Taula de continguts
332 les relacions: Absolutisme, Advocat, Albrecht von Wallenstein, Alemanya, Alfons VI de Portugal, Alger, Alonso de Ojeda, Alteracions d'Aragó, Amèrica, Amèrica Central, Ambrosi Spinola, Andrea Doria, Anna de la Gran Bretanya, Annaba, Antoni de Villarroel i Peláez, Antoni Desvalls i de Vergós, Antoni I de Portugal, Antonio Pérez del Hierro, Aragonès, Armada Invencible, Armand Jean du Plessis de Richelieu, Artois, Austriacistes, Àfrica, Àsia, Àustria, Barcelona, Batalla d'Almansa, Batalla d'Ameixial, Batalla de Breitenfeld (1631), Batalla de Ceresole, Batalla de Gravelines, Batalla de Lützen (1813), Batalla de Lens, Batalla de Lepant (1571), Batalla de les Dunes (1639), Batalla de les Dunes (1658), Batalla de Mühlberg, Batalla de Montjuïc (1641), Batalla de Pavia, Batalla de Rocroi, Batalla de Sant Quintí (1557), Borgonya, Botifler, Brasil, Cap Verd, Carles II de Castella, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Casa de la Contractació d'Índies, ... Ampliar l'índex (282 més) »
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Veure Monarquia d'Espanya і Absolutisme
Advocat
s) Un advocat o lletrat és aquella persona graduada o llicenciada en dret que, després de superar un màster de formació especialitzada, ha superat amb èxit l'examen d'accés a l'advocacia del Ministeri de Justícia i s'ha inscrit en un Col·legi d'Advocats com a exercent i es dedica professionalment a l'assessorament i consell en matèria legal així com a la direcció i defensa de les parts en judici en tota classe de procediments administratius i judicials davant les administracions públiques i els jutjats i tribunals de justícia.
Veure Monarquia d'Espanya і Advocat
Albrecht von Wallenstein
Albrecht Wenzel Eusebius von Wallenstein, en txec:Albrecht Václav Eusebius z Valdštejna),Schiller, Friedrich. (1911) Schiller's Wallenstein, Macmillan també com von Waldstein, va ser un príncep de Bohèmia, un polític i un dirigent militar durant la Guerra dels 30 Anys (1618–48).
Veure Monarquia d'Espanya і Albrecht von Wallenstein
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Monarquia d'Espanya і Alemanya
Alfons VI de Portugal
Alfons VI de Portugal el Victoriós (Lisboa, 1643 - Sintra, 1683), príncep del Brasil (1653-1656) i rei de Portugal (1656-1683).
Veure Monarquia d'Espanya і Alfons VI de Portugal
Alger
Alger (literalment ‘les Illes’; en amazic Dzayer; antigament, Icosium) és la capital i la ciutat més gran d'Algèria.
Veure Monarquia d'Espanya і Alger
Alonso de Ojeda
Alonso de Ojeda, (Conca, Espanya 1468 - Santo Domingo, República Dominicana, 1515) fou navegant, governador i conqueridor que va formar part de la tripulació de Cristòfol Colom en el seu segon viatge.
Veure Monarquia d'Espanya і Alonso de Ojeda
Alteracions d'Aragó
Les tropes castellanes entren a Saragossa el 1591. Les Alteracions d'Aragó és el nom que la historiografia actual dona als conflictes esdevinguts al regne d'Aragó durant la dècada del 1580 i els primers anys de la dècada del 1590 al regne d'Aragó.
Veure Monarquia d'Espanya і Alteracions d'Aragó
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Veure Monarquia d'Espanya і Amèrica
Amèrica Central
LAmèrica Central (en castellà: Centroamérica, América Central) és la regió geogràfica dins el continent d'Amèrica compresa entre Amèrica del Nord i Amèrica del Sud.
Veure Monarquia d'Espanya і Amèrica Central
Ambrosi Spinola
Ambrosio Spinola, segons un gravat de l'època Ambrosi Spinola Doria —en italià —, marqués dels Balbasos (1569-1630), fou un general espanyol d'origen genovès, capità general dels Països Baixos espanyols i comandant de l'exèrcit espanyol durant la guerra dels Vuitanta Anys.
Veure Monarquia d'Espanya і Ambrosi Spinola
Andrea Doria
Andrea Doria com Neptú per Agnolo Bronzino. Andrea Doria (més correctament, en italià Andrea d'Oria; Oneglia, la Ligúria, 30 de novembre de 1466 - Gènova, 25 de novembre de 1560) va ser un almirall i home d'estat genovès.
Veure Monarquia d'Espanya і Andrea Doria
Anna de la Gran Bretanya
Anna de Gran Bretanya i Irlanda (Londres 1665 - 1 d'agost de 1714) fou reina de Gran Bretanya i Irlanda des de l'any 1701 fins a la seva mort el 1714.
Veure Monarquia d'Espanya і Anna de la Gran Bretanya
Annaba
Annaba (tr), antigament coneguda en català com Bona, és una ciutat d'Algèria, capital de la província homònima, situada prop del riu Wadi Seybouse i de la frontera amb Tunísia.
Veure Monarquia d'Espanya і Annaba
Antoni de Villarroel i Peláez
Antonio de Villarroel y Peláez (Barcelona, 4 de desembre de 1656 - la Corunya, 22 de febrer de 1726) va ser un militar defensor de Barcelona durant el setge de 1714.
Veure Monarquia d'Espanya і Antoni de Villarroel i Peláez
Antoni Desvalls i de Vergós
Antoni Desvalls i de Vergós (el Poal, Pla d'Urgell, 21 de febrer de 1666 - Viena, 7 de juliol de 1724) fou un militar austriacista català, nomenat primer marquès del Poal.
Veure Monarquia d'Espanya і Antoni Desvalls i de Vergós
Antoni I de Portugal
Antoni I de Portugal (Lisboa, 1531 - París, 1595) fou infant de Portugal i rei de Portugal durant 23 dies (1580).
Veure Monarquia d'Espanya і Antoni I de Portugal
Antonio Pérez del Hierro
Antonio Pérez del Hierro (Valdeconcha, Regne de Castella, 1540 - París, França, 7 d'abril de 1611).
Veure Monarquia d'Espanya і Antonio Pérez del Hierro
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Veure Monarquia d'Espanya і Aragonès
Armada Invencible
La Grande y Felicísima Armada, denominada sarcàsticament lArmada Invencible pels anglesos, va ser el nom que va rebre la gran flota que va armar Felip II de Castella el 1588 per a la conquesta d'Anglaterra.
Veure Monarquia d'Espanya і Armada Invencible
Armand Jean du Plessis de Richelieu
Armand Jean du Plessis (París, 9 de setembre de 1585 - 4 de desembre de 1642), cardenal-duc de Richelieu, duc de Fronsac i par de França.
Veure Monarquia d'Espanya і Armand Jean du Plessis de Richelieu
Artois
Bandera de l'antic comtat d'Artois LArtois és un antic comtat de les Disset Províncies, que és inclosa al departament francès del Pas de Calais (regió dels Alts de França).
Veure Monarquia d'Espanya і Artois
Austriacistes
Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.
Veure Monarquia d'Espanya і Austriacistes
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Veure Monarquia d'Espanya і Àfrica
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Veure Monarquia d'Espanya і Àsia
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Veure Monarquia d'Espanya і Àustria
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Monarquia d'Espanya і Barcelona
Batalla d'Almansa
La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Monarquia d'Espanya і Batalla d'Almansa
Batalla d'Ameixial
La batalla d'Ameixial o batalla d'Estremoz va tenir lloc el 8 de juny de 1663, prop del poble de Santa Vitòria do Ameixial, a uns 10 km al nord-oest d'Estremoz, entre els exèrcits espanyol i el portuguès en el marc de la Guerra de Restauració portuguesa.
Veure Monarquia d'Espanya і Batalla d'Ameixial
Batalla de Breitenfeld (1631)
La primera Batalla de Breitenfeld també anomenat Batalla de Leipzig va tenir lloc el 17 de setembre de 1631 al poble de Breitenfeld als afores de Leipzig al Regne de Saxònia durant la Guerra dels Trenta Anys.
Veure Monarquia d'Espanya і Batalla de Breitenfeld (1631)
Batalla de Ceresole
La batalla de Cerisole va ser un enfrontament armat entre l'exèrcit de Francesc I de França sota el comandament de Francesc de Borbó, comte d'Enghien i el de l'emperador Carles V durant la Guerra d'Itàlia de 1542–46.
Veure Monarquia d'Espanya і Batalla de Ceresole
Batalla de Gravelines
La batalla de Gravelines va tenir lloc el 13 de juliol de 1558 en el poble de Gravelines, prop de Calais, i va marcar el final de la guerra entre el Regne de França i les Espanyes, que es va perllongar des de l'any 1547 al 1559.
Veure Monarquia d'Espanya і Batalla de Gravelines
Batalla de Lützen (1813)
La batalla de Lützen (2 de maig, de 1813), es va lliurar a Großgörschen, un llogarret al sud-oest de Lützen, a Saxònia, que ara forma part d'aquesta vila.
Veure Monarquia d'Espanya і Batalla de Lützen (1813)
Batalla de Lens
La batalla de Lens (20 d'agost de 1648) va ser una victòria francesa obtinguda per Lluís II de Borbó, príncep de Condé, sobre l'exèrcit espanyol manat per l'arxiduc Leopold en la guerra dels Trenta Anys (1618-1648).
Veure Monarquia d'Espanya і Batalla de Lens
Batalla de Lepant (1571)
La batalla naval de Lepant ocorregué el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, al Peloponès (actual Grècia).
Veure Monarquia d'Espanya і Batalla de Lepant (1571)
Batalla de les Dunes (1639)
La batalla naval de les Dunes va ser una batalla entre les armades espanyola i neerlandesa que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1639 a la rada de les Dunes, prop de la costa del comtat de Kent, a Anglaterra, en el transcurs de la Guerra dels Vuitanta Anys.
Veure Monarquia d'Espanya і Batalla de les Dunes (1639)
Batalla de les Dunes (1658)
La batalla de les Dunes o de Dunkerque va tenir lloc el 14 de juny de 1658 i va enfrontar l'exèrcit anglo-francès, sota el comandament d'Enric de La Tour d'Auvergne, vescomte de Turena, contra l'exèrcit espanyol sota el comandament de Joan Josep d'Àustria i Lluís II de Condé.
Veure Monarquia d'Espanya і Batalla de les Dunes (1658)
Batalla de Mühlberg
La batalla de Mühlberg va tenir lloc el 24 d'abril de 1547 en aquesta localitat alemanya entre les tropes de l'emperador Carles V i les de la Lliga Smalkalda, amb el triomf de les primeres.
Veure Monarquia d'Espanya і Batalla de Mühlberg
Batalla de Montjuïc (1641)
La Batalla de Montjuïc de 1641 va ser una batalla que es va lliurar el 26 de gener de 1641 a la muntanya de Montjuïc de la ciutat de Barcelona, set mesos més tard de l'aixecament popular conegut com a Corpus de Sang (7 de juny de 1640).
Veure Monarquia d'Espanya і Batalla de Montjuïc (1641)
Batalla de Pavia
La batalla de Pavia fou una batalla mantinguda el 25 de febrer de 1525 entre tropes franceses i espanyoles, amb victòria d'aquestes últimes, en les proximitats de la ciutat italiana de Pavia.
Veure Monarquia d'Espanya і Batalla de Pavia
Batalla de Rocroi
La Batalla de Rocroi va tenir lloc el 19 de maig de 1643 durant la Guerra dels Trenta Anys, el seu resultat va ser una decisiva victòria de l'exèrcit francès sobre l'exèrcit espanyol.
Veure Monarquia d'Espanya і Batalla de Rocroi
Batalla de Sant Quintí (1557)
La Batalla de Sant Quintí està dins les Guerres Italianes, que enfrontà a les Espanyes amb el Regne de França al segle XVI.
Veure Monarquia d'Espanya і Batalla de Sant Quintí (1557)
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Veure Monarquia d'Espanya і Borgonya
Botifler
''Botifler''. La flor de lliri (beauté fleur) és el símbol de la Casa de Borbó Botifler és el malnom amb què a la Corona d'Aragó es va titllar els partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola i que s'oposava al d'«Imperials», «Aguilots», «Maulets» o «Vigatans», els malnoms que van rebre els partidaris de Carles III.
Veure Monarquia d'Espanya і Botifler
Brasil
El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.
Veure Monarquia d'Espanya і Brasil
Cap Verd
Vista de São Vicente. Cap Verd (Cabo Verde en portuguès) és una república insular situada en un arxipèlag de l'Atlàntic nord, enllà de la costa occidental de l'Àfrica.
Veure Monarquia d'Espanya і Cap Verd
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Veure Monarquia d'Espanya і Carles II de Castella
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Veure Monarquia d'Espanya і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Veure Monarquia d'Espanya і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Casa de la Contractació d'Índies
La Casa de la Contractació d'Índies va ser una institució de la Corona de Castella que es va establir el 1503.
Veure Monarquia d'Espanya і Casa de la Contractació d'Índies
Castell de Montjuïc
El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar.
Veure Monarquia d'Espanya і Castell de Montjuïc
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Monarquia d'Espanya і Castellà
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Monarquia d'Espanya і Català
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Monarquia d'Espanya і Catalunya
Caterina d'Aragó
Caterina d'Aragó (Alcalá de Henares, 16 de desembre de 1485 - Kimbolton, Anglaterra, 7 de gener de 1536) fou infanta d'Aragó i de Castella, princesa de Gal·les i reina consort d'Anglaterra (1509-1533).
Veure Monarquia d'Espanya і Caterina d'Aragó
Centralisme
Els estats unitaris es mostren en blau Un Estat unitari o Estat centralitzat és un Estat o país governat constitucionalment com una sola unitat, sovint amb només una assemblea legislativa, només un sistema judicial que supervisa els sistemes judicials locals, i només una constitució.
Veure Monarquia d'Espanya і Centralisme
Cerdanya
Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.
Veure Monarquia d'Espanya і Cerdanya
Ciències polítiques
Les ciències polítiques tenen com a objecte l'estudi la política, incloent-hi els sistemes polítics, les organitzacions i els processos polítics.
Veure Monarquia d'Espanya і Ciències polítiques
Climent VII
Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.
Veure Monarquia d'Espanya і Climent VII
Combat del Congost
El combat del Congost fou un enfrontament armat produït l'any 1705 entre tropes de miquelets austriacistes revoltats a la comarca d'Osona sota el lideratge dels patriotes que havien inspirat l'anomenat Pacte dels Vigatans i les forces borbòniques comandades pel Comte de Centelles, comissionat pel Virrei de Catalunya Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar.
Veure Monarquia d'Espanya і Combat del Congost
Concòrdia de Segòvia
La Concòrdia de Segòvia determinà la simbologia unificada de les Cases Reials d'Aragó i de CastellaLa Concòrdia de Segovia, o Acuerdo de Gobernación del Reino, és el tractat que dona naixement a la Monarquia Catòlica i pel qual s'unien dinàsticament la Corona de Castella i la Corona d'Aragó.
Veure Monarquia d'Espanya і Concòrdia de Segòvia
Conflent
El Conflent és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals.
Veure Monarquia d'Espanya і Conflent
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Veure Monarquia d'Espanya і Conquesta feudal hispànica
Consell d'Aragó
Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell d'Aragó, o Consell Suprem d'Aragó, procedent del Consell Reial o curia regia de la Corona d'Aragó, fou l'òrgan de la monarquia encarregat dels afers dels regnes de la Corona d'Aragó en temps de Ferran el Catòlic, de la monarquia hispànica dels Habsburg i dels primers anys del regnat de Felip V de Borbó.
Veure Monarquia d'Espanya і Consell d'Aragó
Consell d'Índies
Territoris adscrits al Consell de Flandes El Real i Suprem Consell d'Índies, conegut simplement com a Consell d'Índies, va ser l'òrgan més important de l'administració indiana (Amèrica i les Filipines), ja que assessorava al Rei en la funció executiva, legislativa i judicial.
Veure Monarquia d'Espanya і Consell d'Índies
Consell d'Estat d'Espanya
Escut. El Consell d'Estat és una institució espanyola regulada per la Llei Orgànica 3/1980 El Consell d'Estat d'Espanya és l'òrgan suprem consultiu del Govern espanyol que té els seus orígens en l'Edat Moderna i que està regulat per l'article 107 de la Constitució Espanyola.
Veure Monarquia d'Espanya і Consell d'Estat d'Espanya
Consell d'Itàlia
Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell d'Itàlia o oficialment Consell Suprem d'Itàlia, era l'organisme que atenia els assumptes italians per a la monarquia espanyola dels Àustries.
Veure Monarquia d'Espanya і Consell d'Itàlia
Consell de Castella
Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Reial i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'edat moderna (segles XVI al), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.
Veure Monarquia d'Espanya і Consell de Castella
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Veure Monarquia d'Espanya і Consell de Cent
Consell de Flandes
Territoris adscrits al '''Consell de Flandes''' El Consell de Flandes era la institució de govern de la monarquia espanyola dels Àustries encarregada de les qüestions dels Països Baixos espanyols.
Veure Monarquia d'Espanya і Consell de Flandes
Consell de Portugal
Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Portugal va ser creat per Felip II de Castella el 1582 pel seu compromís en les Corts de Tomar, amb la finalitat d'assessorar la bona administració d'aquest territori després de la seva incorporació a la Monarquia d'Espanya, i sobretot amb la idea de controlar la seva important activitat naval.
Veure Monarquia d'Espanya і Consell de Portugal
Consell Reial
El Consell Reial, Consell del rei o Cúria règia era, des de la baixa edat mitjana, l'organisme consultiu d'un sobirà de la corona d'Aragó.
Veure Monarquia d'Espanya і Consell Reial
Conseller en cap de Barcelona
Monument a Joan Pere Fontanella (Olot, 1576-Olot, 1649), '''Conseller en Cap''' durant la Guerra dels Segadors, al passeig de Barcelona d'Olot. El Conseller en cap de Barcelona era el primer i superior jeràrquicament dels sis magistrats que governaven la ciutat de Barcelona, assessorats pel Consell de Cent.
Veure Monarquia d'Espanya і Conseller en cap de Barcelona
Consells de la Monarquia d'Espanya
Territoris adscrits al Consell de Flandes Els Consells de la Monarquia d'Espanya foren els òrgans d'administració i de justícia amb què es governà la Monarquia d'Espanya durant els regnats de la Casa d'Àustria des del al, configurant una superestructura jurisdiccional definida en politologia com a règim polisinodial, és a dir, règim administrat amb Consells.
Veure Monarquia d'Espanya і Consells de la Monarquia d'Espanya
Constitució (llei)
Les constitucions (constitutiones), o furs al regne de València, eren el primer rang de les lleis paccionades a cada una de les corts que regien els diversos estats de la Corona d'Aragó.
Veure Monarquia d'Espanya і Constitució (llei)
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Veure Monarquia d'Espanya і Constitucions catalanes
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Monarquia d'Espanya і Corona d'Aragó
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Veure Monarquia d'Espanya і Corona de Castella i Lleó
Coronela de Barcelona
La Coronela era la força armada del municipi de Barcelona, amb finalitats defensives.
Veure Monarquia d'Espanya і Coronela de Barcelona
Corpus de Sang
El Corpus de Sang va ser un avalot ocorregut a Sant Andreu de Palomar el 7 de juny de 1640, Corpus Christi, protagonitzat per un grup de segadors en el marc de descontentament generalitzat al Principat de Catalunya pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).
Veure Monarquia d'Espanya і Corpus de Sang
Costa Rica
Costa Rica és una república de l'Amèrica Central, que confronta al nord amb Nicaragua, a l'est amb el mar Carib, al sud-est amb Panamà i al sud i a l'oest amb l'oceà Pacífic.
Veure Monarquia d'Espanya і Costa Rica
Cristòfor Colom
Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.
Veure Monarquia d'Espanya і Cristòfor Colom
Defenestració de Praga
L'incident conegut com la defenestració de Praga és generalment considerat com el detonant de la Guerra dels Trenta Anys.
Veure Monarquia d'Espanya і Defenestració de Praga
Descobriment del Brasil
Rèplica de la caravel·la ''Anunciação'', a la ciutat de Campinas, Brasil. El descobriment del Brasil es refereix a l'arribada el 22 d'abril de 1500 de la flota comandada pel portuguès Pedro Alvares Cabral al territori on avui es troba el Brasil.
Veure Monarquia d'Espanya і Descobriment del Brasil
Desembarcament de Barcelona
El desembarcament de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la qual les forces aliades van intentar prendre la ciutat de Barcelona el 1704.
Veure Monarquia d'Espanya і Desembarcament de Barcelona
Diego de Nicuesa
Diego de Nicuesa va ser un explorador espanyol, membre d'una família noble i influent, natural de Baeza (Jaén).
Veure Monarquia d'Espanya і Diego de Nicuesa
Diego Velázquez de Cuéllar
Casa de Diego Velázquez a Santiago de Cuba Diego Velazquez de Cuéllar (Cuéllar, 1465 - Santiago de Cuba, 1524) fou un conquistador espanyol, governador de Cuba des de 1511 fins a la seva mort el 1524.
Veure Monarquia d'Espanya і Diego Velázquez de Cuéllar
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Veure Monarquia d'Espanya і Dinastia borbònica
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure Monarquia d'Espanya і Dinastia dels Habsburg
Diputació del General del Regne d'Aragó
La Diputació del General del Regne d'Aragó o Generalitat d'Aragó té els seus orígens històrics en la Diputació del Regne d'Aragó que va néixer a les Corts Generals de Montsó en 1362, sota el regnat de Pere el Cerimoniós.
Veure Monarquia d'Espanya і Diputació del General del Regne d'Aragó
Dret de conquesta
Felip V d'Espanya es va emparar en el dret de conquesta per a executar els Decrets de Nova Planta (1716).El Dret de conquesta és el dret d'un conqueridor d'un territori pres per la força de les armes.
Veure Monarquia d'Espanya і Dret de conquesta
Ducat de Brabant
Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.
Veure Monarquia d'Espanya і Ducat de Brabant
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Veure Monarquia d'Espanya і Ducat de Milà
Edat moderna
rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges.
Veure Monarquia d'Espanya і Edat moderna
Elisabet I d'Anglaterra
Elisabet I (7 de setembre de 1533 – 24 de març de 1603) va ser reina d'Anglaterra i d'Irlanda des del 17 de novembre de 1558 fins a la seva mort.
Veure Monarquia d'Espanya і Elisabet I d'Anglaterra
Enric I de Portugal
Enric I de Portugal, dit el Cardenal o el Cast (Lisboa, 1512 - Almeirim, 1580), fou regent de Portugal (1562-1568) i rei de Portugal (1578-1580).
Veure Monarquia d'Espanya і Enric I de Portugal
Enric II de França
Enric II de França (Saint-Germain-en-Laye, 31 de març de 1519 - París, 10 de juliol de 1559) fou duc de Bretanya (1536-1547) i rei de França (1547-1559).
Veure Monarquia d'Espanya і Enric II de França
Enric VIII d'Anglaterra
va ser rei d'Anglaterra i senyor d'Irlanda des del 21 d'abril de 1509 fins a la seva mort.
Veure Monarquia d'Espanya і Enric VIII d'Anglaterra
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Monarquia d'Espanya і Església Catòlica Romana
Espanya (geografia)
Espanya (del llatí: Hispania) Nom antigament donat a la península europea que avui en dia rep el nom d'Ibèrica.
Veure Monarquia d'Espanya і Espanya (geografia)
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Monarquia d'Espanya і Europa
Exèrcit de Catalunya (1713-1714)
LExèrcit del Principat de Catalunya fou l'exèrcit alçat i pagat per l'aristocràcia catalana, la Diputació del General de Catalunya i la Junta de Braços (Corts Catalanes sense rei) el 9 de juliol de 1713 després de la traïció anglesa amb la Pau d'Utrecht i la retirada de les tropes imperials pel Conveni de l'Hospitalet.
Veure Monarquia d'Espanya і Exèrcit de Catalunya (1713-1714)
Expulsió dels moriscos
Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.
Veure Monarquia d'Espanya і Expulsió dels moriscos
Febrer
El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.
Veure Monarquia d'Espanya і Febrer
Felip de Ferran i de Çacirera
Felip de Ferran i de Çacirera (Barcelona, 1658 — Nàpols, 1715) fou un militar i polític austriacista català.
Veure Monarquia d'Espanya і Felip de Ferran i de Çacirera
Felip I de Castella
Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.
Veure Monarquia d'Espanya і Felip I de Castella
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Veure Monarquia d'Espanya і Felip II de Castella
Felip III de Castella
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.
Veure Monarquia d'Espanya і Felip III de Castella
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Veure Monarquia d'Espanya і Felip IV de Castella
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Veure Monarquia d'Espanya і Felip V d'Espanya
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Veure Monarquia d'Espanya і Ferran el Catòlic
Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran II d'Habsburg (Graz 1578 - Viena 1637) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc austríac, duc d'Àustria Interior (Estíria, Caríntia, Carniola, Gorízia), rei d'Hongria i rei de Bohèmia.
Veure Monarquia d'Espanya і Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic
Filipines
La Mare de Déu d'Antipolo. La República de les Filipines és un estat insular que consisteix en un arxipèlag situat en el Sud-est Asiàtic, a l'oceà Pacífic.
Veure Monarquia d'Espanya і Filipines
Flandes
Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.
Veure Monarquia d'Espanya і Flandes
Foix (Occitània)
Foix (en occità Fois, en francès Foix) és una petita ciutat occitana, capital del departament francès de l'Arieja i de l'antic País de Foix.
Veure Monarquia d'Espanya і Foix (Occitània)
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Monarquia d'Espanya і França
Franc Comtat
El Franc Comtat (Franche-Comté en francès, Fraintche-Comtè en franc-comtès, Franche-Comtât en francoprovençal) és una antiga regió de França.
Veure Monarquia d'Espanya і Franc Comtat
Francesc I de França
Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).
Veure Monarquia d'Espanya і Francesc I de França
Francis Drake
Sir Francis Drake (Tavistock, Devon, Anglaterra, 1543 - Portobelo, Panamà, 27 de gener de 1596) va ser un mariner anglès, corsari, explorador, comerciant d'esclaus, polític i vicealmirall de la Royal Navy de l'època elisabetiana.
Veure Monarquia d'Espanya і Francis Drake
Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar
Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar fou un aristòcrata castellà que ostentà el Ducat de Frias amb Grandesa d'Espanya.
Veure Monarquia d'Espanya і Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar
Furs d'Aragó
s que constitueix la primera compilació dels Furs d'Aragó Els Furs d'Aragó són el conjunt de normes que regien en l'administració de justícia i en l'activitat privada sota el regne d'Aragó, a partir de la compilació de furs locals feta pel Bisbe d'Osca, Vidal de Canyelles, al Vidal Mayor.
Veure Monarquia d'Espanya і Furs d'Aragó
Furs de València
Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.
Veure Monarquia d'Espanya і Furs de València
Gaspar de Guzmán y Pimentel
Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc d'Olivares (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645), fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.
Veure Monarquia d'Espanya і Gaspar de Guzmán y Pimentel
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Veure Monarquia d'Espanya і Generalitat de Catalunya
Germana de Foix
Germana de Foix (Foix, 1488 - Llíria, 15 d'octubre de 1536) fou virreina de València (1523-1536), reina consort d'Aragó (1505-1516) i vescomtessa de Castellbò (1513-1536).
Veure Monarquia d'Espanya і Germana de Foix
Gibraltar
Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.
Veure Monarquia d'Espanya і Gibraltar
Gran Aliança
La Gran Aliança era una coalició europea, que van formar, en diverses èpoques Àustria, Bavària, Brandenburg, Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermànic, el Palatinat electoral del Rhin, Portugal, Saxònia, Espanya, Suècia, i les Províncies Unides Holandeses.
Veure Monarquia d'Espanya і Gran Aliança
Grandesa d'Espanya
Corona de gran d´Espanya. És una corona de duc amb bonet. La grandesa d'Espanya és la màxima dignitat de la noblesa espanyola immediatament després de la d'Infant d'Espanya, que és la que correspon als fills del monarca.
Veure Monarquia d'Espanya і Grandesa d'Espanya
Guerra de Devolució
La Guerra de Devolució (24 de maig de 1667 – 2 de maig de 1668) fou una guerra entre el Regne de França de Lluís XIV i la monarquia hispànica de la Dinastia dels Habsburg duta a terme en el territori de les Províncies Unides.
Veure Monarquia d'Espanya і Guerra de Devolució
Guerra de la Lliga de Cognac
''El saqueig de Roma'', de Martin van HeemskerckLa Guerra de la Lliga de Cognac, una de les guerres del Renaixement italià, fou disputada entre el 1526 i el 1530 entre Carles V i Francesc I.
Veure Monarquia d'Espanya і Guerra de la Lliga de Cognac
Guerra de successió de Màntua
La guerra de successió de Màntua, també anomenada guerra de successió de Montferrat va ser un conflicte armat que va sorgir el 1628 amb la mort sense hereus directes de Vicenç II Gonzaga, duc de Màntua i Montferrat.
Veure Monarquia d'Espanya і Guerra de successió de Màntua
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Veure Monarquia d'Espanya і Guerra de Successió Espanyola
Guerra dels camperols
La Guerra dels camperols (en alemany der Deutsche Bauernkrieg), també anomenada la revolució de l'home comú (en alemany Erhebung des gemeinen Mannes), va ser una revolta popular dels anys 1524 i 1525 al Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Monarquia d'Espanya і Guerra dels camperols
Guerra dels Nou Anys
La Guerra dels Nou Anys (també coneguda com la Guerra de la Lliga d'Augsburg, la Guerra de la Gran Aliança, la Guerra d'Orleans, la Guerra de Successió del Palatinat, o la Guerra de Successió Anglesa) va ser una guerra lliurada a Europa i Amèrica del 1688 al 1697, entre el Regne de França i la Lliga d'Augsburg — que des del 1689, amb l'entrada del Regne d'Anglaterra va ser coneguda com la "Gran Aliança".
Veure Monarquia d'Espanya і Guerra dels Nou Anys
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Veure Monarquia d'Espanya і Guerra dels Segadors
Guerra dels Trenta Anys
La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.
Veure Monarquia d'Espanya і Guerra dels Trenta Anys
Guerra dels Vuitanta Anys
La Guerra dels Vuitanta anys, o Guerra de Flandes, va ser una guerra que va enfrontar les Disset Províncies amb el seu sobirà, el rei d'Espanya, amb la finalitat d'aconseguir la independència i la llibertat religiosa.
Veure Monarquia d'Espanya і Guerra dels Vuitanta Anys
Guerra Francoholandesa
La guerra Francoholandesa (1672-1678) és el nom amb què es coneix la guerra que es lliurà entre França, per una part, i una quàdruple aliança per l'altra.
Veure Monarquia d'Espanya і Guerra Francoholandesa
Guerra italiana del 1521-1526
La guerra italiana del 1521-1526, coneguda igualment com a Guerra dels Quatre Anys,Tot i que entre el 1521 i el 1526 hi ha cinc anys, es considera que la guerra s'acaba amb la batalla de Pavia; per tant, quatre anys a partir de l'inici de les hostilitats el 1521 forma part de les Guerres d'Itàlia.
Veure Monarquia d'Espanya і Guerra italiana del 1521-1526
Guerres d'Itàlia
Les Guerres d'Itàlia van ser un seguit de conflictes entre 1494 i 1559 que van involucrar, en diverses etapes, tots els grans estats d'Europa occidental (França, la Monarquia Hispànica, el Sacre Imperi Romanogermànic, Anglaterra, Escòcia, la República de Venècia, els Estats Pontificis i la major part de les ciutats estat italianes) a més de l'Imperi Otomà.
Veure Monarquia d'Espanya і Guerres d'Itàlia
Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia
Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia (14 de novembre del 1650 - 8 de març del 1702) va ser un príncep sobirà d'Orange per naixement.
Veure Monarquia d'Espanya і Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia
Gustau II Adolf
fou rei de Suècia des de 1611 fins a 1632.
Veure Monarquia d'Espanya і Gustau II Adolf
Herència borgonyona
Herència borgonyona és el nom dels territoris de la dinastia borgonyona que van acabar en mans de la Corona de Castella i la Corona d'Aragó representada per Carles I, per herencia de Felip el Bell, rei consort de Castella.
Veure Monarquia d'Espanya і Herència borgonyona
Hispaniola
La Hispaniola (forma llatinitzada de l'espanyol La Española) és una illa del grup de les Grans Antilles, al mar Carib, situada al sud-est de Cuba i a l'oest de Puerto Rico.
Veure Monarquia d'Espanya і Hispaniola
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Veure Monarquia d'Espanya і Imperi Austríac
Imperi Espanyol
mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.
Veure Monarquia d'Espanya і Imperi Espanyol
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Monarquia d'Espanya і Imperi Otomà
Inquisició espanyola
La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.
Veure Monarquia d'Espanya і Inquisició espanyola
Isabel Clara Eugènia
La Infanta Isabel Clara Eugènia, de Federico de Llano (1584), Museu del Prado, Madrid Isabel Clara Eugènia (Segòvia, 12 d'agost de 1566 - Brussel·les, Països Baixos espanyols, 1 de desembre de 1633) fou una infanta de Castella, princesa d'Aragó i arxiduquessa d'Àustria.
Veure Monarquia d'Espanya і Isabel Clara Eugènia
Isabel de França
Isabel de Borbó i de Mèdici (Fontainebleau, França, 22 de novembre de 1603-Madrid, Espanya, 6 d'octubre de 1644) anomenada Isabel de França va ser una princesa francesa, filla d'Enric IV, que esdevingué monarca consort d'Espanya i primera esposa de Felip IV, entre 1621 i 1644.
Veure Monarquia d'Espanya і Isabel de França
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Veure Monarquia d'Espanya і Isabel I de Castella
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Veure Monarquia d'Espanya і Islam
James Fitz-James Stuart
James Fitz-James Stuart (Moulins, regne de França, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de juny de 1734), sovint conegut com a duc de Berwick, va ser un militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Monarquia d'Espanya і James Fitz-James Stuart
Japó
El Japó (en japonès 日本, Nihon o Nippon; oficialment 日本国, Nihon-koku o Nipon-koku o Estat del Japó) és un país insular de l'Àsia Oriental.
Veure Monarquia d'Espanya і Japó
Jean-Baptiste Colbert
Jean-Baptiste Colbert (Reims, 29 d'agost del 1619 - París, 6 de setembre del 1683) va ser un dels ministres principals de Lluís XIV.
