706

;Països Catalans.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1706 · Veure més »

1707

1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1707 · Veure més »

1709

;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1709 · Veure més »

1711

;Països catalans.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1711 · Veure més »

1713

;Països Catalans.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1713 · Veure més »

1714

Constitucions de Catalunya de 1585.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1714 · Veure més »

1715

;Països Catalans.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1715 · Veure més »

1746

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 1746 · Veure més »

18 de setembre

El 18 de setembre és el dos-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 18 de setembre · Veure més »

20 de juny

El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 20 de juny · Veure més »

25 de juliol

El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 25 de juliol · Veure més »

27 de setembre

El 27 de setembre és el dos-cents setantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 27 de setembre · Veure més »

28 de juliol

El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 28 de juliol · Veure més »

29 de juny

El 29 de juny és el cent vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 29 de juny · Veure més »

3 de setembre

El 3 de setembre és el dos-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 3 de setembre · Veure més »

30 de juny

El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 30 de juny · Veure més »

30 de novembre

El 30 de novembre o 30 de santandria és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 30 de novembre · Veure més »

4 de setembre

El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 4 de setembre · Veure més »

5 de juny

El 5 de juny és el cent cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 5 de juny · Veure més »

5 de setembre

El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 5 de setembre · Veure més »

6 de juliol

El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 6 de juliol · Veure més »

9 de juliol

El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Monarquia d'Espanya і 9 de juliol · Veure més »

Redirigeix aquí:

Les Espanyes, Monarquia Hispànica, Monarquia hispànica, Monarquia universal, Regnes de les Espanyes, Rei de les Espanyes.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant