Accés més ràpid que el navegador!
85 les relacions: 's-Hertogenbosch, Albert VII d'Àustria, Antoni de Borgonya, Anvers, Batalla de Worringen, Bèlgica, Borgonya, Brabant del Nord, Breda (Països Baixos), Brussel·les, Carles I de Borgonya, Carles II de Castella, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Comtat d'Hainaut, Comtat de Flandes, Comtat de Namur, Congrés de Viena, Dender, Dijle (departament), Disset Províncies, Dos Netes (departament), Ducat de Limburg, Enric I de Brabant, Enric I de Lovaina, Enric II de Brabant, Enric II de Lovaina, Enric III de Brabant, Enric III de Lovaina, Enric IV de Brabant, Felip de Brabant, Felip I de Castella, Felip II de Borgonya, Felip II de Castella, Felip III de Borgonya, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, França, Godofreu I de Lovaina, Godofreu II de Lovaina, Godofreu III de Lovaina, Isabel Clara Eugènia, Joan I de Brabant, Joan II de Brabant, Joan III de Brabant, Joan IV de Brabant, Joana de Brabant, Lambert I de Lovaina, Lambert II de Lovaina, Lovaina, Malines, ..., Margarida III de Flandes, Maria de Borgonya, Marquesat d'Anvers, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Mosa, Otó de Lovaina, País de 's-Hertogenrade, País de Dalhem, País de Valkenburg, Països Baixos austríacs, Països Baixos espanyols, Països enllà del Mosa, Principat de Lieja, Províncies Unides, Regne Unit dels Països Baixos, Sacre Imperi Romanogermànic, Terres de la Generalitat, Tractat de París (1815), Unió personal, Venceslau de Luxemburg, Zenne, 1085, 1086, 1106, 1183, 1200, 1244, 1288, 1347, 1354, 1430, 1549, 1713, 1795, 1830. Ampliar l'índex (35 més) »
's-Hertogenbosch
s-Hertogenbosch («bosc del duc», traduït en francès com a Bois-le-Duc) o Den Bosch («el bosc») és una ciutat i un municipi dels Països Baixos, capital de la província del Brabant del Nord, situada a uns 80 quilòmetres al sud d'Amsterdam.
Nou!!: Ducat de Brabant і 's-Hertogenbosch · Veure més »
Albert VII d'Àustria
Albert VII d'Àustria (Wiener Neustadt, 13 de novembre de 1559 - Brussel·les, Països Baixos espanyols 13 de juliol de 1621) fou un Arxiduc d'Àustria, príncep d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.
Nou!!: Ducat de Brabant і Albert VII d'Àustria · Veure més »
Antoni de Borgonya
Dominis borgonyons Antoni de Borgonya (també apareix com Antoni de Brabant i Antoni de Valois, nascut l'agost de 1384, va morir el 25 d'octubre de 1415 a Agincourt), fou comte de Rethel (1393-1406), duc de Brabant, de Limburg i de Lothier (1406-1415), fill del Felip el Bo, duc de Borgonya, i Margarida III de Flandes, comtessa de Flandes, Nevers i Rethel, era també el germà de Joan Sense Por.
Nou!!: Ducat de Brabant і Antoni de Borgonya · Veure més »
Anvers
Anvers (del francès Anvers; en neerlandès i oficialment, Antwerpen; en català, històricament Antuèrpia) és la ciutat més gran de la Regió de Flandes, i la segona de Bèlgica.
Nou!!: Ducat de Brabant і Anvers · Veure més »
Batalla de Worringen
La Batalla de Worringen va occorer durant la Guerra de successió de Limburg, el 5 de juny del 1288, a uns camps al sud del poble de Worringen, al dia d'avui un barri de la ciutat de Colònia.
Nou!!: Ducat de Brabant і Batalla de Worringen · Veure més »
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Nou!!: Ducat de Brabant і Bèlgica · Veure més »
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Nou!!: Ducat de Brabant і Borgonya · Veure més »
Brabant del Nord
Brabant del Nord (Noord-Brabant en neerlandès i Noord-Braobant en brabançó, sovint escurçat a Brabant) és una província del sud dels Països Baixos, que fa frontera amb Bèlgica al sud, el riu Mosa al nord, la província de Limburg a l'est i Zelanda a l'oest.
Nou!!: Ducat de Brabant і Brabant del Nord · Veure més »
Breda (Països Baixos)
Breda és una ciutat neerlandesa, localitzada al Brabant del Nord.
Nou!!: Ducat de Brabant і Breda (Països Baixos) · Veure més »
Brussel·les
Brussel·les (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.
Nou!!: Ducat de Brabant і Brussel·les · Veure més »
Carles I de Borgonya
Carles I de Borgonya "el Temerari" (Dijon 1433 - Nancy, 5 de gener 1477) fou duc de Borgonya, Brabant, Limburg i comte d'Artois i de Namur (després marquès), Borgonya, Flandes i Holanda (1467 - 1477).
Nou!!: Ducat de Brabant і Carles I de Borgonya · Veure més »
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Nou!!: Ducat de Brabant і Carles II de Castella · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Ducat de Brabant і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Comtat d'Hainaut
províncies contemporànies en vermell El comtat d'Hainaut és un antic comtat del Sacre Imperi Romanogermànic, a les marques del regne de França.
Nou!!: Ducat de Brabant і Comtat d'Hainaut · Veure més »
Comtat de Flandes
El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.
Nou!!: Ducat de Brabant і Comtat de Flandes · Veure més »
Comtat de Namur
El '''Comtat de Namur''' a les Disset Províncies (1559-1608) El comtat de Namur era un feu del Sacre Imperi Romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el ducat de Brabant i el comtat d'Hainaut.
Nou!!: Ducat de Brabant і Comtat de Namur · Veure més »
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.
Nou!!: Ducat de Brabant і Congrés de Viena · Veure més »
Dender
El Dender (való Tinre, francès Dendre) és un riu de Bèlgica que neix a Ath al confluent del Dender oriental i del Dender occidental o petit.
Nou!!: Ducat de Brabant і Dender · Veure més »
Dijle (departament)
El departament del Dijle (vemell) als departaments francesos dels actuals Països Baixos i BèlgicaEl departament del Dijle o en francès Departement de la Dyle era un dels departaments francesos fora de la França actual, creat durant l'ocupació francesa de 1793 fins al 1815.
Nou!!: Ducat de Brabant і Dijle (departament) · Veure més »
Disset Províncies
Les Disset Províncies són una sèrie de feus, comtats i ducats que els Ducs de Borgonya van atènyer del al XVI també anomenats Països Baixos.
Nou!!: Ducat de Brabant і Disset Províncies · Veure més »
Dos Netes (departament)
Els Dos Netes o en francès Deux Nèthes és un dels departaments francesos fora de la França actual, creat durant l'ocupació francesa el 1793 que va existir fins al 1814.
Nou!!: Ducat de Brabant і Dos Netes (departament) · Veure més »
Ducat de Limburg
El Ducat de Limburg era un territori del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies.
Nou!!: Ducat de Brabant і Ducat de Limburg · Veure més »
Enric I de Brabant
Enric I de Brabant dit el Brau o el Guerrer (~1165 - Colònia, 5 de setembre de 1235) fou comte de Brussel·les (1179), landgravi i duc de Brabant (1183) i des de 1190 comte de Lovaina, marquès d'Anvers i duc nominal de Baixa Lorena.
Nou!!: Ducat de Brabant і Enric I de Brabant · Veure més »
Enric I de Lovaina
Enric I de Lovaina (+ a Lovaina, assassinat l'agost de 1038) fou comte de Lovaina i Brussel·les des 1015 a 1038.
Nou!!: Ducat de Brabant і Enric I de Lovaina · Veure més »
Enric II de Brabant
Enric II de Brabant (1207–1248), va ser duc de Brabant des de 1235 fins al 1248.
Nou!!: Ducat de Brabant і Enric II de Brabant · Veure més »
Enric II de Lovaina
Enric II de Lovaina, dit el del Cinturó (nascut al voltant de 1020, enterrat a Nivelles el 1078) fou comte de Lovaina i Brussel·les des 1054 a 1078.
Nou!!: Ducat de Brabant і Enric II de Lovaina · Veure més »
Enric III de Brabant
Enric III de Brabant, dit el Pius (nascut al voltant de 1231, va morir el 28 de febrer de 1261 a Lovaina), va ser duc de Brabant (1248-1261).
Nou!!: Ducat de Brabant і Enric III de Brabant · Veure més »
Enric III de Lovaina
Enric III de Lovaina (mort a Tournai el febrer o març de 1095) va ser comte de Lovaina i Brussel·les de 1078 a 1095.
Nou!!: Ducat de Brabant і Enric III de Lovaina · Veure més »
Enric IV de Brabant
Enric IV de Brabant (nascut al voltant de 1251, mort després de 1272) va ser duc de Brabant (1261-1267).
Nou!!: Ducat de Brabant і Enric IV de Brabant · Veure més »
Felip de Brabant
Felip I (25 de juliol de 1404 - Lovaina 4 d'agost de 1430) fou duc de Brabant i de Limburg, també conegut com a Felip de Saint-Pol, el fill menor d'Antoni de Brabant i Joana de Saint-Pol, va succeir al seu germà Joan com duc de Brabant el 1427.
Nou!!: Ducat de Brabant і Felip de Brabant · Veure més »
Felip I de Castella
Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.
Nou!!: Ducat de Brabant і Felip I de Castella · Veure més »
Felip II de Borgonya
Felip II de Borgonya l'Ardit (del francès hardi, generalment ‘agosarat’ o ‘intrèpid’) (Pontoise 1342 - castell de Halle, Bèlgica 1404), príncep de França i duc de Borgonya (1363-1404); comte de Turena (1360-1363); comte de Nevers (1384-1385), comte de Rethel (1384-1393); comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1384-1404); comte de Charolais (1390-1404) i duc de Limburg (1396-1404).
Nou!!: Ducat de Brabant і Felip II de Borgonya · Veure més »
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Nou!!: Ducat de Brabant і Felip II de Castella · Veure més »
Felip III de Borgonya
fou duc de Borgonya, comte de Flandes, Artois i Borgonya (1419-1467); duc de Brabant i Limburg (1430-1467).
Nou!!: Ducat de Brabant і Felip III de Borgonya · Veure més »
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Nou!!: Ducat de Brabant і Felip IV de Castella · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Ducat de Brabant і Felip V d'Espanya · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Ducat de Brabant і França · Veure més »
Godofreu I de Lovaina
Godofreu I de Lovaina, dit el Barbut, el Coratjós, el Valent, o el Gran (però és recomanable no utilitzar el malnom del Barbut, ja que pot ser confós amb el duc Godofreu II de Baixa Lotaríngia, dit també el Barbut, que va viure uns anys abans) (nascut al voltant de 1060, va morir el 25 de gener de 1139), fou comte de Lovaina i Brussel·les i landgravi de Ducat de Brabant de 1095 a 1139, i després duc de la Baixa Lotaríngia des de 1106 a 1125 (sota el nom de Godofreu V) i marcgravi o marquès d'Anvers des 1106 a 1139.
Nou!!: Ducat de Brabant і Godofreu I de Lovaina · Veure més »
Godofreu II de Lovaina
Godofreu II de Lovaina (nascut al voltant de 1100, mort el 13 de juny 1142) va ser comte de Lovaina, comte de Brussel·les, landgravi del Ducat de Brabant, marquès d'Anvers i duc de la Baixa Lotaríngia (aquí com Godofreu VI) 1140-1142.
Nou!!: Ducat de Brabant і Godofreu II de Lovaina · Veure més »
Godofreu III de Lovaina
Godofreu III de Lovaina (nascut al voltant de 1140, mort el 10 o 21 agost de 1190) va ser comte de Lovaina, comte de Brussel·les, landgravi del Ducat de Brabant, marquès d'Anvers i duc de la Baixa Lorena (com Godofreu VII) del 1142 al 1190.
Nou!!: Ducat de Brabant і Godofreu III de Lovaina · Veure més »
Isabel Clara Eugènia
La Infanta Isabel Clara Eugènia, de Federico de Llano (1584), Museu del Prado, Madrid Isabel Clara Eugènia (Segòvia, 12 d'agost de 1566 - Brussel·les, Països Baixos espanyols, 1 de desembre de 1633) fou una infanta de Castella, princesa d'Aragó i arxiduquessa d'Àustria.
Nou!!: Ducat de Brabant і Isabel Clara Eugènia · Veure més »
Joan I de Brabant
Joan I de Brabant, anomenat el Victoriós (vers 1251-1294), va ser duc de Brabant des 1267 i duc de Limburg a partir de 1288 i fins a la seva mort.