Veure Monarquia d'Espanya і Jean-Baptiste Colbert
Joan I de Portugal
Joan I de Portugal, dit el Gran o el de Bona Memòria (Lisboa, 1357 - ibíd., 1433) fou rei de Portugal (1385-1433), el primer de la dinastia Avís.
Veure Monarquia d'Espanya і Joan I de Portugal
Joan IV de Portugal
Escut d'armes de Joan IV de Portugal Joan IV de Portugal el Restaurador (Vila Viçosa 1604 - Lisboa 1656), rei de Portugal (1640-1656), el primer de la dinastia Bragança.
Veure Monarquia d'Espanya і Joan IV de Portugal
Joan Josep d'Àustria
Joan Josep d'Àustria (Madrid, 7 d'abril de 1629- íd. 1679) fou un militar i administrador reial que va esdevenir Virrei de Catalunya (1652-1656).
Veure Monarquia d'Espanya і Joan Josep d'Àustria
Joana I de Castella
Joana I de Castella (Toledo, 6 de novembre de 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid, 12 d'abril de 1555), coneguda també com a Joana la Boja (la Loca, en castellà), fou princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555).
Veure Monarquia d'Espanya і Joana I de Castella
Johan de Witt
Johan de Witt o Jan de Witt (Dordrecht, 24 de setembre de 1625 - La Haia, 20 d'agost de 1672) fou un polític neerlandès del que dirigí les Set Províncies Unides dels Països Baixos en oposició a la casa d'Orange i que va ser assassinat amb el seu germà Cornelius el 1672.
Veure Monarquia d'Espanya і Johan de Witt
John Leake
Sir John Leake (Rotherhithe, 4 de juliol de 1656 - Greenwich, 21 d'agost de 1720) va ser un almirall de la Royal Navy i un polític que va estar present a la Cambra dels Comuns del Regne Unit entre 1708 -1715.
Veure Monarquia d'Espanya і John Leake
Jordi I de la Gran Bretanya
Jordi I del Regne Unit (Osnabrück o Hannover, 28 de maig de 1660 – 11 de juny de 1727) va ser el segon rei de la Gran Bretanya (anteriorment el país s'anomenava Gran Bretanya i Irlanda), primer de la Casa de Hannover, essent també elector de Hannover i duc de Brunsvic i Lüneburg.
Veure Monarquia d'Espanya і Jordi I de la Gran Bretanya
José Patiño Rosales
Capità general que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. José Patiño y Rosales (Milà, 11 d'abril de 1666 - San Ildefonso (Segòvia), 3 de novembre de 1736) fou un dels ministres més importants del regnat de Felip V.
Veure Monarquia d'Espanya і José Patiño Rosales
Joseph Addison
Joseph Addison (Milston, Wiltshire, 1672 - Kensington, actualment part de Londres, 1719) fou un escriptor i polític anglès.
Veure Monarquia d'Espanya і Joseph Addison
Juan Ponce de León
Juan Ponce de León (Santervás de Campos, Regne de Lleó, Corona de Castella, 8 d'abril de 1460 o 1474 - L'Havana, Cuba, juliol de 1521) va ser un explorador i conqueridor castellà.
Veure Monarquia d'Espanya і Juan Ponce de León
Juliol
El juliol és el setè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Veure Monarquia d'Espanya і Juliol
Junta de Braços
Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.
Veure Monarquia d'Espanya і Junta de Braços
Juny
El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Veure Monarquia d'Espanya і Juny
Justícia d'Aragó
Joan V de Lanuza El Justícia d'Aragó és un defensor dels drets i llibertats dels ciutadans davant dels possibles abusos de l'Administració pública.
Veure Monarquia d'Espanya і Justícia d'Aragó
Khair ed-Din Barba-rossa
Khair ed-Din Barba-rossa (Mitilene, 1466 o 1478, segons les fonts – Istanbul, 4 de juliol del 1546) era un almirall otomà que va liderar el corsarisme turc a la Mediterrània occidental durant les primeres dècades del.
Veure Monarquia d'Espanya і Khair ed-Din Barba-rossa
La Haia
La Haia (en neerlandès o) és una ciutat de l'oest dels Països Baixos, dels quals és seu del govern, però no capital (que és Amsterdam).
Veure Monarquia d'Espanya і La Haia
Lliga d'Esmalcalda
La Lliga d'Esmalcalda va ser una associació de prínceps protestants del Sacre Imperi Romanogermànic que es va crear en el per a defensar els seus territoris i lluitar contra l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, defensor del catolicisme enfront de la Reforma luterana.
Veure Monarquia d'Espanya і Lliga d'Esmalcalda
Llista de Consellers en Cap de Barcelona
El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.
Veure Monarquia d'Espanya і Llista de Consellers en Cap de Barcelona
Lluís de Requesens i Zúñiga
Lluís de Requesens (Molins de Rei, 1528 - Brussel·les, 5 de març de 1576) fou un militar, marí, diplomàtic i polític català.
Veure Monarquia d'Espanya і Lluís de Requesens i Zúñiga
Lluís XIV de França
Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.
Veure Monarquia d'Espanya і Lluís XIV de França
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Veure Monarquia d'Espanya і Londres
Lorena
La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Veure Monarquia d'Espanya і Lorena
Luxemburg
Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).
Veure Monarquia d'Espanya і Luxemburg
Maó
Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.
Veure Monarquia d'Espanya і Maó
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Monarquia d'Espanya і Madrid
Manuel Ferrer i Sitges
Manuel Ferrer i Sitges fou un cavaller membre del Braç Militar de Catalunya, nascut a finals del i que va morir durant el.
Veure Monarquia d'Espanya і Manuel Ferrer i Sitges
Manuel I de Portugal
Manuel I de Portugal, dit l'Afortunat (Alcochete, 1469 - Lisboa, 1521), fou infant de Portugal i rei de Portugal (1495-1521).
Veure Monarquia d'Espanya і Manuel I de Portugal
Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya)
Maria Anna d'Àustria (Wiener Neustadt, 23 de desembre de 1634 - Madrid, 16 de maig de 1696) fou arxiduquessa d'Àustria, reina consort de la Monarquia Hispànica (1649-1665) i regent de la monarquia (1665-1675).
Veure Monarquia d'Espanya і Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya)
Maria de Borgonya
Maria de Borgonya (Brussel·les 1457 - Bruges 1482), duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg; Comtessa de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda (1477-1482), l'última de la dinastia Valois en regnar a Borgonya.
Veure Monarquia d'Espanya і Maria de Borgonya
Maria Teresa d'Àustria (reina de França)
Maria Teresa d'Àustria i de Borbó (Madrid, 20 de setembre de 1638—Versalles, 30 de juliol de 1683) va ser una infanta d'Espanya, reina consort de França i de Navarra pel seu casament amb Lluís XIV el 1660.
Veure Monarquia d'Espanya і Maria Teresa d'Àustria (reina de França)
Marquesat de Finale
El marquesat en 1749 El Marquesat de Finale va ser un antic estat italià situat a la Ligúria que comprenia els territoris dels actuals municipis de Finale Ligure, Calico Ligure, Rialto, Orco Feglino, tovo San Giacomo, Magliolo, Bormida, Osiglia, Pallare, Carcare, Calizzano, Massimino, etc.
Veure Monarquia d'Espanya і Marquesat de Finale
Maurici de Saxònia
Maurici, Comte de Saxònia (Graf Hermann Moritz von Sachsen; Maurice de Saxe) (1696 – 1750) va ser un soldat saxó al servei de França que esdevingué Mariscal General de França.
Veure Monarquia d'Espanya і Maurici de Saxònia
Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.
Veure Monarquia d'Espanya і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Veure Monarquia d'Espanya і Menorca
Miquelet
Els miquelets o micalets, convertits a partir de la Guerra de Successió en fusellers voluntaris o fusellers de muntanya, eren els membres de la milícia de caràcter mercenari o voluntari reclutada per les diputacions i juntes de la Corona d'Aragó per a accions especials o com a reforç de les forces regulars.
Veure Monarquia d'Espanya і Miquelet
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Veure Monarquia d'Espanya і Monarca
Monarquia Catòlica
Monarquia Catòlica és el nom que es donà al conjunt de territoris que estaven sota la sobirania dels Reis Catòlics des que aquests conveniren la Concòrdia de Segòvia (1475).
Veure Monarquia d'Espanya і Monarquia Catòlica
Neerlandès
El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.
Veure Monarquia d'Espanya і Neerlandès
Nicaragua
La República de Nicaragua és un país de l'Amèrica Central que limita el nord-oest amb Hondures, al sud amb Costa Rica, a l'oest amb l'oceà Pacífic i a l'est amb el mar Carib.
Veure Monarquia d'Espanya і Nicaragua
Novembre
El novembre o santandria és l'onzè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Veure Monarquia d'Espanya і Novembre
Oceà Pacífic
L'oceà Pacífic o simplement el Pacífic és el cos d'aigua més gran del món.
Veure Monarquia d'Espanya і Oceà Pacífic
Orient Mitjà
L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).
