Taula de continguts
31 les relacions: Abril, Administració pública, Alfons el Franc, Baixa edat mitjana, Barcelona, Camarlenc, Canceller, Cancelleria Reial, Consell d'Aragó, Consell de Castella, Corona d'Aragó, Cort (noblesa), Diplomàcia, Economia, Felip V d'Espanya, Ferran el Catòlic, Llista de consellers reials, Majordom del Regne d'Aragó, Mestre racional, Monarca, Noblesa, Pere el Cerimoniós, Poder judicial, Política, Procurador general, Promovedor, Regne de Mallorca, Regne de València, València, 1493, 1707.
Abril
Labril és el quart mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Veure Consell Reial і Abril
Administració pública
L'administració pública és l'organització burocràtica que serveix perquè els poders públics exerceixin les seues funcions.
Veure Consell Reial і Administració pública
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Veure Consell Reial і Alfons el Franc
Baixa edat mitjana
La baixa edat mitjana o baixmedieval és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles a. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement).
Veure Consell Reial і Baixa edat mitjana
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Consell Reial і Barcelona
Camarlenc
Un camarlenc és, en certes corts europees, l'oficial palatí encarregat dels serveis domèstics del sobirà, llevat el de taula.
Veure Consell Reial і Camarlenc
Canceller
El títol de canceller (del llatí cancellarius) és un títol oficial utilitzat en diverses nacions i en diferents etapes de la història occidental des de l'antiga Roma.
Veure Consell Reial і Canceller
Cancelleria Reial
La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó, fou creada pel Rei Jaume el Conqueridor amb la seua majoria d'edat el 1218.
Veure Consell Reial і Cancelleria Reial
Consell d'Aragó
Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell d'Aragó, o Consell Suprem d'Aragó, procedent del Consell Reial o curia regia de la Corona d'Aragó, fou l'òrgan de la monarquia encarregat dels afers dels regnes de la Corona d'Aragó en temps de Ferran el Catòlic, de la monarquia hispànica dels Habsburg i dels primers anys del regnat de Felip V de Borbó.
Veure Consell Reial і Consell d'Aragó
Consell de Castella
Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Reial i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'edat moderna (segles XVI al), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.
Veure Consell Reial і Consell de Castella
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Consell Reial і Corona d'Aragó
Cort (noblesa)
arcs de diafragma Representació de la rebuda dels reis catòlics a Colom al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona La cort és el conjunt de membres de la noblesa i funcionaris que acompanyen el rei en les seves funcions de govern i protocol.
Veure Consell Reial і Cort (noblesa)
Diplomàcia
Ger van Elk, ''Symmetry of Diplomacy'', 1975, Groninger Museum. La diplomàcia és l'organització o procediment per a establir i mantenir relacions internacionals, mitjançant tractes i negociacions, i per a representar-hi un estat.
Veure Consell Reial і Diplomàcia
Economia
L'economia és l'activitat humana que consisteix en la producció, distribució, intercanvi i consum de béns i serveis.
Veure Consell Reial і Economia
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Veure Consell Reial і Felip V d'Espanya
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Veure Consell Reial і Ferran el Catòlic
Llista de consellers reials
Llista de consellers del Consell Reial de la Corona d'Aragó.
Veure Consell Reial і Llista de consellers reials
Majordom del Regne d'Aragó
Dins l'ordenació politicoadministrativa de la corona d'Aragó el majordom era el primer funcionari de la cort tot retenint el control sobre gran part dels serveis de la casa reial.
Veure Consell Reial і Majordom del Regne d'Aragó
Mestre racional
El mestre racional (magister racionalis) era un càrrec dins l'organització política i fiscal de la corona d'Aragó, encarregat de la tresoreria dels diversos regnes que la constituïen.
Veure Consell Reial і Mestre racional
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Veure Consell Reial і Monarca
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Veure Consell Reial і Noblesa
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Veure Consell Reial і Pere el Cerimoniós
Poder judicial
El poder judicial és un poder estatal on hi ha tots els jutges i magistrats, que tenen l'encàrrec d'administrar justícia en nom del rei, en casos de monarquia, una justíca que segons la Constitució emana del poble.
Veure Consell Reial і Poder judicial
Política
La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.
Veure Consell Reial і Política
Procurador general
El procurador general representava el rei de la Corona d'Aragó en relació amb tots els aspectes i era assessorat per un Consell de la Procuradoria.
Veure Consell Reial і Procurador general
Promovedor
El promovedor era un funcionari reial que tenia com a funció controlar l'activitat dels oficials, sobretot d'aquells que impartien justícia en les diverses ciutats i viles.
Veure Consell Reial і Promovedor
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Veure Consell Reial і Regne de Mallorca
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Veure Consell Reial і Regne de València
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Consell Reial і València
1493
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Consell Reial і 1493
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Veure Consell Reial і 1707
També conegut com Conseller Reial.