Nou!!: Ducat de Brabant і Joan I de Brabant · Veure més »
Joan II de Brabant
Joan II de Brabant o Joan el Pacífic (27 de setembre de 1275 - Tervuren, 27 d'octubre de 1312) fou duc de Brabant i Limburg del 1294 a la seva mort.
Nou!!: Ducat de Brabant і Joan II de Brabant · Veure més »
Joan III de Brabant
Joan III de Brabant (Brussel·les, 1300 – 5 de desembre de 1355), també anomenat Joan III, el Triomfant, Ducat de Brabant, Lothier, i Limburg (1312–;1355).
Nou!!: Ducat de Brabant і Joan III de Brabant · Veure més »
Joan IV de Brabant
Joan IV (Arràs, 11 de juny de 1403 - Brussel·les 17 d'abril de 1427) fou duc de Brabant, de Limburg i de Lothier.
Nou!!: Ducat de Brabant і Joan IV de Brabant · Veure més »
Joana de Brabant
Joana, duquessa de Brabant (24 de juny de 1322 - 1 de novembre de 1406), va ser l'hereva del duc Joan III de Brabant, que havia mort a Brussel·les el 5 de desembre de 1355.
Nou!!: Ducat de Brabant і Joana de Brabant · Veure més »
Lambert I de Lovaina
Lambert I dit el Barbut, nascut al voltant de 950, mort el 12 de setembre de 1015 a Florennes, fou comte de Lovaina des de 988 a 1015 i comte de Brussel·les des 994 a 1015.
Nou!!: Ducat de Brabant і Lambert I de Lovaina · Veure més »
Lambert II de Lovaina
Lambert II Balderic de Lovaina, dit el Cenyit, mort el 19 de juny de 1054.
Nou!!: Ducat de Brabant і Lambert II de Lovaina · Veure més »
Lovaina
Lovaina (en neerlandès i oficialment: Leuven; en Louvain; en Löwen) és una ciutat i municipi flamenc de la província del Brabant Flamenc, Bèlgica, situada a la confluència dels rius Dijle i Voer.
Nou!!: Ducat de Brabant і Lovaina · Veure més »
Malines
Malines (neerlandès i oficial: Mechelen, francès: Malines, Alemany: Mecheln, Anglès: Mechlin, vell, poc usat) és una ciutat de Bèlgica, de la província d'Anvers i de la regió Flamenca, regat pel riu Dijle.
Nou!!: Ducat de Brabant і Malines · Veure més »
Margarida III de Flandes
Margarida de Flandes Margarida III de Flandes (Male, Flandes 1350 - Arràs, França 1405), comtessa de Flandes i d'Artois (1384-1405).
Nou!!: Ducat de Brabant і Margarida III de Flandes · Veure més »
Maria de Borgonya
Maria de Borgonya (Brussel·les 1457 - Bruges 1482), duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg; Comtessa de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda (1477-1482), l'última de la dinastia Valois en regnar a Borgonya.
Nou!!: Ducat de Brabant і Maria de Borgonya · Veure més »
Marquesat d'Anvers
El Marquesat d'Anvers (inicialment Marca d'Anvers) era un feu del Sacre Imperi Romanogermànic que es va crear a la fi del segle X quan la dinastia otoniana (Otó I, Otó II i Otó III) van crear marques a les fronteres del llur regne.
Nou!!: Ducat de Brabant і Marquesat d'Anvers · Veure més »
Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Ducat de Brabant і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Mosa
El Mosa (Meuse en francès, Moûse en való, Maas en neerlandès) és un riu de l'Europa Occidental.
Nou!!: Ducat de Brabant і Mosa · Veure més »
Otó de Lovaina
Otó de Lovaina (mort al voltant de 1040 ?) fou comte de Lovaina i Brussel·les del 1038 a vers el 1040 o 1041.
Nou!!: Ducat de Brabant і Otó de Lovaina · Veure més »
País de 's-Hertogenrade
Escut de 's-Hertogenrade El país de 's-Hertogenrade era una senyoria als entorns de la ciutat del mateix nom (en alemany: Herzogenrath) fins al 1288.
Nou!!: Ducat de Brabant і País de 's-Hertogenrade · Veure més »
País de Dalhem
El país de Dalhem o comtat de Dalhem era un comtat independent dins del Sacre Imperi, situat al marge dret del Mosa, al nord del principat de Lieja.
Nou!!: Ducat de Brabant і País de Dalhem · Veure més »
País de Valkenburg
Ruïnes de la sala major del castell de Valkenburg El País de Valkenburg és un antic comtat.