Veure Monarquia d'Espanya і Orient Mitjà
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Veure Monarquia d'Espanya і Països Baixos
Països Baixos espanyols
Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.
Veure Monarquia d'Espanya і Països Baixos espanyols
Panamà
El Panamà, oficialment la República de Panamà, és l'estat més meridional de l'Amèrica Central, situat a l'istme homònim que connecta els subcontinents de Nord-amèrica i Sud-amèrica i per tant, sovint és categoritzat com a estat transcontinental.
Veure Monarquia d'Espanya і Panamà
Parlament del Regne Unit
El Parlament del Regne Unit, i de manera més completa, el Parlament del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, és la institució legislativa suprema del Regne Unit i dels Territoris Britànics d'Ultramar, els quals només tenen sobirania parlamentària.
Veure Monarquia d'Espanya і Parlament del Regne Unit
Pau d'Augsburg
La Pau d'Augsburg fou un important tractat de 1555 que posà fi al conflicte entre les faccions protestants i catòliques del Sacre Imperi Romanogermànic, a més de ser essencial per a l'avanç del protestantisme i un dels motius de la futura Guerra dels Trenta Anys.
Veure Monarquia d'Espanya і Pau d'Augsburg
Pau de Cateau-Cambrésis
La Pau de Cateau-Cambrésis va ser el tractat més important de l'Europa del, per la durada dels seus acords, que van ser vigents durant un segle, i perquè donaria lloc a una nova situació internacional.
Veure Monarquia d'Espanya і Pau de Cateau-Cambrésis
Pau de Praga (1635)
La Pau de Praga del 30 de maig de 1635 va ser un tractat entre l'Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran II, i la majoria dels estats protestants de l'Imperi.
Veure Monarquia d'Espanya і Pau de Praga (1635)
Pau de Vervins
La pau de Vervins es va signar el 2 de maig de 1598 a Vervins (actual Aisne) entre els reis Felip II d'Espanya i Enric IV de França.
Veure Monarquia d'Espanya і Pau de Vervins
Pau de Westfàlia
La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück, foren una sèrie de tractats que van posar fi a la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa.
Veure Monarquia d'Espanya і Pau de Westfàlia
Pau Ignasi de Dalmases i Ros
fou un noble i erudit català.
Veure Monarquia d'Espanya і Pau Ignasi de Dalmases i Ros
Pere I de Portugal
Pere I de Portugal, dit el Cruel o el Justicier (Coïmbra, 8 d'abril de 1320 - Estremoz, 18 de gener de 1367), fou rei de Portugal (1357-1367).
Veure Monarquia d'Espanya і Pere I de Portugal
Plet del virrei estranger
Es coneix com a plet del virrei estranger al conflicte jurídic de competències entre els reis de la Monarquia d'Espanya i les institucions d'autogovern del Regne d'Aragó que existí al llarg del i que esclatà violentament durant el regnat de Felip II de Castella durant les Alteracions d'Aragó (1590-1591).
Veure Monarquia d'Espanya і Plet del virrei estranger
Plus ultra
Lema '''Plus Ultra''' a l'Ajuntament de Sevilla Escut d'Espanya amb el lema '''Plus ultra''' al voltant de les columnes d'Hèrcules Plus ultra (del llatí que significa "més enllà") és un lema llatí, actualment lema d'Espanya.
Veure Monarquia d'Espanya і Plus ultra
Portuguès
El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.
Veure Monarquia d'Espanya і Portuguès
Presidis Toscans
Els presidis, enclavats al sud del Gran Ducat de Toscana. Els Presidis Toscans foren un territori de sobirania espanyola, dependent del virrei de Nàpols fins al 1735, i després d'un governador propi, integrat per una sèrie de fortaleses que foren anteriorment possessió de la República de Siena, i algunes mes que foren abans del Principat del Piombino.
Veure Monarquia d'Espanya і Presidis Toscans
Princeps namque
Compilació dels usatges de 1413. El Decret de Nova Planta va derogar la institució del ''princeps namque''. Princeps namque és un dels usatges de Barcelona que regulava la defensa del príncep i del Principat de Catalunya, i la convocatòria a les armes.
Veure Monarquia d'Espanya і Princeps namque
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Veure Monarquia d'Espanya і Principat de Catalunya
Privilegi
''Llibre de privilegis de Palafrugell'' Un privilegi és una forma jurídica que consistix en una disposició del poder legislatiu que dona un tractament d'excepció beneficiós a una persona, grup de persones o a una població respecte de les lleis comunes a la resta.
Veure Monarquia d'Espanya і Privilegi
Privilegi de manifestació
El Privilegi de manifestació era un privilegi exercit pel Justícia d'Aragó per intervenir en els tribunals i oficials reals.
Veure Monarquia d'Espanya і Privilegi de manifestació
Províncies Unides
Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).
Veure Monarquia d'Espanya і Províncies Unides
Rafael Casanova i Comes
Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).
Veure Monarquia d'Espanya і Rafael Casanova i Comes
Règim polisinodial
Règim polisinodial (o polisinòdia) és l'organització política que adoptà la Monarquia d'Espanya basa en Consells de governació durant el regnat de la Casa d'Àustria (i) i després de la ruptura que suposà la imposició dels Decrets de Nova Planta per la Casa de Borbó (i principis del).
Veure Monarquia d'Espanya і Règim polisinodial
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Veure Monarquia d'Espanya і Reforma Protestant
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Veure Monarquia d'Espanya і Regne d'Anglaterra
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Veure Monarquia d'Espanya і Regne d'Aragó
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Veure Monarquia d'Espanya і Regne de Mallorca
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Veure Monarquia d'Espanya і Regne de Navarra
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Veure Monarquia d'Espanya і Regne de Nàpols
Regne de Portugal
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.
Veure Monarquia d'Espanya і Regne de Portugal
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Veure Monarquia d'Espanya і Regne de Sardenya
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Veure Monarquia d'Espanya і Regne de Sicília
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Veure Monarquia d'Espanya і Regne de València
Regnes castellans d'Índies
Els Regnes castellans de les Índies o Índies, Illes i Terra Ferma del mar Oceà (en castellà: Indias, Yslas y Tierra Firme del mar Oceano) foren el conjunt regnes i territoris incorporats jurídicament a la Corona de Castella després del descobriment d'Amèrica, i que des dels Reis Catòlics fins a la seva independència van formar part de les possessions patrimonials de la Casa Reial espanyola.
Veure Monarquia d'Espanya і Regnes castellans d'Índies
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Veure Monarquia d'Espanya і Reis Catòlics
República Catalana
La República Catalana, i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres Catalunya quan s'ha proclamat subjecte jurídic i polític sobirà en forma d'estat.
Veure Monarquia d'Espanya і República Catalana
Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia
Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia (Nàpols, 1651 - Madrid, 16 de gener de 1723) fou un noble i militar napolità al servei d'Espanya, VIII Duc de Pòpoli i III Príncep de Pettorano (des de 1693 fins a la seva mort), Gran d'Espanya de primera classe (1722), patrici napolità, cavaller dels ordes de Santiago (1706), de l'Toisó d'Or (6 d'agost de 1714), de l'Sant Miquel i de l'Esperit Sant (26 de juliol de 1717), capità general de Catalunya el 1713-1714, cèlebre per la seva participació comandant les tropes borbòniques durant la primera fase del setge de Barcelona.
Veure Monarquia d'Espanya і Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia
Revolta de les Comunitats de Castella
La revolta de les Comunitats de Castella, també coneguda com a revolta dels Comuners, va ser un aixecament contra la Corona que va tenir lloc entre 1520 i 1521, protagonitzat per les ciutats de l'interior de la Corona de Castella al començament del regnat de Carles I. La revolta va ser encapçalada per diverses ciutats de l'interior de Castella, especialment les de Toledo i Valladolid.
Veure Monarquia d'Espanya і Revolta de les Comunitats de Castella
Revolució Gloriosa
Les tropes de Guillem d'Orange desembarquen a Torbay, moment important de la Revolució Gloriosa, en un gravat de William Turner. La Revolució Gloriosa fou un aixecament de les classes altes angleses que s'alçaren el 1688 contra els intents absolutistes del rei Jaume II.
Veure Monarquia d'Espanya і Revolució Gloriosa
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Veure Monarquia d'Espanya і Rosselló
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Monarquia d'Espanya і Sacre Imperi Romanogermànic
Saqueig de Roma (1527)
El saqueig de Roma (de l'italià sacco di Roma), el 6 de maig de 1527, per les tropes espanyoles i alemanyes de l'emperador Carles I, va ser una victòria crucial del Sacre Imperi Romanogermànic sobre la Lliga de Cognac (l'aliança entre França, Milà, Venècia, Florència i el Papat, vigent entre 1526 i 1529).
Veure Monarquia d'Espanya і Saqueig de Roma (1527)
Sebastià I de Portugal
Sebastià I de Portugal, dit el Desitjat (Lisboa, 1554 - Kasr al-Kabir, Marroc, 1578), fou Rei de Portugal (1557-1578).
Veure Monarquia d'Espanya і Sebastià I de Portugal
Segle XVI
El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.
Veure Monarquia d'Espanya і Segle XVI
Setge de Barcelona (1706)
El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Monarquia d'Espanya і Setge de Barcelona (1706)
Setge de Breda
Els diversos setges soferts per aquesta ciutat neerlandesa, a la província de Brabant.
Veure Monarquia d'Espanya і Setge de Breda
Terceira
Terceira és una de les illes de l'arxipèlag de les Açores (Portugal).
Veure Monarquia d'Espanya і Terceira
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Veure Monarquia d'Espanya і Toledo
Tractat d'Aquisgrà (1668)
El Tractat d'Aquisgrà, anomenada també Pau d'Aquisgrà, és un tractat de pau que es va firmar el 2 de maig de 1668 a la ciutat d'Aquisgrà al final de la Guerra de Devolució entre França i Espanya.
Veure Monarquia d'Espanya і Tractat d'Aquisgrà (1668)
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Veure Monarquia d'Espanya і Tractat d'Utrecht
Tractat de Barcelona (1529)
El tractat de Barcelona de 1529 va ser un acord signat entre Climent VII i l'emperador Carles I el 29 de juny de 1529.
Veure Monarquia d'Espanya і Tractat de Barcelona (1529)
Tractat de Gènova
El Tractat de Gènova va ser un acord de col·laboració que van signar representants del Principat de Catalunya i del Regne d'Anglaterra, països majoritàriament partidaris de Carles III d'Àustria el 20 de juny de 1705 a la capital de la República de Gènova, en el marc de la Guerra de Successió pel tron espanyol.
Veure Monarquia d'Espanya і Tractat de Gènova
Tractat de la Haia (1701)
El Tractat de la Haia de 1701 és un tractat signat el 7 de setembre de 1701 a la ciutat neerlandesa de la Haia entre el Regne d'Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermànic i les Províncies Unides.
Veure Monarquia d'Espanya і Tractat de la Haia (1701)
Tractat de Nimega
El Tractat o Pau de Nimega (en francès Négotiations de Nimegue o Négotiations de la Paix de Nimègue) foren una sèrie de pactes que es van signar a la fi de la Guerra Francoholandesa el 17 de setembre de 1678, després de la invasió de l'exèrcit de Lluís XIV de França a la República de les Set Províncies Unides.
Veure Monarquia d'Espanya і Tractat de Nimega
Tractat de Rastatt
El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.
Veure Monarquia d'Espanya і Tractat de Rastatt
Tractat de Tordesillas
El Tractat de Tordesillas va ser un tractat internacional signat a la ciutat de Tordesillas el 7 de juny de 1494 entre el Regne de Portugal i els Regnes de Castella i Lleó(...)queden e finquen para los dichos sennores Rey e Reyna de Castilla e de Aragón, etc e para sus subçesores e sus reynos(...) (Ferran el Catòlic per Aragó i Isabel la Catòlica per Castella i Lleó), per tal de donar legalitat a l'ocupació dels territoris que anaven explorant i descobrint.
Veure Monarquia d'Espanya і Tractat de Tordesillas
Tractat dels Pirineus
geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.
Veure Monarquia d'Espanya і Tractat dels Pirineus
Treva dels dotze anys
Imperi de la Monarquia Hispànica Províncies Unides La treva dels dotze anys, també anomenada treva d'Anvers, va ser un tractat signat el 1609 entre la Monarquia Hispànica i les Províncies Unides dels Països Baixos; va suposar una aturada pacífica en la guerra dels Vuitanta Anys que els neerlandesos mantenien contra l'Imperi Espanyol des de 1568 per aconseguir la seva independència política.
Veure Monarquia d'Espanya і Treva dels dotze anys
Triple Aliança
* Triple Aliança (Mèxic) - Senyorius de Tenochtitlan, Texcoco i Tlacopan en el.
Veure Monarquia d'Espanya і Triple Aliança
Tunis
Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.
Veure Monarquia d'Espanya і Tunis
Unió d'armes
Unió d'Armes del comte-duc d'Olivares 1626 Retrat de Gaspar de Guzmán y Pimentel, comte-duc d'Olivares La Unió d'armes fou un organisme militar instaurat per decret el 25 de juliol de 1626 pel comte-duc d'Olivares, primer ministre de Felip IV de Castella i III d'Aragó, amb la finalitat de fer contribuir tots els regnes de la monarquia hispànica al manteniment d'un exèrcit comú de 140.000 homes, aportats i mantinguts segons una proporció fixa.
Veure Monarquia d'Espanya і Unió d'armes
Unió d'Arràs
saqueig d'Anvers (neutrals, reconeixent l'autoritat reial). En verd fort-turquesa territoris presos per Espanya inicialment. En blau la Unió d'Arràs, aliada d'Espanya. En marró fosc el Bisbat de Lieja, aliat d'Espanya. La unió d'Arràs va ser un acord signat el 5 de gener de 1579 a la ciutat d'Arràs pel qual algunes províncies del sud dels Països Baixos reconeixien la sobirania de Felip II en el marc de la Guerra dels vuitanta anys en resposta a la República de Gant, on els calvinistes radicals havien pres la direcció i es va convertir en un reducte d'intolerància envers els catòlics.
Veure Monarquia d'Espanya і Unió d'Arràs
Unió personal
Una unió personal és una situació política on una persona és al mateix temps el sobirà de dues o més terres (comtats, ducats, regnes…), per la casualitat de casaments, heretatges i altres peripècies de les cases reials.
Veure Monarquia d'Espanya і Unió personal
Utrecht
Casa natal del Papa Adrià VI Utrecht és una ciutat del centre dels Països Baixos, capital de la província homònima.
Veure Monarquia d'Espanya і Utrecht
Valladolid
Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.
Veure Monarquia d'Espanya і Valladolid
Vallespir
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Vallespir és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Ceret.
Veure Monarquia d'Espanya і Vallespir
Vasco Núñez de Balboa
Vasco Núñez de Balboa (Jerez de los Caballeros, Extremadura; 1475 - Acla, Panamà; 15 de gener de 1519) va ser un explorador, governant i conqueridor espanyol.
Veure Monarquia d'Espanya і Vasco Núñez de Balboa
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Veure Monarquia d'Espanya і Viena
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Veure Monarquia d'Espanya і Xina
1 de setembre
El primer de setembre és el dos-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Monarquia d'Espanya і 1 de setembre
10 de setembre
El 10 de setembre és el dos-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Monarquia d'Espanya і 10 de setembre
11 de juliol
L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Monarquia d'Espanya і 11 de juliol
11 de setembre
L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Monarquia d'Espanya і 11 de setembre
12 d'agost
El 12 d'agost és el dos-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Monarquia d'Espanya і 12 d'agost
12 de setembre
El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Monarquia d'Espanya і 12 de setembre
13 d'agost
El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Veure Monarquia d'Espanya і 13 d'agost
13 de juliol
El 13 de juliol és el cent noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Monarquia d'Espanya і 13 de juliol
13 de setembre
El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Monarquia d'Espanya і 13 de setembre
14 d'agost
El 14 d'agost és el dos-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.
Veure Monarquia d'Espanya і 14 d'agost
14 de juny
El 14 de juny és el cent seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Monarquia d'Espanya і 14 de juny
1469
(Brescia.
Veure Monarquia d'Espanya і 1469
1475
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Monarquia d'Espanya і 1475
1492
;Països Catalans.
Veure Monarquia d'Espanya і 1492
15 de gener
El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Monarquia d'Espanya і 15 de gener
15 de setembre
El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Monarquia d'Espanya і 15 de setembre
1506
;Països Catalans.
Veure Monarquia d'Espanya і 1506
1516
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Monarquia d'Espanya і 1516
1535
Barba-roja.
Veure Monarquia d'Espanya і 1535
1541
El 1541 o MDXLI va ser un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Monarquia d'Espanya і 1541
1556
;Països Catalans.
Veure Monarquia d'Espanya і 1556
1557
;Països Catalans.
Veure Monarquia d'Espanya і 1557
1559
;Països Catalans.
Veure Monarquia d'Espanya і 1559
1561
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Monarquia d'Espanya і 1561
1571
;Països Catalans.
Veure Monarquia d'Espanya і 1571
1579
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Monarquia d'Espanya і 1579
1580
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Monarquia d'Espanya і 1580
16 de setembre
El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.
Veure Monarquia d'Espanya і 16 de setembre
1609
1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.
Veure Monarquia d'Espanya і 1609
1625
;Països Catalans:;Món.
Veure Monarquia d'Espanya і 1625
1626
;Països Catalans;Resta del món Peter Minnewit, director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals.