Nou!!: Ducat de Brabant і País de Valkenburg · Veure més »
Països Baixos austríacs
El Països Baixos austríacs comencen el 1713, amb el Tractat d'Utrecht, quan els Països Baixos espanyols passen sota la dominació dels Habsburgs, tot i haver-hi un control militar a certes ciutats fortificades per la República.
Nou!!: Ducat de Brabant і Països Baixos austríacs · Veure més »
Països Baixos espanyols
Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.
Nou!!: Ducat de Brabant і Països Baixos espanyols · Veure més »
Països enllà del Mosa
Els Països enllà del Mosa o Overmaas o Pays d'Outre-Meuse és el nom d'uns territoris que fins al 1795 pertanyien al ducat de Brabant situats al marge dret del Mosa.
Nou!!: Ducat de Brabant і Països enllà del Mosa · Veure més »
Principat de Lieja
El Principat de Lieja (francès Principauté de Liège, való Principåté d'Lidje) era un estat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Ducat de Brabant і Principat de Lieja · Veure més »
Províncies Unides
Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).
Nou!!: Ducat de Brabant і Províncies Unides · Veure més »
Regne Unit dels Països Baixos
Regne Unit dels Països Baixos és el nom d'un regne compost pels Països Baixos septentrionals, els Països Baixos austríacs i el Principat de Lieja després del Congrés de Viena l'any 1815, després de la desfeta de Napoleó a Waterloo.
Nou!!: Ducat de Brabant і Regne Unit dels Països Baixos · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Ducat de Brabant і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Terres de la Generalitat
Terres de la generalitat (en color blau clar) a la República de les Set Províncies UnidesLes Terres de la Generalitat (Generaliteitslanden en neerlandès) eren territoris de la República de les Set Províncies Unides sota administració directa dels Estats Generals des de L'Haia.
Nou!!: Ducat de Brabant і Terres de la Generalitat · Veure més »
Tractat de París (1815)
Territori francès on va entrar en vigor l'ocupació dels aliats. El Tractat de París es va signar el 20 de novembre 1815 després de la desfeta de Napoleó a Waterloo.
Nou!!: Ducat de Brabant і Tractat de París (1815) · Veure més »
Unió personal
Una unió personal és una situació política on una persona és al mateix temps el sobirà de dues o més terres (comtats, ducats, regnes…), per la casualitat de casaments, heretatges i altres peripècies de les cases reials.
Nou!!: Ducat de Brabant і Unió personal · Veure més »
Venceslau de Luxemburg
Venceslau de Luxemburg també Wenceslau o Václav, sovint anomenat Wenceslau o Venceslau de Bohèmia a les cròniques (Praga, 25 de febrer de 1337 - Luxemburg, 7 de desembre de 1383) va ser el primer duc de Luxemburg des 1355, i després duc de Brabant i Limburg per matrimoni.
Nou!!: Ducat de Brabant і Venceslau de Luxemburg · Veure més »
Zenne
El Zenne (en francès Senne) és un afluent del Dijle que neix a Naast, un nucli del municipi Soignies a la província d'Hainaut a Bèlgica.
Nou!!: Ducat de Brabant і Zenne · Veure més »
1085
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Brabant і 1085 · Veure més »
1086
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Brabant і 1086 · Veure més »
1106
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Brabant і 1106 · Veure més »
1183
El 1183 (MCLXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Ducat de Brabant і 1183 · Veure més »
1200
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Brabant і 1200 · Veure més »
1244
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Brabant і 1244 · Veure més »
1288
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Brabant і 1288 · Veure més »
1347
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Brabant і 1347 · Veure més »
1354
Porta dels Apòstols de la catedral de València.
Nou!!: Ducat de Brabant і 1354 · Veure més »
1430
Mapa d'Europa a l'any 1430.
Nou!!: Ducat de Brabant і 1430 · Veure més »
1549
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Brabant і 1549 · Veure més »
1713
;Països Catalans.
Nou!!: Ducat de Brabant і 1713 · Veure més »
1795
;Països Catalans.
Nou!!: Ducat de Brabant і 1795 · Veure més »
1830
;Països Catalans.
Nou!!: Ducat de Brabant і 1830 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Comtat de Brabant, Duc de Brabant, Ducs de Brabant, Duquessa de Brabant.