Veure Monarquia d'Espanya і 1626
1627
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Monarquia d'Espanya і 1627
1635
; Països Catalans.
Veure Monarquia d'Espanya і 1635
1636
El 1636 fou un any de traspàs començat en dimarts segons el Calendari Gregorià.
Veure Monarquia d'Espanya і 1636
1640
;Països Catalans.
Veure Monarquia d'Espanya і 1640
1648
;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.
Veure Monarquia d'Espanya і 1648
1652
El 1652 (MDCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.
Veure Monarquia d'Espanya і 1652
1677
Data de publicació de l'obra més important de Spinoza, l'"Ètica", publicada aquest any, pocs mesos després de la mort de l'autor.
Veure Monarquia d'Espanya і 1677
1678
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Monarquia d'Espanya і 1678
1686
; Països Catalans.
Veure Monarquia d'Espanya і 1686
1700
Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.
Veure Monarquia d'Espanya і 1700
1702
;Món.
Veure Monarquia d'Espanya і 1702
1703
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Monarquia d'Espanya і 1703
1704
miniatura.
Veure Monarquia d'Espanya і 1704
1705
Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.
Veure Monarquia d'Espanya і 1705
1706
;Països Catalans.
Veure Monarquia d'Espanya і 1706
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Veure Monarquia d'Espanya і 1707
1709
;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.
Veure Monarquia d'Espanya і 1709
1711
;Països catalans.
Veure Monarquia d'Espanya і 1711
1713
;Països Catalans.
Veure Monarquia d'Espanya і 1713
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Veure Monarquia d'Espanya і 1714
1715
;Països Catalans.
Veure Monarquia d'Espanya і 1715
1746
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Monarquia d'Espanya і 1746
18 de setembre
El 18 de setembre és el dos-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Monarquia d'Espanya і 18 de setembre
20 de juny
El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Monarquia d'Espanya і 20 de juny
25 de juliol
El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.
Veure Monarquia d'Espanya і 25 de juliol
27 de setembre
El 27 de setembre és el dos-cents setantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Monarquia d'Espanya і 27 de setembre
28 de juliol
El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs.
Veure Monarquia d'Espanya і 28 de juliol
29 de juny
El 29 de juny és el cent vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Monarquia d'Espanya і 29 de juny
3 de setembre
El 3 de setembre és el dos-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.
Veure Monarquia d'Espanya і 3 de setembre
30 de juny
El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Monarquia d'Espanya і 30 de juny
30 de novembre
El 30 de novembre o 30 de santandria és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Monarquia d'Espanya і 30 de novembre
4 de setembre
El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Monarquia d'Espanya і 4 de setembre
5 de juny
El 5 de juny és el cent cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Monarquia d'Espanya і 5 de juny
5 de setembre
El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Monarquia d'Espanya і 5 de setembre
6 de juliol
El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Monarquia d'Espanya і 6 de juliol
9 de juliol
El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs.
Veure Monarquia d'Espanya і 9 de juliol
També conegut com Les Espanyes, Monarquia Hispànica, Monarquia universal, Regnes de les Espanyes, Rei de les Espanyes.
, Castell de Montjuïc, Castellà, Català, Catalunya, Caterina d'Aragó, Centralisme, Cerdanya, Ciències polítiques, Climent VII, Combat del Congost, Concòrdia de Segòvia, Conflent, Conquesta feudal hispànica, Consell d'Aragó, Consell d'Índies, Consell d'Estat d'Espanya, Consell d'Itàlia, Consell de Castella, Consell de Cent, Consell de Flandes, Consell de Portugal, Consell Reial, Conseller en cap de Barcelona, Consells de la Monarquia d'Espanya, Constitució (llei), Constitucions catalanes, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Coronela de Barcelona, Corpus de Sang, Costa Rica, Cristòfor Colom, Defenestració de Praga, Descobriment del Brasil, Desembarcament de Barcelona, Diego de Nicuesa, Diego Velázquez de Cuéllar, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Diputació del General del Regne d'Aragó, Dret de conquesta, Ducat de Brabant, Ducat de Milà, Edat moderna, Elisabet I d'Anglaterra, Enric I de Portugal, Enric II de França, Enric VIII d'Anglaterra, Església Catòlica Romana, Espanya (geografia), Europa, Exèrcit de Catalunya (1713-1714), Expulsió dels moriscos, Febrer, Felip de Ferran i de Çacirera, Felip I de Castella, Felip II de Castella, Felip III de Castella, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Ferran el Catòlic, Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic, Filipines, Flandes, Foix (Occitània), França, Franc Comtat, Francesc I de França, Francis Drake, Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, Furs d'Aragó, Furs de València, Gaspar de Guzmán y Pimentel, Generalitat de Catalunya, Germana de Foix, Gibraltar, Gran Aliança, Grandesa d'Espanya, Guerra de Devolució, Guerra de la Lliga de Cognac, Guerra de successió de Màntua, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels camperols, Guerra dels Nou Anys, Guerra dels Segadors, Guerra dels Trenta Anys, Guerra dels Vuitanta Anys, Guerra Francoholandesa, Guerra italiana del 1521-1526, Guerres d'Itàlia, Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia, Gustau II Adolf, Herència borgonyona, Hispaniola, Imperi Austríac, Imperi Espanyol, Imperi Otomà, Inquisició espanyola, Isabel Clara Eugènia, Isabel de França, Isabel I de Castella, Islam, James Fitz-James Stuart, Japó, Jean-Baptiste Colbert, Joan I de Portugal, Joan IV de Portugal, Joan Josep d'Àustria, Joana I de Castella, Johan de Witt, John Leake, Jordi I de la Gran Bretanya, José Patiño Rosales, Joseph Addison, Juan Ponce de León, Juliol, Junta de Braços, Juny, Justícia d'Aragó, Khair ed-Din Barba-rossa, La Haia, Lliga d'Esmalcalda, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Lluís de Requesens i Zúñiga, Lluís XIV de França, Londres, Lorena, Luxemburg, Maó, Madrid, Manuel Ferrer i Sitges, Manuel I de Portugal, Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya), Maria de Borgonya, Maria Teresa d'Àustria (reina de França), Marquesat de Finale, Maurici de Saxònia, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Menorca, Miquelet, Monarca, Monarquia Catòlica, Neerlandès, Nicaragua, Novembre, Oceà Pacífic, Orient Mitjà, Països Baixos, Països Baixos espanyols, Panamà, Parlament del Regne Unit, Pau d'Augsburg, Pau de Cateau-Cambrésis, Pau de Praga (1635), Pau de Vervins, Pau de Westfàlia, Pau Ignasi de Dalmases i Ros, Pere I de Portugal, Plet del virrei estranger, Plus ultra, Portuguès, Presidis Toscans, Princeps namque, Principat de Catalunya, Privilegi, Privilegi de manifestació, Províncies Unides, Rafael Casanova i Comes, Règim polisinodial, Reforma Protestant, Regne d'Anglaterra, Regne d'Aragó, Regne de Mallorca, Regne de Navarra, Regne de Nàpols, Regne de Portugal, Regne de Sardenya, Regne de Sicília, Regne de València, Regnes castellans d'Índies, Reis Catòlics, República Catalana, Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia, Revolta de les Comunitats de Castella, Revolució Gloriosa, Rosselló, Sacre Imperi Romanogermànic, Saqueig de Roma (1527), Sebastià I de Portugal, Segle XVI, Setge de Barcelona (1706), Setge de Breda, Terceira, Toledo, Tractat d'Aquisgrà (1668), Tractat d'Utrecht, Tractat de Barcelona (1529), Tractat de Gènova, Tractat de la Haia (1701), Tractat de Nimega, Tractat de Rastatt, Tractat de Tordesillas, Tractat dels Pirineus, Treva dels dotze anys, Triple Aliança, Tunis, Unió d'armes, Unió d'Arràs, Unió personal, Utrecht, Valladolid, Vallespir, Vasco Núñez de Balboa, Viena, Xina, 1 de setembre, 10 de setembre, 11 de juliol, 11 de setembre, 12 d'agost, 12 de setembre, 13 d'agost, 13 de juliol, 13 de setembre, 14 d'agost, 14 de juny, 1469, 1475, 1492, 15 de gener, 15 de setembre, 1506, 1516, 1535, 1541, 1556, 1557, 1559, 1561, 1571, 1579, 1580, 16 de setembre, 1609, 1625, 1626, 1627, 1635, 1636, 1640, 1648, 1652, 1677, 1678, 1686, 1700, 1702, 1703, 1704, 1705, 1706, 1707, 1709, 1711, 1713, 1714, 1715, 1746, 18 de setembre, 20 de juny, 25 de juliol, 27 de setembre, 28 de juliol, 29 de juny, 3 de setembre, 30 de juny, 30 de novembre, 4 de setembre, 5 de juny, 5 de setembre, 6 de juliol, 9 de juliol.